Sant Pere de Vilamajor, un poble sense il.lusió

Difícils s'han posat les coses al meu poble. Després de quatre anys d'empenta i il.lusió, de posar les coses al seu lloc, hem tornat on érem. Un poble sense empenta, sense projectes, deambulant pel present esperant que altres ens facin el futur.

Són temps difícils -què m'heu d'explicar-, però per això, més que mai, ens calem uns als altres. Si no hi posem il.lusió, si no fem, ningú ho farà per nosaltres.

Quatre desalmats han preferit enfonsar el vaixell, dragar l'entusiasme d'un poble que avançava, a canvi dels seus ocults desitjos de ser el què voldrien que la gent pensés d'ells.

 

Estic decebut.

En Llesuy faria molt bé de tornar a cuidar-se de la seva família a qui un dia va canviar pel nostre poble, i deixar que els voltors rapinyin el què volien.

Ara, que el nostre país necessita il.lusió, ambició, futur, ... lideratges,... els han matat. 

No hi ha talla: ens esperen quatre anys de travesia pel desert...