Darreres entrades:

30/12/08

Una manera peculiar d'entendre la responsabilitat política

Era pels volts de la una de la tarda quan entrava al registre de l'Ajuntament un escrit d'al.legacions a les Ordenances Fiscals del 2009.

Era el darrer dia per poder-ho fer, en haver transcorregut el termini legal d'un mes des de la seva publicació al BOP. Les oficines de l'Ajuntament tancaven a les dues de la tarda. Només quedaven dos dies hàbils del 2008.

Quan es presenten al.legacions, s'han de resoldre abans de donar per vàlides les Ordenances.
Així, la presentació d'una al.legació a les Ordenances Fiscals -fet que no ha de sorprendre en un estat de Dret-, el dia 29 de desembre, juntament amb els efectes impositius de la majoria de les taxes i impostos el dia 1 de gener,
era tant com voler deixar sense efectes per al 2009 la major part de les noves tarifes i quotes dels tributs municipals, sent prorrogades automàticament en aquest cas les mateixes vigents per al 2008.

Val a dir que aquestes Ordenances van ser aprovades per unanimitat de tots els grups polítics que varen assistir al Ple de la Corporació celebrat el 13 de desembre.

No seria més que una broma de mal gust per part d'un ciutadà el fet de posar en escac les Ordenances del 2009, si no fos per una coincidència.

I aquesta coincidència és la de representar un grup polític que fins fa ben poc ha estat tenint responsabilitats de Govern.

L'absència del seu representant al Ple del dia 13 de desembre, plenament justificada per malaurats esdeveniments familiars, va permetre que el vot a favor de les Ordenances fos unànim (no sabem que hagués passat d'haver assistit).

El fons de les al.legacions era inexistent, un simple instrument per impedir que les Ordenances fossin efectives l'1 de gener de 2009.

Algú pot pensar que el mateix van fer els altres amb les ordenances del 2007, que varen haver de postergar-se per un motiu legal, però no és el mateix.
No és el mateix publicar i donar per bones en el BOP (18-11-2006) unes Ordenances que no s'han aprovat en un Ple Municipal (que es celebrà més tard, el 23-11-2006). CiU va impugnar les ordenances el 28-12-2006 exactament igual, el darrer dia per poder-ho fer, i una Resolució d'Alcaldia del mateix dia ho desestimava, tot i què això és competència del Ple. El Govern se n'adona de la manca de seguretat jurídica del procediment que ha engegat i el Ple de 19-3-2007 finalment no té més remei que tirar enrera i deixar sense efecte el procediment i les Ordenances Fiscals del 2007.
Finalment, el 2-4-2007, es publicava al BOP el reconeixement del greu error legal i es prorrogaven par al 2007 les ordenances del 2006. No és el mateix.


Com es pot anar directament contra la línia de flotació de la Hisenda Municipal en un any tant complicat, per motivacions, ja no de grup polític, sinò merament personals contra l'Alcalde i el Govern que representa?

Irresponsabilitat, simplement i com menys.

No és tampoc la primera vegada que s'intenta des de la mateixa instància una jugada com aquesta, maniobres que altres vegades han deixat estupefactes i amb vergonya aliena la resta de grups municipals.

Afortunadament, l'hatzar ha permés aquesta vegada una resposta impecable i contundent i, en menys d'una hora, unes al.legacions inconsistents van poder ser fàcilment resoltes i rebutjades, i se'n va poder donar veu al Ple que va aprovar de manera definitiva les Ordenances, Ple que, sortosament s'havia de celebrar a les dues de la tarda del mateix dia.

No hi pot haver més torna que el descrèdit. Si hi havia dubtes per a un cessament de membres del Govern, ja no calen més raons.

Tant a l'Altaveu com al Vilamajor Opina, més d'un comentarista havia advertit que els interessos personals no poden ser la guía de navegació de qui té -o vol tenir- responsabilitats de Govern. Els hi dono, amb motiu d'aquest exemple, tota la raó. Si en assumptes seriossos d'aquesta mena no hi ha una mínima responsabilitat, que podem esperar d'alguns dels nostres representants?

Revenja s'ha escrit amb "r" d'IrreSPonsabilitat.

No deixeu, senyors polítics, que el nostre Ple Municipal es converteixi ja més en un OK Corral: va en descrèdit de tots plegats, i de nosaltres els ciutadans de Vilamajor, als què us deveu, en primer lloc.

29/12/08

Vilamajor: arribant als 10.000 habitants

Segons les dades oficials dels padrons municipals publicades avui per l'INE, la població dels municipis de Vilamajor era, a 1 de gener d'enguany de 9.223 habitants, amb un creixement anual de 404 habitants.

La població empadronada a Sant Pere de Vilamajor ha crescut en un any de 163 persones, arribant als 3.891 habitants.
La població de Sant Antoni de Vilamajor ha crescut de 241 habitants, per arribar als 5.332 habitants.

(Veure també Superats els 4.000 habitants)

A aquest pas a finals de 2009 arribarem als 10.000 habitants.

Totes les dades a Anàlisi Socioeconòmica de Vilamajor.

27/12/08

La meva carta d'ara fa un any...

El pas del temps, apart de deixar més de 250 articles penjats en aquests blocs de Vilamajor en Xarxa, permet fer hemeroteca.

