Darreres entrades:

11/2/16

Ja tenim un catàleg del camins del municipi

Fa uns dies, la Diputació de Barcelona ha lliurat el Catàleg de camins del municipi de Sant Pere de Vilamajor, un document que inventaria els camins municipals i n'analitza els trets fonamentals. 

L'acte es va dur a terme pel diputat d'Infraestructures Viàries i Mobilitat, de la Diputació, Jordi Fàbrega, amb l'alcaldessa de Sant Pere de Vilamajor, Pamela Isus.




Per aquest treball s'han han inventariat un total de 82 camins que sumen un 117,3 km. Els camins s'han escollit d'acord amb les indicacions dels tècnics encarregats de la redacció i representants de l'ajuntament, entre els quals hi ha regidors i tècnics.

A partir d'aquesta informació de base formada per un seguit de paràmetres referents a la seva geometria, funcionalitat, estat de conservació, amplada i tipus de ferm, es va realitzar un treball de camp amb visites al conjunt de camins i recollir dades descriptives pel seu posterior processament informàtic.

De cada camí s'ha confeccionat una fitxa resum amb les dades identificatives com són el codi, el nom, l'extrem i topònim i la seva situació, així com les dades generals da cada camí com és el tipus de ferm i l'estat de conservació, la longitud, l'amplada i la tipologia. El treball també inclou una descripció amb fotografies i perfil longitudinal.
Alguns dels camins inventariats es perden entre camps o bé no se n'ha localitzat la seva traça, motiu pel qual s'ha inventariat fins on ha estat possible reconèixer-lo com a tal. La llargada dels camins és variable, i va des de camins que tant sols tenen 80 metres fins al més llarg, que té 5.073 metres. Gairebé tots els camins inventariats no presenten drenatge longitudinal, i això comporta el deteriorament del ferm i la formació de xaragalls en alguns dels casos estudiats.

Aquest catàleg de camins municipals ha tingut un cost de 23.326€, assumits en un 90% per la Diputació de Barcelona.

Ja fa anys que vinc reclamant que s'aclareixi la titularitat dels camins del muncipi, alguns del quals, perquè ho conec, han estat sent apropiats indegudament i barrats pels que se'n consideren els seus propietaris.

Confio que aportacions com la que ara ha fet la Diputació de Barcelona ajudi a aquesta qüestió i a l'hora divulgui el ric patrimoni viari del nostre municipi, bona part del qual està en vies d'extermini pel desús i la manca de conservació, doncs d'una banda les restriccions injustificades d'accés rodat al Parc i d'altra la priorització d'autopistes forestals per qüestions de seguretat ens impedeixen gaudir d'indrets que les noves generacions ja no coneixen i, en definitiva, propiciar el gaudi variat i sostenible d'aquesta natura de la què tant ens vanagloriem.

5/2/16

Partida pressupostària 1714; què se'n sap?


El 25 de juny de 2013 l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor feia la següent crida:


De la meva part vaig fer una transferència de 5€ al compte indicat.

Mesos després, per Decret d'Alcaldia de data 7 de febrer de 2014, aquest diners es van transferir a l'Assemblea Nacional Catalana.

Han passat dos anys i mig i ara em pregunto: quants diners es van recollir? Algú de vosaltres o del propi Ajuntament ens podria dir quelcom al respecte?

29/1/16

Evolució de la població de Vilamajor en els darrers 10 anys

Variació anual de la població dels municipis de Vilamajor. 1981-2015

Després de la paralització del creixement poblacional -de fet amb emigració neta- dels anys 2012 i 2013, la població de Sant Antoni de Vilamajor ha prosseguit al 2015 la remuntada iniciada l'any anterior.

A Sant Pere de Vilamajor, aquest passat any 2015 s'ha aconseguit una tímida recuperació de la població empadronada, assolint la mateixa xifra de població que tres anys enrera. A Sant Pere de Vilamajor la població empadronada pràcticament no ha variat des de 2010, portant ja cinc anys de congelació.


Evolució de la població empadronada a Sant Antoni de Vilamajor. 2000-2015



Evolució de la població empadronada a Sant Pere de Vilamajor. 2000-2015






Evolució relativa (*) de la població empadronada als municipis de Vilamajor. 1999-2015
(*) Creixement relatiu de la població. Base any 1999=1.

