Reflexions de Sant Pere de Vilamajor

Accidentalitat a l'Alcaldia de Sant Pere de Vilamajor

2012-02-13T19:14:00.002+01:00

“Esperem que no hi hagi cap sorpresa i nosaltres mantinguem l’alcaldia. Som la llista més votada”, diu Susanna Martori, presidenta local de CDC, segons declaracions que recull el 9 Nou.

També es mostra prudent en Joan Bosch quan assenyala, en aquest cas a Ara Vallès que "si no canvia res, governarà la llista més votada".

Joan Bruguera, d'ERC, ha informat a la mateixa font que "no hi ha res tancat", ja que "en part depèn de com evolucioni el pacte CiU-GISP" respecte de si recolzarien o no Artalejo com a nou alcalde.

Per la seva banda, Independents de Sant Pere, ha explicat que "s'ha de fer una reunió de grup", però que la seva posició és la de "participar només en un govern de concentració".

Prudència doncs a l'espera del Ple per a la elecció de l'alcalde previsiblement d'aquí a uns dies, quan es rebi la credencial de la Regidora Irene Bonilla.

Sigui dit de pas serà la primera vegada a la història que el grup municipal de CiU tingui dones en tres quartes parts dels seus regidors.

De no canviar les coses -gran compromís del GISP- l'Alcaldia del nostre petit poble haurà estat d'alló més accidentada en tant sols tres setmanes:

Alcalde accidentat: Josep Maria Llesuy.
Alcalde accidental: Joan Bosch
Alcalde per accident: Martí Artalejo

Confio de tot cor que tanta sinistrialitat no deixi "baldat" el govern del municipi per continuar tirant-lo endavant.

Per cert, voldrà el ara per ara pressumible nou Alcalde, treballar per 800 € al mes? o li pujaran el sou com "bonus" per haver fet plegar en Llesuy?

L'espai "Anàlisi Socieoconòmica de Vilamajor" al web de l'Ajuntament de Sant Antoni

2012-02-10T13:00:00.001+01:00

Des de l'any 2007, el bloc Anàlisi Socioeconòmica de Vilamajor, ofereix puntualment totes les dades estadístiques accesibles que es publiquen sobre els municipis de Vilamajor: demografia, ocupació, atur, habitatge, mobilitat, ... i, de tant en tant, monogràfics sobre l'evolució econòmica d'interès general.

Han estat en aquests quatre anys més de 270 articles que, com diu el títol "ajuden a interpretar i comprendre millor la realitat dels municipis de Vilamajor".

L'Ajuntament de Sant Antoni ha publicat recentment en el seu espai web una ressenya d'un dels meus darrers articles, sobre l'evolució de la població als municipis de Vilamajor, fet que em complau no ja pel protagonisme, sinò per la major divulgació de dades estadístiques que poden interessar a bona part de la població.

També l'Higini, el PUSA o Pungoles Opina s'han fet ressó en diverses ocasions d'alguns dels meus articles.

Sovint demano la col.laboració dels Ajuntaments de Sant Pere i de Sant Antoni de Vilamajor per a dades que em manquen, i haig de dir i agraïr que sempre m'han atés puntualment.

Us animo a donar un cop d'ull, de tant en tant, a Anàlisi Socioeconòmica de Vilamajor.

L'endeutament net de l'Ajuntament és només de 2.000.000 d'Euros

2012-02-06T20:48:00.004+01:00

Ens diuen que l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor fé un deute d'uns 4.000.000 Euros entre pagaments pendents i crèdits bancaris.

Fem bé els comptes.

La realitat més encertada, lligant diverses informacions és la següent (xifres aproximades estimades per mí mateix):

- Deutes bancaris: 2.500.000

- Deutes corrents: 1.250.000

- Ingressos pendents de cobrament: 600.000

- Saldo en comptes bancaris i tressoreria: 1.100.000

DEUTE NET A FINALS DE GENER 2012: 2.050.000 €.

I si comptem els 650.000 € que deu la Generalitat per la Sala Polivalent (si és que ens els dona per pagar despeses), el deute net total seria de només 1.400.000 €.

Si aquestes xifres estan malament, sisplau que ens diguin les bones.

Per cert, cal parlar amb propietat quan hom vol escampar dades pressupostàries:

- Dèficit és la diferència entre ingressos pressupostàris no financers i despeses pressupostàries no financeres, quan els ingressos són inferiors a les despeses. Dit en termes més corrents, en l'economia privada en diríem "pérdues".

- Deute és, com el seu nom indica, tot el què es deu, distingint per tipus de deute: deute corrent, deute bancari, ...

- Ambdós conceptes tenen una relació pel fet de què el dèficit ("pérdues") en un moment donat només es pot cobrir incrementant el deute, i a futur aconseguint excedents positius (superàvit) que el vagin compensant.

Fent quatre números i tenint en compte la posada a cost real de la taxa de recollida de brossa, enguany calculo que el dèficit pressupostari de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor rondarà els 300.000-400.000 Euros, xifra que faria saltar el deute a més del 75% dels ingressos, i per tant en línia vermella.

Després de què es perdessin 20.000 Euros anul.lant (en frau de Llei) la taxa de guals, i comptant amb els inevitables 300.000 Euros que ens costaran les Escoles enguany (dividiu per alumne i poseu-vos les mans al cap), cal prendre decissions fermes del nou Govern -quan el tinguem- per encarar, de forma immediata, un reajustament de les despeses de 300.000 Euros.

I aquest déficit no és herència d'en Llesuy, sinò d'uns serveis insostenibles amb els diners de què disposem. És un déficit estructural que fa uns anys es va arreglar venent propietats municipals, i fa poc, adelantant el cànon de l'aigua. Però ja no ens queda aixovar i cal encaixar reajustaments pressupostaris com menys per uns tres anys (tota aquesta legislatura).

Cal retallar, i es volen idees de retallades, en tinc algunes (per exemple, sabíeu el què costen cada mes els 1.500 punts de llum del nostre municipi? o perquè ens hem de gastar prop de 100.000 € arreglant camins rurals per arribar a propietats que paguen 50 € any d'IBI?). D'on no hi ha, no en pot rajar, i ja fa temps que ho vinc dient.

Tot el temps que trigui el nou Govern a posar fil a l'agulla a aquest tema vital és un temps valuós. I cal dir que fa falta un "pacte d'Estat" de tots els grups polítics (que tant li va ser negat reiteradament a en Llesuy) i deixar-se estar de tonteries, que cada dia es perden 1.000 Euros.

Martí Artalejo: el pròxim Alcalde?

2012-02-02T12:58:00.017+01:00

Després de tants anys, qui més qui menys té una idea dels perfils, de les maneres de pensar, dels interessos i del tarannà dels principals actors de l'escenari social, econòmic i polític del nostre poble.

Les passades eleccions van posar al front del govern municipal alguns d'aquests actors, destacant-se per veterania en Joan Bruguera i la Lola López, per controvèrsia en José Luís Bosque, per continuitat en Josep Maria Llesuy, i per equilibri en Joan Bosch i Gabriel Ezquerra.

Per mèrits propis en Joan García va recollir la seva acta de Regidor.

Tots aquests, qui més qui menys, acumulava un bagatge, més o menys dil.latat, d'interès per la cosa pública, de treball en el nostre poble.

Quatre cares noves van obtenir també les seves actes com a representants del poble: en Miquel Pérez, com nou fènix del PSC, i els tres flamants regidors de CiU, Martí Artalejo, Mari Carme Lozano i Pati Puig.

Sava nova de nous temps, de reconducció de grups polítics, al costat de cares conegudes.

Deia un veterà polític que els adversaris són els què es tenen a l'altra banda de la taula, perquè els veritables enemics seuen al costat. La realitat ha fet un cop més certa aquesta aseveració.

Si no en tenia prou amb l'espasa del trinquet opositor i la paret de la seva manca de majoria, a en Llesuy se li va reproduir prematurament el metzí desertor a les seves pròpies files, ara ja en metàstasi. Certament tenen raó els d'Esquerra quan diuen que en Llesuy acumula un rècord absolut de desercions.

Però en aquest cas no han estat meres desercions, ha estat realment un cop d'estat en tota regla. Com Pilatos, la Direcció comarcal de CiU, i també la Nacional, s'han rentat les mans deixant atònita l'Agrupació Local. Potser faran com el Rei en el 23-F.

Aquesta inhibició només té, pel què puc entendre, dues explicacions: o bé era preferible sacrificar Llesuy que no expulsar tres regidors, amb el risc d'un escàndol de transfuguisme, o bé una "mà negre" (bé, més d'una) ha fet de les seves, aprofitant la innegada animadversió cap en Llesuy.

O potser en Llesuy ha volgut deixar feta la feina abans de plegar.

La frase d'en Llesuy en la seva darrera resolució ens deixa una pista hermenéutica que cal seguir al respecte.

Sia com sia, el GISP i en Joan Bosch, Príncep desitjat de la Blancaneus, sempre s'han mantingut fidels al seu principi de què l'Alcaldia havia de ser per a la llista més votada, és a dir, per la voluntat majoritària de la ciutadanaia. I aquest criteri malgrat l'estupor que ha representat que en dos dies s'hagi passat de l'oposició a l'Alcaldia, no en tinc dubte de què es mantindrà.

De no canviar les coses (que ja és molt suposar) en Joan Bosch no serà l'Alcalde dels propers tres anys, i en canvi -de no canviar les coses- l'Alcaldia l'ocuparà en Martí Artalejo. Ja ho va ser durant uns dies aquest estiu.

En Llesuy va succeïr a cognoms insignes com Bruguera, Brunell o Icart. I a ells -si res no canvia, que és molt suposar- els succeïrà en Martí Artalejo, a qui tots hem conegut d'uns mesos ençà, i poc més podem dir d'ell.

Al costat de veterans i de noves promeses, d'en Martí coneixem gaire bé gens, doncs no s'ha prodigat en l'escena social o política del nostre poble. Pel què se sap, en els darrers anys, fins el 2007, va ocupar càrrecs d'alta direcció en importants societats gestores de fons d'inversió (societats que inverteixen patrimonis monetaris de particulars i empreses en accions i altres productes del mercat financer, amb l'objectiu d'oferir als partíceps la màxima rendibilitat d'aquestes inversions). Cal dir però que va cessar d'aquestes tasques directives abans de l'esclat de les bombolles que ens ha dut a la missèria (suposo que amb una sucosa indemització).

No estic en contra de les renovacions, de la sang nova en la gestió pública del nostre poble, com així s'ha vingut fent en els darrers anys, però també crec que aquesta natural renovació ha de ser sòlida, arrelada en la identificació de la ciutadania, arrelada en els diferents sectors del nostre poble i en la voluntat dels grups polítics cridats a seleccionar els candidats. Tant en Martí com la Pati i la Mari Carme van ser fitxatjes de nova fornada apadrinats per en Llesuy. Persones conegudes només en cercles molt reduïts que començaven així a demostrar la seva vocació de dedicació al seu nou poble.
Poc ens podíem pensar però que aquests nous companys de viatge baixarien del vagó després d'inutilitzar la màquina, tot just arribar.

Quelcom devia passar perquè els seus se li giressin en contra a en Llesuy. Però hom no fa moviments d'aquesta mena si no compta amb recolzaments externs.

Poc després que més d'un celebrés la caiguda d'en Llesuy, els partidaris i detractors d'en Joan Bosch ja surten a escena. Per a uns és com anar del foc a les brases, per altres un futur modernitzat arrelat en l'esència de Sant Pere de Vilamajor. Però malgrat pogués haver un sentiment molt majoritari d'animadversió cap en Llesuy, per diverses raons, poc van valorar els seus instigadors l'evident probabilitat de què en Martí Artalejo arribés a ser Alcalde: l'últim en arribar i el primer en seure, amb el suport -atònit- del GISP.

En Llesuy ha deixat plantat tothom amb un pam de nasos.

En tot cas sempre cau més simpàtic un que també comparteix enemistats per pocs mèrits més que tingui, que un altre que no hi jugui. No en va ERC-RCat ha prodigat elogis a la falca que havia de fer caure l'arbre.

Hi ha constàncies de moviments del trio desertor acostant-se als detractors d'en Llesuy. Fins i tot renegociant els sous que abans s'havíen negat. Lleig.
Potser la mà negre, en el seu procés de neutralització d'en "Lleig-uy" va autoritzar aquests furtius moviments, però en la darrera jugada possible, en Llesuy, i en Bosch, van posar una altra drecera.

Tinc la convicció -que rectificaré quan tingui certeses- que quan en Llesuy va signar el pacte amb en Joan Bosch i en Miquel Pérez tenia la voluntat de continuar. Amb això, la marxa d'en Llesuy va ser també una sorpressa.

Tinc la convicció -que rectificaré quan tingui certeses- de què la dimissió d'en Llesuy ha deixat estorats els seus flamants socis. Amb això, l'ascensió d'en Martí se suma a l'estupefacció general.

Tinc la convicció -que rectificaré quan tingui certeses- que en doble joc els companys de viatge d'en Lesuy han atiat el foc encés pel trinquet opositor per a la defenestració. Aliar-se amb els adversaris per fer el llit al cap no és manera de fer currículum.

Les vint-i-quatre hores entre la Resolució d'Alcaldia i la carta de dimissió d'en Llesuy són ara per ara un episodi que algun dia hem d'explicar. I en això la dona de nom bíblic ha tingut un paper molt decissiu.

Des d'ERC-RCat, però, el triomf ha estat agredolç. Dolç perquè per fi han aconseguit derrocar en "Lleig-uy". Agre perquè al cap i a la fi l'impossible govern de concentració neixia desconcentrat. La realitat però és que a en Llesuy no l'ha fet caure el trinquet opositor, sinò l'ambició dels ambiciosos.

Pel que aparenta, ERC-RCat sembla haver tirat la tovallola a un utòpic govern de concentració (que havia de comptar amb el GISP, aquest predominant).

En canvi, pel que aparenta, des de ISP, en la seva darrera "nota de premsa" entreveuen la possibilitat real d'un pacte ERC-RCat-CiU, deixant a la cuneta el GISP, tot carregant contra ERC-RCat i de passada contra el PSC, al què qualifiquen de "palanganero".

Plantejar un govern de tots els grups és avui per avui una quimera. I poc pràctic.

No han d'anar bé les coses a "Can CiU" quan uns nouvinguts els posen -també a ells- entre l'espasa i la paret. La Susanna no entén res. Potser la retirada d'en Llesuy més que providencial, hagi estat decisió -personal- més assenyada del què hom pot pensar.

Sia com sia a data d'avui tenim:

Una resolució d'Alcaldia de 30 de desembre anomenant els càrrecs del nou Govern, que no necessita el refrendament del Ple municipal però que encara estan pendents de pressa de possessió en aquest òrgan.
Un govern en funcions que no sabem si funciona o si arribarà a ser realitat.
Un quart regidor de CiU que no se sap del cert qui serà (*).
Un Ple de l'Ajuntament que encara no ha estat convocat (*).
Moviments dels grups polítics de la oposició i del Govern per tal de remenar les cireres abans de què es consumi tot plegat.

Veurem què passa en el dia a dia, i en qualsevol cas d'aquí a poc es completarà el "sudoku". Potser la impossible quadratura del cercle que començarà amb l'assemblea local de CiU.

I mentrestant, les Ordenances Fiscals per al 2012 estan en frau de Llei...

(*) Amb posterioritat a l'edició d'aquest post, s'ha convocat el Ple de l'Ajuntament per al dilluns 6 de febrer. A l'hora, la Sra. Irene Bonilla ha estat nomenada per l'agrupació local de CiU per cobrir la vacant deixada per enb Llesuy. La nova Regidora ocupava la 10ª posició a la llista, per la qual cosa, descomptant la lamentable baixa d'en J.A. Moreno, s'han saltat tres llocs en les prelacions de successió.

De "Titó" a "Il.lustríssim Sr."

2012-02-01T10:26:00.001+01:00

Haig de confessar que veure una persona que has vist en un cotxet d'infant, fent d'Alcalde del poble, és una sensació especial. Tant especial com quan la Cristina o l'Higini van ser Regidors de govern.

Quan en Joan Icart la sensació va ser menor, primer perquè tots érem més joves i també per una major simil.litud d'edat.

Sia com sia, en tots els casos, fa una patxoca especial veure com gent que coneixes -més o menys- des de petit, famílies "de tota la vida", es comprometen a contribuir en el futur del seu poble -també- des de la gestió pública, i més quan hom exerceix l'Alcaldia.

En els darrers deu dies, la vida política del nostre poble ha estat certament convulsa i amb esdeveniments precipitats. A hores d'ara cadasú fa una lectura interessada de la plegada de veles d'en Llesuy i, potser, la realitat trigarem a saber-la un temps.

El destí en tot cas és imperturbable i en Llesuy, sia com sia, ha plegat. Ha plegat, però amb la feina feta. Ha plegat però, quan d'altres ja havíen fet la feina. Potser doncs el millor moment per plegar.

Tant si en Joan Bosch era el dofí com -per altres- el botxí, el ben cert és què com menys per uns dies, Sant Pere de Vilamajor té un nou Alcalde. El primer alcalde que he vist en cotxet d'infants.

No sé què ens espera en els propers dies, ni en què acabarà tot plegat, però volia deixar, ara, el meu testimoniatge de què -què carai!- m'agrada que en "Titó" esdevingui, ni que sia per uns dies, "Il.lustríssim Sr.". Tot saludant als progenitors de la nissaga familiar, que han vist realitzat un desig confesat de veure aquest dia realitat.

GISP: tots a una

2012-01-29T11:10:00.001+01:00

Es fa necessari un pacte per tal d'assegurar l'estabilitat del govern municipal, sobretot tenint en compte el context de la forta crisi econòmica que assola el país i, de forma molt intensa, l'administració local.

Per fidelitat amb els resultats electorals, la llista més votada (és a dir, CiU) ha de governar.

Les tres formacions que ara governaran al municipi defensen el mateix model de poble rural, sostenible econòmicament i ecològicament.

CiU, PSC i GISP estan disposades a buscar el consens dins el marc concret de l’acció de govern durant la present legislatura. La forma de gestió ha de ser la d'un govern obert, proper al poble, transparent i participatiu, atorgant potestat a cada regidor perquè sigui el cap visible de l’àrea que governi, el qual assumirà la responsabilitat de la gestió econòmica i dels recursos de la seva àrea.

Les tres formacions elaboraran una comissió de treball per a definir un pacte de govern 2012-2015 basat en els programes electorals de CiU, PSC i GISP. La distribució de les àrees es farà de forma consensuada entre les dues parts i s'adequarà a les capacitats i aptituds de cada regidor.

(Estracte del comunicat del GISP).

En contesta al Comunicat de ERC-RCat

2012-01-28T00:35:00.008+01:00

Vist com estan actualment les coses, m'ha sorprés el Comunicat "de Premsa" del grup ERC-RCat d'aquest 27 de gener.

Sens dubte es tracta d'una declaració de cara al públic en general, doncs és notori que en aquests darrers dies tots els grups han parlat entre ells per tal de posicionar-se i veure les posicions dels altres.

És innegable també que el punt de mira per a ERC-RCat està capficat sobre l'Alcalde Llesuy, quina persona (no es pot dir en aquest cas "figura", doncs no va contra l'Alcaldia, sinò contra l'Alcaldia exercida per una determinada persona) és titllada del mal de tots els mals de l'actual gestió municipal.

ERC-RCat, amb tota lógica en base a la seva hipòtesi, arriba a la conclusió de què cal fer un esforç per, en definitiva, derrocar a en Llesuy, en primer lloc apel.lant al Grup Polític al què pertany, i en segon lloc al conjunt de la resta de forces polítiques que, no es pot obviar, tenen la majoria "de facto" en el Ple municipal.
I el poble ras, d'espectador.

A ningú se li escapa que, tant per ser conseqüents amb les seves afirmacions com també per aprofitar l'oportunitat d'or que es presenta, ERC-RCat faci una picada d'ullet a la resta de grups polítics per tal d'acostar posicions per aconseguir formar un govern alternatiu.

No sembla però que aquest objectiu s'hagi pogut cumplir, de la mateixa manera que no hagués pogut prosperar l'exercici d'alló previst a l'article 197 de la Llei 5/1985.

La posició i empeny d'ERC-RCat han quedat clares en el seu comunicat, un comunicat quin objectiu ja sabíen que no es podria cumplir mentre el redactaven, i quina utilitat ha estat doncs, manifestar la seva oposició a què en Llesuy continuï sent Alcalde.

Recordo ara els denodats esforços d'en Llesuy, visites a Llinars incloses, per aplegar en el seu govern, llavors en gestació, els regidors Bruguera i Garcia, la repulsa dels quals va ser llavors contundent. No en va en Planas i en Bruguera comparteixen una mateixa animadversió.

No ve doncs d'ara l'hostilitat d'ERC-RCat envers Llesuy, i en canvi aquest va estendre de forma clara i concreta la mà oberta a ERC-RCat per formar govern.

Sent així, ERC-RCat va renunciar al Govern de Sant Pere de Vilamajor, Govern del que ara, amb el seu comunicat, s'erigeix en salvador.

Potser llavors les intencions d'ERC-RCat no eren altres que iniciar la legislatura amb un govern feble i mantenir-lo entre l'espasa i la paret fins l'estocada final. L'ISP, més noble, ja ens va fer saber públicament quan era el moment que no formaria part d'un govern amb en Llesuy.

Però aquest darrer grup unirepresentat també s'ha apuntat a la recent moda dels "comunicats de premsa", anomenant a les seves pretensions "govern de concentració", que traduït al llenguatge planer significa el mateix que "fer fora en Llesuy". Dos del mateix parer que sumen tres.

Que cadascú tregui les seves conclusions.

Ja vaig dir diumenge passat en públic que aquesta situació plantejava a ERC-RCat una amenaça o una oportunitat. Amenaça si, acorralat, en Llesuy es disposava -ara- a rebaixar la quota per trobar nous socis de Govern (llevat del propi ERC-RCat, òbviament), facilitats apreciades per algun altre grup per treure'n els oportuns rèdits. Oportunitat si aquest acostament a la resta de forces el sabia fer ERC-RCat, malgrat que "el bosque" no li deixava veure els arbres.

Vist a toro passat, encabritar la governança del consistori no ha fet més que fer bufar el vent a la vela del vaixell de l'enemic. Està bé de cara al galliner però així era complex recollir els ous.

I en tot plegat només hi ha hagut un que ha assumit la responsabilitat que el poble requeria. Precisament el més discret, el més callat. El fiel de la balança amb el 22% de la representació. D'ell ha estat el mèrit i per això em mereix encara més respecte i consideració. Ben-vinguts!

