Darreres entrades:

12/5/15

Eleccions sense ereccions


Ja fa per tercera vegada que escric la crònica del meu punt de vista sobre les eleccions municipals al nostre Sant Pere de Vilamajor. En aquesta ocasió sense haver-me abocat al balcó de la xarxa en un grapat de mesos.

Es fa difícil entendre aquest nou encontre on uns i altres ens demanen el vot abans de demanar-nos els tributs, sense considerar uns fets que considero transcendents perquè marqen la realitat sociopolítica del nostre municipi.

En primer lloc l'estabilitat demogràfica, lluny de l'explosió sociocultural de nouvinguts que va marcar la legislatura 2003-2007 com la del canvi definitiu, i, més esmorteïda, la passada legislatura. Fet i fotut el mateix nombre de persones amb dret a vot, que per mor dels moviments de població i demogràfic representa que més del 90% dels electors ja ho eren al 2007. Tenim doncs un electorat que ha paït una mica més la realitat del nostre municipi.

En segon lloc, destacar el canvi definitiu i profund en el comportament i actituds de la població en general. La fallida financera de les administracuions públiques -que únicament els Ajuntaments han superat gràcies a la captivitat dels tributaris que en som d'impostos indirectes-, va seguir la crisi econòmica, empobrint la ciutadania en tots els àmbits, i, inevitablement lligades economia i ecologia, li ha seguit la crisi (en el sentit etimològic dels grecs; canvi) de valors i expectatives, que tots coneixem i sentim prou be.
D'aquesta crisi ha esdevingut entre d'altres coses, en el nostre Sant Pere, la decisió de persones diríem "normals" de convertir-se en elegibles per a la gestió pública. La pràctica totalitat dels candidats tenen un perfil de participació en òrgans i entitats dels què han saltat a un major compromís públic. Conscienciació doncs de què l'àmbit local és un bon lloc on fer quelcom més per als nostres conveïns.

En tercer lloc, l'avorriment: Sant Pere és un municipi avorrit pel que fa també als temes propis de les eleccions. Els programes dels elegibles que ens els han fet conèixer són programes avorrits, refregits de tot el què ja es deia fa vuit anys, intencions que portem anys i anys sense veure realitzades.
Un poble avorrit perquè quan hom ha d'omplir l'olla i salvar els mobles de l'aixovar no té esma de'interessar-se per la gestió del municipi. Avorrit perquè els grans projectes que convenen al nostre poble o valen molts quartos o volen massa complicitats. Projectes estratègics que continúen immaculats després de vuit anys o més. Reptes del Segle XXI que han estat reiteradament subrogats a la immediatessa de les necessitats que hom endevina de la ciutadania.

Els que de debó haurien de ser protagonistes de reconvertir un Sant Pere de Vilamajor d'escoles envoltades d'urbanitzacions en un poble on hom hi volgués venir a viure, continuen impassibles esperant l'oportunitat d'aprofitarse'n.

No hi ha estratègia per al poble, en aquestes eleccions; només avançar una casella més la fitxa en un joc que, com la oca, sempre acaba al principi d'on varem sortir.

El Consell de Poble és l'indicador més efectiu del pols sociològic del nostre municipi, tant perquè no fa res com pel que fa quan fa quelcom. No és culpa de ningú; tots estem igual. Anyoro aquelles actes del Ple municipal plenes de discusió, de batecs,...

En definitiva, unes eleccions sense trempera. Erecció impossible amb unes propostes tant ensopides i sobades com les què ens formulen els candidats. Fins el punt que ja no estan per botifarrades populars ni mítins: cadascú confia a la seva pròpia parròquia el resultat per molts esperat. Un resultat igualment ensopit.

I no us penseu que sóc derrotista, depressiu. Ni tampoc és ara el moment de tornar a posar sobre la taula propostes com les què ja vinc anys i anys repicant en aquest espai.

Després d'una legislatura de "neteja" (no confondre amb la què pretén en Garcia Albiol) i marcada per la fredor germànica de l'eficiència, ens arriba un altre glop de democràcia amb més del mateix, els mateixos propòsits. Invariables. Mai havia canviat tant poc d'una a altre etapa de recanvi del nostre govern municipal.

Sant Pere de Vilamajor té uns reptes transcendentals com a espai on les persones estan cridades a desenvolupar la seva existència. Reptes que transcendeixen el què escolto perquè no em parlen de procurar fer de Sant Pere de Vilamajor el millor lloc on hom hi pugui viure i conviure (que no és poc).

