Darreres entrades:

27/9/08

Última hora: ERC demana una dot per ser parella de fet de CiU en el Govern municipal. ISP ens explica la seva sortida del Govern

COMUNICAT DE PREMSA

Sant Pere de Vilamajor, 24-09-2008


Com a conclusions de l’assemblea extraordinària celebrada el passat dimarts 23-09-08 es va acordar la no acceptació de l’oferta d’entrar a govern en les condicions proposades per l’actual equip de govern.

Esquerra és la 2a força política municipal. No és una peça de recanvi per substituir la recent dimissió de la regidora d’ISP, 5a força política municipal.

Malgrat això, Esquerra no es nega al diàleg i proposa establir una segona ronda de contactes. Aquestes haurien de servir per negociar partint de zero un nou pacte i programa de govern. Esquerra proposarà uns punts irrenunciables del nostre programa electoral i que el govern municipal resultant, si és dóna, reflecteixi la correlació de forces dels grups integrants.

Grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a Sant Pere de Vilamajor.


De la seva banda, Independents de Sant Pere (ISP) ens explica a la xarxa els motius de la seva renúncia a continuar formant part del Govern municipal

Pel que sembla, a en Llesuy tothom l'estima però ningú es vol casar amb ell. Sens dubte, el millor estat és el de nuvis.

Veure també: De la barra de pa a l'entrepà

26/9/08

La Clau -de volta- de Vilamajor

Llegeixo el darrer número de "La Clau de Vilamajor" la revista aperiódica d'informació municipal, i no deixa de sorprendre'm.

Les meves limitacions en temes "de lletres" fan que tot seguit demani opinió al meu fill gran, estudiant de segon de Periodisme: amb un sol cop d'ull, veig en l'expressió de la seva cara la justificació dels calers que m'està costant la seva formació.

No faré una anàlisi permenoritzada del contingut del butlletí, i em limitaré als aspectes que considero més il.lustratius.

Feia quatre mesos que l'Ajuntament no ens oferia aquesta publicació. Alló més normal seria, en el seu sentit essencial de crònica institucional del municipi, posar-nos al dia de tot alló que d'important ha succeït en aquests més de 120 dies. En canvi d'aixó, que ens trobem?

- Un editorial d'en Josep Maria Llesuy, impecable des del punt de vista del contingut i redactat, però centrat tant sols en la immediatesa de les pasades vacances (la seva modèstia no el deixa però dir que, de fet, va pencar de valent sense fer-ne més que un mós de les vacances).

- Segueixen dos full-glossa de la Festa Major, amb bona profussió d'imatges.

- Dos articles dedicats al nou POUM; l'un una apologia justificativa del Regidor d'Urbanisme (el mateix Alcalde) i una altre una liviana descripció dels canvis respecte l'anterior POUM. El tema, tant fonamental, bé hagués calgut un monogràfic...

- Una altra apologia governamental, en aquest cas en relació amb l'ordenança de civisme. No té desperdici. Sorprén que s'ometi l'altre de les acepcions terminològiques del verb "ordenar", contradictoria amb la roda de molí (podeu comprovar-la aqui). De forma magistral ens aconsella fer un examen de consciència abans d'obrir la boca.
Eus aquí la grandesa del tema -com diria en Monegal- que no puc per menys que demanar que aquest passi a ser el primer article de l'Ordenança. Així es semblaria més al Nou Testament i passaria a ser una ordenança de culte.

- Segueix La Clau amb novetats (programació de l'Àrea d'Esports, nova concessió del servi d'aigua i la compra d'un nou vehicle municipal),.

- Per continuar amb les columnes destinades al grups polítics municipals: simptomàtic.
Un CiU que emula en Macià amb una apologia de l'Onze de Setembre, de catalanitat desbordada -de la que no en tinc cap dubte-, però... això és tot el que interessa de dir, interessa de que escoltem d'alló que ha passat a la petita casa nostra (Sant Pere de Vilamajor) en més de quatre mesos?
ERC, de la seva banda, centra apropiadament la seva opinió sobre un tema transcendental i d'actualitat, el nou POUM, i ho fa repicant el seu posicionament institucional.
El GISP ens fa saber la seva opinió sobre l'actualitat, mentre el PSC ens proporciona un cop d'efecte digne de la millor campanya publicitària per a un producte que s'intueix però que no s'acaba de comprendre; un safareig sense roba, roba estesa birlada de la l'àvida curiositat del lector ansiós del safareig. Novament en Monegal ens diria que ens han deixat amb el caramel a la boca.
Segueix l'ISP en la mateixa simpàtica línia cumbaià amb què sempre ens deleita, alegre, torna a agafar la cartera per anar a l'Escola.
L'editorial dels dos darrers grups em recorda, no sé perquè, a en Doreamon. El PPC, entestat en agredir-nos en espanyol per articular un missatge-cóctel que passa de l'estratosfera fins arran de terra, del que de debó no acabo d'entendre-li el sentit. I per acabar, el grup de C's ens recorda, com ho feia el PPC, que hem entrat en crisi, però, començant bé, acaba lligant l'aire sobrefilant el vell discurs de l'autonomia financera municipal.

- Tanca d'edició un recordatori de tot alló que podem fer en el lloc web de l'Ajuntament.

Recapitulant, 12 fulls:

- Una portada, sobada, dels nostres estimables Gegants.
- Un full de tràmit amb els crèdits i els teléfons d'interés.
- L'editorial, amanida amb les fotos i competències de l'equip de Govern.
- Dos fulls glosant els actes de la Festa Major.
- Dos fulls més de notícies -institucionals- del municipi.
- Quatre fulls (de fet la meitat del contingut) d'opinió dels grups polítics amb representació en el Ple.
- Un full final dedicat al lloc web de l'Ajuntament.

... ! ...

No ha pagat la pena esperar quatre mesos.