Avui rescato de l'arxiu la meva carta als Reis per al 2007.

Ha passat just un any. Alguns regals s'han començat a embolicar, i altres no me'ls van portar els Reis. Tot plegat em recorda un pessebre a mig fer. I que consti que tots aquells reglas ja podrien estar en la carta d'anys anteriors.

M'estaré portant tant malament que els Reis no em porten el que demano? Perquè hi ha tant nens dolemts a Sant Pere de Vilamajor que no reben els seus regals? Serà crònic? Potser ja no toca escriure cartes als Reis?

L'any que ve, decididament, faré la meva carta a Sant Elies, que al menys sembla que concedeix els desitjos de la gent.

Mengen ous i botifarra, POUM, POUM, POUM...

Després d'escriure l'anterior post sobre els convenis del POUM, llegeixo el Butlletí de desembre del grup d'ERC de Sant Pere de Vilamajor.

Val a dir primer de tot que és l'únic grup que fa balanç de l'any que està a punt de passar, i ho fa, des de la seva perspectiva, amb la ploma àgil i el bon tó amb què sempre ens destaquen els seus redactors.

M'agrada especialment -i no me n'estic de dir-ho- la seva carta al Rei Mag de Sant Pere de Vilamajor (tot i esser republicans no han trobat una figura millor):


La carta, com el propi contingut de l'editorial del Butlletí, està impregnada de POUM, del què acaben dient que no votaran a favor.

Com primer grup fora del Govern (no m'agrada això de "grup de l'oposició", doncs està pressuposant fets que no es tenen perquè produir), el seu vot és molt important per aconseguir un mínim consens en temes com aquests.

No defensaré, doncs en aquest mateix bloc ja ho he criticat des de diverses perspectives, el procés del nou POUM. És per aixó que vaig abandonar la segona Comissió d'Urbanisme, que figura que l'està estudiant.
Entenc doncs el malestar dels d'Esquerra en relació amb el nou POUM.

El que no puc entendre però, és que ara critiquin el procés que s'està seguint quan a l'hora de protagonitzar-lo, quan estaven en el Govern, van fer-ho si fa o no fa pitjor.

Gràcies a l'ingent treball d'un grapat de persones que formàvem la part activa de la primera Comissió d'Urbanisme, es va presentar al Consell de Poble un document de consideracions i bases per al planejament, que tot el Consell va aprovar per unanimitat la primavera del 2006.
Sens dubte aquest Informe passarà als anals de la participació ciutadana del nostre poble.

Després de llavors, tot es va capgirar, i la pròpia Comissió, fidel a la seva responsabilitat va haver d'exigir, per dues vegades la convocatòria del Consell de Poble per tractar el tema. Al març de 2007, la Comissió va presentar un escrit fortament crític amb el procés que Esquerra, ISP i PSC volien donar per acabat, quines recomanacions reprodueixo:

En aquella darrera reunió, el mateix butlletí d'ERC ens va calificar com: Un altre grup de ciutadans organitzats sota la denominació de "portaveus de la comissió de treball del POUM" ....

Sobren les paraules. Per aixó Esquerra no pot recriminar alló que ells van fer activament quan tenien la responsabilitat de governar.

No és cert, tampoc, que calgui indemnitzar ningú pels convenis urbanístics signats per en Joan Bruguera com Alcalde, que no s'executin finalment, doncs tots tenen una concreta clàusula resolutòria que només en un cas, obre la porta a algun tipus d'indemnització. Tots els convenis signats tenen una clàusula com aquesta:

L’eficàcia del present Conveni queda subordinada a l’aprovació definitiva del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Pere de Vilamajor, en els termes expressats en el present conveni. Aquells aspectes del present Conveni, la validesa dels quals queda expressament sotmesa a la ratificació pel Ple Municipal d’aquest conveni, tindran efectes a partir de la notificació a ..... de l’acord de ratificació del present Conveni per part del Ple Municipal.

(Val afegir que la redacció sembla inspirada pels Germans Marx).

I alguns altres convenis fins i tot tenen clàusules de validesa temporal que en alguns casos han significat la resolució definitiva dels mateixos, destacant-se en aquest sentit el signat amb Pere Vilardell l'11 de juliol de 2006, que el 31/12/2007 va quedar llest per a la demanda d'indemització pels danys i perjudicis que se li hagi pogut ocasionar per no poder fer un habitatge unifamiliar a canvi de 744 m2 , en els mateixos terrenys no urbanitzables, per tal de poder fer una absurda rotonda i camí des de la BP-5109 fins l'Escola Torre Roja.

També és sorprenent que els d'Esquerra es preocupin, ara de com s'hauria de compensar als propietaris que havien anticipat a compte algun terreny. Es refereix a una finca de 34.500 m2 adquirida el 16 de juny de 2006 i que s'aportava en un conveni signat el 4 d'agost de 2006?

Fer agafar més por de la que hi ha en relació amb l'anul.lació dels convenis és simplement lleig. Primer, seria bo que Esquerra fes en el seu Butlletí un resum dels convenis que tant ha defensat, en el que ens digués que donva a canvi de que, que valia el que es rebia i que valia el que es donava a canvi. Altrament defensar els convenis quedarà només com una manera de bloquejar el POUM: no és aquesta la manera de defensar el POUM que es vol.


