Darreres entrades:

30/6/10

El tribunal constipatucional no s'ha donat compte de l'errada


El tipògraf de l'Estatú es va equivocar, i de la seva errada ha sorgit ni més ni menys que una manifestació d'indignació de qui se sent "Poble Català". Poble català, una altre errada que després comentaré.


És simple; en comptes d'escriure el text original "Ració" el linitopista va escriure "Nació". Gran cagada.

Si s'hagués mantingut amb fidelitat el text original, en el seu preàmbul diria: "...ha definit Catalunya com a ració d'una manera àmpliament majoritària..."

I els conservadors -tots- docts intèprets de la voluntat dels pares de la Constipadació, haguéssin aplaudit només començar a llegir, doncs, efectivament, som una Ració per a l'estòmac dels espanyols de l'Ebre enllà.

Però el linitopista es va tornar a equivocar, i va tornar a posar una N on hi havia d'haver una R, quedant Nacionalitat, en comptes de Racionalitat.

I per acabar-ho d'embolicar, en Notinc ni-cinc, el xinès artesà que va posar les darreres linotípies, va escriure "Poble català" quan el text original deia "Pobre català", coses de l'idioma. I la va tornar a liar.

ConseqUències inevitables de les noves tecnologies i dels correctors ortogràfics del windows .... Quatre anys perduts per uns simples errors ortogràfics.

Total, un mal entés.

Diuen en Rajoy i els seus acòlits que Ezpaña és una nació amb 500 anys d'història. El nostre docte historiador de casa nostra, en Ferran, s'estira els cabells...

Prediquen en Rajoy i els seus acòlits de "la indisoluble unidad de Ezpaña", però Ezpaña és el país de qui no té país, i l'ezpañola la bandera de qui no té bandera.

Prediquen en Rajoy i els seus acòlits que Catalunya no té dret a fer les seves pròpies lleis, i ja tenim en Ferran, que pensa en mil anys abans mentre està entrant a la UVI mòbil.

No sé ben be que som, però quan veig els meus fills sé que son hereus d'un poble diferent de l'espanyol. Tant de bo en siguin dignes marmessors.

De tota manera la lliçó és bona, doncs a veure si així es refredaran les ànsies secesionistes de Can Vila.

20/6/10

A "lo puto veí" de la radial


La radial, benvolguts, no és només una xarxa de carreteres. És un artefacte electromecànic que provist d'un disc adiamantat serveix per tallar metalls i pedra. Fa un sorrol accelerat de cent garrins agonitzant.

Doncs, un -per dir-li- veï, de Can Derrocada, es passa tots les dissabtes i diumenges passant la radial per ves a saber quines rajoles.

Dit amb molta amabilitat, després de carregar-se tots els arbres de la seva parcel.la per fer-se una casa de quatre metres d'ample, es podria passar la radial, els caps de setmana, per allà on hom està pensant.

A Can Derrocada, pel goig de més d'un, les coses no són com eren: en comptes d'arquitectes i aparelladors, ara es porta l'autoconstrucció.

I de passada, sembla que a algún tècnic municipal la radial l'hagi lobotomitzat: al carrer Sant Bernat ha aparescut un "forat" en plena parcel.la del 32% de pendent, que ha fet "aparèixer" un tallat de 4,32 metres d'alçada. Es veu que pagar 38 milions (pessetes) per un barranc dóna drets indescriptibles.
No n'és prou, doncs al carrer Tagamanent, n'ha aparescut un altre, en una parcel.la del 42% de pendent, aquest doble tallat, de 3,22 i 3,72 metres, en dos nivells.

Tip d'insistir-hi amb l'Alcalde, sumat a una casa que "ha aparescut" amb quatre plantes, vaig directament a Urbanisme de la Generalitat. I el tècnic il.luminat, podria anar pensant en posar les barbes en remull: o s'hi posa, o a fe que m'hi poso.

Estem en el "Far West", ja se sap, però el de la radial-de-cap-de-setmana i els que estan autoritzant aquestes salvatjades hauríen de reflexionar. I els que posen els seus cucs de ferro al servei de tal despropòsit, fills, diuen, de Sant Pere, hauríen de tenir la cara pel terra de -poca- vergonya, abans de recollir-se-la amb la pala de la seva excavadora.

La fàbrica de pinsos, tard o d'hora ja no hi serà, però els nostres néts seran hereus de tot el què ara es deixa fer. I vull agraïr els Icart de no deixar que el mal gust, l'horterisme i la xavacanada inundessin, fins que ells van poder, les terres de Can Derrocada.

Fa dos anys publicava un "àlbum" de desastres, avui convertits en "llars". Res ha passat, ningu s'ha immutat. Però no passaran dos anys més, a fe que ho dic.

(Ho sento, però estic emprenyat).

15/6/10

Bona cla-tellada la d'aquest diumenge


La ignota tesi del mestre Tella ha tingut aquest diumenge la seva expressió culminant pels carrers de Sant Antoni.


Com guerrers aguerrits de la Guerra de Secessió, pels carrers de Can Derrocada es vitorejava els herois que anaven al combat.

Mercat. A Sant Antoni hi ha mercat, com cada diumenge. Suant, ni amb Viagra s'aixecaven els membres vigilants. Cinc patrulles dels Mossos incapaços d'aplicar cap norma de les que escuren butxaques per sotmetre la riuada popular de l'igdinació. Democràcia en estat pur.

A la plaça, més d'un saludava amb cla-tellades un mestre incrèdul posat a ser Autoritat.

Cameres-digitals-en-mà, els acòlits esgotaven les targes de memòria digital, i, amenaçants, apuntaven matrícules. La gent seguia comprant al mercat...