En resum, cal replantejar-se molt seriossament l'utilitat, objectius i línia editorial d'aquesta revista, que en qualsevol cas, llegida en perspectiva, ens ofereix una visió del municipi extraodinàriament pobre respecte tot alló que tots estan fent per enriquir-lo. L'alternativa de caure en refregir tot allò -impecable i de molt bon nivell- que ens ofereix puntualment el lloc web municipal, seria una solució, per facilona, inadequada.

Com sia que el meu fill gran no s'ha ofert a donar-hi un cop de mà, potser trobarem algú altre de més adequat que faci útil aquesta quatricromia.

I que consti que no critico tant el que s'escriu com precissament alló que caldria escriure i no s'escriu. I vagi per endavant el meu reconeixement sincer a l'esforç i a totes les persones que fan possible que La Clau aparegui de tant en tant.

24/9/08

Darreres dades sobre la compra-venda d'habitatges a Vilamajor

En el segon trimestre de 2008 s'han venut a Vilamajor un total de 15 habitatges, una tercera part dels què es varen vendre en el mateix trimestre dels tres anys anteriors.

Veure totes les dades a Anàlisi Socioeconòmica de Vilamajor.

23/9/08

L'avant pla del POUM de Sant Pere de Vilamajor: una decepció

(23 de setembre de 2008)

El nou avantpla del POUM va ser aprovat pel Ple de l'Ajuntament el dia 31 de juliol de 2008.

Disposem de dos mesos per presentar-hi suggeriments.

La magra documentació que es publica als medis digitals de l'Ajuntament no em permet fer una anàlisi amb la dimensió que voldria, però si vull destcar alguns elements que considero fonamentals:
  1. Es torna a passar de la filosofia conceptual als plànols: una nova caiguda al buit que desmereix l'urbanisme entés com la creació d'un espai per viure.
  2. Les novetats respecte l'avantplà de 2006 són inapreciables, llevat de la nova ubicació de l'IES, que per cert ha seguit les tesis que vinc defensant des de fa tres anys, i que en realitat ja està dada i beneïda. Amb aixó, tot un seguit de deficiències continuen presents, sense resolució.
  3. Sense el Pla Especial de La Força, el POUM no hauria de continuar la seva tramitació.
  4. La solució proposada per la fàbrica de Pinsos Picart no s'ajusta a les posibilitats reals per a la negociació.
Tot plegat, una decepció, un avant pla fet de pedaços i de presses.

No desmereixo amb aixó la valentia de l'actual consistori en desactivar les tres operacions estrelles de l'anterior avant pla.

He de destacar, però, una especial menció en la memòria informativa, que complau les meves llargues reinvindicacions i denúncies formals: Pel que fa a les parcel·les existents es preveu crear un marc normatiu més estricte quant al moviment de terres per a la implantació dels habitatges. D’aquesta forma s’intentarà que les noves construccions siguin més respectuoses amb l’entorn i assoleixin unes condicions més favorables amb el paisatge urbà.
De fet, però, amb les normes urbanístiques vigents ja n'hi havia prou; el problema és que govern rera govern se les han saltat pel forro, generant abominacions d'impossible recuperació. (Tot i què la Llei d'Urbanisme preveu que la caducitat per a l'exigència de restauració de les obres irregulars és de sis anys, mai ningú s'ha atrevit a fer-ho a Sant Pere de Vilamajor).

Els defectes del POUM mantenen la subtil deficiència de no poder ser criticable per alló que diu, sinò pels greus defectes en tot alló que omet. Així, a la vista de qualsevol observador, en valorar les propostes que ens ofereixen, poques pegues hi troba; entretingut en aquest objectiu queda al marge de tot allò que el POUM no resol. A més de valorar les respostes donades, cal fer-se les preguntes adequades, com ara:

- Comerç?
- Jovent?
- Gent gran?
- Mobilitat sostenible en els nous horitzons?
- Realment un poble de 10.000 habitants?
- Defensa de l'estètica urbana?
- Equipaments en els nuclis?
- Aparcament?
- Vertebració dels nuclis dispersos?
- Plaça Major?
- Porta al Parc Natural?
- Activitats econòmiques?
- Supramunicipalitat?
- ...

Tot aixó és difícil de veure en uns plànols, però sens dubte haurien de guiar la mà del que els fa. I no és cap crítica per a ningú; és només una decepció.

Després de tres anys de batallar i invertir-hi un temps del qual no disposo, ja estic cansat. Des del meu convenciment, fruit de llargues reflexions, de què aquest no és el planejament que posarà Sant Pere de Vilamajor en les circumstàncies reals d'aquest segle, des del meu convenciment de què aquest planejament no resol en mínima proporció els problemes derivats de la singularitat espaial i social del nostre municipi, des del meu convenciment de què aquest POUM no ve a millorar gaire les deficiències de qualitat de vida dels ciutadans de Sant Pere, estic cansat fins i tot d'argumentar-ho. Serà que no pot ser.

Com sia que ja existeix una Comissió d'Urbanisme, plural i ben representada, que ha passat, pel que sembla, el filtre del POUM que ara se'ns presenta, haig de concloure que és aixó el que es vol. Així doncs, cansat, tiro la tovallola des de la responsabilitat d'haver fet tant com he pogut.

Sense cap afany de protagonisme, passo doncs a ser una anècdota en aquest tema.

Veure tots els articles publicats en aquest bloc sobre Desenvolupament urbanístic

A més:

El Parc Urbà de Llevant: un projecte motor per al municipi
Consideracions generals respecte dels equipaments
Nous reptes per al model residencial dels municipis
I ara en volen dir "barris"
Un poble de 10.000 habitants

I també els dedicats al comerç:

Càlcul comercial
Introducció: Reconstrucció i competitivitat del comerç a Sant Pere de Vilamajor
Primera part: Reconstrucció del comerç a Vilamajor (I): reequilibri quantitatiu
Segona Part: Reconstrucció del comerç a Vilamajor (II): el comerç de proximitat
Reconstrucció del comerç a Sant Pere de Vilamajor (i III): la proposta


(24 de setembre de 2008)

Arran de l'anterior article en relació amb el POUM de Sant Pere de Vilamajor, he rebut un comentari a "Altaveu de Vilamajor".