Un POUM es defensa des de les propostes, no des de la crítica, es defensa des de la visió general, no des de la particular, es defensa amb arguments, no amb tangents. Es defensa informant, no només opinant.

I si cal expropiar terrenys no urbanitzables per fer equipaments, ara després de les corrupcions i Tribunals arreu, que no ens faci cap por, aquesta ancestral por dels terratinents quan senten la paraula, que pagar a preu d'or (5.000 Ptes/m2) el terreny no urbanitzable no és, ara, de rebut d'acord amb la Llei. L'època de vendre a preu d'or verd els boscos als pixapins perquè fessin urbanitzacions ja va acabar fa molt temps. Ja s'han canviat per Mercedes tots els tractors que calia.

Tot plegat, darrerament, i aixó em preocupa, s'està utilitzant la ignorància, o la mandra d'informar-se, de la ciutadania, per crear opinió interessada, i s'està fent des de totes les bandes. També la memòria a vegades té lapsus interessats.
Imparcial no es pot ser, ni tant sols jo mateix ho pretenc, però com menys donar la informació per tal de què la ciutadania, si vol, entengui el què passa. I aixó, com menys des d'aquest espai, sempre s'ha respectat.

No els donguem als polítics de Sant Pere l'oportunitat de construir estratègies a base de la nostra ignorància o pèrdues de memòria. Formar l'opinió pròpia només amb l'opinió d'altri porta sempre a confusió.

Aviat farà un any que celebrava la nova manera de fer quant a participació ciutadana, i precisament en relació amb el POUM. Els resultats no són, francament, els que m'esperava; per cap de les bandes.

25/12/08

Cal anular ja convenis urbanístics del POUM-2005

Entre 2006 i la primera meitat de 2007, l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor va signar diversos convenis urbanístics als efectes de facilitar la nova planificació del municipi.

Les actes de les Juntes de Govern (veure enllaç a la pàgina web de l'Ajuntament en aquest mateix blog) van anar donant-ne comptes.

Excepte pel que fa als eixamples del nucli principal, la totalitat dels convenis signats tenen com a comuns denominadors dos aspectes remarcables:

a) Obtenien, per a diversos usos públics, porcions de terrenys qualificats fins llavors com no urbanitzables (fins i tot per adquirir zones verdes).
b) Contraprestaven al cessionari dels terrenys amb porcions de terreny edificable, que permetien construir des d'un habitatge fins més d'una dotzena (singularment, s'incloia també un espai per a una benzinera, o tot un polígon industrial).

Els diferents polígons d'actuació contemplats en la darrera versió del POUM-2005 significaven 144.000 m2 de nou sòl residencial d'aprofitament privat, equivalent a 416 nous habitatges, juntament amb uns altres 69.400 m2 d'equipaments privats (zona industrial i benzinera).

Es fa difícil calcular l'increment del valor dels terrenys en passar de no urbanitzables a edificables, tenint en compte que en bona part dels solars l'antiga planificació urbanística no havia deixat expectatives de requalificació. Estariem parlant, no obstant d'uns 150 nous habitatges, i d'unes 7 Ha de sòl per a equipaments privats.

No discutiré ara l'oportunitat que significa per al municipi disposar d'unes quantes hectàrees per a usos públics (uns 115.000 m2), la creació de nous vials (uns 10 Km), o dels espais que es reservaven com zona verda (133.000 m2). Tampoc discutiré en aquesta ocasió sobre la idoneïtat dels usos ni els emplaçaments; tant sols em pregunto:

Quant valien en realitat aquests terrenys, majorment no urbanitzables, obtinguts pel municipi?

S'havia calculat la equidistribució de beneficis i càrregues inherents a aquests convenis?

Estaven adequadament compensades al municipi les eventuals plusvàlues obtingudes?

Afortunadament la posada en vigor de la nova Ley del Suelo, que va entrar en l'1 de juliol de l'any passat, està destinada precissament per a tractar situacions com aquesta.

El nou Avantpla del POUM-2008 ha anul.lat de facto la vigència d'alguns d'aquests convenis, en particular els que fan referència a Can Son-La Creueta i Can Lip-Cal Bord, en sintonia amb la ferma posició dels membres actius de l'anterior Comissió d'Urbanisme, quina convicció va fer retirar el POUM-2005 pocs dies abans de què es forcés la seva aprovació inicial.

El nou Consistori va tornar a posar aquesta foto a l'àlbum del nostre patrimoni. Gràcies !
Al centre la plana de Can Son. A d'alt a l'esquerra La Creueta, tal com les trobem avui en dia




I també podem tornar, tranquils, aquesta foto a l'àlbum

Can Lip i el bosc de Cal Bord tal com els trobem avui en dia. A la dreta La Plana

Ja és hora doncs que l'Ajuntament denuncii i declari la nul.litat dels convenis afectats per aquests àmbits, doncs el nou POUM no contempla les operacions urbanístiques incloses en els mateixos.

Costarà diners, però, anul.lar algún d'aquests convenis, apart de les despeses registrals que aniràn a càrrec de l'Ajuntament.

A la vista de la evidència, resultaria anacrònic que algun grup polític s'oposés a l'aprovació del nou POUM fins que no es respectin aquests convenis.

