La recent aprovació pel ple municipal del Conveni amb Pinsos Picart ha segellat, a fetge que no a sang, la culminació d'una série d'operacions entre les mateixes parts que -és d'honest reconèixer-ho- ha estat fregant la prevaricació des de fa més de 20 anys, i ha consumat a desparició de la Zona Esportiva de Can Derrocada i l'avortament del Parc de Llevant.
Can Derrocada ha tornat a ser moneda de canvi.
- Va fregar -acariciar- la prevaricació quan tota la zona esportiva de can Derrocada va misteriosament desparèixer del Pla Parcial que la lliurava a l'Ajuntament l'any 1988. Recordeu qui n'era Alcalde.
- Va tocar la prevaricació qui va deixar construir la fàbrica nova sense cumplir la normativa urbanística. Recordeu qui n'era Alcalde.
- Va entrar al sot de la prevaricació quan es va consentir construïr un túnel en subsòl públic i utilitzar-lo des de llavors. Recordeu qui n'era Alcalde.
- Les artimanyes administratives dilatòries han aconseguit el.ludir la prevaricació consentint la continuitat durant quatre anys d'una fàbrica que no disposa de llicència d'activitats.
- Va emmarcar-se en la línia de la prevaricació canviant l'ús socio-esportiu de la zona esportiva de Can Derrocada i edificant en el frontó. Recordeu qui n'era Alcalde.
Però el coqueteig amb la prevaricació no ha fet arribar la sang al riu, doncs el POUM l'ha fet legal i el Conveni Picart l'ha passat per la pedra de la legalitat. Recordarem qui n'era Alcalde. Un Alcalde que, val ha dir-ho, ha agafat amb valentia els plats bruts del anteriors alcaldes, i netejar la porqueria enganxada al llarg dels anys per molt Fairy que hi possis no pot fer brillar la vaixella.
Veiem en el següent quadre com ha quedat tot plegat (cliqueu per veure'l més gran):
1 Superfície de sostre edificat.2 En concessió.
A més, segons el Conveni, PICART pot continuar la seva activitat industrial al nucli dfins a 12 anys més, amb 3 anys més de gràcia si l'Ajuntament així ho vol, sempre que es legalitzi.
No entenc com es pot legalitzar una activitat que no s'ha pogut legalitzar des del 1998, quan entra en vigor la Llei d'Intervenció Ambiental en les Activitats, quin periode d'adaptació va finalitzar l'any 2007.
Mirant bé el quadre anterior descobrireu que:
- Les oficines i el magatzem de la fàbrica nova, actualment (NNSS-87) aptes per a qualsevol ús excepte el residencial, s'han convertit en pisos: 25 pisets de regal.
- L'edifici de la zona esportiva de Can Derrocada ha passat a gaudir d'ús residencial: 6 apartments de luxe de regal en una infrastructura ja feta.
- On hi havia les pistes de tennis, ara hi caben 6 casetes aparellades de regal.
- On abans només es podia construir cases aillades en parcel.la de 800 m2, ara s'hi podran fer cases parellades en parcel.les de 500 i 900 m2 en conjunt: 20 cases aparellades de regal.
- I el terreny per a la nova fàbrica, 20.000 metres quadrats de res "gratia et amore" durant més temps del que trigaran els hereus Icart a jubilar-se.
Sumant, prop de seixanta d'habitatges de primera categoria de regal. Sumeu.
Tot a canvi de la masia de Can Derrocada, un edifici que, segons els càlculs del nostre amic Higini, que n'està fent el Treball de Fi de Carrera, pot significar uns 3.000.000 d'Euros de cost de rehabilitació, i a canvi del frontó, que passa a ser equipament municipal quan l'Ajuntament ho vulgui, un equipament que mai es construirà i què gràcies als tal.libans va derruïr-se l'any 2007.
No conec cap Ajuntament que hagi hagut de pagar tant per una penyora feta fàbrica il.legal al mig d'un poble. No entenc perquè s'ha de pagar per acabar amb una activitat fora de la Llei.
Tot el Conveni Picart es sustenta només en l'entel.lèquia de la possibilitat de legalització de la fàbrica, i no preveu el cas de què l'activitat no es pugui legalitzar, ni el periode de temps en que continuarà clandestina fins que això pugui arribar a succeïr. Motius suficients per impugnar-lo.
Sabeu què passa si PICART decideix anar a un altre ubicació, fora del municipi? Doncs res; no perden res, doncs el seu compromís és només de "no oposar-se al POUM" pel que fa a les requalificacions que planifica. I el més gruixut de tot és que no varen presentar cap al.legació al POUM en la part que els interessa: el POUM que els beneficiava, va estar aprovat abans que el Conveni.
