Prop de trenta anys, vint-i-nou exactament, ha estat en Salvador Vidal posant ordre al Consistori i en ordre als nostres Alcaldes.
En un municipi petit, com el nostre, la figura del Secretari-Interventor és fonamental per preservar la legalitat dels actes dels òrgans de l'Ajuntament. Assessor, fiscal, confident, ... garant de les formes i molt sovint l'únic coneixedor de l'entramat de normatives de procediment de l'administració pública del municipi. Peça d'enllaç indispensable entre els diferents equips de govern municipal.
Quan en Salvador va arribar a la Secretaria vivien a Sant Pere de Vilamajor només 809 persones. Fet i fotut un petit poble. El deixa multiplicant per cinc el nombre d'habitants. Fet i fotut encara un poble petit.
El nostre Secretari ha viscut l'etapa de major desenvolupament, en tots els sentits, del nostre poble. Ha estat el principal cronista de la història moderna de Sant Pere de Vilamajor. Ho ha conegut tot del nostre poble; cap Alcalde s'ha pogut escapar de la seva vigilància escrupulosa dels assumptes públics del municipi, fet que li ha ocasionat pressions i més d'un maldecap.
Estant present donant carta de legalitat als assumptes de la seva competència, ha tingut que lidiar amb braus Alcaldes que l'han fet vorejar -a contracor- la línia vermella de la legalitat. Ha estat, però i sense cap dubte, un servidor públic lleial al seu paper i als Alcaldes que han treballat amb ell.
Al llarg d'aquests anys he sentit crítiques del nostre Secretari, ben segur fundades, però que sempre m'han semblat interessades, doncs ha pogut ser premissiu, però els executors sempre han estat altres.
De la meva banda, jo que he pogut conversar i discutir amb ell moltes vegades, només puc dir que en Salvador sempre ha estat una excel.lent persona i un professional fidel, afable i diplomàtic: una persona que sempre m'ha caigut be, per molt que hi hagi discrepat en algunes ocasions. El tinc en gran estima, vaja.
Amb en Salvador Vidal s'acaba una etapa més de la vida del nostre municipi. Vida pública que ell ha escrit dia dia com ningú més. M'agradaria -ara que té temps- quedar i xerrar amb ell sobre alguns episodis que mai he acabat de comprendre i dels què ell, més que ningú, ben segur en té la resposta, respostes no escrites que han brodat la història contemporània del nostre poble i què en Salvador sempre ha mantingut, discret, sota clau i forrellat.
M'hagués agradat que en darrer ple de l'Ajuntament, ja si més no l'Alcalde, però com menys en Joan Bruguera, qui ha treballat colze a colze amb ell durant anys, li haguesin dedicat unes paraules de consideració i comiat: una persona tant destacada del nostre poble s'ho mereix. Però quan penso que fa pocs anys bona part dels regidors actuals no sabia ni qui era en Salvador, me n'adono de què l'época d'en Salvador Vidal, aquella época del nostre poble, ja forma part del passat.
Benvolgut Salvador, fins sempre!!
7 Comentaris. COMENTEU-HO:
Tantos sños de servicios al municipio, merecian mejor final.
Pero las etapas de la historia, se repiten, despues de la revolucion viene el terror y la caza de brujas.
Is
En Salvador ha volat de la seva gávia, oberta per la Jubilació. Pretendre que, hores d´ara, torni a donar explicacions, em recorda als animals amaestrats del Circo, que si es deixan volar lluny, tornen a la ma dels que els ofereixen pinso. El desitjo una feliç jubilació, que suposo lluny d´aquesta comarca, on ha viscut desenvolupant una tarea i un dia rere dia amb má esquerra, habilitat i el.legancia. Salutacions.
Lo del "pienso" ¿va con segundas?
felicito a Javier, ha conseguido un retrato perfecto de la realidad, fijemonos:
volar; jaula; animales amaestrados; circo; pienso; ¿se referira a alguna realidad?, lo de "habilidad y elegancia" queda claro que no.
que extraño es el subconsciente.
En Salvador es mereix un comiat de molts dels santperencs nascuts i nou vinguts, siguin com siguin les´expressións escrites o verbals: que cadascú les interpreti com vulgui. De rerefons, n´hi ha l´admiració per una persona, per un professional, per el que va ser el meu cap al Ajuntament, independentment de que no coincideixen en moltes coses.La distancia del temps passat va servir per comprendre la persona, més enllá de les circunstancies puntuals d´una época determinada.
Estoy de acuerdo contigo, las distancias cortas, siempre miden mal igual que los actos reflejos, al final, el tiempo pone a todos en su sitio, como los arboles, que se miden mejor cuando han caido. Estoy convencida que como tu, pensamos la mayoria de los vecinos, cuando del funcionario principal de una administración se habla poco, es que esta haciendo una buena labor.
respecto al agradecimiento por sus treinta años de servicio,los santperencs, lo hacemos donde tenemos posibilidad de hacerlo, personalmente o gracias a este blog u otros parecidos, institucionalmente, no se puede pedir sensibilidad a quien no la tiene.
Is
ji ji ji ji
Qualsevol qui hagi treballat a un Ajuntament, a una institució pública, sap que mantenir-se d´una peça molts anys indica que, o ets un funcionari nat, o ets una persona amb molta habilitat, inteligencia i força. A un Ajuntament i, suposo, una Diputació etc.. has de conviure amb els `politics de torn. I si un empleat d´un cert nivel sap sobreviure els diversos canvis d´amos sense despentinar-se, com va fer en Salvador, i fent el seu treball com Deu mana Aquest home es mereix, no un premi, ni una distinció en paper. Una jubilació pagada a les Bahames, al Carib, per posar dos llocs de plaer i relaxació.
Publica un comentari a l'entrada