Segons informa l'Actualitat del Baix Montseny, un grup de veïns dels carrers Matagalls i Turó de l'Home, a les Pungoles, ha decidit presentar una demanda contra la concessió de la llicència mediambiental a la granja Ramos e Hijos, situada a l'extrem nord-est de l'urbanització. Segons els veïns es tracta d'una granja que des de la seva obertura els ha fet patir constantment "pudor de gallinassa, els excrements de les gallines, i un augment de mosques a l'estiu".
Està bé que els Tribunals dirimeixen els contenciosos entre els ciutadans i les administracions públiques quan, aquests amb les seves raons discrepen de l'aplicació de les lleis que en fan les administracions.
Com és sabut, en una llicència d'aquesta mena, l'Ajuntament ha de demanar els perceptius informes a tot un seguit d'organismes tècnics. Ben segur que han estat favorables, doncs si no, sense cap mena de dubte, l'Ajuntament no hagués concedit finalment la llicència.
Dos interessos es creuen sobre el tauler de les lleis: els dels veïns, a no sentir pudors, i el dels titulars de l'explotació, a exercir una activitat per a la qual, pel que sembla, comptaran amb llicència. Es faci el que es faci, entre dos aigües, entre dos drets, l'Ajuntament sempre té les de perdre, sent doncs oportú arbitar aquest conflicte d'interessos, i per aixó estan els jutges.
El tema de les olors sempre és controvertit, i en no existir aparells que les mesurin amb eficàcia, doncs els olfactómetres encara són només un ajut a l'olfacte humà, no es regula amb precissió com si que es fa amb altres temes. En conseqüència, les olors no es poden normalitzar, ni objectivar els límits entre alló que es considera legal i alló que no ho és.
Cal tenir en compte -i cal saber- que una instal.lació d'aquesta mena està sotmesa a l'Annex II.1 de la normativa ambiental, i no hi ha especificacions normatives respecte les olors en la concessió de llicències de les activitats incloses en aquest catàleg.
No obstant, des de l'any 2005, està voltant un avantprojecte de llei sobre la contaminació odorífera, que fins a dia d'avui, encara no ha vist la llum com norma legal.
Aquest buits tècnics i normatius existents en l'actualitat en el règim de concessió de llicències d'una activitat com la que es planteja, no va en detriment de les funcions de control de les activitats que la pròpia llei ambiental catalana atorga als Ajuntaments, d'acord amb el següent procediment (art. 83 del Reglament de la Llei 3/1998 d'Intervenció Integral de l'Administració Ambiental) en els següents termes:
L’acció de control mediambiental de les activitats de l’annex I i II.1 d’aquest Reglament se sotmet als tràmits següents:
a) De l’actuació de control, que ha de dur a terme una entitat col·laboradora de l’Administració abans de la data límit fixada, se n’ha d’estendre acta per quadruplicat, una còpia de la qual es lliura al representant de l’empresa.
b) En el termini màxim d’un mes des de la data de finalització de l’actuació de control, l’entitat col·laboradora de l’Administració ha de fer les analítiques necessàries i elaborar l’informe corresponent que s’ha de trametre a l’empresa i juntament amb l’acta a l’OGAU i a l’ajuntament del municipi on s’exerceix l’activitat.
El termini d’un mes pot ser prorrogat en el supòsit d’analítiques complexes.
c) L’ajuntament, en el termini d’un mes, formula i tramet a l’OGAU corresponent les observacions sobre el resultat de l’actuació de control respecte a les determinacions sobre sorolls, vibracions, escalfor, olors o d’altres incorporades a l’autorització o a la llicència ambiental.
d) La Ponència Ambiental avalua l’actuació de control en el termini de dos mesos. Cal incorporar, si s’escau, les observacions formulades per l’ajuntament.
e) Les actuacions que se’n derivin s’han de comunicar a l’ajuntament en el termini de 15 dies.
