Darreres entrades:

25/10/12

El dèficit tributari de Catalunya amb l'Estat arriba al 40% al mes d'agost


La diferència entre els impostos recaptats per l'Hisenda de l'Estat a Catalunya i els ingressos que ha transferit l'Estat a la Generalitat de Catalunya ha arribat al mes d'agost, a 7.809 milions d'Euros, equivalents al 40% de la recaptació de la AEAT a Catalunya en el mateix periode.

Vegeu totes les dades en aquest enllaç.

15/10/12

S'ha acomplert un dels somnis d'en Joan Bruguera

Poques nissagues com els Bruguera han estat tant compromesses amb la gestió del nostre municipi. El d'ara, en Joan Bruguera, ha vist per fi acomplert un somni que ben segur l'ha motivat molts anys a responsabilitzar-se de la gestió del nostre Ajuntament: declarar Sant Pere de Vilamajor territori català lliure i sobirà.

L'any vinent es compliran els seus 30 anys de militància a ERC. Des del 1995, amb un trist parèntesi, ha estat Regidor de Sant Pere de Vilamajor. Tres generacions de la nissaga d'aquests Bruguera han estat a l'Ajuntament: el seu pare, Joan Bruguera i Arqué, el seu germà Salvador i un oncle seu, Francesc Gras i Ventura van ser regidors, i també un altre oncle, l'Esteve Brugera i Arqué (1973-1983) i el seu avi, en Joan Bruguera i Costa (1923-1924) van ser Alcaldes com ell, que va complir un altre dels seus somnis des del 2003 al 2007.

Per a molts, i especialment per a un republicà com en Joan, el Día de la Hispanidad de 2012 serà ja un dia memorable. I la seva estel.lada, notablement més gastada que la dels seus companys de Govern, n'ha estat el protagonista testimonial. Felicitats veterà!


10/10/12

La "solidaritat" de Catalunya amb Espanya: el timo de l'estampeta


El timo de l'estampeta és una vella estafa consistent en què un presumpte discapacitat mental ensenya un feix de bitllets a un altre ciutadà convençut de què són "estampetes" (imatges de sants i assimilats). Com que el presumpte discapacitat mental no li dóna importància, els vol vendre per una ridícula suma de diners. El ciutadà espabilat vol timar al discapacitat i accepta el bescanvi. Paga uns diners i contenta el discapacitat. Recull amb satisfacció el feix de bitllets i quan recompta el seu botí se n'adona de què només els primers bitllets són bons, la resta retalls de paper...

Això és el que porta anys fent creure el Govern de l'Estat. Però no cola...

Un estudi que he realitzat a partir de les liquidacions del sistema de finançament de les CCAA des de l'any 2002 fins el 2010 (últimes dades disponibles), posa de manifest que en aquests nou anys, Catalunya ha "regalat" a la resta de l'Estat ni menys ni més que 32.750 milions d'Euros; 3.650 milions anuals de promig. És el preu de la nostra "solidaritat".

En efecte, el sistema de finançament de les CCAA, que va tenir una substancial variació al 2009, estableix, simplificadament, dos trams de diners que "dóna" l'Estat per al finançament general de les CCAA en règim comú:
  • Un primer tram basat en un percentatge de participació ens els tributs de l'Estat i alguns de cedits (IVA, IRPF i impostos especials) basat en una distribució prou real del consum en cada CCAA. Catalunya té una taxa (capacitat fiscal) que supera lleugerament el 20% de la distribució respecte el total de CCAA en règim comú, pràcticament equivalent al seu pes en el PIB de les CCAA considerades (que no inclou País Basc, Navarra i les Ciutats Autònomes de Ceuta i Melilla).
  • Un segon tram de "solidaritat" on a través d'una série d'indexs i ràtios es distribueix per part de l'Estat unes quantitats que en promig equivalen al 32% del total de la primera assignació basada en els tributs (percentatge que baixa a menys d'un 20% a partir del 2009, doncs augmenta la participació de les CCAA en els impostos de l'Estat). 
El primer tram de repartiment el considero fiable i adequat: tothom rep en base a la seva capacitat de recaptació d'impostos, però amb aquest segon tram d'assignació, Catalunya (Madrid i Balears) contribueixen a la "solidaritat" que permet un ordinador per alumne a Extremadura o el transport escolar gratuït fins al Batxillerat a Andalusia, i altres disbauxes, doncs reben proporcionalment molt menys que altres CCAA. De fet no només no reben des del 2009, sinò que han de tornar alguns diners. Per exemple, Andalusia rep a partir del 2009 una tercera part d'aquest segon tram de finançament i Galícia una setena part.

Basant-me en dades oficials, contrastades, he calculat el què cada any ha perdut Catalunya de la distribució "benèfica" que fa l'Estat dels nostres impostos entre les CCAA. Els resultats els presento a les taules següents. Estimacions basades en l'execució pressupostària de les CCAA del 2011 i fins el 2on. trimestre de 2012 evidencien un manteniment en termes similars de l'expol.li.

No cal més comentaris. Les dades són reals i indiscutibles.

