(Una) Anàlisi dels resultats de les eleccions a Sant Pere de Vilamajor

Els resultats de les eleccions (deixant de banda l'ambient general al país i a Espanya) venen marcats en la visió local de manera determinant per la concorrència de la meitat de les formacions que s'han presentat, en coalició amb altres formacions o antics representants de formacions:

ERC es presenta al costat d'un recent format RCat, liderat per en Joan García. Sens dubte, aquesta incorporació, apart de les persones i del bagatge que incorporen, reforçava ERC envers la Catalunya nacional, ajuntant les sigles d'aquest pedigrí. RCat no podia per menys que restar alguns vots a ERC però juntant-se es neutralitzava aquest efecte. ERC de la seva banda, més per la conjuntura general desfavorable que per la realitat al nostre municipi, havia de minvar en aquestes eleccions. Juntant-se tots dos com mínim es mantenien units els vots d'aquest espai polític. Però difícilment podien afegir nous vots que compensessin la davallada d'ERC per si sola.

ISP de la seva banda, s'ha presentat amb ICV, una experiència nascuda precipitadament al 2007 però que va significar -malgrat els seus minsos resultats- la creació d'un nou espai polític que no existia a Sant Pere de Vilamajor. La neutralitat de ISP pel que fa a les marques polítiques a l'ús, i la coincidència d'ambdues formacions en la política participativa i transparent, a més d'una visió d'esquerres i nacionalista, entre d'altres coses, els fa coincidir en molts punts, com així ha estat amb l'ideari conjunt traspassat a la realitat de Sant Pere de Vilamajor.
ICV no podia per menys que afegir vots a ISP, en complementar-se. No obstant, ICV hagués pogut pujar dels 83 vots aconseguits al 2007 si no hagués prematurament perdut el seu propi protagonisme, doncs, apart del pacte de coalició, no hem pogut sentir diferenciades les propostes d'aquesta agrupació. ISP estva predestinat a perdre enfront un ERC reforçat per no perdre i a un GISP revolucionari i carismàtic.

La coincidència quasi total en les trajectòries de ISP i ERC en l'oposició també feia que aquests dues formacions competissin per al mateix espai ciutadà, cadascú amb les seves derivacions territorials específiques.

Pel que fa a l'anàlisi del GISP, cal destacar que la sorpressa del 2007 s'ha renovat amb molt bones vibracions en aquestes eleccions del 2011, optant ja clarament al Govern, magníficament liderat per en Joan Bosch.

Vista la campanya, no podia fer sinò augmentar els 279 vots aconseguits feia quatre anys. I així ha sigut, clarament, més quan hàbilment va ampliar el seu radi d'influència a la perifèria, sobre tot a Faldes.

Ara bé, la incorporació d'en José Luis Bosque, i més en el número 3 de la llista ha significat una distorsió de difícil anàlisi. En José Luis ha sabut en els darrers anys captar, sia amb una o altre sigla, més d'un centenar de vots, i a més ha tingut funcions de govern on se l'ha pogut veure en acció real. En formar part de les llistes del GISP havia d'aportar vots per ell mateix, com ja ho havia demostrat. Possiblement no un centenar, però com mínim la meitat del seu electorat més fidel, que el té.

Els resultats pel que fa a aquestes dues coalicions han estat (ara és fàcil fer anàlisi) comprensibles:

• ERC hagués perdut vots de no ser per RCat. En conjunt ha guanyat 43 vots, molts menys dels què RCaT, sobretot en Joan García i la seva gent, han aportat a la coalició, que probablement hagin estat de l'ordre del centenar. És possible doncs que ERC hagi perdut una cinquantena dels vots aconseguits al 2007.
  
• ICV ha aportat vots a ISP probablement una cinquantena de vots (que haguessin hagut de ser naturalment més), però en conjunt la coalició n'ha perdut 26. Això significa que ISP possiblement, descomptant l'efecte coalició, hagi perdut entre 70 i 100 vots, i en conjunt han perdut un regidor, fet que el posaria, descomptant l'efecte ICV, com el gran perdedor de les eleccions.
  
• Curiós destacar que tant ISP com ERC s'han quedat exactament a 16 vots totes dues per poder optar al darrer regidor anotat, que se l'ha endut CiU amb 128 vots.
• GISP ha guanyat 118 vots més, que en termes relatius el posen en l'opció que més ha pujat en aquesta contesa electoral. Ara bé, s'han de repartir amb els aportats pel propi Bosque, de manera que, sense treure ni un gram del mèrit d'en Joan Bosch en la seva estratègia electoral, molt ben pensada, l'increment real del GISP descomptant l'efecte Bosque ha estat possiblement d'uns 60-70 votants més.

El conjunt dels grups que s'han presentat en coalició han obtingut en total 963 vots, 26 més dels obtinguts a les passades eleccions, i en total un 56,2%, quan al 2007 havíen obtingut un 58,4% del total.

Què hagués passat si en Joan García, ICV i en José Luis Bosque s'haguessin presentat en llistes separades de les coalicions? No ho sabrem mai, però les deduccions de les anàlisis anteriors, que fan en total 200-220 vots entre els tres, no són gens agosserades, tot destacant que probablement en Joan García també hagués sortit regidor pel seu compte.