Diuen que fins i tot es va fer detenir un ciutadà que, excitat d'indignació, escridassava l'Autoritat.

Mocadors eixugant-se els fronts: dos dits de seny si arriba sota les gorres.

Caos. Ni punt de comparació amb l'excels experiment de tancar la sortida dels barris de Llevant.

Suprem. La Generalitat ha cridat l'alto al geni, i ben aviat s'obrirà el carrer. Estret, com estreta és l'intel.ligència del nou Déu de l'Olimp.

Divises. Tants anys vivint a costa dels barris de Llevant i encara hi ha quelcom que pensa que fer un carrer és una almoïna.

Preocupant.

Festa. Festa del seny contra l'abús. Un anal per a la nostra història. Anal ens la volen envaïnar.

Gresca. I de franc. És bo rebelar-se contra la torpesa dels que manen. I veure la seva impotència un plaer indescriptible.

Quan jo era petit, els Hermanos em donaven clatellades, i algun que altre cop als dits amb un regle de fusta. El mestre ha rebut la seva cla-tellada. La tenia ben merescuda.

Però heilàs! aneu al tanto, que enguany els pressupostos del mestre han previst 200.000 Euros en multes. Repressió com expressió de la impotència... Feblesa, ni amb Viagra.

6/6/10

Francesc Tella, fill adoptiu de Vilamajor


En els temps que corren, plens de grissor i desencís, fan falta persones com en Francesc Tella (Lleida, 1948).
Resident a Sant Antoni de Vilamajor des del 1972 vila de la que n'és Alcalde des del 2003.

Sens dubte és el rei de la mobilitat sostenible, i en la seva professió de mestre ens ensenya i sorprèn cada dia amb lliçons d'urbanitat rodada.

Ja es mereixia passar a la història de les nostres contrades per ser el primer alcalde que creà el ciberpoli dotant de pistoles i càmeres digitals als -alguns- servidors de l'Ordre Públic (sense Tribunal, aixó si), revolucionant l'espai radioelèctric de Vilamajor amb el seu famós R2D2, un incansable cinemòmetre de la família Velox.

Però és que la setmana passada es va superar, va culminar els seus mèrits amb un nou experiment de mobilitat que ens té ben entretinguts.

Més important que posar potes enlaire -i animar- la vida qotidiana d'uns 2.000 residents habituals i 1.000 més d'ocasionals dels veïnats de Vallserena, Can Ram i Can Vila, té el mèrit de ser l'autor del més important experiment sociològic de la història de Vilamajor.

La seva tesis, que es mereix el Doctorat, es titula, com be diu en la seva pàgina web: "Sant Antoni de Vilamajor intenta donar solució a un problema de vialitat de Sant Pere de Vilamajor perquè des de Sant Pere de Vilamajor històricament no han pogut resoldre".

Dit i fet, el dijous 27 de maig, ordenà al sheriff i els pistoles-càmara-digitals tancar el camí de La Farinera, sense avisar ningú. Començava l'experiment sociològic...

Interessant comportament: els nostres veïns de Vallserena, Can Vila i Can Ram, com formiguetes espantades del seu formiguer, van haver de buscar la única sortida que els quedava als més de 1.000 cotxes i prop de 4.000 desplaçaments diaris que fan per a coses tant banals com anar a treballar o a l'Escola. El camí de Can Tona, afortunadament, va estar la solució.

Però, com deixa constància en els apunts de la seva tesi doctoral, el mestre Tella escriu: "
Ens pensàvem que la carretera de Can Tona podia donar alguna solució però sembla ser que no és així ja que no hi poden passar autocars, camions ...".

No cal afegir res més a aquesta manifestació de modesta saviessa.

La reacció del nostre Alcalde, dels regidors implicats i de la nostra Vigilància Municipal, pel seu compte, no pot tenir més apel.latiu que impecable. Gràcies a tots ells.

No és però aixó el més important de l'Experiment Tella, i el motiu pel què demano que se'l proclami Fill Adoptiu de Vilamajor. La importància del fet que ha protagonitzat és què centenars de veïns han passat i passaran cada dia durant moltes setmanes pel camí de Can Tona i per Can Derrocada.
Han vist que Sant Pere de Vilamajor te un petit nucli principal amb un parell de bars-restaurants, han descobert el forn, la farmàcia, el súper, la Botiga Picart, la perruqueria, el mercat dels dissabtes...

Han vist que Sant Pere de Vilamajor queda més aprop que Sant Antoni...

Però sobre tot -i l'estaré eternament agraït per aixó a en Francesc Tella- és que la meitat de la població de Sant Pere de Vilamajor pot passar cada dia pel què hauria de ser el Parc de Llevant, on disfruten cada dia de la vista del preciós bosc que en Javier tant bé ha fotografiat.

Més de la meitat de la població de Sant Pere de Vilamajor pot veure cada dia les magnífiques porteries d'un camp de futbol abandonat, les instal.lacions decrèpites d'unes pistes de tennis, o un encara per arranjar bosc de ribera on hauria de començar el camí del Torrent de Can Vidal fins Can Llobera ...

I alguns d'aquesta meitat de la població de Sant Pere de Vilamajor potser es preguntaran com és que no s'aprofita aquesta esplanada, al bell mig de més de la meitat de la població de Sant Pere de Vilamajor, per fer-hi quelcom més que res més que cases.
Alguns d'aquesta meitat de la població de Sant Pere de Vilamajor potser es preguntaran perquè no aprofitar el camp de futbol mentre s'hi faci res més.

Gràcies, de tot cor, Tella, has fet més pel Sant Pere de Vilamajor que vull que tres anys de blocs i dos alcaldes.