En aquest sentit, les NNSS-87 del municipi de Sant Pere de Vilamajor, estableixen:
Olors
Es prohibeixen emissions de gas i manipulació de matèries que produeixin olors en quantitat que puguin ser detectables, sense instruments, a la distància d’un metre i mig del límit de propietat de l’activitat generadora durant més d’una hora diària. (Veure, doncs hi guarda relació, aquest article).
No hi ha gaire més especificacions. A títol d'exemple, la normativa ambiental de l'Ajuntament de Barcelona dedica dos apartats al tema de les olors, amb el següent redactat:
Art. 31- Nivells d'emissió d'olors
Les emissions de substàncies oloroses no poden produir un nivell d'immissió superior a la llinda de perceptibilitat olfactiva, d'acord amb allò que preveu l'article 32.2 d'aquesta Ordenança.
Art. 32- Alçada del conducte d'evacuació a efectes d'olors
1. Als efectes de limitar els olors, l'alçada del conducte d'evacuació s'ha de calcular d'acord amb allò que estableix l'article 19 d'aquesta Ordenança fins a obtenir una immissió generada inferior a la llinda de perceptibilitat.
2. Les llindes de perceptibilitat olfactiva seran les fixades en la publicació més recent d'"American Industrial Hyigiene Association".
A la vista de la situació, suggereixo, en la meva modesta opinió, ja que l'Ajuntament no té més remei que aprovar una llicència ambiental que compleixi amb les lleis, imposi un règim de control d'auditories periòdiques a aquesta activitat en particular, dins d'un règim de concessió provisional de la llicència, i que ajusti aquest control a la normativa més competent que pugui utilitzar en defecte de cap altre norma.
Aquesta actuació de control periódic, la podria, a l'hora, establir sobre altres activitats susceptibles de causar males olors, en concret les situades a l'entorn dels nuclis urbans. Així potser posariem tot plegat en el seu lloc.
(Deixo a la reflexió l'ocupació humana que s'ha permès sobre l'entorn agrari).
Que no s'oblidi en tot cas, arribat al punt en què es troba la qüestió, que els Jutges no fan més que aplicar les Lleis i interpretar-les estrictament en el marc de la normativa legal.
I dit tot l'anterior amb el màxim respecte i consideració a totes les parts implicades.
Està bé que els Tribunals dirimeixen els contenciosos entre els ciutadans i les administracions públiques quan, aquests amb les seves raons discrepen de l'aplicació de les lleis que en fan les administracions.
Com és sabut, en una llicència d'aquesta mena, l'Ajuntament ha de demanar els perceptius informes a tot un seguit d'organismes tècnics. Ben segur que han estat favorables, doncs si no, sense cap mena de dubte, l'Ajuntament no hagués concedit finalment la llicència.
Dos interessos es creuen sobre el tauler de les lleis: els dels veïns, a no sentir pudors, i el dels titulars de l'explotació, a exercir una activitat per a la qual, pel que sembla, comptaran amb llicència. Es faci el que es faci, entre dos aigües, entre dos drets, l'Ajuntament sempre té les de perdre, sent doncs oportú arbitar aquest conflicte d'interessos, i per aixó estan els jutges.
El tema de les olors sempre és controvertit, i en no existir aparells que les mesurin amb eficàcia, doncs els olfactómetres encara són només un ajut a l'olfacte humà, no es regula amb precissió com si que es fa amb altres temes. En conseqüència, les olors no es poden normalitzar, ni objectivar els límits entre alló que es considera legal i alló que no ho és.
Cal tenir en compte -i cal saber- que una instal.lació d'aquesta mena està sotmesa a l'Annex II.1 de la normativa ambiental, i no hi ha especificacions normatives respecte les olors en la concessió de llicències de les activitats incloses en aquest catàleg.
No obstant, des de l'any 2005, està voltant un avantprojecte de llei sobre la contaminació odorífera, que fins a dia d'avui, encara no ha vist la llum com norma legal.