Que no s'entenguin aquestes consideracions com crítiques a cap dels nostres veïns que dedicaran part de la seva vida, durant quatre anys com menys, a gestionar la cosa comuna. Els respecto perquè llevat d'uns pocs, ja no els mouen interessos personals. Tot això que hem guanyat.

10/11/14

Resultats del 9N a Vilamajor

RESULTATS


Sant Antoni de Vilamajor



Sant Pere de Vilamajor 




PARTICIPACIÓ


Sant Antoni de Vilamajor 



Sant Pere de Vilamajor 



DADES


Població de 16 i més anys a 30/09/2014:
- Sant Antoni de Vilamajor: 4.687
- Sant Pere de Vilamajor: 3.406

Partcipació a cens màxim:
- Sant Pere de Vilamajor: 47,2%
- Sant Antoni de Vilamajor: 55,3%

Nota: les dades del cens electoral corresponen al cens electoral general actualitzat a 30 de setembre de 2014. Font: Oficina del Cens Electoral.

24/10/14

Partida pressupostària "1714": Consulta popular


Atenent a la crida que va efectuar l'Ajuntament el 25 de juny de l'any passat, vaig donar al dia següent 5 € a l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor per a "promoure despeses o actuacions de conscienciació a favor de la realització de la Consulta Popular perquè els ciutadans de Catalunya puguem decidir lliurement el nostre futur".

Ara és l'hora de què l'Ajuntament apliqui els diners que va recollir en aquella campanya, tot suggerint que es recuperi la crida i aconseguir els màxims diners per a la gran missió que la feina de molts i molts ens ha confiat.

Per fer les aportacions només cal fer un ingrés o bé una transferència al compte "1714" que ha obert l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.

Número de compte: ES60 2013 0042 15 0200903892 (Catalunya Caixa)

No cal deixar cap referència (nom, NIF, telèfon...) ja que l'aportació és voluntària i anònima.

Deixo al bon criteri de la Corporació l'aplicació de l'import que reculli.

17/10/14

Un wathsapp meu en mans de la Guàrdia Civil

Ahir a la nit vaig enviar-li un wathsapp a l'Alfons Montserrat, Alcalde d'Alcanar.

Ho vaig fer perquè és un vell i apreciat company d'estudis i perquè conec que se l'estan imputant fets dels què no crec que en sigui responsable.

El wathsapp diu així: "Estic veient que no soc l'únic, tens també el meu suport en aquest nou episodi d'ignominia. Ànims, Alfons".

Aquest matí he vist que només tenía un "V" al missatge, i per la qual cosa, no s'havia rebut. La darrera connexió va ser ahir a les 10,30h del matí.

Acabo d'assabentar-me que aquest telèfon ha estat intervingut per la Guàrdia Civil. A hores d'ara encara no s'ha connectat.

Total, que la Guàrdia Civil trobarà, entre d'altres, el meu missatge quan torni a connectar el teléfon. Mai m'hagués pogut arribar a pensar que em podria passar una cosa així.

13/10/14

L'Ordenança de l'Aedes Albopictus


En defecte d'altres Ordenançes més importants per a la regulació de la convivència (en suggereixo especialment una de Regulació del Paisatge urbà i constructiu), i després de derogar la que hi havia sobre Horts Urbans, el Consistori ens sorprén amb un "talla i enganxa" d'Ordenança del mosquit tigre (Aedes albopictus).

La principal novetat d'aquesta peça de l'ordenament normatiu del nostre municipi és que cal erradicar els "PFU" dels Clubs Náutics i Ports del municipi de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental).

Epíleg: Amb un Decret o un simple Ban, no hi hagués hagut prou?

8/10/14

La diré grossa, però és el que penso


El Conseller Mas-Collel anuncia que, si tot va be, al 2015 els funcionaris depenents de la Generalitat tornaran a cobrar una de les pagues dobles que els hi varen ser sostretes fa un parell d'anys.

A l'ensems, el mateix Mas-Collell acumula ja un retard de dos mesos en el pagament a les farmàcies, i ara anuncia que fins al desembre, les entitats socials que es fan càrrec de la dependència no cobraran més que el 50% dels costos del servei.

També els Ajuntaments de Catalunya acumulen impagaments de la Generalitat.

Ambdos anuncis em semblen contradictoris, doncs, si "sobra" algun caler, el primer es pagar el què es deu (ja que sembla impossible demanar que es redueixi l'insostenible dèficit pressupostari).

