L'accident aeri en imatges
24/06/09
16/06/09
I un regal d'aniversari
Com si fos una premonició, el pas de l'Equador de l'actual Govern Municipal ens ha dut un regal. Un bon regal.
A la marxa de la Lola, la de l'Higini i la feina feta de la Navi, un quart canvi empenta el Govern cap endavant en la segona part de la legislatura. Es tracta de l'entrada al Govern d'en José Luis Bosque, en les àrres de Transports (?) i Suport a regidories.
Malgrat les sigles, he vingut seguint en J.L. Bosque i em sembla d'alló més assenyat, de fet la única oposició noble en les formes i assenyada en els fets, callada però al seu lloc.
Felicito a tots plegats per donar pluralitat i nova consistència al Govern municipal, en el què l'oposició ha quedat força singular i només (des)unida, ja, per l'escac al rei.
Perquè serà que els que més criden participació i consens són els únics que no pensen canviar la seva posició, encara que s'equivoquin en les formes i en un fons que sembla més un "salvapantalles"?
14/06/09
Dos anys de govern municipal
Avui fa dos anys, l'Alcalde Joan Bruguera presidia i signava l'acta de la darrera Junta de Govern de la seva legislatura.
Les eleccions i les aliances polítiques havíen donat setmanes abans l'Alcaldia a en Josep Maria Llesuy.
El dia 16 de juny de 2007 va ser constituit el nou Consistori, i el nou Alcalde va signar la primera acta del Ple Municipal: per primer cop a la història de Sant Pere de Vilamajor, un nouvingut i veí de "la perifèria" ocupava l'Alcaldia.
Al pas de l'Equador s'està a mig camí, i és bon moment per recordar alló que es volia fer en quatre anys i avaluar alló que s'ha fet en dos anys.
De la realitat d'alló que s'ha fet no hi ha dubte.
En aquesta senyalada data convé però comparar-ho amb el que encara quedaria per fer.
08/06/09
Joves de Vilamajor
Després de quatre mesos de silenci en el seu incipient espai a la xarxa, l'Assemblea de Joves de Sant Pere de Vilamajor ens comunica la celebració d'una nova edició de la Nit Jove, que enguany es celebrarà la nit del 3 de juliol.
Sens dubte ha resultat un enorme esforç de negociació i de treball per organitzar un acte tant complex com aquest, i per aixó cal felicitar aquest jovent. Parlen de grups i terminologies musicals que els que estem "fora d'onda" no comprenem, però, de fet, és la seva festa, així que deu ser alló que ha de ser.
Insistint amb les felicitacions a la nostra entitat juvenil de Sant Pere, no seria franc si no confesés un cert regust en relació amb l'aparent nul.la implicació dels joves en els afers ciutadans del nostre poble. De fet, s'està parlant darrerament de temes de futur, del seu futur, i no encerto a trobar el punt de vista del jovent, malgrat que disposem d'espais de reflexió, d'opinió i de debat.
M'agradaria que la presència de l'Assamblea de Joves de Sant Pere de Vilamajor fos més continuada que per anunciar gresca (i no és cap crítica), i que participessin en tots els espais ciutadans, doncs sens dubte els volem escoltar.
També a Sant Antoni de Vilamajor tenen la seva entitat juvenil, de recent formació. Al seu espai web (cal registrar-se prèviament) veureu el pols de la pinya de joves que ho impulsa, igualment meritòria.
Sens dubte ha resultat un enorme esforç de negociació i de treball per organitzar un acte tant complex com aquest, i per aixó cal felicitar aquest jovent. Parlen de grups i terminologies musicals que els que estem "fora d'onda" no comprenem, però, de fet, és la seva festa, així que deu ser alló que ha de ser.
Insistint amb les felicitacions a la nostra entitat juvenil de Sant Pere, no seria franc si no confesés un cert regust en relació amb l'aparent nul.la implicació dels joves en els afers ciutadans del nostre poble. De fet, s'està parlant darrerament de temes de futur, del seu futur, i no encerto a trobar el punt de vista del jovent, malgrat que disposem d'espais de reflexió, d'opinió i de debat.
M'agradaria que la presència de l'Assamblea de Joves de Sant Pere de Vilamajor fos més continuada que per anunciar gresca (i no és cap crítica), i que participessin en tots els espais ciutadans, doncs sens dubte els volem escoltar.
També a Sant Antoni de Vilamajor tenen la seva entitat juvenil, de recent formació. Al seu espai web (cal registrar-se prèviament) veureu el pols de la pinya de joves que ho impulsa, igualment meritòria.
05/06/09
Gràcies per compartir les bones idees
Des d'aquestes pàgines, al llarg dels dos anys de vida, també hem llençat bones idees. Algunes idees no han deixat només de ser-ho, però altres les hem vist fetes realitat més tard.
Avui vull agrair que una d'aquestes idees s'hagi acceptat per totes les forces polítiques del Consistori.
Aprofitant el projecte de construcció de les instal.lacions esportives del CEIP Vilamagore, l'onze de març demanava públicament que s'obrissin els equipaments esportius escolars fora de la jornada escolar, per a possibilitar, de manera endreçada, la utilització d'uns equipaments necessaris per a la cohesió social del nostre poble.
Dos mesos i mig més tard, algú se'n va fer resó (o be ha tingut la mateixa idea), amb els mateixos arguments; així consta a la moció presentada per ERC al ple de l'Ajuntament del dia 28 de maig.
Aquesta moció va ser aprovada per unanimitat.
Felicito a ERC per fer realitat la iniciativa plantejada en aquest bloc, i a tots els Regidors i Regidores del Consistori, per aprovar-la.
Ara només queda una cosa: que es faci realitat. De qui depen que ho sigui?
28/05/09
No té perdó
L'Associació de Veïns de can Derrocada, atenent a l'oferiment de l'Ajuntament a les entitats del municipi, per publicar notícies al Butlletí Municipal "La Clau de Vilamajor", va lliurar l'article següent:
En la realitat, l'article s'ha publicat així:
(Cliqueu la imatge per veure-la millor)Si mireu la fotografia que dona peu al contingut del text, en comptes del magnífic edifici de la Zona Esportiva de Can Derrocada, s'ha publicat un abocador.
L'Associació ha enviat un escrit d'enèrgica repulsa a l'Alcalde, exigint el cessament immediat del responsable d'allò que s'ha de considerar una greu manipulació.
S'ha obert un altre front, per al goig de la junta de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada.
27/05/09
L'informe del Departament de Medi Ambient
El 28 de desembre de 2008 (vaja dia!) l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor va entrar al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, la sol.licitud per a determinar l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental del POUM-2005 per part d'aquest organisme.
El 30 de gener de 2007, el DMAH demanà a l'Ajuntament determinada documentació sobre els continguts mediambientals del POUM-2005.
En data 9 de febrer de 2007, l'Ajuntament remetè al DMAH la documentació requerida.
Però no es va acabar d'avaluar mai, doncs les eleccions i el nou govern municipal van fer variar un POUM que políticament estava mort.
En data 8 d'agost de 2008, l'Ajuntament sol.licita al DMAH la documentació de referència per a l'informe mediambiental, acompanyant l'Avanç de Pla i l'Informe mediambiental preliminar.
Finalment, el 30 d'octubre de 2008, el DMAH, després d'haver consultat els organismes requerits, emet el seu informe, que recull els punts més importsnts que ha de contemplar, a efectes mediambientals, d'ocupació de sòl i paisagístics, el POUM de Sant Pere de Vilamajor.
Entre altres aspectes, es destaca la millora de la proposta del nou POUM respecte l'anteriorment presentat, i en conjunt, la millor disposició respecte les NNSS-1987.
El document és força interessant, tant pels aspectes que calia aclarir i millorar en l'avantplà i els seus aspectes crítics en relació amb el municipi de Sant Pere de Vilamjor, com sobretot per la filosofia inherent a l'impacte ambiental i d'ocupació del territori de la planificació urbanística.
Si voleu disposar del text íntegre del dictamen (que és un document públic) de 20 pàgines, podeu escriure'm un correu.
Un any i mig sense "La Fàbrica"
El 28 de novembre de 2007 es decretava el tancament del local municipal La Fàbrica.
Els edificis també tenen malalties, i com ha passat altres vegades, el que es pensava als anys 70 que era una innovació tecnològica ha estat l'origen de la que avui anomenem "aluminosi", una mena d'osteoporosi del formigó en fraguar-lo depressa amb additius.
Sia a com sia, fa un any i mig que no tenim fàbrica.
Actualment s'està redactant el projecte, que ja compta amb dotació pressupostària (interpel.lació parlamentària inclosa) d'un nou local.
La sensibilitat nuclimilitant ha vist en aixó un altre front de pertorbació del seu anacrònic immobilisme, fent-ne deseguida un altre emblema per a la polémica tant bon punt acabi la varicel.la del POUM.
Les primeres veus, veient encara alçat l'edifici, invoquen la seva reparació. Els tècnics ho desaconsellen, doncs si es vol tenir un local que compleixi les actuals normatives de pùblica concurrència, surt més a compte tirar-lo a terra.
Dues qüestions cal resoldre en un debat enraonat:
- Com ha de ser el nou Local?
- On s'ha d'ubicar?
I en aixó hi ha dos enfocaments possibles:
- Mirar només el melic del present,
- Pensar de cara al futur.
Podem doncs perfilar a grans trets les quatre combinacions possibles:
Mirant el present:
1) Com ha de ser el local?
Ha de ser si fa o no fa com el teníem, però amb instal.lacions modernes que permetin fer des d'un obra de teatre a una sala de ball, i com sala d'actes, el que sempre s'ha vingut fent.
2) On s'ha d'ubicar?
Al mateix lloc on estava, que ja és solar municipal. Un local d'aquestes característiques ha d'estar al nucli principal, com sempre ha estat així.
Mirant de cara al futur:
1) Com ha de ser el local?
Més gran i versàtil, i que permeti la realització activitats esportives en pista coberta (bàsquet -amb dues pistes transversals-, futbol sala i handbol) doncs no tenim ni està previst un equipament que cobreixi aquesat important funció. A més permetria crear un òrgan de gestió de les activitats d'Escoles Esportives que funcionés, en pista coberta, tot l'any.
Ha de tenir una mínima cafeteria que permeti ser punt de trobada.
Personalment el faria parcialment soterrat, per evitar l'impacte paisagístic d'una construcció 20.000 m3 en superfície.
2) On s'ha d'ubicar?
Fora del centre del nucli, preferiblement en la nova centralitat que configura l'IES, al voltant de la Puntiblond o sota l'Escola Torre Roja. En el baricentre del municipi, lloc funcional de pas, i permet disposar d'espais més amplis, i sobre tot, amb molt menor impacte de mobilitat i aparcament. En el futur es pot completar amb altres equipaments esportius (una piscina coberta?) culturals o comercials.
Els edificis també tenen malalties, i com ha passat altres vegades, el que es pensava als anys 70 que era una innovació tecnològica ha estat l'origen de la que avui anomenem "aluminosi", una mena d'osteoporosi del formigó en fraguar-lo depressa amb additius.
Sia a com sia, fa un any i mig que no tenim fàbrica.
Actualment s'està redactant el projecte, que ja compta amb dotació pressupostària (interpel.lació parlamentària inclosa) d'un nou local.
La sensibilitat nuclimilitant ha vist en aixó un altre front de pertorbació del seu anacrònic immobilisme, fent-ne deseguida un altre emblema per a la polémica tant bon punt acabi la varicel.la del POUM.
Les primeres veus, veient encara alçat l'edifici, invoquen la seva reparació. Els tècnics ho desaconsellen, doncs si es vol tenir un local que compleixi les actuals normatives de pùblica concurrència, surt més a compte tirar-lo a terra.
Dues qüestions cal resoldre en un debat enraonat:
- Com ha de ser el nou Local?
- On s'ha d'ubicar?
I en aixó hi ha dos enfocaments possibles:
- Mirar només el melic del present,
- Pensar de cara al futur.
Podem doncs perfilar a grans trets les quatre combinacions possibles:
Mirant el present:
1) Com ha de ser el local?
Ha de ser si fa o no fa com el teníem, però amb instal.lacions modernes que permetin fer des d'un obra de teatre a una sala de ball, i com sala d'actes, el que sempre s'ha vingut fent.
2) On s'ha d'ubicar?
Al mateix lloc on estava, que ja és solar municipal. Un local d'aquestes característiques ha d'estar al nucli principal, com sempre ha estat així.
Mirant de cara al futur:
1) Com ha de ser el local?
Més gran i versàtil, i que permeti la realització activitats esportives en pista coberta (bàsquet -amb dues pistes transversals-, futbol sala i handbol) doncs no tenim ni està previst un equipament que cobreixi aquesat important funció. A més permetria crear un òrgan de gestió de les activitats d'Escoles Esportives que funcionés, en pista coberta, tot l'any.
Ha de tenir una mínima cafeteria que permeti ser punt de trobada.
Personalment el faria parcialment soterrat, per evitar l'impacte paisagístic d'una construcció 20.000 m3 en superfície.
2) On s'ha d'ubicar?
Fora del centre del nucli, preferiblement en la nova centralitat que configura l'IES, al voltant de la Puntiblond o sota l'Escola Torre Roja. En el baricentre del municipi, lloc funcional de pas, i permet disposar d'espais més amplis, i sobre tot, amb molt menor impacte de mobilitat i aparcament. En el futur es pot completar amb altres equipaments esportius (una piscina coberta?) culturals o comercials.
No hi ha polémica en aquestes alternatives, més enllà de la què a alguns els interessi crear.
Ignoro, malauradament, quines hipòtesis s'han decidit sobre l'equipament, i m'agradaria que algú ens les expliqués. És un tema que mereix un debat, un debat obert en el si del Consell de Poble, que per a aixó serveix.
Si no es fa així, o d'una altre manera similar, els nuclimilitants tindran el camp adobat per iniciar una nova polémica contra alló que es vulgui fer. Una altra polémica de la que ningú sortirà satisfet, i en la què el poble acabarà novament segrestat i confós.
Ignoro, malauradament, quines hipòtesis s'han decidit sobre l'equipament, i m'agradaria que algú ens les expliqués. És un tema que mereix un debat, un debat obert en el si del Consell de Poble, que per a aixó serveix.
Si no es fa així, o d'una altre manera similar, els nuclimilitants tindran el camp adobat per iniciar una nova polémica contra alló que es vulgui fer. Una altra polémica de la que ningú sortirà satisfet, i en la què el poble acabarà novament segrestat i confós.
Felicitats, Martí
Un dels blocs de Vilamajor en Xarxa, "Apunts de cuina" ha rebut el Premi "Netreporter" als millor blocs fet per joves, classificat en segona posició.
El seu autor, Martí Sans, veí de Sant Antoni de Vilamajor, ha estat guardonat en la categoria d'Estudiants de Secundària, guanyant el primer premi Laura Agustí, de Figueres, amb el seu bloc "Sincerament".
El concurs de blocs NETREPORTER, organitzat per LaMalla.cat, té com a objectiu fomentar i posar de relleu la creativitat i la iniciativa dels joves catalans a la Xarxa, avaluant una de les eines de comunicació que més utilitzen i que més interacció els permet: el bloc.
Aquesta edició del certamen s'ha caracteritzat per l'elevada participació de blocs temàtics, en àmbits com la política, la música o la cuina, així com per la qualitat dels continguts d'aquests.
Martí Sans ('Apunts de cuina') finalista de la categoria d'estudiants de secudària, i Laura Agustí, guanyadora de la mateixa categoria amb el bloc 'Sincerament'
Els premis es van lliurar el 19 d'aquest mes en un acte que va comptar amb l'assistència del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, la diputada d'Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Imma Moraleda, i la regidora de Dones i Joventut de l'Ajuntament de Barcelona, Elsa Blasco.
Des d'aquí volem felicitar en Martí i animar-vos a tothom a participar de Vilamajor en Xarxa.
El seu autor, Martí Sans, veí de Sant Antoni de Vilamajor, ha estat guardonat en la categoria d'Estudiants de Secundària, guanyant el primer premi Laura Agustí, de Figueres, amb el seu bloc "Sincerament".
El concurs de blocs NETREPORTER, organitzat per LaMalla.cat, té com a objectiu fomentar i posar de relleu la creativitat i la iniciativa dels joves catalans a la Xarxa, avaluant una de les eines de comunicació que més utilitzen i que més interacció els permet: el bloc.
Aquesta edició del certamen s'ha caracteritzat per l'elevada participació de blocs temàtics, en àmbits com la política, la música o la cuina, així com per la qualitat dels continguts d'aquests.
Martí Sans ('Apunts de cuina') finalista de la categoria d'estudiants de secudària, i Laura Agustí, guanyadora de la mateixa categoria amb el bloc 'Sincerament'Des d'aquí volem felicitar en Martí i animar-vos a tothom a participar de Vilamajor en Xarxa.
23/05/09
Planejament urbanístic de pa sucat amb oli
Finalment, el Pla Territorial Metropolità ha estat aprovat definitivament. Era un document important per al desenvolupament de l'aèra funciona d'influència de la ciutat de Barcelona, i abasta pràcticament tot el litoral de la província, des del Penedès fins La Selva.
Òbviament inclou Vilamajor.
És per tant la peça clau de planificació urbanística d'alta volada que ens afecta, doncs molt sovint s'oblida que Vilamajor no és més que una peça de la planificació territorial: tant mirar-nos al melic ens oblidem de la realitat, encara que no la volguem. Mirant des del Siu fins el Matagalls la realitat de Vilamajor és una, idíl.lica, enyorada. Però quan mirem cap avall, quan ens posem a la cua dels 9.800 cotxes que cada dia passen per la plaça de Sant Antoni, la gent que entra i surt a treballar, és quan cal adonar-nos de la nostra realitat com a municipi en el context en què estem immersos.
No podem demanar a un poble que al 1.981 tenia 781 habitants que abandoni tant ràpidament en una sola generació la visió provinciana i rural. Mal que pesi, a més, el nucli principal de Sant Pere de Vilamajor ha estat 25 anys desmarcat de la realitat del temps i fent creure tothom que la realitat de fora era una excepció, una mala referència.
Però no podem encorar-nos en el passat, mal que pesi: la realitat cal acceptar-la. I en el cas de Sant Pere de Vilamajor, que ha fet ja tard, ara haurà de còrrer. D'aquí el xoc del nou POUM en aquestes mentalitats, atiades pels neo-rurals urbanites que han multiplicat per 5 la nostra població, sempre mirant cap el Montseny en llevar-se, però amb el cotxe al garatge per anar a fer cua cap la feina a ciutat cada matí.
El POUM els ve gran, els ve fora de temps, encara. Però el POUM no pot esperar i Sant Pere ha d'agafar el darrer tren que ara si, no pot perdre.
No hi ha alternativa. El que volem conservar és un miratge, una espècie en extinció propiciada per la elecció desafortunada de concentrar el 85% del creixement del poble en urbanitzacions disperses actualment insostenibles.
Aquesta mentalitat encara per desenvolupar, fa confondre urbanisme amb edificació, sense entendre que l'urbanisme és sobretot la conformació de la forma de vida en un territori, en un territori com el nostre que no es pot aïllar perquè és i viu de l'existència de l'àrea metropolitana de Barcelona de la que forma part, de la que tots i cadascun dels ciutadans de Vilamajor en forma part.
De tot aixó ens parla el Pla Territorial Metropolità, que no és per a nosaltres, apart d'una lliçó, sinò una guia irrennunciable per planificar el nostre petit trocet de territori.
I també ens parla, i posa al mapa, els nostres municipis de Vilamajor, i en defineix magnituds i variables.
Qué ens diu de concret que ens serveixi per al nostre POUM? Doncs moltes i interessants coses:
a) Cal paliar els defectes de la trama desintegrada concentrant el creixement en els nuclis principals, en base a una trama urbana compacta.
b) En la trama urbana han de coexistir, i reforçar-se tant les activitats econòmique (seveis) com les pròpies residencials.
c) El creixement previst de la població per a l'àmbit de la Regió Metropolitana de la què formem part en l'horitzó del 2026 (prop d1 milío d'habitants) supera la capacitat d'habitatges potencials existents actualment (que és d'uns 400.000 habitatges en tota la RMB). En els seus càlculs, els tècnics (UPC) tenen en compte no només la nova població vinguda, sinò també la necessitat d'emancipació dels joves en l'horitzó de la planificació. Cal ampliar el sól edificable (en trames urbanes) fins i tot per sobre del potencial actualment existent.
d) El creixement previst (és a dir la'aportació en habitatges) per a Sant Pere de Vilamajor, el qualifica el Pla com de "Creixement moderat". Aixó significa que el sòl edificable pot de crèixer fins un 30% respecte l'actualment programat (no respecte els habitatges actualment existents, com diuen veus malintencionades, o malinformades).
e) Tot el creixement el concentra únicament en el nucli principal de Sant Pere de Vilamajor, evitant el creixement en les urbanitzacions.
f) Aquest nucli principal de Sant Pere hauria de tenir la funció de "Polaritat municipal estructurant" respecte els nuclis dispersos.
g) No preveu el Pla cap Pla Director Urbanístic que afecti a Vilamajor.
h) LLinars del Vallès es configura com la nostra polaritat de referència de segon nivell.
i) Per als nostres veïnats interiors (Canyes, ...) el Pla planteja mantenir el seu caràcter rural.
j) De les quatre alternatives de creixement que analitza, s'escull el creixement nodal, és a dir, configurar pols urbans que articulin al seu voltant. Un d'aquests pols és el nucli principal de Sant Pere de Vilamajor.
k) El Pla dóna molta importància a la concentració urbana, doncs un dels objectius del Pla es compensar el desequilibri existent per la urbanització dispersa en les localitats de perifèria: les noves necessitats d'habitatge (i activitats) en l'horitzó del 2026 exigeixen la concentració del creixement en nuclis urbans compactes.
l) El Pla planteja el manteniment d'espais lliures i protegits, i de corredors naturals equivalents als que mantenim actualment.
m) Dóna una molt importància a la mobilitat i al transport públic, plantejant la existència de masses crítiques suficients per afavorir-lo, tenint en compte els desplaçaments funcionals dels residents.
n) L'habitatge protegit ha d'arribar (i aixó ja és obligatori per Llei) al 15% del total residencial en un termini de 20 anys (aixó significa a Sant Pere entre 300 i 350 habitatges de protecció oficial).
o) Fixeu-vos en el mapa les diferències amb Sanata, i amb Cànoves.
La coherència del nostre POUM amb aquestes directrius i objectius és total.
Cal destacar que el PTM és vinculant en la redacció i modificació de tots els POUMs que es desenvolupin en el seu àmbit d'influència, és a dir el POUM-2008 ja l'haurà de cumplir:
Disposició Transitòria 1. El Pla territorial és plenament vinculant des del moment de la publicació de l’acord d’aprovació per a tots els plans d’ordenació urbanística municipals, les revisions d’aquests plans i els plans parcials de delimitació que es resolguin definitivament a partir de l’entrada en vigor del Pla, sempre que l’acord d’aprovació inicial d’aquests s’hagués publicat amb posterioritat a la publicació de l’edicte d’informació pública de l’Avantprojecte del Pla territorial.
Després d'aixó, els discursos que he vingut escoltant en el nostre poble en contra del POUM em semblen de pa sucat amb oli, pa dur amb oli ranci.
Hom dirà que aquests del PTM no en tenen ni idea de Vilamajor, què ens han d'anar explicant a nosaltres?. Però quan veuen que per la carretera de Llinars a Vilamajor passen més d'11.000 cotxes al dia, quan veuen que hem multiplicat la població en el que portem de segle, quan comproven que el 85% de la població viu en nuclis extensius, disgregats, insostenibles, quan comproven que Sant Pere de Vilamajor ocupa la penúltima posició en comerç de tots els pobles d'Espanya de més de 1.000 habitants, quan evidencíen que no hi ha futur per al jovent en el nostre poble, ... Potser els que no volen veure el que passa, doncs no els convé, són alguns que hi viuen.
A més d'un li cal aprendre quelcom sobre urbanisme abans de parlar-ne, que la ignorància sempre està millor si es porta amb modèstia i en veu baixa.
Haig de dir però, que el POUM és un excel.lent pal per posar a la roda del Govern, com bé ens deia el nostre benvolgut Pere Curto en un recent i criticat article. I ho han fet tots, sempre que han estat a fora del Govern, doncs estant dins, la responsabilitat obliga a assumir la realitat.
Seria bo, però, que els canvis d'opinió es reconeguessin amb la mateixa responsabilitat que es governa. També seria bo que tot i estant fora del govern s'actués amb responsabilitat en assumptes de tanta transcendència. Així no estaríem on estem ara, transaccionant políticament fins convertir el POUM en un vedell per no agafar el toro per les banyes.
22/05/09
Els grups polítics a la xarxa?
Convé fer de tant en tant una repassada a la utilització que fan de la xarxa d'internet els grups polítics de Sant Pere de Vilamajor.
- CIU porta tota la legislatura amb una simple portada on l'únic que trobem és el"Pacte de Govern".
SEmbla que han decidit tornar als medis convencionals i utilitzar els pamflets que de tant en tant surten a la llum.
Tanta salutació convidant-nos a fer serveir internet com a mitjà de comunicació i no practiquen amb l'exemple.
Una llàstima, perquè ben segur tenen coses a dir i a dir-nos, i muts, deixen que altri més cridaners els guanyin poc a poc terreny.
Amb aixó, com a partit, deixa orfres a la seva parròquia, o pitjor, el.ludeix les divergències internes: males coses, en tots dos casos.
Convindria aprendre més de Llinars.
- ERC la veterana, amb llarga trajectòria a la xarxa. La seva línia editorial manté l'esperit fresc, populista i amb un tó de sarcasme, sempre dins de la correció en la paraula escrita.
Darrerament més que pedagogia intenta fer simplement d'oposició, que ja està bé però no és prou per a un partit de nissaga com aquest. El seu projecte, inexplicat, es desdibuixa a la xarxa.
Cal apreciar que, ara en format digital, continuin publicant el seu butlletí, que posa de manifest la solvència en l'objectiu de comunicació que tenen amb tota la ciutadania.
- ISP també actiu a la xarxa, però únicament fa d'oposició, fent veure que sap el que s'ha de fer quan critica el que es fa.
Com Esquerra, no ens explica el que de debó està passant al nostre Consistori, sense cap projecte. Té més pinta d'Associació de Veïns que no pas d'algú que té la responsabilitat d'aportar en política.
Usa molt dels formalismes, sovint inintel.ligibles per al comú, per posar contra les cordes al Govern, mostrant però coneixement de la litúrgia administrativa.
- PSC: aquesta pàgina es va quedar congelada en la convocatòria de les passades eleccions municipals, el 5 de febrer de 2007. Simplement inoperant.
- PPC totalment buida, si més no és simpàtica: amb l'himne del PP la Senyera oneja sobre la figura d'en ... Josep Piqué?
- GISP: no existeix a la xarxa.
- ICV: tot i que no té representació en el Consistori, el seus votants i simpatitzants, i en general tota la ciutadania, haguéssim esperat que ens posessin alguns contrapunts en grans debats mal portats de totes les bandes. D'aquesta manera perd una gran oportunitat de fer-se un lloc en la opinió i en la política del nostre municipi.
Després de dos anys, que els partits del Govern no ens parlin més de les "noves tecnologies", que després de dos anys el seu silenci de la majoria a la xarxa no té cap mena de justificació.
Cal agraïr, sia com sia, a ERC i ISP que ens expliquin de tant en tant el que fan i el que pensen.
Afortunadament, però, el Web institucional s'ha posat a un excel.lent nivell, pertocant donar-li ja la forma definitiva als continguts. Hem trobat a mancar però notícies importants d'alt inetrés (més interés que la nova grip, o les reclamanscions a Correus per posar exemples), com ara una millor informació per a la participació en el POUM, les convocatòries i resultats del Consell de Poble, o explicacions del que de debó passa amb la Hisenda Municipal (cànon d'aigua, pólissa de crèdit, ...) o amb l'abastament d'aigua potable, i molts d'altres importants temes institucionals.
De tota manera, la situació està infinitament millor que a Sant Antoni de Vilamajor.
La comunicació és el primer exercici de la democràcia, i reforça la posició amb els que confien en un o altre partit: cal practicar-la.
Conclusió: en un any poc ha canviat, i cal repetir que, fent el símil dels gossos amb els seus amos, vindria a ser que aquests llocs web també es semblen als seus amos...
20/05/09
Aniversari compartit, aniversari agraït
Avui estic d'aniversari i permeteu-me que celebri: Reflexions de Vilamajor fa 2 anys. I juntament amb aquest, de repicó, tota una série de "fillets" per parlar de Sant Pere de Vilamajor a la xarxa.
Tot plegat ha valgut l'esforç; les dades són agraïdes:
Maig 2007: Reflexions de sant Pere de Vilamajor
- 14.350 connexions
- 4.400 visitants (comptats per dies diferents)
- 837 hores de lectura
- 246 articles publicats (vius)
Desembre 2007: Anàlisi Socio-Econòmica de Vilamajor, nascuda com una pàgina especialitzada de "Reflexions"
- 1.780 visites
- 975 visitants
- 59 hores de lectura
- 103 articles publicats
Febrer 2008: Altaveu de Vilamajor, fora de servei, substituït a final d'any per Vilamajor Opina
- 2.230 visites (de les quals 530 després de la creació de Vilamajor Opina)
- 970 visitants (dels quals 270 després de la creació de Vilamajor Opina)
- 110 hores de lectura (de les quals 11 després de la creació de Vilamajor opina)
- 197 comentaris publicats
Desembre 2008: Vilamajor Opina, que avui fa 6 mesos
- 3.570 visites
- 890 visitants
- 120 hores de lectura
- 197 comentaris publicats
En els espais d'opinió han publicat comentaris unes 40 persones diferents.
Tots els textos publicats ocuparien impressos un llibre de més de 350 pàgines.
Per últim, destacar la posada en marxa, fa un any i mig, a finals de 2007, de Vilamajor en Xarxa, que recull ja prop de 50 enllaços a blocs personals i espais de comunicació ciutadana de Vilamajor (tots els què he trobat fins ara, si en coneixeu algun més, feu-m'ho saber) amb la finalitat tant d'aplegar-los com sobretot d'ajudar a la seva difussió.
A casa em veuen tant dedicat que fins i tot el meu fill petit, en Lluís, s'ha animat a posar en marxa el seu propi bloc; us el recomano, es diu "Pensaments en veu alta".
A les més de 150 persones diferents que m'heu estat fent costat en aquests 2 anys, moltes gràcies!
I animeu-vos a utilitzar aquest impressionant mitjà d'internet, a veure si poguessim fer un espai cooperatiu algun dia.
Avui fa també un any...
Vilamajor TDT
La televisió en senyal analògic deixarà d'emetre's en 83 municipis catalans el 30 de juny, de manera que prop de 700.000 veïns del Maresme, el Vallès Oriental, la Garrotxa i el Ripollès deixaran de veure la televisió de sempre, i només tindran accés a la TDT.
Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor són dos d'aquests municipis, de manera que ja podeu anar modificant les antenes, si són velles, i en tot cas instal.lant un decodificador de senyal digital, si no teniu una d'aquelles teles planes amb sintonitzador TDT incorporat.
Així doncs, aquest any la verbena de Sant Pere ens portarà un regalet tecnològic.
Si heu de comprar un sintonitzador TDT, jo us recomano uns aparells que porten, a més del conversor del senyal digital, DVD incorporat i, el més important, una entrada USB (i alguns també entrada de tarjetes de memòria de càmeres digitals), ja que així podreu veure pelis gravades tant en format DVD com directament des de l'entrada USB. Van de meravella.
El preu oscil.la entre els 60 i els 70 Euros i els trobareu a botigues d'electrodomèstics i grans superfícies.
Així doncs, aquest any la verbena de Sant Pere ens portarà un regalet tecnològic.
Si heu de comprar un sintonitzador TDT, jo us recomano uns aparells que porten, a més del conversor del senyal digital, DVD incorporat i, el més important, una entrada USB (i alguns també entrada de tarjetes de memòria de càmeres digitals), ja que així podreu veure pelis gravades tant en format DVD com directament des de l'entrada USB. Van de meravella.
El preu oscil.la entre els 60 i els 70 Euros i els trobareu a botigues d'electrodomèstics i grans superfícies.
09/05/09
La construcció es paralitza a Vilamajor
Segons les últimes dades, a Sant Pere de Vilamajor s'han iniciat en el primer trimestre d'enguany només 3 habitatges, i cap ni un a Sant Antoni de Vilamajor.
S'han acabat no obstant en el primer trimestre 4 habitatges a Sant Pere i 14 a Sant Antoni de Vilamajor.
Veure totes les dades a Anàlisi Socioeconòmica de Vilamajor.
01/05/09
El Consell de Poble està en fals: és urgent la seva reformulació
Fa una setmana, el Grup Municipal d'ISP, a través de la seva líder, va presentar a l'Ajuntament una instància en relacio amb la reformulació del Consell de Poble, oportuna davant la reunió ordinària del Consell el proper 4 de maig.
Haig de dir que em semblen bé aquestes propostes, i què per tant els hi dono recolzament.
