Una de les novetats del POUM que s'examina al setembre, després d'haver suspès el curs al maig, no és urbanística, no; és terminològica.
L'Avantplà, l’únic document fins ara donat a conèixer, parla de Sant Pere de Vilamajor - com una abstracció-, sota la denominació de "ciutat": mai apareix cap altre denominació. I dels diferents nuclis de població, aquest document els rebateja i els anomena "barris".
Només cal, si es tenen dubtes, mirar qualsevol diccionari terminològic per apreciar que ciutat és un nucli de molts milers d'habitants (en la regulació legal, 50.000), i que barri es una part d'un nucli estructurada i sentida com un tramat propi pels seus habitants.
Ni Sant Pere de Vilamajor és una ciutat ni els nuclis de les urbanitzacions en són barris (en tot cas, seguint el fil, serien simplement "barriades").
És doncs manifestament inapropiat referir-se a aquestes denominacions en parlar de Sant Pere de Vilamajor, però no tindria major importància si de sota no s'amagués un subtil concepte intencionadament equivocat, que ens volen fer veure per justificar un determinat model per a la nostra vila.
Sant Pere de Vilamajor és tot el contrari d'una trama urbanitzada compacte, ja ho coneixeu prou: és un discontinu de nuclis que ni els disseminats poden compactar. És més no hi ha ni un sol vial en condicions què, més enllà de la carretera tangencial, uneixi els nuclis, tret de Can Derrocada respecte el principal. El nucli principal, l'autèntica i malograda vila, no constitueix per a res el centre urbà, entès com social, del municipi, per més que segresti els equipaments d'obligada utilització.
Un barri no es pot entendre separat per camps a varis quilòmetres del centre d'una vila. Un barri no es pot entendre sense més que un equipament social, de mostra, en cada indret. Un barri no es pot entendre si no disposa de tots els elements que permeten als seus habitants cobrir mínimament les necessitats bàsiques que determinen la seva evidència.
Sembla que a més d'un li surt urticària quan parla d'allò que són: urbanitzacions, és a dir conjunts d'edificis plens de persones, simplement. Els records del passat, com fantasmes, venen a ser tapats amb aquesta nova terminologia per fer-nos aparentar que som un poble articulat i ben estructurat socialment.
Deixar-nos dir "barri" és admetre la concessió de no ser-ho sense que ningú s’avergonyeixi.
Posats a viure en un poble, jo també vull viure en un barri, en un barri que, de proximitat, em proporcioni tots els serveis que necessita qualsevol ciutadà coberts a una mínima distància, a peu. Jo també vull, posats a viure en un poble, que els meus fills puguin anar a escola amb bici, que tinguin un esplai prop de casa. Vull un barri amb botigues a prop on anar a comprar allò més bàsic de cada dia, un bar on seure amb els amics a fer el vermut els diumenges, un lloc on veure jugar la mainada ...
Ara, que no tinc res, que al meu voltant només hi ha cases i natura malograda a canvi de totxanes, on es rebenten barrancs per posar-hi piscines, on s'aplana la natura per allò de tenir un "terrenyet" -tant se val les normatives-, no me'n sento d'un barri, no em poden fer creure que estic en un barri.
Certament, vivint aïllats en les reserves d'antic estiueig, si que hem creat identitat de pertinença, cadascú en el seu, a un nucli, diferent l'un de l'altre, com passa en aquelles valls del País Basc: tothom busca sentir-se d'algun lloc, i se n'acaba sentint del lloc on viu.
I habillat d'aparent virtuositat, el POUM, fent-nos creure allò que no és, desisteix de teixir poble, de tenir barris, arramba amb tot el que pot per centralitzar el nucli, generant amb això, no pas un equilibri sinó simplement onades migratòries de matí i capvespre, un gran parc temàtic d'equipaments i serveis, que, més que equilibrar, paradoxalment aconsegueix tot el contrari: reforçar els desequilibris. (No serà que tot plegat només és dotar d’al·licients perquè la gent visqui al nucli?). Els barris servim per donar carta de naturalesa al nucli; certament, potser es tracti només de vestir d'alguna manera la competència deslleial que es vol fer amb el nucli principal, procurant que, com sempre, el nucli pugui aprofitar-se de la perifèria.
