Darreres entrades:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Desenvolupament urbanístic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Desenvolupament urbanístic. Mostrar tots els missatges

20/9/18

Embolica que va fort

Com ja hem comentat en articles anteriors, la fàbrica de Piensos Picart situada al nucli del municipi continua amb total immunitat les seves activitats malgrat que l'empresa es va obligar, mitjançant el Conveni de data 20 d'octubre de 2014 a cessar totalment les seves activitats industrials en aquesta planta com més tard el 16 de febrer de 2018, i que hauria hagut de quedar totalment desmatellada, segons el mateix Conveni, el 16 d'agost del 2018.

Les quatre torres de ventilació de les sitges donen precissament enfront de casa meva, quedant a la mateixa altura. Nosaltres i un altre veï som els residents més perjudicats doncs encarem amb les torres de ventilació directament i a la mateixa alçada. No vol dir aixó que a altres cases no s'hagi sentit aquest estiu, i encara ara, la fresa de les turbines, però si us fixeu bé, no hi ha sortides de ventilació encarades al centre del poble. Sorprenentment, els més perjudicats som nosaltres.

Les mesures de soroll presses per mi mateix amb un sonómetre calibrat pel Col.legi d'Enginyers Tècnics Industrials, al qual pertanyo, han donat lectures d'immissió marcadament per sobre de les permeses per la Llei catalana de Contaminació Acústica i àdhuc per sobre del Mapa de Soroll aprovat pel nostre consistori.


Vista de la fàbrica Picart des del porxo de casa meva. Agost 2018. Observi's també la perspectiva amb La Força darrera. Així ho veig jo des de casa, de front i a l'alçada dels ulls.


A la nit us asseguro que les potents turbines fan un soroll insoportable quan dorms amb les finestres obertes o sopes amb els bons amics al porxo. Dissabtes també... matinades de diumenge, també...


Detall de les turbines de ventilació de 5 kw cadascuna de la fàbrica Picart des del porxo de casa meva. Agost 2018.
Així ho veig jo des de casa, de front i a l'alçada dels ulls.

Bé, aquest no és el problema, o en tot cas seria el MEU problema. La qüestió que ara volia comentar és la següent.

El Ple de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor acordà, el 30 de juliol de 2009, obrir expedient per a la restauració de la realitat física alterada precisament per les obres de construcció industrial adossades a la masia de Can Derrocada. Obres sense cap mena de llicència de construcció i manifestament contràries a la normativa urbanística -i a la mínima decència empresarial- vigent llavors. (Qui era l'Alcalde quan es construiren aquestes aberracions al bell mig del poble?).

Piensos Picart va recòrrer en alçada, i no acceptant-se els seus arguments contra l'esmentada resolució, inicià un procediment davant el Jutjat Contenciós-Administratiu nº 4 de Barcelona, qui va estimar els arguments de Piensos Picart, deixant sense efecte la resolució de l'Ajuntament.

L'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor va al seu torn recòrrer la sentència del TCA davant la instància superior, en aquest cas el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, recaient a la seva Secció 3ª.

Doncs bé, el TSJC va dictar, en data 21 d'abril de 2017 sentència sobre el cas (cliqueu sobre l'enllaç i decarregareu la sentència),  donant la raó a l'Ajuntament i donant per anulada la prèvia en contra del TCA.

Es disposava de 30 dies per recòrrer la sentència. A data d'avui no es coneix que Piensos Picart hagi recorregut (en primera instància, de cassació, davant el mateix TSJC, o en algun cas davant el TS espanyol).

Si efectivament la sentència del TSJC ja hagués (per no haver-se presentat recurs contra la mateixa) esdevingut ferma, resultaria que l'Ajuntament te sobre la taula una sentència judicial que li dona la raó per exigir, o executar subsidiàriament, l'enderrocament de les instal.lacions industrials de Piensos Picart adossades a la masia de Can Derrocada.

De ser certa l'anterior hipòtesi, sens dubte, a partir de febrer de 2018, amb la posada en acció del Conveni Picart, la sentència quedaria superada, doncs els dos assumptes tenen per objecte el mateix. 

Davant de tot això, jo em pregunto:

- Si el Conveni Picart facultava expressament a l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor a procedir a la clausura de la indústria si a data 16 de febrer de 2018 no s'aturaven les activitats industrials,
- Si, a mitjans del 2017, una Sentència judicial facultava a l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor a exigir l'enderrocament de les instal.lacions industrials adosades a la masia de Can Derrocada,
- Si l'Ajuntament té expresses, exclussives i complertes competències legals tant per clausurar l'activitat com per procedir a l'enderrocament subsidiari de les instal.lacions,

Cóm és que han passat com menys 7 mesos i els extractors de ventilació continuen bufant vers casa meva?

Així ho he preguntat a la nostra alcaldessa en instància formalment registrada. Encara estic a l'espera de resposta.


P.S.: l'Alcadessa em contesta, i entre d'altres oses, diu el següent:

"La Secretaria-Interventora accidental està informada de les instàncies que ens presenta i els serveis jurídics municipals estan treballant en el compliment del Conveni urbanístic al que vostè fa referència en les seves instàncies així com en l’aplicació del planejament urbanístic vigent."

Comentari: després de 8 mesos, s'agraeix.

"L’ajuntament de Sant Pere de Vilamajor ja ha procedit a requerir formalment a Piensos Picart, SA, el cessament total del seu funcionament en aplicació de la normativa i sentència esmentades."

Comentari: Després d'un any i mig, és d'agraïr.
 

25/7/17

Poca feina

La Plaça del Montseny és potser la única que marca el centre el nucli urbà més petit de Catalunya en proporció a la seva població.