Ara bé, cal a més, i per davant de tot, aplicar el Reglament aprovat. Veiem:
a) El Vice-president és anomenat per majoria absoluta del Consell Plenari, i no pas pel President. No pot ser regidor. (Article 4.1). El Reglament no diu com es presenten candidatures, i per tant és un punt fosc i mal resolt.
b) La reserva nata de llocs a les entitats exigeix el requisit d'estar inscrites al Registre d'Entitats de l'Ajuntament (Article 6.b), requisit que té uns tràmits que molt poques entitats tenen regularitzat o actualitzat, i què per tant les impedeix de fet ocupar lloc al Consell. L'article 8 especifica uns requisits afegits (en alguns no hi estic d'acord). S'ha de començar per exigir aquest requisit reglamentari.
c) Pel que fa a les Comissions de Treball, la formació de les existents no ha seguit el procediment establert (article 14). En aquestes Comissions s'hauria de limitar la proporció de persones que no fossin membres del Consell respecte les que sí ho siguin, per tal d'evitar situacions paradoxals com les que s'han viscut recentment.
d) Un darrer tema molt important és el de la Borsa de la Ciutadania, que esta formada per una persona de cadascun dels veïnats de Sant Pere de Vilamajor. Article 7 del Reglament.
No s'especifica com es forma la borsa, i com sia que la ciutadania en general està molt allunyada de saber el què passa, hi ha una disfunció molt gran en la elecció (per sorteig) dels seus components.
Curiós també ressaltar que si no es tenen en "propietats territorials", per exemple, si hom viu a Sant Pere de lloguer, o a casa dels avis o pares, no es pot formar part de la Borsa de la Ciutadania (article 7.1 del Reglament).
L'article 6.2 del Reglament, relatiu a la renovació de càrrecs, està realment mal fet, doncs per exemple, les entitats, membres nats, haurien de tenir un tractament com correspon a les representacions col.legiades en un òrgan tanmateix col.legiat.
De la mateixa manera que estic d'acord amb què els representants dels Grups Municipals no siguin Regidors (i aixó honora molt la Lola pel fet de demanar-ho), tampoc els membres directius de les entitats ja representades hauríen de poder optar a la Borsa de la Ciutadania, com ara està passant.
Crec però, que els Regidors electes haurien de tenir veu al Consell, doncs moltes vegades serà important escoltar els seus punts de vista "oficials" i què per tant s'hauria de trobar la manera de què ho poguessin fer, tant a petició pròpia com a petició dels membres del Consell.
També deixa especialment mal fet el procediment de renovació de la Borsa de Voluntaris, aplicant un dret prevalent de renovació per altres dos anys de la persona que ocupa el lloc, sense opció a què entri un altre.
Sia com sia, com que no s'ha seguit el procediment de renovació formal, en definitiva resulta que fa temps que la pràctica totalitat dels membres del Consell ocupen el seu lloc irregularment. És una paradoxa que l'òrgan de representació dels ciutadans pugui tenir legitimitat si està constituït al marge de la seva pròpia normativa.
Aquest és el primer punt que caldria reconduïr, i, si de cas, reformar el Reglament.
Certament, l'ordre del dia tracta de la renovació de càrrecs, i jo em pregunto: s'ha informat als veïnats que poden presentar-se al sorteig per a la Borsa de la Ciutadania?
Doncs la resposta és que no. Per tant, es presentaran els mateixos de sempre, persones vinculades a altres del propi Consell, per tal de fer "més pinya" i tenir més joc en la influència sobre el Consell, com ha vingut passant. Anem malament així.
Està força bé que ISP iniciï la regularització del Consell de Poble sobre noves bases, i des del Consell li donaré suport. En tot cas, també exigiré el compliment del Reglament mentre aquest sigui vigent.
18/04/09
Sant Pere de Vilamajor: un municipi de rics, o un municipi pobre
Llegia al Nou 9, i L'Actualitat del Baix Montseny l'endeutament dels municipis que ha fet públic el Ministerio de Economia: a Sant Pere de Vilamajor a final de l'any passat era de 1.059.000 Euros.
Miro ara els pressupostos municipals d'enguany i comprovo tres coses:
- Que el pressupost ordinari (despeses corrents) és de l'ordre de 3,5 milions d'euros.
- Que enguany els pressupostos s'han salvat amb l'anticip de 1 milió d'euros del cànon de l'aigua.
- Que el que paguem els ciutadans tot just arriba a 2,5 milions d'euros.
Faig atenció a aquests 2,5 milions d'euros, i en faig un "zoom" per veure les coses que normalment un ciutadà corrent ve a pagar al cap de l'any:
- IBI: 1.048.000 Euros.
- Impost de circulació 260.000 Euros.
- Taxa de recollida d'escombreries: 265.000 Euros.
La resta d'impostos, taxes i assimilats, no són coses que em pertoqui pagar.
Fet i fotut, 1.600.000 Euros és el que paguem normalment entre tots.
Primera pregunta: quants d'aquests diners paguen residents a Sant Pere de Vilamajor? Faig quatre números molt aproximats: 3.150 solars urbans, dels quals uns 2.150 edificats; uns 2.050 habitatges urbans. 4.050 habitants empadronats; 2,6 persones per habitatge, 30% de segones residències, ...
Sense massa marge d'error, em surt que els residents a Sant Pere paguen uns 1.200.000 Euros l'any, aproximadament un promig de 300 Euros per habitant. Em surt entre 780 i 840 Euros l'any per família, que són entre 65 i 70 Euros al mes per família.
Sumo el que em costa l'aigua i el llum... 110 Euros al mes de promig. L'ADSL em costa (línia telefònica inclosa) 55 Euros al mes. El mòbil del meu fill uns 50 Euros al mes.
Resulta doncs, que viure a Sant Pere de Vilamajor només costa 70 Euros al mes per família, menys del que em gasto en telefonia: un xollo.
Però quan veig que es pressuposten crèdits d'entitats bancàries per 329.000 Euros, dels quals ja s'han alliberat recentment 250.000, em començo a espantar.
Fet i fotut, ben aviat arribarem a 1,5 milions d'euros d'endeutament bancari.
Ara miro al meu voltant, buscant despilfarrament...
Algú es queixarà de les patates fregides i el cava d'algunes reunions populars, tot plegat quatre quartos, però la veritat és que no hi veig malbarataments.
Continuo mirant al meu voltant per veure que ens fa encara falta...
Un munt de coses! quina llista m'estalvio de reproduïr.
Comparo el que paguem a Sant Pere de Vilamajor amb el que pago al poble on visc: Déu n'hi dó la diferència.
Ho explico a un amic meu, que viu a Sant Cugat, en una caseta molt mona amb parcel.leta on fins i tot li cap una piscina. Més o menys com el que tenen el 85% de les persones que viuen a Sant Pere de Vilamajor.
I em respon: Un xollo!
Li dic, Ja m'ho pensava.
Quan li dic que la recollida d'escombreries té dèficit, que els valors cadastrals de les finques i cases tenen preus de fa 22 anys, gira el meu amic el cap de costat i aixeca les celles. Quan li dic que els pagesos del municipi paguen tots plegats 6.200 Euros l'any per l'IBI de rùstega, a més, el meu amic aixeca i deixa caure les espatlles.
Torno a fer números, quatre números comparatius del que hauria de costar viure en un Sant Pere polit, amb voreres, bon clavagueram, un Vigilant que arribi a casa amb 10 minuts, un contenidor de brosa a 10 metres de casa (és a dir,un contenidor per casa), les meves dues faroles ben maques i que funcionin, els meus 32 metres de vorera sempre nets, ben conservats i sense herbots, un Ajuntament que obrís els dissabtes, un casal de joves i un polisportiu cobert, ...
Em surten entre 1.300 i 1.500 Euros l'any, més o menys el doble que el que ara es paga.
I finalment ho veig tot clar: la Hisenda Municipal s'endeuta any rera any per estalviar-me a mí pagar el que hauria de pagar jo.
Aixó no té cap mena de futur i pràcticament ja està esgotat amb els 1,5 milions d'euros de deute i l'anticip del milió més del cànon de l'aigua: ja no queda més marge per viure aquest tren de vida!
Solucions? Clar i català, només hi ha una: apujar la "quota de comunitat":
- Posant els impostos, en especial l'IBI, a preus normals, és a dir doblant la taxa,
- Pagant contribucions especials per a coses que ara ens fan de franc,
- I mirant d'eixugar els 1,5 milions de deute.
És a dir, pagant com cal la vida de xalets de rics que ens hem donat.
Cas contrari, òbviament, caldrà pensar en què tots els serveis es posin al mínim, malbaratant els esforços evidents per millorar-los que s'han fet en els darrers anys. És a dir, vivint com el que paguem: de pobres.
I si algú encara demana més serveis, i amb més patxoca, encara es queixa dels què paguem o de què ens endeutem fins més enllà del raonable, una de dos, o és un ignorant o és un irresponsable, i qualsevulga d'aquestes dues coses l'incapaciten per fer valer la seva opinió, ni per representar-nos com a ciutadans.
Portem molts anys vivint del "quiero pero no puedo"; ja seria hora de què ens adaptessim a la realitat, per més crua que sigui, doncs el xollo de viure dels estiuejants és evident que ja s'ha acabat.
La disjuntiva és clara: fer de Sant Pere un municipi pobre, o fer de Sant Pere de Vilamajor un poble per als que viuen, perquè poden, com a rics.
Però no tot és tant dramàtic, doncs hi ha una altra solució que pot reconduïr el problema prou adequadament. Però els ignorants i els irresponsables no ho entenen, perquè, al cap i a la fi no veuen més que a un pam del nas, i la torre de La Força quan tornen cap a casa.
16/04/09
Sabíeu que...
En els darrers 10 anys s'han acabat de construïr 474 nous habitatges a Sant Pere de Vilamajor, i 893 a Sant Antoni.
Fins l'any 2002, no hi ha massa diferències entre Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor pel que fa a la construcció d'habitatges, però a partir de 2002 Sant Antoni es dispara i Sant Pere de Vilamajor continúa igual. Els resultats són sorprenents:
1997-2002 Cèdules d'habitabilitat concedides per a habitatges nous:
- Sant Pere de Vilamajor: 319.
- Sant Antoni de Vilamajor: 321.
2003-2008 Cèdules d'habitabilitat concedides per a habitatges nous:
- Sant Pere de Vilamajor: 304.
- Sant Antoni de Vilamajor: 685.
Perquè aquestes diferències? La resposta a aquesta qüestió, la trobareu aquí.
Tota l'anàlisi gràfica a Anàlisi Socioeconòmica de Vilamajor.
Fins l'any 2002, no hi ha massa diferències entre Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor pel que fa a la construcció d'habitatges, però a partir de 2002 Sant Antoni es dispara i Sant Pere de Vilamajor continúa igual. Els resultats són sorprenents:
1997-2002 Cèdules d'habitabilitat concedides per a habitatges nous:
- Sant Pere de Vilamajor: 319.
- Sant Antoni de Vilamajor: 321.
2003-2008 Cèdules d'habitabilitat concedides per a habitatges nous:
- Sant Pere de Vilamajor: 304.
- Sant Antoni de Vilamajor: 685.
Perquè aquestes diferències? La resposta a aquesta qüestió, la trobareu aquí.
Tota l'anàlisi gràfica a Anàlisi Socioeconòmica de Vilamajor.
08/04/09
L'atur no creix a Sant Pere i es dispara a Sant Antoni
En el mes de març, l'atur ha crescut de 25 persones (un 8,3 % intermensual) a Sant Antoni de Vilamajor. En canvi, a Sant Pere fins i tot ha disminuït d'una persona, sent ara 255 les desocupades.
En el que portem d'any, l'atur a crescut a Sant Antoni de 61 persones, un 22,9%, i arriba ja a les 327 persones, mentre que a Sant Pere de Vilamajor ha crescut només de 29 persones, un 12,8%.
El creixement interanual a Sant Antoni és molt alt, del 104,4%, sent del 72,3% a Sant Pere de Vilamajor.
Al conjunt de la província de Barcelona, el creixement intermensual de l'atur ha estat del 6,1% i l'interanual, del 69,5%. Al conjunt de Catalunya les dades són, respectivament del 5,0% i del 65,3%.
Totes les dades gràfiques a Anàlisi Socioeconòmica de Vilamajor.
Què se n'ha fet del Fons d'Inversió Local?
En el que portem d'any, l'atur a crescut a Sant Antoni de 61 persones, un 22,9%, i arriba ja a les 327 persones, mentre que a Sant Pere de Vilamajor ha crescut només de 29 persones, un 12,8%.
El creixement interanual a Sant Antoni és molt alt, del 104,4%, sent del 72,3% a Sant Pere de Vilamajor.
Al conjunt de la província de Barcelona, el creixement intermensual de l'atur ha estat del 6,1% i l'interanual, del 69,5%. Al conjunt de Catalunya les dades són, respectivament del 5,0% i del 65,3%.
Totes les dades gràfiques a Anàlisi Socioeconòmica de Vilamajor.
Què se n'ha fet del Fons d'Inversió Local?
07/04/09
Que ve el llop!
En diverses ocasions, com ara ja al setembre de 2007 he tractat des d'aquestes pàgines del tema dels Convenis Urbanístics signats per l'anterior equip de govern en relació amb el POUM-2005, abortat dies abans de la seva presentació a aprovació inicial. En el darrer, del desembre de 2008, ja reclamava l'anul.lació dels convenis que no s'haguessin incorporat al nou POUM, que finalment s'ha fet efectiva el 31 de març.
Aquest tema surt avui a la palestra de la mà del grup municipal d'ERC, responsable polític d'aquests convenis.
Vull dir ja de bon començament que francament em sap molt greu criticar ERC, però quan hom fa bans d'aquesta mena adreçats a la població algú ha de dir que hi ha rodes de molí que costen d'empassar.
També vull dir, perquè simplement és cert, que no significa la meva posició estar a favor de l'altra banda, sinò, objectivament, posar les coses com les veig; mostrar-ho i demostrar-ho.
Sota el títol sensacionalista de "Ara, a Sant Pere de Vilamajor, el paper signat és paper mullat i la paraula donada no val per a res" aquests companys comencen per recordar-nos el passat, dient que tots estàvem d'acord amb "EQUILIBRAR EL TERRITORI", i en fa una lectura "sui generis" de les directrius del POUM-2005.
Ja comencem malament: un canvi de paraules molt subtil per influir en el lector.
El POUM-2005 tenia, en efecte, un slogan com aquest, però les directrius bàsiques eren les de "Reequilibrar" el territori. I ho justificava. Ara ens amaguen el què de debó era important (cites textuals):
“El reequilibri és un dels criteris que està a la base de la redacció i gestió del POUM”.
“La formació de l’estructura urbana del centre de Sant Pere és una de les apostes estratègiques del POUM”.
“El criteri és de ordenar i fer créixer el nucli, que representa només un 15% de la població i introduir els elements necessaris per a formar estructura de ciutat amb les corresponents connexions dels barris vers al nucli”.
El POUM 2008, només cal llegir la seva Memòria, assumeix íntegrament aquests plantejaments (silenciats ara), i també els que si reinvindica ERC en el seu article, per tant no hi veig motiu per a aquesta introducció, fent creure que el POUM d'ara no respecta aquests principis.
Òbviament hi havien més directrius, que podem qualificar de "convencionals" (aquelles que cauen pel seu propi pes i que cal dir en qualsevol POUM), però és evident, i així es plasmava i repetia, que la pràctica totalitat del creixement es centrava en el nucli central i els seus eixamples. (És saludable fer una comparacació del quadre d'habitatges entre el POUM-2005 i l'actual, però no ho faré per no apartar-me del fil principal).
Aquest aspecte del reequilibri del nucli central, fonamental en el disseny del POUM-2005 apareix ara obviat (i no puc opinar per menys que ho fan de forma intencionada), amb l'alegat que ens fa ERC: sense dir cap mentida, no diu la veritat més important.
La segona qüestió, que en definitiva és la que volen tractar, és la defensa dels convenis que es van signar per fer realitat aquell POUM.
Es refereixen els companys d'ERC a aquest convenis com si l'Ajuntament no complís la seva paraula, deixi "a l'estacada" els particulars que els varen signar, i causant greus perjudicis a la Hisenda municipal, amb la quantitat de plets que haurà de batallar.
També m'he referit en algunes ocasions al tema de les contraprestacions incloses en alguns d'aquests convenis, de les quals, els redactors de l'article d'ERC ni en parlen.
Com tampoc parlen dels dos grans convenis del seu POUM, els 35.000 m2 de Can Son o els 140.000 m2 de Cal Bord, que també han omplert algunes de les pàgines d'aquest bloc, i què precisament van fer fracassar l'aprovació inicial del POUM-2005.
Posen el clam al cel dient que ens costarà molts diners haver "enganyat" als ciutadans que varen signar aquests convenis, doncs l'Ajuntament haurà d'anar al Jutjat quan ploguin les denúncies. Una falàcia, un "que ve el llop!" igual que en el conte.
En definitiva, una imatge, no ja parcial, sinò enganyosa sobre aquests Convenis.
No, no ens equivoquem, no confongeum la gent; els convenis tenen per objecte aparaular compromisos que es faran efectius, en el futur, de complir-se unes determinades condicions, condicions estipulades i conegudes per tots els signants.
A veure:
Sense fer un relat individualitzat de cadascun d'quests convenis, val a dir el següent:
1er. Hi ha convenis que continúen vigents, doncs el POUM-2008 els assumeix. Aquests no queden afectats.
2on. El més important és que els Convenis Urbanístics, són figures contractuals enquadrades en la normativa administrativa general de la contractació de les Administracions Públiques, és a dir, no són més, ni menys, que qualsevol altre contracte que pugui subscriure l'Ajuntament per a qualsevol altre assumpte. Per aixó es mouen en la jurisdicció ordinària, resolta en primera instància per les potestats del propi Ajuntament (i si l'afectat no està d'acord, òbviament pot anar a la jurisdicció Contenciosa-Administrativa).
Però, és que no hi ha res a fer, no hi ha res a pelar. Tot i què es podrien haver fet millor, aquesta contractes (els convenis) tenen clàusules d'efectivitat ben previstes; doncs en tots els convenis es sotmet l'eficàcia a què el POUM s'aprovi amb les previsions contemplades en els respectius convenis (cita textual):
"L’eficàcia del present Conveni queda subordinada a l’aprovació definitiva del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Pere de Vilamajor, en els termes expressats en el present conveni".
És a dir, si el POUM no contempla les previsions de cessions i contraprestacions d'un conveni, el Conveni, no és que sigui paper mullat, simplement no es du a terme.
També bona part dels convenis (els grossos, en particular) tenen clàusules resolutòries, és a dir, automatismes que el fan caducs, i per tant ineficaços pel simple pas del temps, com ara (cita textual):
"És condició resolutòria de la cessió d’aquestes parcel·les que no es produeixi l’aprovació definitiva del POUM de Sant Pere de Vilamajor, amb els criteris definits en el present Conveni, en el termini de dos anys des de la data de la seva ratificació pel Ple Municipal. L’anterior condició resolutòria figurarà expressament als efectes registrals en garantia de la propietat cedent".
En definitiva, si no es porten els continguts dels convenis al POUM en aprovació definitiva, els convenis queden sense efecte (cita textual):
"Conseqüentment, en el cas que l’esmentada aprovació definitiva del Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Pere de Vilamajor no es produeixi en els termes i terminis assenyalats en aquest Pacte, la cessió quedarà sense cap efecte".
I pel que fa a clàusules indemnitzatòries en cas de resolució o ineficàcia, només estan previstes en tres casos, i pel que conec ja estan solventats o en curs amigable de tractar-se amb els afectats (un serà però peliagut). Val a dir que la indemització legal és per danys i perjudicis, i en tots tres casos (no sent el lucre cessant o les expectatives motiu d'indemització patrimonial), caldria que el propietari demostrés al jutge, arribat el cas, quin cost real li ha significat que el conveni no es portés a terme, per causes no imputables a la seva voluntat. Sotmetent-me a una opinió millor fundada, crec que no hi ha, ni el pitjor dels casos, gaire contingència a la què hagi de fer front l'Ajuntament.
Ara bé, i aixó si que és cert, en el cas de què, com pot haver estat, el propietari hagi inscrit registralment l'afectació de la seva finca al Conveni, en deixar-se sense efecte, les despeses registrals per anular les anotacions fetes, aniran a càrrec de l'Ajuntament:
"En cas de produir-se aquest supòsit, l’Ajuntament quedarà obligat a atorgar la corresponent escriptura pública de resolució de la cessió a requeriment de la part cedent a fi de fer constar la mateixa en el Registre de la propietat. Les despeses ocasionades per formalitzar el retorn a la titularitat a la part cedent, com a consequència del compliment de la condició resolutòria per transcurs del termini de dos anys assenyalat, aniran a càrrec de l’Ajuntament".
No conec cap cas concret de què aquesta inscripció s'hagi fet, i en qualsevol cas no estem parlant de gaire diners. La resolució expressa del Ple fa enterats als propetaris afectats i, a partir d'quest moment ja no val inscriure res i reclamar després (per bé que ja en tenen prou per, si és el cas, iniciar les accions que creguin oportunes -que tenen caducitat administrativa- per reclamar responsabilitats patrimonials a l'Ajuntament).
3er. L'Ajuntament no traeix la paraula donada, ni els particulars es poden sentir estafats més que en les seves expectatives (en alguns casos multimilionàries, certament): simplement, hi ha convenis que no es poden perfeccionar perquè no han complert la principal clàusula prevista per a la seva eficàcia, clàusula que assumien perfectament els interessats.
L'Ajuntament no es desdiu de cap manera del que va signar en el seu dia, ben al contrari, fa valdre i executa les clàusules signades, per molt que els resultats no puguin agradar al particular que també les va signar.
I en definitiva, què és el que proposen? Que es mantinguin tots els convenis? Que Can Lip-Cal Bord sigui zona industrial? Que es trinxi el paratge de Can Son amb equipaments? Quin conveni teníen per posar l'Ajuntament a la masia de Can Derrocada? Reivindiquen ara el POUM 2005? Volen que l'expliquem amb péls i senyals?
Voler fer creure el que volen fer creure els d'ERC és una irresponsabilitat, que si és fruit de la ignorància, cal anar més llegit, i si és intencionada, a més seria temerària.
Quan sumo aquest a l'anterior article d'ERC, que porta per títol: "Estem condemnats!!" la semblança amb el conte del pastoret mentider no pot ser més escaient.
Però, en realitat, aquí no hi ha més llops que els que es cobreixen de pell de xai. I no fa per a ERC.
Ja fa mesos que tothom, uns més que els altres, està jugant massa amb l'espectador, que mirant a banda i banda com si es tractés d'un partit de tennis, ja no sap ben be què pensar, no sap ben bé qui té la raó.
I entre tots, l'acabarem per marejar.
La bona gent s'està convertint en moneda de canvi, reivindicada pels dos grups que juguen l'escac al rei. Cal canviar de tàctica, cal diferenciar-se del llenguatge populista que només contenta les ments que el creen. Arribarà l'hora, que aquest pacte tàcit es trencarà com fruita madura.
I a l'hora, cal ja que l'equip de govern ens expliqui les coses clares, que jugant al pòquer amb cartes tapades hom pot tenir la sensació que fan trampes; i no en fan.
Aquest tema surt avui a la palestra de la mà del grup municipal d'ERC, responsable polític d'aquests convenis.
Vull dir ja de bon començament que francament em sap molt greu criticar ERC, però quan hom fa bans d'aquesta mena adreçats a la població algú ha de dir que hi ha rodes de molí que costen d'empassar.
També vull dir, perquè simplement és cert, que no significa la meva posició estar a favor de l'altra banda, sinò, objectivament, posar les coses com les veig; mostrar-ho i demostrar-ho.
Sota el títol sensacionalista de "Ara, a Sant Pere de Vilamajor, el paper signat és paper mullat i la paraula donada no val per a res" aquests companys comencen per recordar-nos el passat, dient que tots estàvem d'acord amb "EQUILIBRAR EL TERRITORI", i en fa una lectura "sui generis" de les directrius del POUM-2005.
Ja comencem malament: un canvi de paraules molt subtil per influir en el lector.
El POUM-2005 tenia, en efecte, un slogan com aquest, però les directrius bàsiques eren les de "Reequilibrar" el territori. I ho justificava. Ara ens amaguen el què de debó era important (cites textuals):
“El reequilibri és un dels criteris que està a la base de la redacció i gestió del POUM”.
“La formació de l’estructura urbana del centre de Sant Pere és una de les apostes estratègiques del POUM”.
“El criteri és de ordenar i fer créixer el nucli, que representa només un 15% de la població i introduir els elements necessaris per a formar estructura de ciutat amb les corresponents connexions dels barris vers al nucli”.
El POUM 2008, només cal llegir la seva Memòria, assumeix íntegrament aquests plantejaments (silenciats ara), i també els que si reinvindica ERC en el seu article, per tant no hi veig motiu per a aquesta introducció, fent creure que el POUM d'ara no respecta aquests principis.
Òbviament hi havien més directrius, que podem qualificar de "convencionals" (aquelles que cauen pel seu propi pes i que cal dir en qualsevol POUM), però és evident, i així es plasmava i repetia, que la pràctica totalitat del creixement es centrava en el nucli central i els seus eixamples. (És saludable fer una comparacació del quadre d'habitatges entre el POUM-2005 i l'actual, però no ho faré per no apartar-me del fil principal).
Aquest aspecte del reequilibri del nucli central, fonamental en el disseny del POUM-2005 apareix ara obviat (i no puc opinar per menys que ho fan de forma intencionada), amb l'alegat que ens fa ERC: sense dir cap mentida, no diu la veritat més important.
La segona qüestió, que en definitiva és la que volen tractar, és la defensa dels convenis que es van signar per fer realitat aquell POUM.
Es refereixen els companys d'ERC a aquest convenis com si l'Ajuntament no complís la seva paraula, deixi "a l'estacada" els particulars que els varen signar, i causant greus perjudicis a la Hisenda municipal, amb la quantitat de plets que haurà de batallar.
També m'he referit en algunes ocasions al tema de les contraprestacions incloses en alguns d'aquests convenis, de les quals, els redactors de l'article d'ERC ni en parlen.
Com tampoc parlen dels dos grans convenis del seu POUM, els 35.000 m2 de Can Son o els 140.000 m2 de Cal Bord, que també han omplert algunes de les pàgines d'aquest bloc, i què precisament van fer fracassar l'aprovació inicial del POUM-2005.
Posen el clam al cel dient que ens costarà molts diners haver "enganyat" als ciutadans que varen signar aquests convenis, doncs l'Ajuntament haurà d'anar al Jutjat quan ploguin les denúncies. Una falàcia, un "que ve el llop!" igual que en el conte.
En definitiva, una imatge, no ja parcial, sinò enganyosa sobre aquests Convenis.
No, no ens equivoquem, no confongeum la gent; els convenis tenen per objecte aparaular compromisos que es faran efectius, en el futur, de complir-se unes determinades condicions, condicions estipulades i conegudes per tots els signants.
A veure:
Sense fer un relat individualitzat de cadascun d'quests convenis, val a dir el següent:
1er. Hi ha convenis que continúen vigents, doncs el POUM-2008 els assumeix. Aquests no queden afectats.
2on. El més important és que els Convenis Urbanístics, són figures contractuals enquadrades en la normativa administrativa general de la contractació de les Administracions Públiques, és a dir, no són més, ni menys, que qualsevol altre contracte que pugui subscriure l'Ajuntament per a qualsevol altre assumpte. Per aixó es mouen en la jurisdicció ordinària, resolta en primera instància per les potestats del propi Ajuntament (i si l'afectat no està d'acord, òbviament pot anar a la jurisdicció Contenciosa-Administrativa).
Però, és que no hi ha res a fer, no hi ha res a pelar. Tot i què es podrien haver fet millor, aquesta contractes (els convenis) tenen clàusules d'efectivitat ben previstes; doncs en tots els convenis es sotmet l'eficàcia a què el POUM s'aprovi amb les previsions contemplades en els respectius convenis (cita textual):
"L’eficàcia del present Conveni queda subordinada a l’aprovació definitiva del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Pere de Vilamajor, en els termes expressats en el present conveni".
És a dir, si el POUM no contempla les previsions de cessions i contraprestacions d'un conveni, el Conveni, no és que sigui paper mullat, simplement no es du a terme.
També bona part dels convenis (els grossos, en particular) tenen clàusules resolutòries, és a dir, automatismes que el fan caducs, i per tant ineficaços pel simple pas del temps, com ara (cita textual):
"És condició resolutòria de la cessió d’aquestes parcel·les que no es produeixi l’aprovació definitiva del POUM de Sant Pere de Vilamajor, amb els criteris definits en el present Conveni, en el termini de dos anys des de la data de la seva ratificació pel Ple Municipal. L’anterior condició resolutòria figurarà expressament als efectes registrals en garantia de la propietat cedent".
En definitiva, si no es porten els continguts dels convenis al POUM en aprovació definitiva, els convenis queden sense efecte (cita textual):
"Conseqüentment, en el cas que l’esmentada aprovació definitiva del Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Pere de Vilamajor no es produeixi en els termes i terminis assenyalats en aquest Pacte, la cessió quedarà sense cap efecte".
I pel que fa a clàusules indemnitzatòries en cas de resolució o ineficàcia, només estan previstes en tres casos, i pel que conec ja estan solventats o en curs amigable de tractar-se amb els afectats (un serà però peliagut). Val a dir que la indemització legal és per danys i perjudicis, i en tots tres casos (no sent el lucre cessant o les expectatives motiu d'indemització patrimonial), caldria que el propietari demostrés al jutge, arribat el cas, quin cost real li ha significat que el conveni no es portés a terme, per causes no imputables a la seva voluntat. Sotmetent-me a una opinió millor fundada, crec que no hi ha, ni el pitjor dels casos, gaire contingència a la què hagi de fer front l'Ajuntament.
Ara bé, i aixó si que és cert, en el cas de què, com pot haver estat, el propietari hagi inscrit registralment l'afectació de la seva finca al Conveni, en deixar-se sense efecte, les despeses registrals per anular les anotacions fetes, aniran a càrrec de l'Ajuntament:
"En cas de produir-se aquest supòsit, l’Ajuntament quedarà obligat a atorgar la corresponent escriptura pública de resolució de la cessió a requeriment de la part cedent a fi de fer constar la mateixa en el Registre de la propietat. Les despeses ocasionades per formalitzar el retorn a la titularitat a la part cedent, com a consequència del compliment de la condició resolutòria per transcurs del termini de dos anys assenyalat, aniran a càrrec de l’Ajuntament".
No conec cap cas concret de què aquesta inscripció s'hagi fet, i en qualsevol cas no estem parlant de gaire diners. La resolució expressa del Ple fa enterats als propetaris afectats i, a partir d'quest moment ja no val inscriure res i reclamar després (per bé que ja en tenen prou per, si és el cas, iniciar les accions que creguin oportunes -que tenen caducitat administrativa- per reclamar responsabilitats patrimonials a l'Ajuntament).
3er. L'Ajuntament no traeix la paraula donada, ni els particulars es poden sentir estafats més que en les seves expectatives (en alguns casos multimilionàries, certament): simplement, hi ha convenis que no es poden perfeccionar perquè no han complert la principal clàusula prevista per a la seva eficàcia, clàusula que assumien perfectament els interessats.
L'Ajuntament no es desdiu de cap manera del que va signar en el seu dia, ben al contrari, fa valdre i executa les clàusules signades, per molt que els resultats no puguin agradar al particular que també les va signar.
I en definitiva, què és el que proposen? Que es mantinguin tots els convenis? Que Can Lip-Cal Bord sigui zona industrial? Que es trinxi el paratge de Can Son amb equipaments? Quin conveni teníen per posar l'Ajuntament a la masia de Can Derrocada? Reivindiquen ara el POUM 2005? Volen que l'expliquem amb péls i senyals?
Voler fer creure el que volen fer creure els d'ERC és una irresponsabilitat, que si és fruit de la ignorància, cal anar més llegit, i si és intencionada, a més seria temerària.
Quan sumo aquest a l'anterior article d'ERC, que porta per títol: "Estem condemnats!!" la semblança amb el conte del pastoret mentider no pot ser més escaient.
Però, en realitat, aquí no hi ha més llops que els que es cobreixen de pell de xai. I no fa per a ERC.
Ja fa mesos que tothom, uns més que els altres, està jugant massa amb l'espectador, que mirant a banda i banda com si es tractés d'un partit de tennis, ja no sap ben be què pensar, no sap ben bé qui té la raó.
I entre tots, l'acabarem per marejar.
La bona gent s'està convertint en moneda de canvi, reivindicada pels dos grups que juguen l'escac al rei. Cal canviar de tàctica, cal diferenciar-se del llenguatge populista que només contenta les ments que el creen. Arribarà l'hora, que aquest pacte tàcit es trencarà com fruita madura.
I a l'hora, cal ja que l'equip de govern ens expliqui les coses clares, que jugant al pòquer amb cartes tapades hom pot tenir la sensació que fan trampes; i no en fan.
El futur del solar de la masia de Can Derrocada
El futur del solar de la masia de Can Derrocada passa, en primer lloc, per configurar una decissió entre les alternatives d'ús de les seves peces:
Penso que sobre aquestes bases s'hauria de buscar el consens, i, després, plantejar la negociació de les compensacions amb la propietat.
Per aixó us proposo que voteu les alternatives a l'enquesta que trobareu a Vilamajor Opina (columna dreta del bloc), on podrem veure que opinem tots plegats. Més informació.
Penso que sobre aquestes bases s'hauria de buscar el consens, i, després, plantejar la negociació de les compensacions amb la propietat.