Amb la intenció d'animar un necessari debat sobre el tema que permeti tant l'anàlisi de la proposta actual, com sobretot de què s'informi al conjunt de la ciutadania del que realment es vol fer i de les diferències respecte l'anterior avant pla, sense que serveixi de precedent ni coincideixi amb la meva opinió, a continuació transcric el comentari rebut, doncs reflecteix un estat d'opinió que mereix de conèixer-se en tot el seu abast.

-------------------------------------------
No entenc gaire d'urbanisme. No entenc gaire de dret administratiu. Ni tant sols entenc als polítics. Això sí, tinc molt sentit comú.
Al llegir l'article sobre el POUM de Sant Pere en aquest bloc m'han assaltat nombroses preguntes, de les quals no tinc resposta per la meva coneguda manca de coneixements. Però si que he intentat aplicar el meu sentit comú i he vist moltes "irregularitats".

1.- L'anterior govern (ERC-PSC-ISP) volia aprovar un POUM on, entre d'altres, hi havia la possibilitat (conveni) de tenir tota una franja de serveis a canvi de la construcció de 13 cases unifamiliars. El CiU, partit a l'oposició, es va negar en rodó a l'igual que la Comissió d'Urbanisme. Va haver un canvi de govern i el nou gestor (CiU-IPS-PSC-PP)) va anul·lar el conveni abans esmentat.

2.- A canvi el nou govern ens ofereix el mateix que l'anterior govern (sense el conveni) més la requalificació de la zona situada entre Sant Antoni i Sant Pere.
El sentit comú en diu el següent:

-no és millor 13 cases que no pas totes les que es poden construir a la nova zona a requalificar? (que segur que són més de 13)
- No ens donaven més zones d'equipaments amb tretze cases que no pas amb tota la zona nova de requalificació?
- No es volia crear una zona de comerç a Sant Pere? La gent que visqui a prop de Sant Antoni (zona nova de requalificació), on anirà a comprar, a Sant Antoni o Sant Pere?)
- Amb el pas del temps, els nous veïns no demanaran que la Puntiblond marxi per problemes de salubritat, sorolls, etc? No estem hipotecant una indústria que ara per ara no resulta perjudicial però que dóna molts llocs de treball?
- No serà que l'actual govern ha hipotecat tots els terrenys o solars, que els hi pertocaven a la requalificació dels terrennys del Canal, pels convenis de Can Castella i La Rectoria i ara es troba que no en té? ´
- No es requalifica una nova zona per poder pagar els projectes monumentalistes del senyor alcalde?
- No és requalifica per poder pagar els enormes deutes del consistori?
- No és veritat que el senyor alcalde (Josep Maria Llesuy) i el regidor de cultura (Higini Herrero) formaven part de la primera comissió d'urbanisme? No és cert que ells van signar l'informe final on es deia que el poble no podia créixer cap al sud?

Em sorgeixen molts preguntes les quals no tinc resposta. Bé, menteixo, si que tinc resposta. Els polítics de Vilamajor no pensen en el poble sinó pensen en pujar al poder (com qualsevol polític). Una vegada al poder veuen que les coses no són igual dins que fora. Veuen que els anteriors govern no feien més per què estaven lligats de mans i peus, com ara resulta que estan ells. Crec que el partit governant actual va aixecar massa la veu i ara es veu obligat a baixar-la davant les circunstàncies.

Gràcies aquest bloc, veig que no sóc l'única que pensa igual.
Malgrat tot puc estar equivocada, per això demano aclariments a tots els meus dubtes als lectors d'aquest apartat, ara per ara, l´únic forum d'opinió de Vilamajor

Gràcies

(Anònim)
-------------------------------------------

(25 de setembre de 2008)


Li prego si te a bé de publicar aquesta resposta al ANONIM “Comentaris apareguts a “Reflexions”

Més que res per desfer mals entesos i inexactituds.

La veritat, es que jo tampoc hi entenc gaire de res del que aquesta persona diu que no hi entén, vagi això per endavant… ni tant se val de polític. La veritat es que servidor, des de que ha arribat a la responsabilitat que ocupa per desig dels veïns d’aquest poble, sols n’ha fet els Onzes de Setembre de política, la resta dels dies tant jo com la resta dels companys de govern, els passem fent de gestors.

Be: anem al assumpte:

1. Ni l’oposició, ni la Comissió d’Urbanisme del Consell del Poble, van retirar la proposta del POUM, varen ser les profundes desavinences del equip de govern existent i el convenciment que contravenien un sentit elemental, … no sols per les tretze cases!

2. 13 cases… a quin cost? 30% de sostre edificable en pisos de protecció oficial… a on? qui posa els solars i edifica aproximadament 17 pisos de protecció oficial als que t’obliga la llei d’urbanisme?

A la zona de la Creueta i a la ZONA D’EQUIPAMENTS de Can Son, no hi ha més d’un 20% de pendent? (no urbanitzable per llei d’urbanisme)

Volem salvar el casc antic? Joia patrimonial d’aquest poble, o volem rebentar-la afectant-la amb trànsit directa des de la BP 5107, amb trànsit de cotxes i autocars, cosa fantàstica segons l’anterior planificador.

El cost de la zona de Can Castellà, li costa molt menys esforç al poble que els pisos de VPO anteriorment esmentats, i això si, el tracte de col·laboració, és també fruit d’un conveni.

Es que a Sant Pere només hi viu gent del nucli?, es que els que vivim a les perifèries i als ravals, som ciutadans de segona?, no podem acostar el comerç de SANT PERE més a prop de les nostres llars, amb unes zones de aparcaments folgats, parcs de zona verda per quan surtin els nois i nens de les escoles i l’institut, encara que no oblidem el comerç de proximitat ben fornit i contemplat a l’actual avanç de pla al nucli?

Si els terrenys de Can Canal estan hipotecats, ja ho estaven abans de que entrés aquest nou equip de govern, per contra, jo la convido a repassar bé el conveni de Can Castellà,(és a l’abast de tothom) i veurà que això és així.