22/12/08

Vilamajor Opina: nou espai d'opinió

Per tal de facilitar la participació, hem creat un nou espai: Vilamajor Opina.

Els comentaris es transcriuen a partir d'un missatge de correu electrònic. D'aquesta manera cada comentari tindrà un "post" individualitzat amb el nom del seu autor, facilitant-ne la lectura i el debat.

Aquest nou espai substituirà l'Altaveu de Vilamajor, quins comentaris, a partir d'ara es reproduiran a Vilamajor Opina.

20/12/08

La moto i el sidecar

La Junta de Portaveus dels grups municipals de Sant Pere de Vilamajor es va reunir aquest dijous per tal de concensuar els projectes que presenta el consistori pel Fons Estatal d'Inversió local.

El consistori presentarà sis projectes que ascendeixen a la quantitat de 659.812 euros:
  • Construcció de les voreres municipals de Sant Pere de Vilamajor.
  • Construcció coberta i vestidors de la piscina municipal del barri de Can Ram.
  • Enllumenat públic del vial d'entrada al barri de Les Faldes del Montseny.
  • Renovació de l'enllumenat públic de la urbanització del barri de Can Ram.
  • Renovació de l'enllumenat públic de l'entrada al nucli urbà (passeig Lluís Companys).
  • Pavimentació del camí que uneix els barris del Nucli-Can Derrocada amb Vallserena (Camí de can Tona).
Cinc dels projectes es van acordar per unanimitat dels portaveus i un per majoria.

De la seva banda, com ja vàrem informar, els camells dels Reis de Sant Antoni de Vilamajor vindran carregats dels següents regals:
  • Edifici d'ajuntament al carrer nou (restauració per serveis municipals)
  • Edifici d'ajuntament de l'antic casal (restauració)
  • Piscina, vestuaris i 2 pistes de tenis de Les Pungoles
  • Vestuaris i caseta de vigilància de Can Miret
  • Eliminació de barreres arquitectóniques de voreres de Sant Antoni de Vilamajor
  • Arranjament del revolt de Can Vila
  • Senyalització de camins
El fons total per a Sant Antoni és de 901.047 Euros.

En total, es pot estimar que aquests projectes significaran la utilització equivalent d'entre 30 i 40 llocs de treball directes durant un any.

Posats a triar, personalment jo hagués preferit projectes més intensius en mà d'obra, doncs del que es tracta és de donar feina a les persones que es troben a l'atur. En el cas de Sant Pere també hagués preferit que algun projecte fos executat directament amb alguns dels més de 200 aturats amb què ja compta el municipi (que a Sant Antoni en són 240).

La condició per als contractistes és que el nou personal que contractin s'ha de trobar en situació d'atur. Cal esperar que els nostres Ajuntaments, donin rellevància a les prescripcions del fons que assenyalen que "Para la adjudicación de los contratos financiados con cargo al Fondo, los Ayuntamientos tomarán en consideración, como criterios de adjudicación para la valoración de las ofertas, indicadores relevantes de la medida en que el contrato de obra contribuirá al fomento del empleo".

Seguirem amb força interès les licitacions que facin els Consistoris de Vilamajor d'aquestes obres, a veure si només serviràn per equilibrar l'explotació de les empreses adjudicataries.

La Generalitat de Catalunya aprova definitivament el nou Pla Especial de Protecció del Parc del Montseny

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Nadal, ha aprovat definitivament el nou Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge del parc del Montseny, redactat per les Diputacions de Barcelona i de Girona i consensuat amb els ajuntaments i agents implicats. El pla posa les bases per ordenar aquest espai natural protegit i adequar-lo a les noves necessitats del territori. L'aplicació del nou pla comportarà l'increment de 1.700 hectàrees de superfície del parc i una inversió anual de prop de 4 milions d'euros.

Les propostes més destacades del nou pla són l'increment de superfície del parc en 1.765 hectàrees, de manera que passa de les 29.339 hectàrees actuals a les 31.103. S'ha tingut en compte la coherència geogràfica i s'ha ajustat els límits naturals; l'augment de la zona de reserva natural destinada a la conservació, de les 1.039 hectàrees actuals a les 2.604. Són les àrees de més valor, sobre les quals pesa una restricció més forta. Es troben majoritàriament en finques públiques.

A Sant Pere de Vilamajor significa passar del 47% fins el 61% del terme municipal sota l'àmbit del Parc.


Més informació

19/12/08

Perillositat de la carretera BV-5108

Acaba de sortir publicat l'estudi EuroRAP-2008 que, elaborat pel RACC analitza la perillossitat de les carreteres espanyoles, entre les qulas prop de 300 trams corresponents a Catalunya.

La carretera de
Cardedeu a Cànoves (BV-5108), que en l'edició de l'any passat figurava en segona posició de perillositat de totes les carreteres catalanes de més de 5.000 vehicles diaris, amb un RISC MOLT ELEVAT, en la edició d'enguany ha baixat a la vuitena posició, assolint encara però un RISC ELEVAT.

Les 10 carreteres catalanes amb més risc d'accident
Font: EuroRAP. Fundació RACC, 2008.

