Com ja hem comentat en articles anteriors, la fàbrica de Piensos Picart situada al nucli del municipi continua amb total immunitat les seves activitats malgrat que l'empresa es va obligar, mitjançant el Conveni de data 20 d'octubre de 2014 a cessar totalment les seves activitats industrials en aquesta planta com més tard el 16 de febrer de 2018, i que hauria hagut de quedar totalment desmatellada, segons el mateix Conveni, el 16 d'agost del 2018.
Les quatre torres de ventilació de les sitges donen precissament enfront de casa meva, quedant a la mateixa altura. Nosaltres i un altre veï som els residents més perjudicats doncs encarem amb les torres de ventilació directament i a la mateixa alçada. No vol dir aixó que a altres cases no s'hagi sentit aquest estiu, i encara ara, la fresa de les turbines, però si us fixeu bé, no hi ha sortides de ventilació encarades al centre del poble. Sorprenentment, els més perjudicats som nosaltres.
Les mesures de soroll presses per mi mateix amb un sonómetre calibrat pel Col.legi d'Enginyers Tècnics Industrials, al qual pertanyo, han donat lectures d'immissió marcadament per sobre de les permeses per la Llei catalana de Contaminació Acústica i àdhuc per sobre del Mapa de Soroll aprovat pel nostre consistori.
Les mesures de soroll presses per mi mateix amb un sonómetre calibrat pel Col.legi d'Enginyers Tècnics Industrials, al qual pertanyo, han donat lectures d'immissió marcadament per sobre de les permeses per la Llei catalana de Contaminació Acústica i àdhuc per sobre del Mapa de Soroll aprovat pel nostre consistori.
Vista de la fàbrica Picart des del porxo de casa meva. Agost 2018. Observi's també la perspectiva amb La Força darrera. Així ho veig jo des de casa, de front i a l'alçada dels ulls.
A la nit us asseguro que les potents turbines fan un soroll insoportable quan dorms amb les finestres obertes o sopes amb els bons amics al porxo. Dissabtes també... matinades de diumenge, també...
Detall de les turbines de ventilació de 5 kw cadascuna de la fàbrica Picart des del porxo de casa meva. Agost 2018.
Així ho veig jo des de casa, de front i a l'alçada dels ulls.
Així ho veig jo des de casa, de front i a l'alçada dels ulls.
Bé, aquest no és el problema, o en tot cas seria el MEU problema. La qüestió que ara volia comentar és la següent.
El Ple de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor acordà, el 30 de juliol de 2009, obrir expedient per a la restauració de la realitat física alterada precisament per les obres de construcció industrial adossades a la masia de Can Derrocada. Obres sense cap mena de llicència de construcció i manifestament contràries a la normativa urbanística -i a la mínima decència empresarial- vigent llavors. (Qui era l'Alcalde quan es construiren aquestes aberracions al bell mig del poble?).
Piensos Picart va recòrrer en alçada, i no acceptant-se els seus arguments contra l'esmentada resolució, inicià un procediment davant el Jutjat Contenciós-Administratiu nº 4 de Barcelona, qui va estimar els arguments de Piensos Picart, deixant sense efecte la resolució de l'Ajuntament.
L'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor va al seu torn recòrrer la sentència del TCA davant la instància superior, en aquest cas el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, recaient a la seva Secció 3ª.
Doncs bé, el TSJC va dictar, en data 21 d'abril de 2017 sentència sobre el cas (cliqueu sobre l'enllaç i decarregareu la sentència), donant la raó a l'Ajuntament i donant per anulada la prèvia en contra del TCA.
Es disposava de 30 dies per recòrrer la sentència. A data d'avui no es coneix que Piensos Picart hagi recorregut (en primera instància, de cassació, davant el mateix TSJC, o en algun cas davant el TS espanyol).
Si efectivament la sentència del TSJC ja hagués (per no haver-se presentat recurs contra la mateixa) esdevingut ferma, resultaria que l'Ajuntament te sobre la taula una sentència judicial que li dona la raó per exigir, o executar subsidiàriament, l'enderrocament de les instal.lacions industrials de Piensos Picart adossades a la masia de Can Derrocada.
De ser certa l'anterior hipòtesi, sens dubte, a partir de febrer de 2018, amb la posada en acció del Conveni Picart, la sentència quedaria superada, doncs els dos assumptes tenen per objecte el mateix.
Davant de tot això, jo em pregunto:
- Si el Conveni Picart facultava expressament a l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor a procedir a la clausura de la indústria si a data 16 de febrer de 2018 no s'aturaven les activitats industrials,
- Si, a mitjans del 2017, una Sentència judicial facultava a l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor a exigir l'enderrocament de les instal.lacions industrials adosades a la masia de Can Derrocada,
- Si l'Ajuntament té expresses, exclussives i complertes competències legals tant per clausurar l'activitat com per procedir a l'enderrocament subsidiari de les instal.lacions,
Cóm és que han passat com menys 7 mesos i els extractors de ventilació continuen bufant vers casa meva?
Així ho he preguntat a la nostra alcaldessa en instància formalment registrada. Encara estic a l'espera de resposta.
P.S.: l'Alcadessa em contesta, i entre d'altres oses, diu el següent:
"La Secretaria-Interventora accidental està informada de les instàncies que ens presenta i els serveis jurídics municipals estan treballant en el compliment del Conveni urbanístic al que vostè fa referència en les seves instàncies així com en l’aplicació del planejament urbanístic vigent."
Comentari: després de 8 mesos, s'agraeix.
"L’ajuntament de Sant Pere de Vilamajor ja ha procedit a requerir formalment a Piensos Picart, SA, el cessament total del seu funcionament en aplicació de la normativa i sentència esmentades."
Comentari: Després d'un any i mig, és d'agraïr.
