Darreres entrades:

30/9/09

La última oportunitat per ser responsables

El ple de l'Ajuntament de demà dijous inclou un important punt en l'ordre del dia:

Segon.- Propiciar la possibilitat de deslocalització de l’empresa Pinsos Picart SA, dins del context del POUM en fase d’aprovació provisional.

Els què em seguiu sabeu que aquests dos temes m'interessen especialment.

L'empenta, a vegades com un elefant entrant en una cristalleria, del nostre alcalde Llesuy, ha servit en moltes ocasions per posar-li la traveta en la seva curta però profitosa cursa per posar el nostre poble en la realitat del Segle XXI.

Però ja no hi ha més temps per deixar passar el temps, per jugar al ratolí i el gat o l'escac al rei. No hi ha més temps per passar de puntetes sobre els temes complicats i compromesos.

És hora de què els representants d'ERC, ISP i sobretot el GISP, ens parlin clar i català en relació amb l'assumpte, i no amb plantejaments metafísics que obvien la realitat de les coses.

Cal que, de forma responsable i observant totes i cadascuna de les vessants que té l'assumpte, plantegin a l'opinió pública la seva solució viable per al tema.

Cal que, de forma responsable, siguin debatudes propostes asssenyades, i, agafant el que de bo tingui cadascuna d'elles, oferir la solució més consensuada possible.

L'empresa ha de saber també que en aquest tema tots els representants democràtics del poble tenen els punts de vista bàsics en comú.

Sortir per peteneres sense donar resposta a totes dels dimensions de la qüestió seguirà sent una irresponsabilitat política i ciutadana.

I posats a demanar, que mirin més enllà de l'ombra de la Torre de La Força i demanar que, en comptes de deixar que els esdevenimets es precipitin, plantejar amb temps un full de ruta per a la Puntiblond. Els que hagin de venir després de vosaltres us ho agraïran.

I demanaria també que s'abordés amb igual responsabilitat, el futur de la Zona Esportiva de Can Derrocada, amb imaginació, per a mantenir, ni que sigui en part, el genuí ús per al que va ser magníficament concebut: un espai social. I ara més que mai amb el flamant camí de Can Tona asfaltat, que posa l'equipament i el seu voltant a un tir de pedra de Vallserena i Can Vila.

Sigueu, tots plegats, per una vegada responsables en aquests assumptes cabdals; és el mínim que s'us pot demanar en democràcia.

I que la rauxa de la moció per a la consulta independentista, no us destorbi el seny en els temes més propers.

Ho trobo una vergonya


Me'n vaig un moment de Sant Pere de Vilamajor per llegir una notícia que vull ara comentar: El Conseller-delgat del BBVA, es retira de la seva feina.

Després de cobrar 4.600.000 euros (765.375 milions de les antigues pessetes) cada any, cobrarà una pensió de jubilació de ... 52.490.000 milions d'euros (8.733.601.140 milions de les antigues pessetes). Que Déu li doni llarga vida per disfrutar-les!

Segueixo llegint i arribo als esports: l'Alonso (simple corredor de F-1, ha fitxat per Ferrari i cobrarà ... 25.000.000 d'euros (4.159.650.000 de les antigues pessetes) contractes publicitaris apart, en el 2010. En Kimi Räikkönen, que és el pilot substituït, cobrarà per marxar "només" 44.000.000 (7.321 milions de les antigues pessets) dels 50 milions que demanava.

En canvi, a la Casa Reial se li ha congelat (només faltaria) la seva assignació directe a només 8.910.000 euros (1.482,5 milions de les antigues pessetes), despeses d'altres Ministeris apart.

Sumo només aquestes xifres: 52,5 + 25 + 44+ 9 = 127,5 milions d'euros en un any, mitja dotzena de persones. Equivalent al sou mig de 4.250 persones.

Sumeu a més en Millet, en Camps i la seva penya, els informes inùtils del govern, els sous d'aquests que xuten una pilota, i podriem sumar tantes i tantes disbauxes...

Després d'aquesta crisi comprovarem dues coses:
  • La classe mitja ha mort,
  • La societat es polaritza entre els pocs molt, molt rics, que viuen a costa nostra i els que no arribem a final de mes que paguem (directament o indirecta) aquesta orgia.
Som instruments, se n'aprofiten de nosaltres ...

24/9/09

Tres blocaires realment notables


De Vilamajor en Xarxa estant, tres dels nostres més prolífics bloc(g)aires em fan realment enveja.

Començaré (i l'ordre no implica preferècia) amb l'Higini.

M'admira d'una banda el seu oportunisme pulcre, Sant Pere de Vilamajor traspuant com ningú ho fa, potser com ningú més ho sent. M'enveja el seu domini admirable de les eines informàtiques per fer del seu bloc un veritable parc temàtic.
Però m'admira sobre tot la seva xarxa de fidels amics, blocaires també, destacant-ne dos, l'Arqueòleg Glamuròs, i en especial El Colordelesabates qui ha sabut posar il.lusió a un noi d'11 anys. Quina enveja de xarxa que té muntada en Gini.

En fi, un pencaire, malograt Regidor.

La Marina Martori n'és la segona.