Farmàcies, entitats socials, Ajuntaments i tants altres organismes i empreses privades estan adelantant per compte de la Generalitat uns diners que no se'ls retornen quan toca, amb greus problemes per a aquestes entitats, i pels serveis que presten.

El funcionaris s'han hagut d'arremangar i apretar el cinturó, i ben segur uns més que altres deuen tenir problemes per aquesta circumstància. Però els que viuen d'uns ingressos públics minvants, els què mai sentiran al clatell l'angoixa d'un atur que pot caure un dia si a l'altre també, han de posar-se a la cua i esperar que hi hagi prou per pagar-lis. I si els treuen uns dies dels sis o nou que tenen de franc per a "activitats personals" -pagades- doncs, carai, és un privil.legi que no haurien hagut de tenir mai.

En qualsevol empresa, quan no n'hi ha, es redueix, entre d'altres mesures, el personal, però no pas a l'Administració Pública. En igualtats de condicions, ben segur que el sector públic de la Generalitat hagués preferit acomiadar un 15 o un 20% de la seva plantilla, si hagués pogut, però com que no pot, la solució és rebaixar els sous, equilibrant l'equació.

M'estalvio de comparar l'escabetxina que han hagut de fer les empreses privades en matèria de personal, inconmesurablement més dura i llastimosa que la què ha fet el sector públic. M'estalvio dir que els diners que es gasta la Generalitat (i els Ajuntaments) m'han estat trets dels meus ingressos, entre pitus i flautes, deu equivaler a tres o quatre mesos d'un sou arregladet de funcionari.

I pel que fa als interins, se ben be del què parlo, doncs vaig ser acomiadat després de diset anys al servei de l'Universitat.

Per tant, no em sembla be el què planteja el Conseller Mas-Cullell: primer s'ha de pagar el què es deu. I qui no vulgui treballar de funcionari, doncs ja sap què ha de fer, però, és clar, al carrer fa molt de fred i jo m'he guanyat unes oposicions...

1/9/14

Sobre la retirada de "La Clau de Vilamajor" a l'ex-president Pujol


L'any 1994 l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor va concedir la distinció de "La Clau de Vilamajor" al llavors encara President de la Generalitat, en Jordi Pujol.

No se li coneixen mèrits personals en favor del municipi, més enllà d'haver-lo visitat en alguna inauguració i signar els Decrets de concessió d'algunes subvencions a favor del municipi, per raó del seu càrrec.

Comparteix aquesta alta distinció municipal amb en Chistian Valtaud, Alcalde de Genté (2008), població amb la què estem agermanants, i en José Pérez del Rio, oficial de la Marina Mercant (2004), resident al municipi.

Com a destinataris de La Clau, aquestes persones tenen també la Insígnia d'Argent de Vilamajor.

En Jordi Pujol ja no és des de fa unes setmanes, Molt Honorable. Entre d'altres deshonors, ha tornat la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona. 

Hauria de retornar pel mateix conegut motiu La Clau de Vilamajor?

Si mirem el Reglament d'Honors i Distincions de Sant Pere de Vilamajor, La Clau de Vilamajor s'atorga a persones, entitats o corporacions per a premiar mèrits extraordinars de prestar serveis al poble o dispensar honor a aquest.

He estat sovint crític amb l'atorgament de les darreres distincions municipals en recaure en persones que entent que, tot i destacades en les seves trajectòries personals o professionals i amb alguna vinculació amb el nostre municipi, no han dispensat honor al nostre poble ni prestat serveis en un context de mèrit extraordinari. En definitiva, persones poc reconegudes com a vilamajorencs destacats per la població en general. (Deixo de banda la darrera distinció atorgada, la Insígnia de Bronze, ben merescuda per en Salvador Vidal).
Tampoc en el cas d'en Jordi Pujol, per notória que sigui la persona, li veig res que la faci mereixedora d'una tant alta distinció del nostre municipi, i, en conseqüència, entenc que no se la mereixia ni quan se li va concedir.

Per tant, si ara es decidís, com ha fet la ciutat cap i casal de Catalunya, revocar-li la concessió de La Clau a l'ex-president Pujol (ja no honorable), en aplicació de l'article 12.3 del Reglament (per incòrrer en faltes que aconsellin aquesta mesura) procediment que només pot instar l'Alcalde, serviria, al meu entendre, per aprofitar l'ocasió de recuperar una mica del desprestigi que han perdut les distincions del nostre poble amb la major part dels darrers nomenaments.

En qualsevol cas, es donarà aquest pas?