Actualitat

2012-01-27T08:54:00.000+01:00

La transparència no és una humiliació, és un exercici de democràcia

2012-01-25T10:33:00.002+01:00

A principis d'aquesta legislatura ja vaig manifestar el desconcert sobre l'estat de les finances municipals, i les darreres notícies sobre el tema, buscant l'escàndol, no han fet més que confirmar que aquesta és una preocupació compartida.

En els darrers quatre anys l'ISP ha estat l'abanderat d'aquesta transparència en els comptes municipals, i no ha obtingut més que el silenci per part del Govern municipal. No és just.

El Govern fa molt malament deixant que els dubtes sobre l'estat de les finances municpals, per la seva manca de transparència, es converteixin en arma política d'atac al propi govern, doncs només s'amaguen els comptes si aquests són dolents, i precisament quan són dolents, hom ens els ha d'explicar.

Llegeixo la notícia de què l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor encara no ha presentat -ja fora de termini- els comptes de 2010 a la Sindicatura de Comptes. Aquest retard succeeix al què ja va haver al 2009 (i altres anys). Francament no entenc el perquè.

A veure; des del punt de vista dels què ens dediquem al món de l'empresa, l'economia de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor no deixa de ser de pa sucat amb oli: menys de 6 milions de "facturació" i unes poques desenes d'empleats. Hi ha prou procediments i medis humans i materials com perquè els comptes es portin al dia i en forma, i en els temps actuals no hi ha excusa perquè es conegui puntualment l'estat econòmic i financer de la Hisenda Municipal. I més si expressament es demana.

No entenc tampoc l'obstinació del Govern en no donar compte oportú de l'estat de les finances no només a la població en general, sinò sobretot als regidors del Ple. No entenc el tabú sobre aquest tema, francament.

La meva instància -formal- de juny passat demanant, si era en dret admissible, que se'm proporcionesin els comptes de l'ajuntament, encara no ha estat contestada, tot i les bones paraules d'en Martí en aquest sentit. Bé, jo no sóc ningú comparat amb els regidors de l'Ajuntament, i era d'estranyar que se'm donés aquesta informació si de la mateixa no en disposen els propis regidors.

És indubtable que els ciutadans en general no tenen prou expertitud per interpretar els freds números de les finances, i per aixó cal a l'hora que se'ls expliquin, ajudar-los a interpretar-los. Aquest exercici de didàctica és consubstancial a l'exercici de la responsabilitat. Cal expilcar que deute i dèficit no és el mateix, que hi ha sempre impostos i tributs pendents de cobrar, d'on provenen els ingressos de l'Ajuntament i a què s'han aplicat, que un ingrés no és el mateix que un cobrament, ni una despesa que un pagament. Cal explicar que els diners d'un crèdit, tot i què paradoxalment s'han de tornar, figuren en el pressupost com un ingrés.
Cal que un cop executats els pressupostos, s'expliquin les seves liquidacions, es doni comptes de cóm i en què s'han complert, en què i perquè s'han allunyat d'alló que el Ple va aprovar en el seu dia.

Cal explicar el que costa mantenir la Llar d'Infants i sobre tot les Escoles, perquè les taxes d'escombraries no han cobert en molts anys el seu cost, quines són les despeses d'avui que es convertiran en deutes per demà, etc.

Cal maduresa per fer-nos partíceps de l'estat de les nostres finances col.lectives, i així potser podrem adquirir la maduresa que a molts els cal per assumir la realitat d'una Hisenda insostenible amb els paràmetres a què es volen posar els serveis al nostre municipi.

Cal explicar perquè una torre amb 800 metres de parcel.la paga una quarta part d'IBI que un pis al nucli. Cal explicar el què costa la Vigilància municipal en el nostre municipi de nuclis dispersos, què costa l'enllumenat dels centenars de fanals que tenim pels 80 km de carrers del nostre municipi, què ens costa -a tots- cada plaça escolar.

Cal explicar moltes coses i és bo per a tots que les coneguem.

I aquestes reflexions no només valen per als què ara tenen la responsabilitat de donar-ne resposta, les faig retroactives al encara més exagerat obscurantisme de les legislatures passades, quan no se'ns va explicar que bona part del què teníem era gràcies als estiuejants, espècie ara en extinció, i que així i tot més d'un any el pressupost es va equlibrar venent patrimoni públic.

A ningú se li escapa tampoc que la transparència és un típic instrument de control al Govern, i més encara, és un arma que es fa servir quan hom el vol posar contra les cordes. Però la transparència és a l'hora un acte de democràcia, doncs cal tenir present que qui té la responsabilitat de Govern ho fa en nom de tots, en nom de la demòcràcia que ens hem donat: l'Ajuntament no és una Societat Limitada, ni Anònima.

Actualitat

2012-01-22T19:22:00.001+01:00

La Blancaneus i els tres nans (relat de ficció)

2012-01-20T12:00:00.011+01:00

La Blancaneus estava cofoia: després de la marxa de set nans havia aconseguit refer els assumptes domèstics amb altres tres flamants nans de nova fornada.

Tornava la felicitat a casa de la Blancaneus.

Però ja se sap, tot i que de les tasques doméstiques se n'encarregava la Blancaneus, feien falta encara com menys dos nans més per treballar a la mina, i tant de bó poguessin tornar a ser set.

La Blancaneus els va buscar aqui i allà, i cinc nans candidats la van rebutjar. A la fi només un nan va voler anar a viure al bosc amb ells, i potser de mala gana.

La Blancaneus i els seus quatre nans sabien que no seria fàcil, se les veurien i desitjarien per dur a les seves esquenes tanta feina com hi havia, a casa i a la mina, i més quant els altres nans volien explotar la mina (cada cop més magre) pel seu compte, i arrebatar-li a la Blancaneus la concessió que el poble li havia renovat per quatre anys més.

Començava una nova vida al bosc, un bosc amenaçat pel canvi climàtic.

Però l'ambició és mala rectora dels actes, i un dels nans va creure que la Blancaneus no era prou bona mestressa de casa. I va pensar que potser no calia ja la Blancaneus, que ell ho podria fer millor si comptés amb més nans.
Així, de mica en mica, aquest nan renegat va fer-se amb la complicitat de dos dels nans del poblat que havien rebutjat viure al bosc amb la Blancaneus, i a l'hora va aconseguir minar la confiança en la Blancaneus dels seus companys de casa.

El pla era magnífic: si fessin marxar la Blancaneus, set nans podrien portar les feines de casa i de la mina. Tot sols.

L'objectiu semblava fàcil: la Blancaneus era un blanc -ho duia al nom- perfecte, doncs arreu del poblat tampoc s'entenia com una dona, que no era ni maca ni simpàtica, ni del poblat, pogués tenir cura de la casa i de la mina, i manar els nans. Calia escampar que la casa estava bruta, que la Blancaneus no complia amb els seus deures. Altres, més agoserats dirien fins i tot que la Blancaneus agafava diamants de la mina.

I a la tasca es van posar tres nans de la casa i els dos de fora, aquests ajudats per un vell nan a qui tampoc la Blancaneus li queia bé dons ja el va treure de la casa uns anys enrera. Primer li baixarien la setmanada, i així ho van fer.

El pla semblava perfecte: quan la Blancaneus hagués marxat, posarien un altre nan al lloc de la Blancaneus i plegats podrien encarregar-se de la casa i de la mina, tot tornant a ser set nans.

Però el Cap dels nans, assabentat de la porfíria, la idea no li va agradar gens: havia confiat des de sempre en la Blancaneus i un trasbals d'aquella mena no el convencia gens ni mica. Va reunir als trànsfugues un parell de vegades, però la postura del Cap dels nans era inflexible: la Blancaneus o ells.

Només els quedava als tres nans de la casa dues solucions: marxar per començar una altra mina amb l'ajut dels tres nans del poblat; o simplement marxar. Sabent que la Blancaneus els podia fer fora, s'havien de moure ràpid. Era cosa de dies, potser poques setmanes. Calia pactar amb els tres nans del poblat.

Els tres nans del poblat se n'ocuparien d'escampar més tort que dret cóm de bruta estava la casa, i des de dins, els altres tres nans farien el possible per fer fora la Blancaneus. Diríen també que es robaven diamants de l'exhausta mina.
Acordaren que al cap de la revolta li pujarien substancialment el sou, doncs la mina estava buida i l'esforç era més gran. Un premi merescut que els tres nans sabíen recompensar.

Mentre tot això passava, al costat de La Torre, tres nans del poble s'ho miraven.

S'ho miraven en la distància. Ells tenien la clau de volta per aconseguir, tot d'una, que la Blancaneus continués fent la seva feina i a l'hora teni-los a ells per treballar a la mina. El Gran Nan de La Torre ho anhelava. Amb sis nans, o fins i tot set, podríen, amb la Blancaneus, ser feliços a la casa del bosc (més bosc que mai).

Els nans de La Torre ho sabien, i la Blancaneus també. Només faltava esperar, esperar veure cóm acabarien els tres nans de la casa i què farien els tres de fora. I què faria la Blancaneus, que no es creuava de braços.

Les coses estaven en un punt gairebé sense retorn doncs cadascú havia començat a caminar en la seva direcció: per als tres nans de la casa, marxar o esperar a què els fessin fora. I de marxar, o bé desterrats del poblat o bé reconstruïr la llar transfugats amb els tres nans de fora. Però, heilàs! si es transfugaven no podrien tenir paraula en el Consell per fer fora la Blancaneus.

La Blancaneus comptava però amb el recolzament del Cap dels nans i no volia deixar la casa: si de cas que marxessin els tres nans. O els podria fer fora. El Cap dels nans encara no s'havi decidit al respecte.

Per als tres nans del poblat la cosa estava més fàcil, doncs només tenien que esperar i moure fitxa quan la fruita madura (la poma) hagués caigut de l'arbre. Mentrestant continuarien escampantant com de bruta estava la casa, com de bruta era la Blancaneus.

Amb tot això la veritable clau la tenien -sempre l'havien tingut- els nans de La Torre: si volguessin anar a viure al bosc amb la Blancaneus, tot plegat s'arreglaria, i si volguessin fer pinya amb els tres nans del poblat -ara per ara improbable- també es solucionaria ...

(Continuarà...)

Episodi VI: El prel.ludi de l'escac-i-mat

2012-01-19T12:23:00.025+01:00

Ha esclatat: la crema de rostolls amenaça el carrer Nou.

El 9 Nou. Dilluns 16-1-2012: 7:00 h.

Diferències internes amenacen de trencar el grup de CiU a Sant Pere

Ara Vallès. Dimecres 18-1-2012. 10:17 h.

Regidors d'oposició i govern de Sant Pere de Vilamajor volen forçar la dimissió de l'alcalde

I com si no tingués res a veure, el Grup ERC-RCat ens fa saber el següent:

ERC-RCAT. Dimecres 18-1-2012 18:23 h.

Comunicat de premsa 18-01-2012

No prou amb això, i a la vista de "l'èxit" del darrer Ple del 22 de desembre, el "Black & Decker" d'ERC (més "black" que "decker") l'apreciat Joan Garcia ha esdevingut "representant" tant d'ERC com de l'ISP, i ha tramés una instància exigint l'immediata execució d'alguns dels acords presos en aquell Ple.

I el ventilador s'ha posat en marxa: mai el nostre municipi havia tingut una difussió tant mediàtica (llevat de la caiguda de l'avioneta fa un parell d'anys):

Ara Vallès. Dijous, 19-1-2012. 13:09 h.

L'oposició de Sant Pere de Vilamajor demana una comissió d'hisenda

BMPRESS. Dimecres, 19-1-2012

ERC-Reagrupament denuncia adjudicacions sense concurs públic a Sant Pere de Vilamajor

La tenalla s'ha convertit en martell...

Doncs bé, des de l'Equip de Govern ens comuniquen que: "La documentació referida (Relació de factures pendents per proveïdors) ja ha estat preparada i a disposició dels membres de la corporació en espera de convocar l’anunciada Comissió de Seguiment".

El martell dels infidels, indubtablement.

El "trinquet opositor" està recollint els fruits del contundent escac al Rei que porten duent a terme aferrissadament des de que va començar aquesta legislatura. Amb un govern feble portes enfora i portes endins, s'ha preferit apuntillar-lo que no pas torejar-lo, tallar les dues orelles i la cua que no pas oferir la "bona corrida" que tot el poble està esperant.

Al "trinquet opositor" se li ha escapat el foc de les mans: ara que -segons es diu i desmenteix- el Govern de CiU ha fet "el plante" al seu cap, no els importa rés més que seguir repicant el ferro, passant de què, ara per ara, ja no hi ha govern a Sant Pere de Vilamajor.

Fixeu-vos que per molt menys que això s'han sentit crits de dismissió. Ara, d'aquest tema no se'n parla. Quant tothom està menjant el segon plat, a ells se'ls ha passat l'arròs. Serà perquè no volen assumir el paper que el destí, ben aviat, els farà jugar.
Us imagineu un govern format per l'Alcalde Bosch tre-ballant amb en Joan Bruguera com a primera espasa? Us imagineu en Joan Garcia agafat de la mà d'en José Luís Bosque. I en Gabriel de fidel secretari? Voldrà la Lola entrar al govern o preferirà mirar-s'ho des de la barrera, llavors que tindrà la clau de volta? Quin paper hi jugarà en Miquel?

Si la Susanna i els seus pensessin fredament haurien de sacrificar-se tres anys i replegar-se, deixar que el "trinquet opositor" munti la seva discoteca. Reforçar-se i esperar. Les lleis d'en Newton són irrefutables...

Cal ja posar en marxa "la solució final". Era la única partida per jugar vist el que es va veure tot començada aquesta legislatura. I no és que CiU no tingui projecte, que el té, però per desenvolupar-lo fa falta seny i complicitats, dues coses que sembla que escassegen d'uns anys ençà en el nostre poble.

L'arrel d'aquesta crisi té una vessant fonemental que no és però políitica: en un poble de terratinents i menestrals només aquests estan "convidats" a servir al poble.

Hom pot "fer d'alcalde" o de regidor si té les esquenes cobertes per al sosteniment de la seva economia familiar, si hom té una granja de vaques, una empresa de restauració, una indústria de matriceria o una empresa de distribució de begudes. Fins i tot pots fer de regidor si ets mestressa de casa o estas a l'atur.

Però hom no pot dedicar un grapat d'hores a la setmana, preferentment pels matins (doncs ja se sap, els funcionaris només treballen pels matins, i alguns les tardes de dilluns) si no té una font d'ingressos estable que li permeti dedicar-se al poble i seguir cobrant.

I no serà que les retribucions dels càrrecs electes amb dedicació de govern siguin un xollo, doncs són mileuristes.

Qualsevol qui conegui mínimament els assumptes personals dels nostres regidors sap a què es dediquen, i per tant les seves possibilitats de dedicació i de nivell econòmic, i era fàcil endevinar que tallant l'aixeta de les retribucions es tallaven les ales al govern. Portes enfora i portes endins.

Recordo ara un dia en què vaig trobar els tres regidors de CiU a les portes de l'Ajuntament. Fins i tot en el seu dia en vaig fer una breu ressenya. Era precisament el dia en què van comprovar que no podrien dedicar-se al poble tal com havíen anhelat. Eren cares tristes, desil.lusionades. Alli va començar a fraguar-se la disensió interna.

La Carta Europea per a l'Autonima Local estableix que els càrrecs electes han de gaudir d'unes retribucions d'acord amb la seva funció, no pas com un sou, no, sinò com justa indemnització dels diners que deixen de guanyar per dedicar el seu temps al poble.

Aquest és un dels pilars de la nostra democràcia: que no hi hagi impediments pràctics per a què tothom pugui dedicar-se legítimament al servei del poble. Per això cobren els seus sous els alliberats sindicals, o fins i tot els Senadors. No, amic Ferran, per aquí no ve la corrupció del nostre sistema democràtic.

No es pot, en nom de res, ni de les penúries colectives, impedir per l'ofegament econòmic que hom pugui dedicar-se a la cosa pública. Si aquesta és la "regeneració democràtica" que molts publiciten, que Déu ens agafi confessats.

M'agradaria saber si els molt apreciats Joan Bosch (Jr.), Joan Bruguera, Joan Garcia, o en Gabriel Ezquerra s'haguessin plantejat fer d'alcaldes i regidors del nostre poble amb l'expectativa de dedicar-se com menys tres matins a la setmana, algunes tardes i vespres i quasi tots els dissabtes o diumenges, de no tenir, més qui menys, d'una o altre manera, les esquenes cobertes de la seva economia familiar.

Hom pot fer escac al Rei amb totes les eines honestes que ens dóna el joc polític. Hom pot fer caure un Govern per ser manifestament incompetent o allunyar-se dels interessos majoritaris d'un poble. Però fer caure un Govern per un motiu tant rastrer com el què tenim plantejat, no té disculpa.

No es pot manar en aquest poble si ets "nouvingut", i menys si ets de "la perifèria" i t'envoltes de "nouvinguts" també de la "perifèria". Sense pedigrí, sense nissaga, sense un plat calent a taula peti el què peti, sense aliats "de tota la vida" et donaran l'esquena. Els de fora i els de dins...

I el més fotut és que, en realitat, al "trinquet opositor" ja li anava bé que fos en Llesuy i la seva gent qui toregés la legislatura més complicada dels darrers vint anys, doncs la patata calenta se l'ha de menjar un altre. Així, sense tocar la patata, poden tocar els pebrots.

Veurem si en la propera aprovació dels pressupostos, algún dels "regeneradors democràtics" prem el botó de "la solució final". Veureu que no, que els interessa més clavar pica i espassa al brau que no pas donar resposta eficaç a tot alló que ens van prometre. I que molts van creure.

No dic amb tot plegat que em sembli bé com s'està duent el Govern del municipi d'un temps ençà. Entenc també que és difícil treballar al costat d'en Llesuy, amb la seva energia huracanada. Es tractava però de fer -tots plegats- que malgrat tot el nostre poble continués avançant. I en això, tots, han fallat, han defraudat.

Comunicat de l'alcalde als veïns i veïnes de Sant Pere de Vilamajor

2012-01-16T18:01:00.000+01:00

16 de Gener de 2012

Degut a les informacions referents a l’economia municipal aparegudes recentment a la premsa, per tal d’evitar malentesos o interpretacions errònies, i tractant-se d’una qüestió en què els ciutadans tenen una gran sensibilitat, l’alcalde Josep Maria Llesuy es posa a disposició dels veïns i veïnes de Sant Pere per tal d’informar-los personalment.

Preguem que les persones interessades es posin en contacte al telèfon de l’ajuntament (93 8450008 extensió núm.6) per tal de poder organitzar els grups i les dates de les trobades.

Font: lloc web de l'ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.

L'ordenança fiscal del 2011 seguirà vigent per a l'any 2012

2012-01-12T00:18:00.011+01:00

El 14 de novembre s'aprovà pel Ple de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, fruit del "trinquet opositor", les noves Ordenances Fiscals que havíen de regir per al 2012.

Dic "havíen", perquè aquestes modificacions (que en la pràctica suprimien la "taxa de guals") no van ser tractades en el darrer Ple Ordinari de l'Ajuntament que es va celebrar el passat 22 de desembre.

En efecte, el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (entre d'altres normes) prescriu taxativament el procediment per aprovar la modificació de les Ordenances Fiscals que és la següent:

Aprovació inicial del ple.
Informació pública i audiència dels interessats, per un període mínim de trenta dies, perquè puguin presentar reclamacions i suggeriments.
Resolució de totes les reclamacions i els suggeriments presentats i aprovació definitiva del ple. En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment, l'acord inicial esdevindrà definitiu.

El què es va fer el dia 14 va ser, encara que no es digués, l'aprovació inicial de les Ordenances Fiscals.

A aquests efectes, i per seguir el procediment regular, l'Ajuntament publicava al BOPB el següent anunci:

El dia 23 de desembre, doncs, va véncer el termini per a formular al.legacions, i les què s'han fet, cal resoldre-les abans.

Ara per ara, doncs, no s'han resolt les al.legacions presentades, doncs no consta que s'hagin tractat en les Juntes de Govern ni lliurada cap notificació als interessats en aquest sentit.

Ara per ara, com sia que el darrer Ple Municipal de l'any passat no va tractar de l'aprovació definitiva de les Ordenances Fiscals, les modificacions inicials d'aquestes Ordenances encara no són definitives.

Ara per ara, a més, la modificació inicial de les Ordenances Fiscals adoleix de greus deficiències formals que signifiquen la nul.litat de ple dret de les modificacions inicialments aprovades pel Ple.

Sent així les coses, a hores d'ara encara continuen vigents les Ordenances del 2011 i, per exemple, la Taxa de Guals s'ha de pagar al 2012 amb les mateixes quotes que les què estaven vigents. Aixó afecta igualment a totes les taxes i impostos quin periode impositiu s'inicia l'1 de gener de cada any.

Sorprenentment, va sortir publicada l'aprovació DEFINITIVA de les Ordenances Fiscals 2012:

Noti's com l'anunci es subscriu el dia 23 de desembre, a l'endemà del Ple que NO VA APROVAR definitivament la modificació de les Ordenances.

És evident que es diu oficialment que no s'han presentat al.legacions.

Però em consta que, com menys, s'han presentat dues al.legacions a la modificació de les Ordenances Fiscals per al 2012, en temps i forma:

Registre E/000102-2011, de data 30/11/2011 00:31:11,
Registre E/000107-2011, de data 07/12/2011 20:23:53.

No s'ha rebut, com prescriu la Llei de Procediment Administratiu, cap notificació al respecte d'aquestes dues al.legacions.

És evident que no s'han resolt com menys aquestes dues al.legacions.

És evident que el darrer Ple de l'Ajuntament no va aprovar de forma definitiva la modificació de les Ordenances Fiscals inicialment aprovades en el ple del 14-11-2011.

És evident que, en qualsevol cas, l'aprovació inicial de la modificació de les Ordenances Fiscals adoleix de greus defectes de nul.litat, segons les Lleis.

És evident que s'ha incomplert l'article 178 del Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, per quant no hi ha hagut cap ple municipal que hagi aprovat definitivament les Ordenances Fiscals per al 2012.

Prevaricar és dictar una resolució administrativa sabent que s'està incomplint la Llei.

Davant d'aquesta il.legalitat, el "trinquet opositor" de la "regeneració democràtica", restarà callat... o només parla quan li convé?

Un gran negoci fet impossible es converteix en denúncia

2011-12-22T19:58:00.002+01:00

Fa unes setmanes s'anunciava la interposició de dues demandes per l'anul.lació dels Convenis del POUM'2005 que va fer el Ple Municipal del 2 d'abril de 2009 (amb el vot en contra de ERC i ISP).

Una de les demandes és una rucada, i per tant anirà a l'aigüera, però l'altre, el conveni de 18 de desembre de 2006, és de nassos.