El senyor de la PUNTIBLOND, si decideix marxar ho farà amb un conveni de col·laboració i si és necessari, no abans de 12 anys (totes les empreses avui dia tenen assegurada aquesta projecció de futur?)

És que l’equip de govern, no ha ratificat aquells convenis del govern anterior, MOLT BONS pel poble, a pesar d’ésser una forta hipoteca, amb un cost brutal pels beneficis municipals? (MIRIS el conveni RECTORIA)

Els NOSTRES deutes, són a la vista, més i millors serveis, actuacions de millora urbana, més control i vigilància, més activitats extraescolars, més activitats de lleure i cultura, el doble d’activitat a benestar, Ep! d’aquest endeutament ens hem de sentir culpables? Aquesta és la obra d’un alcalde MONUMENTALISTA?

El senyor Llesuy i el senyor Herrero, no eren els únics de la Comissió d’Urbanisme, ni tant sols eren la majoria (hi havia molta més gent) i àdhuc, un d’ells (el Sr. Herrero o Llesuy) va apuntar que “per mor del consens” no faria constar el seu desacord amb algun dels temes aprovats, però que si accedien a llocs de responsabilitat, els posarien damunt la taula.

És molt fàcil criticar als polítics, miri, ser polític en un poble com el nostre, no és fàcil, t’hi has de d’entregar, jo li recomano Sra… ANÒNIMA, que a les properes eleccions entri en aquest món, i sabrà el pa que s’hi dona. No baixem la veu, no ens cal, tenim un projecte clar per aquest poble, i el defensarem fins al final, en té vostè un de millor?

Nosaltres, també en tenim unes quantes… de preguntes, perquè ARA i no fa quinze dies? Es una cosa merament casual? O es CAUSAL?

Miri, som sabedors que gent n’hi ha que no esta d’acord amb nosaltres, només faltaria. Ara tingui la seguretat, que estem treballant cada dia per un projecte per Sant Pere que sigui bo per nosaltres i millor per els nostres fills.

Li recomanem que podent participar directament en els processos que critica, hi participi ... HO POT FER.

Sense cap mena d’anonimat i sense baixar la veu.

Josep Ma. Llesuy.
----------------------------------------------

19/9/08

Un parell de videos

Fita històrica: ja hem arribat a 1 turisme per cada 2 habitants de Vilamajor

A Vilamajor el 2007 s'ha arribat a dues xifres emblemàtiques:
  • Ja hi ha censats 5 cotxes per cada 10 habitants (504 per 1.000 habitants).
  • Ja tenim 1 motocicleta per cada 10 habitants (103 per cada 1.000 habitants).
Sant Pere de Vilamajor supera com és habitual a Sant Antoni en aquestes dades, respectivament 526 contra 489 cotxes per 1.000 habitants, i 116 contra 94 motocicletes per 1.000 habitants.

Veure l'evolució a Anàlisi Socioeconòmica de Vilamajor.

17/9/08

Tres quartes parts dels residents a Vilamajor han nascut a la província de Barcelona

Un 75% de la població resident als municipis de Vilamajor ha nascut a la província de Barcelona, segons dades del padró d'habitants del 2007.
La proporció és gairebé idéntica en els dos municipis: un 76,0% a Sant Pere de Vilamajor i un 74,9% pel que fa a Sant Antoni.

Estructura de la població dels municipis de Vilamajor per lloc de naixement. 2007
Dades en percentatges sobre el total de cada municipi. Padrons d'habitants 2007.

Hi ha però una
sensible diferència pel que fa a la població nascuda a cada municipi, doncs el 19,1% de la població resident a Sant Antoni (quasi 1.000 persones) ha nascut al mateix municipi, contra un 13,0% en la població de Sant Pere de Vilamajor (unes 500 persones).
També, pel que fa a la població nascuda al Vallès Oriental (fora dels municipis de referència), hi ha diferències, doncs a Sant Antoni representa el 17% de la població total i a Sant Pere el 14%.
Els nascuts fora de Catalunya (tret dels estrangers) només representen el 14% a Sant Antoni i el 17% a Sant Pere, del total de la població. D'aquests, gairebé la meitat (6,6% a Sant Pere i 6,5% a Sant Antoni) són d'origen andalús.

A Sant Antoni, el 85,5% de la població menor de 45 anys ha nascut a Catalunya, contra el 88,4% de Sant Pere.
En canvi, entre
la població major de 45 anys, a Sant Pere ha nascut a Catalunya el 57,5% de contra el 65,1% de Sant Antoni.

L'explotació del padró també ens dóna una radiografia de l'evolució recent per lloc de naixement. Així, el 14% de l'increment de població que hi ha hagut a Sant Antoni en els tres darrers anys correspon a nascuts en el propi municipi, per un 17% de la mateixa dada a Sant Pere.
Tanmateix, de l'increment total de població en els tres darrers anys, el 15,4% del de Sant Antoni s'ha fet amb població nascuda a l'estranger, que ja significa el 8,2% del total, mentre que a Sant Pere la població estrangera ha aportat només el 7,6% de l'increment net de població en els darrers tres anys, significant actualment el 5,1% de la població total resident.

A destacar també que els nascuts a la resta de províncies de Catalunya (fora de Barcelona) no han experimentat variació en els tres darrers anys ni a Sant Antoni (variació neta de 2 persones en tres anys), ni a Sant Pere (disminució neta de 1 persona en aquets tres darrers anys).

El gruix de l'increment de població han estat nouvinguts del conjunt de la província de Barcelona, un 64,8% del creixement total dels tres darrers anys a Sant Antoni (on signifiquen el 56% de la població total) i un 64,6% a Sant Pere (on són el 63% de la població). Gairebé un 40% d'aquests han vingut del Vallès Oriental.

De la seva banda, el creixement vegetatiu (naixements menys defuncions) ha aportat a Sant Antoni el 15% de l'increment de població que hi ha hagut en el 2006 (darrera dada publicada), i un 21% a Sant Pere.