Com que poca cosa més que posar "esquenes d'ase" es sap fer, s'ens ha deleïtat recentment amb una magnífica instal.lació d'incómodes jardineres que, tirant a cutre, han acabat de fer malbé la Plaça on els dimarts arribava la furgoneta del peix quan els neourbanites nuclimilitants o no havíen nascut o no sabíen que Vilamajor existís.

Ja fa sis anys, en Llesuy va tenir la idea de peatonalitzar el carrer Comtes de Barcelona amb les llambordes que la brigada va anar a buscar a Sant Boi (de franc) amb una gestió de les meves. Nogensmenys, set places d'aparcament de les que no hi ha en soterrani en els nous pisos construïts, van provocar la revolta quan es va voler fer una reordenació (llastimosa) de la Plaça.

Hi érem; ara fa sis anys, hi érem, i la proposta que llavors varem predicar no va arribar -com tantes altres- a port. Era aquesta.

Ara es vol tornar a remenar -poca feina- la Plaça, ara que el Súper ens deixa sense recanvi.

Però la proposta de fa sis anys, si algú es molestés en analitzar-la, hauria d'estar a la llista.

Però sis o set places d'aparcament pesen, no hi ha dubte, més que el sentit comú quan d'on no hi ha no en raja.

Poca cosa que tenim i la poca feina ho remena fins fer-ho mal bé.

I un altre dia parlarem de prevaricació...

5/7/17

La major operació immobiliària del Segle


Continuant amb el procés de desamortització de finques d'una de les famílies de renom patrimonial de Sant Pere de Vilamajor, ara es posa a la venda el solar urbà més gran que mai s'ha vist al nucli de Sant Pere de Vilamajor.


Es tracta ni més ni menys que de 26.060 m2 de solar, apte per a la construcció de 14.072 m2 de sostre edificable, comptant habitatges i locals, uns 155 habitatges, més o menys per a què hi visquin unes 500 persones.

De construir-se i ocupar-se, es duplicaria la població resident al nucli principal de Sant Pere de Vilamajor.

El preu absolut pica els dits; són 2.990.000 €, amb una repercussió mitjana sobre el sostre edificable a raó de 212,5 €/m2. Tot i que són molts diners, al mateix nucli s'estan venent parcel.les per a cases unifamiliars a entre 200 i 250 €/m2 de solar.

No és un mal preu, doncs ens pot dur a pisos mitjos de 150.000 €.

En conjunt parlem d'una operació que pot significar uns ingressos mínims d'uns 27 milions d'euros (si es ven tota la promoció), amb uns costos aproximats d'uns 18 milions d'euros (terreny apart), és a dir, amb uns beneficis nets totals d'uns 6 milions d'euros. Clar està que té el risc de qualsevol promoció d'habitatges.

En tot cas, si algún promotor es decideix, assistirem a la més important transformació urbanística del nucli del municipi de tota la seva història. Llavors si que serà un autèntic "poble".

21/4/17

Un conflicte rural

Una quarta part dels habitants de Vilamajor viuen als barris de Can Vila, Can Miret i Vallserena, dels quals, al seu torn, quasi 3/4 parts són veïns de Sant Pere de Vilamajor.

De fet, només un 10% dels habitants de Sant Antoni de Vilamajor viuen en aquests barris de llevant, mentre que hi viuen allà un 42% dels residents a Sant Pere de Vilamajor.

Afegir a tot plegat els residents ocasionals que encara queden en aquests barris.

Hereus de la mala planificació de l'urbanisme dels anys setanta, des de fa quatre décades, successius consitoris a una i altre banda de la BP 5107 han vist augmentar el trànsit dels prop de 1.400 vehicles residents als veinats de llevant pel coll d'ampolla de La Farinera i tot el trànsit induït pels serveis als barris.

 
Tot i la prosperitat per al comerç local de Sant Antoni que les concentracions de xalets aillades dels nuclis principals de Sant Pere de Vilamajor han proporcionat des de sempre (i a la que la mentalitat rural-proteccionista consuetudinaria dels governants de Sant Pere de Vilamajor s'ha conformat), la vida neourbanita actual es complica amb l'enorme circulació de vehicles indispensable per a la vida quotidiana dels residents dels barris de Vilamajor.

La primera crisi, durant el memorable mandat d'en Llesui i el no tant memorable del mestre Tella es va encebar amb els vehicles pessants, que van tenir prohibit el passi pel nucli de Sant Antoni del trànsit amb els barris de llevant. Afortunadament, en Llesui va posar al dia el Camí de Can Tona, tant llargament reclamat per qui us escriu, la primera acció municipal per adaptar la vialitat al Segle XXI.

La històrica decisió d'en Tella ha fet transitar durant molt de temps camions de gran tonatge pel nucli de Can Derrocada, en pujades tercermundistes i giravolts prohibits per la normativa de circulació... per tranquilitat dels veïns de Sant Antoni.

L'acord concil.liador de millorar l'embut va apaivagar la polémica.

Ara, l'Alcadessa Berdala fa un pas més endavant per al que es pensa que és la protecció del seu municipi, i, arrencant l'estrella de l'Estelada, la vol posar sobre els parabrises dels vehicles de Sant Pere de Vilamajor que pretenguin passar des de La Farinera al centre de Sant Antoni, iniciant un cop més el conflicte rural.

Aquesta mentalitat de llums curtes ha encés les alarmes amunt la BP 5107 i té pinta de tornar a ser motiu d'encesa conversa entre els paisans.

El problema està clar i és inevitable: massa gent apartada a les mans de vehicles que necessiten passar a l'altre costat de la Riera de Vallserena.

La solució moderna, sense mentalitat rural, ja ha estat estudiada i formulada: només cal posr en marxa les propostes, amb els avals de la participació ciutadana, en el POUM de 2012 del municipi de Sant Antoni de Vilamajor.