A títol de coneixement general, l'Estat es queda actualment per als seus pressupostos, un 50% de l'IVA i de l'IRPF, tot l'Impost de Societats i un 42% dels impostos especials (i el 100% d'altres taxes i tributs menors). Aquest expoli es basa en la recaptació real a cada CCAA d'IRPF, i per la resta (IVA i impostos especials) per una estimació ben real del consum en cada CCAA. d'aquí surt en conjunt el 20% i escaig que li correspon -i rep- Catalunya d'aquestes recaptacions (respecte el total de CCAA en règim comú). Després ve el repartiment dels fons de "solidaritat" d'una part dels impostos que l'Estat es queda, i és aquí on ens fan el "timo de l'estampeta".

Bé, aqui teniu els resultats. Irrefutables. Per a qualsevol consulta o aclariment,  a disposar.

Aportació (+) recepció (-) neta de fons per cada CCAA. 2002-2010. Milions d'euros

Proporció que representa l'aportació (-)/recepció (+) neta de cada CCAA respecte als ingressos totals proporcionats pel sistema de finançament de cada CCAA. Percentatge sobre el total de percepcions. 2002-2010
Font de les dades: elaboració pròpia a partir de dades de liquidació del sistema de Finançament de les CCAA del Dpt. d'Economia i Coneixement, Generalitat de Catalunya, contratades amb les dades de liquidació del sistema de finançament de les CCAA del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas. Les dades són homogènies, deduïnt la valoració de les desiguals competències traspassades a les CCAA (valorades uns 2.300 milions l'any 2010 en el cas de Catalunya, sobre un total de 5.400 milions del conjunt de les CCAA en règim comú).

Lectura: Per exemple, Galícia ha rebut al 2002 de la "solidaritat" catalana (madrilenya i balear) 1.296 milions d'euros nets més que el què li correspondria per la seva capacitat fiscal. Aquest import equival (al 2002) a un 25,4% dels diners que va rebre del sistema de finançament de les CCAA. Els casos de Canàries o d'Extremadura són paradigmàtics: Extremadura rep un 40% dels ingressos totals que rep del sistema de finançament, de la solidaritat de Catalunya (Madrid i Balears).

Nota final: no confondre aquestes dades amb la "balança fiscal" que és una altra cosa. Aquí es tracta dels diners que rep de menys Catalunya quan es reparteixen els ingressos que el sistema de finançament de les CCAA atribueix a cada CCAA. De la balança fiscal, si voleu, en parlarem un altre dia.

Article recomanat: 

La solidaritat de Catalunya financia la meitat del pressupost d'Andalusia

4/10/12

Per fi algú amb seny ens planteja el full de ruta cap l'Estat propi


El meu pragmatisme, que no es contradiu amb l'Estel.lada que vaig lluïr l'11 de setembre per l'Eixample de Barcelona, m'ha donat molts problemes aquests dies. la primera preocupació han estat els números, que he mirat, remirat i regirat i dels què ara en tinc una opinió molt més fonamentada, que si tinc temps argumentaré. Però el meu problema de fons ha estat, defugint de la "rauxa" no veure'm arrossegat pel "tsunami independentista" que ha envaït l'escena social (i política) del nostre poble fa tot just tres setmanes.

Veient que els meus coneguts -i alguns bons amics- burgesoconvergents, s'anaven convertint en "tal.libans independentistes", el recel amagat del "seny" m'ha fet dubtar de si tot plegat no seria un miratge, una espècie de renovat "flautista de Hammelin" que ens portaria de cap al mar, al no res.

No m'en refio ni un pèl dels polítics: mai fan el què la gent els diu i ara diuen que si, que fan el què la gent els diu. En els 238.423 metres quadrats de manifestació que va mesurar la Guàrdia Urbana de Barcelona hi caben per metre quadrat les persones que hi caben (si no sóm els "xiquets de Valls). A 1.000 autocars hi caben com a molt 80.000 persones. Amb els números comencem -i acabem- malament.

I ple de contradiccions, volent deixar un Estat que no ha fet més que exercir el "poder" que la història ens va fer perdre per les armes, ningú dels que defensen i demanen que jo demani i defensi la Independència, m'ha explicat encara res clar. Un vot en blanc, un xec en blanc no el dono, i menys als polítics que ens han embarcat en aquesta singladura.

I ple de dubtes, per recomanació expressa del meu fill gran, homónim, he vist el programa "Singulars" al canal 33 aquesta nit.

Ha estat un abans i un després. Còm una persona, docta, ignota, ens ha explicat en mitja hora el que cap dels nostre polítics, dels de l'ANC, de Catdem, del Cercle Català de Negocis, de l'Òmnium Cultural, ni d'altres patrocinadors han sabut explicar-nos sobre el què ens pot esperar en aquest viatge a Ítaca.

En Carles Boix, catedràtic de Ciència Política i Afers Públics a la Universitat de Princeton m'ha donat una lliçó magistral que us recomano. Simple, entenidora, magistral. Si no teniu una estona, continueu quan la tingueu. Si la teniu, sisplau, mireu aquest video:


 

Ara ja sé on estem, ja sé que el camí existeix, que no "es fa camí caminant" cap on no-se-on. Amb aquest full de ruta estic decidit, amb "rauxa" i també amb "seny". (Dels números en parlarem un altre dia...).