Cóm s'ha modificat la piràmide d'edats en els darrers 10 anys?


Les gràfiques següents expliquen els moviments de la població empadronada per trams d'edat en els dos municipis de Vilamajor:



Evolució de la piràmide de població de Sant Antoni de Vilamajor. 2000-2015

Evolució de la piràmide de població de Sant Pere de Vilamajor. 2000-2015
Nota: les línies grises intemèdies representen l'evolució any a any de les piràmides de població.


En aquests 10 darrers anys, que signifiquen la més important etapa històrica d'expansió demogràfica dels nostres municipis i, a l'hora, el súbit final d'aquesta etapa, es pot apreciar el "reompliment" de les piràmides de població en dos trams d'edats ben marcats: el infants fins als 15 anys i els adults d'entre 40 i 45 anys. Ha estat el fenòmen de l'immigració que ha determinat aquesta evolució.

El fenòmen immigratori ha estat molt més acusat a Sant Pere de Vilamajor, fins el punt que ha determinat l'existència de dues grans "muntanyes" com es pot apreciar a la gràfica, que determinaran el futur demogràfic del municipi a llarg termini:
- En 25 anys el nombre de jubilats a Sant Pere de Vilamajor -de no haver-hi un augment significatiu de l'emigració- multiplicarà les dades actuals, esdevenint (i és molt anticipar) un poble amb unes taxes de jubilats molt més altes que els pobles de l'entorn. Persones grans en habitatges unifamiliars.
- El "forat demogràfic" de la població de entre 20 i 34 anys, segment bàsic de tot municipi, s'ha enxamplat i a l'hora s'ha fet relativament més fons. No s'ha aconseguit omplir en els anys de forta immigració i els seus efectes es deixaran sentir progressivament amb una disminució de la població emancipable, reproductiva i fortament productiva.

A Sant Antoni de Vilamajor, que ha partit d'una estructura demogràfica molt més equilibrada, el reompliment de la població infantil fins als 14 anys també ha estat molt acusat, però:
- La immigració neta de persones adultes s'ha enxamplat més que a Sant Pere, abastint persones més joves, i a l'hora ha tingut lloc amb una població relativament més envellida, fets que expliquen l'enxamplament  del cim format per persones d'entre 40 i 54 anys, molt atípic.
- Derivada de l'anterior, a mida que aquestes persones actuals -si no hi ha una forta emigració- avancin la seva edat, s'aniran conformant una capa molt grossa de persones recent jubilades, que conformarà més a llarg termini al seu torn una molt important base de persones de la tercera edat, més perdurable que la Sant Pere de Vilamajor.
- Per contra el "forat demogràfic" entre el jovent, que sempre ha estat menys intens i menys extens que el de Sant Pere, no tindrà tanta influència.

La transposició de la població existent fa 10 anys amb l'actual resulta especialment interessant:

Comparació de les piràmides d'edat de Sant Antoni de Vilamajor. Transposició 2005/2015 (*) - Dades actuals 2015

  
Comparació de les piràmides d'edat de Sant Pere de Vilamajor. Transposició 2005/2015 (*) - Dades actuals 2015
(*) Translació 10 anys després, de la població existent al 2005. Es compara el nombre de persones actuals (2015) per cada tram d'edat, amb les persones que hi havia al 2005 d'un tram d'edat 10 anys inferior. Així es poden observar les variacions de població respecte la teórica que hauria d'existir si no hi haguéssin hagut fenòmens migratoris o naturals (naixements i defuncions). Així, un increment en el nombre de persones d'un mateix tram d'edat es deu inequívocament a un saldo migratori positiu (immigracions netes) mente que una disminució es pot deure tant a moviments emigratoris nets com, també, a defuncions, aquestes molt més probables en trams d'adt avançada.

A Sant Antoni de Vilamajor, en els darrers 10 anys ha continuat, tot i què amb menor intensitat, la immigració, molt notable en els trams d'edat de 30 a 44 anys.

A Sant Pere de Vilamajor també s'ha donat immigració neta de persones entre 30 i 44 anys, però és d'apreciar una emigració neta prou significativa centrada en el jovent de 20 a 24 anys i l'estancament del jovent entre 25 i 29 anys, fets que no s'han donat al municipi germà: Sant Antoni de Vilamajor està tenint major capacitat de retenir, i fins i tot molt tímidament d'atreure jovent (20-29 anys), fet que no es dona a Sant Pere de Vilamajor (sense que en aquest municipi es pugui parlar però d'emigració massiva del jovent). Aquest fet és potser el que té un interès estratègic més important.