Tenim doncs una eina, i si no es vol generar un altra conflicte rural, només cal posar-la en marxa, ja.

L'ampliació del ara tancat carrer de Dalt, fet que solucionaria una part del trànsit: el que es dirigeix cal el nucli de Sant Pere de Vilamajor. Tema espinós, doncs des de fa més de 40 anys aquesta via ha estat expressament vetada al trànsit. Aquest vial forma part del projecte de l'itinerari de "ronda" igualment previst.

L'estudi de mobilitat del POUM vigent de Sant Antoni de Vilamajor el defineix amb el següent recorregut (textual):

Carrer de Dalt- carrer St. Antoni-carrer Llobregat-carrer Girona-nova rotonda en el punt d'encreuament entre el carrer Girona i el carrer Llei- passatge per la Font de'n Robert ampliat i prolongació a l'altra banda de l'Av. Alfons I-nou vial que enllaça l'anterior amb el carrer Granollers-carrer Pau Casals- i tancament de nou amb el carrer de Dalt i amb la carretera que enllaça amb el carrer del Pi i la Urbanització Can Vila.

 
Seguidament, fent també cas al planejament aprovat en vigor, començar les obres per a la connexió directe cap a la BP 5107 fora de la trama continua de Sant Antoni de Vilamajor, en algun del seu traçats (aqui reproduït el traçat 1):

I perquè no? fer els ponts que manquen als carrers de Sant Jaume i de Sant Elies, pagant-los a mitges.

Per primera vegada en la història de Vilamajor, coincideixen en les Alcaldies dels dos municipis dues dones: la Mª Lluisa i la Pamela.

Més enllà d'invocar la una la història i realitat conjuntes dels dos municipis, i l'altra encendre una polémica amb mentalitat rural, be seria hora de posar-se a treballar, plegades, per engegar la solució que, lliure i racionalment, el municipi de Sant Antoni de Vilamajor ja va adoptar aviat farà cinc anys.

I certament, no es pot contentar tothom. I certament hi ha interessos a preservar. Però certament l'interès general sempre ha d'estar per sobre dels interessos particulars. I fins i tot pels interessos d'una primacia política que qui sap si ben aviat ja no hi serà.

11/4/12

Novetats i alguna sorpressa del POUM


El 16 de febrer es publicava al DOGC l'Edicte de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona de 31 de gener aprovant -amb algunes modificacions- el POUM de Sant Pere de Vilamajor, que de fet es va aprovar per la CTUB el 22 de setembre de 2011. En Llesuy, doncs, ha tingut el temps just per tancar aquesta plana abans de marxar.

Conclouen així sis llargs anys d'estudi i redaccions que han anat desdibuixant el disseny de la planificació urbanística inicial del nostre municipi fins arribar al text ara presentat.

Personalment em sento prou satisfet dels resultats, llevat d'un que altre detall i posant nota negativa a les solucions de vialitat. He vist finalment dibuixat l'emplaçament de la nova zona d'equipaments de Can Castellà i l'espai per a la reserva de sòl per al polisportiu, projectes que ja vaig dibuixar i presentar en el seu dia (fa sis anys) a l'Agàpit Borrás i a en Joan Bruguera.

Molt destacable, malgrat les retallades que ha sofert, la nova normativa urbanística, que tot just estrenar-se ja ha tingut com menys mitja dotzena de transgressions sense que els Serveis Tècnics n'hagin fet cap mena d'escarafall. Esperem que amb el nou Regidor d'Urbanisme les coses vagin millor que en els 25 anys de les NNSS-87, amb les que s'han clavat al territori centenars d'irregularitats constructives.

En propers articles desgranaré els eixos principals del nou planejament, especialmente a la zona de Les Faldes, de La Farinera, el nucli central, Can Massaguer i, com principal novetat, en què ha quedat el Conveni Picart.

3/10/11

Algú dels dos està equivocat: penso que no soc jo

En els darrers anys, gent despabilada va presentar llicències de construcció davant la perspectiva d'enduriment de la normativa urbanística derivada del POUM.

Per exemple, els habitatges de fusta estan actualment prohibits. Calia donar-se pressa i entrar una llicència perquè demà serà impossible.

Doncs bé, treballant tot el dissabte, i fins i tot el diumenge, la casa de fusta ha aparegut al carrer Sant Bernat. La Vigilància Municipal hi ha passat un parell de vegades aquest cap de setmana, i no s'ha enterat.

Bé, la llicència es va obtenir abans de què el POUM-2008 fos aprovat. L'obra ha estat dos anys parada: encara no tocava. I ara reneix amb un sostre quina inclinació contavé manifestament les NNSS-87 sota les què es va aprovar la llicència, que prohibeixen sostres amb més del 30-35% de pendent (la que parlo fa més del 40%). 

No és la única: un xalet suïs a la Unitat II de Can Derrocada té un sostre de vertígen... Visible per a tothom que passa -i mira- per la BP-5109.

I al carrer El Sui, a 200 metres de l'Ajuntament, per més senyes, una casa recent estrenada incompleix com si res la normativa sobre tanques de parcel.la, doncs la que hi ha en castellà en diríem "un cañizo".

Seguim... l'Òscar: al carrer Xaloc, dos esquelets fills de l'orgia especulativa, tenen 1,2,3,... 4 plantes! Mai es podran legalitzar i, en compliment de la Llei d'Urbanisme s'haurien d'enderrocar ja. Es venen per 290.000 euros: una ganga, doncs amb la llicència caducada mai podran acabar-se, amb quatre plantes!!

