Propostes per a barris que no existeixen

Repassant els programes electorals he pogut comprovar que, sia perquè hom hi té un establiment, o els més perquè han aplegat a les seves llistes a destacats membres dels barris, es comprometen a un munt de coses en els barris. A Can Vila, a Vallserena, a Pungoles, a Les Faldes, ... Només falta un veïnat: Can Derrocada, que no existeix.

Can Derrocada certament només representa el 6% de la població total empadronada a Sant Pere de Vilamajor, però Les Pungoles només en representa el 3%, i Vallserna no arriba al 10%.

Can Derrocada està aportant els darrers anys més del 20% de l'increment total de la població empadronada al municipi, i és amb això el veïnat amb la taxa més alta de creixement en els darrers temps.

A Can Derrocada, la indiferència de tots plegats, en especial dels grups polítics de l'oposició en aquesta legislatura, ha impedit utilitzar l'operació Picart per tal de recuperar d'alguna manera un espai en condicions com a local social per al veïnat.

Can Derrocada ha lluitat, perquè sempre hi hem cregut i en varem tenir la idea, en l'acomodació del camí de Can Tona, a favor de tot el municipi, i en Llesuy hi va creure com una prioritat i l'ha fet possible, sofrint Can Derrocada les conseqüències de l'increment de trànsit rodat pels seus malmesos carrers de pujades impossibles, sobre tot quan la Cla-Tellada. Cap altre veïnat ho hagués aguantat, i en canvi els de Can Derrocada ho varem oferir des del principi.

A Can Derrocada suportem cada dia les importants molèsties de tot ordre que significa ser l'únic accés a l'escola. A d'altres veïnats s'hagués exigit una altra solució.

A Can Derrocada s'han tolerat en els darrers anys desenes d'importants irregularitats urbanístiques. Tant se val, és un territori per a trinxar!

Can Derrocada és el veïnat de Sant Pere de Vilamajor que aporta una major proporció de saldo net a la Hisenda Municipal.

Però Can Derrocada no existeix, simplement, és el Txernòbil de Sant Pere de Vilamajor. Ni el GISP, ni CiU, ni ERC, ni ISP tenen cap proposta per a Can Derrocada, i sí que les tenen per als altres veïnats.

Sóm el Kleenex d'aquest municipi.Sóm ciutadans de segona. I això complau a molts, especialment del "nucli".

Aquí teniu les meves propostes per a Can Derrocada:

• Crear el Parc Urbà de Llevant, amb àrees d'esbarjo. pic-nic i esplanada per a activitats ciutadanes (fires, espectacles, ...). Començar per instl.lar-hi la carapa.
• Crear el Camí Verd dels Tres Torrents, des de l'esplanada del Parc de Llevant fins Can Llobera, per a bicicletes i vianants, reaturant la vegetació de ribera.
• Crear el Circuit Pedestre del Torrent de l'Abellar, amb estacions per a activitats de "footing" i similars, connectat amb la Zona Verda de La Riera..
• Rehabilitar la pobre zona verda de la Riera per a fer-hi un àrea d'esbarjo. (Tot amb l'agraïemt a en José Luis Yelo i a en Joan Bruguera per posar-hi en el seu dia dos bancs i una parperera)
• Crear una pista de Trial-sin a la zona verda de La Riera.
• Recuperar per a ús ciutadà la pista de Frontennis.
• Recuperar per a ús ciutadà una planta de l'edifici principal de la Zona Esportiva.
• Recuperar per a ús ciutadà la Pista Polisportiva.
• Bescanviar els anteriors equipaments per a l'inútil solar d'equipaments municipals existent en l'únic indret urbà quins carrers no tenen nom, convertint-lo en sòl urbà.
• Buscar una immediata solució a la resta de la zona esportiva de Can Derrocada, incorporada a l'operació Picart, convertida des de fa anys en un niu de rates i kosovars, per al goig del tal.libans.
• Aconseguir les cessions temporals per habilitar un camí per a vianants i bicicletes per arribar a l'escola des del Camí de Can Tona.
• Inspeccionar i exigir la restauració de la realitat físca alterada a les edificacions que s'han aixecat i continúen aixecant-se incomplint tant les NNSS-87 com la normativa del POUM-2007.
• Confeccionar i publicar les balances fiscals dels barris de Sant Pere de Vilamajor.