Per aixó us proposo que voteu les alternatives a l'enquesta que trobareu a Vilamajor Opina (columna dreta del bloc), on podrem veure que opinem tots plegats. Més informació.
06/04/09
04/04/09
Impacte visual
El nostre amic Jan Conesa, ens envia aquesta fotografia.
En Jan amb la seva feina periodistica, va treure aquesta fotografia, a on s'aprecia l'impacte visual de l'escola de Torre Roja en el paissatge. Com diu ell, per flipar...
03/04/09
Ciutadans: Alta responsabilitat
El seny i la raó estant trobant en el regidor de Ciutadans, en José Luis Bosque el seu millor representant en l'escenari polític de Sant Pere de Vilamajor.
Persona discreta i no per aixó veterana, ha hagut d'arbitrar en el ple municipal d'ahir posant les coses al seu lloc. Conseqüent, ha triat.
Uns diran que ha fet costat a l'equip de govern en busca de rèdits, fins i tot menystindran el seu vot. Podria ser que tot plegat fos un canvi de paperetes amb GISP... Però altres volem pensar que dins de l'elecció entre disbarats i proposta, ha actuat com correspon a una persona assenyada. I llesta.
Pot semblar que ISP, GISP i ERC estan d'acord; en aquest escenari de blanc o negre no s'escriuen els colors grisos. Però ni de bon tros; cadascú s'ha votat a ell mateix: ERC, ISP i GISP, s'han votat cadascú el seu de POUM.
La realitat és que Ciutadans ha estat l'únic que no s'ha votat el seu POUM. Ben aviat sortirà algú sumant els vots de cada partit en les darreres eleccions, intentant demostrar que gairebé ha estat un empat entre electors. Tot i admetent el sofisme, no ha estat així, doncs els representants que hi han votat a favor van obtenir 2,6 vegades més vots d'electors que la següent que ha perdut.
Ara es parlarà arreu de consens. I jo em pregunto, tots aquells que ara el demanen, el van demanar, i van demanar participar, què han fet per aquest consens, doncs ni tant sols l'han aconseguit entre ells?
No ens enganyem, votar plegats en contra no vol dir que estiguin d'acord els uns amb els altres.
Bé, m'equivoco, tots ells, i Ciutadans, ja en van fer un de consens, subscrivint el document conjunt de principis de febrer. Document que ERC i ISP, cadascú per la seva banda i l'un contra l'altre, van fer servir per embolicar-se l'entrepà poques setmanes després. I em torno a equivocar, encara hi ha hagut un altre de consens, el que varen fer votant tots a favor de l'Avantplà, gairebé idèntic al pla definitiu.
L'últim en discòrdia, GISP, va trencar aquest pacte entre companys ahir mateix, per bé que com menys ja havia votat en contra de l'Avantpla.
Ciutadans, en canvi, ha estat conseqüent: va votar a favor de l'Avantpla, i va votar amb coherència a favor del POUM que presentava l'equip de govern, sense traïr el document de peticions conjuntes.
En Bosque ja havia assistit a la memorable reunió del Consell de Poble com espectador de les sortides per peteneres de ERC i ISP, amb els seus POUM's alternatius impossibles d'aplicar.
Hagués estat bé que el GISP hi aparegués a la reunió, doncs potser, hagués tingut raons, no ja per votar a favor d'ERC o ISP, sinò com menys, vist el desgavell, abstenir-se ahir, doncs amb el seu vot en contra, GISP s'ha alineat amb una visió que ben segur no comparteix.
Faran ben malament ERC o ISP d'apuntar-se el tanto de què l'aprovació del POUM no té gaire representativitat, doncs l'un i l'altre s'haguessin votat en contra.
Faran ben malament ERC o ISP, d'apuntar-se el tanto del vot en contra del GISP, doncs el GISP mai hagués votat l'un o l'altre POUM's alternatius.
Faran ben malament, ERC, ISP o GISP de qüestionar el més mínim, el vot favorable de Ciutadans, perquè ha estat un vot coherent i intel.ligent.
I ja sé que en Bosque també té coses a dir sobre el POUM que ha acceptat. I les dirà. Ara té la credibilitat i el respecte per poder-les dir, i la consideració adient per fer-se escoltar.
Ciutadans ha partit del consens, i per aixó podrà participar en ajustar el POUM a les seves conviccions. Així es guanyen els punts en política.
Altres han partit de la fractura, que ara intentaran apedaçar conservant la dignitat. A aquests només els cal confiar en la generositat de l'autoritat que els altres han guanyat, autoritat que, en definitiva, serà l'expressió de la combinació entre justícia i benevolència.
I ara sentirem les veus cridant al consens. Sentirem les veus dels que ja van dir que votarien en contra d'un POUM que no admetés els punts principals dels seus: bon punt de partida per al consens.
Si tant demanen el consens, el millor és practicar-lo. Si jo fos l'equip de govern esperaria el gest de què les parts que han votat en contra presentessin, primer, una proposta consensuada. Així, sense sorpresses tindria un punt de partida per acostar les mútues posicions.
I mentrestant, qui ningú ho dubti, el POUM es modificarà en el seu curs cap l'aprovació provisional. Es modificarà perquè, des de sempre, ha estat un document de bases (hi ha que encara no ha entés), un document amb principis, condicionants i objectius, que admet moltes formes compatibles d'assolir-los.
Ja han intentat derribar el POUM, fent l'escac al rei. Ara, finalment, els tocarà treballar per construïr-lo.
Cal aconseguir, i en aixó és conscient l'Alcalde, la màxima unió per defensar el POUM, perquè, que ningú s'enganyi, el nostre POUM es decidirà, no a la Sala Oril.la, sinò als despatxos de Barcelona, que, en definitiva, en tenen la última paraula: el nostre POUM entra a Setmana Santa començant un llarg "via crucis" que durarà com menys 18 mesos.
(Pròxim capítol: La pinça dels pinsos).
Persona discreta i no per aixó veterana, ha hagut d'arbitrar en el ple municipal d'ahir posant les coses al seu lloc. Conseqüent, ha triat.
Uns diran que ha fet costat a l'equip de govern en busca de rèdits, fins i tot menystindran el seu vot. Podria ser que tot plegat fos un canvi de paperetes amb GISP... Però altres volem pensar que dins de l'elecció entre disbarats i proposta, ha actuat com correspon a una persona assenyada. I llesta.
Pot semblar que ISP, GISP i ERC estan d'acord; en aquest escenari de blanc o negre no s'escriuen els colors grisos. Però ni de bon tros; cadascú s'ha votat a ell mateix: ERC, ISP i GISP, s'han votat cadascú el seu de POUM.
La realitat és que Ciutadans ha estat l'únic que no s'ha votat el seu POUM. Ben aviat sortirà algú sumant els vots de cada partit en les darreres eleccions, intentant demostrar que gairebé ha estat un empat entre electors. Tot i admetent el sofisme, no ha estat així, doncs els representants que hi han votat a favor van obtenir 2,6 vegades més vots d'electors que la següent que ha perdut.
Ara es parlarà arreu de consens. I jo em pregunto, tots aquells que ara el demanen, el van demanar, i van demanar participar, què han fet per aquest consens, doncs ni tant sols l'han aconseguit entre ells?
No ens enganyem, votar plegats en contra no vol dir que estiguin d'acord els uns amb els altres.
Bé, m'equivoco, tots ells, i Ciutadans, ja en van fer un de consens, subscrivint el document conjunt de principis de febrer. Document que ERC i ISP, cadascú per la seva banda i l'un contra l'altre, van fer servir per embolicar-se l'entrepà poques setmanes després. I em torno a equivocar, encara hi ha hagut un altre de consens, el que varen fer votant tots a favor de l'Avantplà, gairebé idèntic al pla definitiu.
L'últim en discòrdia, GISP, va trencar aquest pacte entre companys ahir mateix, per bé que com menys ja havia votat en contra de l'Avantpla.
Ciutadans, en canvi, ha estat conseqüent: va votar a favor de l'Avantpla, i va votar amb coherència a favor del POUM que presentava l'equip de govern, sense traïr el document de peticions conjuntes.
En Bosque ja havia assistit a la memorable reunió del Consell de Poble com espectador de les sortides per peteneres de ERC i ISP, amb els seus POUM's alternatius impossibles d'aplicar.
Hagués estat bé que el GISP hi aparegués a la reunió, doncs potser, hagués tingut raons, no ja per votar a favor d'ERC o ISP, sinò com menys, vist el desgavell, abstenir-se ahir, doncs amb el seu vot en contra, GISP s'ha alineat amb una visió que ben segur no comparteix.
Faran ben malament ERC o ISP d'apuntar-se el tanto de què l'aprovació del POUM no té gaire representativitat, doncs l'un i l'altre s'haguessin votat en contra.
Faran ben malament ERC o ISP, d'apuntar-se el tanto del vot en contra del GISP, doncs el GISP mai hagués votat l'un o l'altre POUM's alternatius.
Faran ben malament, ERC, ISP o GISP de qüestionar el més mínim, el vot favorable de Ciutadans, perquè ha estat un vot coherent i intel.ligent.
I ja sé que en Bosque també té coses a dir sobre el POUM que ha acceptat. I les dirà. Ara té la credibilitat i el respecte per poder-les dir, i la consideració adient per fer-se escoltar.
Ciutadans ha partit del consens, i per aixó podrà participar en ajustar el POUM a les seves conviccions. Així es guanyen els punts en política.
Altres han partit de la fractura, que ara intentaran apedaçar conservant la dignitat. A aquests només els cal confiar en la generositat de l'autoritat que els altres han guanyat, autoritat que, en definitiva, serà l'expressió de la combinació entre justícia i benevolència.
I ara sentirem les veus cridant al consens. Sentirem les veus dels que ja van dir que votarien en contra d'un POUM que no admetés els punts principals dels seus: bon punt de partida per al consens.
Si tant demanen el consens, el millor és practicar-lo. Si jo fos l'equip de govern esperaria el gest de què les parts que han votat en contra presentessin, primer, una proposta consensuada. Així, sense sorpresses tindria un punt de partida per acostar les mútues posicions.
I mentrestant, qui ningú ho dubti, el POUM es modificarà en el seu curs cap l'aprovació provisional. Es modificarà perquè, des de sempre, ha estat un document de bases (hi ha que encara no ha entés), un document amb principis, condicionants i objectius, que admet moltes formes compatibles d'assolir-los.
Ja han intentat derribar el POUM, fent l'escac al rei. Ara, finalment, els tocarà treballar per construïr-lo.
Cal aconseguir, i en aixó és conscient l'Alcalde, la màxima unió per defensar el POUM, perquè, que ningú s'enganyi, el nostre POUM es decidirà, no a la Sala Oril.la, sinò als despatxos de Barcelona, que, en definitiva, en tenen la última paraula: el nostre POUM entra a Setmana Santa començant un llarg "via crucis" que durarà com menys 18 mesos.
(Pròxim capítol: La pinça dels pinsos).
02/04/09
Esquerres i progrés
Molt es parla en els darrers dies de "l'extraordinari creixement" previst en el nostre POUM, i es maneguen xifres i xifres per tal de demostrar-ho.
Ja n'hem posat algunes en aquest espai, però cal que les esgrimides siguin bones.
Si parlem d'habitatge, que és la principal matèria resultant del POUM, també hauríem de ser curosos amb les polítiques socials, i més els que es consideren d'esquerres i/o de progrés.
Bé, ningú dubta que el Pacte Nacional per a l’Habitatge (2007-2016) és una peça fonamental en la política d'habitatge a casa nostra, consensuada per totes les forces polítiques i socials per tal de garantir l'accés a l'habitatge per a totes les capes de població.
Doncs bé, en l'Objectiu 5 aquest Pacte Nacional estableix aconseguir un parc suficient d’habitatges per a polítiques socials segons el qual i, en correspondència amb el mandat de solidaritat urbana, tots els municipis de més de 5.000 habitants i les capitals de comarca hauran de disposar, en un horitzó temporal de 20 anys, d’un parc d’habitatge social equivalent al 15% dels seus habitatges principals.
El nostre POUM té precisament aquests 20 anys d'horitzó temporal aproximat (tot i què hi hagi qui no ho entén).
La Llei 18/2007 del Dret a l’habitatge en el seu article 73 obliga a què l'objectiu del Pacte Nacional (15% d'habitatge social per als municipis de més de 5.000 habitants) es cumpleixi en el termini de 20 anys.
Avui en dia, Sant Pere de Vilamajor té una població aproximada d'uns 4.100 habitants, i per tant inferior als 5.000 que marca la Llei per a la ràtio del 15% d'habitatge social.
A ningú se li escapa, però, que ben aviat, i sempre dins dels propers 20 anys, el nostre municipi arribarà als 5.000 habitants (que ja supera Sant Antoni de Vilamajor), podent-se estimar el parc d'habitatges principals a plé desplegament del POUM en uns 2.400-2.500. Feu el 15%.
Així, doncs, no ja per ser d'esquerres i/o de progrés, sinò simplement per cumplir les lleis bàsiques d'habitatge, el nostre municipi hauria d'aconseguir disposar com mínimd'aquest 15% d'habitatge social.
Òbviament, com no pot ser d'altre manera (doncs l'Ajuntament no està pel moment per comprar habitatges a preu de mercat i oferir-los a preu social), s'ha de planificar VPO en els habitatges de nova construcció.
El nostre POUM preveu 337 habitatges de VPO (en els seus diferents règims), que ens posa en la senda, no només de ser conseqüents amb les políques socials, sinò simplement de cumplir la Llei.
Tant la nostra Comissió de Treball d'Urbanisme, com la resta de POUM's alternatius presentats, en els seus dissenys no tenen en compte aquesta premissa (que també seria coherent amb ser d'Esquerres i/o de Progrés), i deixen el nombre d'habitatges de VPO en poc més de 100, és a dir, "es carreguen" 200 habitatges de protecció oficial. L'objectiu, que ja va just, queda doncs inassolible.
Amb aixó aboquen els seus POUM's alternatius a un flagrant incompliment de la Llei, a l'hora que es desdiuen, per la porta de darrera, dels seus propis slògans i principis.
Val a dir que l'incompliment d'aquesta important Llei social és suficient per a que qualsevol d'aquests POUM's alternatius no pugui prosperar més que sobre el paper, paper mullat.
I és que en definitiva, un quadrat no es pot convertir en cercle per molt que se li doni cops de martell (llevat de l'Higini o en Marc, i en un altre camp).
Ja n'hem posat algunes en aquest espai, però cal que les esgrimides siguin bones.
- Actualment hi ha a Sant Pere de Vilamajor, uns 2.000 habitatges (sense comptar els habitatges en sól no urbanitzable -disseminats- ni Els Refugis).
- Els habitatges potencials actuals, segons les vigents Normes Subsidiàries, són, comparativament, de 3.520 habitatges potencials.
- Els habitatges potencials màxims en el POUM, igualment en termes homogenis, són 4.193.
- Per tant, en relació amb la situació actual (NNSS) el creixement proposat pel POUM partint de la situació actual és de: (4.193 / 3.520) -1 = 19,11%.
Si parlem d'habitatge, que és la principal matèria resultant del POUM, també hauríem de ser curosos amb les polítiques socials, i més els que es consideren d'esquerres i/o de progrés.
Bé, ningú dubta que el Pacte Nacional per a l’Habitatge (2007-2016) és una peça fonamental en la política d'habitatge a casa nostra, consensuada per totes les forces polítiques i socials per tal de garantir l'accés a l'habitatge per a totes les capes de població.
Doncs bé, en l'Objectiu 5 aquest Pacte Nacional estableix aconseguir un parc suficient d’habitatges per a polítiques socials segons el qual i, en correspondència amb el mandat de solidaritat urbana, tots els municipis de més de 5.000 habitants i les capitals de comarca hauran de disposar, en un horitzó temporal de 20 anys, d’un parc d’habitatge social equivalent al 15% dels seus habitatges principals.
El nostre POUM té precisament aquests 20 anys d'horitzó temporal aproximat (tot i què hi hagi qui no ho entén).
La Llei 18/2007 del Dret a l’habitatge en el seu article 73 obliga a què l'objectiu del Pacte Nacional (15% d'habitatge social per als municipis de més de 5.000 habitants) es cumpleixi en el termini de 20 anys.
Avui en dia, Sant Pere de Vilamajor té una població aproximada d'uns 4.100 habitants, i per tant inferior als 5.000 que marca la Llei per a la ràtio del 15% d'habitatge social.
A ningú se li escapa, però, que ben aviat, i sempre dins dels propers 20 anys, el nostre municipi arribarà als 5.000 habitants (que ja supera Sant Antoni de Vilamajor), podent-se estimar el parc d'habitatges principals a plé desplegament del POUM en uns 2.400-2.500. Feu el 15%.
Així, doncs, no ja per ser d'esquerres i/o de progrés, sinò simplement per cumplir les lleis bàsiques d'habitatge, el nostre municipi hauria d'aconseguir disposar com mínimd'aquest 15% d'habitatge social.
Òbviament, com no pot ser d'altre manera (doncs l'Ajuntament no està pel moment per comprar habitatges a preu de mercat i oferir-los a preu social), s'ha de planificar VPO en els habitatges de nova construcció.
El nostre POUM preveu 337 habitatges de VPO (en els seus diferents règims), que ens posa en la senda, no només de ser conseqüents amb les políques socials, sinò simplement de cumplir la Llei.
Tant la nostra Comissió de Treball d'Urbanisme, com la resta de POUM's alternatius presentats, en els seus dissenys no tenen en compte aquesta premissa (que també seria coherent amb ser d'Esquerres i/o de Progrés), i deixen el nombre d'habitatges de VPO en poc més de 100, és a dir, "es carreguen" 200 habitatges de protecció oficial. L'objectiu, que ja va just, queda doncs inassolible.
Amb aixó aboquen els seus POUM's alternatius a un flagrant incompliment de la Llei, a l'hora que es desdiuen, per la porta de darrera, dels seus propis slògans i principis.
Val a dir que l'incompliment d'aquesta important Llei social és suficient per a que qualsevol d'aquests POUM's alternatius no pugui prosperar més que sobre el paper, paper mullat.
I és que en definitiva, un quadrat no es pot convertir en cercle per molt que se li doni cops de martell (llevat de l'Higini o en Marc, i en un altre camp).
31/03/09
Seny i responsabilitat
Aquest dijous es celebrarà el Ple de l'Ajuntament per tal de sotmetre als representants electes del nostre poble l'aprovació inicial del POUM-2008.
Ara fa 4 anys que es va iniciar la singladura d'aquest importantíssim instrument de desenvolupament socio-econòmic del nostre municipi.
- Els antecedents:
A mijans de juny de 2008, la Comissió de Treball del Consell de Poble rebia els primers documents de l'Avantplà. Poc després, els grups municipals coneixíen aquests documents (Memòria, el Plànol resum i l'Informe Ambiental preliminar) en què ja es concretaven exactament les mateixes línies mestres del que ha sigut el POUM un cop finalitzat.
Plànol general del POUM en la seva versió de juny de 2008
El 31 de juliol de 2008, el Ple Municipal va aprovar l'Avantplà, per 9 vots a favor i només 2 en contra (el dos de GISP). Quins motius tenia GISP per votar en contra? No se saben.
La Comissió comença els seus treballs, que es perllongaran durant 8 mesos.
A partir del mes d'octubre 2008 la Comissió comença a estudiar les fitxes de desenvolupament de l'Avantplà.
A finals de gener 2009 els redactors culminen els documents del POUM per a l'aprovació inicial, que es presenten a Comissió de Treball el 22 de gener.
ISP i ERC estan queixosos de l'equip de govern en aquest afer. Es redacta i presenta, per part de tots els grups municipals de fora del govern un document de peticions. La premsa comarcal se'n fa ressó.
Pel que fa als polígons, el document només tracta dos àmbits: Ajuntament-masia de Can Derrocada, i Can Massaguer-Pundiblond, en els següents termes:
Extracte del document lliurat a l'Ajuntament a principis de febrer de 2009
El 10 de febrer es fa una reunió de tots els grups municipals per presentar els documents d'aprovació inicial.
El 13 de maç la Comissió de Treball del Consell de Poble finalitza i lliura el seu Informe.
El 23 de març, es reuniex el Consell de Poble, on expressament es convida els grups municipals a presentar les seves propostes, que els lectors d'aquest bloc ja heu tingut ocasió de conèixer.
2- Marxa enrera d'ISP i ERC.
Al Consell de Poble, ISP plega veles arropant-se en una Comissió que no li ha estat aliena. ERC es desdiu de tenir en compte la Comissió de Treball i presenta el seu blanc i negre, desmarcant-se de l'abstenció i anunciant el vot en contra. L'ISP s'ha tret un pes de sobre; ara podrà fer el mateix: l'alfil porta la iniciativa.
Les propostes presentades per ISP i ERC al Consell de Poble, i després donades a conèixer públicament, són radicalment diferents de l'Avantpla que havíen aprovat vuit mesos abans: no són suggeriments, són una nova planificació de dos dels sectors més importants del POUM. I les dues propostes ben dispars entre elles.
Havien enredat els planificadors, amb el seu vot favorable a l'Avantpla, perquè aquests treballessin seguint les línies marcades per la majoria aclaparadora dels regidors?
Havien enredat a l'equip de govern i a la resta de grups amb el concil.liador document de peticions, i ara, a darrera hora, miraven de desmarcar-se'n com si res, desmarcant-se a l'hora l'un de l'altre?
En Bosque es devia quedar "pasmao" i al GISP li va anar bé no ser-hi al Consell de Poble.
Quaranta i cinc dies després de demanar accelerar els tràmits per al Pla Parcial de la masia de Can Derrocada, i un avantprojecte més concret per a desenvolupar les línies acceptades del polígon sud, ERC i ISP tomben la mirada cap el cel, tot xiulant... Dissimulant ... Presentant al Consell de Poble cadascú una versió ben diferent.
Estem, senyors polítics, planificant el futur, el decissiu futur del nostre poble.
Però no, m'haig de dessenganyar: alguns grups polítics de fora del Govern no estan per aquesta tasca.
- Les posicions dels grups polítics:
- ISP espera la revenja per haver perdut la regidoria, després de formar part del present Govern. Ho va intentar amb les Ordenances Fiscals, ho va tornar a intentar impugnant els Pressupostos: a la tercera va la vençuda. Ha sabut acostar-se a la Comissió de Treball buscant un cert rèdit.
- Tots dos, presentant propostes alternatives al present POUM, sense cap mena de visió de futur ni factibilitat, per tal de sabotejar la "versió oficial" que han estudiat i fet els urbanistes professionals, sabotejant en definitiva, la línia de flotació de l'equip de govern. Per a l'escac al rei, tot s'hi val.
- GISP, a qui en les passades eleccions se li va rebatejar el significat de les seves sigles, no pot ara posar-se de la banda de l'equip de Govern, per molt que no tingui alternatives, per molt que no tingui motius per oposar-se. Ja va votar en contra de l'Avantpla al mes de juliol 2008.
- Ciutadans, que malgrat el què hom es pensi, ha estat actuant amb coherència i responsabilitat. No obstant, haurà de fer com el GISP i desmarcar-se de l'equip de govern i de la resta de grups, per tal de buscar el seu propi espai en aquest afer.
- Els cinc POUM's:
M'encantaria, però que es poguessin votar, no només un, sinò tots els cinc POUM's:
El POUM que presenta l'Ajuntament de la mà dels urbanistes,
El POUM de la Comissió de Treball,
El POUM d'ERC,
El POUM d'ISP, i
El POUM encara per veure del GISP.
Els resultats a favor serien clars:
Urbanistes: 5-6.
ERC: 2-3
Comissió de Treball: 2-3
GISP: 2
ISP: 1-2
I si només es pogués votar una vegada:
Urbanistes: 5-6.
GISP: 2-3
ERC: 2
ISP: 1-2
Comissió de Treball: 0
- Pintar ratlles o planificar:
Algú ha pensat perquè no s'han arribat a edificar les més de 350 vivendes del nucli principal mentre als "barris" la construcció d'habitatges no ha parat en aquests 22 anys?
Haig d'anar molt amunt o a zones molt deprimides de casa nostra per trobar una vil.la de només 750 habitants: aixó és el que té el nostre nucli central sumant-li Can Derrocada.
I amb aixó volem "fer poble" amb aixó volem "reequilibrar el nucli"? A Sant Antoni de Vilamajor, més de la meitat de la seva població viu en el nucli central, de trama urbana, prop de 3.000 persones, QUATRE cops més que sumant les que viuen al centre de Sant Pere, Can Derrocada inclosa.
I parlen alguns de "creixement sostenible", quan, malgrat la proposta del tècnics la meitat del creixement que ens espera encara es farà en les urbanitzacions?
Del nucli estant és fàcil posar el crit al cel del "creixement desaforat" que planteja aquest POUM. Un crit de demagògia, o d'ignorància. Posar d'aqui a 20 anys el nucli principal i els eixamples a 3.000 habitants és exagerat? Són els mateixos que ara ja té Sant Antoni.
Ja hem fet el creixement en urbanitzacions, ja hem aconseguit que hi visqui el 85% de la gent del nostre municipi, fent-lo més insostenible.
Ara toca compensar, com han fet els pobles que han buscat el seu futur, el creixement al centre vila i els seus eixamples, per tal d'aconseguir que el 40% de la nostra població pugui viure en el futur en trama urbana sostenible, que permeti compensar el dèficit que per a l'Hisenda i per la sostenibilitat mediambiental han provocat i encara provocarà més el model de les urbanitzacions.
- La votació de l'aprovació inicial:
Seny, cal tirar endavant aquesta aprovació inicial del POUM, amb la què s'obrirà el procés per a què tothom presenti als redactors propostes i al.legacions. Amb aixó aquests tindran les definitives cartes de navegar per portar el POUM a bon port.
Cal, ara, demanar responsabilitat al nostres polítics en un tema amb el què no es pot jugar, amb un tema que fa quatre anys que ja cueja i que no hi motiu per demorar.
Seny i responsabilitat, senyors polítics: el futur del poble de tots està en les vostres mans.
29/03/09
Anàlisi de les desavenències del POUM de Sant Pere de Vilamajor
Si voleu el document complet envieu un correu.
Documents de consulta:
28/03/09
Era d'esperar... Ja hi sóm
Com estava previst, les espases que estaven en alt ja han començat a tallar.
Mentre Picart ha iniciat un Contenciós-Administratiu contra l'Ajuntament per no legalitzar -adaptar a la Llei del 1998- la indústria, l'Ajuntament no es queda quiet. Ni més ni menys que:
1- Proposta de resolució de l’expedient 19/2008 de restauració de la realitat física alterada a l’empresa Pinsos Picart SA.
2.-Proposta de resolució de l’expedient 27/2008, sancionador per infracció urbanística greu a l’empresa Pinsos Picart SA.
3- Incoació d’expedient de recuperació de domini públic a l’empresa Pinsos Picart SA.
Us sorprèn? Voleu saber de què es tracta? (Pistes: enderroc, túnel, i un bon grapat de mil.lers d'Euros).
Aneu al Ple del dia 30: a molts us sorprendrà saber una part de la història del nostre poble. (Uf! un altre dilluns sense Ventdelplà).
Mentre Picart ha iniciat un Contenciós-Administratiu contra l'Ajuntament per no legalitzar -adaptar a la Llei del 1998- la indústria, l'Ajuntament no es queda quiet. Ni més ni menys que:
1- Proposta de resolució de l’expedient 19/2008 de restauració de la realitat física alterada a l’empresa Pinsos Picart SA.
2.-Proposta de resolució de l’expedient 27/2008, sancionador per infracció urbanística greu a l’empresa Pinsos Picart SA.
3- Incoació d’expedient de recuperació de domini públic a l’empresa Pinsos Picart SA.
Us sorprèn? Voleu saber de què es tracta? (Pistes: enderroc, túnel, i un bon grapat de mil.lers d'Euros).
Aneu al Ple del dia 30: a molts us sorprendrà saber una part de la història del nostre poble. (Uf! un altre dilluns sense Ventdelplà).
27/03/09
Anàlisi del POUM. Les desavenències (II)
Segona part: El sector de la Puntiblond
Àmbit del planejament
El següent gràfic identifica l'àmbit, remarcat:
Correspon a l'eix de la BP-5109 des del límit del terme municipal fins l'entrada sud de Can Derrocada, tenint a l'esquerra la Puntiblond i a la dreta l'Escola Torre Roja.
Els planificadors inclouen també les parcel.les situades a la dreta de la carretera, sota l'Escola.
Quina superfície té? Uns 135.000 m2
Quina qualificació urbanística té actualment?
A excepció de la fàbrica, que és zona industrial, la resta de l'espai remarcat és de naturalesa agrària (no urbanitzable). Aquest caràcter de no urbanitzable es corrobora amb la impossibilitat de posar-hi, fins i tot, un aparcament per als empleats de la fàbrica. L'existent, de fet, és un "aparcament d'estris agraris" (per aixó hi ha uns tractors al mig) única manera de no prohibir sense autoritzar, aquest aparcament.
La proposta dels planificadors
En primer lloc val a dir que uneixen en un mateix sector de planejament aquest i el de la Zona Industrial de La Plana.
Perquè?
Doncs al igual que en el cas de la masia de Can Derrocada, per tal de facilitar les compensacions, en aquest cas, com veurem, perquè la Puntiblond pugui instal.lar-se sense més dificultats a la zona industrial.
Plantegen la creació d'un equipament (en concret un polisportiu cobert) al sud, delimitant clarament la separació amb Sant Antoni de Vilamajor.
Al centre del polígon, a l'esquerra de la carretera i situada just enfront de la Puntiblond, es disposarien (sent només una idea visual, que no definitiva) les zones verdes i espais lliures.
La resta, marcat amb beige, seria la nova superfície urbana, que inclou, òbviament els espais de masia que caldrà alliberar.
Una mica de didàctica: Que un espai es delimiti com zona urbana no vol dir de cap manera que tota la superfície hagi d'anar construída. Cada zona urbana té uns paràmetres edificatoris que identifiquen la densitat màxima d'habitatges que s'hi pot construir. Així, per exemple, les parcel.les de 800 m2 que hi ha a les urbanitzacions són en la seva totalitat zona urbana, però només es pot ocupar amb construccions una part (fins un 25%) de la seva superfície, i fins un 40% en superfície per a les parcel.les de 400 m2.
En aquesta zona passa el mateix, el total de sòl edificable és de 94.500 m2, però els planificadors plantegen que per cada 1 m2 de sòl només pugui haver 0,30 m2 de sostre d'edificacions.
En total es planeja per la zona 40.500 m2 de sostre per a habitatges, el 32% de VPO i un 7% de locals comercials. Aproximadament uns 400 pisos i locals, repartits adequadament a banda i banda de la carretera.
No havent necessitat de fer-ho, els planificadors no especifiquen la volumetria que tindran els habitatges del sector, és a dir, com es repartiran sobre el terreny els 40.500 m2 de sostre construit en els 94.500 m2 de sòl edificable. Ja es decidirà, de manera més adequada, en el seu moment, quan, d'aquí 10 ó 15 anys es pugui plantejar el desenvolupament definitiu del Pla Parcial (sota la premissa de què la Puntiblond es deslocalitzi). Així, per exemple, podem especular amb múltiples possibilitats:
- Si fos amb edificis plurifamiliars amb PB+3P, com hi ha al nucli principal, la ocupació de les edificacions seria de tant sols 13.500 m2, és a dir només una setena part de la superfície total del polígon.
- A l'altre extrem, si fos de cases unifamiliars aïllades de PB+1, resultaria una ocupació del 21,5%, és a dir cases amb una parcel.la mitjana de 233 m2.
Els planificadors plantegen per a aquest sector un Pla Parcial, és a dir que es desenvoluparà definitivament més endavant, tota vegada en marxa el nou POUM.
En concret, es determina que aquest sector no es podrà executar fins que no s'hagi assolit un 75% del desenvolupament planificat en la zona centre, és a dir, fins que el creixement del nucli no estigui consolidat. Això, previsiblement no haurà de passar abans d'uns 10 ó 15 anys.
El criteri, assenyat, dels planificadors, és que la Puntiblond hauria de canviar d'ubicació, i no hi ha cap dubte que, malgrat formi part del peculiar paisatge del nostre municipi, la ubicació d'una indústria és en la zona especialment inadequada.
I en aquest punt comença, com amb la fàbrica de pinsos, el tema de facilitar aquesta deslocalització. La solució dels planificadors és determinant: crear una expectativa a llarg termini per tal de què la Puntiblond es pugui plantejar seriosament la deslocalització, i ho incorpori als seus plans de desenvolupament. La compensació en base al repartiment de superfície edificable és la única manera possible de què la empresa pugui decidir deslocalitzar-se (al mateix municipi, a La Plana) doncs realment el cost tant extraordinari de l'abandonament de les actuals instal.lacions és molt alt per a decidir-lo fer com si tal cosa.
Amb aquest objectiu es planteja la construcció d'habitatges, que proporcionen els recursos suficients per a incentivar la deslocalització.
Però és que hi ha a més una altre raó que ve a coincidir amb la coherència del plantejament fet pels planificadors, i és l'acostament del nucli central al conglomerat urbà que forma amb Sant Antoni, creant a l'hora una discontinuitat entre el municipi veí i el nucli central del nostre que, per exemple, ja ha perdut Sant Antoni de Vilamajor.
L'aposta és clara, i per això s'urbanitza també la part dreta de la carretera: la carretera deixarà de ser-ho per passar a ser el "carrer Major" de Sant Pere de Vilamajor.