Vejam cóm va quedar la planificació de l'àmbit del conveni en les NNSS'87 (el dibuix està fet a mà pel nostre Arquitecte Jacint Bachs; l'extracte aquí reproduït és còpia de l'original):

I ara com havia de quedar en el POUM'2005 després de l'aplicació del Conveni:

Si observeu les diferències veureu que, per art de la màgia del conveni, 23.233 m2 de sòl no urbanitzable s'havíen de convertir en:

- 6.303 m2 de viari (carrers).

- 1.250 m2 de cessió per a serveis (dipòsit de l'ATLL).

- 1.560 m2 de cessió a l'Ajuntament per a equipaments (?).

i ....

- 14.120 m2 de sòl urbà (25 habitatges).

A banda, una cessió de la franja de seguretat per a la prevenció d'incendis de 4.950 m2.

A veure. Per una cessió de boscos de 1.250 m2 per tal de què l'ATLL posés el dipòsit d'aigua potable, l'interessat havia de rebre la requalificació per construïr 25 habitatges unifamiliars.

Conveni innecessari doncs l'ATLL ha vingut expropiant pels quatre rals que valen els terrenys no urbanitzables des de les terres del Ter fins el Llobregat.

Què valen 1.250 m2 de terreny erm no urbanitzable? Val com els terrenys per construir 25 cases unifamiliars? (I més llavors, doncs era l'any 2006).

Gruixut és signar un conveni d'aquesta barbaritat, però més gruixut encara és acceptar clàusules indemnitzatories de danys i perjudicis si el conveni no es fes realitat.

Però no hi ha dubte, la signatura de qui llavors era Alcalde està impressa en el text del conveni.

Dit sigui de pas, la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat no hagués mai acceptat un Conveni d'aquesta mena.

Els xollos (l'anomeno així per no caure en responsabilitats judicials) estan bé si es fan realitat, però quan no poden ser, el millor és resignar-se i no apel.lar a la Justícia per reparar un dany que no ha existit. La Justícia és cega, però no pas tonta...

Si el tema acaba en els Tribunals, com bé pot ser, algú haurà de donar moltes explicacions... Clar que el conveni es va signar el 18 de desembre i potser era un Regal de Reis (més esperpèntic encara venint d'un republicà).

Ple d'irresponsables

2011-11-29T19:40:00.006+01:00

Finalment es va celebrar el Ple sobre les Ordenances Fiscals de l'exercici vinent. El primer viatge pel "Pas del Moro" del nou govern de Sant Pere de Vilamajor.

Les ordenances fiscals, com és sabut, són el marc bàsic dels ingressos municipals, on, apart de recaptar, es poden adoptar més i millor les polítiques de redistribució de càrregues entre les diversos col.lectius de ciutadans i entitats del municipi.

L'escenari actual de les Hisendes municipals ve determinadament marcat per la disminució dels ingressos.

La primera font d'ingressos, d'un 70% del total són precisament les quotes tributàries de les diferents figures recaptatòries contemplades en les Ordenances Fiscals.

El 30% restant dels ingressos prové de les transferències d'altres Administracions, que si no són finalistes venen donades per la recaptació d'impostos estatals.

La paralització general de l'activitat ha fet que les taxes i impostos lligats a la producció i al consum hagin minvat espectacularment en els darrers tres anys. La caiguda de la recaptació tributària estatal també ha repercutit amb una menor entrega de transferències corrents vers els Ajuntaments. Per últim, les transferències finalistes, per a obres i serveis s'han vist igualment reduïdes per la carestia pressupostària de les administracions que les donen.

És hora de la responsabilitat en la gestió dels ingressos tributaris municipals, i a l'hora la circumstància més apropiada per introduir mesures de redistribució de càrregues entre els diferents col.lectius, com ja es fa en el cas de les famílies nombroses a efectes de l'IBI.

Doncs bé, el trinquet opositor, plena la boca de demagògia populatxera, ha marcat el resultat decebedor en la revisió de les Ordenances Fiscals de l'any vinent que el ple del passat 14 de novembre va aprovar, amb dues abstencions encara més criticables, la de ISP-ICV i la de ERC (sense RCAT, que hi va votar a favor).

Irresponsabilitat.

I l'estrella del "show" arriba a ser estrambòtica, carregant-se d'un sol traç la taxa de "guals".

Aquesta taxa està totalment normalitzada en els municipis "normals" i s'ha posat en marxa recentment en altres municipis -petits- que no la tenien.

A Sant Pere de Vilamajor la tenalla és doncs d'allò més catxondo, irresponsable, doncs sota l'aparença de fer un regal als ciutadans i empreses, ignora la necessària didàctica tributària que va lligada a aquesta taxa, que és absolutament lógica, doncs:

a) Implica que es disposa de vehicle,
b) Implica que es té aparcament, i majoritàriament en el cas de sant Pere de Vilamajor un "xalet" amb garatge.

Fer pagar 10,5 Euros l'any per la taxa d'un gual que ningú donava d'alta, doncs ningú aparcarà davant de l'entrada de la meva torreta, ja semblava ridícul: el propi seria uns 30 Euros any i matrícula obligatòria per a tothom que tingui cotxe i pis o xalet, doncs totes les construccions urbanes del municipi han de tenir garatge.

La taxa de guals, que ningú s'enganyi, té per finalitat primigènia el manteniment de les voreres per on creuen els vehicles. Però, heilàs! només un 14% del lineal de la façana urbana del municipi té construïdes voreres, doncs ni ara ni mai s'ha obligat a fer-les (execpció feta, d'un temps ençà, per als nous habitatges).
Amb això, els particulars pensen que si no hi ha vorera (o si la que hi ha l'ha pagat ell), no hi ha d'haver taxa de gual, i en això no deixa de tenir raó. La taxa perd llavors legitimitat.

No és però aquest el motiu que deslobotomitza la decisió de les oposicions de govern, doncs de ser així haguessin pogut reformar l'ordenança en aquest sentit. No. Se l'han carregat de ple, i ni tant sols han tingut cura dels aparcaments en via pública per als discapacitats amb rendes baixes.

Ja tenim doncs els guals i zones de càrrega i descàrrega de franc, i diàriament centenars de vehicles traspassen les voreres pagades amb diners del municipi, i les fan malbé, de franc. Cap empresa pagarà ni un céntim per trinxar les voreres amb els camions. Visca la irresponsabilitat!. Uns en diran "solidaritat" amb el què pateixen la crisi (excepció feta de l'Ajuntament, que va sobrat). Altres en diem malbaratar recursos públics, una mena de corrupció en nom de la demagógia.

Com alternativa justa i compensatòria a aquest despropòsit, caldria ordenar una contribució especial paliativa per a la reparació de voreres malmeses pel pas de vehicles, així com menys el luxe de "ser diferents" no costaria diners a la desfeta Hisenda Municipal.

Un episodi més de despropòsits en un municipi on la majoria de la població té un xalet amb 20 metres de façana que costa molts quartos de mantenir. Per molta crisi que hi hagi.

I el més curiós és que es continua amb la ridícula taxa d'ICIO i que reparcel.lar un solar costi només 60 Euros, apart de l'IBi de fa 25 anys o impost de circulació de pagès (8,84 Euros per un ciclomotor), naturalment.
I, ara que l'impost de Successions ha passat a millor vida (com els seus causants) els Ajuntaments hauríen d'aprofitar la rebaixa per pujar l'Impost de Plusvàlua, i més en el cas de Sant Pere de Vilamajor amb uns terrenys valorats a preus de fa 25 anys.

I cap altre taxa ha estat revisada, i un bar pot tenir un tendal sobre la via pública per 5 €/any m2. Per cada fotocòpia d'un expedient l'Ajuntament et cobrarà 6 Cts (ma d'obra de recerca i servei inclosa). I per una llicència de nou habitatge, l'escandalosa xifra de 938,98 €. Altres taxes més grotesques com el trasllat de restes en el cementiri, van passar de 3,22 € a 31 € l'any 2009. No així la neteja del cementiri, que continua a 3,22 €/any. El certificat d'empadronament o de residència és de franc. Perquè l'arquitecte o aparellador muncipal et faci un certificat de danys (per exemple en el cas d'una ventada) et cobraran 20 €. també de franc les fotocòpies de plànols d'una llicència d'obra.
Una ganga! L'Ajuntament cobra menys que la botiga de xinesos de Sant Antoni de Vilamajor!

Però no, res de res. Volen ofegar el Govern. Primer privant-los d'una menys que justa remuneració per a treballar per a tots plegats, i ara enfonsant encara més la Hisenda Municipal. Inconscients "polítics" de pa sucat amb oli (de girasol)!

(Per cert no sé perquè haig de pagar amb els meus impostos el transport escolar d'un grapat de nens, o els milers d'Euros que costa mantenir les Escoles. Tot sense mirar la renda dels pares que gaudeixen d'aquests avantatges "socials").

Curiosament, grups com els que representen els dos que es van abstenir, prediquen arreu que qui més té pagui més impostos. Qui viu en un quart pis de Llinars o del Carmel pensa que hauríem de ser nosaltres, que tenim xalet, parcel.la, garatge... i un fanal per habitatge.

Per cert, el GISP ha votat sempre a favor de la taxa de guals i ara se'n desdiu. I ERC va estar a favor sotmés a l'Informe de la Diputació, que va ser favorable (l'acta diu, textualment: "La regidora Cristina Romero diu que li sembla bé...")

Treballar en silenci o petar la xerrada

2011-11-25T14:42:00.011+01:00

Ja han passat més de cinc mesos des de la constitució de la nova Corporació Municipal a Sant Pere de Vilamajor, que es va inaugurar amb més pena que glòria.

Des de llavors, el nou equip de govern, arraconat contra les cordes, ha treballat en silenci, convertit a contracor en una mera junta de la comunitat de veïns del municipi.

Eren -són- temps per formular la gestió municipal des d'una altra perspectiva, per fer sostenible el paper de l'Ajuntament com ens de serveis a la ciutadania. Temps de concerts, de participació positiva.

En comptes d'això, entre l'espasa o la paret a la què la inconsciència, la manca de mires dels que es fan dir "oposició" (lletja paraula), en Llesuy i el seu equip ha preferit -de moment- la paret. Clar està amb els peculiars gestos que caracteritzen el nostre Alcalde, suspenent el passat Ple de l'Ajuntament que havia de debatir unes Ordenances Fiscals que, curts de mires, els opositors no haguessin acceptat, doncs en uns temps de debacle hi ha qui es pensa que les taxes municipals per a serveis suntuaris s'han d'eliminar.

Uns treballen, calladament, cada dia. I altres divaguen petant la xerrada, reivindicant els seus "programes electorals" com si aquest acte d'honestedat els fes més honestos. A Sant Pere de Vilamajor els agrada més, pel què es veu, la tenalla que la tisora.

Important, que no urgent, la reposada en marxa del Consell de Poble, òrgan fonamental per als assemblearis.

Important que no urgent la posada en conjunt supramunicipal.

Interessant, que no urgent, el "carril-bici" a la farinera...

I ara, després del fracassat Ple, el portaveu de les oposicions dóna una volta més a la femella posant sobre el tauler el sobat tema de la Sala Polivalent. En aquest mateix espai l'hem tractat en més d'una ocasió.

No tinc gaire idea de com està actualment el tema, tot i què l'observo aparcat, però el què si que estic convençut és què la subvenció -ja extemporània- només es pot aplicar a un nou espai polivalent. De prosperar la moció d'ERC-RCAT són diners que es perdran.

Aquesta sala polivalent ha estat motiu en diversos programes electorals, fins i tot un que en 100 dies es comprometia a fer-hi un hotel d'entitats.

I no només això, petar la xerrada en un tema de calers és inconsciència, doncs arreglar La Fàbrica per a la pública concurrència amb les normes tècniques actuals costa probablement molts més diners a l'Ajuntament que construir el nou polivalent, un nou polivalent que, com ja he dit en diverses ocasions, no m'agrada ni estèticament ni sobre tot pel lloc on es vol ubicar.

No es pot presentar una moció d'aquesta mena sense un estudi jurídic de les possibilitats de redigirir la subvenció del PUOSC, per la que tant va lluitar el Diputat comarcal de CiU al Parlament.
No es pot presentar una moció d'aquesta mena sense saber que anular una adjudicació d'obra ja feta no surt de franc per molta "Comissió municipal amb TOTS els grups municipals per negociar amb l'empresa adjudicatària".

Arribat el cas confio en què el GISP mantingui la posició que en el tema va mantenir fins el final de la passada legislatura. Amb mides federatives, naturalment.

I ningú s'en recorda dels 400.000 Euros que va costar el pont per arribar a unes escoles cul-de-sac posades on no calia, bescanviant cromos de parcel.les per tal de fer-la possible.

Una moció, en fi, que "faculta" al Sr. Alcalde per a una facultat de la què ja en disposa i que no té perquè ser "atorgada" per l'omnipotent oposició.

Que del tema de la Sala Polivalent se n'ha de parlar -tots- amb urgència i números sobre la taula, no en tinc cap dubte, però no és aquesta moció la manera de fer-ho. Un clar símptoma de què, mentre uns treballen en silenci, altres abusen ara de l'espasa, ara de la paret, per anar petant la xerrada.

Mentrestant, treballant calladament, en Llesuy ja ha pactat la solució de la deslocalització de la Fàbrica de Pinsos, i ara uns i altres se n'adonen, tant que van estar donant-li voltes, "petant la xerrada" sobre el tema.

Mentrestant, uns voltors volen fer pagar a l'Ajuntament el despropòsits d'uns Convenis signats a corre-cuita per en Bruguera, convenis als que ell mateix mira -ara- cap una altra banda, com si la seva signatura no hi estigués impresa.

Mentrestant ningú se'n recorda de la moció aprovada per unanimitat al Ple d'obrir les pistes polisportives de les Escoles fora dels horaris escolars. (Un ple, per cert, en què es van tractar temes d'enorme transcendència i del què convé, ara, llegir els arguments de ERC -llavors en boca de la Cristina Romero- i del GISP, en relació amb la sala polivalent).

La cita dels pressupostos municipals s'acosta. Els posicionaments de les oposicions semblen evidents en l'escac al Rei definitiu: hi ha qui no s'entera de què l'estat de les coses ha canviat i es necessita més racionalitat i menys xerrameca parroquiana en els difícils temps que ens han tocat viure.

En aquestes condicions, en Llesuy no té més remei que acceptar les regles del joc inconscient a què ens han portat i assumir com raonable, mal que li dolgui, la solució definitiva.

Dos veïns de Sant Pere de Vilamajor reclamen mig milió d’euros a l’Ajuntament per incomplir convenis del POUM

2011-11-17T19:29:00.002+01:00

Recopilant totes les dades...

L'IBI: l'únic futur per a la Hisenda Municipal de Sant Pere de Vilamajor

2011-11-08T14:28:00.010+01:00

La despesa municipal, convulsionada per la disbauxa, inicia un llarg camí d'austeritat que està distorsionat per l'assumpció de despeses impròpies, en bona part de caràcter social, a les què el gruix dels Ajuntaments no tenen intenció de renunciar, tenint en compte el context de greu crisi en què es mouen la majoria de les famílies.

Tots els Ajuntaments, seguint el mateix pas que el conjunt d'Administracions Públiques, han reduït els seus pressupostos fins allà on és prescindible, i malauradament la partida més retallalla ha estat la d'inversions, fet que de la seva banda compromet la recuperació econòmica i el benestar dels ciutadans, a curt i a llarg termini.

Però ja s'ha tocat fons. La recaptació d'impostos estatals, font que nodreix una quarta part dels ingressos municipals, no es recuperarà a mig termini, i la carestia de les administracions superiors, compromet tanmateix l'obtenció de transferències corrents que temps enrera nodrien una bona part de les arques municipals.

Arriba el torn de les compterències tributàries municipals, constituïdes per cinc grans figures tributàries que són de competència municipal i que signifiquen una tercera part dels ingressos municipals:

L'Impost de Béns immobles (IBI), és la principal figura tributària, que significa entre un 60% i un 70% dels ingressos tributaris municipals.
L'Impost de Circulació, que significa al seu torn un 15% dels ingressos tributaris.
L'Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) que ara per ara només el paguen les empreses de certa dimensió, i què en funció del caràcter empresarial dels municipis pot significar entre un 5% i un 10% dels ingressos tributaris municipals.
Les altres dues figures impositives, l'Impost Municipal sobre l'Increment dels Terrenys de Naturalesa Urbana (conegut com "Plusvàlua"), i l'Impost sobre Instal.lacions, Construcccions i Obres (ICIO) estan estretament vinculats a l'activitat immobiliària, tant decrèpita que actualment no arriba al 10% dels ingressos tributaris dels municipis del nostre entorn.

Com sia que no es tracta d'atentar més contra els que creen ocupació, l'IAE no és, ni conceptualment ni sobretot pel seu poc pes, el tribut a retocar a l'alça, per la qual cosa s'haurà d'actuar a curt termini sobre els dos altres tributs -de caràcter patrimonial- com són l'IBI i l'Impost de Circulació, que representen més de 3/4 parts dels ingressos tributaris municipals.

Deixant ara de banda l'Impost de Circulació, és sens dubte l'IBI la figura que cal retocar de forma immediata, com des d'aquestes pàgines ja he vingut defensant al llarg del temps. Molts ajuntaments ja ho estan fent, i venen fent-ho en els darrers anys.

No és de rebut que es pagui menys per un "xalet" unifamiliar amb parcel.la a Sant Pere de Vilamajor que per exemple per un pis a la Satèlite de Cornellà. Qui vulgui tenir 20 metres de vorera hauria de pagar per aquests 20 metres d'enllumenat, clavagueram, neteja, pavimentació del carrer, vigilància municipal,...

Però és que a més, a Sant Pere de Vilamajor, igual que a Sant Antoni, els valors cadastrals dels immobles i del sòl daten de fa quasi 25 anys, és a dir, a preu de saldo, 10 vegades inferiors als reals de mercat.

He fet una breu anàlisi de l'IBI en els municipis del nostre entorn, quins resultats sintètics presento en les gràfiques següents.
He utilitzat les dades de liquidacions pressupostàries dels Ajuntaments de l'exercici 2009, el darrer del què es tenen dades d'accés públic, i igualment, les dades del Cadastre corresponent al mateix any 2009. Totes les dades, com sempre en aquest espai, són de les pertinents fons oficials.

Encara que siguin dades de 2009, la realitat actual no difereix gaire.

He utilitzat les dades dels següents municipis:

Sant Antoni de Vilamajor
Sant Pere de Vilamajor,
Cànoves i Samalús,
Llinars del Vallès,
Cardedeu
Sant Esteve de Palautordera, i
Santa Maria de Palautordera.

Cal fer notar que els valors cadastrals dels municipis de Vilamajor i del de Sant Esteve de Palautordera daten de 1987, els de Llinars i Santa Maria del 2004, els de Cànoves i Samalús es van revisar al 2005 i els de Cardedeu es van actualitzar al 2009. Interessant comprovar cóm ha afectat aquesta actualització de valors cadastrals a la recaptació de l'IBI.

Proporció del valor cadastral dels immobles respecte el valor cadastral total (sòl + immobles): la revisió actualitzada dels cadastres (indicada en els gràfics per a cada municipi) fa pujar molt el valor del sòl, de manera que la proporció del valor dels immobles baixa del 70% al 50% en els municipis amb els valors cadastrals actualitzats.

És a dir, els valors "antics" tenien el valor del sòl proporcionalment molt més baix.

Valor cadastral del sòl per superfície: dividint els valors cadastrals del sòl per la superfície urbana de cada municipi s'obté un indicador promig de la base imponible de l'IBI.

Espectacular la diferència del valor del sòl a Sant Pere de Vilamajor, amb menys de 100.000 Euros per Hectàrea (menys de 10 Euros per m2 de valor promig del sòl), mentre que a Sant Antoni és de quasi el doble, amb 173.000 Euros per Ha, tot i sent molt allunyat dels valors reals. Cal tenir en compte però la densitat edificatòria dels sòls urbans, que afecta al valor per metre quadrat.

En tot cas, per una parcel.la de 1.000 metres quadrats es fan pagar a Sant Pere no menys de 200.000 Euros, és a dir, 20 vegades més que el seu valor cadastral (que data, com hem dit, de fa 25 anys).

Per situar-nos a un nivell mínim com el de Cànoves i Samalús, els valors cadastrals del sòl s'haurien de multiplicar per 5 a Sant Pere i per 3 a Sant Antoni.

Valor cadastral per immoble: dividint els valors cadastrals de tots els immobles d'un municipi pel nombre d'immobles existents, en zona urbana, s'obté una altra ratio interessant per a comparar. Val a dir que no tots els immobles són habitatges, encara que si ho són la major part.

Novament Sant Pere, seguit molt d'aprop per Sant Antoni, s'endú la palma, doncs el valor cadastral mig per immoble es sitúa per sota dels 25.000 Euros, unes 12 vegades menys que el seu valor real.

A Sant Antoni aquesta dada no arriba a 40.000 Euros per immoble.

Situar els valors cadastrals un 30% del valor de mercat dels immobles significaria multiplicar per 4 els valors de Sant Pere i per 2,5 els de Sant Antoni.

Recaptació d'IBI per superfície de sòl: dividint la recaptació de l'IBI corresponent al sòl (excloent la recaptació pels immobles) de cada municipi, s'obté la darrera de les gràfiques d'aquesta anàlisi.

Sant Pere de Vilamajor continúa sent el xollo, amb una recaptació real d'IBI de 943 Euros per Ha, és a dir, de 10 cèntims per metre quadrat de sòl. A Sant Antoni de Vilamajor, la recaptació per unitat de superfície duplica la de Sant Pere, amb 1.886 Euros per Ha, sent tot i axí molt baixa donat el seu diferent model residencial majoritari.

Situar la recaptació a valors "normals" de 3.000 ó 4.000 Euros per Ha de sòl (300 ó 400 Euros per una parcel.la de 1.000 m2) significaria novament multiplicar per 3,5 els ingressos a Sant Pere i per 2 els de Sant Antoni, per aquest concepte.

Les conclusions a aquesta breu anàlisi comparativa són prou clares: Sant Pere, i també Sant Antoni de Vilamajor tenen un llarg marge per reequilibrar els seus ingressos municipals amb l'IBI, doncs els seus valors cadastrals estan desfasats i el pagament per IBI, en conseqüència es com menys, de la meitat del què paguen altres ciutadans del nostre entorn.

Cal demanar una revisió cadastral immediata per tal de posar les coses al seu lloc, i en el cas de Sant Pere de Vilamajor, cal a més apujar fortament la recaptació dels solars, disminuïnt la dels immobles, de manera que els terratinents ("inversors") de solars buits (que "gasten" també 20 metres de vorera) paguin pel que tenen, que no crea cap tipus de riquesa al nostre municipi.

