"Càlcul comercial"

Si la mitjana estadística de metres quadrats per habitant de superfície comercial és de 1,5 m2 per habitant:

- Quina superfície comercial hauria d'haver a Sant Pere de Vilamajor avui en dia? I quan es desplegui el nou POUM?

Si la mitjana estadística d'establiments comercials és de 15 establiments per cada 1.000 habitants:

- Quants establiments hauria d'haver a Sant Pere de Vilamajor avui en dia? I quan es desplegui el nou POUM?

D'aquests resultats:

- Quina proporció del comerç hauriem de deixar per a Sant Antoni de Vilamajor?

Un altre grup de ciutadans organitzat ....

El 16 de febrer de 2007 es va celebrar la tercera reunió del Consell de Poble, en la legislatura passada.

En aquella reunió, properes les eleccions, es van presentar els trets finals del POUM que s'havia començat dos anys abans. La reunió va ser exigida per la Comissió de Treball per a l'estudi del POUM, formada ja en la primera sessió del Consell de Poble el 2 de novembre de 2005. La celebrada l'abril de 2006, (la segona) va ser convocada novament a instàncies de la Comissió per tal de presentar el document de conclusions sobre l'Avantplà del POUM que durant mesos i amb mataronianes reunions, va elaborar la Comissió.

Aquella darrera reunió del 16 de febrer, va estar marcada per l'oposició frontal de la Comissió de Treball a unes "noves incorporacions" introduïdes en el POUM sens etenir-la en compte, malgrat que l'esborrany definitiu recollís algunes importants aportacions fetes per la pròpia Comissió.

Les principals discrepàncies -apart del canvi de criteris que semblaven fonamentals, la manca de visió global del municipi i altres defraudants pinzellades- afortunadament ja han estat actualment resoltes.

Quasi un any després, ahir 25 de gener de 2008, es reuneix per primer cop la segona generació de la Comissió d'Urbanisme, nascuda de la reunió general del Consell de Poble de la nova legislatura.

Moltes cares noves i el nucli bàsic de l'anterior Comissió de Treball asseguren, malgrat les dificultats que suposa la concurrència d'un abundant nombre d'integrants, una total participació de les diverses sensibilitats del municipi.
Sorpren, però, que tantes cares noves, que tantes representacions socials no haguessin tingut interès en formar part de l'anterior Comissió, que és en realitat on es van perfilar les propostes que semblen estar recollides pel nou govern municipal com línies mestres del POUM 2008-2009.

No faré, ara, la crònica de la reunió, però si diré que les diferències de mètode i sobretot d'implicació, són molt significatives, destacant les idees clares d'en Josep Maria Llesuy tant pel que fa a l'essència de la planificació urbanística del municipi, el protagonisme que es vol donar a la Comissió d'Urbanisme i sobretot un nou talant de lideratge que em va deixar una agradable sensació de què, per fi, es podran fer les coses ben fetes. El tàndem Llesuy-Higini és una màquina de fer feina assenyada.

Estic segur, doncs, que, en conjunt, la planificació urbanística que resultarà a finals d'enguany, està finalment en bones mans, ben dirigida pel nou equip de govern municipal i amb una participació de la què finalment no hagi de justificar-se (veure pàgina 4).

Així, els de la Comissió, com menys, no ens haurem de sentir anometats pel grup municipal d'Alcaldia com "Un altre grup de ciutadans organitzats sota la denominació de "portaveus de la comissió de treball del POUM". Altra gent, altres maneres.

Sense dubte, la prudència en què em manifestava en aquest altre article ha de quedar afortunadament al calaix.

La població infantil i juvenil s'estabilitza a Sant Pere

A Sant Pere de Vilamajor hi havia, a principis de 2006, 279 infants de entre 0 i 4 anys. Un any després, a principis de 2007, n'hi havia 284. Total, en un any només 5 infants més. La tendència sembla estabilitzar-se:

Evolució de la població entre 0 i 4 anys a Sant Pere de Vilamajor: 2000-2007

La comparació amb Sant Antoni de Vilamajor posa de manifest un dinamisme continuat, amb un major increment de la població infantil en els darrers anys:

Evolució de la població entre 0 i 4 anys a Vilamajor: 2000-2007

Un altre segment de població sensible, el jovent de entre 20 i 29 anys, sembla haver canviat el signe de variació després de la brutal caiguda soferta a Sant Pere de 2002 a 2005.
A principis de 2007 hi havia a Sant Pere de Vilamajor tants joves de entre 20 i 29 anys com al 1998. No obstant, aquest lleuger increment de la població juvenil no es recupera en termes relatius, i representa ja només el 10% de la població total, quan al 2001 arribava al 15%:

Evolució de la població entre 20 i 29 anys a Sant Pere de Vilamajor: 1998-2007

El jovent a Sant Antoni, en canvi, després de 7 anys de creixement continuat, al 2007 hi ha exactament els mateixos joves de 20 a 29 anys que al 2006:

Evolució de la població entre 20 i 29 anys a Vilamajor: 2000-2007

En preparació l'article complert: Estructura de la població de Vilamajor a Anàlisi Socioeconómica de Vilamajor

El 78% de la població de Vilamajor ha nascut a Catalunya

El 78% dels prop de 9.000 habitants empadronats a Vilamajor (a 1-1-2007) ha nascut a Catalunya. La proporció és exactament la mateixa a Sant Pere que a Sant Antoni de Vilamajor.

No obstant, l'estructura tant dels nascuts a Catalunya com els que ho han fet fora del País, és sensiblement diferent entre els dos municipis, doncs per exemple a Sant Antoni el 19% dels habitants ha nascut al municipi, mentre que només un 13% dels residents a Sant Pere són nascuts al mateix municipi:

Quasi un 7% de la població total de Vilamajor (8,2% per a Sant Antoni i 5,1% de la població total de Sant Pere), ha nascut a l'estranger. Pel que fa a la nacionalitat estrangera, la manté el 5,4% dels residents totals, un 6,8% dels residents a Sant Antoni i només el 3,6% dels habitants de Sant Pere.

En preparació l'article complert: Estructura de la població de Vilamajor a Anàlisi Socioeconómica de Vilamajor

Reconstrucció del comerç a Vilamajor (II): el comerç de proximitat

Un principi bàsic en els hàbits comercials és la proporció inversa entre la freqüència del consum d’un determinat article i la distància –o el temps- invertit per accedir a la seva adquisició.
D’aquesta manera, per exemple, el pa o el diari el comprem a prop d’on residim, mentre que per comprar un electrodomèstic o una bicicleta estem disposats a anar més lluny.

Aquest principi afecta també a la concentració i especialització de l’oferta del comerç.

En totes les comunitats socials mínimament consistents, l’objectiu bàsic és que l’oferta d’articles de consum quotidià s’ubiqui en la proximitat dels nuclis de demanda. És l’anomenat “comerç de proximitat”. La necessitat d’una certa especialització, es combina amb una distribució atomitzada dels establiments de proximitat, donant com a resultat una trama de comerç de petita dimensió, que constitueixen la essència del comerç tradicional.

D’altra banda, en un context de dependència del vehicle privat per a la mobilitat, qualsevol proposta que redueixi els desplaçaments, com ara per anar a comprar, ha de ser també un objectiu de la sostenibilitat ambiental.

De la seva part, la dimensió superficial d’un establiment comercial té a veure amb la capacitat de demanda que pot atraure, de manera que les grans superfícies comercials creen focus d’atracció de més quantitat de ciutadans, que, en una ona radial, abasta cercles progressivament llunyans, és a dir, induint un desplaçament dels consumidors. Per això les grans superfícies comercials són denostades com el gran enemic del comerç de proximitat, i les autoritats públiques en regulen, limitant-la, la seva implantació (els estàndards actuals, que, per als productes d’ús quotidià actualment s’estableixen a Catalunya en el 30% de la superfície total equivalent en despesa).

No cal argumentar, per estar sobradament reconegut, que el comerç, el comerç de proximitat, crea ciutat, crea teixit social, i per tant ha de ser objecte d’intervenció quan el que es pretén, allò que s’ha de pretendre a Sant Pere, és recuperar el pols i el teixit social. Aquesta intervenció requereix el concurs de l’administració i dels comerciants.

En sintonia, el plantejament de la Conselleria de Comerç de la Generalitat estableix la necessitat de que el comerç d'articles i serveis d'ús quotidià estigui atés autónomament des del nucli poblacional a partir d'una mínima dimensió.

Sent així, la desèrtica situació del comerç a Sant Pere de Vilamajor és un indicador d’alerta sobre el model social i l’estat del teixit social ciutadà en el nostre municipi. No obstant, en íntima connexió amb l’urbanisme, el model de poble ha de contemplar un disseny urbanístic adequat per a la presència del comerç.

Convé en aquest punt fer unes pinzellades de diagnosi per a centrar la qüestió.