En tot cas, sense desmerèixer els objectius anteriorment citats, per a mí el més important és però que amb aquest projecte Sant Pere de Vilamajor es reequilibra efectivament. D'això en parlaré al final d'aquest article, en l'apartat de comentaris.
La proposta de la Comissió de Treball del Consell de Poble
Implícitament, doncs no ho diu clarament, la Comissió planteja tractar aquesta unitat separadament de la de La Plana, en no comptar, com veurem, amb la desaparició de la zona industrial de la Puntiblond.
Al contrari si que és explícita en destacar que "de forma unànime veient la realitat actual i futura de creixement, creu que es del tot innecessari crear un nou barri a la perifèria del nucli amb uns 400 habitatges".
La Comissió aprofita però dels planificadors la idea de mantenir l'equipament municipal a la part sud del sector.
No planteja promoure la deslocalització de la Puntiblond, i de marxar (per la seva pròpia voluntat) la comissió proposa la ubicació d’empreses del tipus tecnològic, empreses de disseny, investigació i desenvolupament, viver d’empreses i centre de negocis.
No ens diu però qui ni com s'ha de fer, sense entrar amb l'obvietat de què si l'empresa marxa, com propietària de la nau i els terrenys farà el que vulgui dins del que pugui, i no precisament allò que diu la Comissió. I si es tracta de presumir que s'ho quedarà l'Ajuntament ("viver d'empreses") la Comissió passa per alt que això costaria uns diners que ni es tenen ni es gastarien mai per a fer de promotors de naus industrials.
Finalment, la Comissió planteja construir cases agrupades (s'ha d'entendre adossades) de PB+1P en el límit nord, que és una parcel.la d'aproximadament 10.000 m2. Ignoro qui és el propietari d'aquesta parcel.la.
A la part dreta de la carretera, la Comissió no planteja cap intervenció.
La proposta d'ISP
a) Proposa mantenir la qualificació de zona industrial de la Puntiblond mentre perduri l'activitat actual. Posteriorment, qualificar-la per una activitat de menys impacte ambiental.
Que en termes pràctics és equivalent a la proposta de la Comissió.
b) Crear una zona verda-parc urbà a la frontal de Can Massaguer fins la carretera (actualment és espai agrari).
c) Igual que la Comissió, proposa edificar la part nord amb, com a màxim, cases adossades amb planta baixa més 1 planta.
d) Igual que la Comissió, planteja crear uns àmbits de protecció per a les masies existents.
Ara bé, a diferència de l'anterior, la proposta d'ISP parteix de la premissa d'assumir un recolzament a afavorir la deslocalització de la fàbrica i la conversió d'espai agrari en zona verda-parc urbà. Per això proposa la construcció mínima necessària per compensar totes aquestes actuacions, situant-la en forma d'espai edificable a la franja sud del sector, en el límit del terme municipal, en forma, creiem, d'edificis d'habitatges plurifamiliars.
La idea és separar el màxim aquestes edificacions de tot el sector, i per tant acostar-les a les que ja existeixen (com menys a la banda esquerra de la carretera) a Sant Antoni de Vilamajor. També amb el mateix propòsit, planteja, si cal, ocupar la banda dreta de la carretera.
En deixar en l'aire l'estimació del valor de les compensacions que fan ocupar la franja sud, les línies marcades (que són uns 20.000 m2 de sòl) s'han d'entendre només a efectes visuals.
La proposta d'ERC
És la més simple: proposa deixar-ho com està:
Ho argumenta abastament, amb les següents consideracions:
a) Les fitxes de planejament poden interpretar-se de múltiples maneres.
b) No val la pena fer una carta d’intencions perquè els polítics que hi hagi d’aquí vint anys en facin cas o no.
c) El definir o concretar amb una mica més de detall aquesta zona després de la nostra proposta és absurd.
d) No podem planificar ni fer cap carta d’intencions a 15/20 anys vista perquè no sabem quines necessitats reals tindrà la població en aquelles dates.
Per a concloure dient que: "Ara no és el moment": No fer cap tipus d’actuació en aquesta zona, deixant la mateixa qualificació que en les normes subsidiàries.
Els meus comentaris:
1- En relació amb l'ocupació de la zona:
Concilia adequadament la necessitat de:
a) Crear a la Puntiblond les expectatives necessàries per afavorir la seva deslocalització, d'altra manera improbable (encara que plegués, les naus continuarien allí, doncs és zona industrial).
b) Connectar apropiadament amb el nucli de Sant Antoni de Vilamajor, creant una estètica ben diferenciada i singular i convertint la BP-5109 en el veritable "Carrer Major" d'entrada al nucli central del municipi.
c) Obtenir sòl per a un equipament municipal (polisportiu) que no té cabuda en cap altre lloc, ni cap de les alternatives que no el contemplen el tenen en compte.
d) Aquest equipament es situa molt adequadament en el punt més central per a tots els barris de Sant Pere de Vilamajor sense necessitat d'anar al nucli principal, configurant a més un eix amb l'Escola Torre Roja (on hi ha el camp de futbol) i el nou IES Vilamajor.
e) No afectar especialment a cap sistema bàsic i no causar distorsions en la trama urbana que ja ha creat Sant Antoni de Vilamajor.
Però hi ha un altre factor que per a mi és molt més important que tots els anteriors.
En efecte, sense comptar amb aquest sector, en conjunt amb tot el creixement que es fa en el nucli principal, només escassament una quarta part dels habitatges del municipi seran compactes, és a dir, diferents del model de casa unifamiliar aïllada tant propi del nostre municipi. Si Sant Antoni de Vilamajor ha guanyat prosperitat és precisament per la molt superior proporció que té de trama urbana.
Les tensions en la Hisenda Municipal s'han produït, des de fa uns 8 anys, i agreujat, a mida que la població de segona residència (un 75% dels habitatges al 1981) ha anat ocupant les cases com primera residència.
La gent de segona residència paga com els de primera residència (tot menys els 20 Euros d'impost de circulació) i en canvi no demanden ni utilitzen ni la cinquena part dels serveis que els residents habituals. Això deixa un bon marge per al municipi, i permet el luxe de no pagar pel cost real dels serveis per part dels residents, doncs els de segona residència "els subvencionen".
Actualment, amb només un 37% d'habitatges de segona residència, aquest "xollo" s'està acabant, el xollo ha tocat fons. Cal canviar el model. O ens enfonsarem en la misèria d'anar pidolant subvencions per a tot.
Sant Pere de Vilamajor no té gaires més oportunitats (com menys en la nostra generació) per reequilibrar aquesta exagerada desproporció que, més enllà que un estil de vida, és absolutament contrària a la sostenibilitat que es predica arreu alegrement.
La sostenibilitat no és posar carrils bici per anar a un lloc on no hi aniríem. La sostenibilitat passa perquè una major proporció de la gent no hagi d'agafar el cotxe per a la més mínima qüestió.
Reequilibrar la sostenibilitat del nostre municipi passa, ineludiblement perquè una major proporció dels nostres ciutadans no visquin en cases que "consumeixen" 32 metres lineals de clavegueres, de conduccions d'aigua i d'electricitat, de quilòmetres dels recorreguts de persones, de recollida de brossa i de vigilància, d'una farola que cal mantenir per cada dos habitatges, de 32 m de carrer i de voreres que s'han de mantenir, asfaltar i netejar.
I allò que resulta més crític: la nova població que vingui a residir al nostre poble, no pot costar més en serveis, com gran part de la que ja hi viu, del què pot obtenir el nostre municipi acollint-la. Una de dos, o paguem com "senyors" que vivim en "torretes amb jardí", o ens haurem de conformar amb uns serveis molt deficients, perquè ja no hi ha diners per pagar aquesta disbauxa d'impostos "de poble" amb serveis "de ciutat".
El planejament urbanístic ha de reequilibrar aquest despropòsit, i la única manera que hi ha per fer-ho, lamentablement, doncs no podem enderrocar les urbanitzacions que hem anat fent, és créixer més que proporcionalment amb trama urbana compacta. I qui no ho vulgui veure, és que té molt poca vista.
I sota el meu criteri, per això ha de tirar endavant el projecte que es planteja per aquí 10 anys a la zona. És molt de temps, però no podem anar més depressa.
2- Pel que fa a la Puntiblond i la conveniència de deixar-ho per a més endavant:
Val a dir en primer lloc que a ningú en el seu seny se li acudiria planificar la zona que ocupa la Puntiblond com espai industrial (i la Generalitat tampoc ho permetria). Si actualment és zona industrial, és perquè en el seu dia, quan les normes urbanístiques simplement no existíen, es va deixar posar la fàbrica, que mica en mica s'ha anat ampliant fins la seva dimensió actual. Una altra "herència" que cal assumir.
Si és així: no és assenyat canviar aquesta situació?
Aquest de les indústries (com també passa a la Masa Decor, per bé que allí ja hi existia una indústria a principis de segle, que per cert, convido al Centre d'Estudis de Vilamajor a fer-ne un testimoniatge, doncs és força interessant) és un tema complicat: qui els pot negar un creixement quan estan en joc molts llocs de treball? I així es fa perdurar un model de localització industrial inapropiat.
De no afavorir la deslocalització, i ara amb el POUM és el moment, la fàbrica romandrà indefinidament en la ubicació actual, que, a la llarga serà més inadequada, sense solució de continuïtat, impedint-se en la pràctica una expansió de la mateixa. Cas de tancar, per qualsevol motiu inclosa la deslocalització, lògicament l'empresa buscarà les compensacions en la seva pròpia nau, i sent com és zona industrial, res ni ningú podrà evitar que s'ho vengui a un tercer, continuant l'activitat industrial indefinidament en el temps. (I qui es pensi que es pot condicionar l'existència de l'activitat industrial no és mentre hi romangui la Puntiblond, està plantejant paper mullat).
Amb la disposició del sector feta pels planificadors ja n'hi ha prou per crear una expectativa a l'empresa que s'incorpori als sus plans de futur amb una mínima seguretat, i per tant afavorir la seva deslocalització i l'eradicació de l'activitat industrial, inapropiada en aquesta zona. Per a això als planificadors no els hi cal concretar res més de com ha de ser la zona: això si que no cal ara. Passat el temps, a la vista de noves realitats, es podrà confeccionar el projecte que en aquell moment es consideri més adequat, i en aquest sentit qualsevol anticipació no porta cap avantatge, sinó al contrari.
3- Pel que fa a altres factors:
La previsió de locals comercials en les plantes baixes, per uns 3.000 m2 de superfície és la única manera de compensar l'impressionant dèficit que té Sant Pere de Vilamajor (que ocupa la penúltima posició de tots els municipis espanyols de més de 1.000 habitants en superfície comercial). I a més, és la única forma realment possible de reequilibrar el profit que en treu Sant Antoni d'aquesta carència.
Un tema que no hem tractat però que afecta a aquesta zona és l'accés a Torre Roja des de la BP-5109. Apart dels planificadors, només el tracta ERC. Aquest grup polític (com ja fa en altres punts) recupera el projecte del POUM-2005, de construir un vial paral.lel a la carretera:
(És d'assenyalar que el POUM-2005 plantejava un equipament al mateix lloc on ara els planificadors i la Comissió de Treball disposen el polisportiu. En el mapa anterior, que és tret del document d'ERC, aquest equipament apareix esborrat).
Els planificadors en canvi, plantegen un vial de connexió més interior, vorejant la parcel.la de la dreta de la carretera fins arribar al vèrtex del camp de futbol:
Es faci com es faci, aquest enllaç te mala peça al teler, i més quan hom ha de preveure que hi puguin passar autocars, i que hi ha una casa (desafortunada) al peu d'un dels vèrtexs del camp de futbol. Qualsevol solució és una solució poc polida.
De tota manera, la necessitat d'aquest enllaç em fa pensar en la conveniència de situar l'equipament previst, precisament en aquesta part dreta, en comptes de a la esquerra (com plantegen els planificadors i la Comissió) que podria ser més armònic amb l'escola de la Torre Roja i el propi vial d'enllaç. Així, l'acabament del terme municipal a la part esquerra es podria fer amb dues fileres d'habitatges plurifamiliars (en línea amb la proposta d'ISP), en consonància amb els existents a Sant Antoni de Vilamajor (i per tant sense trencaments estètics) alliberant a continuació una porció de la zona verda prevista, per tal, ara si, de fer un trencament visual. Aquesta major densificació urbana en aquest punt (en uns 80 metres linials seguint carretera -8.000 m2 de superfície- hi cabrien 120 habitatges amb PB+2P) serviria per alleugerir la densitat edificatòria de la resta del sector .
Un darrer tema que no es pot perdre de vista, doncs tothom el reivindica i ningú posa fil a l'agulla és el del passeig de la riera, que aniria des del centre vila fins el límit amb Sant Antoni.
Apart del cost que significa, el seu pas per la Puntiblond el desmereixeria notablement. Fins i tot, de no existir la fàbrica, tot el tram al seu pas per la zona quedaria desangelat.
La previsió d'urbanitzar amb habitatges el sector, permet d'una banda, apuntar a les càrregues d'urbanització la construcció d'aquesta part del passeig de ribera (que la major part del total, doncs té uns 2 km), i la presència d'habitatges el faria veritablement amigable (per anar, per exemple, amb bici des del centre, a l'IES i a Sant Antoni).
4- Pel que fa a les propostes dels diferents agents:
Comissió:
No s'entén com pagarà el terreny per fer-hi el polisportiu. L'expropiarà?
De qui són els terrenys al nord del sector? Quines contraprestacions ofereixen els seus propietaris a canvi de la requalificació?
Qui pagarà el "parc tecnològic" que es proposa fer si marxa la Puntiblond de la zona industrial?
ISP:
No s'acabo d'entendre que prevegi espai edificable per a les compensacions quan no considera imprescindible animar a què marxi la Puntiblond.
Tampoc aclareix el procediment de canviar l'activitat de la Puntiblond per altres activitats un cop marxi l'actual empresa (i en tot cas semblaria incoherent plantejar per una banda compensacions i per altra banda el manteniment de la nau per part del seu actual titular). Podem en cas contrari arribar a pensar que els pisos van per compensar la transformació de l'actual zona agrària amb el Parc Urbà que planteja, fet que no compensa.
Suprimeix un equipament tant important i tant ben situat com el que proposen els planificadors, sense que en cap de les restants propostes que fa sobre el POUM es contempli. Amb això, de fet, es renuncia a un equipament.
Fa tot just un mes, el plantejament d'aquest Grup era demanar per al sector, públicament, que les edificacions no tapessin la visual de l'Església, i que es definissin millor les disposicions dels habitatges sobre el terreny:
Per no perdre d’identitat del nostre poble considerem vital que és mantingui la visual de l’església. Per això la proposta va ser una amplia zona verda al costat de la carretera, un gran parc a tocar del nucli i els equipament i vivendes sempre en segona línea. Per suposat les alçades dels edificis haurien de ser les mínimes possibles.
En canvi ara planteja un model edificatori molt més imprecís que el que abans criticava per ser-ho.
En definitiva, i malgrat ISP deixi el polígon sense l'equipament previst pels planificadors, la proposta d'ISP no entra en contradicció amb la d'aquests, amb la diferència del titubeix d'ISP pel que fa a la deslocalització de la fàbrica (no cal que marxi, però si cal que marxi, preveiem pisos per a facilitar-ho). El mateix plantejament ja l'havíem vist pel que fa a la masia de Can Derrocada.
Interessant destacar que tant en aquest com en de la masia de Can Derrocada, sembla talment que ISP hagi anat a remolc de la Comissió del Consell de Poble (no vull pensar que hagi estat a l'inrevés). De ser així, demostraria no tant sols poca originalitat, sinò que, de fet, potser no tenia propostes de base i ha tingut que partir de les propostes de la Comissió.
ERC:
És una posició de Pilatos probablement fruit de la falta de valentia per assumir un posicionament concret.
L'ajornament cap el futur no només complica la planificació (qui sap si en el futur els òrgans decisors ens ho deixaran fer?), sinó que sobretot anul.la les expectatives que es creen per als actuals propietaris dels terrenys, i en especial per a la Puntiblond, fet que perjudica greument la seguretat que un procés de deslocalització (o d'abandonament de l'activitat) necessita en el context de la importància d'una decisió empresarial d'aquesta mena.
També contrasta amb la tàcita acceptació sobre el projecte que fa tot just un mes feia pública, en la qual només demanava que es concretés millor la disposició dels espais i equipaments, en els següents termes literals:
6.- Actuació PP1 Pla Parcial Urbanístic (sud). Una zona altament sensible a urbanitzar pels veïns del municipi. Una bona planificació d’aquesta zona és clau per nosaltres.
- A la seva corresponent fitxa ha de constar els metres mínims de separació de la carretera, els metres mínims de separació de la riera i els metres mínims de protecció de les masies. Aquests metres o percentatges (depenent de com s’unifiquin els criteris de les fitxes) han de quedar reflectits com zona verda protegida.
-Adjuntar plànol detallat similar al què ens heu fet arribar de l’actuació urbanística de Can Tomàs, o a ser possible, fer-lo entre tots. Les zones verdes, el famós parc, els equipaments i espais públics han de quedar detallats tant en metres o percentatge, com la seva corresponent ubicació. Pel que fa a les edificacions, ha de quedar descrita quina és la clau volumètrica corresponent i com es destinaran.
(Sabem que un pla parcial és inútil en una actuació urbanística projectada a 15 anys vista, però un avantpla, avantprojecte o un projecte seria la solució que nosaltres creiem més oportuna).
Ara, finalment, en lloc de demanar més concreció, demana que s'ajorni fins una data indeterminada, i amb això tant la proposta actual com la precedent resulten mancades de coherència.
La posició d'aquest grup polític en aquest cas (deixar-ho com està) i també en el tema de la masia de Can Derrocada (tot equipaments municipals) apareix com molt extrema i ben diferent de plantejaments que es podrien considerara concil.liadors (als què sigui dit de pas ens teníen acostumats, amb seny). L'objectiu, en termes polítics no pot ser altre que justificar el seu vot contrari al POUM. És a dir, una altra manera de fer oposició.
L'anterior està en la línea dels arguments manifestats per aquest grup municipal per justificar la seva negativa a planificar el polígon. Expressions com "No val la pena fer una carta d’intencions perquè els polítics que hi hagi d’aquí vint anys en facin cas o no"; o "No podem planificar ni fer cap carta d’intencions a 15/20 anys vista perquè no sabem quines necessitats reals tindrà la població en aquelles dates", em deixen especialment estorat.
Jo em pensava, tothom es pensava, que el POUM, per sobre d'arreglar els desajustos ja existents, el què feia, el que fan tots els POUM's, és plantejar el desenvolupament urbanístic del territori en un horitzò d'uns 20 anys.
Però Esquerra no ho pensa així, manifestant sense rubor que no serveix de res planificar el territori per al futur, doncs tot alló que no s'hagi de començar desseguida són per a ERC "cartes d'intencions".
Curiosa manera d'entendre la planificació.
En resum:
Els diferents enfocaments vistos signifiquen una clara graduació de la consideració de l'activitat industrial al sector i la seva conversió en trama urbana:
- Planificadors: fan una aposta ferma per a la desaparició de la zona industrial en el sector, convertint el polígon en un nou eixample.
- ISP: Sí però no d'eliminar la zona industrial. I per si de cas, preveiem pisos a la part sud, i cases adossades a la part nord. Els equipaments no ens hi caben.
- Comissió: Deixar la zona industrial i a veure si la Puntiblond marxa. Després hi farem un parc tecnològic, que seria una llàstima perdre la nau industrial. Fer també de passada l'equipament. I posats a fer, també cases agrupades al nord.
- ERC: Deixar la Puntiblond fins que aquesta vulgui estar. No fer cap intervenció. Ja veurem que farem d'aqui 15 ó 20 anys.
Fixeu-vos que les úniques propostes que són conseqüents són les extremes: és a dir, la dels tècnics i la d'ERC. Les altres dues no són coherents: volen i dolen.
Reflexions finals:
Cal celebrar, encara que alguns no ho pogessin entendre, que els grups polítics com a tals puguessin presentar les seves propostes en el Consell de Poble, ensenyar les seves cartes i no jugar amb cartes tapades.
Però fa tot just un mes i mig, es va arribar a convèncer a tots els grups municipals de fora del Govern per a signar un document conjunt on se li feia a l'equip de govern una petició en relació amb el POUM, que es correspon amb la indicada en l'apartat anterior d'ERC.
Què ha canviat en aquests 45 dies? Potser l'Informe de la Comissió, cosí germà de la proposta d'ISP (o viceversa), que ha donat ales per anar en contra?
Aquests canvis de darrera hora no tenen lògica en relació amb la transcendència de l'assumpte. I és que potser no ho han tingut mai madur.
Caldrà confiar doncs amb la major responsabilitat i coherència del GISP i Ciutadans, perquè inevitablement ISP i ERC s'han abocat a votar en contra del POUM.
(Amb això es planteja a més, una paradoxa: davant el vot en contra d'ERC, i presumiblement també el d'ISP, ambdós estan del mateix costat, però si ISP hagués de votar la proposta d'ERC o a l'invers, totes dues forces polítiques es votarien -s'hauríen de votar en coherència- en contra una de l'altra. Interessant posició, en termes filosòfics: cóm dos que estan entre ells en contra, votarien el mateix. En pura lògica aristotèlica ISP s'hauria d'abstenir, però si ho fa deixa el protagonisme d'oposició a ERC... Faci el que faci, voti el que voti, ISP queda amb un peu a la barca i l'altre al moll. ERC 1-ISP 0. Per això la única defensa possible que podrà tenir ISP es haver-se "acostat" als plantejaments de la Comissió de Treball, que si bé no li dóna una major credibilitat, com a mínim l'arropa).
De la meva banda estic personalment d'acord amb la proposta dels planificadors, en tots els seus termes i objectes, doncs és un projecte d'alt contingut estratègic (com a mi m'agraden) que per això precisament, contrasta amb una visió a un pam del nas, propiciada per una obsoleta mentalitat nuclimilitant.
Caldria però que es negociés i fes públic un Conveni amb els titulars de la Puntiblond així com amb la resta de propietaris afectats del sector.
Aquest Conveni, més enllà que un acord d'intencions, hauria d'assumir compromisos per ambdues parts, amb les clàusules resolutòries més adients per tal de solventar incidències futures, en especial respecte la consolidació de drets d'edificació a favor dels cedents. Tanmateix hauria de tenir una caducitat temporal per al perfeccionament de les cessions i contraprestacions. No m'estenc més, però, en definitiva un contracte que per una banda permetés concretar tots els aspectes importants per al bon fi del planejament previst, i que per altra no pogués causar perjudicis a l'Ajuntament en cas d'haver-se de variar (o resoldre unilateralment a instàncies d'aquest) en el futur.
L'argument de la "sosteniblilitat ambiental" ja està massa trinxat, i pel que fa al paisatge urbà, els mateixos que ara el defensen, van deixar fer recents aberracions, com el lego del Sector 2 de Can Derrocada, amb al menys un cas infringint clarament les normatives urbanístiques vigents (i val més no parlar del conjunt al costat de La Rectoria, a tocar de La Força que tothom tant estima).
Aquest concepte es fa servir com una rosa dels vents, segons on es vulgui que bufi el vent, i per tant ja està devaluat.
L'autèntica sostenibilitat passa per fer més sostenibles les generacions futures, i en aquest cas, passa perquè el nostre poble tingui riquesa, riquesa de gent i riquesa econòmica. Amb una Hisenda que ben aviat entrarà en fallida, perquè és insostenible (per molt be que es gestioni), la nostra forma de vida serà precària.
Un poble no deixa de ser com una comunitat de veïns: cal pagar entre tots el que costen els serveis que volem, i si tinc 32 metres de vorera hauré de pagar el que costen els serveis en proporció a aquests 32 metres. Cal compensar-ho amb més gent que tingui 3 metres de vorera per habitatge, que deixen marge -el marge que abans deixaven els "estiuejants"- per mantenir-nos als de "les torretes".
I a Sant Antoni de Vilamajor mirant es parla també amb una gran paraula "la supramunicipalitat". I l'IES és un bon exemple d'aquest concepte, pel lloc on està. (Sabeu qui el va proposar en el seu dia?). Però molts dels que he sentit que en parlen i l'escriuen, la confonen amb subordinació.
Ja és hora que Sant Pere deixi de dependre de Sant Antoni i de lliurar-li el tribut de les rendes que guanyem els de Sant Pere. Sempre ens portarà gran avantatge, però el nostre creixement no pot perdurar-se creant riquesa per a Sant Antoni. Ara és la nostra hora, i amb 3.000 m2 de comerç de proximitat al centre continuarem a la cua.
La mitjana estadística de superfície comercial per habitant és de 1,5 m2: quant n'hauríem de tenir per ser "normals"?
Si la mitjana estadística és de 15 establiments comercials per cada 1.000 habitants: quants n'hauríem de tenir per ser "normals"?
La zona de la Puntiblond crea comerç, comerç competitiu amb Sant Antoni. Posa la superfície comercial total de Sant Pere de Vilamajor a poc més de 6.000 m2 és a dir de l'ordre del 50% del que li correspon. Ja deixem l'altre meitat per a Sant Antoni, que ningú pateixi.
Per últim està el tema de l'habitatge protegit. Aquest, per molt que a alguns els pesi, és el gran avanç de la recent reforma de la legislació urbanística. A la zona de la Puntiblond, una tercera part dels habitatges seran VPO, en les seves diferents modalitats. La sostenibilitat, el futur i la solidaritat passen també per permetre que el nostre poble no hagi d'expulsar jovent, que difícilment pot comprar una torreta. Passa per poder fer habitatges assistits per a la molta gent gran que hi haurà al nostre poble.
Ha passat el temps, però la història es repeteix, amb formes renovades: abans més d'un es podia fer la seva caseta en "el terrenito" (recordeu?, començava amb una barbacoa, desprès amb un garatge, i mica en mica la caseta). Avui en dia cal entre tots, ja no facilitar als que vulguin tenir un lloc per viure l'esbarjo, sinó simplement per viure, simplement per no haver de marxar, simplement per no haver de fer quilòmetres cada dia per anar a treballar a un lloc on no pot viure perquè no es pot permetre pagar "una torreta".
En definitiva, la zona de la Puntiblond és un perfecte exemple del "creixement sostenible" (que molts confonen amb el no creixement), doncs, essencialment, més que creixement, planteja de front el "desenvolupament", i per aquest altre concepte cal posar-se unes ulleres d'altra mida.
Acabo. Us sorprendrà comprovar que la major part del creixement previst amb aquest POUM, que no varia gaire respecte les normes subsidiàries, són les 1.025 cases que encara queden per fer als veïnats que abans en deiem "urbanitzacions" (Les Faldes, Can Ram, Can Vila, Vallserena, Can Derrocada, i els veïnats de Can Miret, Can Sebastianet i Les Pungoles):
Quadre d'habitatges de Sant Pere de Vilamajor
Font: Memòria del POUM-2008De no desenvolupar-se el sector de la Puntiblond, el 58% del "extraordinari creixement" que diuen alguns, es farà continuant el model d'urbanisme en urbanitzacions de cases aïllades, insostenible, quedant el municipi, de desenvolupar-se tot el potencial d'habitatges, en el 70% del total en aquesta forma, i només un 30% en trama compacta.
(I si es restessin a més els habitatges previstos pels planificadors a la zona de l'Ajuntament, el desajustament és encara més intens).
Amb el desenvolupament del sector de la Puntiblond, aquesta forma de creixement insostenible baixaria al 47% del què queda, quedant finalment, de desenvolupar-se tot el potencial d'habitatges, en el 64% en cases aïllades i pujant fins el 36% el total urbanitzat en trama compacta.
(En aquests càlculs no s'ha considerat el parc actual d'uns 180 habitatges disseminats).
I encara que tinguem en compte que hi ha torres que ocupen varies parcel.les, el concepte no queda desdibuixat, doncs si suprimim, per exemple 300 habitatges dels que queden per fer a les urbanitzacions, el creixement d'aquests sectors seria, de no comptar amb el Poligon Sud, el 49% del creixement total, baixant al 38% si el Polígon es desenvolupa, i quedant finalment el municipi en un 68% d'habitatges aïllats si el Polígon Sud no es desenvolupa, o del 61% si efectivament es desenvolupa:
Si es du a terme el desenvolupament del sector de la Puntiblond, aconseguirem com menys que el "creixement sostenible" arribi al 60% (d'aquí a 10-15 anys). Si no podem aturar les 1.000 cases que encara es poden fer a les urbanitzacions (o si?) com mínim hem de pagar el preu de compensar el disbarat a què ens va portar la disbauxa dels anys 70's.
Fer urbanisme no és pintar terrenys de colorets: l'urbanisme és l'instrument, no la finalitat.
(Si algú vol disposar d'aquest article i de l'anterior en un format apte per a visualitzar o imprimir, nomès cal que m'enviï un correu).
26/03/09
Anàlisi del POUM. Les desavenències (I)
L'enriquidor Consell de Poble del dilluns 23 va servir per posar damunt la taula quatre propostes de planificació:
- La dels redactors del pla,
- La de la Comissió de Treball, amb la correcció d'errates,
- La de ISP,
- La de ERC.
Els punts de controvèrsia
En una primera lectura, els punts de desacord es centren en només dos:
- Ajuntament i equipaments annexos-Masia de Can Derrocada-Fàbrica nova de pinsos,
- Can Massaguer-Puntiblond.
Hi ha també diferents visions volumètriques i de repartiment d'espais pel que fa a la PMU 1- Eixample 3, Sector central (Can Canal).
La resta de diferències són perfectament conciliables i segur que es troba una solució.
Primera part: El sector de l'Ajuntament-Masia de Can Derrocada
En aquesta primera anàlisi tractarem de la primera de les zones. Aquí la teniu identificada:
Comprèn el polígon format per l'Ajuntament, el Local La Fàbrica, el centre Pi Novell, el polisportiu, la masia de Can Derrocada i la fàbrica nova de pinsos.
Quina superfície té?: uns 14.250 m2.
Quina qualificació actual té?:
a) Ajuntament, La Fàbrica, Pi Novell i Polisportiu: equipaments municipals.
b) Oficines fàbrica nova: equipaments privats (terciari). Fàbrica nova adjacent: (deixem-ho per a un altre dia). Resta (excepte òbviament la masia): edificable en cases unifamiliars en parcel.la de 400 m2.
En total, sense tocar la masia, hi caben unes 6 cases unifamiliars, apart del solar de 1.500 m2 que ocupen les oficines (que podrien ser pisos en PB+3P, com el seu entorn).
El nus gordià d'aquesta zona és la compensació per la deslocalització de la fàbrica de pinsos i la masia de Can Derrocada, bàsicament.
Totes les propostes passen per deslocalitzar la fàbrica de pinsos i, com menys en dues d'elles, que la masia de Can Derrocada passi a ser equipament municipal, no descartant-ho però (sempre que fos un cost assumible) les propostes d'ISP i de la Comissió.
En tots els casos que analitzarem, cal tenir en compte que hi ha en joc una altra parcel.la: la franja paralel.la a l'Avda. de Sant Elies que segueix el carrer del Sui.
Són uns 2.500 m2 que per la seva amplada (uns 15 m en la part superior i 25 tocant a la carretera). Aquesta parcel.la és molt curiosa, doncs pertany normativament al barri de Can Derrocada. Com que està envoltada de carrers, en aplicació dels reculaments de façana a carrer que són de 10 metres realment no s'hi pot edificar doncs és estret en les dues cares que donen a carrer.
L'any 2003, els propietaris de l'immoble ja van demanar un canvi de paràmetres, consistent en reduir a 8 m en comptes dels 9,15 permesos l'alçada de les construccions a canvi d'una reducció dels reculaments de façana a vials de 10 fins a 5 metres, de manera que hi cabrien tres cases unifamiliars. L'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny va presentar al.legacions al projecte. (Es dòna la circumstància de què un dels membres de la junta d'aquesta associació té precisament la seva casa just davant, al carrer de El Sui). Finalment el projecte no va ser admés per l'Ajuntament.
Per a aquest espai es planteja, ja per part dels planificadors, la creació d'un aparcament en superfície, amb part de zona verda. La resta de propostes mantenen aquesta classificació (si bé ISP concreta que l'aparcament sigui arbrat).
Amb voluntat, però, aquesta parcel.la seria aprofitable si es passés de la calificació 6f actual (800 m2 de parcel.la, 10 metres de reculament a vial i PB+2P d'alçada) a la 6b (400 m2 de parcel.la, 5 metres de reculament a vial i PB+1P) com tenen per exemple a Can Tomàs, cabent llavors 3 ó 4 cases unifamiliars aïllades.
Quina superfície té?: uns 14.250 m2.
Quina qualificació actual té?:
a) Ajuntament, La Fàbrica, Pi Novell i Polisportiu: equipaments municipals.
b) Oficines fàbrica nova: equipaments privats (terciari). Fàbrica nova adjacent: (deixem-ho per a un altre dia). Resta (excepte òbviament la masia): edificable en cases unifamiliars en parcel.la de 400 m2.
En total, sense tocar la masia, hi caben unes 6 cases unifamiliars, apart del solar de 1.500 m2 que ocupen les oficines (que podrien ser pisos en PB+3P, com el seu entorn).
El nus gordià d'aquesta zona és la compensació per la deslocalització de la fàbrica de pinsos i la masia de Can Derrocada, bàsicament.