Després de vint anys, crec que ens ho mereixem. Sommiem... deia en Lluís Llach.

Comparat amb el què el conjunt de grups candidats pretenen fer per a la resta de veïnats, el cost de tot el què proposo és molt petit, si voleu, ja us explicaré perquè.

Amb tot això, s'aconsegueix crear un nou centre d'esbarjo en entorn naturals en el nostre poble (amb permís dels del "nucli") doncs abasta una població d'influència del 75% de la del municipi. Tots els candidats se n'omplen la boca, però no en fan cap proposta.

Amb tot això s'aconseguiria el què tothom creu que tindrà quan ve a viure a Sant Pere de Vilamajor: qualitat de vida, que és el més important actiu qu ele nostre municipi pot oferir per tenir futur.

Els tangibles dels programes electorals

A continuació les propostes referides a béns tangibles, de diferents grups electorals:

ERC-Reagrupament:

• Recuperar La Fàbrica com a equipament social.

CiU:

• Recepcionar Les Pungoles.
• Buscar solucions per a què els veïns de Vallserena tinguin un lloc de trobada.
• Xarxa Wiffi a tot el municipi a menys de 20 euros/mes.
• Vial Can Vila/ Can Ram/ Vallserna vers Sanata.
• Rehabilitar La Fàbrica per a posar-hi el CAP i el Servei Local d'Ocupació.

GISP:

• Sala polisportiva de mides federatives al Local Polivalent.
• Street Park a Vallserena
• Camp de futbol amb gespa artificial.
• Instal.lacions de boxes a Faldes.
• Nou Centre Cívic a Vallserena.
• Rehabilitar La Fàbrica per a crear una associació de joves que la gestioni, en menys de 100 dies.
• Recepcionar Les Pungoles.
• Acabar de col.locar els llums de Vallserena.
• Acabar de fer les voreres a Vallserena.
• Nou camí asfaltat Faldes-nucli.
• Asfaltat del vial d'entrada a Les Pungoles.
• Fer un passeig de ribera des de les escoles fins el nou IES.
• Construïr un teatre grec al camp de La Rectoria.

ISP-ICV:

• ¿?

Uns massa i altres tant poc...

Campanes electorals: de màrqueting

El GISP, amb el seu flamant i excel.lent web de campanya ens presenta a la xarxa el seu programa electoral.

És destacable de les propostes d'aquest grup, en l'ordre d'allò material, que dóna impuls a projectes que ja són sobre la taula, i per tant en protagonitza la seva execució: camí de ribera, vial nucli-Faldes, polisportiu, teatre grec als camps de La Rectoria, ... S'apunta com proposta una obligació, com ara l'habitatge de protecció social, i sobre tot es veu determinadament marcat per l'adhessió de l'Isaac Sánchez i en Paco Jarque, posant en llista, apart d'altres infrastructures per als seus barris, la dinamització dels locals socials dels respectius veïnats que els mateixos no han pogut fer en aquests anys. 

Curiós que tanta difussió radial de propostes no arribi ni a Can Vila, ni, per suposat a Txernòbil.

De puntetes sobre les finances municipals, s'apunten al carro d'eliminar la Taxa de Guals (Sant Pere de Vilamajor continuarà sent així un dels pocs pobles de Catalunya que no tindran guals). Igualment que ERC-Reagrupament, s'apunten a reconstruïr el local social La Fàbrica (proposta que s'ha passat per alt, sigui dit de pas, en el programa d'ISP).