No, de cap manera es pot entendre que la interrelació del centre i perifèria no tingui dos sentits.
Que ens proporciona el POUM als barris? Com és que després de 35 anys, la planificació urbanística no fa ja cap revisió per als "barris"?
No ens enganyem: amb el caramel de l'institut i la dubtosa oferta d'una residència d'avis, el POUM mira només el melic del nucli principal; el POUM no fa res per al 85% de la població del municipi. Res. Els de la "perifèria" hem estat sempre tractats com ciutadans de segona... residència, i aquest POUM no ho canvia.
La vil·la que va apostar per un model, obsolet, insisteix ara en consolidar-lo per sempre més, ara que ja no hi ha més terrenys per vendre'ns, blindant el nucli principal de les tribus de les urbanitzacions amb els equipaments per a hostatges.
La renúncia expressa del POUM a convertir el meu veïnat, i tots els altres, en barris, és una gran hipocresia, és enganyar confonent amb paraules allò que no es pretén amb fets.
Interessant, si no ho heu fet, llegir l'article "Lectures per a la reflexió": no és banal.
1 Comentaris. COMENTEU-HO:
Amic Ricard, el teu article sobre els "barris" l'he trobat força interessant però, degut a una sèrie d'imprecissions, em veig obligat a fer-te uns aclariments.
L'home de "per si" és un animal social que necessita conviure amb altres de la seva espècie. Quan un grup de persones decideixen compartir un espai es transforma en una comunitat, a la qual cal donar-li un nom. Això ha succeit i succeïrà totes les societats del món.
Potser el que ens confón és el contingut i l'estructura de la comunitat. Cominitat es tracta un grup de persones que es troben unides entre sí per llaços de solidaritat o de familía, el que porten a compartir unes normes, cultura, economia..etc que els diferèncien de la resta de comunitats.
A Vilamajor les diferents comunitats existents es diferèncien entre si per factors purament geogràfics. Tenim Vilarasa, Sot de l'Om, santa Susanna, Canyes, Fraixeneda, el Pla...etc.
En cap cas i sota cap cirscunstàncies, comunitat és sinònim de gran densitat de població. Per tant, poden haver comunitats sense exisistir un continu arquitectònic. Tot al contrari, a Vilamajor, la majoria de comunitats estan formades pel que ara es coneix com a "disseminats" o entitats de població disseminat.
Les comunitats, segons el lloc on es donin, reben diferents noms. Uns els diuen barris i altres veïnats. Tot plegat és igual per què el que compte és el sentiment d'arrelament que té una persona a una comunitat.
En el cas de Vilamajor el que preval és aquest sentiment.
El 30 de març de 1969, l'ajuntament de Sant Pere de Vilamajor va aprovar la relació de les entitats bàsiques del municipi essent Els boscassos, el Brugué, Brugueres, les Canyes, Capital, El Pla, el sot de l'Hom i Santa Susanna.
A efectes administratius aquesta és l'única divisió administrativa que hi ha al nostre municipi.
Una altra història són les urbanitzacions. A finsla dels 60, quan es van fer la majoria d'urbanitzacions que hi ha actualment, la gent no tenia consciència de poble sinó d'urbanització com a una comunitats amb uns interesos conjunts. A mesura que ha passat el temps, l'arrelament a la urbanització s'ha perdut i s'ha passat a arrelar-se a una comunitat major, el municipi. Malauradament la gran majoria d ela població desconeix per complert la divisió ancestral del municipi. Per tant, que els nouvinguts tinguin sentiment d'arrelament al Sot de l'Hom o Boscassos, és molt difícil.
Crec que un dels objectius del nou govern i del Consell del Poble és fomentar la divisió històrica del municipi deixant de banda atomitzacions que no porten enlloc (quina diferència hi ha entre els de can ram i els de Can Vila?).
Ferran Sarrià
Publica un comentari a l'entrada