Totes les propostes passen per deslocalitzar la fàbrica de pinsos i, com menys en dues d'elles, que la masia de Can Derrocada passi a ser equipament municipal, no descartant-ho però (sempre que fos un cost assumible) les propostes d'ISP i de la Comissió.
En tots els casos que analitzarem, cal tenir en compte que hi ha en joc una altra parcel.la: la franja paralel.la a l'Avda. de Sant Elies que segueix el carrer del Sui.
Són uns 2.500 m2 que per la seva amplada (uns 15 m en la part superior i 25 tocant a la carretera). Aquesta parcel.la és molt curiosa, doncs pertany normativament al barri de Can Derrocada. Com que està envoltada de carrers, en aplicació dels reculaments de façana a carrer que són de 10 metres realment no s'hi pot edificar doncs és estret en les dues cares que donen a carrer.
L'any 2003, els propietaris de l'immoble ja van demanar un canvi de paràmetres, consistent en reduir a 8 m en comptes dels 9,15 permesos l'alçada de les construccions a canvi d'una reducció dels reculaments de façana a vials de 10 fins a 5 metres, de manera que hi cabrien tres cases unifamiliars. L'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny va presentar al.legacions al projecte. (Es dòna la circumstància de què un dels membres de la junta d'aquesta associació té precisament la seva casa just davant, al carrer de El Sui). Finalment el projecte no va ser admés per l'Ajuntament.
Per a aquest espai es planteja, ja per part dels planificadors, la creació d'un aparcament en superfície, amb part de zona verda. La resta de propostes mantenen aquesta classificació (si bé ISP concreta que l'aparcament sigui arbrat).
Amb voluntat, però, aquesta parcel.la seria aprofitable si es passés de la calificació 6f actual (800 m2 de parcel.la, 10 metres de reculament a vial i PB+2P d'alçada) a la 6b (400 m2 de parcel.la, 5 metres de reculament a vial i PB+1P) com tenen per exemple a Can Tomàs, cabent llavors 3 ó 4 cases unifamiliars aïllades.
La proposta dels Planificadors
De forma molt intel.ligent, els planificadors sumen aquest àmbit amb el PMU-1 Sector Central Can Canal.
En aquest gràfic es pot veure clarament:
De forma molt intel.ligent, els planificadors sumen aquest àmbit amb el PMU-1 Sector Central Can Canal.
En aquest gràfic es pot veure clarament:
Perquè uneix les zones en un mateix polígon d'actuació?
Doncs perquè la Llei acota les càrregues i beneficis a distribuir en la planificació, però dins d'un mateix sector de planejament.
Compensar una càrrega en una zona amb un benefici en una altre és molt més complicat, doncs farien falta propietaris per articular els canvis, i no sempre és fàcil fer-ho.
Tractant l'àmbit amb la zona de l'Eixample 3 (Can Canal), tot es posa en una mateixa cistella, i el repartiment entre tots els propietaris, aixi com la distribució que en pot fer l'Ajuntament, que serà titular de les cessions obligatòries dóna molt més joc. I això no és tot.
Fixeu-vos en el gràfic anterior, com els planificadors incorporen al mateix àmbit un solar edificable al començament del carrer del Sui que es detalla en el gràfic següent: Novament, perquè?
Com és conegut, la propietat de la masia és titular, com menys indirectament, d'aquest solar, on actualment hi caben 3 cases unifamiliars aïllades (en parcel.la de 800 m2). Els planificadors l'incorporen per mirar de compensar més fàcilment el tema de la masia, com veurem més endavant.
Així, els planificadors configuren un sol polígon de 65.000 m2 per inquibir-hi, en diferents sectors, tots els sistemes d'ordenació i qualificacions més adients, atenent a la següent distribució:
- Mínim 15% de la superfície en sistemes viaris i aparcament.
- Mínim 11% de la superfície en espais lliures i zones verdes.
- Mínim 15% de la superfície en equipaments (9.750 m2 de sòl. Actualment la zona d'equipaments municipals del centre ocupa en total uns 6.750 m2 de sòl).
En total, doncs, un mínim del 41% ja està afectat pels sistemes generals. a la resta es poden posar altres edificacions (sia habitatges).
La fitxa dels planificadors indica que es pot edificar un màxim de 35.750 m2 de sostre d'habitatges, dels quals un 32% hauran de ser VPO i el 7% mínim de locals comercials (poca cosa).
Una mica de didàctica
Aquests paràmetres no signifiquen que els habitatges hagin d'ocupar tota la superfície que queda després de deduir l'espai per als sistemes generals (que és de 38.350 m2), doncs la ocupació del sòl disponible haurà d'atendre a la normativa de cada àmbit.
Per exemple, si hem d'ubicar sobre el sòl disponible, 1.000 m2 de sostre construït, si es construeix en Planta Baixa (PB) més 4 pisos (3P), posem a 100 m2 per pis, l'edificació només ocuparà 200 m2 de sòl.
Si ho féssim amb només PB+1P, ocuparia 500 m2 de sòl, i així proporcionalment. És una mica de lio, però cal entendre-ho.
Així, els 35.750 m2 de sostre previstos, si posem per exemple edificis de PB+3P, ocuparan només 35.750/4 = 8.937 m2 de sòl.
Què passa amb el sòl, que no ocupen els edificis i que, per les previsions de sistemes generals, queden sense res (que en aquest cas serien 29.413 m2)? Doncs qualsevol altre cosa que no fossin habitatges, doncs el sostre previst ja ha estat consumit en la seva totalitat (p. ex. més dotacions de sistemes generals, espais lliures, patis d'illa, aparcament, jardins privats, etc. etc.).
La distribució tant dels sistemes generals com del sostre edificable, segons el plantejament dels planificadors, es farà en una segona etapa, doncs s'està utilitzant una figura de planejament derivat, com és un Pla de Millora Urbana (PMU) que es pot deixar per l'interval temps que hi hagi fins l'aprovació definitiva del POUM (per acabar de definir la distribució i acordar amb els titulars les compensacions que calgui). Veure al respecte aquest article
Centrem-nos en la proposta dels planificadors per a l'illa de l'Ajuntament-masia de Can Derrocada:
Doncs perquè la Llei acota les càrregues i beneficis a distribuir en la planificació, però dins d'un mateix sector de planejament.
Compensar una càrrega en una zona amb un benefici en una altre és molt més complicat, doncs farien falta propietaris per articular els canvis, i no sempre és fàcil fer-ho.
Tractant l'àmbit amb la zona de l'Eixample 3 (Can Canal), tot es posa en una mateixa cistella, i el repartiment entre tots els propietaris, aixi com la distribució que en pot fer l'Ajuntament, que serà titular de les cessions obligatòries dóna molt més joc. I això no és tot.
Fixeu-vos en el gràfic anterior, com els planificadors incorporen al mateix àmbit un solar edificable al començament del carrer del Sui que es detalla en el gràfic següent: Novament, perquè?
Com és conegut, la propietat de la masia és titular, com menys indirectament, d'aquest solar, on actualment hi caben 3 cases unifamiliars aïllades (en parcel.la de 800 m2). Els planificadors l'incorporen per mirar de compensar més fàcilment el tema de la masia, com veurem més endavant.
Així, els planificadors configuren un sol polígon de 65.000 m2 per inquibir-hi, en diferents sectors, tots els sistemes d'ordenació i qualificacions més adients, atenent a la següent distribució:
- Mínim 15% de la superfície en sistemes viaris i aparcament.
- Mínim 11% de la superfície en espais lliures i zones verdes.
- Mínim 15% de la superfície en equipaments (9.750 m2 de sòl. Actualment la zona d'equipaments municipals del centre ocupa en total uns 6.750 m2 de sòl).
En total, doncs, un mínim del 41% ja està afectat pels sistemes generals. a la resta es poden posar altres edificacions (sia habitatges).
La fitxa dels planificadors indica que es pot edificar un màxim de 35.750 m2 de sostre d'habitatges, dels quals un 32% hauran de ser VPO i el 7% mínim de locals comercials (poca cosa).
Una mica de didàctica
Aquests paràmetres no signifiquen que els habitatges hagin d'ocupar tota la superfície que queda després de deduir l'espai per als sistemes generals (que és de 38.350 m2), doncs la ocupació del sòl disponible haurà d'atendre a la normativa de cada àmbit.
Per exemple, si hem d'ubicar sobre el sòl disponible, 1.000 m2 de sostre construït, si es construeix en Planta Baixa (PB) més 4 pisos (3P), posem a 100 m2 per pis, l'edificació només ocuparà 200 m2 de sòl.
Si ho féssim amb només PB+1P, ocuparia 500 m2 de sòl, i així proporcionalment. És una mica de lio, però cal entendre-ho.
Així, els 35.750 m2 de sostre previstos, si posem per exemple edificis de PB+3P, ocuparan només 35.750/4 = 8.937 m2 de sòl.
Què passa amb el sòl, que no ocupen els edificis i que, per les previsions de sistemes generals, queden sense res (que en aquest cas serien 29.413 m2)? Doncs qualsevol altre cosa que no fossin habitatges, doncs el sostre previst ja ha estat consumit en la seva totalitat (p. ex. més dotacions de sistemes generals, espais lliures, patis d'illa, aparcament, jardins privats, etc. etc.).
La distribució tant dels sistemes generals com del sostre edificable, segons el plantejament dels planificadors, es farà en una segona etapa, doncs s'està utilitzant una figura de planejament derivat, com és un Pla de Millora Urbana (PMU) que es pot deixar per l'interval temps que hi hagi fins l'aprovació definitiva del POUM (per acabar de definir la distribució i acordar amb els titulars les compensacions que calgui). Veure al respecte aquest article
Centrem-nos en la proposta dels planificadors per a l'illa de l'Ajuntament-masia de Can Derrocada:
(Nota als mapes: Blau: Equipaments públics. Marró clar: Habitatges. Verd: Zona Verda pública. Marró fosc: àmbit de masia).S'observa que la part nord (carrer Ginebró, on hi ha La Fàbrica, l'Ajuntament i el centre Pi Novell), es preveuen habitatges.
A la part central equipaments municipals, i el triangle a tocar amb el carrer Sant Nonat, una illa de zona verda, adequada per a l'entrada del nucli.
La masia, segons els planificadors, passaria a ser propietat municipal, probablement per posar-hi l'Ajuntament (com ja va fer en el seu dia Sant Antoni amb Cal Perpunter).
Què passa amb les actuals dependències i equipaments municipals?
Implícitament, la proposta dels planificadors parteix de la base de què s'ha d'enderrocar La Fàbrica, fent-ne una de nova (probablement on hi ha actualment la carpa del polisportiu), i òbviament també l'edifici de l'Ajuntament i el centre Pi Novell.
Ignoro les previsions de l'Ajuntament, però cal tenir en compte que l'edifici de l'Ajuntament i el Pi Novell tenen en total uns 1.000 m2 de sostre construït, mentre que l'edifici principal de les oficines i fàbrica nova ja en té uns 2.000 m2, més que suficients per inquibir-hi, amb algunes remodelacions, les dues dependències municipals (a l'espera de rehabilitar la masia).
Quines compensacions preveuen els planificadors?
La primera compensació, ja definida, és la que es pot veure al carrer Ginebró. Són 3.500 m2 de sòl que, en consonància amb la zona (PB+3P) poden donar molt de sí (ni més ni menys que un centenar de "pisos"). I encara queda la parcel.la del carrer el Sui, probablement densificant els tres habitatges actualment edificables fins probablement el doble, reduint la parcel.la (com al Sector II -caixes de sabates- de Can Derrocada) o bé encara més a través de cases adossades amb poc jardí.
Amb això (que és la meva personal interpretació, si m'equivoco que algú em corregeixi) potser si que hi ha prou per "deslocalitzar" la fàbrica de pinsos i "quedar-se" la masia i les parcel.les edificables del seu voltant.
I encara hi ha el marge de negociació que suposa el Sector Central, intel.ligentment annexat en el mateix polígon, per si les negociacions es compliquen a última hora, i convé "afluixar la mosca" una mica més. (Separar-los, com demanen altres, és en aquest sentit un error, doncs no genera cap avantatge i en canvi sí dóna un marge més ampli de negociació).
La proposta de la Comissió d'Urbanisme
El seu esquema és el següent:
La Comissió demana separar aquest sector del Sertor Central, tractant-los com dues peces independents.
El plantejament que fa la Comissió és el següent:
a) Deixar on estan els actuals equipaments municipals.
b) Definir l'espai de protecció de la masia. Pel que fa a aquesta, la Comissió recull exactament la mateixa conclusió de la comissió que la va precedir, qüestionant-se si el preu que s'ha de pagar per adquirir i rehabilitar la masia és adequat, i què en definitiva, s'ha de garantir la conservació de l'immoble, tant per normativa, com estimulant la generació d'algun tipus d'activitat (com ara d'hostaleria) que ajudés a conservar-la, cas de que continués de titularitat privada.
c) Les oficines de la fàbrica nova (A) quedarien com edificables (són uns 1.500 m2 de sòl) però amb Planta baixa més 1 Pis.
Sembla incoherent, doncs en la primera versió tot el voltant de la masia és edificable amb PB+2P, i en la segona (la definitiva que aquí s'ha exposat) dues terceres parts es converteixen en zona verda, reduïnt-se l'edificació permesa, que passa a PB+1P. No s'entén res, francament. (Veure la comparativa)
Però no tot és habitatge, doncs planteja deixar un mínim de l'11% d'espais lliures i zones verdes (uns 165 m2), i un mínim del 15% (225 m2) per a equipaments públics (?). Queden en total doncs uns 1.110 m2 de sòl per a construir -segons la darrera versió- en PB+1P; és a dir, uns 20 habitatges i locals.
Quines compensacions preveu la Comissió d'Urbanisme?
Realment només el solar edificable que hem comentat abans, que no sabem ben bé si pot ser a PB+1P ó a PB+2P (en tot cas de 20 a 40 habitatges i locals).
Val a dir que, la Comissió concreta que a la parcel.la del Carrer El Sui, les condicions edificatòries continuïn com a l'actualitat (tres cases unifamiliars aïllades en parcel.les de 800 m2).
La Proposta d'ISP:
Planteja el següent esquema:
El plantejament que fa la Comissió és el següent:
a) Deixar on estan els actuals equipaments municipals.
b) Definir l'espai de protecció de la masia. Pel que fa a aquesta, la Comissió recull exactament la mateixa conclusió de la comissió que la va precedir, qüestionant-se si el preu que s'ha de pagar per adquirir i rehabilitar la masia és adequat, i què en definitiva, s'ha de garantir la conservació de l'immoble, tant per normativa, com estimulant la generació d'algun tipus d'activitat (com ara d'hostaleria) que ajudés a conservar-la, cas de que continués de titularitat privada.
c) Les oficines de la fàbrica nova (A) quedarien com edificables (són uns 1.500 m2 de sòl) però amb Planta baixa més 1 Pis.
Sembla incoherent, doncs en la primera versió tot el voltant de la masia és edificable amb PB+2P, i en la segona (la definitiva que aquí s'ha exposat) dues terceres parts es converteixen en zona verda, reduïnt-se l'edificació permesa, que passa a PB+1P. No s'entén res, francament. (Veure la comparativa)
Però no tot és habitatge, doncs planteja deixar un mínim de l'11% d'espais lliures i zones verdes (uns 165 m2), i un mínim del 15% (225 m2) per a equipaments públics (?). Queden en total doncs uns 1.110 m2 de sòl per a construir -segons la darrera versió- en PB+1P; és a dir, uns 20 habitatges i locals.
Quines compensacions preveu la Comissió d'Urbanisme?
Realment només el solar edificable que hem comentat abans, que no sabem ben bé si pot ser a PB+1P ó a PB+2P (en tot cas de 20 a 40 habitatges i locals).
Val a dir que, la Comissió concreta que a la parcel.la del Carrer El Sui, les condicions edificatòries continuïn com a l'actualitat (tres cases unifamiliars aïllades en parcel.les de 800 m2).
La Proposta d'ISP:
Planteja el següent esquema:
ISP demana separar aquest sector del Sector Central, tractant-los com dues peces independents.
En essència la proposta és idèntica a la de la Comissió d'Urbanisme pel que fa a l'estructura de qualificacions. Ara bé:
a) Per a la masia, demana que es faci un estudi per veure la viabilitat de si pot ser públic o ha de continuar com immoble privat.
b) Si es decidís que continués privat, la zona (A), única edificable, hauria de quedar a PB+1P, i si hagués de ser públic, amb PB+2P. No planteja però cessions mínimes per sistemes generals.
Quines compensacions preveu ISP?
a) Si la masia continua de titularitat privada, seria d'uns 25-30 pisos i locals.
b) Si la masia passés a ser de titularitat pública, serien uns 40-45 pisos i locals.
La proposta d'ERC:
En essència la proposta és idèntica a la de la Comissió d'Urbanisme pel que fa a l'estructura de qualificacions. Ara bé:
a) Per a la masia, demana que es faci un estudi per veure la viabilitat de si pot ser públic o ha de continuar com immoble privat.
b) Si es decidís que continués privat, la zona (A), única edificable, hauria de quedar a PB+1P, i si hagués de ser públic, amb PB+2P. No planteja però cessions mínimes per sistemes generals.
Quines compensacions preveu ISP?
a) Si la masia continua de titularitat privada, seria d'uns 25-30 pisos i locals.
b) Si la masia passés a ser de titularitat pública, serien uns 40-45 pisos i locals.
La proposta d'ERC:
Com es pot apreciar, la proposta és més radical: tota la zona passaria a ser equipaments (entenem que públics).
Proposa, al igual que la Comissió d'Urbanisme i ISP, separar aquest sector del Sector Central, tractant-los com dues peces independents a efectes de planejament.
Quines compensacions preveu ERC?
Conscient però de les compensacions, la proposta d'ERC requalifica l'illa del carrer del Sui posant-hi habitatges plurifamiliars respectant l'alçada de la zona (PB+2P). Podien sortir unes 20 cases unifamiliars en filera.
Si calen més compensacions, proposa utilitzar el terreny de cessió obtingut per l'Ajuntament en el Sector Central.
Val a dir que planteja a més que el sector no es desenvolupi fins el segon sexenni de posada en marxa del POUM.
En resum, a canvi de la finca de la masia i la fàbrica nova, es proposa el següent:
Planificadors:
- Sòl edificable: 3.500 m2.
- Tipologia: PB+3P.
- Sostre màxim habitatges: 14.000 m2.
- Altres possibles compensacions: Illa carrer El Sui (2.500 m2) ampliant el sostre edificable + compensacions en el sector central.
Comissió de Treball del Consell del Poble:
- Sòl edificable: 1.100 m2.
- Tipologia (posem la màxima, doncs no s'entén): PB+2P.
- Sostre màxim habitatges: 3.300 m2.
- Altres possibles compensacions: cap.
ISP:
- Sòl edificable: 1.500 m2.
- Tipologia: PB+2P (si la masia passa a ser de titularitat pública). PB+1P si la masia continua sent de titularitat privada.
- Sostre màxim habitatges: 4.500 m2.
- Altres possibles compensacions: cap.
ERC:
- Sòl edificable: 2.500 m2 (illa carrer El Sui).
- Tipologia: PB+2P.
- Sostre màxim habitatges: 2.500 m2 (útils).
- Altres possibles compensacions: sòl de cessió obtingut per l'Ajuntament en el Sector Can Canal.
La pregunta del milió: què val descolcalitzar la fàbrica nova + la masia de Can Derrocada + solar de 6 cases unifamiliars aïllades al voltant de la masia?
Que podria demanar a canvi la família Icart per trametre la masia, i relocalitzar la fàbrica?
Nota Final: el contingut i apreciacions del present article, així com les estimacions de superfícies i equivalent en habitatges, responen a una interpretació basada en el limitat coneixement i informació de què disposo. Cas de què algú més entès apreciés alguna errada, li demano que sisplau, m'ho faci saber enviant-me un correu.
Els meus comentaris
1- El disseny conceptual
Planificadors:
La proposta de situar la filera de nova edificació seguint el carrer Ginebrò no resulta en cap cas anatònica amb la fisonomia del propi carrer, i queda prou separada de l'espai per a equipaments.
La inconvenient disposició dels edificis actuals de l'Ajuntament i del Pi Novell, juntament amb la necessitat d'ampliar el propi edifici de l'Ajuntament i situar-hi el C.A.P. afegint-hi la decissió ja pressupostada de construir un nou edifici substituint el Local La Fàbrica, comporten que la proposta dels planificadors assumeixi aquesta necessitat que es plantejarà a mig termini.
No s'ha de descartar, en aquest sentit, la remodelació de l'edifici de les oficines i de la fàbrica nova (òbviament alliberant-la de la masia) per a la seva reutilització com dependències o locals municipals, doncs la superfície aprofitable és d'el doble de la suma actual del Pi Novell i l'Ajuntament.
Comissió:
La reconversió de la part separada de la masia de la fàbrica nova en habitatges no perjudica la visual de la masia, doncs queda prou separat (com en el cas de mantenir part de l'edifici actual).
En termes estètics és equivalent doncs a la dels planificadors (si aquests decideixen conservar part de l'edifici de la fàbrica de pinsos nova).
ISP:
La visual és idèntica a la de la Comissió.
ERC:
Convertint tota la zona en equipaments, realment la disponibilitat i les possibilitats de fer un nou diseny urbanístic de tota la zona, és immillorable.
No obstant, l'increment previst en l'aprofitament de la parcel.la del carrer El Sui, tot i quedaria estèticament malament, doncs no coincideix amb la morfologia del paisatge urbà que envolta la zona (seguint una de les variables que han vingut reinvindicat les propostes alternatives a la dels planificadors).
2- El repartiment de càrregues i beneficis
Òbviament la clau de tot plegat és compensar la propietat justament per la desaparició de la fàbrica nova, la obtenció dels solars edificables al voltant de la masia, i el valor de l'immoble i el solar de la pròpia masia.
No hi ha dubte de què la fàbrica és, per moltes raons, insostenible i què la situació de la mateixa és com menys molt precària, sent la seva continuïtat a mig termini pràcticament impossible.
El POUM planteja una oportunitat, però alguns plantejaments es semblen més a l'actuació dels voltors.
Ja hem parlat prou del tema en aquestes mateixes pàgines, i si la fàbrica ha de marxar, s'ha de facilitar la seva reubicació, separant l'operació estricta de la fàbrica, d'altres finques que es poden barrejar en el tema (en concret la masia).
No cal fer gaire números, però a simple vista la proposta dels planificadors em sembla compensació adequada per als propòsits que planteja (sumat a la disposició de sòl industrial al polígon de La Plana). També deixa prou marge pel que fa a la utilització de les parcel.les del carrer El Sui i fins i tot compensacions en el sector central de l'Eixample.
La resta de les propostes, en especial la insignificant compensació prevista per la Comissió d'Urbanisme, que és equivalent a la plantejada per ISP, són francament impossibles d'assumir, i en realitat em semblen una frivolitat doncs s'allunyen de la realitat de la situació existent. (Cap dels que esteu llegint això ho assumiria si en fos el propietari). Al meu entendre no es pot parlar de menys de 5-6 milions d'Euros per la masia, la zona edificable que l'envolta i una certa compensació per propiciar la deslocalització. Cap proposta que no assumeixi una xifra d'aquesta mena (i per tant el sòl edificable -doncs diners no n'hi ha- corresponent) està condemnada al fracàs i per tant és irreal, o que m'ho expliquin.
3- La visió en perspectiva temporal
No hi ha dubte que els equipaments actualment existents (Ajuntament, Pi Novell i La Fàbrica) no són adequats en una visió a mig termini (a més del cas de La Fàbrica, inservible). Per tant, tard o d'hora, i més pensant amb el nou C.A.P., s'haurà de fer un replantejament, que per greu que sàpiga, passa per construïr (que no apedaçar) noves edificacions que substitueixin les actuals.
En aquest sentit la proposta dels planificadors em sembla molt més adequada que les altres, que s'entesten en aprofitar els immobles actuals.
Personalment, crec que el tema de la masia de Can Derrocada té mala peça al teler, per quant la seva eventual utilització com nou edifici consistorial comporta una despesa d'extraordinari cost, i en realitat, el valor de l'immoble també està en conservar (o rehabilitar) el seu interior, emblemàtic sobretot en la seva consideració casa pairal d'extraordinari valor etnogràfic, que quedaria malmés per les dependències municipals.
Buscar una sortida a l'immoble és tasca que no ens correspon, però certament seria un espai ideal per ubicar-hi un establiment d'hostaleria o un edifici museístic.
Ara bé, si no passa a propietat municipal, l'experiència ens demostra que l'edifici continuarà, per molt que no es vulgui, la seva decadència fins l'extrem de la ruïna.
També trobo inadequat, perquè s'està parlant al cap i a la fi d'una propietat privada, que es tracti la masia i el seu entorn com una falsa moneda (que a totes mans va i en ninguna es queda). Si jo fos el propietari, també per això, estaria altament disgustat, i més tractant-se de la família de que es tracta, que mereix una consideració. (En aquest sentit, la diferenciació que fa ISP de reduir la edificablitat de la fàbrica nova en base a si la masia passa o no a ser de titularitat municipal em sembla especialment garrepa amb els propietaris).
Més enllà de decidir si ha de ser o no propietat municipal, advoco per una negociació i pacte de senyors entre el consistori i els propietaris per tractar sobre el futur de l'immoble, sia per a un adequat aprofitament privat (que hauria de comptar amb tot el suport de l'Ajuntament), mixte, cessió temporal, o bé passar a titularitat municipal, en base al qual obrar en conseqüència.
No vull deixar de dir, per últim, que el POUM necessita com aigua de maig plantejar aparcament en superfície, i lògicament a prop de les instal.lacions municipals. Aquest és l'únic motiu (apart de què el terreny és actualment inedificable si no es canvia la qualificació), doncs no és estètic un aparcament -ni que sigui arbrat- a l'illa paral.lela a l'Avgda. Sant Elies-El Sui, doncs queda just a l'entrada del poble, enlletgint el conjunt i la masia. Només per la necessitat puc admetre que s'utilitzi la parcel.la per a aquesta finalitat, doncs al cap i a la fi, possibilitar l'aprofitament per habitatges és factible si hi ha voluntat, i permetria alleugerir la càrrega de les compensacions previstes, en totes les propostes, sense quedar gens ni mica antiestètic.
Els meus comentaris
1- El disseny conceptual
Planificadors:
La proposta de situar la filera de nova edificació seguint el carrer Ginebrò no resulta en cap cas anatònica amb la fisonomia del propi carrer, i queda prou separada de l'espai per a equipaments.
La inconvenient disposició dels edificis actuals de l'Ajuntament i del Pi Novell, juntament amb la necessitat d'ampliar el propi edifici de l'Ajuntament i situar-hi el C.A.P. afegint-hi la decissió ja pressupostada de construir un nou edifici substituint el Local La Fàbrica, comporten que la proposta dels planificadors assumeixi aquesta necessitat que es plantejarà a mig termini.
No s'ha de descartar, en aquest sentit, la remodelació de l'edifici de les oficines i de la fàbrica nova (òbviament alliberant-la de la masia) per a la seva reutilització com dependències o locals municipals, doncs la superfície aprofitable és d'el doble de la suma actual del Pi Novell i l'Ajuntament.
Comissió:
La reconversió de la part separada de la masia de la fàbrica nova en habitatges no perjudica la visual de la masia, doncs queda prou separat (com en el cas de mantenir part de l'edifici actual).
En termes estètics és equivalent doncs a la dels planificadors (si aquests decideixen conservar part de l'edifici de la fàbrica de pinsos nova).
ISP:
La visual és idèntica a la de la Comissió.
ERC:
Convertint tota la zona en equipaments, realment la disponibilitat i les possibilitats de fer un nou diseny urbanístic de tota la zona, és immillorable.
No obstant, l'increment previst en l'aprofitament de la parcel.la del carrer El Sui, tot i quedaria estèticament malament, doncs no coincideix amb la morfologia del paisatge urbà que envolta la zona (seguint una de les variables que han vingut reinvindicat les propostes alternatives a la dels planificadors).
2- El repartiment de càrregues i beneficis
Òbviament la clau de tot plegat és compensar la propietat justament per la desaparició de la fàbrica nova, la obtenció dels solars edificables al voltant de la masia, i el valor de l'immoble i el solar de la pròpia masia.
No hi ha dubte de què la fàbrica és, per moltes raons, insostenible i què la situació de la mateixa és com menys molt precària, sent la seva continuïtat a mig termini pràcticament impossible.
El POUM planteja una oportunitat, però alguns plantejaments es semblen més a l'actuació dels voltors.
Ja hem parlat prou del tema en aquestes mateixes pàgines, i si la fàbrica ha de marxar, s'ha de facilitar la seva reubicació, separant l'operació estricta de la fàbrica, d'altres finques que es poden barrejar en el tema (en concret la masia).
No cal fer gaire números, però a simple vista la proposta dels planificadors em sembla compensació adequada per als propòsits que planteja (sumat a la disposició de sòl industrial al polígon de La Plana). També deixa prou marge pel que fa a la utilització de les parcel.les del carrer El Sui i fins i tot compensacions en el sector central de l'Eixample.
La resta de les propostes, en especial la insignificant compensació prevista per la Comissió d'Urbanisme, que és equivalent a la plantejada per ISP, són francament impossibles d'assumir, i en realitat em semblen una frivolitat doncs s'allunyen de la realitat de la situació existent. (Cap dels que esteu llegint això ho assumiria si en fos el propietari). Al meu entendre no es pot parlar de menys de 5-6 milions d'Euros per la masia, la zona edificable que l'envolta i una certa compensació per propiciar la deslocalització. Cap proposta que no assumeixi una xifra d'aquesta mena (i per tant el sòl edificable -doncs diners no n'hi ha- corresponent) està condemnada al fracàs i per tant és irreal, o que m'ho expliquin.
3- La visió en perspectiva temporal
No hi ha dubte que els equipaments actualment existents (Ajuntament, Pi Novell i La Fàbrica) no són adequats en una visió a mig termini (a més del cas de La Fàbrica, inservible). Per tant, tard o d'hora, i més pensant amb el nou C.A.P., s'haurà de fer un replantejament, que per greu que sàpiga, passa per construïr (que no apedaçar) noves edificacions que substitueixin les actuals.
En aquest sentit la proposta dels planificadors em sembla molt més adequada que les altres, que s'entesten en aprofitar els immobles actuals.
Personalment, crec que el tema de la masia de Can Derrocada té mala peça al teler, per quant la seva eventual utilització com nou edifici consistorial comporta una despesa d'extraordinari cost, i en realitat, el valor de l'immoble també està en conservar (o rehabilitar) el seu interior, emblemàtic sobretot en la seva consideració casa pairal d'extraordinari valor etnogràfic, que quedaria malmés per les dependències municipals.
Buscar una sortida a l'immoble és tasca que no ens correspon, però certament seria un espai ideal per ubicar-hi un establiment d'hostaleria o un edifici museístic.
Ara bé, si no passa a propietat municipal, l'experiència ens demostra que l'edifici continuarà, per molt que no es vulgui, la seva decadència fins l'extrem de la ruïna.
També trobo inadequat, perquè s'està parlant al cap i a la fi d'una propietat privada, que es tracti la masia i el seu entorn com una falsa moneda (que a totes mans va i en ninguna es queda). Si jo fos el propietari, també per això, estaria altament disgustat, i més tractant-se de la família de que es tracta, que mereix una consideració. (En aquest sentit, la diferenciació que fa ISP de reduir la edificablitat de la fàbrica nova en base a si la masia passa o no a ser de titularitat municipal em sembla especialment garrepa amb els propietaris).
Més enllà de decidir si ha de ser o no propietat municipal, advoco per una negociació i pacte de senyors entre el consistori i els propietaris per tractar sobre el futur de l'immoble, sia per a un adequat aprofitament privat (que hauria de comptar amb tot el suport de l'Ajuntament), mixte, cessió temporal, o bé passar a titularitat municipal, en base al qual obrar en conseqüència.
No vull deixar de dir, per últim, que el POUM necessita com aigua de maig plantejar aparcament en superfície, i lògicament a prop de les instal.lacions municipals. Aquest és l'únic motiu (apart de què el terreny és actualment inedificable si no es canvia la qualificació), doncs no és estètic un aparcament -ni que sigui arbrat- a l'illa paral.lela a l'Avgda. Sant Elies-El Sui, doncs queda just a l'entrada del poble, enlletgint el conjunt i la masia. Només per la necessitat puc admetre que s'utilitzi la parcel.la per a aquesta finalitat, doncs al cap i a la fi, possibilitar l'aprofitament per habitatges és factible si hi ha voluntat, i permetria alleugerir la càrrega de les compensacions previstes, en totes les propostes, sense quedar gens ni mica antiestètic.
24/03/09
Reunió del Consell de Poble sobre el POUM
Finalment, després d'haver aixecat tanta expectativa -no podia haver estat d'altre manera- s'ha celebrat la reunió del POUM en el si del Consell Plenari del Consell de Poble, màxim òrgan de participació ciutadana del nostre municipi.
En honor a la veritat, haig de dir que les alarmes abocades en aquest bloc potser varen servir com catalitzador per concil.liar la evident crispació que s'intuïa en l'ambient.
En la merva opinió, i en aquest sentit, va anar en moltes qüestions com era previsible, i en d'altres francament millor.
Tant el que fa a les propostes dels redactors del POUM, que podeu trobar en aquest enllaç, com les de la Comissió de Treball del Consell de Poble, que al seu torn trobareu en aquest altre enllaç, són prou conegudes en línies generals.