Difícil pensar que en quatre anys i sense un cèntim es puguin fer tantes coses que no s'han pogut fer en temps millors, inclós un camp de fútbol amb gespa artificial.

En suma, sense ser original, un programa asèptic, comercialment ben fet, que deixa als potencials compradors un bon gust de boca (altra cosa és que es pugui posar el plat a taula) propi dels què no han de justificar la pertanyença a sigles de franquícia i que per tant no han de fer sobades concessions a cansines propostes de fer política, girant full amb tot plegat als seus quatre anys de poca feina.

Campanes electorals: d'intangibles

ERC-Reagrupament ha presentat el seu programa electoral a modus de contracte. Un contracte que és, de fet, un llibre d'estil, doncs de la quarentena de propostes, la pràctica totalitat es dediquen a explicar-nos com exerciran el govern a què concorren.

A la pràctica, les tres actuacions concretes que proposen, deixant de banda els aspectes qualitatius que imperen en el seu programa, van dirigides únicament a desfer decissions de l'actual govern:

- Recuperar La Fàbrica com a local social.

- Derogar la Taxa de Guals.

- Refer el POUM.

És doncs un programa d'intangibles.

No vull dir amb això que no estigui d'acord amb la gran majoria del què proposen, però definir una manera de fer política només serveix per guanyar la confiança dels votants, una confiança cega en que posaran en vies de solució els problemes del nostre municipi i fent-lo a l'hora progressar.

Llegint sabem cóm, però no sabem el què faran. Potser per no mullar-se, doncs en aquestes eleccions cal sens dubte anar amb cautela.

Campanes electorals: d'eficàcia

Acabo de llegir el programa electoral de CiU: esqüet.

 

Eficàcia. Eficàcia del què continua l'obra de Govern feta en quatre anys i sap el què ha de fer.

Omissions. Omissions remarcables que no són gratuïtes doncs la lletra petita no s'escriu, s'executa en el silenci de la responsabilitat (hem de suposar).

El programa de CiU s'ha de llegir obviant les obvietats que s'obvien intencionadament, doncs a la gent no ens agrada mirar enrera, sinò mirar endavant. Hom esperaria que els redactors d'aquest programa s'enfrontessin als fantasmes que sobrevolen Sant Pere de Vilamajor: endeutament, Picart, insostenible finançament de les Escoles, POUM, ... Però aquests fantasmes ho són per als iguals, no pels què s'hi han enfrontat per primer cop en molts anys.

M'agrada però que s'encaixi exactament en les competències de l'Administració Local, i què no vulgui subrogar-se a competències impròpies que no tenen possibilitats ni finançamement.

En definitiva, el programa de CiU s'ha de valorar per allò que no diu perquè és un programa per treballar pel municipi, tenint clar allò que s'ha de fer i que no cal dir perquè és evident. Però carai! aquest codi n'és un munt de complicat, apte només per a iniciats.

Acostumats com estem que els programes siguin un entremig de campanes al vol i debat d'estat de la Nació no sé si aquest programa electoral m'agrada, però no puc per menys que subscriure totes i cadascuna de les seves propostes, per raonables, necessàries i assolibles.

Com sempre, de Can Derrocada res de res: senzillament no existim: l'únic barri que no té res a pelar en els programes electorals, el Txernòbil de Sant Pere de Vilamajor. Sembla estrany que un destacat representant del nostre veïnat es presenti a les llistes de CiU.

Ridícul, però, en el context, això del Wiffi a 20 euros.

Espero amb apassionat interès les propostes de ERC-Reagrupament (els Joans), que ben segur estaran a mig camí del laconisme i el populisme d'allò que fins ara hem vist.

Campanes electorals: soroll i closques de nous buides

Dir, escriure, és tant fàcil com agafar un paper en blanc i omplir-lo d'intencions.

