Campanes electorals: de poble

Coses de la democràcia, per governar la cosa pública, que a Sant Pere es tradueix en administrar un pressupost de 6 milions d'Euros, hom s'ha de sotmetre a la volntat del poble, poble que vol dir gent, gent que vol dir persones, persones que vol dir veïns.

No sé si serà "l'eròtica del poder" però em moc cada dia amb empresaris i directius que getionen moltes vegades més el pressupost del nostre municipi, i no els veig tant emmoïnats. Ells si que s'enfronten a veritables problemes cada dia, mirant de pagar les nòmines i als bancs, a vegades traient de la seva butxaca. Ells si que es mereixen, juntament amb centenars de mil.lers empresaris de PIME, la nostra atenció.

Aixó de la cosa pública contamina, contamina perquè en definitiva és l'únic espai on la gent, el poble, rep coses que es pensa que són de franc. I hom acaba barallant-se per una biblioteca, per un local social o per un pas de vianants: de franc, "que me den".

I hi ha qui prometent pensa que el poble els donarà el lideratge que d'altre manera no aconseguirien.

Diumenge el poble té la paraula arreu d'Espanya. El poble és sobirà, però sovint incomprensible: cóm es pot votar a corruptes llevantins o balears i quedar-se tant panxo? Coses de la democràcia, coses de la sociologia, quan un nouvingut empadronat que no parla la nostra llengua té un vot que val tant com el d'hereus de nissagues que jacen als cementiris.

Més aprop, al nostre poble, 3.000 ciutadans decidiran diumenge qui ha d'administrar els 6 milions d'euros de la cosa comú, i a ser possible que ens costi menys, que em donin més pel mateix.

Per qüestions administratives us dic que no votaré a Sant Pere de Vilamajor, i per això ningú pot subhastar-se el meu humil vot. Aquest poble té un problema (per dir-ne només un) que consisteix en què no sap construïr-se sense alhora destruïr-se. Massa faccions socials que aspiren a ocupar el poder de decisió. Decisió sobre què?

• Ningú ha parlat de com solucionar la greu situació d'un comerç que ocupa el penúltim lloc de tot Catalunya.
• Ningú ha parlat de què som el 8è municipi de Catalunya en proporció d'insostenibles cases unifamiliars construïdes.
• Ningú ha parlat de què sóm el 5è municipi de Catalunya amb el nucli principal més petit, amb tot el què aixó significa.
• Ningú ha parlat de què només tenim 300 i escaig joves d'entre 20 i 29 anys.
• Ningú ha parlat de què tenim cada família 20 metres de vorera i que paguem com si en tingessim 1 metre.
• Ningú ha parlat dels 350.000 euros que ens costen les escoles, a nosaltres que no tenim fills en edat escolar.
• Ningú ha parlat dels reiterats incompliments de la normativa urbanística que malmeten l'estètica del nostre poble.
• Ningú ha parlat de cóm aprofitar el Parc del Montseny en benifici del progrès del nostre municipi.
• Ningú ha parlat del tema tabú de mancomunar o com menys acordar moltes coses amb Sant Antoni. Cap (perdò, tots menys un) ha parlat amb els candidats de Sant Antoni de cara a aquestes eleccions.
• Ningú ha parlat de què cal pujar els impostos i les taxes, ja que volem viure com els de Matadepera, en casetes unifamiliars de 800 m2 de parcel.la, enveja dels urbans que paguen molt menys per un piset de 110 m2.
• Ningú ha parlat de com aconseguirà influència en els centres de decisió dels què veritablement depenem, que no són altres que la Diputació i la Generalitat.
• Ningú ha parlat de Txernòbil.
• ....

En comptes d'això, només sento de fer camps de gespa artificial, de fer consultes populars per a qualsevol cosa, de fer auditories al què ja no hi sigui, ... Ens hem begut l'enteniment.

Cada govern no només ha de netejar els carrers, sinò que ha d'aportar un pas de progrés al nostre poble, i tot el progrés que veig en els nostres candidats, llevat de comptades excepcions, és l'immediatesa, el "fast food" que són dos dies.

Si hem vingut a viure a aquest poble, ha estat esperant que fos la millor elecció, i vist el vist, depén de qui guanyi les eleccions, ens haurem equivocat.

Hi ha hagut dos menes de governs, els què han governat per les seves parròquies i els què ho han fet malgrat les seves parròquies. Lamentablement, la gran majoria dels votants no coneixen Sant Pere de Vilamajor més enllà dels darrers 10 anys. I són els que més criden, no en va són els més. En tenen dret.

Amb tot plegat, tindrem un polisportiu, però continuarem sent quiero-y-no-puedo, perdent pistonades de progrés en els ordres veritablement importants.

Jo vull un poble diferent i per això, jo que no puc votar, tinc molt clar a qui votaria. I com després de les eleccions caldrà pactar entre els què els ha tocat la loteria, cal exigir-lis sacrificis: el poble s'ho mereix. Aqui veurem qui de debó s'estima el poble, o ens ha enganyat, i només continua estimant-se a si mateix; qui vol servir al seu poble, o vol servir-se'n.