Aquesta situació es deriva de la combinació de dos factors:
  • D'una banda el creixement de la intensitat diària mitjana de trànsit, que ha passat de 6.154 vehicles diaris a 6.443 vehicles diaris,
  • I de l'altre la disminució dels accidents mortals o amb ferits greus que ha passat de 2,7 en el trienni 2004-2006 de l'edició de l'EuroRAP-2007, als 2,0 accidents promig dels anys 2005-2006-2007 que és el que analitza la present edició.
Considerant la probabilitat de patir un accident amb víctimes greus o mortals a la carretera BV-5108, aquesta via ocupa la posició 74 de les 280 carreteres analitzades, amb una probabilitat del 0,85 accidents greus per milió de desplaçaments, que és pràcticament el doble de probabilitat que en el conjunt de les vies analitzades en l'estudi (0,46 per milió).

A continuació es resumeixen les dades pel que fa als trams analitzats del Vallès Oriental:

La perillositat de les carreteres del Vallès Oriental
Font: EuroRAP. Fundació RACC, 2008.

Celebrem aquesta evolució d'una carretera tant controvertida, que ja va causar un intens debat a la xarxa.

Val a dir, en qualsevol cas i renegant de qualsevol accident que es produeixi, que la representativitat de cadascuna de les vies analitzades en l'estudi s'ha de tenir en compte, doncs quan més curt és el tram, més incidència te quant a perillositat les dades resultants. Així, per exemple, el tram amb més accidents mortals o amb víctimes greus és el de l'AP-7 de Cambrils a Tortosa, amb 17 de promig en els tres darrers anys. No obstant, aquest tram té 55 km i ocupa la posició 195 de perillositat en relació amb els 280 trams analitzats.

Només cal fixar-se en els tres tams del Vallès Oriental amb més perillositat; no tenen més de 4 km de llargària en promig.
D'aquesta manera, només que a la BP-5109 hi hagués (Déu ens guardi) un sol accident amb víctimes, passaria a ocupar el primer lloc de perillositat de totes les carreteres de Catalunya.

(Més informació)

Veure a més les causes dels accidents del 2007.

18/12/08

Sabíeu que...

Durant el tercer trimestre d'enguany, a Sant Pere de Vilamajor s'han efectuat només 3 compra-vendes d'habitatges (dels quals 1 de nou i 2 d'usats). En els nou primers mesos d'enguany s'ha venut només el 31% dels habitatges que es van vendre en el mateix període de l'any passat.

A Sant Antoni de Vilamajor, les vendes durant el tercer trimestre d'enguany han estat de 5 habitatges (4 usats i 1 de nou). En els nou primers mesos d'enguany s'ha venut només el 42% dels habitatges que es van vendre en el mateix període de l'any passat.

Totes les dades a Anàlisi Socioeconòmica de Vilamajor.

Carta als Reis de Sant Antoni de Vilamajor

Segons ens informa el bloc de Pungoles Opina, ja estaríen decidits els projectes que presentarà l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor per a ser finançats amb càrrec al Fons d'Inversió Local.

Han fet doncs la seva carta als Reis per aquest anys de malaurada crisi:

- Edifici d'ajuntament al carrer nou (restauració per serveis municipals)
- Edifici d'ajuntament d'antic casal (restauració)
- Piscina, vestuaris i 2 pistes de tenis de Les Pungoles
- Vestuaris i caseta de vigilància de Can Miret
- Eliminació de barreres arquitectóniques de voreres de Sant Antoni de Vilamajor
- Arranjament del revolt de Can Vila
- Senyalització de camins

Felicitem els amics i veïns de Les Pungoles perquè, aquest anys si, tindran uns regalets.

Ara esperem amb interès els projectes que presentarà l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor: s'accepten propostes.

16/12/08

Reserves d'aigua: s'oficialitza la normalitat a la conca Ter-Llobregat

El sistema Ter-Llobregat ha tornat a la situació de normalitat en el decret de sequera de la Generalitat, al comptar els embassaments d'aquesta conca amb un 72% de reserves d'aigua i després de l'episodi de sequera que s'ha viscut a Catalunya l'últim any i mig.

El decret de sequera segueix vigent en el nivell d'excepcionalitat 2 a la conca de la Muga, que compta amb un 22% de reserva d'aigua.
Si en els pròxims mesos continua aquesta tendència, i en el cas de no registrar-se pluges destacables a la capçalera de la Muga, aquesta conca podria entrar en situació d'emergència durant la primavera del pròxim 2009.

El greu episodi de sequera viscut a Catalunya ha costat al govern de la Generalitat uns 490 milions d'euros en obres i actuacions destinades a pal·liar l'escassetat hídrica i garantir el subministrament d'aigua a tota la comunitat, especialment a l'àrea metropolitana de Barcelona, entre les quals 17,7 milions d'euros en el trasllat d'aigua en vaixells fins a Barcelona.

Evolució de les reserves mensuals dels embassaments de la conca del Ter-Llobregat en els darrers anys

Dades en promijos mensuals. 2008 fins el 15 de desembre.

A Sant Pere de Vilamajor, superada la fase de màxima excepcionalitat, de l'abril, el 9 de juny d'enguany, el nostre Alcalde Torero va decretar un Ban pel qual:

Primer.- Prohibir omplir i regenerar piscines amb aigua provinent del Servei d’Abastament Municipal.
Segon.- Prohibir rentar vehicles amb mànega, rec d’horts i altres usos no justificables.
Tercer.- Advertir que als infractors d’aquestes normes se’ls obrirà expedient informatiu, que podrà derivar en sancionador, prèvia audiència de l’interessat.