Sant Pere de Vilamajor té, en el seu model residencial fruit d’una temerària i imprudent planificació, unes particularitats, unes problemàtiques especials pel que fa a l’anàlisi del comerç, com ara:

• Dispersió dels nuclis de població, en tres àmbits: llevant, centre i ponent, en què es distribueix la seva població, separats i mal comunicats entre sí.
• Model residencial d’edificació aïllada característic dels veïnats de llevant i ponent, existint trama urbana només en el nucli central (que connecta amb el veïnat central, igualment dispers, de Can Derrocada).
• Urbanisme pensat per a què el 70% dels habitatges, i especialment en dos dels nuclis (llevant i ponent) fossin segones residències, i per tant sense necessitat d’articular-ne dotacions comercials (ni cap altre tipus d'equipament comunitari llevat de locals socials i recreatius), que, per altre banda no tenien possibilitats de prosperar en termes de negoci.
• Estructura residencial actual, procedent de la immigració interior i la conversió de les segones residències, basada majoritàriament en població de mitjana edat que treballa fora del municipi, necessitada de mobilitat quotidiana i amb uns hàbits de compra preexistents, que, per mor de la manca d’oferta, s’han accentuat cap l’exterior de Sant Pere.

En conseqüència no és d’estranyar que davant la inexistència de comerç intern, el baricentre a efectes comercials, propiciat per una major concentració urbana i la xarxa central de comunicacions es concentrés a Sant Antoni de Vilamajor. Malauradament, el comerç tradicional existent fa una dècada a Sant Pere de Vilamajor (nucli central), mínimament dotat, va sucumbir i abandonar, degut a algunes causes interessants de mencionar, entre les què es troben:

1. La competència comercial de Sant Antoni.
2. L’estacionalitat de les compres, pròpia dels fluxos d’estiuejants, molt concentrades en els caps de setmana i períodes vacacionals, que definien un model de negoci sovint insostenible.
3. Un recanvi generacional en molts establiments que no va optar per continuar.
4. Uns models empresarials en la seva major part consuetudinaris, basats en la complementació de les economies doméstiques, que no van adaptar-se als canvis.

L’espiral que tots aquests factors ha anat ocasionant quant a la situació del comerç a Sant Pere de Vilamajor es van realimentar entre ells fins extingir l’oferta comercial. És per tant un tema complex el del comerç a Sant Pere, que no pot imitar cap referència doncs les seves particularitats el fan especialment característic. En efecte, les bones pràctiques d’urbanisme comercial no estan pensades per la realitat de Sant Pere en el seu conjunt. En citarem les principals, per a observar-ho:

1. Integrar l’ús comercial amb l’ús residencial

• Entendre l’ús comercial com un ús intrínsicament lligat al fet residencial.
• El disseny urbanístic ha de preveure el comerç com un element pròxim i disgregat pel territori per afavorir la proximitat.
• Prioritzar l’ús de plantes baixes destinades a ús comercial, enlloc de concentrar tota la oferta en un únic punt

2. Evitar l’aïllament comercial de la zona de nova construcció respecte el comerç de zones consolidades

• Connectivitat amb trames comercials consolidades per afavorir l’atracció de clients d’altres zones del municipi.
• Potenciar els “corredors comercials” (de la mateixa manera que existeixen els “corredors verds”.

3. Mixtura d’usos

• La ciutat es caracteritza per la barreja de funcions, diferents teixits que interaccionen entre ells: trames viàries, edificatòries, d’usos…
• Els diferents usos no han d’aïllar-se, sinó potenciar la intercomunicació.

4. Densitat d’habitatges

• La ciutat compacta afavoreix la proximitat
• La superfície destinada a comerç ha d’estar en proporció amb el nombre d’habitatges creats.

5. Continuïtat dels elements peatonals

• Potenciar els eixos peatonals com un element que enforteix l’activitat comercial.

Aquestes pautes s’han d’aplicar en tot cas per al nucli central del municipi, a les portes d’una expansió residencial sense precedents.

Pel que fa als veïnats (urbanitzacions) de ponent i de llevant, el model resulta més complex, i per tant més controvertit.

És indubtable que la funció d'un poble entés com a territori, no és ni de bon tros, únicament proveïr d'espai residencial per a les persones, sinó que cobrint les necessitats bàsiques dels individus, els ha de considerar éssers socials, i per tant té la responsabilitat de constituïr-se en la principal referència per a la interacció social.

Tant de bo s'assumeixi a Sant Pere de Vilamajor la transcendència del comerç per forjar teixit social; tant de bo no es confongui fer poble amb fer habitatges.