(Properament totes les dades a Anàlisi socieconòmica de Vilamajor. De moment potser us interessarà l'article: Moviments migratoris a Vilamajor).

16/9/08

De la barra de pà a l'entrepà

La decisió de l'ISP en la persona de Lola López d'abandonar el govern de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor el deixa en minoria.

Amb aixó, les hipótesis en relació amb l'entrada de nous socis de govern podrien tenir en aquesta situació -curiosament- una més oportuna consideració.

Diu l'Agrupació Municipal de CiU:

"A la curta o a la llarga el fantasma que ha vist ISP pot fer-se realitat, i precisament forçat per la seva decisió. El govern en majoria d’un equip políticament plural és complicat i difícil, però més ho és si aquest equip està en minoria. No es podrà recriminar a ningú si ara (ARA I NO PAS ABANS) es busquen suports estables per a seguir governant amb el programa que es va consensuar el 2007". Sant Pere de Vilamajor, 12 de setembre de 2008.

Mentrestant els medis digitals de l'ISP encara, avui, no ens expliquen res al respecte. (*)

Veure notícia publicada a l'Actualitat del Baix Montseny.

(*) Amb posterioritat a la publicació d'aquest comentari apareix el comunicat d'ISP al respecte.

15/9/08

Construcció: aturada d'ase

Evolució dels projectes d'habitatges iniciats a Vilamajor. Gener-Juny
Font: Col.legi d'Aparelladors de Barcelona.
Les dades corresponen als projectes visats durant el primer semestre de cada any.

8/9/08

Pinsos Picart: breu crònica d'un escac

La Llei 3/1998 d'Avaluació ambiental de les activitats exigeix que totes les activitats pre-existeents de caire industrial, i d'altres, havien d'adaptar-se -per a la seva continuitat- a les prescripcions ambientals de la Llei. Òbviament les noves activitats es tramitarien seguint la nova Llei.

Després de successives pròrrogues, l'1 de gener de 2007 va finalitzar el termini per a què totes les indústries presentessin als Ajuntaments i altres administracions ambientals, els expedients d'adequació. Les activitats no adequades a la Llei quedarien a partir d'aquell moment clandestines.

Pinsos Picart, veterana empresa fundada el 1953, i controvertida des de fa temps per la seva ubicació al nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor, ha protagonitzat i és protagonista de l'afer més embolicat d'aquest procés d'adequació a la Llei. Heus aquí la crònica dels fets:

En data 29 de novembre de 2006, un mes abans de la finalització de la darrera pròrroga legal, Pinsos Picart presentà un projecte de sol.licitud de llicència ambiental per a les dues activitats que té situades en el nucli urbà.

Observades deficiències, per Resolució d'Alcaldia de data 20 de desembre de 2006, l’Ajuntament requerí a l'empresa perquè presentés la documentació necessària per continuar el tràmit de l’expedient de petició de llicència ambiental, concedint el termini de quinze dies per a la presentació, i suspenent-se mentrestant el tràmit de llicència ambiental a la manca de documentació essencial per a l'avaluació. A més, com sia que en el projecte constava l'existència d'un túnel que travessa el carrer Nou entre les dues fàbriques, l'Ajuntament incoà un expedient d'ocupació de domini públic per al subsòl.

En data 12 de gener de 2007, Pinsos Picart presentà escrit d’al·legacions, al·legacions que foren desestimades per silenci administratiu.

En data 26 d'abril de 2007 l'empresa presentà documentació complementària per a la continuació del tràmit. (Havia guanyat més de tres mesos).

(Canvia el Govern municipal)

En data 1 de novembre de 2007, sis mesos més tard, el tècnic municipal informa desfavorablement la documentació presentada.

El 10 de gener de 2008 (ja ha passat un any) finalment l'Alcalde resol la caducitat de l'expedient de llicència ambiental per paralització de la tramitació a instàncies del sol.licitant, en no aportar documentació tècnica indispensable per a la tramitació. Es concedeix un nou termini de tres mesos per a què l'empresa aportés la documentació requerida en la resolució de 20 de desembre de 2006.

El 27 de març de 2008, el Ple de l'Ajuntament aprova l'esborrany de Conveni amb Pinsos Picart per tal de donar una solució pactada a la problemàtica generada per la caducitat de llicències. (I també en l'empeny d'aconseguir la titularitat pública de la masia de Can Derrocada, finca malmesa per la superposició d'instal.lacions fabrils).
En essència, apart de la edificació residencial de la fàbrica vella, ja prevista en les NNSS-87, es planteja per a la finca de la masia de Can Derrocada la requalificació en residencial (planta baixa més 3 pisos), de l'ús administratiu actual -que no residencial- de part de la finca (nova fàbrica), i la resta de la finca (zona unifamiliar aillada segons les NNSS-87) en equipament públic (nou Ajuntament) en concepte de cessió obligatòria i gratuita. A canvi es determina el sòl industrial per a la ubicació de l’empresa a deslocalitzar, amb dues opcions:
Opció A.- L'empresa proposa un terreny adient com a nova ubicació de l’empresa, i l’Ajuntament requalifica aquest terreny perquè sigui apte per a l’ús industrial.
Opció B.- L’Ajuntament cedeix un sòl industrial, adient i suficient a l'empresa, amb dret d’ús per a cinquanta anys, el que comporta que la qualificació de la finca d'ús actualment administratiu (nova fàbrica) passi a ser residencial però de planta baixa i 2 pisos.

El dia 10 d’abril de 2008, Pinsos Picart presentà un escrit i altre documentació demanant la continuació del tràmit de llicència ambiental, excloent de la seva petició la part d’indústria ubicada en zona urbanísticament qualificada de unifamiliar aïllada (finca de la masia).

En data 11 d’abril de 2008, finalitzà el termini de tres mesos donats a l'empresa per presentar la documentació requerida pel tràmit de petició de llicència ambiental.

En data 18 d’abril el tècnic municipal informa desfavorablement sobre la documentació aportada a l’expedient. (Les pròrrogues s'han esgotat; el temps es precipita).