Tanmateix, tenint en compte les especifitats de Sant Pere de Vilamajor, cal proposar l'aplicació immediata de la previsió establerta a l'article 72.4 de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, que disposa la previsó d'un recàrrec del 50% de l'IBI per a habitatges desocupats, fet que, a més, estimularia la seva aportació al mercat de lloguer. Bona part d'aquesta recaptació suplementària es podria dedicar a la bonificació de l'IBI de famílies nombroses que habitessin en immobles d'un màxim de valor cadastral. Hom pot estimar que a Sant Pere de Vilamajor més de 500 habitatges són segones residències amb menys de 3 mesos d'ocupació a l'any.

No és un tema fàcil aquest dels habitatges desocupats des del punt de vista normatiu, doncs existeix un buit legal, perquè no hi ha cap text legal, ni autonòmic, ni estatal que defineixi les característiques d'aquests habitatges. En aquest sentit, cal però seguir la pauta de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, amb la seva proposta de Reglament per a determinar la condició d'Habitatge Desocupat, que és idèntic a l'aprovat fa uns dies a Vic, i que també s'aplicarà a Vilafranca del Penedès, mataró, Arbúcies o Sant Celoni, entre molts altres municipis.

Tot el temps que es perdi en els tràmits necessaris per endegar les propostes que formulo és degradar els serveis, i sobre tot les inversions, del nostre municipi (aquestes programades en la xifra residual de 40.000 € per a tot el 2011).

En conjunt, la recaptació per IBI hauria d'augmentar d'uns 400.000 Euros a Sant Pere i d'uns 250.000 a Sant Antoni de Vilamajor, redistribuïnt l'esforç fiscal entre els residents permanents i els patrimonialistes.

I amb tot, estaríem en línia amb els municipis del nostre entorn.

Els propietaris de solars sense edificar, és a dir -la majoria- a l'espera d'obtenir grans rendiments futurs (!) cal que paguin més en proporció que les famílies residents, i entre aquestes, les famílies nombroses, tal i com preveu la Llei, haurien de pagar menys que ara. Impecable des del punt de vista "progressista", i de justícia social.

El dijous, el Ple de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor debatirà les Ordenances Fiscals per al 2012. Entre feblesa i demagògia ja veurem el què sortirà ...

Mancomunant

2011-11-04T12:15:00.004+01:00

La notícia de la històrica reunió celebrada al més alt nivell entre els consistoris de Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor ha de ser acollida amb satisfacció.

Ja era hora que dos governs municipals tant propers en l'espai i en la ideologia es posesin a treballar plegats.

Aquest inici, però, arriba tard, doncs pel camí dels sis darrers anys s'han perdut innumerables oportunitats històriques de posar seny al treball comú.

El Consistori de Sant Pere ha arribat a aquesta reunió en una posició feble. Feble per la feblesa del govern, abandonat del poc seny de les altres forces polítiques del municipi. Feble perquè poc té que oferir a Sant Antoni. Feble, en fi, per la delicada situació de la seva Hisenda. Tant se val, però, millor ara que mai.

Sap greu, a més, que la única raó per a aquest treball conjunt hagi estat el trencament d'un model de gestió municipal que ja no tornarà, doncs queda una llarga travesia d'austeritat en un marc de referència on els municipis han assumit competències impròpies i financien activitats que mai haguessin hagut d'assumir.

Obligat per la feblesa de les seves febleses, Sant Pere de Vilamajor es subroga a Sant Antoni i perd així la oportunitat de ser protagonista de la seva pròpia estratègia de futur, com menys en els propers cinc anys.

S'han format quatre comissions:

Mobilitat i transport,
Ensenyament,
Turisme i Promoció Econòmica, i
Equipaments

Penso que són les adequades.
Totes elles estan formades per quatre regidors, dos de cada consistori. Dels de Sant Pere, sempre hi ha un regidor del govern i un altre, diferent per a cada Comissió, de l'oposició. La iniciativa, doncs, significa, fora terme, un acte de treball conjunt de totes les forces polítiques representades al Consistori de Sant Pere de Vilamajor: la oposició treballa més fora que en el propi Consistori.

Notar també que l'Alcadessa Berdala no participa en les comissons de treball, i en canvi, en Llesuy s'adscriu a la de Mobilitat i Transport.

Vull ser prudent en la meva crítica a la manera com s'ha organitzat el treball conjunt, però hagués estat millor subscriure d'antuvi unes bases o principis d'objectius a assolir, doncs cadascú té una visió prou diferent dels límits i concessions que caldrà posar sobre la taula a l'hora de participar dels dispersos objectius comuns. Un Manifest conjunt hagués estat un bon punt de partida per al compromís.

Manquen també les anàlisis prèvies de la situació de cadascun dels àmbits en què es pensa treballar, i un régim organitzatiu de les subcomissions i de la comissió.

Després de passar-me uns quants anys per les espanyes treballant en l'àmbit local ajudant a crear estructures organitzades de desenvolupament econòmic i social, trobo a faltar en aquesta iniciativa vilamajorenca alguns elements bàsics que tant de bó es vagin introduïnt conforme avancin els esdeveniments.

Indubtablement, Sant Pere de Vilamajor té més a guanyar treballant colze a colze amb Sant Antoni, doncs la interdependència és asimètrica.

És indispensable recuperar una nova centralitat territorial, doncs la manca de visió del Mestre i les presses per aprovar el POUM de Sant Pere, entre d'altres dificultats, van malograr la zona dels camps de Can Castellà, projecte del qual em sento personalment molt satisfet, i que en la meva visió hagués hagut de convertir-se en una zona d'activitats mancomunades, on el parc de bombres, el magatzem de maquinària municipal, la Vigilància i Policia Municipal, la biblioteca, les oficines d'atenció al ciutadà, i altres equipaments conjunts haguessin hagut de fer costat al nou IES i al CAP Vilamajor.

Una pena amb això que els POUM's d'ambdós municipis, aprovats el mateix dia, no s'haguessin perfilat en conjunt.

Sobre la taula dos temes immediats: el manteniment de les Escoles i els acessos a Can Vila. I ben segur, amb una mica de bona disposició, en sortiran d'altres.

Sia com sia, Sant Pere de Vilamajor no hauria de conformar-se a ser uns -costosos- barris de Sant Antoni, i cal per tant articular un projecte comú que no malogri el disseny latent que sempre ha tingut el desenvolupament del municipi. O potser sí, que aquest Vilamajor conjunt passi per la renúncia de Sant Pere al seu protagonisme de futur...?

Bon camí a la iniciativa i què els seus fruits es vagin collint ben aviat!

El Consell de Poble no pot suplir el Ple municipal

2011-10-17T14:55:00.001+02:00

En els darrers dies, el flamant President del Consell de Poble, el regidor Joan Garcia, ens ha convocat a renovar els llocs del Plenari del Consell, caducats des de fa un parell d'anys.

El 23 d'abril de 2009, el Grup ISP ja va presentar una instància per a la reformulació del Consell de Poble, a la qual no es va fer cas, proposta a la què des d'aquestes pàgines ens varem apuntar, tot denunciant la degradació de l'òrgan.

És una bona iniciativa, doncs l'únic órgan de participació ciutadana del municipi o ha de gestionar-se bé o paga més la pena que desaparegui.

Segons se'ns diu, a principis de gener de 2012 es convocarà el Consell per tal de portar a terme la renovació amb els nous membres i després, un cop renovat, es proposarà la creació d’una comissió que valori la modificació i actualització del Reglament.

A la vista de les tres darreres convocatòries del Consell de Poble, tant amb la seva estructura com en el seu funcionament, és un òrgan viciat.

Fa un any i mig ja vaig aportar les meves reflexions respecte les línies de renovació en el funcionament del Consell de Poble, en les quals em ratifico, doncs entenc que resulta indispensable modificar els actuals cupos de representació, ja que ara per ara és només un "Consell d'Associacions".

El panorama municipal, però, ha canviat des de llavors. En primer lloc tenim un Govern en minoria enfront unes "oposicions" que no saben que fer. En segon lloc, en Joan Garcia, en nom de ERC-RCat, ha accedit a la Presidència, que, entre altres coses, li va oferir en Llesuy en el seu dia.

El tarannà participatiu d'en Joan Garcia és indiscutible, només superat per ISP, però cal preguntar-se: no seria millor fer política, "fer poble" des del Ple Municipal? Hem d'esperar que els grups polítics de les oposicions facin "política" en el Consell de Poble en comptes d'exigir-los que ho facin on els pertoca, al Ple Municipal? Perquè el gruix de grups polítics no van voler -com se'ls va oferir- entrar en el Govern i com ara ERC-RCat ens passa la pilota al poble?

El primer òrgan de participació ciutadana, no ens equivoquem, és el Ple Municipal, on estan representats el 94% dels ciutadans que van voler ser-hi representats.

Pertoca al Ple i no al Consell de Poble preocupar-se, ocupar-se i treballar pels assumptes del poble.

Deu ser fàcil estar al Govern per posar gespa artificial al camp de futbol o fer un teatre grec als camps de La Rectoria, però tothom fuig com dels apestats quan es tracta d'arremangar-se enfront els difícils problemes i equilibris als que ara s'enfronta la gestió municipal.

Esperarem a veure què passa amb l'aprovació dels pressupostos, que no es pot demorar gaire. Potser llavors s'aclariran les posicions d'uns i altres.

In memoriam

2011-10-12T03:49:00.003+02:00

El mes de maig, en Joan Antoni Moreno va marxar.

Ell, com molts, sense saber perquè, va obrir-se a la xarxa amb l'únic propòsit d'estar-hi. Avui, repassant el "facebook" m'hi he aturat. Està ple d'epitafis.

El vaig conèixer a en Juan Antonio. Poc però prou. Bon tio!

Al novembre de 2009 ens varem fer "amics" al facebook.

Amics, fills, néts, .. van deixar testimoni de la seva manca a la xarxa. Pràcticament tota la utilitat que ha tingut aquest espai.

Un "perfil" que continua viu malgrat que el protagonista ja no hi sigui.

Dóna que pensar...

Quatre mesos després de les promeses electorals

2011-10-10T14:43:00.001+02:00

Ja han passat quatre mesos des de què es fa constituïr el nou govern municipal. Un govern lligat de mans i peus que no pot governar, i que ni amb pactes pot tirar endavant els temes pendents.

L'oposició no existeix, són només tres altres maneres de pensar que no es posen d'acord ni en els fons ni sobre tot en les prioritats dels temes que -teóricament-, postulen.

L'Alcalde Llesuy i el seu equip, amb la moral -que no les ganes de treballar- més aviat baixa, fa el què poden fer: gestionar sense complicar-se la vida. I val a dir que estan seguint els seus compromisos electorals.

En aquestes condicions, hom esperaria que, com menys, algú de "les oposicions" mirés de posar en marxa algun dels seus compromisos electorals: ni això. Amb la excepció, val a dir-ho, d'ERC-RCAT, que una mica si que fa.

Un repàs als programes electorals és, a aquestes altures, força interessant (cliqueu-hi per veure'ls):

- CiU

- ERC-RCAT

- ISP

Pel que fa al GISP, ha tancat el seu espai web, i no us puc enllaçar amb el seu programa electoral. No obstant, en un article anterior ja vaig repassar els tangibles de les propostes electorals, resenyant, amb les altres, les propostes del GISP:

Sala polisportiva de mides federatives al Local Polivalent.
Street Park a Vallserena
Camp de futbol amb gespa artificial.
Instal.lacions de boxes a Faldes.
Nou Centre Cívic a Vallserena.
Rehabilitar La Fàbrica per a crear una associació de joves que la gestioni, en menys de 100 dies.
Recepcionar Les Pungoles.
Acabar de col.locar els llums de Vallserena.
Acabar de fer les voreres a Vallserena.
Nou camí asfaltat Faldes-nucli.
Asfaltat del vial d'entrada a Les Pungoles.
Fer un passeig de ribera des de les escoles fins el nou IES.
Construïr un teatre grec al camp de La Rectoria.

Vistes les propostes amb perspectiva, i en especial aquestes darreres, no m'estranya que algú hagi començat a faltar als Plens...

P.S.: Paga la pena també donar una ullada als web's dels partits de Sant Pere, que trobareu a la barra dreta d'aquest mateix bloc.

P.S.: Per cert, què s'en sap del local polivalent?

Algú dels dos està equivocat: penso que no soc jo

2011-10-03T01:31:00.007+02:00

En els darrers anys, gent despabilada va presentar llicències de construcció davant la perspectiva d'enduriment de la normativa urbanística derivada del POUM.

Per exemple, els habitatges de fusta estan actualment prohibits. Calia donar-se pressa i entrar una llicència perquè demà serà impossible.

Doncs bé, treballant tot el dissabte, i fins i tot el diumenge, la casa de fusta ha aparegut al carrer Sant Bernat. La Vigilància Municipal hi ha passat un parell de vegades aquest cap de setmana, i no s'ha enterat.

Bé, la llicència es va obtenir abans de què el POUM-2008 fos aprovat. L'obra ha estat dos anys parada: encara no tocava. I ara reneix amb un sostre quina inclinació contavé manifestament les NNSS-87 sota les què es va aprovar la llicència, que prohibeixen sostres amb més del 30-35% de pendent (la que parlo fa més del 40%).

No és la única: un xalet suïs a la Unitat II de Can Derrocada té un sostre de vertígen... Visible per a tothom que passa -i mira- per la BP-5109.

I al carrer El Sui, a 200 metres de l'Ajuntament, per més senyes, una casa recent estrenada incompleix com si res la normativa sobre tanques de parcel.la, doncs la que hi ha en castellà en diríem "un cañizo".

Seguim... l'Òscar: al carrer Xaloc, dos esquelets fills de l'orgia especulativa, tenen 1,2,3,... 4 plantes! Mai es podran legalitzar i, en compliment de la Llei d'Urbanisme s'haurien d'enderrocar ja. Es venen per 290.000 euros: una ganga, doncs amb la llicència caducada mai podran acabar-se, amb quatre plantes!!

Impagable el text de l'anunci de "l'habitatge": "Superf. 317. 92 m², 4 habitaciones (1 suite, 3 dobles), 2 baños, 1 aseo, cocina, comedor, terraza, garaje, soleado (???). Precio negociable, escuchamos todas las ofertas". Ull! no us feu il.lusions, és l'esquelet de la foto...!

Quan hom compara els planells de les llicències amb la realitat, apart d'una interpretació "sui generis" de la normativa urbanística, ens trobem que la realitat desborda la ficció.

També la realitat desborda la tinta xina pel que fa al compliment de l'article 69 bis de les NNSS: (Les plataformes d'anivellació a l'interior de la parcel·la (a excepció dels soterranis) s'hauran de disposar de manera que no sobrepassi els talús ideals de pendent 1:3 (altura:base) traçats des de les cotes, per sobre o per sota, possibles als llindars. Els murs que sorgeixin de l'anivellació del terreny no podran assolir, en cap punt, una alçada superior a 1,5 metres per sobre de la cota natural del llindar ni a una alçada superior a 2,2 metres per sota de la cota natural del llindar. Els murs interiors de contenció de terres no podran sobrepassar, per la seva part vista, una alçada superior a 3,7 metres).

Estarem prevaricant? O simplement és desídia?

Recordem que les il.legalitats urbanístiques prescriuen al cap de 10 anys!!!

No vull mal a ningú, però destroçar el territori, incomplir la Llei no hauria de sortir de franc.

A algun Tècnic Municipal, apart de caure-se-li cara de vergonya, se li hauria de recordar -per les bones o per les males- quina és la seva responsabilitat.

Aprovats definitivament els POUM de Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor

2011-09-26T11:03:00.004+02:00

La Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona aprovà definitivament el passat dia 22 els POUM de Sant Pere i de Sant Antoni de Vilamajor.

El POUM de Sant Pere de Vilamajor ha culminat així un llarg periple de tràmits i propostes que es va iniciar l'any 2004 i que ha quedat recollit en diverses ocasions en aquest bloc.

Des de que el Ple de l'Ajuntament va aprovar l'Avantpla del POUM-2008, que substituia al de 2005 aprovat en temps de Joan Bruguera, han passat més de tres anys. En total gairebé 7 anys discutint la planificació urbanística del nostre municipi.

El 22 de juliol de 2010 el Ple va acordar l'aprovació provisional del POUM, 15 mesos després de què l'hagués aprovat inicialment. D'ençà, modificacions afegides i la necessitat d'adequar el POUM als requeriments de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona, han redibuixat molts dels aspectes que els ciutadans coneixem. Cal confiar què de forma immediata l'Ajuntament publiqui el POUM definitivament aprovat, així estarem en condicions de valorar com ha quedat, en especial la normativa edificatòria, doncs la veritat no n'hem estat informats dels canvis.

Pel que fa al POUM de Sant Antoni, aprovat també definitivament sense tantes controvèrsies, recull diverses solucions a la sortida del barri de Can Vila. Estem també a l'espera de més detalls per tal de veure cóm ha quedat aquest tema, tot i què el proper 29 de setembre es votarà en Ple de l'Ajuntament de Sant Antoni una proposta del PUSA per reformar els acessos, per bé que no planteja cap solució alternativa.

Cinc alcaldes del vallès Oriental cobraran de la Generalitat la retribució fixada de 1.458,81 €

2011-09-21T23:39:00.002+02:00

La Generalitat de Catalunya, des de l'any 2008 subvenciona les retribucions dels càrrecs electes dels municipis de menys de 2.000 habitants.

La Carta Europea de l’Autonomia Local, que va entrar en vigor l’1 de setembre de 1988, concreta que l’estatut de la representació local ha d’assegurar el lliure exercici del seu mandat, i ha de permetre una compensació econòmica congruent amb l’esforç i dedicació que en deriva i, si és el cas, la compensació pels beneficis perduts o una remuneració de la feina feta.

És en virtut d'aquesta Carta Europea d'Autonomia Local que la Generalitat garanteix una retribució mínima als càrres electes en aquells municipis als què, per la seva escasa dimensió, els resulta molt gravós complir amb el mandat europeu que Espanya va refrendar al 1988.

S'acaben de fer públiques les compensacions per aquest any, que han afavoit els càrrecs electes de 417 municipis de Catalunya.

Els municipis del Vallès Oriental beneficiats amb aquests ajuts han estat Figaró-Montmany, Sta. Maria de Martorelles, Villalba Saserra, Tagamanent i Montseny.

La compensació es fixa enguany amb un màxim de 1.458,81 € mensuals per càrrec electe a dedicació complerta, per als municipis de fins a 2.000 habitants.

Aquestes compensacions estan en la línia de les recomanacions fetes per l'Associació Catalana de Municipis. Vegeu el quadre següent:

Quadre comparatiu de la compensació per càrrecs electes segons el Departament de Governació i l'Associació Catalana de Municipis

Retribucions en Euros/any. Base: sou de l'Alcalde a dedicació complerta

Fent la proporció, a un Alcalde d'un poble com Sant Pere de Vilamajor la recomanació és d'un sou d'uns 32.000 € anuals (2.285 € mensuals per 14 pagues), i a un Alcalde d'un poble com Sant Antoni de Vilamajor de 37.000 € anuals (uns 2.650 € mensuals per 14 pagues).

La masia de Can Derrocada cap el voltant de 1915

2011-09-20T18:59:00.001+02:00

Avui que el nostre amic Ferran Sarrià en il.lustra sobre els orígens de la malaurada masia de Can Derrocada, trobo que és bon moment per publicar unes fotos antigues de la masia, gràcies a l'inestimable arxiu del Centre Excursionista de Catalunya.

Les fotos són dels voltants de 1915 i permeten veure l'insòlit interior de la masia, que en comprtes d'estar trepitjada per una fàbrica de pinsos hauria de ser declarada Patrimoni Nacional per la seva valua arquitectònica i etnogràfica, i restaurada i protegida com cal.

Vaig tenir la fortuna -furtiva- de poder-la veure per dins pràcticament com a les fotos.

Ho podem assumir? No, no ho hauríem d'assumir

2011-09-19T14:26:00.002+02:00

Calamanda Vila, Alcaldessa de Cardedeu ha posat el punt sobre una de les "i" de la Hisenda del seu municipi: han de pagar els ciutadans de Cardedeu els costos que reben específicament i nominal els residents en altres municipis? La resposta de l'Alcadessa és clara i valenta en el cas dels alumnes dels seus centres escolars: NO.

Cal tenir ben bé en compte que mantenir els centres escolars no és un servei públic propi dels municipis, i per tant no hauria d'estar gratuïtament a l'abast dels ciutadans, i molt menys per a ciutadans que no contribueixen en res mantenir aquest servei impropi.

La situació és molt més greu a Sant Pere de Vilamajor, on molt probablement els alumnes de fora del municipi superen el 25%.

El manteniment dels centres escolars significa un 8% del pressupost total de l'Ajuntament.

Cada alumne costa al municipi de Sant Pere de Vilamajor més de 300 € anuals.

Fa un any i mig, el Grup Municipal de CiU escrivia a "La Clau":

HO PODEM ASSUMIR?

Tenim una excel·lent oferta d’ensenyament públic a Sant Pere: una escola bressol, dues escoles primàries de dues línies cadascuna i un institut de secundària, l’IES Vilamajor, que dóna servei als municipis de Sant Pere i Sant Antoni.

A Convergència ens sentim molt orgullosos de la nostra comunitat educativa, però alhora ens preocupem. La crisi econòmica en què estem immersos obliga famílies i ajuntaments a racionar les despeses, de manera que ens plantegem una reflexió profunda:
és realment necessari que el nostre poble, d’uns 4000 habitants,
disposi de tantes places escolars? Fa uns anys teníem prop de 300 places de primària i cap de secundària.

Enguany, quan hagi acabat el procés proa, en tindrem prop de 1150, moltes de les quals corresponen a alumnes d’altres municipis i que suposen despeses de manteniment al nostre ajuntament. Podem assumir aquest cost?

El cert és que els responsables de planificar aquesta estructura d’ensenyament es van equivocar de llarg. Ho diem amb humilitat però també amb convicció. S’hauria d’haver negociat amb el Departament d’Ensenyament la necessitat de mancomunar amb Sant Antoni la segona escola de primària i l’IES. Enguany, la partida d’ensenyament ha costat al municipi més de 400.000 euros…

Podrem assumir el que ens costarà l’any que ve?

Ara, que es parla de mancomunar serveis, ja seria hora de què Sant Pere rebés dels ajuntaments corresponents la contrapartida que dóna pels alumnes que reben formació als centres escolars que manté... ja que no se'n fa càrrec el Departament d'Ensenyament que és qui té la responsabilitat d'assumir aquest servei públic.

Sant Pere de Vilamajor, un poble sense il.lusió

2011-09-14T00:32:00.003+02:00

Difícils s'han posat les coses al meu poble. Després de quatre anys d'empenta i il.lusió, de posar les coses al seu lloc, hem tornat on érem. Un poble sense empenta, sense projectes, deambulant pel present esperant que altres ens facin el futur.