Sempre vital, profunda, no podia ser menys venint de les arts. Fresca, espontània, vinguda com si no res i arrasant quan l'has llegida. Concisa, precisa en allò que vol dir.
Una oreneta que passa pel teu balcó i et deixa un missatge que et fa pensar. Oberta de cor amb nosaltres i a l'hora dura, feta. Un encant!

I per últim, en Pedro Lluch.

Enigmàtic, com un Comte de Montecristo. Com si res fa cada nit una exhibició com no volguda dels seus més íntims pensaments. Erudit. Retalls d'un pensar, d'un ésser, que si els vas cosint cada dia acabes veient-ne la persona. El nom del seu bloc és simplement extraordinari: Miedos libres, coll...!
Encara no sé qui fa teràpia amb qui, si ell amb els seus lectors o nosaltres amb ell. Gràcies també per estar-hi, sense fer soroll.

M'encanten en Pedro i la Marina perquè comparteixen com si res les seves intimitats com ells volen, com ells ens deixen. M'encanta l'Higini per la seva diplomàcia compromesa, la seva laboriositat en posar multimèdia al seu espai. Magnífics els seus primers escrits, amb els què de tant en tant ens torna a deleïtar.

Tots tres enormement prolífics i constants.

Tres maneres de viure en xarxa, tres formes d'expressar-nos el què pensen. Més enfora, més endins, més curt, més llarg. Una teràpia de la què qui els llegim en som "voyeurs" envejosos de no poder dir els que ells, tant fàcilment, ens diuen cada dia. Us els recomano.

Què us haig de dir, a Vilamajor en Xarxa som aixi, hi ha de tot i per a tots els gustos.

Algun dia deixaré de ser tant formal amb el meu poble d'adopció i també em posaré, jo mateix, en persona, en xarxa, però amb uns mestres com aquests tinc realment pànic escènic.

A tots tres, a tots plegats, gràcies per deixar-me compartir-vos!

23/9/09

El nou mercat setmanal a Les Faldes del Montseny, una iniciativa d'extraordinària rellevància


L'Àrea de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor ha encetat una iniciativa què, per primera vegada, posa nom a l'àrea.

Es tracta d'emplaçar un nou mercat (setmanal ) al bell mig de Faldes.

Fa uns dies comentava, en relació amb el projecte del POUM d'obrir un àmbit de nova centralitat basat en la concentració d'alguns habitatges amb locals comercials, que Les Faldes, com el principal nucli urbà -exclussivament residencial, com tots els del municipi- necessitava de cara al present i sobretot per tal de normalitzar el seu futur com a veïnat -val més poc que gens-, el seu model residencial insostenible i sobretot el confort de la població resident.

L'oposició dels veïns i d'alguna força política a aquest projecte, és al respecte notable.

Per això acullo amb molta satisfacció que l'Ajuntament hagi decidit provar el nou mercat setmanal a Faldes.
És però una llàstima que no es faci el dia que toca, dissabte, doncs la gent treballa els dies de cada dia.
Perquè no el fan divendres al nucli principal?
L'esperit nuclimilitant té la mà llarga. Comencem malament...


L'espai habilitat és per unes 90 parades; em semblen moltes per començar, però ja anirem veient. En qualsevol cas, aquest mercat es pot convertir en l'àmbit d'influència per a Cànoves, Les Pungoles i Can Miret, i amb això ja es disposa d'una massa crítica suficient.

La prova del mercat setmanal al nucli, ja es va veure que seria una anècdota poc després d'iniciar-se, i és una llàstima, però hi ha lleis de mercat amb les que no cal experimentar contradicció: el mercat al nucli només ha servit als veïns del nucli, i, per pocs, insuficients. Malgrat alguna militància d'alguns clients habituals, Sodoma i Gomorra pesa massa per passar-hi de llarg.

Bé, doncs, el proper divendres 25 s'inaugura aquesta nova plaça a Faldes: no hi falteu.

I quan hi aneu, haureu de passar per Sant Antoni; feu un esforç, no hi caigueu com la Lot.

El mercat s'obrirà de 8 a 14 hores, al carrer Associació de Faldes.

A tots els què ho han fet possible, la meva enhorabona.

22/9/09

La Granja avícola: Un altre front industrial obert


A Vilamajor Opina, s'ha destapat novament el contenciós amb la Granja Ramos e Hijos, S.L., activitat que porta temps molestant als veïns de Les Pungoles.



De fet, sembla ser que un grup d'aquests veïns ha presentat dos recursos contenciosos-administratius contra l'Ajuntament, un d'aquests per passivitat.

Com ja va recollir en el seu dia Pungoles Opina, el 18 de desembre de 2008 la Junta de Govern va aprovar, d'una banda, atorgar la llicència ambiental a l'activitat, sotmesa al compliment de determinats requisits, i d'altra iniciar un expedient de protecció de la legalitat urbanística, per unes construccions pressumptament realitzades al marge de la normativa (sense llicència). L'Ajuntament va intentar negociar amb la propietat, en el context del POUM, la reubicació de la Granja a un altre indret, que segons sembla s'hi va negar.

