La indemnització a Bàrcenas no apareix en els comptes del Partit Popular

En una prova de "transparència" el Partit Popular publicava la setmana passada els seus comptes dels exercicis 2008 a 2011.

Val a dir que a Espanya, des de fa dècades, totes les societats mercantils sigui quina sigui la seva dimensió, han de dipositar cada any els seus comptes anuals al Registre Mercantil, que és d'accés públic. No entenc doncs perquè els partits polítics i altres entitats no hi estan obligats. 

Com tampoc entenc que no hagin de sotmetre anualment els seus comptes a una auditoria independent, com ho ha de fer, bàsicament, totes les societats mercantils que facturin més de 5,7 milions d'Euros. I no em val el Tribunal de Comptes, doncs acumula retards d'alguns anys per revisar els comptes.

Sia com sia, el Partit Popular ha publicat avui un comunicat en el què reconeix que va acordar amb en Bàrcenas el pagament d'una indemnització de 400.000 euros per rescisió de contracte laboral.

Sigui dit al marge, no entenc com si es va resoldre la relació laboral, es continuaven pagant, a més les cotitzacions a la Seguretat Social, és a dir, "simulant" una relació laboral i unes nòmines que és evident que no van existir a partir de la resolució del contracte laboral.

Be, on anavem: la indemnització de 400.000 euros es va pactar, segons diu el PP, en pagaments mensuals constants que van acabar el desembre de 2012, essent el moment de la resolució del contracte el mes d'abril de 2010. A més si aquesta indemnització estava dins els límits legals, no tributa per IRPF.

Segons la normativa comptable-mercantil, les indemnitzacions per acomiadament han de figurar en la partida "indemnitzacions" dins les despeses de personal, i s'han de comptabilitzar en la seva totalitat com a despesa en el moment en què s'acorden, amb independència del moment en què es paguin.

Si mirem la comptabilitat del PP de l'any 2010, observem que, efectivament, hi ha una partida d"Indemnitzacions", però, puja a només 3.000 euros. 

En conseqüència és evident que en la comptabilitat del PP no apareix la indemnització que diu el PP que va acordar l'any 2010 amb en Bàrcenas, o com menys la comptabilitat feta pública no respon a la imatge fidel d'aquesta operació.

Però encara hi ha més.

El PP diu que es van pactar pagaments mensuals d'igual import que es van acabar al desembre de 2010. De ser així, el PP hauria hagut de comptabilitzar, fins a la total liquidació, un deute a favor del Sr. Bàrcenas. Aquest deute, segons la normativa contable mercantil, s'ha d'inscriure en l'epígraf "Personal creditor" dins del passiu del balanç.

La comptabilitat del PP de l'any 2010 reflecteix aquest compte, però hi consta un saldo de només 51.584,11 euros, sent evident que el deute pendent de liquidar al sr. Bàrcenas era molt superior en acabar l'any 2010, de l'ordre d'uns 300.000 euros.

En conseqüència és evident que en la comptabilitat del PP no apareix el deute per la indemnització pendent d'abonar al sr. Bàrcenas, o com menys la comptabilitat feta pública no respon a la imatge fidel d'aquesta operació.

Quan trigaran els mitjans de comunicació en adonarse'n?

I continuant amb la transparència, també el sr. Rajoy ha fet de la presentació de la seva declaració de renda una heroicitat.

Ara bé, és ben sabut que els polítics perceben "dietes i despeses de representació", en aquest cas de mil.lers d'euros anuals. Aquestes "dietes" no tributen per IRPF, i per tant no han de ser declarades ni sotmeses a retenció.

En conseqüència, les declaracions d'IRPF presentades pel Sr. Rajoy només contenen els ingressos sotmesos a tributació, i per tant no inclouen les substancioses dietes que ha percebut durant aquests anys.

I per acabar, cal tenir present que el Sr. Rajoy no paga un euro de llum, aigua, gas, menjar, electricitat, telèfon, ADSL, neteja i reparacions, etc., etc. doncs resideix a La Moncloa, una mena d'hotel de 5 estrelles a pensió complerta. En canvi, per exemple, el Sr. Mas continua vivint a casa seva i es paga totes les despeses de la seva butxaca, incloses les quotes a la comunitat de Propietaris o l'IBI.

No cal fer gaire números per saber el que hom s'estalvia tenint totes les despeses pagades.

Com és que els mitjans de comunicació no han estat al cas per dir-ho?

La transparència està molt be, però com deia un "Una fotografia pot dir mentides sense deixar de reflectir la realitat". Sembla que la traducció que en volen fer els polítics d'aquesta transparència sigui el què deia un altre:"Ser sincer no significa dir tota la veritat, sinò que tot el què diguis sigui veritat".

P.S.: Cinc dies després de publicar aquest article, el Partit Popular ha confessat que, en realitat, la indemnització fraccionada es va pagar com si es tractés d'una nòmina, motiu que explicaria perquè no es va comptabilitzar pròpiament com una indemnització.