El 5 de maig, Pinsos Picart respon a la proposta de Conveni declarant-lo com inacceptable atenent a què les compensacions ofertes per l'Ajuntament es valoren manifestament insuficients. Segons sembla es preten fer valer un inexistent dret indemitzatori pel cessament d'una activitat il.legalitzable (!).

Els defectes de fons en la tramitació de la llicència, juntament amb la no acceptació per part de Pinsos Picart del Conveni que donava sortida airosa al problema de la impossibilitat de legalitzar la indústria, portà al Ple de l'Ajuntament, en sesió extraordinària de 8 de maig de 2008, a:
  1. Mantenir la proposta de Conveni (l'Alcalde havia demanat la seva caducitat).
  2. Declarar la caducitat i arxiu de l’expedient de sol·licitud de llicència mediambiental de Pinsos Picart S.A.
  3. Incoar expedient de cessament d’activitat a l'empresa.
Aquesta proposta fou aprovada amb l'abstenció del regidor Sr. Higini Herrero per incompatibilitat per motiu del lligam familiar amb la propietat de l’empresa. És de destacar un únic vot en contra, al punt 1, de la regidora d'ISP, obrint una crisi de govern ràpidament resolta.

El 12 de juny de 2008, Pinsos Picart presenta un escrit de reposició contra l'acord del Ple del dia 8 de maig.

En data 30 de juliol de 2008, el tècnic municipal informa desfavorablement sobre les pretensions de l'empresa en el seu escrit de reposició, refrendat posteriorment per Secretaria.

El 13 d'agost es celebra un Ple Extraordinari en què es va resoldre desestimant el recurs de reposició presentat per Pinsos Picart contra la caducitat de l'expedient d'adequació mediambiental de la fàbrica.

El 14 d'agost de 2008, Pinsos Picart es nega a recollir la notificació duta en mà per la Secretària Accidental i un Vigilant Municipal, de l’acord del Ple Municipal del dia anterior, en la que es resol el recurs presentat per la indústria referent a la caducitat de l’expedient de la seva llicència d’activitat.

Després de quasi dos anys d'estira i estira, tenim -les parts tenen- sobre la taula tres peces d'escac:
  • Un expedient probablement caducat (?), per ocupació de béns de domini públic (túnel).
  • Un expedient, pressumiblement en tràmit, de cessament d'activitat.
  • Una proposta pública de Conveni, com única possibilitat de negociar per a solucionar el problema.
Segons la Llei 4/2004 d'1 de juliol, relativa al procés d'adequació de les activitats a la Llei 3/1998, la posició actual de Pinsos Picart es tipifica com infracció amb sanció de fins a 6.000 €. També es poden imposar multes coercitives de fins 200 € fins un màxim de tres consecutives. En el cas de què després de tres multes coercitives es persistís en l'incumpliment, l'activitat es considera clandestina i pot ésser clausurada. Aquesta clausura és competència de l'Ajuntament (cas d'activitats de l'Annex II.2 de la Llei).

En el present supòsit, l'Ajuntament no té cap obligació d'indemnitzar els titulars per un eventual tancament, ja que la indemnització només podria ésser reclamada pels titulars de l’activitat davant una actuació de l’Ajuntament contrària a la normativa vigent, i el cas és just al contrari.

Segons aixó, com sia que el Ple de l'Ajuntament va aprovar la incoacció d'un expedient de cessament de l'activitat, de fet aquesta decisió és equivalent a la qualificació de clandestinitat per a la fàbrica, des del 8 de maig, sense que s'hagi optat per a les sancions.
Enfront d'aixó, el Conveni podria esdevenir inoperant, doncs l'Administració no pot anar contra els seus actes: no es podria per una banda anul.lar un expedient ferm de cessament d'activitat (ni demorar-lo per anys), i d'altra acceptar la continuitat clandestina de la fàbrica (per a un termini màxim de cinc anys) i l'ocupació de béns de domini públic (túnel) en el marc del Conveni.


Ara cal, immediatament si encara no s'ha fet, aplicar la Llei de Procediment Administratiu i fer la comunicació formal per publicació al BOPB o el DOGC, apart del tauler d'anuncis de l'Ajuntament.

Sent tots aquests actes públics i ferms, a partir d'ara qualsevol ciutadà pot consultar els respectius expedients, i exigir a l'Ajuntament el cumpliment de les seves pròpies resolucions, que val a dir, han sigut dictades en ordre estricte a les disposicions legals.

Val a fer notar que ha estat el Ple de l'Ajuntament, és a dir totes les forces polítiques amb representació, qui ha resolt la qüestió en els termes actuals.

En resum:
  1. L'activitat de Pinsos Picart, en el lloc i amb la forma en què actualment s'està duent a terme no està legalitzada d'acord amb la llei (Llei 3/1998).
  2. En les circumstàncies actuals, l'activitat és il.legalitzable doncs no aconsegueix adaptar-se a la Llei 3/1998 (estant fora de termini per fer-ho regularment).
  3. Ja s'han inciat pressumbliment dos expedients: de cessament de l'activitat i d'ocupació de subsòl de domini públic.
  4. De proseguir els expedients, l'ús o abús dels recursos administratius i jurisdiccionals podrien allargar la situació uns tres o quatre anys com màxim.
  5. Ni l'Ajuntament ni el municipi han d'indemnitzar cap empresa pel fet de que no pugui ser objecte de legalització. Altre tema és facilitar la recolocació.
  6. L'Ajuntament ha manifestat la seva voluntat de disposar de la masia de Can Derrocada i del seu entorn per al nou edifici de l'Ajuntament. Aquesta peça entra en joc per la porta de servei amb la deslocalització i li dóna una nova perspectiva d'embolic. A canvi es requalifica com residencial l'edifici de la fàbrica nova i es requalificarien de forma adient terrenys per a la nova ubicació de la fàbrica.
  7. D'aquesta manera, de fet el que es bescanvia és la masia de Can Derrocada, posant en el mateix sac l'obtenció d'una eventual finca per a la deslocalització. Dos ocells d'un sol tret.
  8. L'assumpte seria més clar si les dues peces del conveni s'expliquessin per separat: per a la deslocalització, aportació o requalificació de terrenys industrials; per la finca de la masia de Can Derrocada edificabilitat del sòl no residencial on s'ubica la fàbrica nova. (La fàbrica vella no presenta cap problemàtica, doncs és i sempre ha estat una finca urbana d'ús residencial -planta baixa i tres pisos-).
"El mes de desembre, amb l’aprovació inicial del POUM, és la data límit per arribar a un acord satisfactori. Si no és així decretarem el tancament". (Josep Maria Llesuy, acta del Ple de l'Ajuntament del dia 8 de maig de 2008).