I els Ribalta, amb el seu 50%, surten beneficiats del no res, motiu pel qual s'ha hagut d'inflar tot plegat per deixar quelcom a la resta de socis de Can Derrocada S.L.
Còm es pot esperar 12 anys a ocupar la part de la finca, ara equipament públic, ocupada per la masia de Can Derrocada i el pati adjacent? Com és que renuncia l'Ajuntament al dret de titularitat mercadejada que li confereix l'aprovació del POUM?
Total, PICART aconsegueix entre 12 i 15 anys de gràcia. Qui dia passa any empeny, i d'aquí 12 anys, ja veurem.
El veritable mal, tot el preu el paga Can Derrocada amb la transacció, ja l'ha fet el POUM, que amb nocturnitat va aprovar a darrera hora -fora del periode d'informació pública pertinent- les bases per al regal de 6 apartaments de luxe i 26 cases parellades fora de la normativa general que reigeix per a qualsevol altre veí del veinat.
La Generalitat, lluny de la nostra realitat potser no preguntarà com és que no s'acompleix a Can Derrocada les proporcions de sostre d'ocupació respecte superfície de la finca en el cas dels apartaments de luxe de l'actual edifici de la zona esportiva.
La Generalitat, lluny de la nostra realitat, potser no comprovarà que el document que va aprovar el ple municipal és diferent del què es va sotmetre a informació pública, que era aquest:
La Generalitat, lluny de la nostra realitat potser no es preguntarà com és que en tota la resta de Can Derrocada només es poden fer cases aïllades en parcel.les de 800 m2 (o parellades en parcel.la de 1.600 m2), mentre que en les pistes de tennis i el que hagués hagut de ser el Parc de Llevant, es pot construïr cases parellades (no ja aïllades) en parcel.es de 500 i 900 m2 (dues cases en cada parcel.la).
El POUM 2008 en aixó frega novament la prevaricació, i la resposta oficial a les al.legacions que al respecte vaig presentar no han fet més que consagrar-la.
Convido a la ferma convicció de l'Associació de Veïns de Sant Pere de Vilamajor a analitzar amb deteniment la incongruència del Conveni Picart, i denunciar-lo, doncs molt probablemet estigui consagrant,
- Per omissió que la fàbrica pugui continuar durant un temps indeterminat en la clandestiitat de les autoritzacions administratives.
- Explícitament, la legalització a posteriori d'unes obres il.legals, i molt probablement il.legalitzables.
- La demora de fins 12 anys en accedir a la possessió d'una masia i solar de titularitat pública.
No entenc com es pot legalitzar una activitat que no s'ha pogut legalitzar des del 1998, quan entra en vigor la Llei d'Intervenció Ambiental en les Activitats, quin periode d'adaptació va finalitzar l'any 2007.
Mirant bé el quadre anterior descobrireu que:
- Les oficines i el magatzem de la fàbrica nova, actualment (NNSS-87) aptes per a qualsevol ús excepte el residencial, s'han convertit en pisos: 25 pisets de regal.
- L'edifici de la zona esportiva de Can Derrocada ha passat a gaudir d'ús residencial: 6 apartments de luxe de regal en una infrastructura ja feta.
- On hi havia les pistes de tennis, ara hi caben 6 casetes aparellades de regal.
- On abans només es podia construir cases aillades en parcel.la de 800 m2, ara s'hi podran fer cases parellades en parcel.les de 500 i 900 m2 en conjunt: 20 cases aparellades de regal.
- I el terreny per a la nova fàbrica, 20.000 metres quadrats de res "gratia et amore" durant més temps del que trigaran els hereus Icart a jubilar-se.
Sumant, prop de seixanta d'habitatges de primera categoria de regal. Sumeu.
Tot a canvi de la masia de Can Derrocada, un edifici que, segons els càlculs del nostre amic Higini, que n'està fent el Treball de Fi de Carrera, pot significar uns 3.000.000 d'Euros de cost de rehabilitació, i a canvi del frontó, que passa a ser equipament municipal quan l'Ajuntament ho vulgui, un equipament que mai es construirà i què gràcies als tal.libans va derruïr-se l'any 2007.
No conec cap Ajuntament que hagi hagut de pagar tant per una penyora feta fàbrica il.legal al mig d'un poble. No entenc perquè s'ha de pagar per acabar amb una activitat fora de la Llei.
Tot el Conveni Picart es sustenta només en l'entel.lèquia de la possibilitat de legalització de la fàbrica, i no preveu el cas de què l'activitat no es pugui legalitzar, ni el periode de temps en que continuarà clandestina fins que això pugui arribar a succeïr. Motius suficients per impugnar-lo.
Sabeu què passa si PICART decideix anar a un altre ubicació, fora del municipi? Doncs res; no perden res, doncs el seu compromís és només de "no oposar-se al POUM" pel que fa a les requalificacions que planifica. I el més gruixut de tot és que no varen presentar cap al.legació al POUM en la part que els interessa: el POUM que els beneficiava, va estar aprovat abans que el Conveni.