Curiós també destacar dues evidències:

- La població que fixa de manera més estable la seva residència és la situada entre els 50 i 74 anys d'edat.
- Passats 10 anys moren just la meitat dels avis que tenen 85 o més anys.
    
La comparació entre les piràmides d'edat relatives dels dos municipis, i d'aquests amb la del conjunt del Vallès Oriental, ens dona una idea dels tres diferencials:


Piràmides d'edat comparades dels municipis de Vilamajor. 2015

 Piràmides d'edat comparades dels municipis de Vilamajor i del Vallès Oriental. 2015* * La piràmide del Vallès Oriental correspon a dades de 2014. 


Respecte l'àmbit comarcal, de molta més població i per tant més ben definit, tant Sant Pere com Sant Antoni de Vilamajor presenten alguna anomalia:

- A Sant Pere de Vilamajor s'aprecia la més forta incidència de l'immigració sobre les capes d'infants i persones de mitjana edat, i a l'hora, el "forat demogràfic" molt intens del què ja hem parlat abans.

- A Sant Antoni de Vilamajor, la major concentració de població d'entre 50 i 59 anys, de la que esdevindrà un desequilibri de persones jubilades en un futur proper.

Des de sempre hem pensat que la proximitat entre els dos nuclis dels municipis de Vilamajor provoquen un cert factor de d'elecció alternativa quant a fenòmens residencials (i d'altres). És un fenòmen que mai ha estat estudiat, però té un indicador molt calr quan sobreposem les estructures demogràfiques dels dos municipis en conjunt, amb la de la comarca de la que -administrativament- formem part: 


Comparació de les piràmides d'edat de la suma dels municipis de Vilamajor amb el Vallès Oriental. 2015*
* Estructura de la població per trams d'edat, en percentatges respecte la població total. La piràmide del Vallès Oriental correspon a dades de 2014. 

Es pot apreciar cóm, en sobreposar les piràmides de població dels dos municipis de Vilamajor, es sincronitza el resultat de manera molt acusada amb la piràmide de la comarca. Però amb una petita diferència: un avançament de 5 anys en les típiques puntes demogràfiques d'infants joves post-adol·lescents i persones de mitjana edat, evidència d'una immigració neta anterior i més intensa que la del conjunt de la comarca, fet  que a mig termini determinarà que també la incidència de persones de la tercera edat serà anterior i més perdurable.


Resulta d'interès, per acabar aquesta breu anàlisi, observar l'evolució de l'edad mitja de la població dels dos municipis:

Evolució de l'edat mitja de la població empadronada als municipis de Vilamajor. 1999-2015


La intensitat del fenòmen immigratori de la primera dècada dàquest segle ha anat conjugant un envelliment progressiu i extens de la població mitja, fins el punt de què Sant Pere de Vilamajor ja ha atrapat Sant Antoni, superant en ambdós municipis, es 40,5 anys d'edat mitja (en línia pero amb l'edat mitjana del Vallès Oriental, que està mig any per sota).
 
De les anàlisis anteriors podem un cop més concloure que els municipis de Vilamajor s'enfronten a assumir una important població de persones de la tercera edat, fet que determinarà importants canvis socio-econòmics en ekls dos municipis. A Sant Pere de Vilamajor, amb la població molt més dispersa i sense rellevància del nucli principal, el repte és més important.
A l'hora, també a Sant Pere de Vilamajor, en el mig termini, el "forat demogràfic" determinarà una ràpida disminució de jovent emancipable i reproductiu, que tindrà conseqüències sobre la població activa i en conjunt sobre el desenvolupament socio-econòmic del municipi.

Només amb una valenta i decidida política estratègica de tots els agents polítics i socials, de promoció de l'establiment residencial del jovent i de recolocalització de la gent gran, en nuclis compactes, s'aconseguirà mantenir l'equilibri i el desenvolupament sostingut d'ambdós municipis, fonamentalment a Sant Pere de Vilamajor, que té una situació molt més agreujada.