Val a dir que la meva preocupació sobre el tema de la construcció en pendents i la peculiar estètica dels murs de 3 i 4 metres de ciment amb encofrat vist va ser satisfactòriament respós pel tècnic redactor.
Pel que fa a l'informe de la Comissió, més suau en els seus plantejaments d'allò que havia previst, va passar "de puntetes" sobre les perles del peculiar collaret que havien teixit, i molt especialment sobre la declaració del barri de Can Derrocada com Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica, que ni varen comentar.
La presentació de propostes per part dels grups municipals, tot i què a algú el va sorprendre, al.legant que si aquests podien presentar propostes, qualsevol altre que ho hagués volgut fer també hagués d'haver estat convidat a fer-ho, va resultar tot un encert, doncs, per primera vegada a la història del nostre poble, totes i cadascuna de les forces més o menys "vives" representatives de diferents àmbits de Sant Pere de Vilamajor, estaven juntes per presentar i treballar propostes:
- El govern del municipi, a través de la proposta "oficial" dels redactors del POUM,
- El Consell de Poble, amb totes les entitats i grups polítics del municipi representats,
- La Comissió d'Urbanisme, delegada pel Consell de Poble per a fer les anàlisis pertinents sobre el POUM,
- Tots els grups polítics, que, a banda de la seva pertanyença nata al Consell, varen exposar a títol propi els seus plantejaments.
- I el públic, qui va voler venir, per escoltar i preguntar.
No hi faltava ningú! Un gran dia per a la nostra jove democràcia municipal.
Doncs bé, com no podia ser d'una altre manera, ISP i ERC van ser els únics que van fer presentacions que esmenaven el document dels tècnics (GISP no va enviar cap representant).
Pel que fa a ISP, les diferències dels seus plantejaments, en línies generals, no es distingien de les de l'Informe de la Comissió, i per tant "tanto monta, monta tanto".
En canvi, ERC, amb propostes molt més pensades, va ser més agosserat, especialment en els dos punts conflictius del POUM: el sector de la masia de Can Derrocada i dels actuals equipaments municipals, i el sector de la Puntiblond.
Amb una visió molt més adequada a la realitat, conseqüent amb qui hauria pogut gestionar un POUM, en definitiva ERC planteja que tota l'àrea de la masia i dels actuals equipaments municipals, passin a ser equipaments, i pel que fa a Can Messeguer-Puntiblond, senzillament que es deixi tal i com està.
Val a dir que aquests i altres retocs van estar argumentats amb maduresa, malgrat en alguns punts no hi estigui personalment d'acord, i en concret pels dos àmbits tractats, estigui radicalment en contra (i cregui que s'equivoquen).
Que voleu que us digui, posats a ser oposició, aquesta és la manera.
També van anunciar que de mantenir-se el POUM en els termes actuals, hi votaran en contra.
Clar i català!
Com era d'esperar, arribat el torn del Consell de Poble, van sortir de primeres dues de les perles de la Comissió: el Parc Tecnològic amb Viver d'Empreses a la Puntiblond, i la Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica prevista per a Can Derrocada.
Pel que fa a la primera qüestió, malgrat la Comissió havia anat al sastre per vestir d'alguna "modernitat" el puzzle de peces que havia volgut muntar per a la zona, no va fer falta gaire pluja d'intervencions per a què la feble tinta d'aquest projecte es diluís com una aquarela, sense que ningú de la Comissió tingués esma de defensar el seu projecte estrella.
I pel que fa a Can Derrocada com Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica, ni tant sols es va mencionar en la presentació de la Comissió. Ni a una interpel.lació directe d'un membre del Consell de Poble, quan la junta de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny s'havien ja posat junts a la mesa del Consell de Poble (malgrat tenir-hi només dues places, una de caràcter nat com associació -faltaria però que estès registrada- i l'altre que els hi corresponguera dins el sorteig en la bossa de ciutadania); els mateixos que tant havien fet per a què constès en l'informe no van intervenir ni per gesticular en la més mínima defensa dels seus "arguments".
Val a dir, com anècdota (de la que no faré llenya) que malgrat que a l'Informe es parli de planta baixa i fins a quatre pisos, el "Mirador del Montseny" només tenia en realitat dues plantes. (Assenyada la intervenció del representant de Faldes al respecte, com madura la seva reflexió sobre el model de comerç viable a Les Faldes).
Sap greu que la Comissió, amb tanta feina feta i temps invertit, amb tanta bona gent com hi ha, s'hagi embolicat a pintar plànols en comptes d'argumentar als planificadors les seves reflexions, en buscar consensos interns que han desvirtuat el debat: un mètode equivocat que ha deslluït el resultat i la va arribar a posar en la línia de foc creuat.
Sia com sia, la feina no ha estat baldia, doncs ISP ja ha agafat el recanvi de la Comissió i ha passat a representar politicament els grans trets de les propostes formulades per la Comissió amb el seu Informe, alliberant d'aquesta manera la càrrega del debat en el marc polític veritablement decisor que en última instància li correspon.
És d'asenyalar, doncs no podia ser d'altre manera, que es demanessin explicacions sobre l'abandonament del projecte del Parc de Llevant i sobre la Zona Esportiva de Can Derrocada, amb respostes realment poc convincents tant per part de la Comissió com per part dels redactors del POUM. Inevitablement, aquests temes estan enmig de l'ull de l'huracà per raons sobradament conegudes que no relataré, i han de ser les ventafocs, els grans perdedors del monopoly inherent a la planificació urbanística del nostre poble que, en definitiva, per molt que es vestexi de "futur", tot just arriba a arreglar el que ja fa 25 anys es va deixar fer.
Val a destacar, doncs tampoc podia ser d'altre manera, que es demanés formalment la retirada de la ZEPQUA de Can Derrocada del contingut de l'Informe de la Comissió, petició que es va fer constar en l'Acta de la reunió (tot i què els components de la junta de l'associació autors de la perla, llavors ja haguessin abandonat la reunió).
Malgrat que la reunió acabés ben passada la una de la matinada i que algú es perdés el capítol de Ventdelplà, certament la trobada va ser altament profitosa per a totes les parts, i en especial per al debat de la recta final del POUM.
Totes les cartes estàn, potser per primera vegada, sobre la taula: serà ja responsabilitat d'uns i altres fer la millor jugada per Sant Pere de Vilamajor.
Agraïr finalment l'encomiable treball fet per les persones que han participat en la Comissió d'Urbanisme.
En honor a la veritat, haig de dir que les alarmes abocades en aquest bloc potser varen servir com catalitzador per concil.liar la evident crispació que s'intuïa en l'ambient.
En la merva opinió, i en aquest sentit, va anar en moltes qüestions com era previsible, i en d'altres francament millor.
Tant el que fa a les propostes dels redactors del POUM, que podeu trobar en aquest enllaç, com les de la Comissió de Treball del Consell de Poble, que al seu torn trobareu en aquest altre enllaç, són prou conegudes en línies generals.
Val a dir que la meva preocupació sobre el tema de la construcció en pendents i la peculiar estètica dels murs de 3 i 4 metres de ciment amb encofrat vist va ser satisfactòriament respós pel tècnic redactor.
Pel que fa a l'informe de la Comissió, més suau en els seus plantejaments d'allò que havia previst, va passar "de puntetes" sobre les perles del peculiar collaret que havien teixit, i molt especialment sobre la declaració del barri de Can Derrocada com Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica, que ni varen comentar.
La presentació de propostes per part dels grups municipals, tot i què a algú el va sorprendre, al.legant que si aquests podien presentar propostes, qualsevol altre que ho hagués volgut fer també hagués d'haver estat convidat a fer-ho, va resultar tot un encert, doncs, per primera vegada a la història del nostre poble, totes i cadascuna de les forces més o menys "vives" representatives de diferents àmbits de Sant Pere de Vilamajor, estaven juntes per presentar i treballar propostes:
- El govern del municipi, a través de la proposta "oficial" dels redactors del POUM,
- El Consell de Poble, amb totes les entitats i grups polítics del municipi representats,
- La Comissió d'Urbanisme, delegada pel Consell de Poble per a fer les anàlisis pertinents sobre el POUM,
- Tots els grups polítics, que, a banda de la seva pertanyença nata al Consell, varen exposar a títol propi els seus plantejaments.
- I el públic, qui va voler venir, per escoltar i preguntar.
No hi faltava ningú! Un gran dia per a la nostra jove democràcia municipal.
Doncs bé, com no podia ser d'una altre manera, ISP i ERC van ser els únics que van fer presentacions que esmenaven el document dels tècnics (GISP no va enviar cap representant).
Pel que fa a ISP, les diferències dels seus plantejaments, en línies generals, no es distingien de les de l'Informe de la Comissió, i per tant "tanto monta, monta tanto".
En canvi, ERC, amb propostes molt més pensades, va ser més agosserat, especialment en els dos punts conflictius del POUM: el sector de la masia de Can Derrocada i dels actuals equipaments municipals, i el sector de la Puntiblond.
Amb una visió molt més adequada a la realitat, conseqüent amb qui hauria pogut gestionar un POUM, en definitiva ERC planteja que tota l'àrea de la masia i dels actuals equipaments municipals, passin a ser equipaments, i pel que fa a Can Messeguer-Puntiblond, senzillament que es deixi tal i com està.
Val a dir que aquests i altres retocs van estar argumentats amb maduresa, malgrat en alguns punts no hi estigui personalment d'acord, i en concret pels dos àmbits tractats, estigui radicalment en contra (i cregui que s'equivoquen).
Que voleu que us digui, posats a ser oposició, aquesta és la manera.
També van anunciar que de mantenir-se el POUM en els termes actuals, hi votaran en contra.
Clar i català!
Com era d'esperar, arribat el torn del Consell de Poble, van sortir de primeres dues de les perles de la Comissió: el Parc Tecnològic amb Viver d'Empreses a la Puntiblond, i la Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica prevista per a Can Derrocada.
Pel que fa a la primera qüestió, malgrat la Comissió havia anat al sastre per vestir d'alguna "modernitat" el puzzle de peces que havia volgut muntar per a la zona, no va fer falta gaire pluja d'intervencions per a què la feble tinta d'aquest projecte es diluís com una aquarela, sense que ningú de la Comissió tingués esma de defensar el seu projecte estrella.
I pel que fa a Can Derrocada com Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica, ni tant sols es va mencionar en la presentació de la Comissió. Ni a una interpel.lació directe d'un membre del Consell de Poble, quan la junta de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny s'havien ja posat junts a la mesa del Consell de Poble (malgrat tenir-hi només dues places, una de caràcter nat com associació -faltaria però que estès registrada- i l'altre que els hi corresponguera dins el sorteig en la bossa de ciutadania); els mateixos que tant havien fet per a què constès en l'informe no van intervenir ni per gesticular en la més mínima defensa dels seus "arguments".
Val a dir, com anècdota (de la que no faré llenya) que malgrat que a l'Informe es parli de planta baixa i fins a quatre pisos, el "Mirador del Montseny" només tenia en realitat dues plantes. (Assenyada la intervenció del representant de Faldes al respecte, com madura la seva reflexió sobre el model de comerç viable a Les Faldes).
Sap greu que la Comissió, amb tanta feina feta i temps invertit, amb tanta bona gent com hi ha, s'hagi embolicat a pintar plànols en comptes d'argumentar als planificadors les seves reflexions, en buscar consensos interns que han desvirtuat el debat: un mètode equivocat que ha deslluït el resultat i la va arribar a posar en la línia de foc creuat.
Sia com sia, la feina no ha estat baldia, doncs ISP ja ha agafat el recanvi de la Comissió i ha passat a representar politicament els grans trets de les propostes formulades per la Comissió amb el seu Informe, alliberant d'aquesta manera la càrrega del debat en el marc polític veritablement decisor que en última instància li correspon.
És d'asenyalar, doncs no podia ser d'altre manera, que es demanessin explicacions sobre l'abandonament del projecte del Parc de Llevant i sobre la Zona Esportiva de Can Derrocada, amb respostes realment poc convincents tant per part de la Comissió com per part dels redactors del POUM. Inevitablement, aquests temes estan enmig de l'ull de l'huracà per raons sobradament conegudes que no relataré, i han de ser les ventafocs, els grans perdedors del monopoly inherent a la planificació urbanística del nostre poble que, en definitiva, per molt que es vestexi de "futur", tot just arriba a arreglar el que ja fa 25 anys es va deixar fer.
Val a destacar, doncs tampoc podia ser d'altre manera, que es demanés formalment la retirada de la ZEPQUA de Can Derrocada del contingut de l'Informe de la Comissió, petició que es va fer constar en l'Acta de la reunió (tot i què els components de la junta de l'associació autors de la perla, llavors ja haguessin abandonat la reunió).
Malgrat que la reunió acabés ben passada la una de la matinada i que algú es perdés el capítol de Ventdelplà, certament la trobada va ser altament profitosa per a totes les parts, i en especial per al debat de la recta final del POUM.
Totes les cartes estàn, potser per primera vegada, sobre la taula: serà ja responsabilitat d'uns i altres fer la millor jugada per Sant Pere de Vilamajor.
Agraïr finalment l'encomiable treball fet per les persones que han participat en la Comissió d'Urbanisme.
23/03/09
Útima hora de la Comissió
Hores abans de la reunió del Consell de Poble, la Comissió d'Urbanisme dona fe d'una errada en el seu document, en concret en les pàgines 27 i 28:
Versió original
Versió corregida
Versió original
Versió corregida
És un "canvi" d'última hora? Un "descuit"? Un "cambiaso"? Una veritable "errada"?
Jutge-ho vosaltres mateixos, però amb això afegirem una darrera perla a aquest Informe:
Jutge-ho vosaltres mateixos, però amb això afegirem una darrera perla a aquest Informe:
- Okupar la finca privada que envolta la masia de Can Derrocada per convertir-la en zona verda. Pel que sembla, el punt de mira de l'Informe es vol cebar a costa del pinso de la família.
Passa-ho!
He estat rebent correus electrònics de diferents persones per tal d'animar la meva presència al Consell de Poble de dilluns vinent.
També en aquesta ocasió els grups polítics que han declarat la guerra al POUM, a l'uníson, demanen que tota la gent del poble, "i de fora del poble" vagi al Consell de Poble, convidant a intervenir-hi.
Perquè tanta insistència?
Fa dos anys, poc abans de voler presentar el POUM-2005 a l'aprovació inicial, els grups polítics llavors en el Govern, sabeu que van fer amb el Consell de Poble? Doncs res, ni el varen convocar.
I ara, que si ha estat convocat, i obert a tota la ciutadania, reclamen la presència de la gent del poble i de fora del poble. És que algú interessat encara no s'ha enterat, o és que al cap i a la fi s'esta "reclutant" una determinada gent?
En resposta a aquest interrogant, un habitual comentarista de Vilamajor Opina, m'aclareix el dubte:
"No reclutem, animem a la participació. Us imagineu un Consell del Poble, òrgan superior de la participació ciutadana, sense participants? No seria lògic".
O sia, que el consell plenari del Consell de Poble, que és format per:
- Un regidor/a de cada grup polític municipal.
- Un representant de cada entitat, associació o col·lectiu ciutadà inscrit al registre municipal.
- Tres representants dels sectors professionals i econòmics: pagesos, serveis i indústria.
- Set membres de la borsa de ciutadania voluntària del Consell (un per veïnat),
no és cap òrgan de participació.
Curiós punt de vista. Ara sí que no entenc res... Ara sí que ho entenc tot.
Tanta poca confiança els mereix el propi Consell de Poble i la Comissió d'Urbanisme d'aquest?
Si no en tinguessin prou amb la Comissió d'Urbanisme, i el seu Informe, que amb les seves perles afavoreix els seus interesos, si no en tinguessin prou amb la seva presència i participació, doncs és de destacar que un punt de l'ordre del dia de la reunió del Consell està reservat a les aportacions dels grups municipals, si no en tinguessin prou per alguns arribar fins i tot a fer pressionar determinats representats a través de gent de Barcelona per a què votin en contra
Doncs alguns creuen que no n'hi ha prou, que cal portar "claca", de la seva corda, per aconseguir amb bulto i tangana el que no poden aconseguir amb arguments. Ara volen cremar el darrer cartux per convèncer convocant una mena d'assemblea que té la mateixa pinta que les de la meva Universitat amb això de Bolonya.
Si és veritat, com diuen uns, que està entre mans el futur de Sant Pere de Vilamajor, doncs realment ja hi són posades totes les mans, el què sobra, sens dubte són les mani-pulacions.
Per a l'escac al rei tot s'hi val.
Fa dos mesos i mig, posades de manifest crítiques al procés, vaig suggerir un full de ruta en previsió de la situació actual. A ningú li ha interessat seguir res semblant; era millor deixar seguir sense ensenyar les cartes, aprofitant "la desbandada" per aconseguir crear els propis espais d'influència.
Tant han esperat que se'ls hi ha escapat de les mans, i ara, a corre-cuita cal, a la desesperada, refer el corralet.
Si s'estigués animant a la participació honesta em semblaria magnífic. Però no. No, el que busquen es "claca", gent que s'oposi al POUM que presenten els tècnics, gent que puguin utilitzar "a pes" a favor dels seus propis interessos.
Però tots els què hi anirem, no ho farem per això, i des d'aqui animo també tothom a anar a escoltar el que ens diran les màximes representacions del nostre poble: els tècnics, l'Alcalde, la Comissió d'Urbanisme i els membres del Consell de Poble.
Personalment estic més ansiós per escoltar especialment les propostes de les forces polítiques del municipi, sobretot les de l'oposició, que han estat convidades expressament a fer-ho.
No s'ha d'oblidar però, que els grups polítics de fora del Govern ja han manifestat públicament les seves propostes i consideracions respecte al POUM. Repassem-les:
ERC:
ERC, GISP, ISP, i C's:
Continuaran sense anar més enllà que criticar-lo?
Es guarden potser alguna sorpressa que ens han estat amagant gelosament durant tot l'any i mig en què no han fet ni una sola aportació al POUM?
O potser reprendran les propostes estrella del seu anterior POUM?
Sens dubte molt més interessant que quedar-se a casa mirant Ventdelplà: no us ho podeu perdre!
També en aquesta ocasió els grups polítics que han declarat la guerra al POUM, a l'uníson, demanen que tota la gent del poble, "i de fora del poble" vagi al Consell de Poble, convidant a intervenir-hi.
Perquè tanta insistència?
Fa dos anys, poc abans de voler presentar el POUM-2005 a l'aprovació inicial, els grups polítics llavors en el Govern, sabeu que van fer amb el Consell de Poble? Doncs res, ni el varen convocar.
I ara, que si ha estat convocat, i obert a tota la ciutadania, reclamen la presència de la gent del poble i de fora del poble. És que algú interessat encara no s'ha enterat, o és que al cap i a la fi s'esta "reclutant" una determinada gent?
En resposta a aquest interrogant, un habitual comentarista de Vilamajor Opina, m'aclareix el dubte:
"No reclutem, animem a la participació. Us imagineu un Consell del Poble, òrgan superior de la participació ciutadana, sense participants? No seria lògic".
O sia, que el consell plenari del Consell de Poble, que és format per:
- Un regidor/a de cada grup polític municipal.
- Un representant de cada entitat, associació o col·lectiu ciutadà inscrit al registre municipal.
- Tres representants dels sectors professionals i econòmics: pagesos, serveis i indústria.
- Set membres de la borsa de ciutadania voluntària del Consell (un per veïnat),
no és cap òrgan de participació.
Curiós punt de vista. Ara sí que no entenc res... Ara sí que ho entenc tot.
Tanta poca confiança els mereix el propi Consell de Poble i la Comissió d'Urbanisme d'aquest?
Si no en tinguessin prou amb la Comissió d'Urbanisme, i el seu Informe, que amb les seves perles afavoreix els seus interesos, si no en tinguessin prou amb la seva presència i participació, doncs és de destacar que un punt de l'ordre del dia de la reunió del Consell està reservat a les aportacions dels grups municipals, si no en tinguessin prou per alguns arribar fins i tot a fer pressionar determinats representats a través de gent de Barcelona per a què votin en contra
Doncs alguns creuen que no n'hi ha prou, que cal portar "claca", de la seva corda, per aconseguir amb bulto i tangana el que no poden aconseguir amb arguments. Ara volen cremar el darrer cartux per convèncer convocant una mena d'assemblea que té la mateixa pinta que les de la meva Universitat amb això de Bolonya.
Si és veritat, com diuen uns, que està entre mans el futur de Sant Pere de Vilamajor, doncs realment ja hi són posades totes les mans, el què sobra, sens dubte són les mani-pulacions.
Per a l'escac al rei tot s'hi val.
Fa dos mesos i mig, posades de manifest crítiques al procés, vaig suggerir un full de ruta en previsió de la situació actual. A ningú li ha interessat seguir res semblant; era millor deixar seguir sense ensenyar les cartes, aprofitant "la desbandada" per aconseguir crear els propis espais d'influència.
Tant han esperat que se'ls hi ha escapat de les mans, i ara, a corre-cuita cal, a la desesperada, refer el corralet.
Si s'estigués animant a la participació honesta em semblaria magnífic. Però no. No, el que busquen es "claca", gent que s'oposi al POUM que presenten els tècnics, gent que puguin utilitzar "a pes" a favor dels seus propis interessos.
Però tots els què hi anirem, no ho farem per això, i des d'aqui animo també tothom a anar a escoltar el que ens diran les màximes representacions del nostre poble: els tècnics, l'Alcalde, la Comissió d'Urbanisme i els membres del Consell de Poble.
Personalment estic més ansiós per escoltar especialment les propostes de les forces polítiques del municipi, sobretot les de l'oposició, que han estat convidades expressament a fer-ho.
No s'ha d'oblidar però, que els grups polítics de fora del Govern ja han manifestat públicament les seves propostes i consideracions respecte al POUM. Repassem-les:
ERC:
- Proposta al PMU 1, Pla de Millora Urbana (SNC) que consisteix en una gran illa d’equipaments al voltant de la Masia de Can Derrocada, i els pisos que allí estaven destinats siguessin traslladats a alguna altra zona de l’àrea afectada pel Pla de Millora.
- Proposta al PPU 1, Pla Parcial Urbanístic (SUD), diverses propostes, totes elles dissenyades amb un únic objectiu: que les zones verdes i sòl destinat a equipaments estigui clarament definit, com també l’encaix del futur Pla Parcial. L’impacte visual dels terrenys a urbanitzar i la perspectiva visual que hi ha en aquella zona del cas antic del municipi (església i campanar) són un aspecte clau d’aquesta actuació, en la qual ha de quedar de manera clara la definició d’aquestes zones, fitant així la zona a urbanitzar. Alhora, proposen un augment de sòl per a equipaments. Faltaria doncs, definir els volums de la zona a edificar per compensar l’augment d’aquest sòl i definir en quina clau d’ordenació volumètrica seria la més adient per aquesta zona.
- Pel que fa a la resta d'actuacions, no fan cap menció, doncs a les fitxes està tot ben detallat.
- No estan demanant saber ni com seran les jardineres de les zones verdes ni el color de les cortines dels edificis, saber on estaran les zones verdes i els equipaments, és essencial per planificar el futur creixement de la manera més sostenible i coherent.
- També insisteixen en què s’estudiï si la reserva de sòl per equipaments és l’apropiada per a les necessitats d'aquí a 10 ó 20 anys.
- Condicionen el seu suport a què actuacions conflictives, com ara la ordenació dels terrenys entrant a la esquerra del nucli de Sant Pere (Can Brau-PuntiBlond-Can Massaguer) es faci seguint el criteri següent: Per no perdre d’identitat del poble consideren vital que es mantingui la visual de l’església. Per això la proposta és una àmplia zona verda al costat de la carretera, un gran parc a tocar del nucli i els equipaments i vivendes sempre en segona línea. Per suposat les alçades dels edificis haurien de ser les mínimes possibles.
ERC, GISP, ISP, i C's:
- Que a totes les fitxes de treball es segueixi el mateix criteri als diferents apartats, indicant una série de detalls que s'han aplicat per a la programació de cada zona.
- Que la reserva de sòl per equipaments, espais verds i espais públics ha de quedar definida, tant en superfície com l’emplaçament idoni. Per aquest motiu demanen s’adjunti, a totes les fitxes, un plànol detallat o, si és possible, l’avantprojecte o esboç per part de la propietat.
- Actuació PMU 1, Pla de millora Urbana (SCN). Al estar projectada la seva execució durant elprimer sexenni, tenint en compte que hi ha una fàbrica a deslocalitzar, una gran zona d’equipaments, uns propietaris els quals ja han fet les cessions obligatòries i les càrregues externes anticipadament i la necessitat d’execució immediata, el pla parcial corresponent a aquesta actuació urbanística s’hauria d’iniciar amb l’aprovació inicial del POUM per tal detenir-lo enllestit i aprovat a l’aprovació definitiva del POUM.
- Actuació PP1 Pla Parcial Urbanístic (sud). Una zona altament sensible a urbanitzar pels veïns del municipi. Una bona planificació d’aquesta zona és clau. A la seva corresponent fitxa ha de constar els metres mínims de separació de la carretera, els metres mínims de separació de la riera i els metres mínims de protecció de les masies. Aquests metres o percentatges han de quedar reflectits com zona verda protegida. Adjuntar plànol detallat similar al de l’actuació urbanística de Can Tomàs. Les zones verdes, el famós parc, els equipaments i espais públics han de quedar detallats tant en metres o percentatge, com la seva corresponent ubicació. Pel que fa a les edificacions, ha de quedar descrita quina és la clau volumètrica corresponent i com es destinaran. (Afirmen saber que un pla parcial és inútil en una actuació urbanística projectada a 15 anys vista, però un avantpla, avantprojecte o un projecte seria la solució que creuen més oportuna).
- Troben a faltar molta documentació: (Estudi per la futura demanda d’equipaments i si les reserves de sòl projectades són suficients i quines serien les recomanades, tenint en compte el creixement previst en aquest POUM, Pla de mobilitat, Catàleg de masies i habitatges en sòl no urbanitzable, Inventari de les construccions agràries existents (magatzems, porxos, granges...) i l’estudi dels possibles usos futurs.
- Que es tingui en compte les conclusions de la comissió de seguiment d’Urbanisme del Consell del Poble.
Continuaran sense anar més enllà que criticar-lo?
Es guarden potser alguna sorpressa que ens han estat amagant gelosament durant tot l'any i mig en què no han fet ni una sola aportació al POUM?
O potser reprendran les propostes estrella del seu anterior POUM?
Sens dubte molt més interessant que quedar-se a casa mirant Ventdelplà: no us ho podeu perdre!
Primers blocs de Sant Pere de Vilamajor al portal del Vallès Oriental
El diari digital Vallès Oriental.com es fa ressó dels primers blocs de Sant Pere de Vilamajor que s'allotjaran al portal de blocs del Vallès Oriental que està en curs de creació.
També, des de la nova etapa de la versió digital de L'Actualitat del Baix Montseny, aquesta publicació enllaça diàriament amb les novetats d'alguns blocs de la comarca, entre aquests alguns de Vilamajor en Xarxa:
També, des de la nova etapa de la versió digital de L'Actualitat del Baix Montseny, aquesta publicació enllaça diàriament amb les novetats d'alguns blocs de la comarca, entre aquests alguns de Vilamajor en Xarxa:
- Reflexions de Sant Pere de Vilamjor
- Anàlisi Socioeconòmica de Vilamajor
- Can Derrocada Viva
- Joves de Sant Pere de Vilamajor
- L'Esguard de la Torre
- Veïns de Can Derrocada
- Les Pungoles Opina i Viu
18/03/09
"Perles" de la Comissió d'Urbanisme
- Eliminar 550 habitatges del plantejamant fet pels tècnics redactors, sense modificar els equipaments que "pinten" sobre espais actualment propietat d'algú o altre. No sabíem que el poble tenía tants benefactors dessinteressats!
- Eliminar 200 habitatges de protecció oficial (2/3 parts dels previstos), de manera que els habitatges amb algun tipus de protecció (uns 100) quedaran en el 3% del total d'habitatges del municipi, en comptes del 7,2% previstos pels redactors del POUM (300 habitatges). Sant Pere de Vilamajor es configura així com un poble per a rics (!) i vells, doncs els joves no hi podran viure.
- Demanar que s'inclogui el barri de Can Derrocada com Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica, equivalent en termes de soroll a la Torre de Guaita de Sant Elies. Per a la resta d'urbanitzacions, en canvi, no es planteja res similar.
- Deslocalitzar (és a dir tirar a terra) la fàbrica de pinsos nova, com qui es treu la pols del vestit.
- Construïr un edifici de planta baixa més quatre pisos al mig de Les Faldes, Des d'alli dalt, més que a Les Faldes del Montseny hom semblarà estar al "Mirador del Montseny".
- Especular sobre allò que s'ha de fer als Refugis del Montseny quan el nou Pla Especial del Parc Natural del Montseny, ja aprovat, ho defineix de manera definitiva.
- Recriminar que no se'ls hagi facilitat determinats estudis, quan la normativa general ja defineix els paràmetres permesos corresponents, que el POUM òbviament haurà de respectar.
- No fer cap comentari sobre els 120 articles que de moment té la Normativa Urbanística del propi POUM, on hi ha un munt de coses que realment importen, i que cal retocar, per al model de poble que es vol.
- OKupar" la Puntiblond, que segons s'afirma, no fa nossa i està plenament consolidada, convertint-la en un "Parc Tecnològic" i un "Viver d'Empreses". (Fa una estona, la fàbrica era insostenible a l'entrada del poble).
- Eliminar alguns bons projectes de l'anterior Comissió per tal d'equilibrar els interessos en aquesta.
- Condemnar el municipi a la insostenibilitat en la prestació dels serveis, en desfer el reequilibri de la població susceptible de viure en zones que no signifiquin 32 metres linials de vorera, (calçada, clavagueram, subministraments d'aigua i enllumenat públic) per habitatge. L'augment de les taxes i la pluja de contribucions especials està servida en safata.
- No fer ni una sola nova proposta que no correspongui als polígons ja marcats pels redactors del POUM. Valia més haver començat per un llàpis en comptes d'agafar directament les tisores.
- ... (Continuarà) ...
11.000 vehicles al dia per la carretera de Llinars a Sant Antoni
Ja s'han fet públiques les noves dades d'intensitat diaria de trànsit de vehicles per les carreteres de Vilamajor al llarg de 2008.
Veure totes les dades a Anàlisi Socioeconòmica de Vilamajor.
13/03/09
Can Derrocada Zona d'Especial Protecció Acústica
Com no podia ser d'altra manera, donada la intencionalitat de la presència d'algunes persones en la Comissió d'Urbanisme, l'Informe emès per aquesta Comissió, que en línies generals és un document ben elaborat, doncs segueix fidelment l'índex del de l'anterior Comissió, inclou algunes subtils "consideracions d'autor" introduïdes per algunes mans interessades, be sia en perjudicar l'equip de govern o algunes de les seves persones, en afavorir postulats de l'oposició, o simplement defensar les seves terres.
Ja tindrem ocasió de comentar el contingut del document, encomiant el treball fet per la Comissió com a tal malgrat no hi estigui d'acord en algunes de les seves conclusions, doncs ara vull referir-me únicament a una "troballa" en el mateix.
En efecte, s'inclou una àmplia menció a un "estudi" de mapa acústic de Can Derrocada, amb el què, com qui no vol la cosa, es plasmen els resultats obtinguts per a una zona de Can Derrocada que ha interessat. tot demanant que es faci constar en el document del propi POUM. A més, es deixa constància de què el document s'ha inclòs com bibliografia de referència de l'Informe de la Comissió, i, especialment, constància de què va estar oficialment lliurat a l'Ajuntament en format digital i paper en data 28 de març de 2008. És la tercera instància en què s'intenta que quedi recollit, i pel vist, ara ha trobat el forat per fer-ho.
D'aquesta manera, tant sibilina, l'esmentat estudi passa a tenir rang de "document oficial" dins l'Informe de la Comissió.
En essència, "l'estudi" encarregat a una empresa externa, conclou amb la necessitat de "blindar" Can Derrocada, en especial determinades zones que han interessat als què ho han proposat al desenvolupament de cap activitat que no sigui estar-se a casa.
Aquest "estudi" va ser finançat per l'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny, quina última assemblea ordinària es va convocar al 2007, impedint així el cessament de la seva junta en ple, quins tres components, com no podia ser d'altre manera, figuren com membres de la Comissió d'Urbanisme.
Val a dir que aquests estudis, en forma de "mapes acústics" són una competència municipal, a fi i efecte de regular les condicions de cadascuna de les zones del municipi atenent a les respectives peculiaritats de les mateixes (prop de carrers de trànsit, en zones comercials, en zones d'oci nocturn, prop d'una estació de tren, un aeroport o una via ràpida, en una zona industrial, una zona residencial, etc., etc.). Així, un cop elaborat el mapa i fixats els dintells sonors assolibles per a cada zona, la funció del consistori és preservar que no es superin aquests límits, fent posar en marxa les mesures correctores més adequades.
Bé doncs, el mapa encarregat per la junta de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny conclou -i en ésser així per això es fa públic- que la part central de Can Derrocada es declari com Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica (ZEPQUA).
Aquestes zones representen el nivell màxim de protecció sonora que es pot qualificar per a un espai, i queda reservada per la Llei reguladora a:
- Àmbits singulars d’espais d’interès natural,
- Àmbits singulars d’espais de protecció especial de la natura, i
- Àmbits singulars d’espais urbans que gaudeixin d’una molt alta qualitat acústica.