Sense cap mala intenció, agafo de mostra el Programa Electoral de ISP-ICV, que és el primer que m'ha caigut a les mans, i llegeixo:

- Promocionar el Parc natural del Montsey i els seus accessos: Com? Quant costa?

- Impulsar la creació d'una via verda intermunicipal per potenciar la sostenibilitat ambiental (??) i els espais naturals. Com? Quant costa?

- Estudiar la viabilitat de dotar el municipi amb les infrastructures necessàries per oferir accés fàcil i a baix cost (??), a les noves tecnologies. Quée? Com? Quant costa?

- L'atenció a la dependència en els programes socials (serveis d'atenció domiciliària, telealarma i programes de cuidar el cuidador. Quée? Com? Quant costa? Competència municipal?

- Ampliar el Nou Equip Bàsic d'Assistència Social Primària (EBASP, uff!) mostrant especial incidència (com es mostra la incidència?) en els temes relacionats amb: atenció als infants, atenció a la dona, atenció a la gent gran, violència de gènere, drogodependència i reinserció laboral, risc d'exclusió social. Quée? Com? Quant costa?

- Estudiar la viabilitat d'un centre de dia. (Això i res és el mateix). Com? Qui el mantindrà?

- Ara ve una de bona: Adequació de l'Agenda 21 al municipi a través d'una comissió creada pel Consell de Poble, referent a l'auditoria ambiental ja realitzada (i afegeixen) si està actualitzada. (Això és per nota).

Continuo llegint i no m'ho puc creure... O no soc d'aquest món o no soc capaç d'entendre res de res. Deixo de llegir i em prenc un altre glop de cava.

Sumo. M'entretinc una horeta posant-hi preu a tot plegat, i em surten 5 milions d'euros en la legislatura. Apart dels nous 6 llocs de treball que s'han de crear per executar el conjunt de les propostes: 180.000 Euros més de despesa corrent cada any. I tot pagant a 30 dies, com mana la Llei.

D'on sortiran?

Fer d'intencions un programa és tant com voler anar a sopar amb la Scarlett Johanson i acompanyar-la a l'hotel.

Ho sento per l'ISP, però molt em temo que el botó n'és la mostra de la volada de coloms de tot plegat.

Seguiré amb atenció les propostes dels altres grups per després tocar de peus a terra.

El què no ens diran els programes electorals (1ª part)

No ens diran de pujar els impostos.

Any rera any, les despeses corrents de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor s'han anat incrementant amb la notable millora dels serveis municipals. En canvi, però, les contribucions directes dels ciutadans de Sant Pere de Vilamajor per sostenir aquestes despeses corrents, tot i augmentant, no ho han fet en la mateixa proporció.

A grans números, les despeses corrents principals són 1.700.000 Euros de despeses de personal i 1.650.000 d'adquisició de béns i serveis.

En canvi, també a grans trets, per  l'IBI es recapta 1.100.000 Euros, i uns 270.000 Euros per Impost de Circulació (vehicles de tracció mecànica). Un altre 1.000.000 d'Euros, anant molt bé, es recapten de la resta d'impostos (IAE, ICIO, Plusvàlua) i les taxes.

De forma corrent, doncs, les famílies de Sant Pere de Vilamajor contribuïm amb uns 1.370.000 Euros anuals al manteniment de la cosa comuna, que només de despeses corrents ens costa, com he indicat abans, uns 3.350.000 Euros. hi ha doncs un "dèficit" de prop de 2 milions d'Euros, que si afegim la resta d'impostos i taxes es rebaixa a 1.000.000 d'Euros, dèficit encara exagerat.

Hi ha doncs un desfasament de gairebé 1.000.000 d'Euros, que cada cop costa més de cobrir amb transferències d'altres ens (com ara la participació en els tributs de l'Estat).