Són temps difícils -què m'heu d'explicar-, però per això, més que mai, ens calem uns als altres. Si no hi posem il.lusió, si no fem, ningú ho farà per nosaltres.

Quatre desalmats han preferit enfonsar el vaixell, dragar l'entusiasme d'un poble que avançava, a canvi dels seus ocults desitjos de ser el què voldrien que la gent pensés d'ells.

Estic decebut.

En Llesuy faria molt bé de tornar a cuidar-se de la seva família a qui un dia va canviar pel nostre poble, i deixar que els voltors rapinyin el què volien.

Ara, que el nostre país necessita il.lusió, ambició, futur, ... lideratges,... els han matat.

No hi ha talla: ens esperen quatre anys de travesia pel desert...

Sequera immobiliaria a Vilamajor

2011-09-08T11:28:00.003+02:00

En el primer semestre de 2011 el mercat immobiliari dels municipis de Vilamajor ha assolit un rècord històric: no s'ha venut cap habitatge nou.

No s'ha donat un registre pitjor en les séries estadístiques modernes.

Pel que fa als habitatges usats en canvi, a Sant Antoni s'han venut en aquests primers sis mesos de 2011 un total de 10 habitatges, mentre que a Sant Pere de Vilamajor, després de no vendre's cap habitatge usat durant el primer trimestre, al segon se n'han venut 3.

Transaccions d'habitatges a Sant Antoni de Vilamajor

Acumulat anual de les transaccions d'habitatges a Sant Antoni de Vilamajor (nous+usats)

Transaccions d'habitatges a Sant Pere de Vilamajor

Acumulat anual de les transaccions d'habitatges a Sant Pere de Vilamajor (nous+usats)

No hi ha dades precises dels habitatges que estan actualment en venda als municipis de Vilamajor, però probablement sobrepassin els 250.

Evolució semestral de les transaccions d'habitatges a Catalunya

A Catalunya la compra-venda d'habitatges s'ha reduït d'un 37% en el primer semestre de 2011 i igualment la sèrie marca el nivell històric més baix.

Aquest indicador dóna idea del forat en què ens trobem.

Episodi V: Hipo-cresia o es-tultícia

2011-07-29T14:47:00.005+02:00

Sense haver-ho de buscar a l'enciclopèdia, "hipocresia" ve a significar "govern des de sota"."Estultícia" equival a estupidesa.

Llegeixo els arguments de ERC-RCAT per tal de fastidiar al nou govern. En el més pur estil ISP broden una tesi basada en premises falses, en opinions subjectives i afirmacions unes sesgades i altres simplement malintencionades.

D'això se'n diu "tautologia", és a dir, primer determinar una conclusió i després intentar vestir-la d'arguments, és a dir intentar justificar una conclusió presa d'antuvi. Just el camí contrari. Fan trampes.

Fan trampes per no dir la veritat: els fastídia de manera inimaginable que en Llesuy i el seu equip hagi tornat a exercir el Govern del nostre municipi.

I més mèrit té aquet discurs quan pel camí es fan sofismes.

És doncs absurd mirar de rebatir amb lògica tots aquests despropòsits i per tant no rebatiré -i ganes no me'n falten- cap d'aquests perversos arguments, doncs els meus ja els he exposat des de totes les perspectives.

Total, resumint: fer d'Alcalde té per aqueta gent el preu de 10 Euros/hora, igual que l'ucraniana que tenim a casa fent la neteja.
Ja ho vaig dir: qui no tingui negocis que el mantinguin sense haver de treballar, que no faci d'Alcalde o Regidor.

D'això -ara- en diuen "regeneració democràtica"

Se m'acudeixen algunes qüestions:

La retribució -neta- que es proposa, és per 11, 12 o 14 pagues a l'any?
L'Alcalde ha de deixar de treballar quan "fitxat" les 20 hores a la setmana?
Pot cobrar hores extres?
Han de fixar els membres del govern quan entren i surten de treballar?
Quan i quins dies els toquen de vacances?
Les hores fora d'horari laboral de l'Ajuntament, computen amb els increments previstos per la Llei per a les hores extres?
Com és que per la simple assistència a un ple de l'Ajuntament un regidor que no estigui al govern cobra una mitjana de 25 Euros/hora?
Quin és el sou mig per hora treballada dels empleats municipals?
Ja que els membres del govern amb dedicació no cobren per assistir al ple i a les Juntes de Govern: es consideren hores extres o computen dins de les 20 hores setmanals
Com és que recullen les recomanacions de l'Associació Catalana de Municipis passant per alt que la recomanació de retribució per a un Alcalde amb dedicació exclussiva per a un poble com el nostre es fixa en 35.918,40 Euros/any (brutes)?

Ja que hi ha que volen tractar l'Alcalde i Regidors com la meva dona de fer feines, potser caldria aclarir aquest temes.

Poca vergonya! Algú ho havia de dir...

Floretes del pati de l'Escola:

Els regidors de tots els grups amb representació municipal .../... no són, ni de lluny, les persones més expertes en el seu àmbit de responsabilitat.
Les propostes programàtiques que el grup polític en el govern s'ha compromés a desenvolupar .../..., no semblen requerir una dedicació àmplia per part dels regidors.
La dedicació de l'Alcalde .../... ha de ser parcial, i suficient amb mitja jornada.
Creiem que la proposta de retribucions al regidors amb delegació expressa, de 400 Euros mensuals, no és lesiva per a cap persona .../... doncs no tenen cap rebaixa en el seu salari que pugui significar una disminució en la previsió d'ingressos percebuts fins ara (?).
Les indemnitzacions als regidors sense delegació .../... s'han de rebaixar un 50% més un 10% addicional.

Episodi IV: No paga la pena

2011-07-28T13:00:00.000+02:00

Dimecres 27 de juliol. 10,30h del matí.

Arribant a l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, sota la porxada, tres persones semblen conversar sense ganes. L'una dreta, arrepenjada a la columna, les altres dues assegudes a la repisa de la finestra. Algú fuma una cigarreta, que potser ha estat el motiu d'estar allí fora.

A mida que hom es va acostant, les figures es tornen més nítides: són l'Alcalde i dos Regidors del Consistori.

Cares greus, com de mala gana barrejada amb preocupació. La conversa entre tots tres, de fet, no és conversa: ara un diu quelcom, curt, i els altres semblen assentir, desganats.Ara un altre llença a l'aire una frase, i rep idèntica resposta dels altres dos. Les mirades capcotes. No semblen per res gent il.lusionada en elq uè porten entre mans.

M'acosto. De fet anava a l'Ajuntament per un assumpte personal de molta gravetat, del qual ja us en parlaré quan estigui resolt, però aprofito per romandre amb el trio. Només en conec personalment una de persona, el nostre Alcalde. Em rep sense entusiasme. Els altres dos em miren ara amb recel, ara amb curiositat. En Llesuy em presenta: jo ja els coneixia per fotografia, els a mi per lletra. Sorpressa. Consideració.

L'ambient és tens, no sembla moment per xerrar de banalitats. Vaig al gra sobre el tema que m'havia portat allà.

Un em demana:

- Ii tú que en penses?

-Que què en penso? Doncs que no paga la pena insistir: d'aquesta manera, no. No hi forma de què algú se n'adoni de que hi ha coses amb les que jugar és de descerebrats? Ni la Lola, ni en Joan García?

- No. -Respon el meu interlocutor mentre els altres dos continuen capcots-.

- I tu que faries?, em demana l'altre.

- La meva resposta va ser gestual: amb el palmell de la mà esquerra vaig picar varies vegades sobre el canto de la mà dreta.

No hi havia lloc a conversa, se'ls veia abatuts, sense ganes de fer res. Vaig entrar cap dins de les dependències de la planta baixa mentre els tres pujaven, separats, sense pressa, les escales del pis superior.

En acabar la gestió vaig tornar cap casa intensament decebut i preocupat. Tant que fins i tot no vaig tornar a fer-me mala sang amb la darrera irregularitat urbanística sorgida a 200 m de l'Ajuntament.

Em vaig posar a la pell dels tres servidors de la comunitat amb qui havia acabat de parlar.

No sé perquè em va venir al cap una escena de la sèrie televisiva "The Walking dead" on quatre dels protagonistes són atacats per uns altres descerebrats, zoombies.

Llavors ho vaig tenir clar; si hagués de triar entre l'espasa i la paret, potser preferiria morir -o no- matant.

I ja sabia com fer-ho ...

És pectacle és perpèntic: Episodi III

2011-07-26T17:01:00.005+02:00

Un dia em vaig atrevir a dir en una reunió institucional que en aquest poble hi ha gent que no té nivell. Malgrat l'escàndol que vaig provocar, des de llavors han estat moltes la proves que corroboren aquesta hipòtesi.

Per mostra, ahir al vespre.

L'Aliança dels Renegats va donar el seu segon espectacle públic. La seva claca omplí la Sala Oril.la deixant una trentena de persones fora que no van poder apreciar en tota la seva plenitud l'espectacle esperpèntic que s'hi celebrava.

Com s'esperava, tots estaven d'acord: això de fer d'Alcalde i Regidor ha de ser de franc. Ha de ser de franc perquè les garrofes s'han de guanyar fora (o, ... esperar fer-les dins d'altra manera...?): qui no visqui de rendes que ni es pensi fer d'Alcalde.

Això de fer d'Alcalde o Regidor en el nostre poble es vol convertir en una dedicació de rics, de rics que viuen habitualment sense treballar, doncs si hom no té altres ingressos, és vetat de dedicar-se a la gestió del nostre municipi.

En aquest sentit es van descardament declarar els Joan's i la Lola, tot i què recordo bé que quan en Joan Bruguera era Alcalde i la Lola regidora, els seus emoluments no eren objecte de tant altruïsme.

És un tema que no té discusió, i només ments arran de terra poden intentar convertir en una tesi. Arran de terra, ... o simplement per fastidiar.

La consigna, unànim, és ben clara: qui vulgui cobrar quelcom per dedicar quaranta o cinquanta hores setmanals a la gestió i representació institucional, que es quedi a casa. El que les urnes els hi van negar ara ho volen recuperar al pati de l'Escola.

Sento vergonya de gent de tant poc nivell, com aquell que demana un ple cada mes quan ha faltat a quasi la meitat dels què s'han celebrat en la darrera legislatura, com aquella que demana que es treballi de franc quan només volia dedicació exclusiva per cobrar el souet que la tasca de regidora li proporcionava.

No senyors, no. No tothom viatja en un esportiu ni té empreses que funcionen soles. Hi ha gent que ha de deixar la seva professió i sou per dedicar-se a servir al poble. I és just, és un mandat legal, que siguin compensats per aquesta tasca. És un principi de la democràcia, que tant els incasillables com els que es diuen d'esquerres no tenen ben aprés a Sant Pere de Vilamajor.

En Joan Garcia i l'Isaac, públicament coincidents i d'acord, ens emplaçaven al ple que s'ha celebrat, el primer dient-nos que "Podreu sentir i veure de primera mà el que es diu i el que es fa des de les diferents forces polítiques, sense censura i escoltant a totes les parts, llavors podreu jutjar qui son els irresponsables", i el segon per tal de què poguessim "comprobar si tienen base los argumentos de este gobierno o los de la oposición, y de paso empezar a trabajar sobre realidades y hechos no sobre rumores y falta de respeto".

Efectivament, ja ho hem vist i sentit, ja ho hem comprovat.

A partir d'ara, els plens del nostre Ajuntament es convertiran en un pati d'Escola i seran una simple estratagema per fer escac al Rei. A fe que ho aconseguiran tard o d'hora: que Déu ens agafi confesats...

Govern de temps lliure

2011-07-22T10:20:00.002+02:00

Hi ha qui pensa que fer d'Alcalde o Regidor és un "hobby". Només cal anar de tant en tant a l'Ajuntament a fer una ullada al treball dels funcionaris i signar alguns documents. De dilluns a divendres i vacances a l'agost.

Hi ha qui pensa que fer d'Alcalde o Regidor és com un exercici de voluntariat social, com si l'Ajuntament fos una "ONG" que funciona per si mateixa.

Hi ha qui pensa que fer d'Alcalde o Regidor serveix només per "remenar les cireres", una mena de privilegi d'influències que serveix per progressar en les respectives professions, oficis i negocis.

Hi ha qui pensa que un poble de 5.000 habitants funciona sol, que no paga la pena dedicar-hi massa temps, ni molt menys deixar la feina per dedicar-s'hi.

Hi ha qui pensa que la millor manera de sabotejar el govern local és aconseguir que Alcalde i Regidors no s'hi puguin dedicar.

Hi ha gent que pensa que fer d'Alcalde o Regidor "és per a la gent que "no sap fer la -o- amb un canuto", morts de gana que així es creuen quelcom.

I vet aqui que en nom de tot alló que ells no practiquen, hi ha que reivindiquen que fer d'Alcalde o Regidor s'ha de pagar -com més- amb el sou d'una caixera del CAPRABO (dita la referència amb tot el carinyo per a les caixeres del Capabro). Que si hom ha de deixar la seva feina per fer d'Alcalde o Regidor, és cosa seva, que amb unes horetes a la setmana, de dilluns a divendres i vacances a l'agost ja en hi ha prou per "jugar a fer d'Alcalde o Regidor". I si hom no treballa en feina remunerada, fer d'Alcalde o Regidor ha de sortir de franc.

Només faltaria que fer d'Alcalde o Regidor servís als "morts de gana" per guanyar-se el sou que no es poden guanyar al carrer! L'Ajuntament no és una "oficina de colocació", que a la cua de l'INEM no hi ha de faltar gent.

Hi ha qui ens vol enganyar quan pretenen convertir l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor en l'emblema de l'austeritat, apuntant-se al carro dels "indignats" mentre passegen amb el seu cotxe esportiu o es dediquen als seus negocis privats.

Qui no té respecte institucional no pot ni demanar-lo ni exercir-lo.

Tots i cadascun dels grups municipals que ara estan a la 0-posició han rebut ofertes formals per entrar al Govern de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor o presidir Comissions executives sobre diversos temes.
Tots i cadascun dels grups municipals, llevat d'un, ho ha rebutjat per no "contaminar-se" de "la peste Llesuy". Enrera queden les paraules, ara manifestament buides i falses, de dedicar-se en cos i ànima per quatre anys a la millora del nostre poble.

Si jo fos en Llesuy deixaria dilluns vinent una Alcaldia que no li deixaran exercir. A veure com se les apanyen els que volen dedicar "unes horetes a la setmana" -i vacances a l'agost-, per cumplir tot allò que van prometre fa només unes setmanes.

Carta Europea d'Autonomia Local

Article 7. Condicions de l'exercici de les responsabilitats a nivell local.

1. L'Estatut dels representants locals ha d'assegurar el lliure exercici del seu mandat.

2. Ha de permetre la compensació financera adequada a les despeses causades amb motiu de l'exercici del seu mandat, i també si arriba el cas, la compensació financera dels beneficis perduts o una remuneració del treball exercit i la cobertura social corresponent.

El Reino de España declara que la Carta Europea de la Autonomía Local se aplicará en todo el territorio del Estado .../...

Dado en Madrid a 20 de enero de 1988.

Juan Carlos R.

Llei 7 / 1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local.

Article 75.

1. Els membres de les corporacions locals percebran retribucions per l'exercici dels seus càrrecs quan els exerceixin amb dedicació exclusiva, cas en què són donats d'alta en el règim general de la Seguretat Social, assumint les Corporacions el pagament de les quotes empresarials que correspongui.
2. Els membres de les corporacions locals que exerceixin els seus càrrecs amb dedicació parcial per realitzar funcions de presidència vicepresidència o ostentar delegacions, o desenvolupar responsabilitats que així ho requereixin, percebran retribucions pel temps de dedicació efectiva a les mateixes, en aquest cas seran igualment donats d'alta en el Règim General de la Seguretat Social en aquest concepte, assumint les corporacions les quotes empresarials que correspongui
3. Només els membres de la Corporació que no tinguin dedicació exclusiva ni dedicació parcial percebran assistències per la concurrència efectiva a les sessions dels òrgans col.legiats de la Corporació de què formin part, en la quantia assenyalada pel ple d'aquesta.
4. Els membres de les corporacions locals percebran indemnitzacions per les despeses efectives ocasionades en l'exercici del seu càrrec, segons les normes d'aplicació general en les administracions públiques i les que en desenvolupament de les mateixes aprovi el ple corporatiu.

De la irresponsabilitat

2011-07-13T14:30:00.007+02:00

Després dels resultats electorals i l'elecció d'Alcalde, a ningú se li escapa que aquesta legislatura seria políticament molt complicada a Sant Pere de Vilamajor. El què mai haguessim pogut arribar a imaginar és que la hipocresia i la manca de talla, ja no política, sinò personal, portés al nostre poble al desgovern.

Com infants en un pati d'Escola, aquells a qui la voluntat popular els ha donat un més un la majoria, s'han posat a jugar a pilota amb el cap d'en Llesuy. Objectiu? Doncs jugar: què més vols d'uns irresponsables?. Han vingut a això, a jugar. El poble és un "Monopoly".

La última ha estat genial: deixar sense cap mena de retribució els membres del Govern: total, amb dues horetes de tant en tant ja en hi ha prou per ocupar-se dels assumptes del nostre poble. No estan per això els funcionaris? A veure, què fan i quant cobren aquests gamarusssos que no saben fer la seva feina i necessiten que l'Alcalde i Regidors hagin de passar-se hores i hores, adhuc els caps de setmana, organitzant la feina? Ni parlar-ne, si hom vol fer d'Alcalde o Regidor que s'ho pagui de la seva butxaca!

Tots els nens del pati s'han posat doncs d'acord: ni un duro per fer feines de Govern (són nens petits, cal entendre-ho). Inconsciència, pròpia d'infants que per bé que no sigui de la nostra cultura, tots junts canten i juguen de la següent manera:

Es tria un nen que serà el "Coixeta" (posem que es diu "Josep Maria"). La resta dels nens es donen la mà i formen una rotllana, mentre que el nen triat roman en el centre de la rotllana, amb els ulls tapats.
El joc comença cantant la cançó de rotllana:

El patio de mi casa
es particular,
cuando llueve se moja
como los demás.

¡Agáchate
y vuélvete a agachar!
que los agachaditos
no saben bailar.

H,I,J,K,
L,M,N,A,
¡Chocolate!, ¡molinillo!
¡corre, corre,
que te pillo!
que si tú no me quieres
otro niño me querrá.

¡A estirar, a estirar!
Que el demonio va a pasar.
Desde chiquitita me quedé,
me quedé,
algo resentida de este pie,
de este pie.

Disimulad, que soy una cojita,
y si lo soy, lo disimulo bien.
¡Ay, ay!,
que te pego un puntapié
con la punta de este pie.

Mentre canten van donant volta en cercle sense deixar-se anar de la mà. Quan en la cançó arriba la part en què es diu:! Ajup-te i torna't a ajupir!, tots els de la rotllana s'han ajupir dues vegades (sempre sense deixar anar les mans).

L'ús de l'enraonament s'ha imposat com un bé escàs en aquells que van anar a buscar -i obtenir- els vots del poble.

Tot per a què? Doncs en Bosch vol ser alcalde costi el què costi. L'altre J.B. ha vingut vist el vist a fastidiar tant com pugui. I en J.G. o ha resultat una falsa expectativa o ha signat coses que no hagués hagut de signar. La Lola s'ho mira mentrestant contenta, té la cobertura del seu discurs de virginitat i puresa, sacerdotesa del temple.

Tots plegats uns inconscients.

I si en Llesuy es retirés, que vist el vist seria el millor que podria fer? Us ho imagineu? Podeu arribar a pensar com quedaria el pati de l'escola? Ja ho estic veient: dos anys de J.B's en alternància.

Fet i fotut, hi ha gent que són com un meló: no saps con seran fins que no els obres.

Algú "volarà sobre el niu del cu-cut?"

Mas Surell: un projecte de poble

2011-07-11T19:51:00.007+02:00

Fa gairebé quatre anys, en Josep Maria Llesuy em va preguntar: "Tu que estàs al tanto: coneixes la Fundació Roger Torné?". Li vaig contestr que no la coneixia, però que ja li diria quelcom.
Abans de què pogués donar-li el resultat de les meves investigacions, ja estava entusiasmat amb el projecte que la Fundació li havia presentat.

La Fundació Roger Torné, constituída el 1984, es dedica des de la seva fundació per Josep Torné i Pardell, qui va donar part del seu patrimoni personal a aquesta callada missió, al meçenatge i el suport econòmic d'altres fundacions d'ajut a la infança i la pobresa. En Josep Torné va ser un dels fundadors del Banc d'Aliments, l'any 1987.

La fundació, que va rebre la distinció com Soci d'Honor de l'UNICEF l'any 2004, buscava des de la mort del seu fundador, l'any 2000, un projecte fundacional propi.
Amb aquest propòsit, fa gairebé cinc anys que la Fundació Roger Torné va comprar la Masia de Can Surell i, des de llavors, no ha deixat de lluitar per convertir-la en el símbol de les activitats que realitza amb els nens i nenes en pro de la seva salut respiratòria.

De fet, des de fa un parell d'anys, ha llogat a la Diputació per a aquest propòsit la masia de El Pollell, a Santa Susanna.

En aquesta lluita de gairebé quatre anys, la Fundació Roger Torné no ha estat sola: l'Alcalde Llesuy s'hi va comprometre en entendre que era un projecte d'extraordinària importància per donar continuitat a la masia, emblemàtica ja per haver albergat la casa de colònies de l'Institut-Escola de la Generalitat republicana, o servir d'inspiració al poeta Josep Maria de Segarra.

Lluitant durant quatre anys amb els buròcrates de la Generalitat, doncs la masia es troba al Parc Natural del Montseny, finalment el 16 de desembre de 2010, la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona va donar llum verda al projecte de convertir la masia en un centre d'estada d'infants amb deficiències respiratòries i situació socio-econòmica desafavorida. L'ha rebatejat sota el nom "La Casa de l'Aire".

Però això no és tot. En Llesuy va anar més lluny, i finalment el Consell Comarcal del Vallès Oriental el 24 de maig de 2011 ha declarat la masia Bé d'Interès Local, a petició de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.

Interessant, però resseguir el llarg periple d'aquest projecte en el Ple Municipal:

12-6-2008: Aprovació inicial de la modificació de les NNSS al sector de Can Surell: Unanimitat.
28-5-2009: Aprovació provisional de la modificació de les NNSS al sector de Can Surell: Unanimitat.
11-6-2010: Aprovació inicial del Pla Especial de Can Surell: abstenció de ISP i ERC. GISP absent.
26-11-2010: Aprovació provisional del Pla Especial de Can Surell: abstenció de ISP. GISP absent.