Per a què ens fem una idea, els nivells immissió sonora d'aquesta qualificació són equivalents al soroll que es produeix a l'interior d'una oficina.
Aquesta exageració intencionada, apart de marcar diferències amb altres veïnats, només tenia -i pel que es veu, encara té- el propòsit de tancar a tota activitat, inclosa l'activitat socio-esportiva de l'equipament, la Zona Esportiva de Can Derrocada, que és precisament a tocar de les cases de dos dels membres de la junta de l'Associació de Propietaris. És únicament amb aquest motiu que es van gastar els diners dels veïns.
Entrem però en "l'estudi".
Com es fan aquests estudis? Segueixen una normativa tècnica, que com Enginyer m'ha tocat conèixer prou bé, que consisteix en prendre mostres de soroll ambiental que permetin deduir el nivell de soroll existent en una zona, i en base a l'anàlisi dels resultats i de les condicions de la mateixa zona, determinar uns dintells d'immissió sonora (soroll percebut, dit en paraules planeres) assolibles o recomanables per a l'àrea d'estudi. Per això, per exemple, el mateix estudi posa de manifest uns dintells més elevats a la zona propera a la BP-5109, on, per passar òbviament la carretera el nivell sonor és normalment més alt.
Si la zona té diferents ritmes d'activitat, la mostra s'ha de prendre al llarg d'uns dies i en un major interval d'hores.
Sent així, per arribar a l'extraordinària conclusió de que la major part de Can Derrocada havia de ser Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica, es van prendre 12 mesures de soroll ambiental entre els dies 5 i 7 de febrer de 2008 (un dimarts i un dijous), en horaris compresos entre les 10 i les 13 hores. No calia fer més mesures, doncs el dia a dia és ben igual a Can Derrocada.
Posem-nos en situació: entre les 10 del matí i la 1 del migdia d'un mes de febrer, les 60 famílies que viuen en les 30 hectàrees de Can Derrocada estan treballant o a l'Escola, llevat d'algun avi que hi viu i d'alguna mestressa de casa (també hi ha que no treballen).
Que es podia sentir? Doncs el silenci, l'inestimable silenci dels talibans que només espatllava el cant dels ocellets i dels pardalets.
Ah! I per la nit per fer l'estudi es van prendre 2 lectures més entre les 22 i les 23 hores del dia 5 de febrer de 2008 (dimarts).
Posem-nos en situació: a dos quarts d'onze de la nit d'un dimarts de febrer, amb la "rasca" que fa no hi havia d'haver gaire gent voltant per Can Derrocada ni a la terrassa d'estiu, i les finestres ben tancades, que no permetien ni escoltar Ventdelplà de la casa veïna. Quin soroll varen detectar els sofisticats aparells de mesura? Potser alguna òliba o el cant d'algun gall d'indi de la finca del costat?
De fet, "l'estudi" només recull la realitat d'un veïnat de 30 hectàrees on hi ha 60 cases habitades. D'un veïnat on al llarg del dia només fa soroll la circulació dels 100 cotxes que hi ha a les hores d'anar a treballar o a l'Escola al matí, potser tornant al migdia alguns, i retornant a dormir al vespre. Tot plegat no arriba a 400 viatges en cotxe en tot un dia. Només el cap de setmana, les segadores de gespa o les serres mecàniques que mes rera mes es carreguen els darrers pins, "espatllen" aquest lloc de somnis. Us imagineu viure en aquest paradís de tranquil.litat?
Per a què us feu una idea, els resultats de les lectures fetes per l'empresa a Can Derrocada van ser equivalents a les que resultarien sota la Torre de Guaita de Sant Elies.
Com es pot plantejar convertir Can Derrocada en Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica, impossible d'assolir quan s'acabin de construir les 302 cases que hi caben en veïnat, i visquin prop d'un miler de persones? És a dir, quan Can Derrocada sigui un barri "normal" com els altres del municipi? Un impossible metafísic que mai tindrà possibilitats de convertir-se en norma, doncs la norma ja preveu el soroll normal en una zona residencial, que no és precisament la qualificació prevista per a les ZEPQUA.
No hi veig cap diferència en el tractament que es vol fer colar per a Can Derrocada amb el que correspondria a la resta d'urbanitzacions, i per tant, els mateixos que ho han proposat per a "casa seva", i la Comissió d'Urbanisme en coherència, haurien de fer aplicar el mateix per al 85% de la població actual del municipi. D'aquesta manera tot el municipi seria autènticament sostenible, doncs no es podria agafar el cotxe (que supera en un 60% els valors d'alta qualitat acústica) i haurem d'anar en bicicleta. Que idil.lic! Tornarem a segar la gespa amb màquines manuals, deixar el "Black&Decker" i agafar el tirabuixó. I els gossos amb morrió (doncs si borden passen de duplicar els límits de l'alta qualitat acústica). No entenc com havent gent tant ferma a la Comissió, han estat tant ingenus ... O potser ha estat un intercanvi de cromos? Si em deixes posar aixó jo et deixo posar allò. Doncs si s'ha consentit una bestiesa tant descomunal, quantes d'altres no s'hauran consentit dins del document?
És així doncs que el propòsit, consentit per la Comissió d'Urbanisme, investit amb el rigor que dóna la tècnica i el prestigi de l'empresa que ha cobrat els diners dels veïns pagats per fer l'estudi, no és altre, i així s'ha anat esgrimint a totes les instàncies des de llavors, que evitar que es desenvolupi cap tipus d'activitat socio-esportiva a la Zona Esportiva de Can Derrocada, doncs el soroll dels nens jugant a futbol o a tennis, el soroll de la pilota rebotant contra el frontó, o l'escridassada de 150 persones a la piscina, superarien en molt els nivells tolerables per a una Zona d'Especial Protecció Acústica, si aquests quedessin fixats com normativa (!). En definitiva, molestarien el paradís de la terrassa d'estiu.
Cal recordar que els mateixos que van encarregar l'estudi van queixar-se formalment a l'Ajuntament del soroll dels altaveus de l'Escola Torre Roja quan criden els alumnes a les activitats.
Heilàs, però, interessant és assenyalar que l'estudi reconeix que quan es van fer les lectures de soroll, no hi havia cap tipus d'activitat a la Zona Esportiva de Can Derrocada, situada justament al centre de la Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica que planteja, i què de desenvolupar-se la normal activitat de l'equipament, caldria revisar les dades i per tant la normal qualificació de la zona.
El que no varen aconseguir dels associats, el que no varen aconseguir dels propietaris de l'immoble (tot i perdent un judici contra l'honor de les persones), el que no varen aconseguir de l'Ajuntament, ho intenten ara aconseguir ficant dins de l'Informe de la Comissió d'Urbanisme un exemplar d'aquest "estudi".
Quin engany, quina nova fal.làcia, quina pèrdua de temps. Que ningú s'equivoqui, alló que quedaria justificat com una mostra en el marc d'un treball tècnic com és l'Informe de la Comissió, el que té per objectiu és incloure l'estudi com un document "oficial" de la Comissió d'Urbanisme. Així, constant en un document emès ni més ni menys que per un òrgan del Consell de Poble, s'intenta legitimar, i poder esgrimir en el seu moment com argument que no es pugui desenvolupar a la zona esportiva l'activitat per a la què sempre ha estat concebuda.
En paraules planeres "es creu ficar un gol" a l'Ajuntament, que ja disposa del seu propi mapa acústic de tot el municipi, on òbviament, no s'inclou com Zona d'Especial Protecció Acústica, la zona central de Can Derrocada. Ajuntament, qui per cert a hores d'ara ja deu tenir arxivat aquell estudi que de ben res serveix.
Amb aquesta i no pas altre finalitat han estat tots i cadascun dels membres de la junta de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny formant part de la Comissió, i repartint-se els papers, adjudicat-se fins i tot el secretariat de la mateixa.
Així, ves per on, la Comissió (en un punt que no és l'únic), ha estat utilitzada per a interessos merament particulars, donant legitimitat a un document del qual no tenia cap necessitat en el context de l'Informe, màxim atenent a què l'Ajuntament ja té el perceptiu mapa acústic de Sant Pere de Vilamajor, al qual, en sentit comú hagués d'haver estat feta la referència (tot i què encara no ha estat fet públic, doncs s'han d'acabar alguns tràmits).
I qui no es cregui que la inclusió del "mapa acústic de Can Derrocada" que han "colat" les persones de la junta de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny, sense el consentiment de la pròpia Associació, no serà utilitzada en el futur en creuades personals, que esperi a veure quan l'Ajuntament publiqui el Mapa Acústic del Municipi, que esperi a veure quan la propietat de la Zona Esportiva de Can Derrocada continuï negociant amb l'Ajuntament els usos a desenvolupar en l'immoble. No en và, ara fa justament un any publicava un article en referència al mateix tema.
En fi, un altre caramel enverinat, un llop amb pell de xai, un altre engany, que en aquest cas desmereix, i traïeix, el treball fet amb bona voluntat per la majoria de les persones que han treballat en aquesta Comissió.
Encara recordo, perquè va ser un dels motius d'abandonar com membre de la junta de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny, el projecte estrella que les mateixes persones que ara s'han destacat en la comissió d'urbanisme, varen presentar per al POUM-2005, doncs també hi van ser tots tres en aquella comissió.
Sabeu que era? Doncs ni més ni menys que un túnel (si, un túnel) que anés del camí de Vallserena fins la BP-5109 passant per sota del camp de futbol de l'Escola. Sabeu perquè? doncs només per evitar que la gent de Can Vila i Vallserena passessin pel costat de casa seva en portar els seus fills a l'Escola. Perduda aquesta batalla, com no podia ser d'altra manera donat el disbarat, a l'apartat de "sostenibilitat ambiental" de l'Informe de la Comissió han aconseguit finalment que es posi que els voltants de casa seva siguin declarats Zona d'Especial Protecció de la Qualitat Acústica.
I per als què pogueu arribar a creure-vos que aquesta Associació pot estar en contra d'un ús social i esportiu per a la Zona Esportiva, cal desmentir-ho rotundament, doncs l'Associació de Propietaris de Can Derrocada des de sempre ha estat lluitant precisament per a la recuperació d'aquest ús, sent ara utilitzada per a propòsits totalment diferents al sentir del veïnat.
(Per cert, ja que els de la junta tenen tant temps lliure, potser seria interessant que busquessin un domicili per a l'Associació, doncs el que actualment consta és un domicili inexistent. I de pas inscriure l'entitat, que no en té cap culpa, en el Registre d'Entitats de l'Ajuntament, requisit indispensable per formar part del Consell de Poble. I de pas també, convocar de forma regular l'assemblea que encara no s'ha fet, després de la qual, ben segur ja no tindran més feina).
11/03/09
Ampliació CEIP Vilamagore i Polisportiu
Acaben de publicar-se el plànols de l'ampliació del CEIP Vilamagore. Finalment Sant Pere de Vilamajor disposarà de l'Escola en condicions.
L'obra em sembla magnífica, podeu consultar els plànols.
Veig però que es planteja, com no podria ser d'altra manera, una també magnífica Pista Polisportiva a l'aire lliure:
Atenent a què ja en teníem una de pista polisportiva (a la què es van segrestar les canastes de bàsquet fa molt temps, que ara és ocupada per una carpa, i ja està annunciada la seva conversió en un nou espai "polivalent" cobert).
Atenent a què moltes veus demanen que retorni el polisportiu, peça clau per a tots els què tenim joves i infants que van poder gaudir el què ja teníem per als moments de lleure.
Atenent a què el polisportiu del nou CEIP Vilamagore té una molt adequada entrada al marge de la principal de les instal.lacions de l'Escola i què queda perfectament separada de la resta de l'immoble escolar, fets que permeten amb unes mínimes reformes (en els tancaments) possibilitar la utilització autònoma de la pista sense haver d'obrir l'Escola.
Atenent a què, iniciatives d'aquesta mena ja s'estàn duenta terme en diversos municipis, amb un balanç general satisfactori, i què, en definitiva, l'obra és feta amb diners públics, primant el principi d'eficiència en el seu ús,
DEMANO que aquesta instal.lació, tota vegada estigui finalitzada, s'obri al públic en general fora de l'horari i calendari escolar i extraescolar, a fi i efecte de què joves, infants i famílies recuperem un espai de lleure, relació i esport tant important i que ara no tenim ni probablement disposarem ja mai en el propi nucli principal.
DEMANO en conseqüència, públicament, que l'Ajuntament de Sant Pere dugui a terme les gestions, incorpori les reformes constructives que calguin, i , dins de l'ordre que cal tenir present endreci la utilització per a la ciutadania en general, de la Pista Polisportiva que es construirà al CEIP Vilamagore.
DEMANO finalment, que tots aquells que penseu interessant compartir aquesta iniciativa, ho feu saber a Vilamajor Opina, doncs em consta que els nostres polítics ho llegeixen.
L'obra em sembla magnífica, podeu consultar els plànols.
Veig però que es planteja, com no podria ser d'altra manera, una també magnífica Pista Polisportiva a l'aire lliure:
Atenent a què ja en teníem una de pista polisportiva (a la què es van segrestar les canastes de bàsquet fa molt temps, que ara és ocupada per una carpa, i ja està annunciada la seva conversió en un nou espai "polivalent" cobert).
Atenent a què moltes veus demanen que retorni el polisportiu, peça clau per a tots els què tenim joves i infants que van poder gaudir el què ja teníem per als moments de lleure.
Atenent a què el polisportiu del nou CEIP Vilamagore té una molt adequada entrada al marge de la principal de les instal.lacions de l'Escola i què queda perfectament separada de la resta de l'immoble escolar, fets que permeten amb unes mínimes reformes (en els tancaments) possibilitar la utilització autònoma de la pista sense haver d'obrir l'Escola.
Atenent a què, iniciatives d'aquesta mena ja s'estàn duenta terme en diversos municipis, amb un balanç general satisfactori, i què, en definitiva, l'obra és feta amb diners públics, primant el principi d'eficiència en el seu ús,
DEMANO que aquesta instal.lació, tota vegada estigui finalitzada, s'obri al públic en general fora de l'horari i calendari escolar i extraescolar, a fi i efecte de què joves, infants i famílies recuperem un espai de lleure, relació i esport tant important i que ara no tenim ni probablement disposarem ja mai en el propi nucli principal.
DEMANO en conseqüència, públicament, que l'Ajuntament de Sant Pere dugui a terme les gestions, incorpori les reformes constructives que calguin, i , dins de l'ordre que cal tenir present endreci la utilització per a la ciutadania en general, de la Pista Polisportiva que es construirà al CEIP Vilamagore.
DEMANO finalment, que tots aquells que penseu interessant compartir aquesta iniciativa, ho feu saber a Vilamajor Opina, doncs em consta que els nostres polítics ho llegeixen.
Faig lliurament a l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor la meva petició formal en els mateixos termes descrits.
09/03/09
L'aplec de Sant Elies funciona
L'Higini Herrero, des del seu encantador bloc ens annuncia novetats per l'Aplec de Sant Elies d'enguany. Millor que l'any passat no podrà anar, vegeu els resultats:
(Evolució de la pluja (l/m2) a Sant Pere de Vilamajor des del dia de l'Aplec de Sant Elies de 2008. Font de les dades Meteovilamagore).Dues setmanes més tard de l'Aplec del 2008, comença a ploure a Sant Pere de Vilamajor, i no para! En només 7 setmanes cauen 200 litres per m2!
Vegeu el video de l'Aplec.
I no només fa be a Vilamajor, Sant Elies mira també per a tot el país. El 31 de març de 2008 la conca del Ter-Llobregat es va situar al seu mínim històric, només a 8 dies de la situació d'emergència: mai vist. Es començava a preparar la pujada a Sant Elies.
Tres setmanes més tard, s'invoca a Sant Elies la rogativa de pluja. I funciona! Comença a ploure i els embassaments pugen i pugen, multiplicant per tres les reserves d'aigua en només dos mesos, i situant la conca fora dels nivells d'excepcionalitat.
Vegeu el video de l'Aplec.
I no només fa be a Vilamajor, Sant Elies mira també per a tot el país. El 31 de març de 2008 la conca del Ter-Llobregat es va situar al seu mínim històric, només a 8 dies de la situació d'emergència: mai vist. Es començava a preparar la pujada a Sant Elies.
Tres setmanes més tard, s'invoca a Sant Elies la rogativa de pluja. I funciona! Comença a ploure i els embassaments pugen i pugen, multiplicant per tres les reserves d'aigua en només dos mesos, i situant la conca fora dels nivells d'excepcionalitat.
07/03/09
Les nostres indústries segons el cadastre
L'Oficina del Cadastre, del Ministerio de Economía y Hacienda, ens ofereix les dades dels immobles que té registrats. És útil per observar les parcel.les i els immobles existents (legalment registrats) sobre els què es paga l'IBI.
La radiografia actual de les nostres indústries segons el cadastre a 2007 és la següent:
La radiografia actual de les nostres indústries segons el cadastre a 2007 és la següent:
Puntiblond
Picart
Masa Decor
No obstant les dades oficials del cadastre, la realitat al 2006 era aquesta:
Puntiblond
Picart
Masa Decor
Una visió conjuntada ens permet apreciar les diferències entre el cadastre i la realitat:
Puntiblond
Picart
Masa Decor
Puntiblond
Picart
Masa Decor
03/03/09
Atur al febrer: enfilant cap els 3,5 milions
Mala dada al febrer pel que fa també a l'atur: a Espanya ha incrementat de 154.058 persones, situant-se en 3.481.859 aturats, un 50,38% d'increment en els 12 darrers mesos:
Les dades detallades són les següents:ATUR
Espanya
Total:
- Increment mensual: 154.058 persones.
- Increment interanual: 1.166.528 persones, 50,38% d'increment.
- Aturats a febrer 2009: 3.481.859 persones
Estrangers (i proporcions respecte el total):
- Increment mensual: 23.586 persones. (1 de 6,5)
- Increment interanual: 214.726 persones, 83,11% d'increment. (1 de 5,4)
- Aturats a febrer 2009: 473.091 persones (1 de 7,4)
Catalunya
Total:
- Increment mensual: 23.730 persones.
- Increment interanual: 188.575 persones, 64,82% d'increment.
- Aturats a febrer 2009: 479.467 persones
Estrangers (i proporcions respecte el total):
- Increment mensual: 6.806 persones. (1 de 3,5)
- Increment interanual: 51.469 persones, 105,41% d'increment. (1 de 3,7)
- Aturats a febrer 2009: 100.297 persones. (1 de 4,8)
AFILIACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL (mitjana mensual)
Espanya
- Total afiliats: 18.112.611
- Variació mensual: -69.132
- Afiliats estrangers: 1.872.951 (1 de 10)
- Variació mensual: -3.350
Catalunya
- Total afiliats: 3.211.218
- Variació mensual: -13.374
- Variació interanual: -203.719
- Afiliats estrangers (gener 2009): 420.406 (1 de 8)
PRESTACIONS PER ATUR (dades de gener 2009):
Espanya
- Total beneficiaris: 2.435.894 persones
- Despesa total: 2.503 milions d'Euros (16,4% en prestacions no contributives)
- Total beneficiaris estrangers: 330.580 persones (1 de 7,4)
- Despesa total estrangers: 303 milions d'Euros (11,3% en prestacions no contributives)
Catalunya
- Total beneficiaris: 378.268 persones. Cobertura s/. aturats 79,0%
- Despesa total: 443 milions d'Euros (9,9% en prestacions no contributives)
- Total beneficiaris estrangers: 82.371 persones (1 de 4,6. 20,9% perceptors de prestacions no contributives). Cobertura s/. aturats: 82,1%
Espanya
- Total beneficiaris: 2.435.894 persones
- Despesa total: 2.503 milions d'Euros (16,4% en prestacions no contributives)
- Total beneficiaris estrangers: 330.580 persones (1 de 7,4)
- Despesa total estrangers: 303 milions d'Euros (11,3% en prestacions no contributives)
Catalunya
- Total beneficiaris: 378.268 persones. Cobertura s/. aturats 79,0%
- Despesa total: 443 milions d'Euros (9,9% en prestacions no contributives)
- Total beneficiaris estrangers: 82.371 persones (1 de 4,6. 20,9% perceptors de prestacions no contributives). Cobertura s/. aturats: 82,1%
24/02/09
Conèixer les figures de planejament urbanístic
Algunes veus, fins i tot per part d'alguns grups polítics municipals, estan exigint l'ús de determinades figures de planejament urbanístic en el context del POUM.
En concret, algunes d'aquestes veus estan condicionant el seu suport a l'aprovació inicial del POUM a què sectors de l'Eixample del Nucli es planegin separadament i abans d'aprovar el POUM, o que el Polígon Sud (zona Puntiblond) es dissenyi de forma concreta.
Certament, el planejament urbanístic és un tema complex, que té una normativa legal molt detallada i tècnica, sovint inintel.ligible i també sovint afectada per malsentesos i incorreccions d'apreciació.
Val a dir que la Llei d'Urbanisme data de l'any 2002 (Llei 2/2002), i què posteriorment ha estat modificada per la Llei 10/2004. El Reglament d'aquesta Llei data del 2006 (Decret 305 del Dept. de Política Territorial, de 18 de juliol). La Ley del Suelo espanyola data del 2007 (Ley 8/2007 de 28 de maig).
Es tracta doncs d'un cos legal molt recent, que poc té a veure amb el coneixement tradicional en aquesta matèria. El cas de Catalunya substitueix l'ordenament legal desenvolupat al llarg dels anys 80 i en el cas de l'Estat, substitueix lleis desenvolupades fins els anys 90, en especial derogant i substituint de forma radical la Ley de Expropiación Forzosa, que datava de l'any 1954.
En el seu component tècnic, els canvis respecte el coneixement tradicional de la matèria no són tan importants com substancials (per exemple, des de fa molt temps no es pot urbanitzar terrenys amb més d'un 20% de pendent, quan actualment més del 80% del sól urbà de Sant Pere de Vilamajor sobrepassa aquests pendents, que arriben al 70% en algunes parcel.les). També, a tall d'exemple, la denominació de PGOU (Pla General d'Ordenació Urbanística) conegut popularment con "pla general", ha desaparegut de l'ordenament legal, i actualment s'anomena POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal).
Bé, per tot plegat he cregut convenient abordar alguns aspectes de la normativa, en aquesta ocasió per presentar les figures de planejament urbanístic que estableix la nostra normativa, que tenen a veure amb una part del debat sobre el nostre POUM.
La Llei estableix una prelació, jerarquia normativa i funcional, entre les diferents figures de planejament urbanístic, seguint el següent esquema:
Al final d'aquesta cadena de figures de planejament està el Projecte d'Urbanització, que es materialitza amb la llicència d'obres o de construcció.
Els Convenis Urbanístics, de la seva banda, són figures contractuals que, en el marc de l'execució urbanística, obliguen únicament a les parts, i són de jurisdicció contenciosa administrativa. Al respecte, val a dir que la Llei estableix que els convenis urbanístics que es refereixin a instruments de planejament que han de ser objecte d’aprovació, modificació o revisió, han de formar part de la documentació que integra la respectiva figura de planejament des de l’inici del procediment corresponent o des de la seva formalització, si aquesta es produeix un cop iniciat el procediment.
És a dir, els famosos "convenis del POUM" com que afecten al planejament, s'han d'incloure en el propi POUM, tot i sent figures jurídicament autònomes.
En concret, algunes d'aquestes veus estan condicionant el seu suport a l'aprovació inicial del POUM a què sectors de l'Eixample del Nucli es planegin separadament i abans d'aprovar el POUM, o que el Polígon Sud (zona Puntiblond) es dissenyi de forma concreta.
Certament, el planejament urbanístic és un tema complex, que té una normativa legal molt detallada i tècnica, sovint inintel.ligible i també sovint afectada per malsentesos i incorreccions d'apreciació.
Val a dir que la Llei d'Urbanisme data de l'any 2002 (Llei 2/2002), i què posteriorment ha estat modificada per la Llei 10/2004. El Reglament d'aquesta Llei data del 2006 (Decret 305 del Dept. de Política Territorial, de 18 de juliol). La Ley del Suelo espanyola data del 2007 (Ley 8/2007 de 28 de maig).
Es tracta doncs d'un cos legal molt recent, que poc té a veure amb el coneixement tradicional en aquesta matèria. El cas de Catalunya substitueix l'ordenament legal desenvolupat al llarg dels anys 80 i en el cas de l'Estat, substitueix lleis desenvolupades fins els anys 90, en especial derogant i substituint de forma radical la Ley de Expropiación Forzosa, que datava de l'any 1954.
En el seu component tècnic, els canvis respecte el coneixement tradicional de la matèria no són tan importants com substancials (per exemple, des de fa molt temps no es pot urbanitzar terrenys amb més d'un 20% de pendent, quan actualment més del 80% del sól urbà de Sant Pere de Vilamajor sobrepassa aquests pendents, que arriben al 70% en algunes parcel.les). També, a tall d'exemple, la denominació de PGOU (Pla General d'Ordenació Urbanística) conegut popularment con "pla general", ha desaparegut de l'ordenament legal, i actualment s'anomena POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal).
Bé, per tot plegat he cregut convenient abordar alguns aspectes de la normativa, en aquesta ocasió per presentar les figures de planejament urbanístic que estableix la nostra normativa, que tenen a veure amb una part del debat sobre el nostre POUM.
La Llei estableix una prelació, jerarquia normativa i funcional, entre les diferents figures de planejament urbanístic, seguint el següent esquema:
Al final d'aquesta cadena de figures de planejament està el Projecte d'Urbanització, que es materialitza amb la llicència d'obres o de construcció.
Els Convenis Urbanístics, de la seva banda, són figures contractuals que, en el marc de l'execució urbanística, obliguen únicament a les parts, i són de jurisdicció contenciosa administrativa. Al respecte, val a dir que la Llei estableix que els convenis urbanístics que es refereixin a instruments de planejament que han de ser objecte d’aprovació, modificació o revisió, han de formar part de la documentació que integra la respectiva figura de planejament des de l’inici del procediment corresponent o des de la seva formalització, si aquesta es produeix un cop iniciat el procediment.
És a dir, els famosos "convenis del POUM" com que afecten al planejament, s'han d'incloure en el propi POUM, tot i sent figures jurídicament autònomes.
A cada figura de planejament, la Llei disposa unes concretes atribucions, de manera que els planificadors disposen d'una bateria d'instruments específics per a cada intervenció.
Dit d'una altra manera: per a cada finalitat existeix una determinada figura de planejament.
A nivell municipal, el POUM es la base del planejament, que pot incorporar l'ordenament urbanístic al seu màxim detall en totes les zones o sectors corresponents. Òbviament, el POUM, apart de sotmetre's al Pla Territorial o Director que l'afecti, així com a d'altres plans sectorials, d'existir, s'ha de fer dins el marc de les Lleis i Reglaments, adhuc en la seva tramitació i components.
Molt freqüentment, i com sia que el POUM té per definició una vigència de llarg termini (uns 20 anys, com horitzó habitual) en algunes zones de nova planificació pot deixar per a més endavant la concreció de detalls, i normalment així ho fan els POUM's en zones que es preveu desenvolpar al llarg del temps, fent més adequat entrar a concretar els detalls en un moment posterior, atenent a les concretes necessitats del moment en què s'executin.
Per aixó, apart del desenvolupament de la pròpia normativa urbanística (representada actualment per les NNSS-1987 que el nou POUM refà i completa en la seva totalitat), existeix allò que s'anomena el Planejament Derivat (veure esquema anterior).
Té aquesta denominació, perquè es deriva del POUM.
És a dir, el POUM delimita zones i especifica usos, ocupacions màximes permeses i altres paràmetres edificatoris, d'usos i reserves, i la normativa general per a la qualificació de cada zona acaba d'especificar els elements bàsics de l'urbanització. El planejament derivat, en el moment en què el sector s'hagi d'executar, concretarà, dins de les especificacions del POUM, els detalls per a la zona en qüestió, sense contradir les especificacions del POUM per a la zona (que si cal s'hauran de modificar adaptant el propi POUM).
Constitueixen el planejament derivat tres figures:
- Els Plans de Millora Urbana, que reajusten àrees o barris de sòl urbà, per tal d'adaptar-los a nous requeriments o per a la seva rehabilitació.
- Els Plans Parcials Urbanístics, que desenvolupen el sòl urbanitzable (és a dir, sól susceptible de convertir-se en urbà).
- El Plans Especials Urbanístics: que estàn reservats a determinades intervencions en zones, com ara definició o redefinició d'usos per a equipaments comunitaris, desenvolupament d'infrastructures bàsiques, activitats en sól no urbanitzable (com ara equipaments de turisme rural, càmpings, camps de golf, o activitats d'explotació de recursos naturals), ordenació de recintes o conjunts artístics, operacions relacionades amb el paisatge urbà, paisatges naturals i fluvials, o l'ordenació del subsòl.
Per als altres supòsits, el POUM i la normativa urbanística que contempla, extensament i detallada pel que fa als diferents sectors de sòl urbà, així com el marge de negociació que en cada cas es pot fer amb els promotors a l'hora de tramitar les llicències de construcció o d'urbanització, són elements suficients per resoldre els paràmetres i formes, el disseny, de la urbanització definitiva.
En el POUM del nostre municipi, al respecte, quan acota els paràmetres del polígon sud (zona Puntiblond) estableix el següent:
Polígon Puntiblond (voltants) (PPU-1 Sud):
Ús: Residencial.
Superfície total: 136.642 m2:
- Espai lliure (públic): 20.446 m2
- Vials (públic): 13.664 m2
- Equipaments públics: 6.832 m2
- Sòl residencial (privat): 95.650 m2
Paràmetres del sòl residencial privat (els 95.650 m2 de sòl):
- Sostre màxim edificable: 40.990 m2
- Sostre màxim habitatges lliures: 27.260 m2 sostre (uns 272 habitatges lliures).
- Sostre habitatges protecció oficial: 11.680 m2 sostre (uns 146 habitatges VPO).
- Sostre comercial mínim: 2.050 m2 sostre.
- Habitatges plurifamiliars.
Condicionants de desenvolupament del polígon:
- Previsió de desplaçament de la fàbrica Puntibond al polígon Oest.
- Planificació previsible: en uns 10-12 anys.
- Condicions de desenvolupament: haver materialitzat el 75% del desenvolupament dels polígons centrals del nucli principal.
És a dir, que fins que no es materialitzi (executi, el 75% del desenvolupament del nucli principal del municipi (es preveu optimistament en 10-12 anys), no es pot "obrir" el polígon.
La definició que en fa el POUM per la zona, és doncs assenyada i perfectament ajustada a l'esperit i forma de la normativa legal: ordena i fa unes previsions sobre la zona, sempre parlant de màxims (excepte en superfície comercial, que parla de mínims), i sota la premisa de la desaparició de la nau de la Puntiblond. Precisament, tot plegat es defineix amb el propòsit de possibilitar, i incentivar, una deslocalització que no signifiqui en la pràctica el tancament de l'empresa (pel cost econòmic desorbitat que representaria: llarga vida a l'empresa quan es deslocalitzi).
Que la Puntiblond, sense pretendre-ho, ocupa un espai altament inapropiat a l'entrada del nucli central és indiscutible, com igualment és indiscutible que ocupa un sòl inqualificable actualment d'industrial (veure només les dificultats que va tenir per a posar un simple aparcament per als treballadors, solventat de forma molt curiosa en la ratlla de la legalitat). Semblant és el què es pretén amb el Conveni Picart.
És doncs molt convenient que la Puntiblond es reubiqui en un altre indret, i cal facilitar-ho. A més altres qüestions fan absolutament apropiada i estratègicament important la urbanització de la llera dreta (pujant) de la Riera, sobre l'eix de la carretera i fins arribar a Sant Antoni. Amb aixó la definició del POUM per al polígon sud, s'ha de considerar molt oportuna i ben concebuda.
Queda clar, ha de quedar clar, també, que les circumstàncies per al desenvolupament del polígon sud (que marxi la Puntiblond i que es desenvolupi com menys el 75% del nucli principal) fan que no sigui previsible que tinguin lloc abans de 10 o 15 anys.
Es diu que no es demana saber ni com seran les jardineres de les zones verdes ni el color de les cortines dels edificis, però s'argumenta que per planificar el futur creixement de la manera més sostenible i coherent, és essencial saber ja ara on estaran les zones verdes i els equipaments. Es diu que és vital mantenir la visual de l’església. Fins i tot es demana una amplia zona verda al costat de la carretera, un gran parc a tocar del nucli, i els equipaments i vivendes sempre en segona línea.
Hi ha sens dubte moltes i variades alternatives per a concil.liar tots aquests punts de vista, però, quina importància té definir ara aspectes que d'aqui a 10-15 anys tindan altres perspectives i condicionants? Una bona planificació, sostenible i coherent és aquella que defineix i programar el sòl per al futur sense encotillar el desenvolupament que calgui en el futur.
Cap de les demandes són contradictòries amb alló que s'ha definit per la zona. I ben segur, quan es facin les obres, d'aqui 10 o 15 anys, aquests i altres criteris sera adequadament considerats.
Definir ara amb major concreció el polígon sud és innecessari. Perquè limitar ara alló que es podrà, alló que es voldrà fer d'aqui uns quants anys?. En realitat no és necessari, no milloraria el que ja es disposa, i per contra complicaria l'actuació en el moment futur.