Impagable el text de l'anunci de "l'habitatge": "Superf. 317. 92 m², 4 habitaciones (1 suite, 3 dobles), 2 baños, 1 aseo, cocina, comedor, terraza, garaje, soleado (???). Precio negociable, escuchamos todas las ofertas". Ull! no us feu il.lusions, és l'esquelet de la foto...!

Quan hom compara els planells de les llicències amb la realitat, apart d'una interpretació "sui generis" de la normativa urbanística, ens trobem que la realitat desborda la ficció.

També la realitat desborda la tinta xina pel que fa al compliment de l'article 69 bis de les NNSS: (Les plataformes d'anivellació a l'interior de la parcel·la (a excepció dels soterranis) s'hauran de disposar de manera que no sobrepassi els talús ideals de pendent 1:3 (altura:base) traçats des de les cotes, per sobre o per sota, possibles als llindars. Els murs que sorgeixin de l'anivellació del terreny no podran assolir, en cap punt, una alçada superior a 1,5 metres per sobre de la cota natural del llindar ni a una alçada superior a 2,2 metres per sota de la cota natural del llindar. Els murs interiors de contenció de terres no podran sobrepassar, per la seva part vista, una alçada superior a 3,7 metres).

Estarem prevaricant? O simplement és desídia?

Recordem que les il.legalitats urbanístiques prescriuen al cap de 10 anys!!!
No vull mal a ningú, però destroçar el territori, incomplir la Llei no hauria de sortir de franc.

A algun Tècnic Municipal, apart de caure-se-li cara de vergonya, se li hauria de recordar -per les bones o per les males- quina és la seva responsabilitat.

26/9/11

Aprovats definitivament els POUM de Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor


La Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona aprovà definitivament el passat dia 22 els POUM de Sant Pere i de Sant Antoni de Vilamajor.

El POUM de Sant Pere de Vilamajor ha culminat així un llarg periple de tràmits i propostes que es va iniciar l'any 2004 i que ha quedat recollit en diverses ocasions en aquest bloc.

Des de que el Ple de l'Ajuntament va aprovar l'Avantpla del POUM-2008, que substituia al de 2005 aprovat en temps de Joan Bruguera, han passat més de tres anys. En total gairebé 7 anys discutint la planificació urbanística del nostre municipi.

El 22 de juliol de 2010 el Ple va acordar l'aprovació provisional del POUM, 15 mesos després de què l'hagués aprovat inicialment. D'ençà, modificacions afegides i la necessitat d'adequar el POUM als requeriments de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona, han redibuixat molts dels aspectes que els ciutadans coneixem. Cal confiar què de forma immediata l'Ajuntament publiqui el POUM definitivament aprovat, així estarem en condicions de valorar com ha quedat, en especial la normativa edificatòria, doncs la veritat no n'hem estat informats dels canvis.

Pel que fa al POUM de Sant Antoni, aprovat també definitivament sense tantes controvèrsies, recull diverses solucions a la sortida del barri de Can Vila. Estem també a l'espera de més detalls per tal de veure cóm ha quedat aquest tema, tot i què el proper 29 de setembre es votarà en Ple de l'Ajuntament de Sant Antoni una proposta del PUSA per reformar els acessos, per bé que no planteja cap solució alternativa.

15/3/11

121 cases esperen comprador a Sant Pere de Vilamajor i 191 a Sant Antoni

Quelcom està passant quant, com menys, 113 cases esperen comprador i 8 esperen llogater al nostre municipi. A preus mitjos que ronden la desmesurada xifra de 400.000 Euros. 800 de lloguer.

A Sant Antoni són 191 les cases en venda o lloguer, a un preu mig de 220.000 Euros. 650 si són de lloguer.

I totes les de Sant Antoni...

Els preus encara han de baixar entre un 20% i un 43%. No tingueu pressa. I en qualsevol cas, a Sant Antoni més barates.

Destaquem, pel seu interès, una estructura de 4 pisos a Can Derrocada, en un pendent del 30%, pel mòdic preu de 50.000.000 Ptes., amb llicència caducada i actualment il.legalitzable. Tot un xollo:



8/3/11

Terratinents que no fan poble


No ha estat una bona notícia que el POUM hagi de subsanar un grapat de deficiències tècniques revelades per uns funcionaris que no han passat del "GoogleMaps" per conèixer la realitat del nostre municipi. Funcionaris que només saben d'urbanisme el què diuen els articulats de les normes, reglamentistes tecnòcrates que no saben passar del planell quan decideixen el futur econòmic i social dels municipis, que resten obligats a passar pel cedaç de tanta incompetència.
Sia com sia, per molt que ho han intentat, enviant al pou d'acords amb Sant Antoni de Vilamajor temes candents que afecten al futur urbanístic del nostre municipi, aquests cartesians ineptes no han desvirtuat l'essència del POUM, quin pilar inel.ludible és l'augment de la dimensió del poblet de 1.000 habitants que forma el nostre nucli principal i voltants.

Revisant les estadístiques de transaccions immobiliàries de l'any passat, que juntament amb el balanç estadístic de la construcció a Vilamajor publicaré aviat a Anàlisi Socio-Econòmica de Vilamajor, he comprovat amb els números alló que resulta evident: no tenim res a fer, res a pelar en aquesta dècada.

Observant com l'any 2010 es van acabar a Sant Antoni 55 habitatges per només 9 a sant Pere, es van atorgar 102 cèdules d'habitabilitat a Sant Antoni per només 25 a sant Pere, i tenint en compte que la major part dels habitatges de Sant Pere són unifamiliars on el mateix destinatari fa de promotor, resulta que a Sant Pere s'han venut només 5 habitatges nous per 24 a Sant Antoni.