Aquest ban, que continua vigent, és actualment de dubtosa legalitat, doncs l'habilitació normativa és en virtut del propi Decret de Sequera que ha establert la normalitat per la nostra conca.

No es coneix que ningú hagi estat sancionat pel incomplir el Ban. Tampoc es coneix cap mena de reconeixement ni agraïment als que hem estalviat tota l'aigua que hem pogut durant aquesta primavera-estiu.

Diuen (en plural, doncs ningú ens informa amb dades concretes sobre la situació real) que a Sant Pere de Vilamajor anem precaris en aixó de l'aigua. Si fos així potser caldria que ens ho fessim mirar.

Enllaços relacionats:

- Consums d'aigua a Catalunya 2007.
- Consums d'aigua a Vilamajor 2007.
- La pluja a Sant Pere de Vilamajor 2008.


15/12/08

La zona esportiva de Can Derrocada, moneda de canvi

Arran de l'estira i arronça sobre la deslocalització de la fàbrica de pinsos, finalment, els titulars de Pinsos Picart han presentat un Recurs Contenciós-Administratiu contra l'expedient de caducitat d'adequació de la planta a la legislació ambiental. (Ara per ara, la fàbrica no està legalitzada d'acord amb la "nova" Llei del 1998).

D'aquest tema ja ens hem ocupat en diverses ocasions, i en especial en la darrera, i no soprén que el tema acabi en els tribunals, ni que sigui per guanyar temps. Veurem.

El que ara em preocupa és que en comptes d'escacs, el tema s'estigui convertint en Monopoly , joc, sigui dit de pas, que, a dues bandes, només deixa escletxes per als rumors, alguns força inquietants.

Em preocupa concretament que en aquest Monopoly s'inclogui, apart d'altres parcel.les i terrenyets, masia de Can Derrocada inclosa, la Zona Esportiva de Can Derrocada.

Al llarg currículum de despropòsits en relació amb aquest equipament, que inclou la seva misteriosa desparició del conveni de traspàs de la urbanització al municipi i la rescissió unilateral dels drets d'ús adquirits (adquirits, sí) pels propietaris de parcel.les de la urbanització, s'inclou ara el seu paper protagonista com moneda de canvi. No em preocuparia més si no fos perquè aquest magnífic equipament és objecte d'especial sensibilitat per part meva, com per part de tots els veïns de Can Derrocada.

Qualsevol decisió que es prengui, qualsevol negociació que s'emprengui, per part de l'Ajuntament en relació amb la Zona Esportiva (privada) de Can Derrocada, hauria de tenir com interlocutor actiu als veïns de Can Derrocada.
I no em refereixo a
l'Associació de Propietaris, que ja ha decidit explícitament no intervenir-hi i fer tancar l'establiment, amb diverses instàncies entrades a l'Ajuntament i l'espasa en alt d'un Contenciós, doncs els molesta que hi hagi gent voltant prop de les seves terrasses d'estiu.

L'actual Alcalde, com els anteriors, saben de l'especial intensitat amb què sempre m'he destacat en defensa, per a ús del veïnat -dins de la condició legal de privada que té- de la Zona Esportiva de Can Derrocada. I amb aquesta convicció, no rebutjo que l'equipament sigui utilitzat en el canvi de cromos si d'aquesta manera ha de servir per als interessos generals del municipi. Ara bé, la mateixa convicció em porta a declarar que, sent aquesta la penúltima possibilitat, no acceptaré que el joc es jugui a esquenes dels veïns que volen poder disposar, com totes i cadascuna de les altres urbanitzacions, d'un equipament social en el seu veïnat.

Voltes dóna la vida, ara resulta que els tal.libans han fet la feina a Bush. (Feina bruta, que és la que saben fer).

Recordaré, i ho faré recordar, les paraules públiques del nostre Alcalde Llesuy; "La Zona Esportiva de Can Derrocada, o serà zona esportiva o no será".

I també, perquè hi crec, continuaré a l'hora sense renunciar-hi, demanant el "Parc de Llevant", que fa ja tres anys que, després d'inventar-me'l, porto defensant.

10/12/08

In Memoriam: Josep Pérez del Río

El passat mes de maig, el Ple de l'Ajuntament va atorgar a Mr. Christian Valtaud, batlle de Genté, vil.la francesa agermanada amb Sant Pere de Vilamajor, la Clau de Vilamajor i la insígina d'argent municipal en reconeixement a l'impuls que ha demostrat des del 1994 en l'agermanament d'ambdós municipis.

Va ser la primera distinció atorgada després del recent estrenat Reglament d'Honors i Distincions.

Donant-li un cop d'ull a aquest Reglament, resulta que aquestes distincions i honors serveixen per homenatjar les persones que, per la seva trajectòria personal o per qualsevol fet significatiu, han actuat en favor del municipi.

