Darreres entrades:

29/9/14

No interessa ningú


Per primera vegada, un Decret d'Alcaldia ha estat publicat amb el "vist-i-plau" de l'Alcalde.

Cóm es pot entendre que qui decreta només faci un "vist-i-plau" a allò que decreta? Si només, ho veu i plau, qui decreta a l'ombra?

Sent gros, però, la qüestió és que es vist-i-plau que, per primera vegada en la memòria del nostre poble, un ple extraordinari del nostre municipi ha hagut d'estar suspés perquè no hi assistiran els regidors suficients per formar el quorum. Ni els de govern.

La culpa no es pot imputar a la manca de substanciossos emoluments que no tenen els regidors com dietes d'assistència que si tenen els regidors de Sant Antoni. La culpa, negre, és que ja no interessa ningú la trista política municipal.

Al maig, els què ara no tenen cap interès per les qüestions del municipi ompliran boca i webs amb unes propostes buides com buida està l'orientació del nostre municipi.

No hi ha projecte; deixar passar el temps és la única política evidenciada. Com evident és la buidor del Consell de Poble analitzant vejanades que no duen enlloc.

No tenim remei...

1/9/14

Sobre la retirada de "La Clau de Vilamajor" a l'ex-president Pujol


L'any 1994 l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor va concedir la distinció de "La Clau de Vilamajor" al llavors encara President de la Generalitat, en Jordi Pujol.

No se li coneixen mèrits personals en favor del municipi, més enllà d'haver-lo visitat en alguna inauguració i signar els Decrets de concessió d'algunes subvencions a favor del municipi, per raó del seu càrrec.

Comparteix aquesta alta distinció municipal amb en Chistian Valtaud, Alcalde de Genté (2008), població amb la què estem agermanants, i en José Pérez del Rio, oficial de la Marina Mercant (2004), resident al municipi.

Com a destinataris de La Clau, aquestes persones tenen també la Insígnia d'Argent de Vilamajor.

En Jordi Pujol ja no és des de fa unes setmanes, Molt Honorable. Entre d'altres deshonors, ha tornat la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona. 

Hauria de retornar pel mateix conegut motiu La Clau de Vilamajor?

Si mirem el Reglament d'Honors i Distincions de Sant Pere de Vilamajor, La Clau de Vilamajor s'atorga a persones, entitats o corporacions per a premiar mèrits extraordinars de prestar serveis al poble o dispensar honor a aquest.

He estat sovint crític amb l'atorgament de les darreres distincions municipals en recaure en persones que entent que, tot i destacades en les seves trajectòries personals o professionals i amb alguna vinculació amb el nostre municipi, no han dispensat honor al nostre poble ni prestat serveis en un context de mèrit extraordinari. En definitiva, persones poc reconegudes com a vilamajorencs destacats per la població en general. (Deixo de banda la darrera distinció atorgada, la Insígnia de Bronze, ben merescuda per en Salvador Vidal).
Tampoc en el cas d'en Jordi Pujol, per notória que sigui la persona, li veig res que la faci mereixedora d'una tant alta distinció del nostre municipi, i, en conseqüència, entenc que no se la mereixia ni quan se li va concedir.

Per tant, si ara es decidís, com ha fet la ciutat cap i casal de Catalunya, revocar-li la concessió de La Clau a l'ex-president Pujol (ja no honorable), en aplicació de l'article 12.3 del Reglament (per incòrrer en faltes que aconsellin aquesta mesura) procediment que només pot instar l'Alcalde, serviria, al meu entendre, per aprofitar l'ocasió de recuperar una mica del desprestigi que han perdut les distincions del nostre poble amb la major part dels darrers nomenaments.

En qualsevol cas, es donarà aquest pas?

24/7/14

Balances fiscals. Primera conclussió: aportacions de Catalunya infravalorades; aportacions de Madrid sobrevalorades

En una primera anàlisi, que no permenoritzaré, les aportacions fiscals dels diferents territoris en les estranyes balances fiscals presentades pel govern espanyol, pel que fa a les aportacions de Catalunya, semblen infravalorades.

Tot ve de que l'Angel de la Torre homogenitza les aportacions reals en termes d'equilibri entre totes les CCAA (dit molt simplificadament).