Tot plegat, el mercat immobiliari de Sant Pere de Vilamajor ha estat només 1/4 part del de Sant Antoni, quan la població és 2/3 parts de la de Sant Antoni.

Sant Pere, llevat de tres promocions immobiliàries al centre, no va aprofitar els anys de boom immobiliari per refer el nucli principal. En el que portem de segle XXI, s'han acabat a Sant Antoni uns 650 habitatges plurifamiliars, per només 63 a Sant Pere de Vilamajor.

Les dades no permeten enganys quant a la competitivitat urbanística netre ambdós municipis, doncs en els tres darrers anys, anys de dura crisi immobiliària (i d'altres) s'han venut a Sant Antoni 113 habitatges nous, i a Sant Pere (tenint en compte també les cases unifamiliars), només se n'han venut 19.

Qe té de dolent Sant Pere de Vilamajor que només atrau a 1 de cada 9 famílies que es compren un habitatge nou a Vilamajor?

Que Sant Antoni de Vilamajor, amb un nucli principal de 3.000 habitants està més desenvolupat en tots els ordres que el petit nucli principal de 1.000 habitants de Sant Pere de Vilamajor, no és cap novetat. Que gràcies a això, Sant Antoni s'ha desenvolupat econòmicament, mentre Sant Pere és el municipi de Catalunya de la seva dimensió amb menys sostre d'establiments comerçials per càpita, no sembla tampoc importar a ningú.

A mi si.

Podem parlar del nou POUM, tant el del 2005 com el del 2008, però tots dos parteixen d'una planificació feta al 1987, que ja preveia, com no podia ser d'altra manera, l'acabament del nucli principal.

Han passat ja 23 anys d'aquesta normativa i no s'ha fet ni un sol edifici plurifamiliar en bloc sobre un solar buit del nucli principal.

Mentrestant, abundant en la disbauxa de la dispersió urbanística dels anys 70, se n'han fet un tip, els terratinents, de vendre parcel.les als barris. Enriquiment fàcil, per fascicles, d'uns pocs, a l'hora que s'egarrapava riquesa del municipi, condemnat a ser una Matadepera de pobre.

Tota la vida porten els solars del centre del nucli principal de Sant Pere de Vilamajor sense servir al propòsit -urbà- pel qual es van planificar, pels quals els mateixos propietaris, junts, ho van planificar ja fa un grapat d'anys. En tot aquest temps només han alliberat una mà de parcel.les per convertir anacròniques casetes en blocs de pisos.

En els propers anys el panorama continua sent descoratjador, doncs les úniques previsions és enderrocar dos o tres dels vells blocs de pisos del nucli per fer pisos nous, aprofitant l'alcada total que permet pujar una o dues plantes més de les què actualment hi ha en aquests edificis.

30 anys de planificació urbanística del nucli principal sense aprofitar.

Impensable en aquesta travesia pel desert de tres anys més, que els terratinents arrisquin ni un sol Euro en fer crèixer el poble. De promotors ja n'hi ha, ja, però els guanys -ho saben be els terratinents- són menors. Els números no els surten, i el risc, la visió del risc que té un terratinent, que és inversament proporcional a les hectàrees de propietat, peruga.

Mal negoci han aconseguit, doncs només 1 de cada 4 compradors potencials d'un pis al nucli principal de Sant Pere de Vilamajor poden fer-ho i  3 de cada 4 se'n van a Sant Antoni, doncs a Sant Pere no hi ha oferta i la que hi ha, per al què s'hi troba, fora de tota mida.

És curiós que els valors cadastrals de Sant Pere de Vilamajor no s'hagin revisat des de 1987.
És curiós com ningú parla d'aquest desfasament, ni de les conseqüències que té per l'Hisenda Municipal. Pacte de silenci que ni la proposta de Govern més agoserada trencarà en les properes eleccions, per assenyada que sigui.

Tinc molt clar el què faria si estigués en la meva ma decidir-ho: apujar fins de l'ordre de 5 €/any per m2 sostre edificable, l'impost de Béns Immobles dels solars buits del nostre municipi. Com menys, els terratinents compensarien amb diners al poble d'alló que tenen segrestat en pos d'un "bon negoci". 1 milió d'euros cada any que servirien per paliar la manca de confort de tots plegats.

26/1/11

La Plaça Montseny: una oportunitat perduda (remake)

L'any 2005, quan era membre del la Junta d'una ara desprestigiada Associació, vaig presentat al llavors Alcalde Joan Bruguera una sèrie de propostes per incorporar al POUM-2005. Entre aquestes cal destacar-ne dues que finalment es van incorporar a aquell antic Avantpla del 2005: el camí de Can Tona i la peatonalització de la Plaça del Montseny. Ambdues propostes van ser incloses i han estat tanmateix refrendades pel Poum-2008.

El camí de Can Tona és ja una afortunada realitat. Ara li ha tocat el torn a la Plaça del Montseny.

 
La reforma total de la plaça no ha estat possible per restriccions pressupostàries, decisió que en el seu dia va ser àmpliament criticada pels veïns, per l'AVVSPV i pels grups polítics a l'oposició.

Calia fer quelcom, però. I així s'ha fet, una vegada més.

La solució proposada és aquesta:


Total, com fins ara, llevat de la peatonalització del carrer Comtes de Barcelona. No deixa de ser una xapusa. Xapusa deguda a la ferma oposició dels veïns de la plaça que veien com les SEVES places d'aparcament eren suprimides.
Fixeu-vos en l'esquema, per exemple com els aparcaments en bateria estan dibuixats de manera que en fan l'accés impossible: haurien d'anar girats a l’inrevés. Diuen que es pretén que els cotxes aparquin marxa enrera. I està molt bé posar places reservades per a discapacitats (potser la primera en tota la història del municipi), però no com s'ha fet, una de penjada al mig del no res.
No es podien suprimir les 8 o 10 places d'aparcament que actualment -de forma inapropiada- hi ha al voltant de la plaça: aquest ha estat l'únic objectiu de la reforma.

