El Conseller Mas-Collel anuncia que, si tot va be, al 2015 els funcionaris depenents de la Generalitat tornaran a cobrar una de les pagues dobles que els hi varen ser sostretes fa un parell d'anys.
A l'ensems, el mateix Mas-Collell acumula ja un retard de dos mesos en el pagament a les farmàcies, i ara anuncia que fins al desembre, les entitats socials que es fan càrrec de la dependència no cobraran més que el 50% dels costos del servei.
També els Ajuntaments de Catalunya acumulen impagaments de la Generalitat.
Ambdos anuncis em semblen contradictoris, doncs, si "sobra" algun caler, el primer es pagar el què es deu (ja que sembla impossible demanar que es redueixi l'insostenible dèficit pressupostari).
Farmàcies, entitats socials, Ajuntaments i tants altres organismes i empreses privades estan adelantant per compte de la Generalitat uns diners que no se'ls retornen quan toca, amb greus problemes per a aquestes entitats, i pels serveis que presten.
El funcionaris s'han hagut d'arremangar i apretar el cinturó, i ben segur uns més que altres deuen tenir problemes per aquesta circumstància. Però els que viuen d'uns ingressos públics minvants, els què mai sentiran al clatell l'angoixa d'un atur que pot caure un dia si a l'altre també, han de posar-se a la cua i esperar que hi hagi prou per pagar-lis. I si els treuen uns dies dels sis o nou que tenen de franc per a "activitats personals" -pagades- doncs, carai, és un privil.legi que no haurien hagut de tenir mai.
En qualsevol empresa, quan no n'hi ha, es redueix, entre d'altres mesures, el personal, però no pas a l'Administració Pública. En igualtats de condicions, ben segur que el sector públic de la Generalitat hagués preferit acomiadar un 15 o un 20% de la seva plantilla, si hagués pogut, però com que no pot, la solució és rebaixar els sous, equilibrant l'equació.
M'estalvio de comparar l'escabetxina que han hagut de fer les empreses privades en matèria de personal, inconmesurablement més dura i llastimosa que la què ha fet el sector públic. M'estalvio dir que els diners que es gasta la Generalitat (i els Ajuntaments) m'han estat trets dels meus ingressos, entre pitus i flautes, deu equivaler a tres o quatre mesos d'un sou arregladet de funcionari.
I pel que fa als interins, se ben be del què parlo, doncs vaig ser acomiadat després de diset anys al servei de l'Universitat.
Per tant, no em sembla be el què planteja el Conseller Mas-Cullell: primer s'ha de pagar el què es deu. I qui no vulgui treballar de funcionari, doncs ja sap què ha de fer, però, és clar, al carrer fa molt de fred i jo m'he guanyat unes oposicions...