El darrer article d'aquesta série: Reconstrucció del comerç a Sant Pere de Vilamajor (i III): la proposta

Altres articles de la sèrie:

Introducció: Reconstrucció i competitivitat del comerç a Sant Pere de Vilamajor
Primera part: Reconstrucció del comerç a Vilamajor (I): reequilibri quantitatiu

Augment de l'IPC al 2007

L'Índex de Preus al Consum (IPC) ha arribat al 2007 al 4,3% a Catalunya, una décima per sobre de l'increment de preus en el conjunt de l'Estat.

L'any 2006, l'IPC va augmentar a Catalunya d'un 2,8% (2,7% a Espanya).

L'IPC a Catalunya i Espanya. 2006 i 2007 (% d'increment anual)

Com es calcula l'IPC i tot el detall de les dades de 2007 a Anàlisi Socioeconòmica.

Reconstrucció del comerç a Vilamajor (I): reequilibri quantitatiu

L’estructuració del comerç en la visió local es basa en dos grans principis, assumits per la perspectiva contemporània:

1. Un principi d’equilibri quantitatiu: l’equilibri comercial municipal entre l’oferta i la demanda de productes d’ús quotidià entre tots els formats de distribució. L’oferta del format de supermercat hauria de tenir una proporció màxima de la despesa en productes d’ús quotidià (com ara un màxim a l’equivalent en metres quadrats d’una quota del 30%).
2. Un principi de proximitat: que a l’ensems significa reduir la mobilitat induïda per l’aprovisionament i en la funció bàsica que té el comerç d’articular punts d’intercomunicació social.

L’aplicació d’aquests dos principis a Sant Pere de Vilamajor hauria de ser la referència per a qualsevol actuació en relació amb la revitalització del comerç al municipi.

En aquesta ocasió tractaré però del primer dels principis o criteris indicats; l’equilibri, el reequilibri quantitatiu.

El diagnòstic de la situació actual de l’oferta és perfectament percebut per tothom que conegui Sant Pere de Vilamajor, i per tant no m’estendré en analitzar-ho.

Però el que ben segur sorprendrà a la majoria és conèixer que, no hi cap municipi de Catalunya que tingui tant paupèrrima dotació de comerços com Sant Pere de Vilamajor.

En efecte, segons l’Anuari Econòmic Municipal 2007 de “La Caixa”, que és una de les més complertes bases de dades municipals a nivell d’Espanya, i en especial la més important a efectes de comerç, Sant Pere de Vilamajor ocupa ... LA DARRERA POSICIÓ DE TOTS EL MUNICIPIS DE CATALUNYA EN SUPERFÍCIE COMERCIAL MINORISTA PER HABITANT. El penúltim municipi d’aquest rànquing, Olivella, amb 2.515 habitants pràcticament duplica Sant Pere en aquesta ratio. (Si algú vol disposar de l'estadística sencera, pot demanar-la per correu electrònic i li trameteré).

Parlar de mitjanes en el desigual panorama comercial català no resulta apropiat, però si comparem Sant Pere de Vilamajor amb els municipis catalans situats entre 2.000 i 4.000 habitants, la seva superfície comercial minorista per habitant resulta 28 vegades inferior al promig d’aquest segment de municipis.

Sant Antoni de Vilamajor, al 2006, segons la mateixa font de dades, no surt tampoc tant ben parat com a primera vista pot semblar, doncs ocupa la posició 423 dels 450 municipis de Catalunya analitzats, superant això si, de 6,5 vegades l’índex de Sant Pere. En termes de superfície comercial total, Sant Antoni arriba a tenir-ne 9 vegades més que Sant Pere.

Innegablement, malgrat que es posa de manifest que la dotació comercial a Vilamajor es situa a la cua dels municipis de Catalunya, Sant Antoni supleix (que no cobreix) el dèficit comercial existent a Sant Pere.

Per deixar Vilamajor en el seu conjunt a un nivell comparativament mínimament acceptable, farien falta a Vilamajor uns 7.650 m2 de superfície comercial minorista (dades de 2006), corresponent a Sant Antoni uns 3.250 m2, i a Sant Pere uns 4.400 m2.

Només en format supermercat (superfície de venda entre 400 i 2.499 m2 per establiment) el Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials de Catalunya 2006-2009 (PTSEC) publicat a finals de 2006, estableix per a Sant Antoni de Vilamajor un dèficit d’uns 800 m2 de supermercats, i per a Sant Pere, actualment de l’ordre de 700 m2. Sant Antoni pràcticament ja en disposa, pero Sant Pere encara està per despertar.

