Els hem vist -i no vist- arreu on ens mobilitzat. Des del 2012 fins ara mateix.
Habillats amb les seves armilles de color verd, blau o groc. Sempre hi són. Hi són molt abans de què arribem i no pleguen fins que fa estona que hem marxat.
Ells són la intendència, la comunicació de tu a tu, el servei d'ordre, l'auxili dels que s'indisposen, una cara amable per si vols informació o qualsevol cosa que puguis necessitar. Ells instal·len tot perquè ho trobem tot apunt quan arribem.
No, no són Testimonis de Jehovàh trajats que truquen a casa i ens interpel.len pel carrer, no, ells no fan apostolat.
Sempre a punt. Han dissenyat i fet possible sis diades inconmensurables i una infinitat d'actes arreu de Catalunya. Cada cap de setmana, a cada fira, en cada mercat municipal, hi són. Sempre amb un somriure, sempre disposats a parlar amb tothom que s'hi acosta. A explicar-los el què passa.
Milers i milers d'homes i dones, milions d'hores de feina desinteressada per complir amb els objectius de la pròpia ANC que són els de la majoria de catalan@s. Sempre a punt.
Sense ells -pastorets- els nostres ramats il·lusionats no haguéssin pogut anar tant amunt a la recerca de noves pastures, i ara molts com jo ens sentiríem sols i en certa manera desamparats.
Ara, aquests anònims que sempre hi són, també donen la cara, i qui sap si perquè se la trenquin. Ara són els valents organitzats que ens fan sentir la revolta amb un somriure.
Uns fan discursos i comparexences per fer valer els nostres drets i aconseguir que els exercim, altres responem a la crida manifestant-nos pacíficament, però trobar-me als voluntaris quan cal, arreu, em dona la major confiança i l'exemple que, ara, quan ens calen totes les forces, ens anima a sortir al carrer i fer coses impensables per "gent d'ordre".
Són l'ànim a no defallir i el comfort d'estar com a casa.
A tot@s el voluntaris de l'ANC, a totes les Assemblees Territorials, moltes gràcies per ser-hi; sense vosaltres no hagués estat possible. Si nosaltres sóm la flama, vosaltres sou l'espelma. Gràcies.