Font de les dades: Padrons municipals d'habitants. Fins a 2014, INE-IDESCAT. 2015 Padrons provisionals, Ajuntaments de Sant Pere i de Sant Antoni de Vilamajor.

Notes: Tot i que les dades del padró corresponen a 1 de gener de cada any, s´han assimilat al 31 de desembre de l'any anterior, per exemple, les dades de 2015 corresponen al padró de 1-1-2016 equivalent a 31-12-2015, i així igualment per a tots els anys.


No m'estic d'agraïr novament als Ajuntaments de Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor la seva estimable col.laboració per tal de poder realitzar aquestes contribucions amb dades puntualment actualitzades.

4/12/15

L'atur a Vilamajor ha superat la segona crisi

La crisi econòmica espanyola -i catalana- ha tingut dues etapes ben marcades:

- La primera, molt intensa i radical, va començar a mitjans de 2008 i va durar fins a finals de 2009.
- Va haver una etapa de treva, curta i continuant el deteriorament de les principals variables macroeconòmiques, fins a finals de 2011.
- Seguidament es va iniciar la segona crisi, menys intensa doncs totes les variables negatives ja estaven ben defallides, que ha durat fins a finals de 2013. La crisi toca fons.
- A partir de 2014, s'inicia la recuperació, lenta, però progressiva, ajudada sobre tot per variables externes a l'economia espanyola.

Dues gràfiques ajuden a veure aquesta evolució:

 

Pel que fa a l'atur registrat, tot i què és una variable sesgada, és la única que disposem per analitzar la crisi laboral que estan patint a nivell dels nostres municipis.
El comportament de l'atur registrat ha seguit molt d'aprop les dues crisis a què abans ens referíem:

- Ja a finals de 2008 l'atur es dispara com mai havia passat, enfilant-se incontrolable fins la darrera part de 2010.
- A partir d'aqui, una treva, de només dotze mesos, per iniciar una nova tacada, menys intensa que la precedent, i més llarga, de dos anys de desgast continuat, fins a la darrera part de 2013. 
- A partir de finals de 2013, la recuperació econòmica intenacional ha ajudat a anar disminuïnt l'atur, per be que a costa d'un augment de la precarietat laboral i la davallada de sous.

Aquest fenómen també s'ha vist reflectit a Vilamajor:

Evolució de l'atur registrat als municipis de Vilamajor (fins al novembre 2015)

Al novembre, amb unes dades d'atur registrat que continuen degotejant a la baixa, a Vilamajor s'ha acoseguit una fita molt important: ja s'ha salvat la barrera de la segona crisi.

En efecte, el nombre de convil.latans inscrits com a aturats ha minvat fins els nivells previs a la segona crisi, cap l'estiu de 2010. Estem cinc anys enrera d'on estavem; cinc anys de patiment:

Evolució de l'atur registrat base desembre 2005=1. (Fins al novembre 2015)



La comparació d'aquesta dada amb les de Catalunya i Espanya homologuen l'evolució dels municipis de Vilamajor amb les de l'entorn, per bé que tant els creixements com les reduccions de l'atur són més marcades, degut a dos fenòmens:

- La comparació d'un univers (població) molt petit comparativament.
- Sobre tot, perquè la població de Vilamajor experimenta un creixement espectacular entre 2005 i 2008, creixent d'un 20% mentre que la població del conjunt de Catalunya tant sols pujava un 5%, de manera que a més població, més proporció de persones en situació d'atur.

Pel que fa a l'ocupació, portem més de 2 anys de creixement sostingut, en sentit invers a l'evolució de l'atur. S'observa que l'ocupació és al mateix nivell que a principis de 2007; retrocedim 8 anys enrera:

Evolució de l'ocupació a Vilamajor . (Fins al novembre de 2015)


Es pot apreciar que la dada de l'ocupació és més precisa que la de l'atur, doncs no s'ha recuperat encara l'ocupació prévia a la de la segona crisi; ens manca encara recuperar un centenar de llocs de treball.

Les prediccions són difícils de fer, però ja portem des de principis de 2014 amb reducció de l'atur, i des de fa un any, de forma sostinguda equivalent a unes 100 persones menys aturades cada any. Hi ha indicis d'esgotament d'questa bona tendència, sobretot a Sant Antoni de Vilamajor, però es pot afirmar que si tot evoluciona raonablement, al llarg de l'any vinent l'atur es continuarà reduint als municipis de Vilamajor, probablement d'entre 100 i 110 aturats menys respecte les dades actuals.