Els honors amb els quals distingeix el municipi de Sant Pere de Vilamajor són:

Fill predilecte/Fill adoptiu

És la màxima distinció que ofereix el municipi.
La condició del titol únicament podrà recaure en qui hagi destacat de forma extraordinària, per qualitats o mèrits personals o per serveis prestats en benefici o honor del nostre poble, i que hagin assolit indiscutible repercussio pública.
Aquest nomenament és vitalici.

La única diferència entre els fills predilectes i els adoptius és que els primers han de ser nascuts a Sant Pere de Vilamajor. Als fills predilectes o adoptius se'ls atorga la insígnia d'or de Vilamajor i se'ls designa un espai, equipament o via pública en el seu honor.
No en poden haver més de tres persones vives de cada categoria que l'ostentin.

Fins avui s'han destacat amb aquesta distinció:

Fills predilectes:

1989- Sa Magestat Alfons I el Cast, (1154-1196)
1989- Loreto, dida reial (de l'anterior), veïna de can Clavell
2008- Oril.la, prevere de Vilamajor (792-872)

(No està demostrat històricament que l'Alfons I nasqué a Vilamajor, ni tampoc se'n sap més del prevere Oril.la que ho va ser de la Parròquia de Sant Pere de Vilamajor).

Fills adoptius:

1991- Il·ltre Sr. Francesc Planas Ribas, "En Quico del Montseny"

Es dóna la circumstància de què tres d'aquests personatges tenen les seves rèpliques en els gegants de la Colla Gegantera de Vilamajor.

A més, la Junta de Govern decidí, el 25 d'agost de 2008, presentar al Ple el nomenament d'en Ferran Gomà i Ginesta com Fill Adoptiu de Vilamajor.

La Clau de Vilamajor

La Clau de Vilamajor, és una recompensa municipal creada per a premiar mèrits extraordinaris que concorrin en persones, entitats o corporacions, tant nacionals com estrangeres, per haver prestat serveis al poble o dispensat honors a aquest. Només se'n podrà atorgar una cada any.

La Clau de Vilamajor és la reproducció de la clau del patró del municipi i és acompanyada automàticament amb la insígina d'argent.

Fins avui s'han destacat amb aquesta distinció:

1995- Molt. Hble. Sr. Jordi Pujol i Soley, expresident de la Generalitat de Catalunya. Va inaugurar la Casa Consistorial, apart de presidir Catalunya durant 23 anys
2008- Il·lm Sr. Christian Valtaud, alcalde de Genté (França), vil.la que des del 1994 està agermanada amb Sant Pere de Vilamajor, per mor d'en Mossén Poch
2008- Il·ltre. Sr. José Pérez del Rio, oficial de la marina mercant

La insígnia d'or de Vilamajor

Distintiu reservat als fills predilectes o adoptius i a aquelles persones que, mitjançant elecció democràtica, exerceixin o hagin exercit l'alcaldia de Sant Pere de Vilamajor. La tenen (o haurien de tenir, doncs) tots els alcaldes democràtics de Sant Pere.

La insígnia d'argent de Vilamajor

Distintiu reservat a aquelles persones a qui s'ha atorgat la Clau de Vilamajor i a aquelles persones que, mitjançant elecció democràtica, exerceixin o hagin exercit el càrrec de regidor de Sant Pere de Vilamajor. La tenen (o haurien de tenir, doncs) tots els regidors escollits democràticament de Sant Pere de Vilamajor.

La insígnia de bronze de Vilamajor

Recompensa municipal creada per haver prestat serveis al poble o dispensat honors a aquest. La concessio de la Insignia de Vilamajor en categoria de bronze
correspon a I'Alcalde i sera concedida mitjançant un Decret d'Alcaldia. No hi haura limitacions en el nombre de concessions.


Faig atenció sobre José Pérez del Río. Qui era?

M'intriga. Sé de la consideració que en té el nostre Alcalde. Remeno internet per buscar-hi pistes. Ho trobo. Em sorprén...

Un breu apunt biogràfic és el següent:

En José Pérez del Rio, conegut també com el Sr. Pep, neix el 24 d’octubre de 1909 al barri de Gràcia de Barcelona.

Passa la seva infantesa a Cadaqués, a casa la seva tieta, mestra del poble. El seu tiet, maquinista naval, influeix en la seva dedicació i vocació pel mar.

Als 15 anys va començar els seus estudis a l’ Escuela Oficial de Náutica de Barcelona i a l’any 1928 obté el Certificat d’Alumne de Màquines amb les màximes qualificacions.

Va estar navegant des dels 18 fins als 25 anys.

L’any 1933 va obtenir el títol de Segon Maquinista Naval i el 1934 el de Primer Maquinista, títol que posteriorment es va transformar en Maquinista Naval Cap completant així 7 anys de navegació en diversos vaixells mercants.

Després de navegar durant set anys en diferents vaixells com el “Poeta Arolas”, “Canalejas”, “Legazpi”, “Teide”, “Ciudad de Palma”, “Villa de Madrid”, “Ciudad de Valencia”,..., va dedicar-se a la docència.

Al mateix temps reprèn els seus estudis de Matemàtiques a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona.

En aquests temps freqüenta la masia de Can Surell, a Sant Pere de Vilamajor, degut amb l'amistat dels seus oncles amb professors de l'Institut Escola, quines colònies d'estiu s'instal.laven, fins abans de la guerra civil, en aquesta masia. (Per cert, el mateix lloc on el Dr. Josep Trueta ja hi havia ubicat a principis de segle una casa de convalescència, o la Maria Aurèlia Campmany va passar-hi les colònies).