Apart dels dimensionats màxims establerts per aquest Pla en relació amb els diferents establiments comercials i del desglossament de la superfície de l’oferta per tipus de productes del conjunt d’establiments comercials, resulta força especialment interessant la previsió de fins a 1.000 m2 de superfície comercial en nuclis de població que comptin amb més de 450 habitatges. Si posem en context aquesta dada en els nuclis de les nostres urbanitzacions, tenim una important referència per a la reestructuració del nostre comerç. D’això tractaré en un altre article.

Des d’una altra vessant, l’anàlisi de les dades estadístiques corresponents al conjunt de Catalunya, i en relació específica amb el Vallès Oriental (2003) s’exposen en els gràfics següents, i serveixen també de referència per observar els desequilibris existents a Vilamajor:

Font de les gràfiques: PTSEC. Departament de Comerç, 2006

Conciliant les anàlisis estadístiques, tots els indicadors coincideixen en què la dotació comercial conjunta hauria de situar-se a Vilamajor com mínim en els 9.000-10.000 m2 de superfície comercial minorista, distribuïdes, a promig estadístic, de la següent manera:

Estimació de la necessitat de comerç a Vilamajor en relació al promig del Vallés Oriental. 2006

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Conselleria de Comerç.
Nota: No s'inclouen establiments minoristes d'automoció i carburants.

Pel que fa a comerç quotidià, d'atendre al promig mínim, correspondrien a Sant Pere de Vilamajor uns 1.500 m2 de superfície comercial (uns 23 establiments), mentre que a Sant Antoni la dada seria de 1.800 m2 (uns 30 establiments). Si deixem de banda el nombre d’establiments i ens fixem en la dada important, la de la superfície comercial, es confirma allò que tots ja coneixem: Sant Antoni de Vilamajor supleix Sant Pere, també en el comerç de consum quotidià.

Sense renunciar a l’innegable avanç -aprofitant la degradació comercial de Sant Pere-, que ha fet el comerç de Sant Antoni, cal pensar que la funció (també per situació) de Sant Antoni de Vilamajor és bàsica per a continuar cobrint les necessitats comercials de la població de Sant Pere. Però aquesta tesi supramunicipal –que jo subscric- ha de tenir un límit de proporcions.

Que el comerç de Sant Antoni ha de ser i serà sempre superior al de Sant Pere és una evidència, però... 6,5 vegades superior?
Que tant Sant Pere com Sant Antoni de Vilamajor tenen un dèficit de superfície comercial també és una evidència, però... tota la recuperació conjunta a nivells equilibrats s’ha de fer a Sant Antoni?

La resposta a les dues anteriors qüestions ha de ser assenyadament negativa des de Sant Pere estant.

En tot cas, tenint en compte el criteri bàsic de què el comerç quotidià ha de ser atès pel propi municipi, no es pot plantejar en cap cas la renúncia als 1.500 m2 que ha de tenir Sant Pere d’aquest tipus d’establiments.

Sant Antoni, en el seu paper supletori que naturalment li correspon, ha de centrar-se en comerç especialitzat de tipus no quotidià.
Per tant tot i renunciar lògicament a una part de la necessitat de comerç no quotidià, Sant Pere de Vilamajor hauria d’aspirar a augmentar (crear) la seva oferta en aquest segment de l’ordre de 1.500 m2.

En conjunt, la meva tesi seria que dels 10.500 m2 de superfície comercial minorista, que mínimament hauria de tenir Vilamajor, dels que 4.700 i 5.800 m2 correspondrien respectivament a Sant Pere i a Sant Antoni, Sant Pere acabés tenint (a dia d’avui) com mínim 3.500 m2 de superfície comercial, i Sant Antoni els 7.000 restants: aquesta seria en la meva opinió les proporcions ajustades.

Aixó implica que Sant Pere de Vilamajor té un déficit, a data d'avui, de més de 3.000 m2 de superfície comercial minorista.

I en aquesta consideració, renuncio a la població de segones residències (no comptabilitzada a efectes de dimensionat comercial), que pot significar en termes de consum comercial com menys la meitat de la diferència que existeix entre la població actual dels dos municipis, deixant-la (en termes conjunts) com un afegit a benefici d’inventari per al comerç de Sant Antoni.