Tot i que l'evolució de l'ocupació és més lenta, és possible que en poc més d'un any es recuperin els 100 llocs de treball que manquen a Vilamajor per arribar als nivells d'ocupació de la segona crisi, tot i comptant que els municips de Vilamajor només ofereixen el 59% dels llocs de treball que necessita la seva població ocupada, doncs des de principis de l'any passat s'ha accelerat de forma molt significativa la població resident a Vilamajor que torna a estar ocupada, de forma que, des de l'inici de la recuperació de l'ocupació a Vilamajor (setembre de 2013) creixíen més els llocs de treball disponibles a Vilamajor que l'ocupació dels residents a Vilamajor, però a partir de l'any passat es canvia la tendència, i els residents a Vilamajor augmenten el nombre d'ocupats que els llocs de treball que es creen a Vilamajor:


Comparació entre l'increment de la població resident a Vilamajor ocupada i els llocs de treball ocupats a Vilamajor (nombre de persones). (De setembre 2013 fins al setembre 2015)



De la gràfica anterior s'aprecia que els llocs de treball de Vilamajor han augmentat en dos anys de 108, mentre que els residents ocupats han augmentat de 166.

Una darrera qüestió, que tots sabeu però que el PP vol convertir en veritat a base de repetir-ho: encara no hem sortit de la crisi; ben be ens queden, si res s'espatlla, entre tres i cinc d'anys... I res tornarà a ser mai més com abans.

25/11/15

Amb totes les lletres E-S-P-O-L-I


Us deixo el panorama desolador de l'espoli al què ens sotmet el govern del PP. Les imatges parles per si soles.





 



 Font de les dades:

- Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas: Ejecución presupuestaria mensual de las CCAA.
- Agencia Estatal de la Administración Tributaria: Estadísticas mensuales de recaudación.
- Instituto Nacional de Estadística: Padrón Municipal a 1-1-2015 (provisional).

23/11/15

Lleig...

Un dels policies de Vilamajor que va fer mesures de soroll en un forn és condemnat a un any i mig per falsedat documental

L’agent va fer un informe que no reflectia el nivell de so mesurat

Un dels policies de Vilamajor que va fer mesures de soroll en un forn és condemnat a un any i mig per falsedat documental..
Un dels policies locals de Sant Antoni que va acudir al pis de les persones que havien denunciat reiteradament els sorolls produïts per la maquinària de l’obrador ha estat condemnat a un any i mig de presó per un delicte de falsedat en document oficial comès per funcionari públic. 
La sentència, dictada per la secció cinquena de l’Audiència, el dia 29 de setembre, te relació amb la intervenció de tres agents que van fer uns mesuraments, el mateix dia però a hores diferents.

Segons la resolució judicial, que ha estat recorreguda, l’agent va anar al pis per ordre del cap de la Policia Local poc abans de les 12 de la nit del dia 31 de gener de l’any 2010 i va fer un mesurament per comprovar la intensitat dels sorolls. Malgrat això, segons recull la mateixa sentència en l’apartat de fets provats, en l’informe que va signar el policia el dia 2 de febrer no consta que fes cap mesurament. L’Audiència admet que és possible que l’informe no el redactés el mateix agent, però sí considera provat que el va firmar “amb la voluntat que constés la seva conformitat amb el contingut reflectit en ell, sent conscient que no reflectia la realitat”.

La sentència també declara provat que els informes que detallen les intervencions dels dos altres agents de policia no reflecteixen tampoc el que va passar, però, com que no els van firmar, els absol perquè no es pot demostrar de manera fefaent que fossin ells els que els redactessin.

Un dels elements que va tenir en compte l’Audiència va ser un enregistrament videogràfic particular que, tot i que no es va fer a requeriment de cap autoritat administrativa o judicial, es considera creïble perquè tant les imatges com el so “resulten congruents en l’essencial amb el que van admetre els tres acusats en l’acte de judici oral”.