Vull agraïr a la Fundació Roger Torné que hagi triat Sant Pere de Vilamajor per al seu projecte fundacional, recuperant a l'hora la masia, i, com ciutadà, em sento molt satisfet de què el callat empeny d'en Josep Maria Llesuy per fi pugui ser realitat, per al prestigi del nostre municipi.

No ha pogut encara però, l'Alcalde, malgrat tot l'empeny que també hi ha posat, d'aconseguir que algun altre projecte posés fi a la degradació d'una altra magnífica masia del nostre municipi: Can Nadal.

En defensa de la professió d'Economista

2011-07-08T19:05:00.008+02:00

Acabo de publicar la meva ressenya mensual, sempre puntual, sobre l'evolució de l'atur a Vilamajor, de la què us recomano una ullada, i no m'he pogut estar de tancar l'article amb amargura.

La meva professió d'Economista, vocacional, em fa especialment vulnerable a tenir una opinió freda i formada sobre tot el què ens està passant, que si només fos Professor Universitari seria apassionant, doncs estem vivint en primera persona un dels episodis més extraordinaris de canvi econònmic i social des de fa 60 anys.

Però a l'hora, també, com a membre del col.lectiu professional, em sento formant part dels que van deixar que ens fiquessim en el pou i dels que ara ens intenten fer-nos sortir (per cert, en Mas-Collell un crack, si el deixen fer, del millor que ha tingut Europa en les darreres dècades. Llàstima que no tinguem la independència).

I no, no em sento culpable, perquè els Economistes catalans, que juntament amb els Bascs sóm de lo milloret que volta per Espanya, ja ho deiem abans que ningú. M'explico.

Periòdicament, cada tres mesos, el Col.legi d'Economistes ens envia als 6.000 economistes de Catalunya una "Enquesta de Situació Econòmica", per tal de què donem la nostra opinió, des dels diversos camps d'exercici que representem -que són tots els de l'economia- sobre cóm veiem que estan les coses. Contestem regularment uns 1.500 economistes, que es diu ràpid.

Fa una estona repassava els resultats històrics. Feien així:

Hivern de 2006-2007: "En els darrers mesos han millorat les expectatives i la confiança dels economistes davant la situació econòmica, però s’anticipa que podria produir-se una certa inflexió a la baixa".
Primavera de 2007: "En els darrers mesos les expectatives i la confiança dels col·legiats sobre la situació econòmica denoten un estancament, però s’anticipa una inflexió baixista cara a finals de l’any".
Zapatero qualifica la situació de "desacceleració transitòria".
Tardor de 2007: "En els darrers mesos les expectatives i la confiança dels col·legiats sobre la situació econòmica han patit un clar empitjorament, que continuarà cara a finals de l’any. Per fer front a la crisi de les infraestructures caldria pressionar més els partits polítics catalans i no donar suport a l’aprovació dels pressupostos estatals per al 2008".
Entrem oficialment en crisi.
Hivern 2007-2008: "Les expectatives i la confiança dels economistes han registrat un important empitjorament en els darrers mesos, que s’accentuarà cara a finals de l’any. Per reactivar l’economia caldria augmentar les inversions estatals en obres públiques, millorar l’eficiència del sector públic, i introduir reformes estructurals".
Primavera 2008: "Les expectatives i la confiança dels economistes han empitjorat de manera significativa i generalitzada en els darrers mesos, la qual cosa s’intensificarà cara a finals de l’any. L’actual etapa de desacceleració/crisi econòmica superarà el 2008 i podria allargar-se més enllà del 2009".
El Govern "regala" 400 Euros a cada treballador. Els en sobren i amb aixó pretenia recuperar el consum. No va servir per a res.
Zapatero qualifica poques setmanes després la situació econòmica com de "desacceleració transitòria però ara més intensa".
Tardor de 2008: "Les expectatives i la confiança dels economistes s’han continuat deteriorant de forma generalitzada darrerament, cosa que s’intensificarà en els propers mesos. L’actual etapa de crisi econòmica durarà fins el 2010 i, fins i tot, podria allargar-se més enllà".
El Govern de Zapatero reconeix que estem en crisi. Salten les alarmes.

No segueixo amb la crònica, però ja us feu una idea. Ara s'estan recollint els resultats de l'Enquesta de Primavera, però la de principis d'any concloïa: "En els darrers mesos han empitjorat les expectatives i la confiança dels economistes". Només el 10% dels economistes creia a l'hivern que l'economia milloraria. El Govern espanyol ho donava per segur.

Estic satisfet: els economistes, el col.lectiu professional al què pertanyo, no ens varem equivocar. No ha estat culpa nostra.

Per una cistella de bàsquet

2011-06-29T23:52:00.003+02:00

Deia la Junta de Govern el 19 de maig: "A proposta de l’Àrea d’Obres i Serveis, i recolzada aquesta mitjançant informe de l’Àrea de Cultura sobre la necessitat i avantatges econòmics que representa disposar d’una cistella (de bàsquet); atès que en el pressupost municipal no hi figura partida amb el crèdit suficient per aquesta adquisició, s’acorda iniciar expedient per, prèvia justificació tècnica i econòmica, proveir el pressupost municipal mitjançant modificació o generació de crèdit de partida sufucient per autoritzar aquesta adquisició".

A l'hora també es va aprovar gastar 43.161,- Euros per arranjar la piscina de Can Ram...

Cal fer notar que les cistelles que hi havíen a l'antiga pista polisportiva van ser instal.lades a l'Escola Torre Roja fa uns pocs anys, privant al conjunt de la població de les mateixes per obra i gràcia de l'Alcalde.

Demà al matí faré dipòsit a la tressoreria municipal d'un donatiu de 50 Euros per a l'adquisició d'una cistella de bàsquet. Una cistella de bàsquet costa uns 1.200 euros, per la qual cosa necessitem 23 veïns més que aportin la mateixa quantitat.

Es pot comprar a Disseny TEA3, S.L. de Santa Maria de Palutordera.

Si d'aqui a un mes no hem recaptat prou com per fer realitat l'iniciativa, demanaré autorització per instal.lar la cistella de casa al Camp de La Rectoria, per a què l'aprofiti tothom.

Potser muntaré una paradeta al Vilamagore d'aquest cap de setmana per sensibilitzar la ciutadania...

Ja ho hem aconseguit una vegada, ara també ho aconseguirem!!!

La barca a la deriva si tothom rema per al seu costat

2011-06-29T20:34:00.000+02:00

Estem entrant en la tercera fase de la formació del nou govern electe de Sant Pere de Vilamajor. Fins ara només tenim una peça: quatre regidors, potser cinc, disposats a fer de Govern, mentre que altres sis regidors -la majoria- no s'han acostat a la barca que ha de fer navegar el nostre poble en els propers quatre anys.

Ja he comentat diverses vegades que tot i tenint algun éxit, aixó de fer d'oposició fa perdre esforços valuosos a qui de debó vol fer poble assumint les conseqüències de la seva decissió.

Quan un govern està en minoria, per una banda l'enfebleix i no el deixa fer front amb valentia als problemes que es presentin, però per l'altre l'enriqueix amb les aliances que, un o altre, li prestaran en moments puntuals, sempre a favor de l'aliat extern, el govern a l'ombra.

No és però en general un bon escenari tot i sent millor i preferible al d'una majoria absoluta monocolor.

La solució passa per pujar a la barca i remar per al poble, fent des de dins el què malament es fa des de fora.

En realitat, llevat dalguns aspectes formals i deixant de banda els impossibles, no hi ha gaire divergències en alló que els diferents grups ens han dit que farien per al nostre poble en aquests quatre propers anys, en els què, que ningú s'enganyi, la clau serà únicament la gestió, l'administració de recursos escasos i mirar de desenvolupar la riquesa del nostre poble, en tots els sentits.

Doncs, perquè van estar impossibles els pactes postelectorals per fer un govern de coalició?

La resposta, clarament, no es troba en irreconciliables models de gestió que uns o altres plantegen per al nostre poble sinò que es mou en dues perspectives:

- D'una banda la supervivència d'algun grup com força política,

- D'altra banda, la principal, en el foc creuat de les rencúnies personals entre les persones.

En Bruguera no perdona que ISP el deixés despenjat en l'aprovació del nefast POUM-2005, apart d'altres coses.
ISP ha quedat escamat de voler i no poder fer la seva, pel seu compte, dins un govern amb en Llesuy.
En Llesuy no pot estar amb en Bruguera dins d'una mateixa cuina si no s'ho parlen molt bé abans, i menys amb la Cristina anant a comprar el menjar.
En Bosch ha criticat durament l'obra de govern d'en Llesuy i sentint-se guanyador no assumeix la derrota.
En Bosque no és persona grata per en Llesuy com a company de govern.
La Lola no es podrà entendre amb en Bosch en moltes de les concepcions que cadascú té per al poble, divergents.
En Bruguera no ha entés que en Garcia és regidor per ell mateix, però en García és fidel als seus compromisos de coalició.
En Bruguera no ha estat encara a l'oposició d'en Llesuy i és un joc que ningú creu que pugui seguir: la feina, a contracor, l'haurà de fer en Garcia.
En Llesuy s'entendria bé amb en Garcia, i en molts altres temes, amb en Bosch, qui podria donar empenta a alguns temes pendents. Però en Garcia té per davant en Bruguera i en Bosch a en Bosque: impossible amb tot el lot.
En Pérez és el més neutral y moderat, no en va acaba d'arribar i sap el terreny que trepitja. En línies generals, excepte amb en Bosch, es podria entendre amb tots els altres.
És impensable que en Bosch, en Bruguera i en Llesuy es puguin entendre dos a un.
La Lola té ganes de fer realitat moltes de les seves propostes, i igual que en Garcia saben que les podrien fer possibles al costat d'en Llesuy, qui ha fet acte de contricció i propòsit d'esmena en els darrers temps. La segona oportunitat per al tàndem Lola-Llesuy seria ben diferent de la primera i els de l'ISP són pencaires i volen pencar.
Però l'ISP no vol entrar en un govern amb en Llesuy.

En una única cosa, tots, llevat d'en Pérez, estan d'acord: en Llesuy és l'enemic a fastidiar.

Però, de debó els sis que ara per ara estan fora del govern es poden entendre entre ells per fer majoria? La resposta és que no.

Si tothom rema del seu costat, la barca del nostre poble com menys s'aturarà i probablement anirà a la deriva.

L'escenari, de quedar les coses com estan és jugar uns a la contra, i altres a l'abstenció. Aquest joc ja s'ha jugat abastament en la passada legislatura, amb prou bons resultats, per bé que en cap cas podia inclinar la balança a favor de l'oposició. Ara l'abstenció és molt valuosa per al govern en minoria, però el joc neutral en aquestes condicions és prou perillós i no se'n podrà abusar.

Amb tu no treballo per Sant Pere de Vilamajor

2011-06-22T20:08:00.001+02:00

No en tinc gaire idea de com s'ho ha de fer un govern en minoria com el què ens ha quedat al nostre poble si vol fer aixó, governar.

La diagnosi psico-sociològica que ha quedat patent amb el test de la comtessa electoral és realment decebedora, doncs en realitat, hom volia treballar per Sant Pere... només si guanyava.

Fixeu-vos que ningú ha volgut fer pinya amb ningú, uns per un granet, altres per una pedra a la sabata, altres que si sempre m'has mirat malament, uns altres no que tu ets "de dretes", que si "alló no t'ho perdonaré mai",...

Tant difícil com governar en minoria deu ser oposar-s'hi sistemàticament.

L'escenari pot ser fins i tot ridícul doncs es tracta de posar en joc una tàctica de desgast, només per fotre, per prendre's la revenja. Continuarà agreujat doncs, l'escac al Rei, tant se'n fot que es perdi un temps i unes energies indispensables per continuar avançar en el progrés del nostre poble. L'estratègia de la sangonera: debilitar la pressa.

És hora ara de canviar la forma d'administrar la cosa comuna. Frases com "Fem-ho!", "Tots a una" o "Ens uneix l’únic objectiu de treballar amb i per Sant Pere" no poden ser hipòcrites.

A l'anomenada oposició hi ha persones d'extraordinària vàlua per aportar maons a l'edifici del nostre poble. Cal agafar el millor de cadascú i aconseguir que, de debó, en comptes de perdre energies en l'enroc continu, que és la pinta que fa tot plegat, s'aprofiti pel bé de la resta, espectadors de la teràpia.

La simplista organització, rural i oligarquista, del nostre consistori ha d'evolucionar cap a formes d'implicació de tots els elegits democràticament per treballar per a la ciutadania del nostre poble. És hora i ocasió d'obrir espais a la corresponsabilitat ben definida, que no impliqui xecs en blanc en altres assumptes.

Implicar-se en la gestió de la cosa pública no ha de ser sinònim d'implicar-se amb el govern: cada cosa al seu lloc.

Proposo per tant reformar el Reglament d'Organització i donar carta de naturalesa a la figura de les Comissions. Comissions que haurien d'atendre a eixos fonamentals de la gestió pública de determinats assumptes com ara:

- Consell Escolar,

- Assistència social,

- Promoció económica i activitats regulades,

- Vialitat i camins cadastrals,

- Parc Natural i Pagesia,

- Comissió de cultura i festes,

- Comissió de Barris,

- Consell de Poble,

- Comissió de pressupostos

- ....

T'ho imagines...?

A cada comissió un gestor comissionat de entre els regidors -tots- electes i una dotació pressupostària per al funcionament intern. A cada comissió, que no hauria d'excedir de cinc membres, participació com menys de dos ciutadans escollits pel seu enteniment sobre cada àmbit.

Les comissions haurien de tenir capacitat decissòria, i de gestió, de manera que les seves conclusions sobre les respectives línies de treball fossin assumides pel govern de la mà del regidor de l'àmbit corresponent, i en cas de dubte, traspassades al ple per a la decisió conjunta de tots els regidors que el formen.

Sommio truites... Si hom no pot estar al govern, si el govern que hi ha m'és incòmode, ja s'ho faran, que jo faré el possible per fastidiar.

Però quan agafo la llista dels regidors electes i sobrevolo les seves capacitats em sabria greu que, com representats del poble, es limitessin a seure en una cadira per fer quatre anys de trista oposició.

La realitat és però que quelcom d'aixó s'està gestant, quelcom semblant s'està tantejant. I el més trist és que es confón amb debilitat una nova forma de fer que tantes vegades tothom tant ha reclamat. La resposta, fins ara, està sent del tipus:

- "Tots els meus a la contra",

- "Feu-ho, que ja us enxamparem",

- "Ens uneix anar en contra d'alló que no ens agradi"

Quan només es representa al 30% dels electors s'ha de ser valent i conseqüent, però quan se'n representa un 20% s'ha de ser responsable, paraula que només vol dir "tenir capacitat per respondre".

Oposició constructiva? No gràcies!

2011-06-21T00:22:00.000+02:00

Fa uns dies repassava la cinquantena de plens municiplas celebrats en la passada legislatura i les 225 votacions que s'hi van fer.

Ho he contrastat amb alló que ens van dir que farien els diferents grups municipals, i el resultat és decebedor...

La oposició, en general, no va fer res per aportar, només per oposar-se o concedir. Manca iniciativa, manc aimaginació, manca posar els interessos particulars darrera els generals. Els resultats ja s'han vist prou clars en les passades eleccions, només esgarrapant vots amb coalicions s'han aconseguit mantenir-se, i alguns ni això.

Trist quan hom està cofoi fent "oposició", denominació perversa.

Em recorden molt als "indignats" que clamen contra les retallades sense voler saber res més de tot el què està passant, sense entendre que un nou ordre de les coses malauradament s'ha d'imposar pel bé del seny. Mal que pessi, doncs qui no vol assumir la realitat no té arguments per canviar-la.

Ara, que qui governa ha de navegar en minoria, aniria sent hora de què aquesta "oposició" construís poble, que tant d'anar a "l'assetjament i enderrocament" (millor queda en castellà: "acoso y derribo") perden el nord de vista. Clar que al nord tenim el Parc Natural, i potser els arbres fan perdre el bosc de vista.

Ens cal una oposició constructiva, que per anar a la contra ja tenim els nostres fills adolescents. Ens cal una oposició útil, que d'inútils ens en sobren arreu.

Que cóm es fa l'oposició constructiva? En primer lloc, sent conseqüents.

Proposo ara i aquí celebrar cada sis mesos un ple extraordinari sobre "l'estat del municipi" on cada grup tingui veu per exposar com veu que estan els grans temes del municipi, i aportin -si en tenen- solucions que vagin més enllà de la trista crítica a allò que s'estigui fent. I proposo que el govern en prengui nota de tot allò que li serveixi per fer avançar el nostre poble en la bona direcció, que no és altra que posar les pedres per a construïr un poble amb futur, quan l'oposició tingui raó, quan l'oposició aporti quelcom, que ja seria hora.

1 funcionari per cada 17 habitants

2011-06-17T13:00:00.001+02:00

1 de cada 5 assalariats és empleat públic

Estic perdut amb la Hisenda municipal

2011-06-15T00:32:00.003+02:00

La meva deformació d'economista m'ha fet estudiar totes les dades financeres de la nostra Hisenda municipal que han caiugt a les meves mans. Les meves fonts d'informació -gens privilegiades, per cert- són les mateixes que tenim tots plegats i tant inconnexes que realment no m'en faig el càrrec..

No entenc res.

La meva deformació d'auditor de comptes m'ha fet devorar les dades que, amb compta-gotes -i en els darrers anys més que mai- ens han ofert Govern i Oposició.

I no m'aclareixo.

Estic per demanar -crec que puc- els comptes directament a l'Ajuntament per tal de conèixer la realitat, que, a trocets no fan el tot. Hom confon dèficit amb deute, deute amb deutes, romanent de tresoreria amb dèfict, ... No m'aclareixo.

Ara que en Martí és Alcalde per uns dies i sembla ser que és l'enginyer de les finances, li demano públicament que, si és possible, m'enviï l'estat de comptes de l'Hisenda municipal, sense compromís, per tal de què, després de posar cada xifra al seu lloc us ho pugui explicar. (I a fe que us ho explicaré amb pèls i senyals).

Ves per on, m'he donat una idea. Ara mateix escric una instància a l'Ajuntament per demanar aquestes dades. Així sortirem de dubtes i de tant marejar la perdiu...

Dades relatives al servei

Exposo: Que estic molt preocupat per la manca d'informació sobre els comptes municipals, més quan determinats subjectes ens maregen amb xifres que no lliguen ni amb "super-glue".

Sol·licito: Que, si és posible i en dret factible, se'm faci arribar l'estat de comptes (o com es digui) dels anys 2007 a 2011 (actual) del municipi, és a dir, el balanç de situació i el compte de pèrdues i guanys dels periodes indicats, i si és possible i no molt demanar, els comptes anuals dels exercicis 2007 a 2010.

Us mantindré informats de la resposta.

Clar que com que encara tinc un "estoc" d'instàncies per contestar, potser no us pugui dir res...

Dels drets dels funcionaris (perdó, algú ho havia de dir...)

2011-06-13T23:51:00.005+02:00

L'any 1992, just el mateix dia que neixia el segon, el meu fill gran va començar P-3. Enguany, el meu fill petit (el tercer) ha començat 1er. d'ESO: són molts anys portant els nens a l'Escola. I aixó, com d'altres coses, em dóna perspectiva.

Sempre he pensat que ser mestre és una professió important, important perquè l'escola és la segona família dels nostres fills durant setze anys, els més importants de la seva vida.

Però també sempre he pensat que ser mestre és una ocupació de privil.legi; treballar tot l'any entre 1.200 i 1.390 hores, dos mesos i escaig de vacances, apart les llargues de Nadal i Setmana Santa, i un bon sou vist el què hi ha. Ara diríem simplement "un xollo".

Però, heilàs, com que treballen tantes poques hores, la jornada partida no els cundeix, i repartir-les entre les 9 del matí i les quatre o cinc de la tarda els fa perdre un temps que sens dubte els hi és valuós. Com a nosaltres.

Quan pensin en els seus interessos, els mestres han de tenir nogensmeys present que, apart de ser servidors públics, són servidors familiars, que és una categoria amb moltes més implicacions. Si la volen exercir.

Fer jornada intensiva, en un poble com Sant Pere de Vilamajor és perjudicar molt seriosament a centenars de famílies que no tenen els privilegis laborals dels mestres. És a l'hora perjudicar els infants doncs les activitats escolars es comprimeixen en un horari contraproduent.

I se m'en fot el 5% de reducció de sou per al què ploren tots plegats, que l'atur arriba al 20% i a molts el sou se'ls ha reduït un 100%. No em fa cap pena en aquesta pena col.lectiva.
Se m'en fot. I que ningú m'expliqui històries, doncs com professor universitari, m'han retallat el 55% del sou (sí, dos cincs seguits) i continuo donant les meves classes com si res, fent l'horari que pertoca. Fins que cregui amb el què faig.
Se m'en fot també que a alguns pares i mares els convingui (potser són també funcionaris o simplement no treballen fora de casa) la jornada continuada: aixó de l'Escola no és com anar al gimnàs, en què tries l'horari que et convé. I si no t'agrada, busca una escola privada que s'ajusti als teus horaris, que la pública és això, pública i no d'uns o altres. (I el mateix els diria als mestres).

I què consti que em mossego les dents pensant que la jornada continuada ens podría estalviar -a tots (els de Sant Pere)- alguns dels 350.000 Euros que ens costa -a tots (els de Sant Pere)- que alguns portin els fills a l'Escola Torre Roja, que benvinguts serien per a altres necessitats -de tots (els de Sant Pere)-.

Ja n'hi ha prou de privil.legis i més quan venen de servidors públics. Ja n'hi ha prou d'utilitzar els nostres fills per tal de mantenir-los.

I qui tingui cua de palla, simplement que s'encengui. O són intocables?

Campanes electorals (final): al cap i a la fí només som cleanex

2011-06-13T17:52:00.005+02:00

En aquestes eleccions s'ha institucionalitzat la segona volta per escollir governs allí on, com a casa nostra, el poble no ha donat majoria de manera absoluta.

Una segona volta tal vegada més important que la primera doncs, al cap i a la fi, la meta és governar. Tots hem donat el nostre vot, a qui sigui, amb l'expectativa, directa o de retruc, de què els nostres escollits ens representin, al Govern. Els hem fet confiança de la què ells han omplert el cistell de vots bescanviables per regidories.

Ara bé, hi ha, com deia, una segona volta, decisiva, per mirar de posar els regidors, ara en grup, al govern. I en aquesta segona volta s'ho fan tot sols, ensenyant cadascú els cromos dels regidors que els hem donat.

Podem obrir espais de debat, d'opinió i fins i tot d'encesa crítica, però al cap i a la fi, s'ho fant tot sols, ja no compten amb nosaltres.
En el millors dels casos, cada grup es munta uns oràculs, quasi com una germandat secreta, per a què escoltin i una mica per ser escoltar. Minories selectes que ajuden a decidir a qui de debó ho ha de fer, que a més sempre amaga quelcom per tal de no descobrir alguna estratègia confidencial reservada al nucli dur de mitja dotzena de persones.