Segons sembla també, a hores d'ara l'empresa no ha tramitat la verificació de les correcions ambientals requerides, i el termini per fer-ho és aprop de finalitzar si no ha finalitzat ja.
Tanmateix, l'empresa estaria defensant la legalitat de les construccions fetes, en base a una diferent interpretació de la normativa urbanística respecte la que fa el Consistori.
Tot fa pensar que ben aviat l'Ajuntament haurà de defensar-se en els Tribunals de nous contenciosos.

Com bé assenyala en Ganàpia, aquest cas sembla calcat al de Pinsos Picart, i també en els dos casos els governs municipals anteriors van passar de puntetes sense solucionar-los.

Sumant aquesta situació a d'altres de menys sorolloses que hi ha al nostre municipi, això em dóna per pensar que algunes importants activitats industrials s'han vingut desenvolupant a Sant Pere de Vilamajor en un context ben proper al Far-west. Tampoc la construcció residencial s'ha escapat d'aquesta disbauxa, i acumulem ja centenars d'irregularitats urbanístiques de petita i no tant petita monta.

Personalment crec que cal tenir la màxima consideració a les activitats empresarials que generen riquesa i ocupació al nostre municipi, però també soc dels què penso que a l'hora l'activitat empresarial ha de tenir responsabilitat social amb l'entorn que l'acull, responsabilitat que comença amb el cumpliment de les normatives que les afecten.

És ben cert, però, que si estiguéssim en altres regions d'Espanya, tot el què a Sant Pere està passant seria una mera anècdota, però aquí tenim el que tenim, perquè així ens ho hem donat.

Em consta que l'Ajuntament ha ofert, dins el marge del cumpliment de la legalitat, solucions per a la continuitat d'aquestes i d'altres indústries que es troben en la pràctica en situació irregular.

Ara els toca als empresaris, també dins del marge que la llei els atorgui, complir escrupulosament amb la legalitat ambiental i urbanística. El rellotge no s'atura i ben aviat esclatarà la tempesta.

21/9/09

Constitució de la Coordinadora Independentista de Sant Pere de Vilamajor


S'ha constituït a Sant Pere de Vilamajor la
Coordinadora Independentista de Sant Pere de Vilamajor, amb l'objectiu de posar en marxa la consulta sobre la independència al municipi.

Accés al bloc de la Coordinadora.

19/9/09

Can Noguera, plaça major del poble...?


Llegint el post de l'Associació de Veïns de Sant Pere de Vilamajor me n'he donat compte d'alló que per a molts és una realitat: Can Noguera és per a alguns el centre viu del nucli capital del nostre poble.

La plaça del Montseny (quina proposta per tancar-la al pas de vehicles va ser acceptada per l'Agàpit Borràs quan li vaig presentar el projecte, l'agost de 2007, i inclosa més tard en els POUM's) aviat es tancarà a la circulació i confio que tot el carrer Comtes de Barcelona des de la plaça fins la carretera sigui enterament per a vianants. Per aixó ningú ha de patir, no és cap problema (cap problema si no ets dels que hi aparquen cada dia).

El problema és més profund, penso.

Malgrat ser un magnífic espai, la zona lliure al voltant de l'Ajuntament i l'antic polisportiu, pensat per ser el llloc més adient, per la seva configuració ha esdevingut, i ara amb la carpa, definitivament, un
espai proscrit.
L'assassinat del polisportiu va ser defintiu per condemnar sense recanvi l'únic espai d'esbarjo central del nucli.

Dos mesos i mig després de què des d'aquestes pàgines fes una crida a l'obertura (endreçada) de les pistes polisportives de les Escoles, com es fa a molts pobles de Catalunya, ERC va presentar al seu torn una moció en aquest mateix sentit, que va ser aprovada per unanimitat pel Ple de l'Ajuntament. Era el mes de maig. Ha passat l'estiu i ningú s'ha mogut. Ni els nuclimilitants.

Tant de bo algú ens expliqués què preveu el Pla Especial del Bisbat-La Força per l'altra desgraciat espai que ens queda al nucli central del poble: aquesta ha de ser la plaça major.

I parlant de desgràcies, el convertir en aparcament, després d'asfaltar-ne l'empedrat, la Plaça de l'Esglèsia, va ser un dels altres assesinats memorables.

En aquest sentit, també fa 4 anys, vaig presentar el projecte de recuperar el pont de la riera al seu estat original (No gaires dels què em llegiu sabeu com era), fent-lo només per a vianants, com un pòrtic d'entrada al recinte sobirà, esborrant la carretera actualment existent a continuació. En el seu lloc, fer un pont de servei (és a dir d'un màxim de 4 metres) entre els carrers de Dàlia i Montseny, per als residents del casc vell i per anar a l'Avinguda dels Quatre Camins, per tal de deixar tot l'espai interior lliure.
D'aquesta proposta, tant la primera Comissió d'Urbanisme del Consell de Poble, com l'Agàpit Borràs, en Carles Doñate, en Joan Bruguera i en Josep maria Llesuy en van fer cas, malgrat haver-los insistit al respecte. (Deu ser el meu sinò, perseguir utopies).