Alea jacta est!

I dues preguntes finals...
Realment, perquè no es pot legalitzar l'activitat de Pinsos Picart?
Potser l'Ajuntament ens ho hauria d'explicar.
Realment, és la masia de Can Derrocada l'immoble idoni per allotjar-hi un modern edifici consistorial?

Sabíeu que PINSOS PICART, S.A. va obtenir, al 2005, un crèdit a interès cero per part del CDTI (Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial), depenent del Ministerio de Ciencia e Innovación, per import de 175.920 Euros per a investigar sobre "Eliminació d'olors i pols en la fabricació d'aliments per a mascotes"?

Desconec els resultats d'aquestes investigacions, però si més no posen de manifest una inquietud de l'empresa pel tema.

Articles relacionats:

4/9/08

L'atur es dispara a Vilamajor al mes d'agost

L'alarmant increment de l'atur registrat al mes d'agost a tot el país ha tingut òbviament repercussió sobre les dades de Vilamajor.

Així, l'atur ha arribat a Sant Antoni a 218 persones, 17 més (un 8,5%) que el mes de juliol i 49 més (un 29,0%) que el mes d'agost de l'any passat.

A Sant Pere de Vilamajor, l'atur ha assolit la xifra de 191 persones, també 17 més respecte el juliol (un 9,8%) i 31 més (un 19,4%) respecte fa un any.

Al conjunt de Catalunya, l'atur registrat ha incrementat d'un 6,2% en termes intermensuals i d'un 27,9% interanual.

En total són ja doncs més de 400 les persones de Vilamajor que estàn a l'atur, mentre que els treballadors afiliats a la Seguretat són unes 2.740 persones.

Dades detallades a Anàlisi socio-econòmica de Vilamajor.

3/9/08

Bloc nacionalista a l'Ajuntament de Sant Pere?

És públic i notori que en les passades eleccions municipals, les posicions de CiU i ERC, i dels seus líders, no van permetre que els dos grups s'integressin en el Govern Municipal comandat per CiU.

Des d'aleshores les coses han canviat, i força, des de tres bandes:
  • L'Alcalde Llesuy i el seu decidit -expeditiu- tarannà.
  • La reestructuració i nou seny del grup municipal d'ERC amb Cristina Romero al front visible.
  • La disparitat entre els quatre partits que composen el govern municipal.
Una eventual entrada dels dos regidors d'ERC sens dubte hauria de significar la sortida d'un o dos dels altres grups polítics que actualment estan en el Govern, dels quals, malgrat la persona i bona tasca d'en Pere Curto, raons ideològiques apuntarien al PPC com a primer candidat.

No obstant, el Pacte de Govern subscrit entre les forces polítiques del Govern municipal sembla encara ferm i en marxa (*), i, malgrat tot, no hi ha raons polítiques ni personals (com menys conegudes) per trencar la situació existent .

Amb aixó, el cor és ara en contradicció amb el cap, i és doncs ara que les estratègies polítiques -de fer o de no fer- esdevenen claus per al futur de totes les formacions, i la supervivència d'algunes d'elles.

Si més no, el rumor ha animat el galliner... En fi de be, doncs hi poden haver barbes en remull i aixó sempre posa les Duracell.

I l'Onze de Setembre, naturalment, ha de ser de totes les forces polítiques (les que de debó ho senten), i de tota la ciutadania, faltaria més!

(*) En Tafaner el començava a examinar quan, malauradament, va haver de suspendre el seu bloc.

Immigració i atur: dades per a la reflexió

Segons l'EPA (Enquesta de Població Activa, INE), el 24,4% dels aturats que hi actualment a Espanya són estrangers, mentre que només són estrangers el 14,4% dels ocupats totals (dades de juny 2008).
És a dir, 1 de cada 4 aturats és estranger mentre que dels ocupats 1 de cada 7 és estranger.

El 16,5% de la població activa estrangera està en situació d'atur. Entre els nacionals la taxa d'atur es sitúa en el 9,3% de la població activa.
Aixó es tradueix en què 1 de cada 6 estrangers actius està en atur, mentre que només està en atur 1 de cada 10 nacionals actius.

L'evolució d'aquests indicadors es recull en el següent gràfic:

Font de les dades: Enquesta de Població Activa. Les dades es refereixen al segon trimestre de cada any.

Malgrat que la taxa d'atur al segon trimestre de 2008 ha incrementat notablement respecte l'any precedent, la comparació de la existent entre la població nacional (gràfica verda) i la de la població estrangera (gràfica groga) és prou eloqüent.
Així, la proporció d'aturats estrangers respecte el total d'aturats (gràfica blava) ha crescut linialment i ininterrompuda en aquests tres darrers anys, i sempre per damunt de la proporció que signifiquen
sobre la població ocupada (gràfica rosa).

En termes d'atur registrat a les oficines de l'INEM, les dades contrasten, doncs l'11,1% dels aturats inscrits són estrangers, exactament el mateix percentatge que signifiquen els estrangers en el total de treballadors afiliats a la Seguretat Social (dades de juliol).
Actualment, el 85,4% dels aturats estrangers reben prestacions per desocupació.