I els Ribalta, amb el seu 50%, surten beneficiats del no res, motiu pel qual s'ha hagut d'inflar tot plegat per deixar quelcom a la resta de socis de Can Derrocada S.L.
Còm es pot esperar 12 anys a ocupar la part de la finca, ara equipament públic, ocupada per la masia de Can Derrocada i el pati adjacent? Com és que renuncia l'Ajuntament al dret de titularitat mercadejada que li confereix l'aprovació del POUM?
Total, PICART aconsegueix entre 12 i 15 anys de gràcia. Qui dia passa any empeny, i d'aquí 12 anys, ja veurem.
El veritable mal, tot el preu el paga Can Derrocada amb la transacció, ja l'ha fet el POUM, que amb nocturnitat va aprovar a darrera hora -fora del periode d'informació pública pertinent- les bases per al regal de 6 apartaments de luxe i 26 cases parellades fora de la normativa general que reigeix per a qualsevol altre veí del veinat.
La Generalitat, lluny de la nostra realitat potser no preguntarà com és que no s'acompleix a Can Derrocada les proporcions de sostre d'ocupació respecte superfície de la finca en el cas dels apartaments de luxe de l'actual edifici de la zona esportiva.
La Generalitat, lluny de la nostra realitat, potser no comprovarà que el document que va aprovar el ple municipal és diferent del què es va sotmetre a informació pública, que era aquest:
La Generalitat, lluny de la nostra realitat potser no es preguntarà com és que en tota la resta de Can Derrocada només es poden fer cases aïllades en parcel.les de 800 m2 (o parellades en parcel.la de 1.600 m2), mentre que en les pistes de tennis i el que hagués hagut de ser el Parc de Llevant, es pot construïr cases parellades (no ja aïllades) en parcel.es de 500 i 900 m2 (dues cases en cada parcel.la).El POUM 2008 en aixó frega novament la prevaricació, i la resposta oficial a les al.legacions que al respecte vaig presentar no han fet més que consagrar-la.
Convido a la ferma convicció de l'Associació de Veïns de Sant Pere de Vilamajor a analitzar amb deteniment la incongruència del Conveni Picart, i denunciar-lo, doncs molt probablemet estigui consagrant,
- Per omissió que la fàbrica pugui continuar durant un temps indeterminat en la clandestiitat de les autoritzacions administratives.
- Explícitament, la legalització a posteriori d'unes obres il.legals, i molt probablement il.legalitzables.
- La demora de fins 12 anys en accedir a la possessió d'una masia i solar de titularitat pública.
En aixó hi trobaran -ara ja si- la meva total col.laboració i compromís amb la tasca.
Els que em llegiu sabeu de la meva llarga lluita per Can Derrocada. Ara només em queda exigir per tots els mitjans al meu abast que la incompetència dels tècnics municipals i la falta de rigor del Regidor corresponent, deixin de convertir el meu veïnat -que paradoxalment els Icart tant van protegir- en el barri nord de La Baronia del Montseny.
Mentrestant us deixo un regalet: la destruccció del que ara ja és local social de Can Can Derrocada, tot agraïnt al Govern municipal i a tots els seus regidors la sensibilitat que han tingut i tenen amb Can Derrocada.
2 Comentaris. COMENTEU-HO:
Con es nota, que vé un camvi d´estació, la gent es comença a posar nerviosa, perqué no tenen, ni idea de quin temps farà, s´ha de treure l´abric, o simplement camviar la camisa per una de franela.
Tots plagats , començem a fer capelletes, comfesar-nos, pregant i complin la penitencia, el clero, deu està content, dons per fi, tenen ple.
Em l´experiencia que tenim( diuen, que no serveix per res),ja tindriem que saber, que per molt que diem, el poble, te la paella pel manac i ja no es com abans, que en quatre paraules i promesas, s´encandilaba, ara la gent sap el que vol i cad u es mira es seu malic.
El poble es torhom, no nomes, els quatre, qué, diem que ens preocupem ( el nostre ego personal no conte)i tenim la mala idea, que representem a tots.
Per sert tot, els que diuen tan, de pinsos Picart, Jo crec, que el millor es el traslado, peró que feriem, si el negoci fos nostre i també les peles, lluitar per ells, Som bons , no tontos.
firma
Un gra de sorra
Tant llestos i a la vegada tant innocents.
Icart de quin partit és: CiU
Qui subvenciona les campanyes del CiU: Icart
Qui és la presidenta del CiU de Sant Pere: la dona de l'Icart.
Conclusió: Alcalde titella dels Icart
Alcalde només et manca baixar-te els pantalons
Publica un comentari a l'entrada