Més que posar traves a la circulació rodada, que va per on ha d'anar: els carrers, el que caldria, penso, és mirar més enllà per tal de recuperar els malmesos espais de relació social i d'esbarjo del nucli central. Els carrers i carreteres són per als vehicles; les persones no han d'ocupar el carrer, les persones han de tenir els seus propis espais.

I en aquest sentit, cap de les al.legacions que hom ha presentat al POUM, entretingudes en coses que no tenen remei, ha alçat la vista a un pam del nas.

Com bé diuen els amics d'Esquerra "Queixar-se no serveix de res si abans no s'ha actuat."

Mentrestant, Can Noguera complirà per a molts la seva funció de plaça major del nucli principal.
En tot cas, llarga vida a Can Noguera!

18/9/09

Ben fet, Tella!

Segons informa el diari digital Ara Vallès, en Francesc Tella (CiU), alcalde de Sant Antoni de Vilamajor, va anunciar aquest dijous 17 de setembre que l'equip de govern del municipi ja està treballant per organitzar una consulta popular sobre la independència de Catalunya, tal i com es va fer el passat cap de setmana a Arenys de Munt.


En Tella, igual que el nostre alcalde Llesuy, estan adherits al moviment sobiranista Decidim.cat. En Tella vol crear una plataforma formada per 24 personalitats de la localitat -de l'àmbit polític i associatiu- per treballar sobre el referèndum, i va destacar que "qui té el sentiment de la pàtria i la nació catalana està fart del tracte que se'ns dona des de Madrid". Ja s'estan redactant els estatuts d'aquesta plataforma.


A Sant Antoni de Vilamajor el recolzament del consistori està garantit, ja que CiU i ERC -dues formacions que donen suport a les consultes- sumen una còmoda majoria absoluta.

Òbviament el panorama polític de Sant Pere de Vilamajor és molt diferent que el de Sant Antoni, doncs en aquest darrer municipi els regidors de CiU juntament amb els de ERC sumen 9 dels 11 regidors. A Sant Pere, el govern "de coalició" deixa a CiU empatat amb els seus socis de govern (CPCS, PP i C's) que probablement no estaran per la labor. En qualsevol cas, 5 d'onze regidors, com mínim, hi estan a favor.

Seria excel.lent que tot Vilamajor es coordinés amb aquest propòsit, a veure si d'una vegada els dos municipis (i els dos alcaldes) es posen a treballar en comú. L'enteniment no ha de ser tant difícil, doncs tots dos alcaldes comparteixen la seva adscripció a CiU i un mateix sentiment nacionalista català.

Catalunya està per sobre dels "rifi-rafes" de Sant Pere de Vilamajor, i aquest tema transcendeix l'àmbit polític municipal. Nogensmenys, dur al ple d'una moció per fer una consulta popular a Sant Pere de Vilamajor pot ocasionar una fractura de l'equilibri entre els membres del govern que no convé a ningú, excepte a l'oposició. En Llesuy està lligat de mans en aquest tema i si vol tallar la corda potser es talli els canells.

Ben diferent a Sant Antoni, doncs, la consulta popular a Sant Pere és de difícil encaix polític en el sí del seu govern.

No obstant, el protagonisme l'ha de tenir el consistori, i si pel que he explicat no pot, haurem de fer pinya amb Esquerra Republicana que, lliure i convençut, potser haurà de ser el pal de paller per fer possible que Sant Pere de Vilamajor manifesti la seva opinió.
Si es vol portar al ple, que ho proposi Esquerra, i si no es pot portar al ple, que les agrupacions dels partits que estan per la tasca siguin els protagonistes de coordinar el tema a Sant Pere i de fer-ho també amb Sant Antoni de Vilamajor.

Insisteixo, però, que si es fa la consulta, ha de ser a l'hora a tot Vilamajor: tots dos munipis en sortiran guanyant.

En tot cas, no atino a veure quina entitat "civil" de les de Sant Pere pot acollir la consulta popular, i molt em temo a més que els resultats no serien els d'Arenys, ni en participació ni molt menys en vots a favor.

17/9/09

L'activitat dels blocs de Vilamajor en Xarxa

Des de que la tardor de 2007 (ja fa 2 anys) vaig posar en marxa Vilamajor en Xarxa, amb l'inestimable ajut de l'Higini ja es recullen 40 blocs de caràcter ciutadà, apart d'enllaços a altres espais de la societat civil vilamajorenca.

Aquí us presento unes dades bàsiques sobre l'activitats dels blocs (dels que hi ha referència de dades).

Les dades són les següents:
  • Títol del bloc (enllaçant només clicant).
  • Data de posada en marxa (del més antic al més nou).
  • Articles ("posts") escrits durant l'any actual.
  • Total d'articles del bloc (a data d'avui).
Veureu que n'hi ha de molts veterants (cinc anys, ni més ni menys), que alguns d'ells tenen una escasa actualització (o estan abandonats) i l'extraordinària activitat d'alguns blocaires. També és d'apreciar que només en aquest any s'han posat en marxa 14 blocs.

Des d'aquí animo als autors dels blocs a seguir compartint amb tots plegats les seves càbales, i a tots plegats que no deixeu d'enllaçar amb Vilamajor en Xarxa i a animar-vos a que proveu l'experiència de fer i compartir un bloc (o blog).