Ara bé, tota vegada aprovat el POUM, quan sigui oportú es tindrà la base per planejar el detall dels polígons, més apropiadament mitjançant la discussió i ajustament del propi Projecte d'Urbanització que presentin llavors els promotors. I les lleis vigents llavors, potser imposen altres criteris que els avui aplicables (criteris que ja han obligat a reformar àrees en el POUM actual; els mateixos criteris que haguéssin impedit l'aprovació per part de la Comissió Territorial d'Urbanisme de bona part dels convenis que formaven part del POUM-2005).
Amb aixó, les veus que condicionen l'aprovació inicial de tot el POUM a un major detall, no tenen raó que sustenti els seus arguments.
Altra cosa és discutir si el sostre màxim d'habitatges -donada l'obligació de les corresponents reserves per als diferentes sistemes urbanístics i també d'habitatge social-, ha de ser un o altre: tot és una qüestió de càlculs econòmics en previsió de les compensacions per als veïns i per facilitar la deslocalització de la Puntiblond, que no és poc.
Al respecte d'aixó, cal apreciar que dels 135.000 m2 de la zona programada, només 96.000 m2 corresponen a sòl edificable per a habitatges i locals. Si es té en compte que el sostre edificable màxim per a habitatges és de 41.000 m2, l'ocupació màxima del sòl construït per a habitatges és només d'un màxim possible del 30% del sòl total. Si a més tenim en compte la naturalesa edificatòria (planta baixa mes 2 plantes pis) de la zona, en un cas normal els edificis residencials ocuparien un sòl de només 14.000 m2, és a dir poc més del 10% de la superfície total del polígon.
En resum, l'edificació residencial ocuparà entre un 10% i un 30% de la superfície total del polígon: molt menys de la meitat d'alló que permet la Llei i per suposat molt menys d'alló que significaria un nucli poblacional compacte.
I en un altre front demanen, reclamen, que en altres zones programades del nucli, aquest detall es dugui a efecte mitjançant una figura de planejament derivat. En concret, es demana per a la PMU-1, en quina fitxa ja s'especifiquen les superfícies de cada sistema (d'un total de 68.000 m2, 37.400 m2 de sostre màxim per a habitatges -uns 10.000 m2 de sòl construït- i uns mínims de 10.200 m2 per a vials i aparcament, 7.500 m2 de zones verdes i espais lliures, i uns altres mínims de 10.200 m2 per a equipaments).
I tornem a on estàvem abans: una figura de planejament derivat no pot, per definició, suplir el planejament general del POUM.
De què derivaria un propòsit com el que es presenta? Del PGOU vigent del 1976? Impossible; aquest Pla General -desenvolupat per les NNSS-87- defineixen parts de la zona (PMU-1) com no urbanitzables, i per tant el planejament de detall que el vulgui desenvolupar penja del buit, no té cap viabilitat. La Comissió Territorial d'Urbanisme, ni cap urbanista no acceptarien aquesta possibilitat. Precissament, el POUM preveu per a aquesta zona, un cop acotada en alló bàsic, que es desenvolupi en el marc d'un Pla de Millora Urbana.
El POUM torna a ser coherent: planifica d'una vegada el conjunt del territori amb traç gruixut, i deixa per quan es posi en execució la discussió de la lletra petita. Impecable.
Cal en tot aixó teni present el punt de vista de la Comissió Teritorial d'Urbanisme, a qui el POUM s'ha de sotmetre. Una major concreció pot ser negativa per a l'aprovació administrativa del POUM; val més aconseguir ara l'aprovació de tot el planejament en el seu conjunt i després, quan toqui, actuar polígon a polígon i centrar la discussió en cada punt, dins d'un marc general acceptat.
I ara agafo les fitxes del POUM-2005, en l'estat immediat a l'intent de presentació a aprovació inicial. Ja sabeu qui estava en el Govern i per tant qui les va formular.
Les comparo amb les del nou POUM que tinc davant.
Miro per exemple la fitxa de Can Son-Quatre Camins. Diu només: Equipaments 34.502 m2, Vials 3.856 m2, Habiatge aïllat (13 habitatges) en parcel.la mitjana: 11.642 m2.
Busco detalls... No hi ha cap detall, tota una parcel.la de 34.500 m2 on l'unic detall és que és qualificada d'equipaments (on anava l'IES).
I ara no en tenen prou amb les fitxes d'aquest POUM? Si no ha estat begut l'enteniment, és que s'han empassat la memòria. Però alguns no la tenim de peix.
A la vista de tot plegat, i amb un mínim coineixement dels procediments, només em queda pensar que tot plegat és una excusa, típica de nuclimilitants, per sabotejar l'aprovació inicial del POUM. I aquesta podrà ser si es vol, una legítima prerrogativa en exercici de la llibertat democràtica, però en cap cas una argumentació enraonada. Ni responsable, ni coherent.
Es va intentar amb la taxa de guals, es va intentar amb les ordenances fiscals, es va tornar a intentar fins i tot amb el pressupost municipal, i ara, l'escac al rei es vol intentar amb el POUM: la última jugada, la definitiva; la irresponsabilitat ha trobat nous aliats.
Atesa la "moda" de disfressar de pell de xai posicions que no es volen comprometre obertament a l'opinió pública doncs posarien de manifest la veritable naturalesa del llop, aquestes reflexions potser poden ajudar a centrar alguns interrogants, i algunes respostes.
Dit d'una altra manera: per a cada finalitat existeix una determinada figura de planejament.
A nivell municipal, el POUM es la base del planejament, que pot incorporar l'ordenament urbanístic al seu màxim detall en totes les zones o sectors corresponents. Òbviament, el POUM, apart de sotmetre's al Pla Territorial o Director que l'afecti, així com a d'altres plans sectorials, d'existir, s'ha de fer dins el marc de les Lleis i Reglaments, adhuc en la seva tramitació i components.
Molt freqüentment, i com sia que el POUM té per definició una vigència de llarg termini (uns 20 anys, com horitzó habitual) en algunes zones de nova planificació pot deixar per a més endavant la concreció de detalls, i normalment així ho fan els POUM's en zones que es preveu desenvolpar al llarg del temps, fent més adequat entrar a concretar els detalls en un moment posterior, atenent a les concretes necessitats del moment en què s'executin.
Per aixó, apart del desenvolupament de la pròpia normativa urbanística (representada actualment per les NNSS-1987 que el nou POUM refà i completa en la seva totalitat), existeix allò que s'anomena el Planejament Derivat (veure esquema anterior).
Té aquesta denominació, perquè es deriva del POUM.
És a dir, el POUM delimita zones i especifica usos, ocupacions màximes permeses i altres paràmetres edificatoris, d'usos i reserves, i la normativa general per a la qualificació de cada zona acaba d'especificar els elements bàsics de l'urbanització. El planejament derivat, en el moment en què el sector s'hagi d'executar, concretarà, dins de les especificacions del POUM, els detalls per a la zona en qüestió, sense contradir les especificacions del POUM per a la zona (que si cal s'hauran de modificar adaptant el propi POUM).
Constitueixen el planejament derivat tres figures:
- Els Plans de Millora Urbana, que reajusten àrees o barris de sòl urbà, per tal d'adaptar-los a nous requeriments o per a la seva rehabilitació.
- Els Plans Parcials Urbanístics, que desenvolupen el sòl urbanitzable (és a dir, sól susceptible de convertir-se en urbà).
- El Plans Especials Urbanístics: que estàn reservats a determinades intervencions en zones, com ara definició o redefinició d'usos per a equipaments comunitaris, desenvolupament d'infrastructures bàsiques, activitats en sól no urbanitzable (com ara equipaments de turisme rural, càmpings, camps de golf, o activitats d'explotació de recursos naturals), ordenació de recintes o conjunts artístics, operacions relacionades amb el paisatge urbà, paisatges naturals i fluvials, o l'ordenació del subsòl.
Per als altres supòsits, el POUM i la normativa urbanística que contempla, extensament i detallada pel que fa als diferents sectors de sòl urbà, així com el marge de negociació que en cada cas es pot fer amb els promotors a l'hora de tramitar les llicències de construcció o d'urbanització, són elements suficients per resoldre els paràmetres i formes, el disseny, de la urbanització definitiva.
En el POUM del nostre municipi, al respecte, quan acota els paràmetres del polígon sud (zona Puntiblond) estableix el següent:
Polígon Puntiblond (voltants) (PPU-1 Sud):
Ús: Residencial.
Superfície total: 136.642 m2:
- Espai lliure (públic): 20.446 m2
- Vials (públic): 13.664 m2
- Equipaments públics: 6.832 m2
- Sòl residencial (privat): 95.650 m2
Paràmetres del sòl residencial privat (els 95.650 m2 de sòl):
- Sostre màxim edificable: 40.990 m2
- Sostre màxim habitatges lliures: 27.260 m2 sostre (uns 272 habitatges lliures).
- Sostre habitatges protecció oficial: 11.680 m2 sostre (uns 146 habitatges VPO).
- Sostre comercial mínim: 2.050 m2 sostre.
- Habitatges plurifamiliars.
Condicionants de desenvolupament del polígon:
- Previsió de desplaçament de la fàbrica Puntibond al polígon Oest.
- Planificació previsible: en uns 10-12 anys.
- Condicions de desenvolupament: haver materialitzat el 75% del desenvolupament dels polígons centrals del nucli principal.
És a dir, que fins que no es materialitzi (executi, el 75% del desenvolupament del nucli principal del municipi (es preveu optimistament en 10-12 anys), no es pot "obrir" el polígon.
La definició que en fa el POUM per la zona, és doncs assenyada i perfectament ajustada a l'esperit i forma de la normativa legal: ordena i fa unes previsions sobre la zona, sempre parlant de màxims (excepte en superfície comercial, que parla de mínims), i sota la premisa de la desaparició de la nau de la Puntiblond. Precisament, tot plegat es defineix amb el propòsit de possibilitar, i incentivar, una deslocalització que no signifiqui en la pràctica el tancament de l'empresa (pel cost econòmic desorbitat que representaria: llarga vida a l'empresa quan es deslocalitzi).
Que la Puntiblond, sense pretendre-ho, ocupa un espai altament inapropiat a l'entrada del nucli central és indiscutible, com igualment és indiscutible que ocupa un sòl inqualificable actualment d'industrial (veure només les dificultats que va tenir per a posar un simple aparcament per als treballadors, solventat de forma molt curiosa en la ratlla de la legalitat). Semblant és el què es pretén amb el Conveni Picart.
És doncs molt convenient que la Puntiblond es reubiqui en un altre indret, i cal facilitar-ho. A més altres qüestions fan absolutament apropiada i estratègicament important la urbanització de la llera dreta (pujant) de la Riera, sobre l'eix de la carretera i fins arribar a Sant Antoni. Amb aixó la definició del POUM per al polígon sud, s'ha de considerar molt oportuna i ben concebuda.
Queda clar, ha de quedar clar, també, que les circumstàncies per al desenvolupament del polígon sud (que marxi la Puntiblond i que es desenvolupi com menys el 75% del nucli principal) fan que no sigui previsible que tinguin lloc abans de 10 o 15 anys.
Es diu que no es demana saber ni com seran les jardineres de les zones verdes ni el color de les cortines dels edificis, però s'argumenta que per planificar el futur creixement de la manera més sostenible i coherent, és essencial saber ja ara on estaran les zones verdes i els equipaments. Es diu que és vital mantenir la visual de l’església. Fins i tot es demana una amplia zona verda al costat de la carretera, un gran parc a tocar del nucli, i els equipaments i vivendes sempre en segona línea.
Hi ha sens dubte moltes i variades alternatives per a concil.liar tots aquests punts de vista, però, quina importància té definir ara aspectes que d'aqui a 10-15 anys tindan altres perspectives i condicionants? Una bona planificació, sostenible i coherent és aquella que defineix i programar el sòl per al futur sense encotillar el desenvolupament que calgui en el futur.
Cap de les demandes són contradictòries amb alló que s'ha definit per la zona. I ben segur, quan es facin les obres, d'aqui 10 o 15 anys, aquests i altres criteris sera adequadament considerats.
Definir ara amb major concreció el polígon sud és innecessari. Perquè limitar ara alló que es podrà, alló que es voldrà fer d'aqui uns quants anys?. En realitat no és necessari, no milloraria el que ja es disposa, i per contra complicaria l'actuació en el moment futur.
Ara bé, tota vegada aprovat el POUM, quan sigui oportú es tindrà la base per planejar el detall dels polígons, més apropiadament mitjançant la discussió i ajustament del propi Projecte d'Urbanització que presentin llavors els promotors. I les lleis vigents llavors, potser imposen altres criteris que els avui aplicables (criteris que ja han obligat a reformar àrees en el POUM actual; els mateixos criteris que haguéssin impedit l'aprovació per part de la Comissió Territorial d'Urbanisme de bona part dels convenis que formaven part del POUM-2005).
Amb aixó, les veus que condicionen l'aprovació inicial de tot el POUM a un major detall, no tenen raó que sustenti els seus arguments.
Altra cosa és discutir si el sostre màxim d'habitatges -donada l'obligació de les corresponents reserves per als diferentes sistemes urbanístics i també d'habitatge social-, ha de ser un o altre: tot és una qüestió de càlculs econòmics en previsió de les compensacions per als veïns i per facilitar la deslocalització de la Puntiblond, que no és poc.
Al respecte d'aixó, cal apreciar que dels 135.000 m2 de la zona programada, només 96.000 m2 corresponen a sòl edificable per a habitatges i locals. Si es té en compte que el sostre edificable màxim per a habitatges és de 41.000 m2, l'ocupació màxima del sòl construït per a habitatges és només d'un màxim possible del 30% del sòl total. Si a més tenim en compte la naturalesa edificatòria (planta baixa mes 2 plantes pis) de la zona, en un cas normal els edificis residencials ocuparien un sòl de només 14.000 m2, és a dir poc més del 10% de la superfície total del polígon.
En resum, l'edificació residencial ocuparà entre un 10% i un 30% de la superfície total del polígon: molt menys de la meitat d'alló que permet la Llei i per suposat molt menys d'alló que significaria un nucli poblacional compacte.
I en un altre front demanen, reclamen, que en altres zones programades del nucli, aquest detall es dugui a efecte mitjançant una figura de planejament derivat. En concret, es demana per a la PMU-1, en quina fitxa ja s'especifiquen les superfícies de cada sistema (d'un total de 68.000 m2, 37.400 m2 de sostre màxim per a habitatges -uns 10.000 m2 de sòl construït- i uns mínims de 10.200 m2 per a vials i aparcament, 7.500 m2 de zones verdes i espais lliures, i uns altres mínims de 10.200 m2 per a equipaments).
I tornem a on estàvem abans: una figura de planejament derivat no pot, per definició, suplir el planejament general del POUM.
De què derivaria un propòsit com el que es presenta? Del PGOU vigent del 1976? Impossible; aquest Pla General -desenvolupat per les NNSS-87- defineixen parts de la zona (PMU-1) com no urbanitzables, i per tant el planejament de detall que el vulgui desenvolupar penja del buit, no té cap viabilitat. La Comissió Territorial d'Urbanisme, ni cap urbanista no acceptarien aquesta possibilitat. Precissament, el POUM preveu per a aquesta zona, un cop acotada en alló bàsic, que es desenvolupi en el marc d'un Pla de Millora Urbana.
El POUM torna a ser coherent: planifica d'una vegada el conjunt del territori amb traç gruixut, i deixa per quan es posi en execució la discussió de la lletra petita. Impecable.
Cal en tot aixó teni present el punt de vista de la Comissió Teritorial d'Urbanisme, a qui el POUM s'ha de sotmetre. Una major concreció pot ser negativa per a l'aprovació administrativa del POUM; val més aconseguir ara l'aprovació de tot el planejament en el seu conjunt i després, quan toqui, actuar polígon a polígon i centrar la discussió en cada punt, dins d'un marc general acceptat.
I ara agafo les fitxes del POUM-2005, en l'estat immediat a l'intent de presentació a aprovació inicial. Ja sabeu qui estava en el Govern i per tant qui les va formular.
Les comparo amb les del nou POUM que tinc davant.
Miro per exemple la fitxa de Can Son-Quatre Camins. Diu només: Equipaments 34.502 m2, Vials 3.856 m2, Habiatge aïllat (13 habitatges) en parcel.la mitjana: 11.642 m2.
Busco detalls... No hi ha cap detall, tota una parcel.la de 34.500 m2 on l'unic detall és que és qualificada d'equipaments (on anava l'IES).
I ara no en tenen prou amb les fitxes d'aquest POUM? Si no ha estat begut l'enteniment, és que s'han empassat la memòria. Però alguns no la tenim de peix.
A la vista de tot plegat, i amb un mínim coineixement dels procediments, només em queda pensar que tot plegat és una excusa, típica de nuclimilitants, per sabotejar l'aprovació inicial del POUM. I aquesta podrà ser si es vol, una legítima prerrogativa en exercici de la llibertat democràtica, però en cap cas una argumentació enraonada. Ni responsable, ni coherent.
Es va intentar amb la taxa de guals, es va intentar amb les ordenances fiscals, es va tornar a intentar fins i tot amb el pressupost municipal, i ara, l'escac al rei es vol intentar amb el POUM: la última jugada, la definitiva; la irresponsabilitat ha trobat nous aliats.
Atesa la "moda" de disfressar de pell de xai posicions que no es volen comprometre obertament a l'opinió pública doncs posarien de manifest la veritable naturalesa del llop, aquestes reflexions potser poden ajudar a centrar alguns interrogants, i algunes respostes.
19/02/09
Sabíeu que...
L'avantpla del POUM de Sant Pere de Vilamajor, que definia ja els polígons d'actuació urbanística en la forma actual, va ser aprovat, juntament amb l'informe ambiental preliminar, pel Ple Municipal del dia 31 de juliol de 2008, amb 9 vots a favor i 2 en contra.
Votaren a favor els nou regidors de:
- CiU
- ERC
- ISP
- PSC
- PP
- C's
Votaren en contra els dos regidors de GISP.
(Veure el resum de votacions de tots els plens del 2008)
Val més sol ...
Darrerament la vida política del nostre municipi està ben viva.
Viu està, mètodes apart, el Govern municipal, que en el seu primer any sencer ha posat totes les puntes que faltaven a la rosa dels vents del nostre poble, tot i perdent pel camí la majoria absoluta.
En aquest any d'històrica crisis, el vaixell del nostre Ajuntament té doncs la brújula complerta per navegar a bon rumb, i falta farà, doncs les aigües no estan calmes.
Viva està, encara més perquè més es fa notar, l'oposició, les forces que, fora del Govern, s'han constituït en oposició.
Es tornen a trobar, tornen a anar junts: fa poc temps amb la responsabilitat del Govern, i des de fa ben poc amb l'objectiu de posar-lo contra les cordes.
Però no són iguals totes les pomes d'aquest pomer.
ERC ha fet pel què trobo, una noble oposició, ben centrada en intencions, impecable en les formes, curosa en els seus arguments, sabent estar quan s'ha d'estar. Una senyora oposició, una oposició senyora.
Diuen els francesos que les dones han de ser cuineres a la cuina, putes al llit i senyores al carrer.
I seguint la dita també hi ha una altra oposició que, a la cuina, al llit i al carrer, canvia els papers.
Són tant notables les diferències de métodes, de forma i d'arguments, que salta a la vista. Salta a la vista que en aquesta altra manera de fer oposició, la base s'ha imposat al seu cap prenent-li el seny i la paraula; una tecnocràcia nuclimilitant que exigeix participació per envaïr els espais de participació.
L'objectiu, a la llarga, pot ser el mateix, però hi ha camins, creieu-me, que val més fer sols que mal acompanyats.
18/02/09
Ja tenim tots el projectes aprovats: a treballar!
Avui s'ha aprovat el darrer projecte del Fons d'Inversió local que faltava, la pavimentació de la pujada a l’església de Sant Pere de Vilamajor (fa por aixó de "pavimentació", hi posaran asfalt, com van fer amb la plaça, malmetent-la?).Així doncs, posem-nos a treballar, que hi ha feina per fer i cal donar-ne als que amb aquestes obres han de crear ocupació (que en definitiva d'aixó es tracta).
Els projectes aprovats són, finalment, els següents:
Sant Pere de Vilamajor:
- Enllumenat públic entrada de Les Faldes, 76.688 Euros
- Pavimentació del camí de Can Tona, entre Can Derrocada i la Ctra. de Vallserena 214.833 Euros
- Reforma i ampliació dels vestuaris de la piscina de Can Ram, 190.495 Euros
- Pavimentació de les voreres en equipaments municipals i zones verdes, 150.948 Euros
- Pavimentació de la pujada a l’església, de 24.847 Euros.
Total disponible: 659.812 Euros
Sant Antoni de Vilamajor:
- Reforma i ampliació edifici municipal situat al carrer Nou, num. 6, 283.237 Euros.
- Urbanització Pl. del c/ França cantonada c/ Jaume Balmes, 98.077 Euros.
- Arranjament de voreres i supressió de barreres arquitectòniques, 104.453 Euros.
- Edifici Multifuncional del carrer de França, 286.333 Euros.
- Rehabilitació dels vestidors de la zona esportiva Can Miret, 128.945 Euros
Total disponible: 901.047 Euros
17/02/09
Recopilació d'articles sobre el POUM
L'actualitat sobre el POUM fa oportú recollir en una sola portada tots els articles publicats en aquest bloc referents al tema, escrits en diferents moments i circumstàncies. Dónen una complerta panoràmica de diferents vessants de la planificació urbanística del nostre municipi.
No cal tot de cop, però resulta força interesant llegir-los, us ho recomano. Són gairebé dos anys de "reflexions", més de 100 fulls sobre el tema:
- Febrer 2009: Un poble d'11.000 habitants
- Febrer 2009: Quadre d'habitatges de Sant Pere de Vilamajor
- Gener 2009: Sentit comú
- Gener 2009: Perquè no aniré a la reunió de la Comissió d'Urbanisme
- Desembre 2008: Cal anular ja convenis urbanístics del POUM-2005
- Novembre 2008: Esgotament del sòl urbà a Vilamajor
- Octubre 2008: No calen més normes si no es fan cumplir les que ja hi ha
- Octubre 2008: Una reflexió més sobre el POUM
- Setembre 2008: L'avantpla del POUM de Sant Pere de Vilamajor: una decepció
- Setembre 2008: Pinsos Picart: breu crònica d'un escac
- Maig 2008: Planejament urbanístic: cap on anem?
- Febrer 2008: Bitàcora per a navegants
- Febrer 2008: Malmetent el territori...
- Febrer 2008: Urgent: es compra sòl agrari a 5.000 ptes/m2
- Febrer 2008: Reconstrucció del comerç a Sant Pere de Vilamajor (i III): la proposta
- Gener 2008: "Càlcul comercial"
- Gener 2008: Un altre grup de ciutadans organitzat ....
- Gener 2008: Reconstrucció del comerç a Vilamajor (II): el comerç de proximitat
- Gener 2008: Reconstrucció del comerç a Vilamajor (I): reequilibri quantitatiu
- Gener 2008: "Barris", a Sant Pere de Vilamajor ?
- Desembre 2007: Vertebrar Sant Pere de Vilamajor, una prioritat
- Desembre 2007: Fem-ho bé
- Octubre 2007: Arxiu fotogràfic de Can Derrocada
- Setembre 2007: Estàndars per a equipaments esportius
- Setembre 2007: Convenis urbanístics en el POUM
- Setembre 2007: El Parc Urbà de Llevant: un projecte motor per al municipi
- Juny 2007: Lectures per a la reflexió
- Juny 2007: Les deslocalitzacions d'activitats empresarials a Sant Pere de Vilamajor
- Juny 2007: Estandàrds urbanístics
- Juny 2007: Les 10 coordenades per a la revisió del POUM
- Juny 2007: I ara en volen dir "barris"
- Maig 2007: Reconstrucció i competitivitat del comerç a Sant Pere de Vilamajor
- Maig 2007: La valoració dels terrenys en la nova "Ley del Suelo"
- Maig 2007: Nous reptes per al model residencial dels municipis
- Maig 2007: El llastre del passat en la planificació urbanística
- Maig 2007: Les fotos que haguessin pogut sortir de l'àlbum
- Maig 2007: Consideracions generals respecte dels equipaments
I si voleu posar en context alguns aspectes de la població, podeu consultar les estadístiques socials d'Anàlisi Socioeconòmica de Vilamajor.
16/02/09
El què pensa el jovent de Sant Antoni de Vilamajor
Acava de sortir del forn la "Diagnosi sobre la realitat juvenil de Sant Antoni de Vilamajor".
És un ampli document elaborat de forma participativa. Interessant llegir-lo.
Qui vulgui una còpia del document, només m'ha d'escriure un correu. Si per un casual es vol conservar l'anonimat, es pot utilitzar el procediment previst a Vilamajor Opina per a enviar comentaris (veure part superior dreta del bloc).
Llàstima que el web de l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamjor no en faci ni una ressenya (d'això, apart de sobre el "sheriff", també es queixen els joves).
13/02/09
P-O-U-M Pat-étic
No és casualitat que Reflexions s'estrenés amb un primer article dedicat al POUM. Fa ja un any i mig.
Pessat, durant aquests divuit mesos he dedicat prop de 50 articles a tractar, des d'una banda o l'altre, qüestions relacionades amb l'urbanisme i model de poble.
I no és tonteria, és un qüestió estratègica per al futur del nostre municipi.
No criticaré ara el POUM, la meva batalla personal a aquestes alçades està en una altra vessant del POUM que mica en mica anireu veient. No, la meva estupefacció està en la limitada visió que s'està donant al contingut del POUM.
D'una banda, els companys de Vilamajor Opina que, començant pel debat sobre si calia fer una consulta popular, decepcionats del nostres polítics, estem centrant el debat en els propis continguts. Tot just som mitja dotzena de persones que estem per aquesta feina, feina en la què ningú té més interès que el del poble, doncs no tenim finques a requalificar ni peixos per posar al cova en aquest POUM.
Però de l'altra, amb grans escarafalls, fins i tot mediàtics, l'oposició, els grups polítics de fora del Govern, ens posen de manifest que potser en Pep no té raó quan defensa els anomenats "polítics rurals". I no és per rurals, que jo els critico, ben al contrari, aquesta condició seria en tot cas un privil.legi, un envejable privil.legi. No, no te res a veure amb això.
Té més a veure amb l'oli que encén les làmpdes d'aquesta manera de pensar. Uns llargavistes que només fan servir per poder veure l'Esglèsia. Si, senyor, això és important, que el POUM ens deixi continuar veient l'Esglèsia, La Força, la nostra identitat.
Des de on? Des de Les Faldes, des de Can Vila, des de Can Ram, des de Les Pungoles, o potser des de Vallserena? No, no, els del nucli han de poder veure La Força des de casa seva, pel retrovisor quan baixen per la BP-5109, pel parabrises quan, al vespre, tornen a pujar per la BP-5109, i quan vagin a comprar a Sant Antoni, doncs a Sant Pere poca cosa.
Aquest és el problema, el veritable problema del POUM: que es pugui veure l'esglèsia, La Força, tal i com es veu ara, des de tots el punts on es veu ara. (Veieu al respecte aquest article, i aquest altre).
Jo, molts de nosaltres, tampoc voliem veure caixes de sabates a l'entrada del poble, i, contravenint la normativa urbanistica, els mateixos que ara reivindiquen que cal veure La Força, les van deixar fer, anorreant amb un modernisme de cubículs, tan "de Barcelona" que diu ara un dels mateixos grups, la que d'altra manera podia haver estat harmonizada amb el context. Jo també volia que no es destrosés el territori construïnt palafits on no hi poden haver-hi cases, i els mateixos que ara volen veure La Força, se'n van fer un tip de deixar fer, a Can Derrocada.
Peculiar manera d'entendre l'urbanisme, peculiar l'oli que encèn aquestes làmpades. El que tapa la vista de La Força és la poca llum que fa.
Que els signes d'identitat del nostre poble són bàsics per a moltes coses, no ho discutiré, i La Força un dels primers. Però, potser cal configurar altres símbols identitaris, patrimonials, potser caldria no destrossar els que, repartits, i de naturals, tenim escampats per a tot el municipi, i que ningú sembla respectar. Tenim dues terceres parts del municipi en Parc natural, i vivim d'esquenes al Parc.
Poc oli deuen portar les làmpades dels que fan, de la planificació urbanística, la conservació d'una postal, una postal que ja van deixar malmetre quan el mal gust, i la poca llum, van deixar construir aquell edifici al peu de La Força, prop de La Rectoria.
Per cert, no serà l'oli de la mateixa làmpada que van il.luminar l'aprovació, amb Premio Nacional de Turismo inclòs, 600 torretes al Refugis? O l'oli amb que es van fregir i trinxar les valls de Can Derrocada o els vessants de Vallserena? No seran les mateixes làmpades que, il.luminades, fa més de 20 anys van concebir Sant Pere de Vilamajor com un poble de 10.000 habitants, doncs el POUM és simplement un hereu d'aquesta magnífica visió?
Jo també volia un poble coquetó, amb quatre botiguetes per anar amb bici, i unes urbanitzacions, lluny del nucli, que no facin nossa, però que ens donessin riquesa. Però és que, al cap i a la fi, no ens enganyem, l'emblema, el pòrtic de l'entrada del nostre poble és la Puntiblond. Quan es va deixar fer (i gràcies perquè ha estant donant progrés a molts ciutadans del municipi), és que quedava ben enquadrada amb el perfil de La Força?
Si em deixen triar, prefereixo veure unes quantes cases, que no em taparan la vista a La Força, que la Puntiblond. Prefereixo veure dues hectàres d'espai lliure endreçat i unes quantes cases (les que siguin) que un descampat i la Puntiblond.
(Amb tot el respecte per a l'empresa, que vers ella no hi ha, en absolut cap crítica ni culpabilitat).
Ben mirat, potser els preocupa que el nucli ja no sigui el centre del seu món, i tot el què significa crear altres àrees de nova centralitat ha de ser proscrit, no ho sé.
Poca llum ens donen en tot cas aquestes làmpades sobre la planificació del nostre malmés territori. Si aquesta és tota la llum que ens podien donar, jo preferixo la meva bombeta (de baix consum).
Tots cap "el nucli" i el últim a entrar que tanqui la porta!
11/02/09
Més projectes del Fons d'Inversió aprovats avui
Es tracta de:Sant Antoni de Vilamajor:
Rehabilitació dels vestidors de la zona esportiva Can Miret, 128.944,94 Euros
Sant Pere de Vilamajor:
Reforma i ampliació dels vestuaris de la piscina de Can Ram, 190.495,20 Euros
Pavimentació de les voreres en equipaments municipals i zones verdes, 150.948,41 Euros
Així, doncs, conjuntant tots els projectes aprovats, resulta:
Sant Pere de Vilamajor:
- Enllumenat públic entrada de Les Faldes, 76.688 Euros
- Pavimentació del camí de Can Tona, entre Can Derrocada i la Ctra. de Vallserena 214.833 Euros
- Reforma i ampliació dels vestuaris de la piscina de Can Ram, 190.495 Euros
- Pavimentació de les voreres en equipaments municipals i zones verdes, 150.948 Euros
Total disponible: 659.812 Euros
Resta per aprovar el darrer projecte: Pavimentació de la pujada a l’església, de 24.847,20 Euros.
Sant Antoni de Vilamajor:
- Reforma i ampliació edifici municipal situat al carrer Nou, num. 6, 283.237 Euros.
- Urbanització Pl. del c/ França cantonada c/ Jaume Balmes, 98.077 Euros.
- Arranjament de voreres i supressió de barreres arquitectòniques, 104.453 Euros.
- Edifici Multifuncional del carrer de França, 286.333 Euros.
- Rehabilitació dels vestidors de la zona esportiva Can Miret, 128.945 Euros
Total disponible: 901.047 Euros.
Per tant, Sant Antoni ja té aprovats tots els seus projectes.
Destrucció de llocs de treball: Vilamajor resisteix
Al llarg de 2008, la destrucció de llocs de treball a Vilamajor ha resistit, de moment, a l'embestida de la crisi. S'han perdut "només" 88 llocs de treball localitzats als dos municipis, 21 a Sant Pere i 67 a Sant Antoni, dades que signifiquen una pèrdua conjunta de tant sols un 3,4% dels llocs existents a finals de 2007 (5,1% a Sant Antoni i 1,4% a Sant Pere).
En tots dos casos, són els autònoms els que estan resistint (com poden) millor la crisi, malgrat que han dismunuït respecte els màxims històrics de mitjans del 2008 (que va ser de 603 autònoms a Sant Antoni i 470 a Sant Pere) a finals del 2008 eren 587 i 459, respectivament, fet que significa un augment en termes interanuals de 17 a Sant Pere i de 4 autònoms més a Sant Antoni.
Els assalariats han disminuït proporcionalment més, reduïnt-se en un any de 38 a Sant Pere i de 71 a Sant Antoni.
Amb una lleugera diferència de 20 llocs de treball més, Sant Pere continua guanyant Sant Antoni en llocs de treball totals, fita històrica que es va assolir al segon trimestre del 2008.
Els assalariats han disminuït proporcionalment més, reduïnt-se en un any de 38 a Sant Pere i de 71 a Sant Antoni.
Amb una lleugera diferència de 20 llocs de treball més, Sant Pere continua guanyant Sant Antoni en llocs de treball totals, fita històrica que es va assolir al segon trimestre del 2008.
Podeu consultar l'anàlisi de totes les dades, en perspectiva, a Anàlisi Socioeconòmica de Vilamajor
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