Cal tenir present, a més que totes aquestes dades, són tenint en compte la població actual de Vilamajor (més de 9.000 persones), doncs el creixement previsible a mig termini, d’increment, haurà de representar paral·lelament una previsió d’augment de superfície comercial (superior a 1 m2 per habitant, segons els estàndards), que, malgrat Sant Antoni n’absorbeixi una major part, també s’hauria de preveure per a Sant Pere.

En el futur, Sant Pere pot experimentar un salt de població superior a Sant Antoni en els propers anys, fonamentalment per les possibilitats d’increment del parc d’habitatges i el degoteig de transformació de les segones residències.

Amb aquesta realitat i perspectives, es fa especialment imprudent observar com el POUM que es volia fer aprovar abans de les passades eleccions no contemplava cap avaluació. Esperem que el nou planejament, quan s'acabi fent, es replantegi seriosament el dimensionat del comerç a Sant Pere, per bé que les tesis que corren no semblen anar per aquesta via. Concebre la planificació urbanística únicament com la recerca de nous solars per a edificar ens pot deixar Sant Pere com ara l'estem trobant.

Potser us interessarà recordar el primer article, publicat ja al mes de maig.

Resta d'articles d'aquesta sèrie:

Segona part: Reconstrucció del comerç a Vilamajor (II): el comerç de proximitat
Tercera part (final): Reconstrucció del comerç a Sant Pere de Vilamajor (i III): la proposta

Primera reunió d'entitats: recomencem pel bon camí

Vagi per endavant l'extraordinària dinamització i nivell de qualitat de les activitats culturals i de lleure que s'han vingut desenvolupant darrerament, i per tant el mérit de tots els que hi han participat.

Afanyòs per materialitzar l'anomenada "participació ciutadana", el nou equip de govern va posar en marxa fa uns mesos dues comissions de participació: Medi Ambient i Cultura. Tanmateix, va situar en una nova etapa la única comissió fins llavors existent, la Comissió de Treball per a l'Estudi del POUM, rebatejada ara com Comissió d'Urbanisme.
A l'hora, ha posat en suspens l'estructura participativa del Consell de Poble convertint-la en un òrgan assembleari sense conformació, pretenent corregir els defectes originals del seu reglament intern.

Totes aquestes creacions i recreacions s'han fet però sense un marc de referència, sense unes regles de joc clares i mínimament organitzades, donant prioritat a la democratització de la participació més que a la constitució d'òrgans estables de participació. En definitiva, tot allò -sigui poc, sigui deficient- creat en la legislatura anterior, ha quedat, des del punt de vista orgànic, carent d'una carta de naturalesa pròpia, d'uns criteris d'actuació, d'unes atribucions i responsabilitats, d'organització interna establerta. En suma, de tot allò mínimament imprescindible per convertir-los en instruments legitimats i organitzats de participació ciutadana.

Ara es fan evidents els primers símptomes d'aquest desgavell. La Comissió de Cultura, formada simplement per les persones que hi han volgut participar, aparentment en dependècia d'un Consell de Poble que ara per ara és inexistent, doncs ningú no sap quines funcions té ni qui el composa exactament, se n'adona ara de què, també, i en primer lloc, s'ha d'implicar les entitats culturals del municipi, doncs són peces clau per al desenvolupament de les activitats culturals i de lleure.
Sembla talment com si la comissió fos una peça intermèdia entre l'Ajuntament i els artífexs civils principals: les entitats cultutals organitzades, doncs la comissió demana ara el concurs d'aquestes.

Podríem haver començat per aquí, com era evident, com és natural arreu.

La utilitat de la participació ciutadana i dels seus exponents s'ha de basar en la capacitat de convocatòria, en el concurs dels qui millor poden aportar quelcom als resultats, i no només en la pròpia existencia dels òrgans.
La participació necessita d'una mínima organització, doncs els millors resultats s'aconsegueixen sempre posant'hi uns principis de funcionament i uns objectius concrets.

Sense aixó continuarem amb engegades de cavall i aturades d'ase.

Així les coses, l'article publicat el mes de juliol en aquestes mateixes pàgines continua sent d'actualitat.

Notícies de Vilamajor ens ofereix -puntual- una breu crònica de la reunió mantinguda amb les entitats culturals del poble el passat diumenge 13 de gener, a instàncies de la Comissió de Cultura .

Com ja vaig comentar en convocar-se la reunió, em sembla una bona iniciativa, fonamentalment perquè retorna al seu curs natural l'engegada de cavall dels assumptes de participació ciutadana.

Llegint la crònica, complementada amb la institucional del Consistori, la sopresa ha estat majúscula. M'explico.