Miedos Libres . Agost 2004. 247. 394

Les Pungoles opina i viu . Juny 2006. 107. 355

Marina Martori . Maig 2007. 94. 457

Reflexions de Sant Pere de Vilamajor . Maig 2007. 103. 270

Unom . Juny 2007. 5. 49

El Sol de la Nit: bloc d'Arianna Bruguera . Juliol 2007. 2. 58

Recull històric de Vilamajor . Agost 2007. 37. 104

Anàlisi Socioeconòmica de Vilamajor . Desembre 2007. 46. 120

Vilamajor opina . Febrer 2008 (Altaveu de Vilamajor). 279. 488

Veïns de Can Derrocada . Abril 2008. 6. 24

Can Derrocada viva . Abril 2008. 16. 4

Santi Bici & Vici . Juny 2008. 71. 108

Q.D. Quin desastre !!! . Agost 2008. 8. 33

Las mentiras . Agost 2008. 0. 7

Possar títol a un blog és complicat... . Setembre 2008. 0. 5

El Blog Profesional de Pau Jane . Setembre 2008. 14. 30

Dani Live . Setembre 2008. 11. 30

Apunts de cuina . Octubre 2008. Indeterminats

Montseny BTT rutes i tracks . Octubre 2008. 26. 8

L'esguard de la Torre . Octubre 2008. 0. 7

Pensaments en veu alta . Gener 2009. 71. 71

Higini Herrero . Gener 2009. 160. 160

Dirt Vilamajor . Gener 2009. 8. 8

Tot està per fer i tot és possible . Gener 2009. 45. 45

Joves de Sant Pere de Vilamajor . Febrer 2009. 9. 9

Tècniques de laboratori 1er. d'ESO . Febrer 2009. 10. 10

Diari d'una estudianta de Pedagogia . Febrer 2009. 25. 25

Els Trencacames de Vilamajor . Maig 2009. 11. 11

EL POLELL. Projecte agroecològic . Maig 2009. 5. 5

Els neguits del licàntrop . Juliol 2009. 24. 24

Bicicleta Tot Terreny . Juliol 2009. 10. 10

Pensaments, prosa i articles de J. Conesa B. . Juliol 2009. 3. 3

Cultura Clàssica . Agost 2009. 2. 2

Associació de Veïns de Sant Pere de Vilamajor . Setembre 2009. 4. 4

15/9/09

Sobre el rebuig a la reforma central de Les Faldes


Si ens fixem bé, malgrat ser el principal problema del nostre municipi de nuclis dispersos, el nou POUM només fa una intervenció destacable als barris perifèrics.

En efecte, a Les Faldes, el POUM planteja la reforma de la zona central del barri, dotant-lo d'una àmplia zona verda central, i requalificant els solars adjacents per a la construcció d'edificis plurifamiliars (PB+2Pisos) amb locals a la planta baixa. A l'hora s'acaba el cercle sud del veïnat amb noves parcel.les edificables i una franja de zona verda.

Abans d'anar més enllà, haig de dir que no visc a Faldes, i què els veïns del barri són els primers i principals que han de dir quelcom, opinió que per la resta, no afectats, ha de ser òbviament respectada en primer lloc.

Faldes és el nucli de nombrosa població més allunyat del baricentre del municipi, i per tant el què acumula, i acumularà, més dèficits en tots els sentits. Era important, doncs, que el POUM atengués els dèficits d'aquest nucli, convertit ja de fet en primeres residències, i ben diferent d'aquell indret d'estiueig tal com va ser concebut als anys seixanta.

Altres barris no han tingut tanta sort, doncs el POUM simplement els ignora en tot allò que significa assumir la nova realitat social i residencial actualment existent.

Amb la construcció dels habitatges plurifamiliars a Faldes, ni que sigui molt minsa i puntual, es fa un intent d'assumir la nova realitat del barri, un barri, com els altres, on el jovent ha de marxar pel simple fet de què un xalet no és accessible a les seves possibilitats, on l'atenció a la dependència que ja en els propers anys necessitarà una part en curs d'envelliment de la població de Faldes ocasionarà greus inconvenients tant a les famílies com al propi municipi.
A l'hora la disposició d'una oferta de locals, compacta i central, permetrà la constitució d'un petit nucli central de serveis (no necessàriament botigues), que, amb tots els respectes, posa forma més adequada a les actualment existents.

Es crea un àrea de centralitat molt ben equilibrada, que completa el local social i les instal.lacions esportives. En suma, vist des de tots els angles, un avenç molt significatiu per a la millora de la qualitat de vida en el barri.

Ara bé, una part dels veïns s'hi oposa, i com ja he dit, són ells els més legitimats per expressar els seus punts de vista.

Aquests punts de vista van quedar clarament reflectits en l'informe de la Comissió d'Urbanisme del Consell de Poble, a proposta dels representants de Faldes en aquesta Comissió: mantenir la zona verda prevista, però deixar la previsió d'habitatges plurifamiliars només en dues parcel.les, al costa de l'actual bloc de pisos.