Fet i fotut, doncs, no ens deixen a la part més important dels centenars de persones que vam anar a votar, expressar per segon cop la nostra sobirania per tal de triar els companys de viatge dels nostres regidors en l'opció, en la meta, de formar part del Govern.

I si ens fixem bé, és molt probable que si ens haguessin deixat parlar per segon cop, cap dels nostres escollits en la primera volta hagués fet el què van fer dissabte en la segona. I més encara, la quasi meitat de ciutadans que tant se'ls va donar triar, potser s'hi haguessin llavors animat.

El resultat doncs, a banda de la satisfacció dels votants dels què governaran, no va satisfer pràcticament ningú. Quin contrasentit...

Una abstenció que aixeca butllofes

2011-06-11T15:57:00.005+02:00

Mai una abstenció havia estat tant comentada en el nostre racó del Montseny. Des d'aquestes pàgines sempre he mantingut el valor del vot d'en Miquel Pérez en aquesta reelecció. El "Pla B" ha funcionat, més per la disciplina que pel seny.

Comentada la papereta la d'algú que no ha jugat des de dins i crida des de fora.

Tot ahir a la tarda van ser corregudes i reunions, entrevistes intempestives i oferiments de darrera hora: el destí és implacable, i qui ha jugat les seves cartes no pot demanar repetir la partida, quan la ruleta marxa no es pot canviar l'aposta.

Llàstima que un error de càlcul, l'humilitat impossible i un arbre que no fa bosc hagin impedit el millor govern que mai aquest poble hagués tingut: em sap molt greu, ens ha de saber molt greu a tots.

Comença una nove singla-dura del nostre petit vaixell i en Martí en serà -si el deixen- el protagonista, el tresorer de les teranyines, l'enginyer de l'arribar a fi de mes.

Legislatura per patir, per patir-la des de dins i fer-la patir des de fora. Ahir demanava una nova manera de servir al poble sense governar-lo i aquesta possibilitat, de debó, és el què em fa més il.lusió ara que el vaixell ha tornat a sortir de port.

Em sap greu per un dels altres Joans, hagués estat una bona peça al teler.

A en Llesuy li desitjo que porti aquesta fràgil nau amb timó ferm, ell sap com, i li demano també que faci realitat la lliçó que ha après, que obri la mà abans de tancar el puny i que tanqui la boca, quan calgui, amb un somriure. (I que no es posi aquelles camises tant horrorosses). A la Sara, paciència, que de carinyo i abnegació ja en posa prou. Porta la llosa del seu nom, hereva de la primera Sara, esposa d'Abraham. Abraham "pare de molts pobles", curiosa coincidència.

De la meva part ja vaig deixar escrit el què penso que cal consumar en els quatre anys que la gràcia democràtica els deixa prosseguir, i des del meu espai virtual, viuré cada moment de tot alló que m'interessi d'alló que passi al nostre racó del Montseny.

El contracte

2011-06-11T02:32:00.000+02:00

Quan hom opta a representar, accepta explícitament un contracte.

Primer és un contracte amb els seus, els què l'han atorgat la distinció de representar-los.

Després, a la fira de la democràcia, quan hom exposa, s'exposa i ven, està exposant el seu contracte.

Quan els votants, els seus votants, el voten, el contrate ja està perfeccionat: és un contracte de mandat, pel qual uns manadadors encomanen al mandatari a fer -més o menys- allò que s'ha compromés a fer.

El problema de tant burda manera de formalitzar un contracte és que ningú sap ben bé el què ha signat: el mandatari sap que els mandadors no saben què els ha encomanat -més o menys- i cadascun dels mandadors, sense explicitar-ho li encomana una cosa diferent, coses que potser ni el mandatari sap.

Fins aquí tot està indefinit, potser si, potser no, tu, signa.

Arriba finalment l'hora d'executar el contracte, bé sia perquè finalment la representació permet tenir el poder de decisió comunitari, o bé sia perquè hom ha de fer poble sense prendre decisions de govern.

Quan el contracte s'executa, els què l'han signat no saben ben bé si s'acompleix -més o menys- si alló que no està escrit finalment s'escriu amb fets. Aquest és el segon problema de tant burda manera de formalitzar un contracte.

Curiós, però, que aquest escenari es repeteix en cada grup que vol tenir representació. I quan tots, es troben, com que ningú sap ben bé -més o menys- el què els seus mandadors han signat, simplement tira pel dret. Curiós però que en tots els contractes, els mandataris hi han posat una clàusula sempre idèntica: "servir al poble". Aquesta idea, intensa, és però tant idefinida com totes les altres dels contractes que qui sap què.

L'efecte és que per "servir al poble", tots, sovint no hi van plegats, com si "el poble" fos una amalgama indefinida de plastilina que tothom -com en Plandiura fa amb el noble ferro- moldeja i interpreta a la seva manera. "Servint al poble" la història ha escrit episodis veritablement vergonyosos i en cap cas aquells mandataris han incomplert el seu contracte, un contracte tant etèri com els records.

Heus aquí tocant de peus a terra, que sis mandataris serviran a un mateix poble -més o menys- per quatre anys. Quatre anys per a què cadascú dels sis reinterpreti a cada pas el què significa "servir al poble".

No sé si es servirà bé, al nostre poble, en Llesuy va posar el llistó molt alt, però el què si he comprovat després de tants anys, és que no se sap -més o menys- servir al poble si no se'l governa.

A Sant Pere de Vilamajor hem tingut dues dotzenes de mandataris comptats de glop en glop en cada renovació del contracte. Hem vist governar una dotzena d'aquests mandataris -més o menys- però el què mai hem vist, com menys jo, és que els mandataris que no han governat hagin "servit al poble".

Una oposició inservible, això és el què el poble de Sant Pere de Vilamajor ha tingut en més de trenta anys de mandadors i mandataris. Vist el vist, el més fàcil -més o menys- és fer de governant, de fet tothom s'hi ha vist en cor, però encara no he vist allò tant maltractat que hom denomina "la oposició".

Contrasentit: qui no governa té el sobrenom d'oposar-se a qui governa, tots -més o menys- mandataris del mateix poble, tots -més o menys- amb la mateixa clàusula de "servir al poble". Odio aquest mot: "oposició".

Quan escric això vosaltres ja sabeu què ha passat a les onze, sabeu si els vostres mandataris poden "servir al poble" des del govern i això sens dubte us satisfà, doncs ha estat el contracte que, com mandadors, heu signat, el què -més o menys- serà realitat. Però si els vostres mandataris no han sortit escollits per "servir al poble" governant-lo, estareu decebuts, potser algunjs fins i tot enrabiats, rencuniosos. Perquè? Hem signat un contratcte, tots, amb una primera clàusula de sang "servir al poble". És que només es pot executar des del govern?

Què difícil és servir al poble des de la banda que es denomina "oposició"! Per això, perquè és més difícil, els mandataris que no poden governar al poble han de donar la talla, els què la tinguin, que tampoc és que n'anem sobrats.

Potser, després de dues generacions signant aquesta mena de contractes, ja seria hora que es reinventés com "servir al poble" sense governar-lo. Modestament en tinc un munt d'idees de com fer-ho i ben segur que molts de vosaltres també. El poble s'ha de construïr entre tots, perquè, com diuen els contractes -més o menys- TOTS, mandadors i mandataris, l'hem signat per això.

Aixeco doncs, la meva copa de cava, i brindo pels governants, tot desitjant-los que pugin més aquest poble. Aixeco també la meva copa de cava tot desitjant que els què no han de governar el poble, facin un exercici de responsabilitat i "en nom del poble" no exerceixin simplement d'oposicio -més o menys- de qui ens ha de governar els propers quatre anys.

A tots plegats, no us desitjo sort, us demano responsabilitat, és a dir, capacitat de resposta a alló que és la clàusula comuna: "servir al poble".

Escac ... i mat

2011-06-10T01:25:00.002+02:00

Article 197. Moció de censura de l'Alcalde.

1. L'alcalde pot ser destituït mitjançant moció de censura, la presentació, tramitació i votació es regirà per les següents normes:

a) La moció de censura ha de proposar, almenys, per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació i ha d'incloure un candidat a l'Alcaldia, podent ser-ho qualsevol regidor l'acceptació expressa consti en l'escrit de proposició de la moció.

En el cas que algun dels proponents de la moció de censura formés o hagi format part del grup polític municipal al qual pertany l'alcalde la censura es proposa, la majoria exigida en el paràgraf anterior es veurà incrementada en el mateix nombre de regidors que es troben en aquestes circumstàncies.

Aquest mateix supòsit és aplicable quan algun dels regidors proponents de la moció hagi deixat de pertànyer, per qualsevol causa, al grup polític municipal al qual es va adscriure a l'inici del seu mandat.

b) El Ple serà presidit per una Mesa d'edat, integrada pels regidors de major i menor edat dels presents, exclosos l'Alcalde i el candidat a l'Alcaldia, actuant com a Secretari el que ho sigui de la Corporació, qui acreditarà aquesta circumstància.

c) La Mesa es limitarà a donar lectura a la moció de censura, constatant per poder seguir amb la seva tramitació que en aquest mateix moment es mantenen els requisits exigits en els tres paràgrafs de l'apartat a, donant la paraula, si escau, durant un breu temps , si hi són presents, al candidat a l'Alcaldia, l'alcalde i als Portaveus dels grups municipals, ia sotmetre a votació la moció de censura.

2. Cap regidor pot signar durant el seu mandat més d'una moció de censura. A aquests efectes no es prendran en consideració aquelles mocions que no haguessin estat tramitades per no reunir els requisits que preveu la lletra b) de l'apartat 1 d'aquest article.

Per arribar fins aqui no calia prendre el pél a tots plegats... Cal ser responsable i no jugar a "firetes" amb el nostre poble.

Preparant el Gran Escac: combinatòria cortesana

2011-06-08T23:42:00.002+02:00

Elecció d'alcalde (Llei Orgánica 5/1985, de 19 de juny, del Régim Electoral General. Article 196):

En la mateixa sessió de constitució de la Corporació es procedeix a l'elecció d'Alcalde, d'acord amb el següent procediment:

a) Poden ser candidats tots els regidors que encapçalin les seves corresponents llistes.

b) Si algun d'ells obté la majoria absoluta dels vots dels regidors és proclamat electe.

c) Si cap d'ells obté aquesta majoria és proclamat alcalde el regidor que encapçali la llista que hagi obtingut major nombre de vots populars en el corresponent municipi. En cas d'empat es resoldrà per sorteig.

L'ordre de votació:

- Artalejo

- Bosch

- Bosque

- Bruguera
- Ezquerra

- García

- Llesuy

- López

- Lozano

- Pérez

- Puig

Tots els regidors de GISP voten seguits després de la primera regidora, que és de CiU. No han votat per tant encara ERC ni la Lola López.
En Garcia vota després dels regidors del GISP i d'en Bruguera. Sap per tant el que aquests han votat.
La Lola vota després de tots els regidors del GISP i dels de ERC. Coneix per tant els vots dels tres principals grups.
En Pérez vota penúltim abans de la darrera regidora de CiU. Té la visió general de la votació.

Les claus:

En Llesuy arriba al Ple sense haver lligat pactes amb cap altre grup, que l'abandonen a les tàctiques de votació o a un govern en minoria.
En Joan Garcia no representa ERC, sinó a RCat, que és un altre grup.
L'Alcalde electe ha d'entrar al Govern a tots els regidors del seu grup, però és lliure de fer-hi entrar a qualsevol altre regidor, l'hi hagi o no donat el vot en la elecció.

La combinatòria:

En Llesuy juga amb l'avantatge de ser el cap de la llista més votada.
Per a què no sigui alcalde hi ha moltes alternatives possibles, però si eliminem les il.lògiques o les que no alteren l'elecció pràctica de l'alcalde, partint de la uniformitat de vot dels regidors de cada grup, les alternatives es resumeixen en tres:

Alternativa 1: Cap candidat rep 6 vots.

No es resol res i guanya la llista que ha obtingut més vots populars en les eleccions. Amb alguna variació puntual és l'opció més probable

Alcalde: Llesuy

Alternativa 2: ERC vota a Bosch. (En García tindria prou motiu per abstenir-se).

a) En Garcia no vota Bosch:

a.1) La Lola o en Pérez no voten a Bosch:

Alcalde: Llesuy

a.2) La Lola i en Miquel voten a Bosch:

Alcalde: Bosch

b) En Garcia vota Bosch:

b.1) La Lola i en Pérez no voten a Bosch:

Alcalde: Llesuy

b.2) La Lola o en Pérez voten a Bosch:

Alcalde: Bosch

Alternativa 3: GISP vota a Bruguera. (En Garcia s'enfronta a la disjuntiva d'estar en el Govern amb GISP i tindria prou motiu per trencar el pacte electoral i abstenir-se, tot quedant en un paper força incòmode).

a) En Garcia no vota Bruguera:

a.1) La Lola i en Miquel voten a Bruguera:

Alcalde: Bruguera

a.2) La Lola o en Miquel no voten a Bruguera:

Alcalde: Llesuy

b) En Garcia vota Bruguera:

b.1) La Lola i en Pérez no voten a Bruguera:

Alcalde: Llesuy

b.2) La Lola o en Pérez voten a Bruguera:

Alcalde: Bruguera

El resum:

Només pot haver canvi d'alcalde si GISP i ERC uneixen el seu vot, i en aquest cas la clau en primera instància la té en Garcia, qui podria trencar el pacte electoral i votar diferent que en Bruguera:

Si en Garcia (RCat) vota el mateix que en Bruguera (ERC), tant la Lola com en Miquel poden donar l'alcaldia (a en Bruguera o a en Bosch, segons es tracti).
Si en Garcia (RCat) trenca la unitat de vot caldrà els vots de la Lola i el d'en Miquel per donar l'alcaldia a en Bruguera o a en Bosch.

En definitiva, en Garcia, la Lola i en Miquel són decissius, doncs si dos d'ells donen el seu vot a en Bruguera o a en Bosch, segons el cas, li donen l'Alcaldia.

Política ficció...? De més grosses n'ha vist en Ferran.

Cortesans de Vilamajor preparen el gran escac

2011-06-07T23:47:00.003+02:00

La Cort ha estat durant molts segles (amb perdó d'en FS) un entorn on, apart de festejar i afalagar el Rei, es caracteritzava per les infidelitats, traicions i intrigues.

A Sant Pere de Vilamajor mai ha deixat d'haver-hi una Cort. Formada per amics, enemics, saludats, coneguts, utilitzats i indiferents. Una estructura social d'influència que es retroalimenta i reajusta constantment.

La Cort de Vilamajor ha tornat a parlar, ara unida per interessos antagònics però a la fi amb l'aliança a flor de pell. A veure qui mou la darrera fitxa, que qui la mou primer cau sota la daga d'algun cavaller.

Els pactes -els d'honor- són rars a la Cort de Vilamajor, doncs no es pot perdre, per submissió a un acord, cap aventatge que després potser es pot necessitar.

Intrigues.

Cadascú va a la seva i tothom mira de reüll al del costat. Cal preparar el Consell dels Onze, cal estar atent a qui li toca primer. Hi haurà emBoscada?

La clau, ves per on, la tindrà el Cavall: aguantarà l'escac de la Torre al Rei?

Interrogants. El gran escac en què no cal ser primmirat...

ERC-RCat -de Sant Antoni- no té escrúpols

2011-06-05T22:39:00.010+02:00

Aquests de ERC estan de rebaixes. O d'estampida.

Després de la debacle, tot s'hi val. A Sant Pere a punt de pactar amb GISP -si Joan no vol- i, a Sant Antoni, pactant ni més ni menys que amb el PP.

Per tocar cuixa, tot s'hi val. Però quan ens parlin de principis millor girar la vista cap un altre costat. Poca talla, gran hipocresia...

P.S.:

(Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans)

Escrúpol:
1 m. [LC] Dubte, inquietud de la consciència, per cosa de poc pes. Treu-te aquest escrúpol de sobre!
2 m. [LC] Dubte, hesitació, por, a obrar o a decidir per no saber si estaria bé, si seria encertat, etc. Tenir escrúpol de fer una cosa. Fer-li a algú escrúpol, venir-li a algú escrúpol, de fer una cosa. Escrúpols religiosos, de consciència. Un home sense escrúpols.

Hipocresia:
f. [LC] Simulació de qualitats i de sentiments que hom no té.

P.D.:

Després de que fracassés el pacte entre CIU i SI, com a forces més votades i que podien governar, CIU ha arribat a un acord amb tres forces minoritàries.
Nosaltres el que volem és un pacte estable que faci governable l'ajuntament. De totes maneres el pacte a quatre partits era inevitable, i la opció més sòlida és la que em escollit. Espero que des de aquests blocs d'opinió, es pari d'intoxicar amb notícies que no tenen cap fonament i són purs deliris d'algun visionari.

Jesús Lera

Trist parèntesi

2011-06-02T18:38:00.001+02:00

Aquest matí, a dos quarts de vuit he rebut la notícia de la defunció d'en Juan Antonio Moreno. Qui m'ho ha comunicat estava trist, molt afectat.

En arribar a casa m'he trobat alguns correus que volien compartir la pèrdua. En Joan García ha fet una breu i també sentida ressenya a Vilamajor Opina.

No el coneixia gaire, a en Juan Antonio, però com he dit a algú altre, sempre que vaig tenir l'ocasió de xerrar amb ell estava pencant, arreglant alguna cosa, o esperant instruccions per fer-la. Per a mi era una persona a qui considerava. En escoltar i llegir els comentaris dels què el coneixíeu millor entenc que d'haver tingut més ocasions en Juan Antonio hagués format part del cercle de les persones per a mi més apreciades, doncs si era tant estimat per persones que estimo, sens dubte jo també l'hagués acabat estimant.

Vull fer arribar un missatge públic de condol a la seva família i a tots els seus amics.

De la seva mort, com sempre trista i inoportuna, en vull treure doncs dues lliçons. La primera és que no desaprofiteu les ocasions que us doni la vida per relacionar-vos més amb gent que s'ho val. La segona és la lliçó que en Juan Antonio ens ha donat, de fidelitat, i de servei al seu poble, sense protagonismes, sense adul.lacions, sense interessos; tal com devia ser ell.

D'aquestes lliçons n'hauríem de treure profit tots plegats, i, per un moment, reflexionar-hi.

M'agradaria que el primer acte del nou Consistori fos lliurar l'Insígnia d'Argent de Sant Pere de Vilamajor a la família d'en Juan Antonio, com exemple i homenatge a les persones que, sense més pretensions, es dediquen a fer millor el nostre poble.

Que el record de persones com ell ens acompanyi.

Alg(uns) reptes per a Sant Pere de Vilamajor en els propers anys

2011-05-31T20:41:00.001+02:00

Pujem en globus. Distanciem-nos per un moment de la Plaça del Montseny, el carrer del Pi Gros o el carrer del Canigó. Sobrevolem Sant Pere de Vilamajor...

El què veiem ja ho coneixem. Què voldríem veure d'aqui a uns anys? Quins reptes tenim per superar-ho?

Se m'ocorreixen unes quantes coses, per começar.

Reforçar l'activitat industrial malgrat la retallada del DPTOP. És la riquesa i llocs de treball per al poble.
Veure traslladada la Fàbrica Picart ben a prop, doncs al municipi no podrà ser.
Vuere crèixer el nucli principal, i que hi hagi com menys una dotzena de botigues que hi puguin viure.
El nou IES funcionant.
Una acurada ordenança de paisatge urbà que faci de les construccions quelcom estéticament agradable i compatible amb l'entorn on s'allotgen.
Unes comunicacions viàries entre els diferents barris adequades per evitar deixar el municipi per anar d'un a altre barri, i de tots cap el barri vell.
El Parc Urbà de Llevant com a peça vertebradora del barris de Llevant amb el centre i gran espai de trobada ciutadana.
Espais de trobada per al jovent, adequats a la seva idiosincràsia. Espais d'activitats familiars al barri vell.
La Rectoria reforçada com peça clau de la projecció cultural del nostre municipi.
La zona esportiva de Can Derrocada, viva, sia com sia.
Una societat civil plural i activa, superada la fase reivindicativa.
Un espai d'esbarjo a Terra Blanca, i rondes verdes per sota de la línia 400, àdhuc el camí verd dels Tres Torrents fins Can Llobera.
Una regidoria dels barris perifèrics.
La major part dels serveis mancomunats amb Sant Antoni de Vilamajor i una permeabilitat en la utilització dels equipaments d'ambdues poblacions.
La creació de les infrastructures i accions promocionals adequades per fer de Sant Pere una de les portes de referència per a l'entrada al Parc Natural del Montseny.
Uns habitatges que mica en mica s'equipin de manera més sostenible, des del punt de vista energètic i de consum d'aigua.
Un sistema fiscal adequat a la realitat del nostre sistema d'ocupació urbana, que faci sostenible la Hisenda Municipal i els serveis que demanen els ciutadans. Una major contribució directa dels barris al manteniment de les seves pròpies infraestructures i serveis.
Una major participació ciutadana en activitats col.lectives i temes cabdals del municipi.
Complicitat del Consistori en informar i fer participar la població de les realitats del municipi.
El reforçament en els barris periférics, de nuclis centrals per a la vida ciutadana de cada barri, mitjançant la creació i desenvolupament d'infrastructures adequades.
La dotació de polítiques decidides per evitar l'emigració residencial jovenil.
La rehabilitació de tot l'espai obert de La Força sense circulació de pas de vehicles, recuperant l'entorn tradicional propi d'aquesta àmbit.

Totes aquestes mesures van adreçades a dos objectius: millorar la qualitat de vida i potenciar el desenvolupament adequat del nostre municipi.

Balanç de presumptes coalicions a 31 de maig. Estratègies per a la segona fase

2011-05-31T11:51:00.004+02:00

Ens acostem a l'equador del periode post-electoral. L'11 de juny es constituiran els Plens municipals per a elegir el govern del municipi.

Les principals forces polítiques tot just han encetat el segon asalt dels acostaments i allunyaments per fer coalicions de cara a la elecció d'aquest govern. Bàsicament hi ha només tres alternatives que ja es coneixen, més una quarta que de moment no convé desvetllar.

Com tenim el pati?

El pati està realment mogut, doncs els diferents grups volen esperar a què s'esgoti la segona fase i esperar a la tercera per revelar les seves veritables posicions i rematar les jugades.

El GISP compta amb la baça d'en Miquel indispensable per a saltar cap a una eventual majoria.

ERC, de voler pactar amb el GISP (el més calent és a l'aigüera) també competirà per fer-se seu a en Miquel, i així presentar-se -eventualment- davant el GISP amb més força.