En la convocatòria de la reunió, entre d'altres qüestions, s'indicava l'objecte de la mateixa: "anàlisi de l'estat de la cultura i el lleure a Sant Pere de Vilamajor". Sent l'objectiu "respondre a l’oportunitat que ens dóna l’Ajuntament de fer-li arribar un programa cultural pensat i elaborat per tots i per a tots, ... que pot crear un nou escenari on l’ajuda mútua, el bé comú i la confiança prevalguin a l’hora de treballar en l’organització de les activitats culturals".
No oblidem que la reunió es propiciava a instàncies de la Comissió de Cultura.

Doncs bé, amb un extraordinari èxit d'acollida, doncs a la reunió ha participat el gruix de les entitats culturals del municipi:

• Centre d'Art La Rectoria,
• Colla gegantera i de grallers la Força,
• Sant Pere Teatre,
• Teatre Tryphaire,
• Assemblea de Joves de Sant Pere de Vilamajor.

Però a més, han acudit les entitats esportives i recreatives, com ara:

• Grup Tryphaire,
• Caminaires de Les Faldes del Montseny,
• Club de BTT els trencacames,
• Club Centre Excursionista Montseny-Vilamajor,
• Club de Petanca can Vila,
• Club de Tennis Montseny.

També hi ha assistir les entitats representatives del veïnats i nuclis (es troba a faltar representants de Les Pungoles, Vallerena i Can Ram):

• Associació de propietaris de Can Derrocada,
• Associació de Veïns de Les Faldes del Montseny,
• Associació de Veïns de Sant Pere,
• Associació de Veïns la Pinya de Can Vila.

I a més a més organitzacions socials com ara:

• Associació Pau i Convivència,
• AMPA CEIP Torre Roja,
• AMPA CEIP Vilamagore,
• AMPA IES Vilamajor,

I per si mancava algú, els nostres ADF de Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor i Cardedeu.

Certament això de "cultura" és com una goma que es pot estirar tant com es vulgui, fins i tot arribar a nivells que abarquin qualsevol manifestació o activitat de qualsevol tipus. Vist així, no hi ha dubte de què fins i tot els apreciats ADF's del poble fan cultura.
De fet, totes les entitats convocades -aparentment totes les de Sant Pere- van donar la seva visió sobre l'àmbit de la cultura.

Però tanta notable participació em suggereix una primera observació: Òndia, si no hi falta cap entitat, organització o associació civil de Sant Pere de Vilamajor! (llevat de les absències, ben segur justificades, i de l'Associació de Pagesos, probablement no convocada). No era una reunió de les entitats culturals? A qui més convidarà, o no convidarà, per exemple, si ho fan, la Comissió de Mediambient, la Comissió d'Urbanisme, o la resta de comissions que es creïn?

I en definitiva, l'observació que considero més interessant: No serà que haguéssim hagut de començar per aquí abans de batejar i posar en marxa tanta Comissió? No serà que les entitats organitzades del municipi haurien de ser membres nats i destacadament reconeguts del Consell de Poble, en comptes d'eliminar el model preexistent i abandonar-lo a formes assemblearies planes?

Les podríem convocar igualment per donar la seva visió sobre el medi ambient, les haguésim pogut convocar per tractar sobre urbanisme, se les hauria de convocar quan es tracti de fer pressupostos municipals participatius, i ben segur se les convocarà per tractar de mobilitat, del jovent, ... En fi, totes aquestes associacions i entitats tenen opinió sobre tots els temes del municipi, i és bo que hi participin.

No serà doncs que ens hem saltat un pas? No serà que la Comissió de Cultura, per exemple, hauria de tenir, organitzadament, una notable i principal participació de les entitats culturals, aquestes estant de forma nativa en el Consell de Poble?

Estendre la forma participativa oberta, sense unes atribucions definides, sense un model organitzatiu, del Consell de Poble a les Comissions fa que ens descuidem els pantalons en sortir al carrer, ... i haguem de tornar a casa a buscar-los. La participació representa un esforç: no els esmercem inútilment amb un model que anirà tapant els forats que ell mateix anirà creant.

Avisos de radars de trànsit en el GPS Tom-Tom

Si tens un navegador Tom-Tom, pots fàcilment introduïr els punts on hi ha radars de trànsit (i altres controls, com ara d'alcoholèmia o punts negres), per tal de què el navegador t'avisi quan hi estiguis arribant. Gràcies a tot un moviment de gent anònima que continuament identifica els punts on es detecten radars, s'actualitzen cada setmana.