MENYS DECIBELS DELS REALS

En el mateix capítol de fets provats, la resolució judicial diu que els informes policials reflectien un nivell de decibels inferiors als que realment van registrar els seus aparells. En concret, en un dels informes es deia que els nivells registrats en tres proves van ser de 36,2; 34,1 i 35,4 quan la mesurament real va ser 46,2; 44,1 i 44,4.

La sentència també condemna l’Ajuntament, com a responsable civil subsidiari, al pagament d’una indemnització simbòlica d’un euro. L’alcaldessa, Maria Lluïsa Berdala, ha explicat que l’agent condemnat està de baixa laboral i no s’ha volgut pronunciar sobre l’afer. “La justícia farà el seu paper”, ha dit.
(El 9 Nou).

11/11/15

Casa meva és casa vostra


Si l'Estat Espanyol us persegueix i heu de fugir, la meva és casa vostra.

22/10/15

El "miracle" de l'ocupació del govern del PP: més precarietat

Variació dels treballadores afiliats a la Seguretat Social per tipus de contractació: desembre 2011-setembre 2015


Sense comentaris...

16/10/15

Dos anys de millora de l'ocupació a Vilamajor


Des del començament de la crisi, als municipis de Vilamajor es van perdre uns 380 llocs de treball (*), arribant al mínim just fa dos anys, al setembre de 2013.

Des de llavors, l'ocupació ha anat creixent de forma sostinguda en alló equivalent a uns 54 llocs de treball en promig anual:


Evolució dels llocs de treball (*) als municipis de Vilamajor: 2005-setembre 2015

Una de les primeres observacions que es pot fer és que tant a Sant Pere com a Sant Antoni, la recuperació es fa amb una empenta similar, d'uns 27 llocs de treball de creixement en promig anual, creixement absolut que en dos anys ha estat exactament igual a Sant Pere que a Sant Antoni de Vilamajor.

La segona consideració és que la més intensa pèrdua de llocs de treball a Sant Pere de Vilamajor ha propiciat que, des de fa més de dos anys, Sant Antoni de Vilamajor superi a Sant Pere en nombre total de persones ocupades. I sembla que aquesta serà la tendència de futur, un cop esmorteït el predomini de les grans empreses al municipi de Sant Pere.



Diferència de llocs de treball (*) entre Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor: 2004-setembre 2015
Nota: Actualment Sant Pere té 39 treballadors menys que Sant Antoni.

Diferència que arriba als seus mínims històrics si ens fixem només en els assalariats, que actualment són gairebé els mateixos quan al 2010 Sant pere superava de 230 a Sant Antoni (Sant Antoni de Vilamajor, però, sempre ha superat a Sant pere en nombre i proporció d'autònoms).


Diferència de llocs de treball (*) assalariats entre Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor: 2004-setembre 2015 
 Nota: Actualment Sant Pere té 26 llocs assalariats més que Sant Antoni.


Cal assenyalar també que l'ocupació s'ha sostingut, fonamentalment a Sant Pere de Vilamajor, amb la transformació de llocs assalariats per llocs de treball per compte propi. En efecte, des de l'inici de la crisi, en aquest municipi s'han perdut 201 llocs de treball assalariats i en canvi a data d'avui, el nombre d'autònoms ha crescut de 40. També a Sant Antoni l'ocupació autònoma ha resistit millor a la pèrdua d'ocupació, fenòmen que s'ha valor tenint en compte la transformació de llocs assalariats en obligats autònoms i una certa precarització de l'activitat d'aquest col.lectiu. 

A l'inici de la crisi, només un 34% dels treballadors de Sant Pere eren autònoms (43% a Sant Antoni) i a setembre de 2015 els autònoms representen el 42% del total (46% a Sant Antoni).

 Evolució dels llocs de treball (*) per compte propi als municipis de Vilamajor: 2005-setembre 2015

Els assalariats de Sant Antoni de Vilamajor, en mitja anual, es sitúen a setembre de 2015 en un nombre similar al què existia al juliol de 2010, mentre que a Sant Pere de Vilamajor aquest colectiu es sitúa a nivells de juliol de 2005 (sí, nivells de fa 10 anys).


 Evolució dels llocs de treball (*) assalariats als municipis de Vilamajor: 2005-setembre 2015

Des del setembre de 2013, quan s'inicia la senda del recreixement de l'ocupació als municipis de Vilamajor, a Sant Antoni s'han recuperat 14 llocs de treball autònoms i 40 d'assalariats, mentre que a Sant Pere de Vilamajor les dades són de 30 autònoms i només 24 assalariats.