No utilitza doncs les estimacions reals de recaptació ajustades a la realitat de cada partida d'ingressos, com si es fa, utilitzant les millors tècniques, en el Sistema de Finançament de les CCAA, és a dir, en el repartiment que fa l'Estat dels ingressos tributaris estimats pels diferents consums a les CCAA de règim comú (totes mens el País Basc, Navarra i Ceuta i Melilla).

Es disposen de dades reals de 2011, que trobareu aquí i aqui.

Agafant les dades d'en De la Torre i comparant-les amb l'estimació real realitzada per Hisenda i l'INE corresponents a 2011, surten, fent els corresponents càlculs de proporcions i agafant com a base els ingressos totals que s'exposen en l'estudi d'en De la Torre, els següents resultats:

- Ingressos tributaris imputats a Catalunya en la balança fiscal: 34.103,367 milions d'€.
- Ingressos tributaris segons els ratios d'estimació del Ministeri (*): 34.823,350 milions €.

- Ingressos tributaris imputats a Madrid en la balança fiscal: 34.937,545 milions d'€.
- Ingressos tributaris segons els ratios d'estimació del Ministeri (*): 33.965,788 milions €.

És a dir: 

- Infravaloració de les aportacions de Catalunya: -719,983 milions €.
- Sobrevaloració de les aportacions de Madrid: 971,757 milions €.

Només per aquesta partida, ben objectiva, el saldo del déficit fiscal seria:

- Catalunya: déficit de 9.175 milions €.
- Madrid: déficit de 15.571 milions €.

És a dir, s'escurcen les distàncies en 1.692 milions €.

Si a tot això li afegim la forma poc rigorosa en què s'han repartit la major part de les despeses, i bona part de la resta d'ingressos, l'assumpte és tant clar com ens pensavem, però amb un afegit: com que la variable clau per repartir despeses ha estat la població de cada territori, i com que Catalunya te més població que Madrid, les balances fiscals de Rajoy sobrevaloren les despeses reals de la resta de territoris que no seiguin Madrid, perjudicant interessadament a Catalunya respecte Madrid:

 - A Madrid se li imputa només el 13,2% de les despeses totals (53.983 milions €).
-  A Catalunya se li imputa el 16,1% de la despesa total (65.767 milions €).

No mereix la pena fer més anàlisis, com a Economista ja en tinc prou. Val a dir però que l'estudi del De la Fuente és extraordinàriament permenoritzat; impecable a tots els efectes tècnics i metodològics... que no siguin les hipòtesis de repartiment fetes sobre cadascuna de les despeses i els ingressos.

23/7/14

Nota d'urgència sobre les "balances fiscals" de Rajoy


S'acaben de publicar els resultats de les "balances fiscals" dels "experts" de Rajoy:


Segons aquesta nova metodologia polititzada, Catalunya tindria, al 2011, un dèficit fiscal de 8.455 milions d'Euros, molt inferior al publicat per la Generalitat fa uns mesos.

En efecte, segons els analistes del Departament d'Economia de la Generalitat, el dèficit fiscal de Catalunya, aplicant el métode del Flux Monetari, va ser al 2011 de 15.006 milions d'Euros.

La "nova" metodologia política del PP te moltes diferències amb la mundialment acceptada en l'àmbit econòmic, però potser la més fonamental és que reparteix el déficit de l'estat entre les CCAA i nacions d'Espanya en base a la seva població relativa.
D'aquesta manera, la "nova" metodologia imputa a Catalunya entre 7.055 i 7.186 milions d'Euros del dèficit de l'Estat.

Sense tenir en compte aquest "ajust" que no forma part de la metologia ortodoxa, el déficit fiscal de Catalunya estaria, utilitzant els mateixos resultats que l'Àngel de La Fuente, entre els 15.510 i 15.641 milions d'Euros, és a dir encara superior al calculat per la Generalitat per al mateix any, que és de 15.006 milions d'Euros.

En definitiva, les noves dades publicades avui confirmen la dimensió del déficit fiscal de Catalunya.

Properament analitzarem amb deteniment les dades utilitzades en aquesta "nova" metodologia i tindrem ocasió de comentar-les.