Malgrat haver estat aprovada la reforma integral tant en el POUM-2005 com en el POUM-2008, sense que, pel què es sàpiga, cap veí presentés en el seu dia cap al·legació, ara, oposició i AVVSPV callen la nova solució. Una solució que ben mirat només és d'ordenació del trànsit.

I el fet de no canviar el sentit del carrer Can Parera del Pla provoca un trànsit afegit que es pot estalviar.

No ha faltat valentia en la solució definitiva, només li ha mancat a l'Alcalde Llesuy les poques ganes que té d'obrir un altre front de crispació d'eliminar uns altres "drets" adquirits pels sacrosants habitants del nucli.

Ben mirat, tot el què s'ha fet, pel que fa a la plaça, és recondicionar-la, sense cap més guany que substituïr arbrat i bancs, és a dir cap millora substancial en l'ús central que té l'indret i què en definitiva hauria d'haver estat l'objectiu a aconseguir, arrodonint de manera magnífica la peatonalització del carrer Contes de Barcelona.

Hem anat enrera amb aquest pas endavant.

Poc hagués costat pensar una mica més i fer un altre solució, com és aquesta:

Fins que els carrers Barcelona i Ginebró s'obrin totalment, no es pot tancar la part nord de la plaça, però si la part sud. El carrer Can Parera del Pla aniria en sentit ascendent i giraria a la dreta en arribar al carrer Ginebró, al contrari de com ara. La mobilitat d'aquests veïns evita el trànsit per la plaça.
El pas de vianants de la part nord (davant el súper) hauria d'anar més a la dreta, fins arribar a les cantonades.

Quedaria una esplèndida plaça de 450 m2 que serviria per a moltes activitats (adhuc l'ampliació del mercat setmanal) i connectada amb el parc existent i el nou carrer per a vianants. En conjunt, 1.200 metres quadrats de plaça al bell mig del nucli.

Certament no hi ha diners per fer una voravia definitiva, però mentrestant unes bigues de fusta fent de vorera de contenció i un reompliment de terra podríen fer els efectes a un cost insignificant.

La pèrdua de llocs d'aparcament compensa de llarg el guany molt notable. En tot cads es contempla l'aparcament a la part nord de la plaça, a dreta i esquerra, de manera que -en desplaçar fins la cantonada el pas de vianants del súper, relativament es guanyen en el mateix indret 2 places d'aparcament. El model proposat per l'Ajuntament és de 6 places d'aparcament més 1 per a discapacitats, i 4 més en horari restringit. El plantejament que faig és de 9 places d'aparcament permanents. Si fos absolutament imprescindible, es podria retallar a la dreta la nova plaça per tal de permetre l'aparcament en bateria perpendicular de fins a 4 cotxes.

Sobren crits i falta imaginació quan es parla de millorar. Però ja se sap, els neourbanites nuclimilitants han de poder aparcar els seus cotxes.

6/11/10

Can Derrocada: 23 anys de planificació urbanística


Can Derrocada al 1987. Fet a mà per en Jacint Bachs



Can Derrocada 2005. Fet amb Autocad per Agàpit Borràs



Can Derrocada al 2010. Fet amb Autocad per en Carles Doñate
Nota: El compteig d'habitatges acabats existents i les parcel.les per construïr s'ha introduït a banda del planell original.

6/9/10

Àlbum urbanístic. Can Derrocada estiu 2010

Esquelet constructiu d'una típica casa de PB+2P, feta en el perceptiu forat de 2,20 m

Típic forat de 2,20 m d'alçada (si fa o no fa l'alçada de les persones que s'hi veuen)


Comença un nou forat...
Bon lloc per posar-hi un dipòsit de gas. Observeu els típics talussos de pendent 1:3 com diuen les normes

No és un niu d'ametralladores, és una casa. Observeu la diferència de les tanques en relació amb la finca adjacent: és la nova manera d'entendre la estètica per part dels tècnics municipals

Construccions de PB+2P i alçada reguladora màxima de 9,15 metres. Observeu com s'ha foradat la muntanya en els 2,20 metres perceptius per la normativa


Un altre nou "esvoranc" aparegut aquest estiu. Observeu l'escrupulós cumpliment de l'alçada de 1,50 metres per a les terres sobreposades. No hi consta pagament de taxa per ocupació de voreres

Medim el forat? Cap problema, deu fer 2,20 metres d'alçada, naturalment. Com tots.

Construcció amb la típica "terrassa" amb el perceptiu mur de fins 1,50 metres d'alçada


Però aquesta altra té el primer premi. Fixeu-vos els ja coneguts murs interiors de 1,5m (!) en talusos de pendent ideal 1:3, i fins i tot de bigues de tren


Típics treballs d'aplanament de barrancs

El nou POUM, ja normatiu, defineix mesures més restrictives:

- En una franja a dos metres al voltant de l'edificació: murs de fins 1,60 m.
- En el cas de rampes d'accés a garatges: murs de fins a 2,40 m, amb un màxim de 4 metres de distància respecte l'edificació.
- En l'espai lliure de parcel.la: L’alteració de la rasant del terreny natural no serà superior a 1m per sobre o per sota. La separació mínima de murs paral·lels interiors de parcel·la serà de 2m i estarà enjardinat. Els talussos tindran un pendent màxim d’1 d’alçada per 3 de base (1:3)
- Els murs als límits de parcel·la, en aquelles parcel·les situades al costat muntanya respecte del carrer que, a 1 metre de l’alineació de vial, presentin un desnivell promig entre 1,50m i 2,50m entre la rasant del carrer i la del terreny natural, s’hi podrà construir un mur de contenció de fins a 2,50 m, si la diferència fos superior a 2,50 m, el mur podrà ser màxim de 3,00 m
Es permetrà només la construcció de dos murs més, que hauran de complir les determinacions dels murs interiors de parcel·la dels punts 3 i 4, fins a arribar a la terrassa on se situï l’edificació.
La separació, entre el primer mur a la línia oficial del carrer, serà com a mínim de 2 metres o l’alçada del mur a vial, en cas que aquesta sigui superior. L’espai intermedi serà atalussat amb una proporció màxima de 1:3 o el nivell natural del terreny i enjardinat.
- A veïns: a la partió, només es permetrà la modificació del terreny natural amb les mateixes limitacions dels murs interiors de parcel·la, si hi ha comú acord entre els dos propietaris. En cas contrari, no es permet la modificació del terreny natural en una franja mínima d’1 m dins de cada propietat. Quan la resant de la partió ja hagi estat modificada respecte el terreny natural per la parcel·la veïna, es podrà modificar en la pròpia parcel·la, en el mateix sentit (ascendent–descendent), sense superar l’alteració en 1 m respecte el terreny natural.
- Tots els murs de contenció visibles des dels espais públics hauran de tenir un acabat exterior amb concordança amb els materials de l’entorn.

DE RES SERVEIXEN LES NORMES SI NO ES CUMPLEIXEN.
DE RES SERVEIXEN LES NORMES SI NO ES FAN CUMPLIR...

Penso que potser el metre per medir que hi ha a l'Ajuntament ha estat comprat al Basar Xinès de Sant Antoni... Ara ho entenc, l'escala està en polçades!!

19/7/10

Campanes de mort a les il.legalitats urbanístiques

Les NNSS-87 donen un marc de referència clar per a les obres i construccions que alteren l’orografia natural del terreny:

- L’ocupació permesa es reduirà en un terç a les parcel·les de més d’un 30% de pendent, i en una meitat a les parcel·les de més de 50%. Les parcel·les amb pendent superior al 100% es consideraran inedificables. (Article 84.2.b.a).

L'ocupació es mesura per la projecció horitzontal de tot el volum de l'edificació. A Can Derrocada s'estableix en el 20% (160 metres quadrats de planta d'edificació), per la qual cosa en un pendent del 30% l'edificació no pot ocupar més de 107 metres quadrats, i de 80 metres quadrats en el cas de parcel.les de més del 50% de pendent.

- A les parcel·les amb pendent en les quals sigui necessari modificar el nivell natural del terreny, només es podran crear plataformes d’anivellació que no sobrepassin 1,5 metres per sobre o 2,2 metres per sota del nivell natural del llindar. (Article 84.2.b.c).

- Si es realitzen plataformes d’anivellació a l’interior de la parcel·la, s’estarà al que disposa l’article 69.bis d’aquestes Normes, que diu textualment: ”Les plataformes d’anivellació a l’interior de les parcel·les (a excepció dels soterranis), s’hauran de disposar de manera que no sobrepassin els talussos ideals de pendent 1:3 (altura:base) traçats des de les cotes, per sobre o per sota, possibles als llindars. Els murs que sorgeixin de l’anivellació del terreny no podran assolir, en cap punt, una alçada superior a 1,5 metres per sobre de la cota natural del llindar, ni una alçada superior a 2,2 metres per sota de la cota natural del llindar".

El que pretenen aquestes normes és evident: només es pot "aplanar" un terreny de forta pendent, limitant -en tots els punts- els 2,2 metres d'alçada en els "forats" que es facin i 1,5 metres en els terraplens que resultin dels moviments de terres.

Al gràfic adjunt es visualitzen aquestes cotes:

En els següents dibuixos s'aprecien els esquemes de plataformes d'anivellament màximes possibles atenent les NNSS-87:

Desnivell del terreny: 1/3


Desnivell del terreny 50%


Amb l'aprovació inicial del POUM-2008, les especificacions són encara més estrictes:

Article 87:

- El terreny natural de l’espai lliure de parcel·la podrà ser alterat per tal d’integrar l’edificació en el terreny en una franja de dos metres al voltant de l’edificació, complint amb l’alçada dels murs de contenció de terres per aterrassaments interiors de la parcel·la, que presa des del seu peu fins a la línia de coronació, no serà superior a 1,60 m. Els talussos tindran un pendent màxim d’1 d’alçada per 3 de base (1:3).
També podrà ser alterat a l’entorn de les edificacions amb un màxim de 4 metres, per a la construcció de les rampes d’accés als garatges no apareixent mai murs de més de 2,40 m d’alçada des del seu peu fins a la línia de coronació.

- Murs a vial: Si el desnivell es situa entre 1,50 i 2,50 m al vial, es poden construir murs de contenció de fins a 2,50 m. Si la diferència de cotes fos superior a 2,50 m, el mur de contenció pot arribar a un màxim de 3,00 m. Es permetrà només la construcció de dos murs més, seguint les especificacions dels murs interiors a parcel.la, de manera que la distància entre el primer mur i la línia del vial no podrà ser inferior a 2 m o l'alçada del mur de contenció a vial, si aquest fos superior.

- Murs interiors: L’alteració de la rasant del terreny natural no serà superior a 1m per sobre o per sota. La separació mínima de murs paral·lels interiors de parcel·la serà de 2m i estarà enjardinat. L’alçada dels murs de contenció de terres per aterrassaments interiors de la parcel·la, presa des del seu peu fins a la línia de coronació, no serà superior a 1,60 m, excepte en el cas de les rampes d’accés als garatges. Els talussos tindran un pendent màxim d’1 d’alçada per 3 de base (1:3).