Cada cop costarà més de cobrir el forat entre els impostos familiars directes i les despeses corrents. Actualment, per exemple, les taxes de recollida d'escombreries no cobreixen ni un 80% del seu cost real. El "xollo" dels estiuejants, que paguen com tothom i gasten una quarta part de serveis públics, comparativament amb un resident habitual, ha permès durant dècades que el nostre poble visqués per sobre de les seves posssibilitats reals, però s'ha anat exhaurint any rera any, i té ja poc marge.

Es plantegen únicament dues solucions:

- Retallar despeses, és a dir, retallar serveis. Quins? Com? Fins quan?

- Incrementar els impostos.

La retallada de despesa té un límit, per molt que es facin eficients. Els ingressos no tenen límit. Aquesta és la clau.

La pressió fiscal directa corrent per càpita a Sant Pere de Vilamajor és de les més baixes de Catalunya, i a totes llums insuficients per l'elevat cost de manteniment del nostre sistema de barris en unifamiliars (els famosos "20 metres de vorera per casa" que mai em cansaré de repetir). Sabeu per exemple el què puja la factura d'electrictat cada mes?

Cal que, com a mínim, en la propera legislatura, s'incrementin l'IBI i l'Impost de Circulació.

Pel que fa al primer Impost, a Sant Pere de Vilamajor hi ha unes 3.000 parcel.les urbanes, de les quals unes 1.000 estan encara sense edificar. Les parcel.les sense edificar paguen només l'IBI del valor del sòl, valor vigent a preus d'ara fa 24 anys (recordeu què valia un metre quadrat de parcel.la al vostre veïnat ara fa 24 anys?), és a dir, ben poca cosa.

La primera providència seria doncs, pujar uns 300 Euros a l'any la quota líquida de les parcel.les sense edificar, així, com menys, els patrimonialistes contribuirien d'alguna manera a fer poble, i potser animarien la construcció, o la compra-venda de solars.

En una pujada progressiva a quatre anys, es podrien recaptar en total uns 750.000 Euros en aquesta legislatura. Deixo de banda una altra cosa que no es farà, com ara revisar els valors cadastrals del conjunt del municipi, que hauríen de permetre recollir uns altres 200.000 Euros a l'any, per homologar-nos a municipis amb el cost que té el nostre.

Pel que fa a l'Impost de Circulació, sempre tenint en compte la progresivitat per la potència dels motors, caldria apujar com menys uns 5 Euros linials, fet que aplicat sobre els més de 3.400 vehicles de parc ens permetria recollir d'entrada uns 15.000 Euros anuals més, i, en progresivitat, uns altres 10.000. I em quedo baix, doncs cal tenir en compte el que costen de mantenir els 80 quilòmetres de carrers asfaltats del nostre municipi pels què passen cada dia aquests vehicles.

Aplicant aquestes mesures, sense gaire més esforç per al conjunt de la població, aconseguiríem reduïr el dèficit insostenible entre els impostsos directes i les despeses corrents, dèficit que ens portarà a uns serveis degradats ja en aquesta legislatura per encetar.

(I que es digui d'algú que és "políticament incorrecte", a la vista de la generalitat de la nostra classe política, cal qualificar-ho d'afalagament).

Abans de tornar, Llesuy, acaba el que altres no van poder

L'Higini ens recorda vells temps en els seus anals dels Alcaldes del nostre poble. De tots en recordo coses fetes, i també coses per fer.

A en Llesuy, el darrer, el primer nouvingut i de la perifèria, també li queden -moltes- coses fetes, i algunes encetades per acabar.

Quan faig una anàlisi reflexiva d'aquesta legislatura s'em fa difícil comparar-la amb les què l'han precedit, de tant agoserada que ha estat. No vull repassar tant i tant que s'ha endreçat, en els pitjors moments que la nostra generació ha viscut. Per això en aquestes mateixes pàgines hi he deixat públic testimoni d'alló que m'ha interessat, hemeroteca de primera veu que convé de tant en tant recordar.