Cal esmentar per acabar que a juny de 2015, a Sant Antoni de Vilamajor hi vivien 2.480 persones cotitzant a la Seguretat Social, i en canvi només hi havia al municipi 1.263 llocs de treball cotitzant a la Seguretat Social, és a dir amb un dèficit de llocs de treball de 1.217, o dit d'altra manera, a Sant Antoni només hi havia, a juny de 2015, una cobertura del 51% dels llocs de treball necessaris per fer equvaldre el nombre de persones que treballen amb els llocs de treball disponibles en el municipi. A Sant Pere aquesta cobertura era del 70%. Les cobertures baixen al 45% i al 61% respectivament si considerem també les persones en situació d'atur. (Veure al respecte aquesta anàlisi: enllaç).


(*) Totes les dades comentades i reflectides als gràfics són mitjes anuals mòbils, és a dir séries desestacionalitzades que representen promitjos anuals de les variables, i no pas dades puntuals observades en cada mes. Així mateix, les dades corresponen a treballadors residents als respectius municipis, afiliats als respectius règims de cotització a la Seguretat Social, observats el darrer dia de cada mes.

17/9/15

Tranquilitzem els nostres pares i avis


Sento no haver atés amb més freqüència aquest espai que em comunica amb vosaltres. Implicat com estic en moltes guerres, i amb molta il.lusió en el nou horitzó que se'ns obre d'aqui a deu dies. No he pogut.

Tampoc he pogut perquè, per la meva feina, des de mitjans d'any les empreses amb les que treballo, per a les que treballo, han rebut una si i l'altra també requeriments d'Hisenda per inspeccionar-les o demanar comptes. No ho havia vist mai.

Ara em reincorporo per un tema que m'indigna: les pensions dels nostres majors. Mare! no t'emmoïnis, que ja t'ho he explicat moltes vegades.

A veure, els drets que tenen els nostres pensionistes estan reconeguts i protegits per la Llei General de la Seguretat Social (m'estalvio la referència legal concreta).

Tothom, TOTHOM que a dia d'avui tingui reconegut el dret a rebre una pensió, de qualsevol tipus, no el deixarà de perdre per molt que Catalunya es separi d'Espanya.

Un català pensionista que va a viure a Àvila, Equador o Dinamarca, rep religiosament la seva transferència cada mes allà on estigui. En té dret en cas de que, fins i tot s'en vagi a viure al Zaire o a Síria. Fins i tot si un pensionista s'en va a viure a Kosovo (Estat no reconegut per l'Estat espanyol), cada dia 30 rebrà la seva transferència (tot i que haurà d'anar a donar fe de vida a un altre país que si que estigui reconegut per España).

En l'horitzó d'una Catalunya independent; perquè haurien de ser les coses diferents?
Mentre l'Estat Català no sigui reconegut per l'Estat Español, per quin set ous l'Estat espanyol li retirarà la pensió a qualsevol dels nostres avis? Per venjança?
Faran una Llei que digui que els pensionistes que viuen a Catalunya no cobraran mai més la pensió? I quina culpa tenen els avis de viure en un país que s'ha declarat independent? Les lleis espanyoles li seguiran reconeixent el dret i per tant, arribat el cas, qualsevol tribunal de justícia espanyol li donarà la raó a aquest hipotètic avi desposeït de la seva pensió.

Tots i casdascun@ dels pensionistes actuals, pares, mares, avis, àvies,... seguiran cobrant la seva pensió fins que un eventual acord amb l'Estat espanyol modifiqui l'"status quo". 


Si Espanya no reconeix la independència de Catalunya, deixaran els nostres avis de ser espanyols? I tots plegats?
Res de res. L'article 11.1 de la paralítica (discapacitada) Constitució Espanyola, sigui dit de pas, prescriu el següent.

2. Ningún español de origen podrá ser privado de su nacionalidad.

A més l'article 41 de la mateixa Constitució reconeix el dret de tots els espanyols a la Seguretat social.

Ni tu que em llegeixes, ni els teus fills, ni el teu veí, t'emprenyi o no, deixarà de ser Español fins que ells canviïn la seva Constitució.
I quan arreglem els papers de la separació, els que treballem, continuarem pagant les pensions dels nostres majors, exactament com fins ara.