Aquesta posició queda exactament recollida per les al.legacions subscrites per ISP (no pas ERC, que no hi posa cap pega), on a més trobem els arguments que la defensen:

a) La densificació del centre de Faldes, no donarà viabilitat al increment de superfície comercial generada pels blocs de pisos planificats.
b) L’augment de 72 vivendes al nucli central de les Faldes, es anar en contra els objectius marcats en el POUM.
c) Això significarà massificar encara més el barri de Les Faldes.

Tots els arguments en contra del projecte em semblen però plantejats a l'inrevés, doncs ni des del punt de vista conceptual, ni menys des de la perspectiva estètica, el projecte sembla desencaixat: no el volen tal com està plantejat, i cal vestir d'alguna manera aquesta oposició.

La realitat, em sembla, després d'escoltar els punts de vista, que va per altres camins (*).
Un camí és simplement que no agrada, sense més: vale más lo conocido que lo por conocer.
I l'altre camí parteix del temor de què els "pisos" puguin ser ocupats per persones d'un perfil socio-cultural que es considera inconvenient, màxim quan, per llei, s'han de fer les previsions d'habitatge protegit. La massificació de col.lectius d'aquesta mena, propiciada per la concentració en pisos, generaria, sens dubte un conflicte inadmissible.

Òbviament no crec que ningú del barri, ni de cap barri, vulgui fomentar en el seu veïnat la presència de determinats col.lectius de persones (i no cal posar-hi exemples), però d'aquí a pressuposar que els residents dels "pisos" han de ser necessàriament d'aquesta classificació hi ha un bon tros.

Existeixen prou mecanismes per fer que els pisos, i més els de protecció oficial, vagin destinats a persones (preferiblement joves i del propi barri) que lluny de pertorbar la convivència, enriqueixin la vida social del barri, com està passant a moltes altres poblacions. I per a tots plegats, si ja és difícil mantenir un pis amb una pensió, imagineu-vos el què pot significar haver de mantenir un xalet.

Pel que fa a la pretesa manca de viabilitat comercial dels locals en planta baixa, val a dir que la concentració facilita precisament la viabilitat dels eventuals establiments, i sens dubte, quan aquests nous locals comercials (o de serveis en general) siguin una realitat, les necessitats i les percepcions crearan les condicions per aprofitar oportunitats de viabilitat que ben segur avui en dia són mes difícils. (Les 1.000 persones actuals, amb un creixement residual encara de com mínim 170 habitatges de nova construcció, més la conversió de com mínim la meitat dels 180 habitatges que actualment són segona residència en residència habitual, juntament amb altres factors, permeten pensar amb una clientela potencial que pot arribar a 2.000 persones).

Ara és el moment, la única oportunitat, de planificar el futur, i no estaria bé fer-ho només amb la perspectiva del present, i molt menys amb la del passat.


Tècnica i conceptualment el projecte no pot tenir oposició legal. Que es tiri endavant dependrà doncs de la voluntat política d'assumir la responsabilitat de millorar, com menys, un dels barris del municipi de Sant Pere de Vilamajor.

(*) Si existeixen altres arguments que desconegui o hagin de ser importants, crec que tothom estarà molt agraït de què ens siguin exposats.

8/9/09

Didàctica del nou finançament

M'ha arribat un interessant escrit que permet entendre didàcticament cóm funciona el finançament de Catalunya. Diu així:

Todos los días 10 hombres se reúnen en un bar para charlar y beber cerveza.

La cuenta total de los diez hombres es de 100 euros.

Acuerdan pagarla de la manera proporcional, con lo que la cosa sería más o menos así, según la escala de riqueza e ingresos de cada uno:

Los primeros 4 hombres (los más pobres) no pagan nada.

El 5º paga 1 euro.

El 6º paga 3 euros.

El 7º paga 7 euros.

El 8º paga 12 euros.

El 9º paga 18 euros.

El 10º (el más rico) paga 59 euros.

A partir de entonces, todos se divertían y mantenían este acuerdo entre ellos, hasta que, un día, el dueño del bar les metió en un problema: "Ya que ustedes son tan buenos clientes," les dijo, "les voy a reducir el costo de sus cervezas diarias en 20 euros. Los tragos desde ahora costarán 80 euros"

El grupo, sin embargo, planteó seguir pagando la cuenta en la misma proporción que lo hacían antes.

Los cuatro primeros siguieron bebiendo gratis; la rebaja no les afectaba en absoluto.

Pero qué pasaba con los otros seis bebedores, los que realmente abonan la cuenta? ¿Como debían repartir los 20 euros de rebaja de manera que cada uno recibiese una porción justa?

Calcularon que los 20 euros divididos en 6 eran 3,33 euros pero, si restaban eso de la porción de cada uno, entonces el 5º y 6º estarían cobrando para beber, ya que el 5º pagaba antes 1 euro y el 6º 3 euros. Entonces el barman sugirió que seria justo reducir la cuenta de cada uno por, aproximadamente, la misma proporción, y procedió a calcular la cantidad que cada uno deberla pagar.

El 5º bebedor, lo mismo que los cuatro primeros, no pagaría nada: (100% de ahorro).

El 6º pagaría ahora 2 euros en lugar de 3 euros: (ahorro 33%)

El 7º pagaria 5 euros en lugar de 7 euros: (ahorro 28%).