(Per cert, vaig vaticinar què, segons els meus càlculs, cada regidor costaria 130 vots. Bona nota en van prendre els diferents grups polítics. La realitat ha confirmat que cada regidor ha costat 128 vots).

Pel que fa al segon grup d'agrupacions, les que s'han presentat sense coalició i què a més ostenten sigles de marca, han estat els sempiterns CiU, PSC i PP.

Tot apuntava a què CiU havía de pujar, circumstància a la què no és alié l'ambient general favorable a CiU a tot el país. Però, apart d'altres qüestions, en les què no vull entrar ara, havia de pujar pel sol fet de què els resultats de 2007 van estar infravalorats en trobar-se ERC en la cresta de l'onada, just al contrari que en els moments actuals.

La personalitat, el carisma d'en Llesuy, ha polaritzat l'opinió pública tant en aquests quatre anys com ara en eleccions: l'ha fet guanyar vots que a més han valorat l'acció de govern, i sens dubte l'ha fet perdre potser algun vot, que s'ha fixat només en les qüestions formals (d'altra banda inconseqüents al costat de l'enorme obra de govern feta en aquests quatre anys).

L'extraordinari increment de vots de CiU, un 41% més de vots, passant dels 500, tot descomptant l'efecte CiU arreu del país (aprofitat amb la presència de l'Oriol Pujol a Can Vila donant suport a la llista) porta a concloure que en Llesuy i la seva gent han guanyat vots per ells mateixos, com mínim la meitat dels què s'ha pujat.

Pel que fa al PSC, la travesa pel desert començada ja fa 6 anys, juntament amb l'efecte induït per les circumstàncies generals contràries a aquestes sigles, no han pogut ser compensats per en Miquel Pérez, a qui sens dubte però l'ha ajudat (com també a CiU) els 150 nous votants que han participat d'aquestes eleccions.
PSC ha perdut una tercera part dels vots aconseguits al 2007, i els 133 que ha obtingut, sens dubte estan per sota d'alló que hauria de ser en un retrat sociològic del nostre municipi. De l'acció d'en Miquel a la regidoria (i qui sap si al Govern) en dependrà la recuperació de l'espai propi del PSC en el futur.

La pèrdua de la regidoria d'en Pere Curto semblava més que evident, doncs l'efecte espanyol no arriba al Montseny. Apart d'altres coses, les sigles només podien que mantenir l'electorat fidel, com així ha sigut, però insuficient per als 128 vots que s'han necessitat per un lloc de regidor.

El conjunt dels grups amb sigles que han concorregut sense coalicions a aquestes eleccions han tret en conjunt un 43,8% dels vots totals, amb 83 vots més que al 2007, arribant a 750. Un 68% d'aquests vots han estat per a CiU.

Queda per comentar la molt baixa participació, fet singular del nostre poble perquè no es pot abocar sobre les consciències dels grups doncs han fet tots plegats bona campanya, variades i suficients per a què els ciutadans conscienciats en trobessin la seva opció.
Espero només que aquests 4 de cada 10 ciutadans que han preferit callar, ho continuin fent quan quelcom del què es faci en els propers quatre anys no els agradi.

En definitiva, per tenir majoria s'han d'aplegar 6 regidors. CiU en té 4. Li falten 2 que només els tenen "els Joans" i en concret els J.B.

Ara per ara es fa impensable recollir els regidors de ISP i del PSC aplegant-los amb CiU. L'opció d'aliança només amb en Miquel no aconsegueix la majoria necessària.

També sembla impensable que ERC i GISP s'unissin amb ISP i/o PSC per formar govern pel seu compte. El GISP no va d'aquest pal.

En Joan Bosch en nom de la seva formació, ha reiterat honestament que havia de ser Alcalde la llista més votada, i per tant no s'ha d'oposar a què CiU miri de formar Govern. La simple abstenció del GISP en l'investidura permetria doncs donar l'Alcaldia a en Llesuy.

Ara bé, el nostre municipi s'enfronta a una legislatura d'allò més complicada, en la què els esforços de tots plegats per tirar endavant el nostre poble hauran de passar per sobre dels protagonismes (inclosos els d'en Llesuy). És evident que un CiU reforçat no només permet ampliar l'acció de govern desenvolupada, ja de ben começar la legislatura, sinò que resulta definitiva per negociar tant com s'ha de negociar (diners, bàsicament) amb la Generalitat i amb la Diputació, reforçades en aquestes eleccions.

No demanaré un govern de concentració, que em semblaria un altre guirigai, i per tant la deducció és clara: penso que persones com en Joan García i en Joan Bosch, i la seva respectiva gent, de gran valúa, ara que hi són, poden aportar una dimensió extraordinària al treball i progrés del nostre poble. El "Joan" que falta, en Bruguera, aportaria la seva experiència de govern i moltes altres coses, entre d'altres l'herència d'una forma de veure el poble, que no és poc.
Tinc doncs el cor personalment dividit, i posats a no poder ser tots dos a l'hora, i creient que en Joan Bruguera i en Josep Maria Llesuy no poden treballar a la mateixa cuina, només em queda una opció raonable, i desitjable. Probablement la millor opció per al progrés del nostre poble, i què, vist el vist, predicaré només amb la boca petita, no sigui que ficant-m'hi ho espatlli...