Aquest buits tècnics i normatius existents en l'actualitat en el règim de concessió de llicències d'una activitat com la que es planteja, no va en detriment de les funcions de control de les activitats que la pròpia llei ambiental catalana atorga als Ajuntaments, d'acord amb el següent procediment (art. 83 del Reglament de la Llei 3/1998 d'Intervenció Integral de l'Administració Ambiental) en els següents termes:
L’acció de control mediambiental de les activitats de l’annex I i II.1 d’aquest Reglament se sotmet als tràmits següents:
a) De l’actuació de control, que ha de dur a terme una entitat col·laboradora de l’Administració abans de la data límit fixada, se n’ha d’estendre acta per quadruplicat, una còpia de la qual es lliura al representant de l’empresa.
b) En el termini màxim d’un mes des de la data de finalització de l’actuació de control, l’entitat col·laboradora de l’Administració ha de fer les analítiques necessàries i elaborar l’informe corresponent que s’ha de trametre a l’empresa i juntament amb l’acta a l’OGAU i a l’ajuntament del municipi on s’exerceix l’activitat.
El termini d’un mes pot ser prorrogat en el supòsit d’analítiques complexes.
c) L’ajuntament, en el termini d’un mes, formula i tramet a l’OGAU corresponent les observacions sobre el resultat de l’actuació de control respecte a les determinacions sobre sorolls, vibracions, escalfor, olors o d’altres incorporades a l’autorització o a la llicència ambiental.
d) La Ponència Ambiental avalua l’actuació de control en el termini de dos mesos. Cal incorporar, si s’escau, les observacions formulades per l’ajuntament.
e) Les actuacions que se’n derivin s’han de comunicar a l’ajuntament en el termini de 15 dies.
En aquest sentit, les NNSS-87 del municipi de Sant Pere de Vilamajor, estableixen:
Olors
Es prohibeixen emissions de gas i manipulació de matèries que produeixin olors en quantitat que puguin ser detectables, sense instruments, a la distància d’un metre i mig del límit de propietat de l’activitat generadora durant més d’una hora diària. (Veure, doncs hi guarda relació, aquest article).
No hi ha gaire més especificacions. A títol d'exemple, la normativa ambiental de l'Ajuntament de Barcelona dedica dos apartats al tema de les olors, amb el següent redactat:
Art. 31- Nivells d'emissió d'olors
Les emissions de substàncies oloroses no poden produir un nivell d'immissió superior a la llinda de perceptibilitat olfactiva, d'acord amb allò que preveu l'article 32.2 d'aquesta Ordenança.
Art. 32- Alçada del conducte d'evacuació a efectes d'olors
1. Als efectes de limitar els olors, l'alçada del conducte d'evacuació s'ha de calcular d'acord amb allò que estableix l'article 19 d'aquesta Ordenança fins a obtenir una immissió generada inferior a la llinda de perceptibilitat.
2. Les llindes de perceptibilitat olfactiva seran les fixades en la publicació més recent d'"American Industrial Hyigiene Association".
A la vista de la situació, suggereixo, en la meva modesta opinió, ja que l'Ajuntament no té més remei que aprovar una llicència ambiental que compleixi amb les lleis, imposi un règim de control d'auditories periòdiques a aquesta activitat en particular, dins d'un règim de concessió provisional de la llicència, i que ajusti aquest control a la normativa més competent que pugui utilitzar en defecte de cap altre norma.
Aquesta actuació de control periódic, la podria, a l'hora, establir sobre altres activitats susceptibles de causar males olors, en concret les situades a l'entorn dels nuclis urbans. Així potser posariem tot plegat en el seu lloc.
(Deixo a la reflexió l'ocupació humana que s'ha permès sobre l'entorn agrari).
Que no s'oblidi en tot cas, arribat al punt en què es troba la qüestió, que els Jutges no fan més que aplicar les Lleis i interpretar-les estrictament en el marc de la normativa legal.
I dit tot l'anterior amb el màxim respecte i consideració a totes les parts implicades.
0 Comentaris. COMENTEU-HO:
Publica un comentari a l'entrada