Si en Miquel Pèrez es despengés d'acords de govern amb GISP i ERC, aquestes dues forces quedarien en minoria i a mercés del PSC de pretendre formar govern. Afeblits seria poc prudent.

En aquest flanc de la segona etapa de negociacions hom podria pensar que CiU hauria de guanyar-se per a ell l'adhesió del PSC, i així deixar els altres dos contendents sense folra ni manilles (dit altrament, amb un pam de nas). Però si hom pensa una mica més veurà que aixó ha d'esperar a la tercera i definitiva etapa de negociacions. Ara no toca.

A mida que el temps avança, les dues forces que lideren l'acostament a altres grups -CiU i GISP- han de fer més concessions, sovint en buit, en no conèixer les veritables intencions de l'interlocutor ni el què sap de l'altre, ni el què sap que l'altre sap. Les negociacions són així, i negociar és un dels fonaments de la democràcia (les dictadures no han de negociar; imposen i ja està).

ERC cada cop es creu més la clau, el fiel de la balança que pot desequilibrar cap un o altre sentit el govern del municipi. L'equidistància entre la pubertat d'uns i l'antipatia als altres el posa però en una posició perillosa: molts dels seus votants i els dissidents nuclimilitants d'en Llesuy no volen saber res del CiU d'en Llesuy i l'altre meitat no volen res amb el de can Bosch.
En canvi des dels de CiU no es veu gens malament compartir Govern (que no pas alcaldia) amb ERC-RCat (la visió d'uns i altres és doncs asimétrica), preferible a una indesitjada aliança amb el GISP tal com s'ha destapat aquest grup.

És en aquest punt doncs, des de dins de la negociació, apareix un altre flanc d'equilibri: En Joan García i en Carles, és a dir, RCat. Un altre fiel de balança posat en el cor de la negociació, i quina posició és determinant per decantar-se cap GISP o cap CiU, o per esperar el Tsunami.

ERC faria molt malament, però, de renunciar a l'alcaldia a favor de GISP, d'aliar-se, si li ho negués a CiU. Per això sóna cada dia amb més força la véu que només veu com a solució compartir l'Alcaldia.
Sota aquesta hipòtesi l'aliança GISP-ERC resultaria més fàcil (de comptar, clar està, amb en Miquel).

No obstant, aixó de compartir alcaldia, dos anys tu i dos anys jo és molt negatiu per a qualsevol govern, i també per al del nostre municipi en els moments en què ens trobem. Si s'opta per aquesta solució no s'estarà pensant en el poble, sinò simplement en ocupar el poder. ERC no va acudir a les urnes pretenent racionalment tenir l'Alcaldia, i ara semblaria d'aprofitat posar-hi aquest preu com part de les negociacions, ni que sigui per fer un farol. Sent escrupulóssament assembleari, és hora de què el grup d'ERC reuneixi les seves bases per consultar.

ERC és un partit corredor de fons i ha de pensar també com el deixaria l'aliança amb un o altre de cara a poder continuar existint en la legislatura de sortida de la crisi (que no és aquesta). Compartir Alcaldia amb el GISP (Bosque inclós) quedant-se ambdós supervisats per en Miquel no seria un bon reclam de confiança.

L'anar per totes ha fet perdre però a GISP una oportunitat que sens dubte hagués enriquit la tasca de govern de CiU. Però la roda i pactes que ara són inconvenients els ha acabat rodant-lis per sobre.

Llàstima que ISP s'hagi despenjat del tauler d'escacs. O no?

Posats a tenir Pla B, sens dubte qui ho té millor és en Llesuy.

Dijous, actualització de les dades del tauler, doncs s'acabarà la segona fase.

Deixem que avancin les negociacions i es vagin destapant les veritables postures d'uns i altres. Apassionant.

Fa només dos mesos...

2011-05-29T20:51:00.004+02:00

Deiem aixó.

Però han passat moltes coses en dos mesos...

Primer: El Cavall trotant, trotant ha sortit portes enfora de La Força. Entrarà i sortirà quan vulgui, lliure a la tercera.

Segon: L'Alfil comparteix el seu comtat. Ramon Berenguer i Berenguer Ramon s'han aliat.

Tercer: Des de l'enroc al Rei, la Torre no s'ha mogut i ofega, i a l'hora defensa el Rei. I per postres ha fitxat el Peó.

Quart: El Rei ha ampliat les seves terres, però ha de pactar amb els Comtes o alliberar-se de la Torre.

Massa escacs al Rei d'un temps ençà.

El Camp de la Rectoria potser no es convertirà en Teatre Grec, però els torneigs de justes que s'hi representen potser acabin, realment, en una tragèdia grega.

Premonició?

2011-05-29T20:25:00.002+02:00

Baròmetre post-electoral del C.I.S.

Estadístiques dels plens de la legislatura 2007-2011

2011-05-28T14:26:00.007+02:00

Estadístiques d'assistència dels regidors als plens municipals de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor

Estatístiques dels resultats dels assumptes possats a votació en els plens municipals de la legislatura

Resultats de les votacions discrepants en les mocions presentades al Ple de l'Ajuntament en la legislatura

Opinió sense informació és com un cubata sense ron.

Nou bloc cooperatiu. Es busquen col.laboradors

2011-05-28T00:35:00.006+02:00

Acaba de nèixer un nou bloc: Rumorsdesantpere.

Segons diuen, és una prova pilot que només estarà si interessa a la gent.

Es vol fer cooperatiu, és a dir, portat per un col.lectiu que tingui coses que dir sobre la vida mundana de Sant Pere de Vilamajor.

Es parla bàsicament de xafarderies, de rumors, de tot allò que sabem dels nostres veïns i què no trobem espai on comentar-ho. Frivolitats i coses sèries. En fí, una manera amena d'anar passant la crisi...

Sens dubte, si mirem al nostre voltant hi ha moltes coses sucoses, anècdotes, rumors, coses divertides per comentar que a tots ens interessen o com menys ens distreuen.

Una altra manera de fer poble. Si us hi voleu apuntar, podeu enviar-los un correu.

Combinatòria electoral

2011-05-27T17:22:00.002+02:00

Estem seguint atentament els moviments dels grups polítics per fer aliances vàlides per tal de dur el Govern del nostre municipi en els propers quatre anys.

11 persones ens representen perquè així ha resultat de la suma d'individualitats que han anat a votar. Els ciutadans de Sant Pere de Vilamajor ja han fet la seva feina. Ara els toca a qui els representa.

No hi ha cap dubte que tothom que ho va voler (excepció feta del Partit Popular) ja hi té un o altre representant: la primera fita està acomplerta.

Ara toca fer una nova agrupació per tal d'escollir el Govern que exercirà l'administració de la "cosa comuna" en aquesta legislatura a punt de començar.

ISP ja ha deixat ben clara la seva posició, que de fet es resumeix en fer Govern des de l'oposició. Coherent amb els resultats i la suma que no suma per replicar el govern del 2003.

Per al Govern sumem doncs els representants del 80,6% dels ciutadans que n'han volgut tenir. Així doncs la combinatòria només ens dóna tres opcions vàlides:

OPCIÓ 1: 53% DELS CIUTADANS QUE HAN VOLGUT TENIR REPRESENTANTS

Ara per ara aquesta combinació és impossible, per vàries raons, la primera és que la vara de freixa la volen tots dos. GISP però potser deixi de repudiar, d'aquí a uns dies, la seva afirmació de campanya, taxativa: "Donarem l'Alcaldia a la força més votada" (sic). Veurem. Tot dependrà de com resultin els festejos d'en Llesuy amb altres pretendents. La discreció és fonamental doncs GISP ha de fer la seva darrera aposta la setmana vinent, després de la primera i rocambolesca reunió. (I el temps juga en contra seva).

OPCIÓ 2: 49,7% DELS CIUTADANS QUE HAN VOLGUT TENIR REPRESENTANTS

És la segona ronda de trobades. Aquesta opció no és ara per ara a la teulada d'en Llesuy. En contra del què alguns pensen, no és gens ni mica contranatura, doncs les dues posicions es complementen i les d'en Bruguera i d'en Llesuy en els principals temes del nostre poble s'identifiquen amb un model molt similar en els seus fonaments. El paper de RCat, d'en Joan i d'en Carles, que ha estat determinant per tenir el segon regidor a favor de la coalició, s'ha de fer valer, doncs no hi ha dubte de què en Joan García és regidor de Govern, i en vol exercir, doncs el seu talant batallador i enraonat aporta sàvia fresca als principals assumptes d'aquesta legislatura (en alló que es refereix al barri vell, molt especialment). L'acord signat, entre d'altres, per aquestes dues formacions amb l'AVVSPV n'és un bon camí. Esperem resposta. Veurem.

OPCIÓ 3: 37,6% DELS CIUTADANS QUE HAN VOLGUT TENIR REPRESENTANTS

En Miquel suposa la renovació del seu grup, controvertit en els darrers 7 anys pels seus propis representants al ple. La seva moderació en els postulats i una visió complementària a la de CiU el fa, en qualsevol combinació, un bon company de viatge (també per a ERC-RCat). Seria una opció extrema, que deixaria el Govern en minoria. Però en aquestes condicions el GISP tindria la clau del Govern, fent fer alló que creu que s'ha de fer, sense desgast i, alló que és més important, sense haver de fer-ho. No és cap tonteria aquesta darrera opció, per bé que tot just sobrepassa 1/3 de la representació de qui n'ha escollit alguna.

Tot just s'han estrenat els temptejos, prudents, d'uns amb altres. Ràdio Macuto té totes les freqüencies posades i ja s'han destil.lat algunes Boles de Drac.

En Ferran Sarrià (que ara està entretingut amb la carmanyola) ja va fer pública la seva anàlisi de coalicions. Interessant donar-li un cop d'ull.

La setmana vinent serà decissiva per a perfilar totes les posicions. I l'altra tindrem ja fumata blanca. Ho seguirem de ben aprop.

Nota: les fotografies presentades són composicions a partir de l'original fet per l'Higini Herrero.

ISP respon amb honestedat

2011-05-26T19:34:00.000+02:00

ISP ha fet seu el "globus sonda" que des d'aquestes pàgines algun comentarista li ha llençat.

Categòricament aclareix:

NO PACTAREM AMB CAP FORMACIÓ DE DRETES, NOMÉS AFAVORIREM UN GOVERN D’ESQUERRES.
En el cas de la formació GISP, sense color polític definit, no pactarem perquè les nostres trajectòries en aquesta legislatura que finalitza no han estat, ni de bon tros, coincidents. L’afinitat programàtica és molt baixa, tan baixa que fa inviable un acord amb GISP.
ISP-ICV-Entesa hem pres la decisió de treballar per tots des de l’oposició.

ISP fa honor al què sempre ens ha dit: claredat i transparència: els honora. Nobles.

Però el GISP vol l'Alcaldia, és clar, és "mi tesoro..." que tots anhelaven. Ara haurà de buscar als Joans i a en Miquel. Tossuts. Teniu el govern a tocar de la mà i per una vara de freixa perdreu l'oportunitat.

La clau la tenen doncs els Joan's d'ERC-RCat. En Llesuy els ha d'obrir la porta... I el poble guanyarà.

Perquè Sant Pere no s'atura...

2011-05-26T10:09:00.001+02:00

RESOLUCIÓ D’ALCALDIA de 18 d'abril de 2011

Atès que s’ha reiterat a l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor informació sobre el canvi de circulació dels vehicles pesats al pas pel seu municipi, sense que ens consti que aquesta hagi sigut explicitada mitjançant acord municipal en tal sentit, i donat que la decisió unilateral de l’ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor ha provocat greus problemes de circulació i perill a la seguretat de les persones en aquest municipi de Sant Pere de Vilamajor, segons resulta en l’expedient administratiu que obra en aquest ajuntament, per això,

HE RESOLT:

Interposar recurs contenciós administratiu contra l’acord o actuació de fet que hagi realitzat l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor als efectes de reposar al seu estat originari les disposicions circulatòries de vehicles pesats pel seu municipi que venien essent establertes amb anterioritat al canvi operat.

Josep Maria Llesuy Suñol, l'Alcalde

Un "stand" que no sabem què ven

2011-05-25T21:02:00.002+02:00

Dijous, com prèviament ja ho havia anunciat, en Ferràn Sarrià ens sorprén amb una altra de les seves ocuurències.

Que és un militant de la recerca de noves vies de participació ciutadana ja ho sabem des de fa temps.

Que és tenaç, decidit i valent, també ho ha demostrat des de sempre.

Que es compromet en allò que creu, fins on pugui arribar, és notori en la seva persona.

Que és un controvertit i no deixa indiferent, és obvi.

Ara, en Ferran s'ha passat a la "Quechua" i la carmanyola per escenificar la seva última creuada, i se'ns ha plantat a la Plaça de la Vila amb el seu company Valentín.

Com que no crec que l'hagin tret de casa, ni per desnonament, estic convençut que va de veras. Simpàtic.

Són d'aquelles coses que cauen bé, coses que a altres els escandalitzen i què els inconformistes enyoren que es facin. És doncs un bon aparador per exposar-se i les idees.

Des de que els antecedents de la Pça. de Sol i de la de Catalunya s'hi van posar, m'he interessat pel què ens demanen. He llegit, regellit i documentat. Com que en Ferran no ho explica, hem de suposar que replica, ara al Montseny, el moviment de Madrid. Llegeixo les seves propostes. Ostres, és el mon de Yuppi !!

Per viure renegant de la realitat, fa quaranta anys hom va decidir viure en comunes, manifestar-se contra la guerra del Vietnam, l'amor lliure, la mística tibetana i prendre LSD. Van canviar el món, com menys durant algunes décades. D'aquella generació van mamar grans empresaris, científics i innovadors tecnològics. Ara només veig que miren enrera, sense abordar els veritables problemes que ja tenim i què demà tindran els nostres fills.
No sé quants dels de la Pça del Sol o de la de Catalunya han pagat mai l'IRPF. Jo l'haurè de pagar abans del 30 de juny per pagar tot el què demanen.

Ara es va de càmping...

De càmping a mitja jornada, que cal anar a guanyar-se els jornals de funcionaris que es queixen d'una retallada del 5% davant autònoms com jo des de fa 30 anys. De càmping i sala de visites, de stand de fira per als nostàlgics.

Divendres comença el cap de setmana, i no és plan de perdre'l dormint a la Quechua. Cal acceptar la realitat i entretenir la parenta, portar els nens al bàsquet, anar al mercat, arreglar aquella barana despenjada tot l'hivern,...

Ho sento molt, Ferran, ja t'he demanat per dues vegades que m'expliquis el què demanes, i no m'ho has dit, o no saps què dir-me. No puc doncs per això comentar més que fotesses de la teva gesta, potser injust, però si intentes convèncer t'hauries d'explicar.

Proposo però, que l'Ajuntament obri els vestuaris i les dutxes de l'antic polisportiu als efectes de què, abans d'anar a treballar al matí, els acampats puguin dutxar-se sense haver d'anar a casa, i a l'hora no hagin d'utilitzar els serveis de Can Noguera per a necessitats bàsiques de la condició humana (i més amb tanta butifarra ingerida).

Curiosa coincidència d'un veí de Sant Antoni ex-militant de CiU a Sant Pere i d'un veí de Sant Pere militant de Ciu a Sant Antoni que s'hagin trobat a la Casa de la Vila que en Jordi (Pujol) va inaugurar ja fa no sé quants anys: coses de la globalització que, pel què es veu, tant de mal fa a la humanitat.

Malgrat tot, estic amb vosaltres, cal gent que ens recordi que tenim un món que hem de canviar perquè no ens aniquil.li. I més per alló que ens fan pensar que pel què ens diuen, goteta a goteta potser omplim el got. (Coll... Ferran! et fas un fart de tenir fans femenines).

Mentrestant..., en algun lloc aprop de Sant Pere ha començat una reunió de vital importancia per als propers quatre anys del nostre poble: la democràcia real ja existex i hi ha qui fa el possible per servir de la millor manera possible al nostre poble.

El galliner està esbolotat

2011-05-24T17:37:00.000+02:00

Des d'aquest matí els mitjans de comunicació tradicionals i sobretot els cibernètics estan que treuen fum a Sant Pere de Vilamajor.

El galliner està esbolotat.

Missatges a dos i confirmacions a tres, alguna cita a l'agenda ja ha estat apuntada. Truca el què vol ser dins i no s'entera. Un altre envia un mail per avisar al company de les novetats. L'altre, amb un SMS demana confirmació per fer o no fer. Algun emissari, a peu, fa arribar les noves. Canvis d'impressions, punts de vista dispars, coincidències i algun que altre farol per veure què tal... Algu més s'ha emprenyat, doncs el seu cap no fa el què ell voldria.

Els pastissers, però, ja han posat la farina i l'aigua. Els falta poc per al llevat, però encara no és hora d'encendre el foc, doncs abans de coure-la, la massa ha d'estar feta.

Queda per confirmar si ha estat el gall o la guineu el qui ha esbolotat el galliner.

Demà però, un altre tema distreurà la placidesa d'aquest estiuet prematur: mentre uns s'entretenen i s'esforcen per exercir la democràcia que ens hem donat, altres ens proposaran, a la seva manera, una altra democràcia que ningú sap ben bé el què és.

Perden les ganes de ser alcalde: 4, 3, 2, 1.... 0 !!

2011-05-24T00:30:00.005+02:00

Ningú es conforma:

En Llesuy es convencia dels 5 i s'ha posat a quarts.
En Bosch tenia el quart convençut i aspirava al 5è. La seva campanya era per 5 i l'hi han tocat les tres.
ERC partia dels dos seus i afegia el d'en García. En García sol tenia un regidor i junts s'han quedat a les dues.
ISP havia d'aprofitar la presumpta debilitat d'en Llesuy, la més que evident de ERC (amb la incògnita d'en García) i sumar els vots de l'esquerra de tota la vida. Aspirava a 3 i s'ha quedat a un.

4, 3, 2, 1, ... 0 !!

Cap ha guanyant, CiU ha perdut 1, GISP 2, ERC 1 i ISP 2. Mai en la història de la democràcia d'aquest poble, tots han perdut. Sorprenent.

Qui vol ser Alcalde? Un regidor i el segon a meitat de preu ...!!

Vol ser Alcalde en Joan Bosch, amb dues el seu ímpetu jovenil no vol esperar a la tercera, en la què tradicionalment va la vençuda. Apreten des de la nissaga, i en Bosque no perdona.

Voldria ser Alcalde en Joan Bruguera, tornar-hi per tornar a començar la feina feta. No té opció, però, a no ser que vagi de "motxiler" d'en Joan Bosch. I en García, empipat per estar lligat de mans en una caolició que no el deixa ser ni fer el què voldria, com mínim estaria recompensat amb el bescanvi.

La Lola, el cavall, no pot resignar-se a prendre l'ombra quatre anys més: ha pencat de valent a la seva manera per portar la seva lloable iniciativa de govern més enllà del primer cop, al govern del segon cop, a mig govern i a la tercera la refinitiva (coll.. ja en són tres que van a la tercera!!). Estimarà tothom menys a en Llesuy. I sap que pot ser decissiva.

N'hi ha que acaronen unir dos cognoms il.lustres com Bosch i Bruguera a l'Ajuntament. Els J.B., diuen.

En Joan García, noble com el què més, no entèn res, estupefacte.

I en Miquel s'ho mira des de la barrrera, sense més aspiracions que fer de regidor, que vist el vist, als altres -ves per on- els sembla a poc.

En un poble tant petit, amb tantes orelles escoltant i ulls amb ulleres de sol mirant, a ningú se li escapa el moviment de "concentració" que intenta aplegar als què han perdut cinc regidors: 3, 2, 1, .... Llesuy 0 !!!

Però és aviat encara per pensar amb claredat. Anar contra en Llesuy, és, al cap i a la fi tot el què tenen en comú tots tres. Però, heilàs! en pobre Llesuy no en té cap culpa, si hom ha perdut 2, 1, i 2 regidors no ha estat culpa d'en Llesuy, sinò de cadascú amb ell mateix. En Llesuy és la teràpia, la sang del fetge.

Hom tanteja, sense solució de continuïtat, però hom tanteja... El GISP deixa caure el mocador a veure què tal responen els altres. Els altres no diuen res, però els encanta pensar que potser si... S'ho miren de reüll.

El GISP diu en públic i privat: "Nosaltres no hem pactat amb ningú, som una alternativa real de govern". i també han dit repetidament: "Donarem l'Alcaldia a la força més votada". Però li xiulen les orelles temptadores: "Tant se val, has apostat per ser Alcalde i ho has d'aconseguir".

Trenta dies va passar Jesucrsit al desert sentint les temptacions del diable disfressat, abans de ser el primer Sant.

I en Llesuy s'ho mira tot plegat, deixa fer i fa... Sense soroll, les aigües arribaran a la platja i tot plegat una tempesta per no res. Ja ha pactat.
Algú s'està deixant estimar però a l'hora de la veritat no perdrà la seva virginitat per fugir de casa amb el primer trovador que l'ha encisat.

Política d'intrigues, especulativa, a la què estem assistint tot just fa un dia dels resultats, eleccions de cos present.

Mai en Llesuy s'hagués pogut pensar que uniria tant als representats del poble. Però, sota quina bandera?

Noblesa? Noblesa obliga... Per a qui la tingui.

Ja ho deia -cantava- en Lluís, premonitori:

Vailet, et diuen que a les guerres
tan sols hi ha tristeses,
no s'hi guanya mai.
Damunt d'aquesta terra encesa
tot allò que és feble
vol ignorar els mals.

I en Maurici va escoltant
però segueix a terra sense fer-ne cas,
perquè uns altres li han dit tant
que la seva vida és patir sota el fang...

Recorda les raons que un dia
varen canviar el signe
d'aquell temps passat.
Ell ha marcat la teva vida
amb una ferida
que tu has de curar.

I en Maurici va escoltant
i pensa que ja sap el perquè dels mals.
Però se'n torna, està dubtant,
i altres veus ressonen també al seu voltant.

Vailet, no siguis anarquista
i vés a la conquista
de l'honor més alt,
que al teu costat tindràs la força
que ens porta l'ordre
i ens permet la pau.

I en Maurici sap molt bé
que, si només dubta, poca cosa té.
En Maurici sap què fer,
trobarà als companys i sortirà al carrer.

Potser el 42% que no han anat a votar, ho savien, i a la fi han estat els savis?

Seguirem apassionadament els esdeveniments, doncs ara per ara no sabem si la verge donarà a llum un noi o una vaileta... o potser no és fèrtil... O potser és honrada i no vol perdre la honra a mans -per no dir el què pròpiament s'escau- del cavaller lluent...

També deia La Trinca, al seu torn:

I el pobre cavall què, eh, eh, eh?

No dubteu que sereu les primers en enterar-vos. Aixó promet...

P.S.: Tot l'anterior és un relat de ficció. Qualsevol semblança amb la realitat és mera coincidència.