2/9/08

Canvis i novetats a "Vilamajor en Xarxa"

S'han eliminat del portal Vilamajor en Xarxa, tres blocs:
  • Vigilants de Vilamajor: en haver-se suprimit pel seu autor, encegada víctima de la vehemència en defensa de la Justícia.
  • Notícies de Vilamajor: d'igual manera que l'anterior, en aquest cas per cansament.
  • Pel Forat del Pany: que cridat a ocupar un espai de comentari polític, ha esdevingut inoperant, i mut des del febrer. Esperarem el tercer intent de posar-lo en marxa.
Però a l'hora, s'ha afegit un incipient experiment de bloc: L'Esguard de la Torre, que sens dubte ens durà una mirada interessant tant bon punt com comenci a operar. Celebrem la benvinguda.

No deixeu de mirar Recull històric de Vilamajor, pàgina renovada amb nous interessants articles.

Podeu consultar també els enllaços ciutadans a la columna esquerra d'aquest mateix bloc.

(Nota: si teniu algún altre enllaç sobre temes de Vilamajor, podeu enviar-ne les dades per correu electrònic.)

1/9/08

Vilamajor no s'atura a l'agost

El període vacacional de l'agost ha significat també vacances de Reflexions de Sant Pere de Vilamajor.

Nogensmenys, Vilamajor no ha fet vacances i ha continuat el seu ritme d'activitat.


Apart de les festes majors i dels veïnats, n'han passat un munt de coses... Vull destacar-ne algunes dins la línia d'aquestes pàgines.

A Sant Pere de Vilamajor, l'Alcalde i la majoria dels regidors no han fet vacances, al contrari, ha estat al peu del canó, i fins i tot s'han celebrat Plens -insòlit- amb temes tant importants com ara l'arxiu de l'expedient per a la legalització de Pinsos Picart, o l'aprovació de l'Avantpla del POUM. No ha calgut doncs delegar en un alcalde accidental.

A Sant Antoni de Vilamajor, tampoc el Sheriff ha fet vacances, i a tort i a dret, amb la seva peculiar interpretació del codi de circulació i de les limitacions de la seva funció, ha continuat empaperant parabrises amb els seus missatges grocs i abocat a un bon grapat de vilamajorins a rascar-se les butxaques sense poder esperar l'aplicació del sentit comú com resposta a les seves al.legacions.
Els taxis duen les sigles "SP" amb més coherència.
Mentrestant ja són sis els aspirants que mantenen expectatives d'ocupar aguna de les tres places d'Agent de la Policia Local que ben aviat s'implantaran a Sant Antoni. La dotació d'aquest nou cos armat serà inicialment de set agents i un caporal. No es coneix cap convocatòria oberta per a la plaça de caporal.

L'atur ha crescut espectacularment durant el juliol a Sant Pere de Vilamajor, i moderat a Sant Antoni. A Sant Pere ja són 100 les dones en atur contra 74 homes.

Evolució de l'atur a Vilamajor: juny 2007-juliol 2008
Amb això coincideix que la població afiliada a la Seguretat Social és, per primera vegada a la història, superior a Sant Pere de Vilamajor que a Sant Antoni: 1.387 persones contra 1.302. (El trimestre passat ja varem anunciar l'empat tècnic en població ocupada).

Treballadors afiliats a la Seguretat Social a Vilamajor 1er. trimestre 2005-2on. trimestre 2008
En els darrers dos anys (juny 2006-juny 2008) els treballadors afiliats a la Seguretat Social han crescut de 246 persones a Sant Pere de Vilamajor (i de 30 els aturats), mentre que a Sant Antoni la població afiliada ha incrementat només de 41 persones, i de 70 els aturats... (Veure a aquest respecte el següent article).
No en va, a Sant Antoni només treballa el 36% de la seva població potencialment activa (de 16 a 65 anys), mentre que a Sant Pere ho fa el 45%.

Els embassaments de la conca del Ter-Llobregat es mantenen ferms, i a data 1 de setembre arriben al 65,5%, mentre que l'any passat es situaven al 41,5% i la mitjana dels 5 darrers anys al 56,4%.


La recent constituïda Associació de Veïns de Can Derrocada ha superat els 80 associats i ha celebrat amb èxit les seves activitats d'estiu, que clouran amb un sopar de fi de temporada a la zona esportiva. Feia més de 15 anys que aixó no passava, malgrat existir una altre associació en el veïnat.

El Centre d'Art La Rectoria està iniciant la seva reconducció, i s'està reforçant per a recuperar el lloc de primer ordre en els centres productors de petit format.

El Ban de Sequera del nostre Alcalde Torero ha fet els seus efectes aquest estiu: la piscina de Can Ram ha passat dels 400.000 litres d'aigua de capacitat que tenia a mitjans de juny fins els 40.000 litres a mitjans d'agost. Tot un estalvi!

La Dolors de Can Noguera continua el seu feliç embaràs. I el nostre pàrroc ha visitat Terra Santa. Mentrestant, el nostre lliberal Alcalde ha celebrat la seva primera boda homosexual.

Un nou establiment comercial d'alimentació
ha estat estrella d'aquest estiu a Vilamajor: Sant Antoni es continua aprofitant de l'agònica manca de política comercial a Sant Pere de Vilamajor (ni amb el nou POUM), obligant-nos a una difícil elecció: seguir comprant al CoAliment o fer-ho al Condis. En definitiva, triar entre la carn i el peix.

A Sant Pere de Vilamajor s'han acabat de censar més d'un miler d'irregularitats urbanístiques de diferent entitat. Laiser faire, laiser passer, que posar-hi remei seria una qüestió d'ordre públic. Mentrestant, el POUM emmudeix -també- sense fermesa en una política complementària de regulació del paisatge urbà.

Sant Antoni de Vilamajor s'ha esmerçat en la seva Festa Major, amb un grapat d'actes tradicionals i altres de nous, amb desigual concurrència. Cal destacar l'increment d'orientació cap el protagonisme dels ciutadans. De la seva banda Vilamagore i l'Hotel Cochambre han posat Sant Pere de Vilamajor al capdamunt.

En resum, com es veu, Vilamajor continua essent un territori de mentalitat estiuejant...