26/6/14

Malestar, malsentir,...


Com modest veterà des de fa més de 7 anys d'escriure i escoltar des d'aquesta finestreta del nostre poble, d'un temps ençà escolto veus crítiques en relació amb la política de personal de l'actual (i abans) govern municipal.

Haig de confesar que no estic al dia d'aquests safreigs i què per tant sóc incapaç de jutjar si tenen o no raó els que critiquen. No puc tampoc contrastar si són opinions marginals o responen a un sentir callat de més abast.

Per tot plegat, amics lectors, us demano que em (ens) feu cinc cèntims, amb pèls i senyals, del què ignoro en relació amb aquest tema. Potser així treurem l'entrellat i podrem fixar la nostra pròpia opinió gràcies als vostres arguments, tant d'una part com d'altra.

Espero els vostres apreciats comentaris.

28/5/14

Les eleccions europees a Vilamajor

Els resultats de les passades eleccions al parlament europeu a Vilamajor no ha donat resultats gaire dispars en els nostres municipis de Vilamajor.

Aplicant les regles que corresponen a les eleccions municipals, els resultats no sorprenen. Aqui els teniu:


Evidentment. aquests resultats obvien partits i agrupacions de caire local que tant fonamentals són en el teixit polític dels nostres pobles i per tant s'han d'agafar només com un experiment matemàtic... Però potser marquen tendències.

Més del 76% dels votants de Sant Antoni han donat el seu vot a partits o coalicions favorables al Dret a Decidir. A Sant Pere el percentage ha superat el 71%. Molt superior en tots dos casos al conjunt de Catalunya.

Si ERC tingués veritables líders als nostres municipis, faria realitat el tast de les europees a les properes municipals, però tenim el què tenim, potser bons gestors però en cap cas líders.

P.S.: amb això dono per contestat el repte d'un comentarista del blog.

27/5/14

Què hagués passat si fossin eleccions al Congrés de Diputats espanyol?


El diari El País publica un interssant article agafant les dades de les passades Eleccions al Parlament Europeu i, aplicant la distribució de Diputats per circumscripcions electorals i la Llei D'Hont que s'apliquen en les eleccions paralamentàries espanyoles, estimar què hagués passat si s'haguessin, amb els mateixos resultats votat eleccions parlamentàries.

Els resultats són espectaculars, us deixo les dades sens emés comentaris:


Prop de 90 Diputats al Congrés estarien a favor del Dret a Decidir, contra els menys 40 actuals ... La democràcia reviuria!

Pel que fa a Catalunya, el PP de la Camacho perdria 7 diputats (de 11 a 4), el PSOE català en perdria 8 (de 14 a 6), PODEMOS passaria a obtenir 2 escons de Catalunya, i C's aconseguiria, amb els vots de Catalunya, posar dos representants al Congrés.

ERC seria la força política amb més creixement, passant dels actuals 3 representants a Madrid fins a 15, comptant els vots dels catalans. Ciu aguantaria el tipus i quedaria com a segona força, amb 14 diputats a Madrid.

Tot plegat és un anunci: si per una mala cosa no poden Fer Via pel nostre compte, com a Nació, quelcom està canviant a Espanya.

P.S.: pèrquè no tinc temps, però m'agradaria molt fer el mateix pel que fa a les eleccions al Parlament de Ctalunya. Potser algun cap de setmana...

29/4/14

El Govern del PP porta més de dos anys gastant el 35% més del què s'ingressa


Al loro, que no nos engañen..! Amb tanta xifra de dèficit públic s'amaga la realitat: des de què el PP va entrar al Govern de l'Estat, no ha reduït ni un cèntim el dèficit.

L'afirmació es veu clara quan es comparen els ingressos i les despeses de l'Estat en els darrers dotze mesos (no pas des de gener de cada any com comúnment es fa servir) i en imports monetaris (no en % sobre el PIB, que no entenem res). Els resultats són aquests:

Evolució dels ingressos, despeses i dèficit de l'Estat. Desembre 2011-març 2014 (milions d'Euros). (Darrers 12 mesos)

Després dels últims atracaments a mà armada de l'IVA quins efectes es perden a finals de 2012, el déficit anual corrent s'ha mantingut pràcticament inalterable al voltant dels 45.000 milions d'Euros.