Més tard, a partir de l'amistat amb en Surell, es farà la seva pròpia casa, Can Pep.

Durant més de quaranta anys José Pérez del Río (Sr. José o Sr. Pep) va ser professor de l'Escola Oficial de Nàutica de Barcelona, (avui Facultat de Nàutica de l'UPC), en la que va ocupar dues càtedres de Màquines Navals.

L’any 1941 és nomenat professor numerari en propietat de “Màquines y Taller”.

L’any 1942 exerceix també de Secretari de l’Escola de Nàutica , càrrec que ocupa fins 1958, data en què hi renuncia per poder-se dedicar a la investigació técnica.

L’any 1946 publica la Trigonometria plana i del espacio, obra destinada a la preparació dels Primers Maquinistes Navals.

L’any 1957 ingressa a l’Institut of Marine Engineers.

L’octubre de 1964 pren possessió de la Cátedra de Motors de Combustió Interna.

L’any 1959 es publica el primer volum de la seva monumental obra "Tractat General de Màquines Marines", de vuit volums, que va significar una veritable revolució en l'ensenyament i fins i tot en la mateixa concepció de la carrera de Máquines. Posteriorment se’n va fer una segona edició.

Va arribar a ser Conseller Nacional d’Educació i va rebre nombroses condecoracions.

El Juliol de 1970 se li concedeix la Creu del Mèrit Naval de Primera classe, amb distintiu blanc. Més tard va ser professor degà de l'Escola de Nàutica

Es jubilà l’any 1979, retirant-se a Sant Pere de Vilamajor.

Durant tota la seva vida lluità per la dignificació de la professió del Maquinista Naval.

L’any 1982 va redactar i defensar la seva tesi doctoral, En defensa de la máquina de vapor, amb la que va arribar a ser el primer marí Doctor en Ciències del Mar d'Espanya.

També fou amant de la música i de la poesia: sabia tocar molt bé el violí i l’any 1972 va publicar Vanilóquio, llibre de poesia.

Mor el 13 d’octubre de 1994 a la seva casa de St. Pere de Vilamajor. Les seves cendres s'escamparen a Can Pep el 16 d'octubre.

Interessant, per a tots els Enginyers i aficionats a la tècnica en general, donar un cop d'ull a la seva Tesi Doctoral: En defensa de la máquina de Vapor, extraordinari manuscrit.

El seu pas i l'empremta deixada a Sant Pere de Vilamajor, la seva relació amb l'Institut Escola, i amb Can Surell, queden ben reflectides en aquesta darrera entrevista publicada, de Montserrat Saboya, al gener de 1984, vuit mesos abans de la seva mort.

Una de les persones més properes, en Marc Antoni Broggi, fa una glossa de la persona, i del personatge, en l'acte d'homenatge que se li va fer al 2005 al Museu Marítim de Barcelona.

Altres amics, com Ignacio Echevarrieta, o Juan Antonio Padrón, ens donen comptes de la seva vàlua d'home i tècnic.

Gràcies als seus companys de la UPC, disposem també d'un video d'homenatge a en José Pérez del Río, fet al 1995. Paga la pena de veure'l.

El Professor Carbia Carril, recordà en un dels homentages, unes frases del Mestre recollides en el Vol. 8 del seu Tractat:

El que sabe y sabe que sabe, es un sabio, imítalo.
El que sabe y no sabe que sabe, está dormido, despiértalo.
El que no sabe y sabe que no sabe, es un ignorante, instrúyelo.
El que no sabe y no sabe que no sabe, es un necio, desprécialo.

Veient tot plegat, amb nostàlgia, impressionat per la descoberta, em sap greu no haver-lo conegut, tot i que 16 anys abans de la seva mort jo ja anava en bicicleta pel carrer Nou.
Em pregunto quants personatges il.lustres més han passat i viscut per aquestes estimades terres de Vilamajor?
Per cert, sabíeu que en Josep Maria de Segarra va escriure un dels seus poemes -Mater lachrimarum- durant una estada a la finca familiar de Sant Pere de Vilamajor a l'estiu del 1914?

Ja seria hora que la nostra memòria històrica anés més enllà dels desastres de la Guerra Civil.

Ja seria hora que se'ns expliqués millor qui eren aquestes persones que han rebut Honors i Distincions, i que han fet en favor de Sant Pere de Vilamajor.

Potser m'he posat en el lloc del nostre historiador de Vilamajor en Xarxa, i no em pertoca, però m'he vist embolicat en aquest personatge.
Ferran, et prego que em disculpis, nogensmenys, ha estat culpa teva per encisar-me amb les arrels del nostre Poble.

5/12/08

Portada anterior:

Sèrie d'articles sobre el comerç a Vilamajor:
Introducció: Reconstrucció i competitivitat del comerç a Sant Pere de Vilamajor
Primera part: El reequilibri quantitatiu
Segona Part: El comerç de proximitat
Tercera part (final): La proposta

Altres articles sobre desenvolupament urbà:
Consideracions generals respecte dels equipaments
Nous reptes per al model residencial dels municipis
I ara en volen dir "barris"
Lectures per a la reflexió