24/7/14

Balances fiscals. Primera conclussió: aportacions de Catalunya infravalorades; aportacions de Madrid sobrevalorades

En una primera anàlisi, que no permenoritzaré, les aportacions fiscals dels diferents territoris en les estranyes balances fiscals presentades pel govern espanyol, pel que fa a les aportacions de Catalunya, semblen infravalorades.

Tot ve de que l'Angel de la Torre homogenitza les aportacions reals en termes d'equilibri entre totes les CCAA (dit molt simplificadament).

No utilitza doncs les estimacions reals de recaptació ajustades a la realitat de cada partida d'ingressos, com si es fa, utilitzant les millors tècniques, en el Sistema de Finançament de les CCAA, és a dir, en el repartiment que fa l'Estat dels ingressos tributaris estimats pels diferents consums a les CCAA de règim comú (totes mens el País Basc, Navarra i Ceuta i Melilla).

Es disposen de dades reals de 2011, que trobareu aquí i aqui.

Agafant les dades d'en De la Torre i comparant-les amb l'estimació real realitzada per Hisenda i l'INE corresponents a 2011, surten, fent els corresponents càlculs de proporcions i agafant com a base els ingressos totals que s'exposen en l'estudi d'en De la Torre, els següents resultats:

- Ingressos tributaris imputats a Catalunya en la balança fiscal: 34.103,367 milions d'€.
- Ingressos tributaris segons els ratios d'estimació del Ministeri (*): 34.823,350 milions €.

- Ingressos tributaris imputats a Madrid en la balança fiscal: 34.937,545 milions d'€.
- Ingressos tributaris segons els ratios d'estimació del Ministeri (*): 33.965,788 milions €.

És a dir: 

- Infravaloració de les aportacions de Catalunya: -719,983 milions €.
- Sobrevaloració de les aportacions de Madrid: 971,757 milions €.

Només per aquesta partida, ben objectiva, el saldo del déficit fiscal seria:

- Catalunya: déficit de 9.175 milions €.
- Madrid: déficit de 15.571 milions €.

És a dir, s'escurcen les distàncies en 1.692 milions €.

Si a tot això li afegim la forma poc rigorosa en què s'han repartit la major part de les despeses, i bona part de la resta d'ingressos, l'assumpte és tant clar com ens pensavem, però amb un afegit: com que la variable clau per repartir despeses ha estat la població de cada territori, i com que Catalunya te més població que Madrid, les balances fiscals de Rajoy sobrevaloren les despeses reals de la resta de territoris que no seiguin Madrid, perjudicant interessadament a Catalunya respecte Madrid:

 - A Madrid se li imputa només el 13,2% de les despeses totals (53.983 milions €).
-  A Catalunya se li imputa el 16,1% de la despesa total (65.767 milions €).

No mereix la pena fer més anàlisis, com a Economista ja en tinc prou. Val a dir però que l'estudi del De la Fuente és extraordinàriament permenoritzat; impecable a tots els efectes tècnics i metodològics... que no siguin les hipòtesis de repartiment fetes sobre cadascuna de les despeses i els ingressos.

23/7/14

Nota d'urgència sobre les "balances fiscals" de Rajoy


S'acaben de publicar els resultats de les "balances fiscals" dels "experts" de Rajoy:


Segons aquesta nova metodologia polititzada, Catalunya tindria, al 2011, un dèficit fiscal de 8.455 milions d'Euros, molt inferior al publicat per la Generalitat fa uns mesos.

En efecte, segons els analistes del Departament d'Economia de la Generalitat, el dèficit fiscal de Catalunya, aplicant el métode del Flux Monetari, va ser al 2011 de 15.006 milions d'Euros.

La "nova" metodologia política del PP te moltes diferències amb la mundialment acceptada en l'àmbit econòmic, però potser la més fonamental és que reparteix el déficit de l'estat entre les CCAA i nacions d'Espanya en base a la seva població relativa.
D'aquesta manera, la "nova" metodologia imputa a Catalunya entre 7.055 i 7.186 milions d'Euros del dèficit de l'Estat.

Sense tenir en compte aquest "ajust" que no forma part de la metologia ortodoxa, el déficit fiscal de Catalunya estaria, utilitzant els mateixos resultats que l'Àngel de La Fuente, entre els 15.510 i 15.641 milions d'Euros, és a dir encara superior al calculat per la Generalitat per al mateix any, que és de 15.006 milions d'Euros.

En definitiva, les noves dades publicades avui confirmen la dimensió del déficit fiscal de Catalunya.

Properament analitzarem amb deteniment les dades utilitzades en aquesta "nova" metodologia i tindrem ocasió de comentar-les.