El 8º pagaría 9 euros en lugar de 12 euros: (ahorro 25%).

El 9º pagaría 14 euros en lugar de 18euros: (ahorro 22%).

El 10º pagaría 49 euros en lugar de 59 euros:(ahorro 16%).

Cada uno de los seis pagadores estaba ahora en una situación mejor que antes: los primeros cuatros bebedores seguían bebiendo gratis y un quinto también.

Pero, una vez fuera del bar, comenzaron a comparar lo que estaban ahorrando.

"Yo sólo recibo 1 euro de los 20 euros ahorrados," dijo el 6º hombre: señaló al 10º bebedor diciendo "Pero él recibe 10!"

"Si, es correcto," dijo el 5º hombre. "Yo también sólo ahorro 1 euro; es injusto que él reciba diez veces mas que yo."

"Verdad!!”, exclamó el 7º hombre. "¿Por qué recibe el 10 euros de rebaja cuando yo recibo sólo 2? Los ricos siempre reciben los mayores beneficios!"

"Un momento!", gritaron los cuatro primeros al mismo tiempo. "Nosotros no hemos recibido nada de nada. El sistema explota a los pobres!"

Los nueve hombres rodearon al 10º y le dieron una paliza.

La noche siguiente el 10º hombre no acudió a beber, de modo que los nueve se sentaron y bebieron sus cervezas sin el. Pero a la hora de pagar la cuenta descubrieron algo inquietante: Entre todos ellos no juntaban el dinero para pagar ni siquiera LA MITAD de la cuenta...

Y así es, los catalanes son los que más pagan porque son los que más riqueza producen, en consecuencia deberían de gozar de mayores ventajas. La comunidad que paga mas impuestos son los que deberían recibir mayores beneficios. Pónganles impuestos muy altos, atícenlos por ser los que mas producen, y lo más probable es que no aparezcan nunca más. De hecho, es casi seguro que comenzarán a beber en algún bar en el extranjero donde la atmósfera sea algo más amigable.

Per a qui comprén, no són necessàries més explicacions.

Per als que que no ho comprenen, podem complicar-ho i escriure-ho en català. QUE QUEDI CLAR.

7/9/09

Sant Pere de Vilamajor acull l'espectacle més multitudinari de la seva història

El proper 17 d'octubre, al "Banana Camp" d'Edgar Torronteras de Sant Pere de Vilamajor es celebrarà un esdeveniment mundial que farà sortir Sant Pere de Vilamajor als noticiaris.

És STYLE WARRIORS 2009.


Pensareu que és una vejanada, una marginalitat, però s'esperen entre 10.000 i 15.000 persones que aniran a veure el major espectacle de FMX (Freestyle Motocross) que s'ha fet mai a Espanya.

Aquest serà sens dubte l'esdeveniment més multitudinari de la llarga història de Sant Pere de Vilamajor.


Reunirà els millors pilots (riders) de l'especialitat a nivell estatal, per primera vegada tots plegats:

- Edgar Torronteras (St Antoni de Vilamajor)
- Dany Torres (Arahal, Sevilla)
- Jose Miralles (Sabadell)
- Eugenio Zafra (Torreromeo)
- Andreu Lacondeguy (Llinars del Vallès)
- Victor Cordoba (Santa Pola, Alicante )
- Jorge Bravo (Recas, Toledo )
- Sidney DeAndrés (St. Cugat)
- Antonio Navas (Lleida)
- Raül Lerena (Montornés del Vallès)
- Dylan Trull (Tordera, BCN)
- Luisito Moreno (La Pobla de Mafumet, Tarragona)
- Nicolas Ortuño (Murcia )
- Albert "Rocky" (Lleida )
- Xavier "Jabato" Dolç (Castellar del Vallès)


A més a més es farà una "freestyle" demo de pit bike (minimotos de cross) amb Richard, Aceituno, Kanka, Cuco i J. Millán, i fins i tot amb quad (Rafa Muñoz "HULK").

Al finals de les proves es farà també un concurs de best trick en "foam pit" que és una piscina d'escuma.

Serà una gran festa, i inclourà un concert, barres de bar, camps de BMX, ...

Les entrades estaran ben aviat a la venda al Servicaixa (anticipada: 18€ adults i menors de 16 anys, 10€). Dos euros més el mateix dia.

I quant menys ha plogut...?


La resposta, òbviament, a
Anàlisi Socio-econòmica de Vilamajor.

3/9/09

Adéu Meteovilamagore


D'una afició va fer un emblema del nostre poble. Meteovilamagore ens ha deixat el dia 31 d'agost a les 21.45, com ens havia annunciat.

Des d'aquí el meu sentit agraïment al seu pare, en Xavier Cruzado.

Tornaras algun dia? Et trobarem a faltar.

P.S.: He recuperat, en Excel totes les dades que durant aquests 600 dies ha emès Meteovilamagore. Si a algú l'interessen només les ha de demanar.

1/9/09

Pinsos Picart: tots els grups municipals a favor de la deslocalització


Cal recordar...

En el Consell de Poble constituït a l'efecte, es van posar damunt la taula
quatre propostes de planificació:

- La dels redactors del pla,
- La de la Comissió de Treball, amb la correcció d'errates,
- La de ISP,
-
La de ERC.