Article 104
: Per a les parcel·les amb pendent superior al 20%, l’ocupació fixada en les ordenances de la zona es disminuirà segons les proporcions que s’indiquen a continuació:

• del 20% al 40% de pendent, es disminueix en 1/3.

• del 40% al 70% de pendent, es disminueix en 1/2.
• més del 70% de pendent, es prohibeix l’edificació.

Apliquem la norma que apliquem, no entenc com es deixa aparèixer aixó:


Aquest forat ha aparescut a Can Derrocada, entre els carrers Sant Bernat i Tagamanent. El desnivell de la parcel.la supera de llarg del 50% en totes les cotes.

La fotografia és de mijans de juny. Ara per ara el forat té una alcada de 4,60 metres i el terraplé format, més de 5 metres.


Si apliquem les NNSS-87, el forat no podria sobrepassar els 2,2 metres i el terraplé d'1,50 metres.
Aplicant les normes del POUM-2008 el forat no podria sobrepassar 1,60 metres i el terraplé d'1 metre.

El detall del plànol topogràfic oficial, en cotes de nivell de 1 metre, és el següent:



La reconstrucció aproximada dels perfils a límits de parcel.la contigua són els següents:

Perfil sud
Perfil nord
Aplicant l'article 100.2 de la normativa urbanística del POUM-2008, resullten uns pendents de més del 80% per a la cara nord i del 60% per a la cara sud.

Sobren els comentaris.


Al mateix carrer de Sant Bernat, a tocar del frontó de la malograda zona esportiva, s'hi ha fet també un forat que darrerament ja media 3,8 metres.

Ultimant com estic la recollida de proves per a presentar a l'Ajuntament sengles escrits per irregularitats urbanístiques, seguint el procedimnt previst a la Llei del Sòl, des d'aquestes pàgines demano al Sr. Alcalde que, deprés de fer les comprovacions que estimi per convenients, decreti la paralització immediata de les obres descrites, tot coneixedor que permetre il.legalitats urbanístiques és un delicte previst al Codi Penal.

Ara bé, com que en Josep Maria Llesuy, que ja coneix la meva queixa, no n'és més que passiu responsable, de verificar-se il.legalitats caldrà depurar les responsabilitats dels tècnics que han signat la llicència d'obres, si aquesta ja posa de manifest les irregularitats.

El patrimoni natural i paisagístic és un bé de tots, i cal preservar-lo per a generacions futures.

No estic en contra de què es construeixi, però les darreres 18 edificacions fetes a Can Derrocada acumulen més de 52 irregularitats urbanístiques apreciables consentides impunement.


Tots els membres dels grups polítics que han pugnat per "fer més adequat" el POUM, potser no hauríen de girar la cara quan passen, perquè hi passen, per davant de tot el regitzell d'obres fora de normativa que s'han fet i s'estan fent arreu del nostre poble, molt especialment a Can Derrocada. A qui s'omple la boca parlant de preservar la natura, que no sigui tant hipòcrita amb el que té més aprop.

Toquen campanes de mort per als monstres de carn amb cucs de ferro. Qui es vulgui fer una casa en un terreny on ara estaria prohibit edificar, que sàpiga que s'haurà de fer un palafit.

Article 69 bis NNSS-87: Les plataformes d’anivellació a l’interior de les parcel·les (a excepció dels soterranis), s’hauran de disposar de manera que no sobrepassin els talussos ideals de pendent 1:3 (altura:base) traçats des de les cotes, per sobre o per sota, possibles als llindars:

Un exemple pràctic de "talús ideal" de pendent 1:3 a Can Derrocada
Article 84.2.b.c NNSS-87: A les parcel·les amb pendent en les quals sigui necessari modificar el nivell natural del terreny, només es podran crear plataformes d’anivellació que no sobrepassin 1,5 metres per sobre del nivell natural del llindar.

Exemples de plataformes d'anivellació típiques a Can Derrocada

Una altra versió dels "talussos de pendent ideal 1:3" a Can Derrocada

Imaginativa solució per convertir en pla un pendent natural del 23%

Art. 84.2.a)
- Alçada reguladora: Planta baixa + 2 pis = 9,15 metres.

Art. 133.5- Serà planta soterrani tota aquella que no sobresurti més d'un metre per sobre del nivell de terres definitiu.
La part o parts de la planta soterrani que sobrepassi aquesta alçada d'un metre seran considerades a tots els efectes com planta baixa.

Típica casa de quatre plantes a Can Derrocada

Potser ja en hi ha PROU!

Llei d'Urbanisme de Catalunya

Article 12. Acció pública
1. Qualsevol ciutadà o ciutadana, en exercici de l’acció pública en matèria d’urbanisme, pot exigir davant els òrgans administratius i davant la jurisdicció contenciosa administrativa el compliment de la legislació i del planejament urbanístics, exercici que s’ha d’ajustar al que estableixi la legislació aplicable.
2. L’acció pública a què es refereix l’apartat 1, si és motivada per l’execució d’obres que es considerin il·legals, es pot exercir mentre se’n perllongui l’execució i, posteriorment, fins al venciment dels terminis de prescripció determinats pels articles 199 i 219, sens perjudici del que estableix l’article 202.

Article 199. Prescripció de l’acció de restauració
L’acció per a requerir la legalització de les obres o de les actuacions dutes a terme sense llicència, per a ajustar-les a la llicència atorgada o per a adoptar altres mesures de restauració prescriu al cap de sis anys, a comptar d’acord amb el que disposa l’article 219, a excepció dels actes nuls de ple dret, que resten subjectes al que estableix l’article 202.