Però en Bruguera li va deixar un munt de deures pendents, entre els quals Pinsos Picart i el POUM. De tots dos en Llesuy en va agafar el toro -no en va ha estat l'Alcalde Torero- per les banyes. Torero o elefant en una cristalleria, segons es miri.

Abans d'acabar, abans de tornar, a en Llesuy li manca un darrer Ple per tancar aquests dos temes, i m'agradaria que La Rectoria en fos el tercer.

Els programes electorals són campanes d'intencions, una manera de fer creure que es fa política quan en realitat s'ha de fer de Gerent d'un pressupost de 1.000 milions.

En Llesuy no pot marxar, no pot tornar, sense tancar el POUM i Pinsos Picart, sis anys d'estira i arronsa als què en Bruguera va posar les bases i ja se semblen a l'Estaut d'en Maragall-Montilla, salvant les diferències. Sis anys porto ajuntant les dues peces amb el Parc de Llevant, que l'Agàpit va acabar per dibuixar -amb el camí de Can Tona inclòs- i que en Llesuy tant de bo rescati en darrera instància, malgrat el silenci de tots plegats, més preocupats per mirar-se la borra del melic que pensar en allò que fa falta per progressar.

Posats a matar l'alcohol que, en el bon sentit, circula per les venes d'alguns dels què opten al govern, la clau la té en Bosch, que bé faria de fer costat als quatre o cinc de CiU i fer realitat el somni del pare Joan, de l'avi Joan, convertint-se en Regidor del Govern.

Au, Llesuy, acaba la feina que de molta has fet. Que la propera legislatura serà un Via Crucis, ara que ve Setmana Santa.

L'ISP llegeix "Reflexions". I m'agrada

No tinc cap dubte de què els de ISP, segueixen de ben aprop els escrits de Reflexions. I me n'alegro.

Curiós que quan el 31-3-2011 rescato les paraules del bon amic Joan Bosch al Ple del dia 22 d'abril de 2010 (que tot tenien a veure amb l'anul.lació del Ple del 31 de març), en el seu web l'ISP, hores més tard, també les reprodueix.

Curiós que quan el mateix dia 8-4-2011, poques hores més tard de saber-se la notícia del traspàs d'en Alfred Lucchetti, en faig una ressenya sentida, citant el seu simpàtic i memorable doblatge d'en Gargamel, l'ISP, també ho citi unes hores més tard en la seva pròpia glossa.

O vaig per endavant,... o hi ha d'altres que van enrera...

 

Ens ha deixat un insigne conciutadà: l'Alfred Luchetti

L'actor i persona Alfred Luchetti ha mort aquest divendres a l'edat de 77 anys. 

Nascut a Barcelona l'any 1934, l'actor tenia un extens repertori tant en teatre com en cinema, currículum al que cal afegir la seva feina com a actor de doblatge (inoblidable "Gargamel" dels Barrufets) i les seves intervencions en telesèries.

Prou conegut per tots nosaltres, l'Alfred va rebre la creu de Sant Jordi l'any 1995. Un any abans va rebre el premi honorífic de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya i el 2001 va ser guardonat amb el Premi Max al millor actor de repartiment pel seu paper a l'obra El verdugo, entre altres distincions.

Apart de moltes altres representacions teatrals d'aficionats al nostre poble (encara recordo de petit aquell "Hair" al Pla de la Rectoria) va impulsar i dirigir, del 1993 al 2000 el retaule medieval "Presència Històrica et Feyts de Vilamagore", obra d'un altre insigne vilamajorenc, en Francesc Bardera.

Juntament amb el seu germà Francesc ha estat fins fa molt poc, un dels animadors teatrals i de la societat civil del nostre poble, i un destacat vilamajorenc, fundador del Tryphaires, per més senyes.

Des d'aquest espai, el meu condol a la seva família, tant arrel.lada a Sant Pere de Vilamajor, i proposo que el nostre municipi el distingeixi amb la consideració de Fill Adoptiu de Vilamajor.