No existeix cap proposta per part del GISP.

Posteriorment, tant ERC com ISP van presentar públicament les seves al.legacions al POUM, que en res modifiquen les seves propostes anteriors.

Totes les propostes al POUM plantegen la deslocalització, de diferents maneres i amb diferents compensacions, de la fàbrica de Pinsos Picart. Veiem aquestes propostes:

Les propostes per al sector de l'Ajuntament-Masia de Can Derrocada

Aquí teniu identificat el sector:



La proposta dels Planificadors:
(Nota als mapes: Blau: Equipaments públics. Marró clar: Habitatges. Verd: Zona Verda pública. Marró fosc: àmbit de masia).


La proposta de la Comissió d'Urbanisme del Consell de Poble:



Les oficines de la fàbrica nova (A) quedarien com edificables amb Planta baixa més 1 Pis. En la primera versió de proposta de la Comissió d'Urbanisme, tot el voltant de la masia era edificable amb PB+2P.

La proposta d'ISP:

Per a la masia, demana que es faci un estudi per veure la viabilitat de si pot ser públic o ha de continuar com immoble privat. Si es decidís que continués privat, la zona (A), única edificable, hauria de quedar a PB+1P, i si hagués de ser públic, amb PB+2P.

La proposta d'ERC:



Com es pot apreciar, la proposta és més radical: tota la zona passaria a ser equipaments (entenem que públics).

Aquesta proposta coincideix amb la que feia el fustrat POUM-2005 de l'Alcalde Bruguera.

Les compensacions a la deslocalització de la fàbrica de pinsos

Cal tenir en compte, prèviament, que la meitat del sector analitzat, amb la masia inclosa, pertany a un mateix grup de propietaris.
Actualment, apart de la masia, la qualificació urbanística d'aquesta secció permet 1.100 m2 de solar d'equipaments privats en alçada de 9,15 m, i unes sis parcel.les de 400 m2 per a habitatges unifamiliars aïllats de PB+2P.


Planificadors:
-
Sòl edificable: 3.500 m2.
- Tipologia: PB+3P.
- Sostre màxim habitatges: 14.000 m2.
- Altres possibles compensacions: Illa carrer El Sui (2.500 m2) ampliant el sostre edificable + compensacions en el sector central.

Comissió de Treball del Consell del Poble
:

-
Sòl edificable: 1.100 m2.
- Tipologia (posem la màxima, doncs no s'entén): PB+2P.

- Sostre màxim habitatges: 3.300 m2.
- Altres possibles compensacions: cap.

ISP
:

- Sòl edificable: 1.500 m2.
- Tipologia: PB+2P (si la masia passa a ser de titularitat pública). PB+1P si la masia continua sent de titularitat privada.

- Sostre màxim habitatges: 4.500 m2.
- Altres possibles compensacions: cap.

ERC:
- Sòl edificable: 2.500 m2 (illa carrer El Sui).
- Tipologia: PB+2P.
- Sostre màxim habitatges: 2.500 m2 (útils).
- Altres possibles compensacions: sòl de cessió obtingut per l'Ajuntament en el Sector Can Canal.

Caldria que els que estaven de vacances, en tornar ens expliquessin, i expliquessin als treballadors de Pinsos Picart aquestes les seves propostes, doncs com es pot observar, tothom està apostant per la desaparició de la fàbrica de pinsos en el nucli principal, però només uns són capaços de gestionar-la adequadament.

Gastar el doble del què s'ingressa


S'acaben de publicar les dades del dèficit públic del mes de juliol: en els set primers mesos d'enguany, l'Estat s'ha gastat 107.639.000.000 Euros i ha ingressat només 57.952.000.000 Euros.

En resum, un dèficit en els set primers mesos de 49.687.000.000 Euros (més de 1.000 Euros per habitant, un 4,7% del PIB).

És a dir, que pràcticament s'ha gastat el doble del què ha ingressat.

Evolució mensual dels ingressos i despes no financers de l'Estat. 2009
Dades acumulades. Font: banc d'Espanya

A finals d'aquest any les previsions són d'un dèficit de 110.000.000.000 Euros, quasi un 10% del PIB (uns 2.300 Euros per habitant).

Amb aixó l'endeutament de l'Estat es posarà en 500.000.000.000 Euros (més de 10.000 Euros per habitant, un 50% del PIB, de l'ordre de 25.000 Euros per treballador) que haurem de pagar entre tots tard o d'hora.

Els comptes no surten, i com que aquest Govern no sap fer res més, la pujada d'impostos i la retallada de despesa es fan imminents.

Si a aixó sumem el milió i mig d'aturats que no trobaran feina fins d'aquí tres anys, els dos anys que encara haurem d'esperar per a creixements positius de l'economia, i els 10,5 milions de persones (apart de la nostra pròpia família) que hem de mantenir els 18 milions que encara treballem, el panorama no deixa de ser dantesc, un dels pitjors escenaris que recorda la nostra història econòmica.

I mentrestant, les empreses tanquen sense que la Banca ni el Govern facin res.

És hora ja d'explicar la realitat sense embuts i no esperar més per fer alló que cal fer.