Aqui tens les instruccions:

- Si ja tens introduïts en el navegador les icones i veus de radars, baixa't la darrera actualització de POI's (coordenades) dels radars aqui. Mira el punt 4 de l'apartat següent.

- Si no tens res instal.lat o vols actualitzar-ho tot:

1- Baixa't la darrera actualització de POI's (coordenades) dels radars (fitxers *.ov2) aqui.
2- Baixa't els fitxers d'icones (fitxers *.bmp) aqui. Escull el model que vulguis.
3- Baixa't els fitxers de veus (fitxers *.ogg) aqui.
4- En la targeta SD del Tom-Tom, ves a la carpeta dels mapes (Iberia, Western Europe, ... depenent de la versió) i copia els fitxers anteriors dins d'aquesta carpeta. Instruccions complertes aqui.

Ah! No et descuidis d'actualitzar el navegador per tal de què t'avisi quan estiguis a la distància que tu vulguis d'un radar. Si no saps com fer-ho, instruccions aqui.

Si vols radars d'altres països, clica aqui.

Trobaras un enllaç permanent de descàrrega de radars a "Enllaços útils" a la part esquerra d'aquest blog.

"Barris", a Sant Pere de Vilamajor ?

El lloc web de l'Ajuntament de Sant Pere ens presenta com novetat les darreres ortofotos de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. I amb la cura que ens té acostumats les ha separades per "barris".

L'antic esborrany del POUM ja va batejar com "barris" els nuclis de població dispersos que conformen el nostre municipi, altrament anomenades "urbanitzacions".

Això torna a plantejar el debat que ja vàrem mantenir en la Comissió de Treball del Consell de Poble per a l'estudi del POUM, en què, majoritàriament, hom es va inclinar a rebutjar el terme barri i substituir-lo per "veïnat".

Resulta molt important que, des d'una pàgina institucional, s'utilitzin amb propietat els termes, màxim quan serveixen de referència per a crear hàbits que fixen les denominacions que quotidianament s'acaben utilitzant.

Fem un repàs a la terminologia normativa.

El TERMCAT, Centre de Terminologia, fou creat l'any 1985 per un acord entre la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans amb la finalitat de promoure, coordinar i desenvolupar les activitats terminològiques en llengua catalana. És, sens dubte, l'organisme responsable de definir el termes que s'han d'utilitzar en llengua catalana.

Les definicions que ens ofereix el TERMCAT referents al tema, són les següents:

• Urbanització: Àrea edificada d'acord amb un pla urbanístic, formada generalment per torres amb jardí i dotada d'infraestructures, equipaments i espais verds.
• Nucli (de població): Conjunt d'edificacions agrupades en què l'espai entre una edificació i l'altra no és superior a 500 metres.
• Barri: Cadascuna de les parts en què es divideix una vila o una ciutat, habitada per una comunitat que la percep com un entorn més familiar i immediat que el conjunt de la localitat.
• Veïnat: Conjunt de cases de camp properes o que formen un petit nucli compacte o estan properes entre si.
• Nucli urbà: Part densa d'un nucli de població.
• Barriada: Barri gran, de límits imprecisos i escassament articulat des del punt de vista de la seva organització social.

De la lectura atenta d'aquestes definicions resulta que els termes: Urbanització, Nucli de població i Veïnat serien equivalents, i escaients plenament amb els nostres indrets de Can Vila, Les Faldes, Vallserena, etc.

Ara bé, si ens fixem en la definició de barri, veurem que es refereix a les parts d'una vila o una ciutat; no pas a les parts d'un municipi.

Per ser barri, s'ha de formar part d'un nucli de població, concretament d'un nucli urbà. Així podriem parlar del barri de Can Llobera, del barri de El Pla, del barri de La Força, del barri de Quatre Camins, del barri de La Sagrera, del barri de l'Eixample, ... però en cap cas utiltzar barri per referir-se a nuclis separats milers de metres d'una vila o ciutat.

Per tant, la denominació de barri és normativament incorrecta, essent urbanització, veïnat o nucli de població, els termes escaients.

Curiosament, atenent a la condició final del terme barriada, alguns veïnats, urbanitzacions o nuclis de població de Sant Pere de Vilamajor, potser si que ho serien de barriades.

Caldria utilitzar amb menys frivolitat termes d'aquesta transcendència, doncs no és només una qüestió terminològica, sinò de concepció.

Veieu també:

• I ara en volen dir "barris".
• Lectures per a la reflexió.