Si ho mirem amb més perspectiva, veiem cóm el PP va tant panxo gastant, sense remei, un 35% més del què ingressa: tot el què diu que -no- retalla, només serveix per pagar els creixents interessos del deute (que ja es mengen el 22% del ingressos de l'Estat).


Evolució de la ratio Despeses / Ingressos de l'Estat. Desembre 2007-març 2014. (Darrers 12 mesos)
 (Observeu com l'animal d'en Zapatero al 2009 es va gastar inútilment quasi el doble de què va ingressar).

No entenc cóm no hi ha més gent que no ho veu, i periodistes que no ho publiquen...

10/4/14

Els serveis essencials i prioritaris dels nostres Regidors

El Ple de l'Ajuntament del 27 de febrer va aprovar la declaració dels anomenats Serveis Públics Essencials i Prioritaris de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, publicats al BOPB d'ahir 9 d'abril.

L'objectiu d'aquesta disposició té tres vessants:
  1. Blindar un catàleg de serveis a la vista de les reformes que vol imposar l'Estat espanyol a l'administració local.
  2. Reflectir les prioritats de l'Administració del municipi, amb una "Carta de Serveis" adequada a la instància municipal i a les àrees fonamentals.
  3. Instaurar una veritable reforma laboral, doncs només es podrà contractar personal laboral temporal i funcionaris interins en les àrees declarades essencials i prioritàries.
A la vista d'aquesta transcendent disposició del Ple, convé revisar el cartipàs municipal actual, que queda més o menys així (cliqueu sobre la imatge per veure-la més gran):


Cal fer constar que els Serveis Prioritaris s'assignen als respectius Regidors tot i sent conscient de què en la seva totalitat són prestats pels empleats municipals.

Com es pot observar, algunes de les tasques desenvolupades actualment pels nostres Regidors queden buides de contingut, al no definir-se com a serveis essencials ni prioritaris tasques com ara Cultura, Joventut i Esports, Transports, Participació Ciutadana, Promoció Econòmica i Turisme, i deixant Educació restringida a l'Escola Bressol, i Sanitat a tasques de policia sanitària.

En definitiva, si els nostres Regidors s'haguessin de cenyir al què el Ple municipal ha decretat, sobren ben be tres regidors, o alternativament repartir-se les competències essencials i prioritàries entre tots ells (trobant a mancar en aquest sentit un Regidor exclussivament dedicat a la gestió interna de l'Ajuntament).

També em venen a la memòria algun llocs de treball d'empleats municipals dedicats actualment a tasques no essencials ni prioritàries.

Sia com sia, sent conseqüents, cal modernitzar el Cartipàs per tal de centrar-lo en els Serveis Essencials i Prioritaris, amb àmbits més lligats a la creació de valor que no pas a l'obsolet organigrama funcional que hem tingut fins ara.

La importància de l'organigrama no és gens menystenible, doncs l'èxit de la funció municipal també rau en una orientació integradora dels objectius lligats a cada conjunt de serveis essencials i prioritàris, i a la transversalitat de molts d'aquests serveis que, per a la bona gestió requereix formar estructures horitzontals en base a Comités o figures semblants.

En definitiva, el nou Catàleg de Serveis essencials i Prioritàris hauria de servir per superar d'una vegada l'organització Fayolana de principis del segle passat i què a la Universitat expliquem ja com una anècdota inadequada per als temps actuals.

Sigui dit tot l'anterior, trobant a mancar alguns serveis que també considero essencials i prioritaris, i disculpant la pormenorització dels Serveis Prioritaris doncs el seu objectiu és restringir la contractació laboral o les places de funcionaris als àmbits que es defineixen, i no a altres.

7/4/14

L'expol.li no s'atura... Fem Via!


La balança tributària de la Generalitat amb l'Estat espanyol. 2010-2013




La balança tributària de la Generalitat amb l'Estat espanyol. Febrer 2013-Febrer 2014


Dades en milions d'Euros. Elaboració pròpia amb dades dels Informes mensuals de recaptació tributària (Ministerio de Hacienda) i Execució dels pressupostos de la Generalitat (Departament d'Economia i Finances).