Balanç de presumptes coalicions a 31 de maig. Estratègies per a la segona fase

Ens acostem a l'equador del periode post-electoral. L'11 de juny es constituiran els Plens municipals per a elegir el govern del municipi.

Les principals forces polítiques tot just han encetat el segon asalt dels acostaments i allunyaments per fer coalicions de cara a la elecció d'aquest govern. Bàsicament hi ha només tres alternatives que ja es coneixen, més una quarta que de moment no convé desvetllar.

Com tenim el pati?

El pati està realment mogut, doncs els diferents grups volen esperar a què s'esgoti la segona fase i esperar a la tercera per revelar les seves veritables posicions i rematar les jugades.

El GISP compta amb la baça d'en Miquel indispensable per a saltar cap a una eventual majoria.

ERC, de voler pactar amb el GISP (el més calent és a l'aigüera) també competirà per fer-se seu a en Miquel, i així presentar-se -eventualment- davant el GISP amb més força.

Si en Miquel Pèrez es despengés d'acords de govern amb GISP i ERC, aquestes dues forces quedarien en minoria i a mercés del PSC de pretendre formar govern. Afeblits seria poc prudent.

En aquest flanc de la segona etapa de negociacions hom podria pensar que CiU hauria de guanyar-se per a ell l'adhesió del PSC, i així deixar els altres dos contendents sense folra ni manilles (dit altrament, amb un pam de nas). Però si hom pensa una mica més veurà que aixó ha d'esperar a la tercera i definitiva etapa de negociacions. Ara no toca.

A mida que el temps avança, les dues forces que lideren l'acostament a altres grups -CiU i GISP- han de fer més concessions, sovint en buit, en no conèixer les veritables intencions de l'interlocutor ni el què sap de l'altre, ni el què sap que l'altre sap. Les negociacions són així, i negociar és un dels fonaments de la democràcia (les dictadures no han de negociar; imposen i ja està).

ERC cada cop es creu més la clau, el fiel de la balança que pot desequilibrar cap un o altre sentit el govern del municipi. L'equidistància entre la pubertat d'uns i l'antipatia als altres el posa però en una posició perillosa: molts dels seus votants i els dissidents nuclimilitants d'en Llesuy no volen saber res del CiU d'en Llesuy i l'altre meitat no volen res amb el de can Bosch.
En canvi des dels de CiU no es veu gens malament compartir Govern (que no pas alcaldia) amb ERC-RCat (la visió d'uns i altres és doncs asimétrica), preferible a una indesitjada aliança amb el GISP tal com s'ha destapat aquest grup.

És en aquest punt doncs, des de dins de la negociació, apareix un altre flanc d'equilibri: En Joan García i en Carles, és a dir, RCat. Un altre fiel de balança posat en el cor de la negociació, i quina posició és determinant per decantar-se cap GISP o cap CiU, o per esperar el Tsunami.

ERC faria molt malament, però, de renunciar a l'alcaldia a favor de GISP, d'aliar-se, si li ho negués a CiU. Per això sóna cada dia amb més força la véu que només veu com a solució compartir l'Alcaldia.
Sota aquesta hipòtesi l'aliança GISP-ERC resultaria més fàcil (de comptar, clar està, amb en Miquel).

No obstant, aixó de compartir alcaldia, dos anys tu i dos anys jo és molt negatiu per a qualsevol govern, i també per al del nostre municipi en els moments en què ens trobem. Si s'opta per aquesta solució no s'estarà pensant en el poble, sinò simplement en ocupar el poder. ERC no va acudir a les urnes pretenent racionalment tenir l'Alcaldia, i ara semblaria d'aprofitat posar-hi aquest preu com part de les negociacions, ni que sigui per fer un farol. Sent escrupulóssament assembleari, és hora de què el grup d'ERC reuneixi les seves bases per consultar.

ERC és un partit corredor de fons i ha de pensar també com el deixaria l'aliança amb un o altre de cara a poder continuar existint en la legislatura de sortida de la crisi (que no és aquesta). Compartir Alcaldia amb el GISP (Bosque inclós) quedant-se ambdós supervisats per en Miquel no seria un bon reclam de confiança.

L'anar per totes ha fet perdre però a GISP una oportunitat que sens dubte hagués enriquit la tasca de govern de CiU. Però la roda i pactes que ara són inconvenients els ha acabat rodant-lis per sobre.

Llàstima que ISP s'hagi despenjat del tauler d'escacs. O no?

Posats a tenir Pla B, sens dubte qui ho té millor és en Llesuy.

Dijous, actualització de les dades del tauler, doncs s'acabarà la segona fase.

Deixem que avancin les negociacions i es vagin destapant les veritables postures d'uns i altres. Apassionant.