És veritat però que ara els treballadors de Catalunya no arribem a cobrir més que uns 17.000 milions dels 22.000 milions que costen les pensions que reben els què viuen a Catalunya (ni cap regió d'Espanya), però en els darrers 10 anys el saldo acumulat encara és positiu (al 2010 va canviar el saldo en negatiu). I, si mentrestant no arriba, el Govern de la Generalitat de la Republica de Catalunya, tindrà recursos sobrants per pagar les pensions del teu pare, de la teva mare, dels teus avis, i, quan t'arribi, de la teva pensió. (Tu també, Mare, no t'enmoïnis).

Problemes més greus tindran els pensionistes que es quedin a la rancia España, doncs des de desembre del 2012 fins el juliol de 2015 el govern del PP ja s'ha hagut de gastar 37.702 milions del Fons de Reserva de Pensions, i ara només en queden 39.520 (a aquest pas en uns tres ans es poleix). Apart, s'ha menjat 8.128 milions del Fons de Reserva de les Mútues d'Accidents Laborals. En total 45.830 milions que s'han esfumat (equivalent a la nómina de 4 mesos de pensions) en només 30 mesos.

Catalunya (també Madrid i alguna altre CCAA menor) fa només cinc anys que té un saldo negatiu de la Seguretat Social, però és que a regions com Galícia, Castella-Lleó, Astúries, i fins i tot el Pais Basc, porten molts més anys amb dèficit (en els temps bons, els treballadors de Catalunya pagaven les pensions dels catalans i d'uns 500.000 pensionistes espanyols). I per aquestes regions, el dèficit ja és estructural: no tenen cap futur.

Un Estat com l'Espanyol que porta des que governa el PP gastant un 25% més del què ingressa, i que ja ha arribat a un deute de 5 vegades el què ingressa anualment, què farà quan li deixi d'arribar més o menys (en net) un 9% dels seus ingressos anuals? Endeutar-se encara més, quan els interessos signifiquen un 17% dels seus ingressos?

No mare, no, tot el què el pare va cotitzar durant tants i tants anys no t'ho guarda el Banc d'Espanya (de fet tothom que ara té més de 80 anys ja ha cobrat molt més de tot el què va pagar (capitalitzat) al llarg de "tota la vida pagant".

L'Estat Espanyol no pot prendre la pensió a ningú, perquè les pensions les paguem, mensualment, amb el què cada mes cotitzem a la Seguretat Social. I quan cotitzem a la Seguretat Social Catalana, serà aquesta qui administrarà els diners que els treballadors catalans continuarem pagant.

Per acabar, actualitzem la Balança Tributària al mes de juny (no confondre amb la Balança Fiscal, que és una altra cosa).


Balança tributària de Catalunya amb Espanya. Juny 2012-Agost 2015

Font: Execució pressupostària de la Generalitat, dades consolidades, Departament d'Economia i Coneixement i Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas. AEAT: Informe mensual de recaudación tributaria, Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas.

(La Generalitat te actualment uns ingressos consolidats d'uns 24.000 milions  d'Euros i Catalunya enguany generarà -tot i no descomptant el frau fiscal- uns 38.000-40.000 milions d'impostos. La diferència va a parar a l'aeroport de Castelló, l'AVE a Albacete i el metro d'Atocha a Barajas. Resteu, sumeu...).

Passa-ho. I si discrepes, digues-m'ho.


Nota: al mes de juliol l'Hisenda de l'Estat ha recaptat a Catalunya 5.626 milions d'Euros, sent les transferències rebudes de l'Estat d'uns 2.000 milions. es pot estimar (no s'han publicat encara les dades exactes), que el saldo al juliol pot arribar a més de 9.000 milions, fet que ens porta al desembre 2015 a un dèficit tributari que pot arribar a uns 18.000 milions. Tot un rècord. Quasi el doble d'alló que ens "dóna" l'Estat espanyol. Passa-ho !

Us deixo per acabar una perleta més. Reflexioneu. Que ningú es cregui que compartint la taula federal amb la República de Múrcia, la República d'Extremadura o la República de Rioja, i sobre tot, amb la República de Madrid i la República de Andalucia, les coses canviaran.