Crònica d'una realitat posible

ELS ANYS DAURATS

Sant Pere de Vilamajor, 1967-1988

- 1967: Primer Pla Parcial de Can Derrocada.

- Estiu de 1967: les primeres famílies comencen a estiuejar a Can Derrocada. Als compradors dels terrenys s'els concedeix el dret d'utilització (indefinida) de la zona esportiva, dret que han pagat amb un important suplement de preu dels terrenys. Es paga una mínima quota de manteniment.

- Estiu de 1970: comença a funcionar complerta la zona esportiva, com un club social per als residents a la urbanització. S'inicien les primeres activitats socials, recreatives i esportives organitzades pels veïns, que continuaran en els propers anys amb un ritme i nivell extraordinaris, amb el suport dels promotors de la urbanització, en especial el Sr. Buenaventura Ribalta Arqué (el benvolgut "Ventura").

- 1976: Nova Llei del Sòl. Obliga als propietaris de terreny urbanitzable a cedir gratuïtament ets terrenys destinats a vials, zones verdes, parcs, zones esportives públiques i d'esbarjo, i en general tots els espais i equipaments susceptibles d'ús públic, amb motiu de les cessions obligatòries per a declaració de sòl urbà.

- 1979: Projecte de Modificació del Pla Parcial de Can Derrocada. Els promotors proposen que la zona esportiva, que havia de ser pública, continuï sent privada. La Generalitat de Catalunya va rebutjar el projecte, doncs anava contra la Llei del Sòl de 1976.

- 1979-1985: després de l'èxit inicial en la promoció de la urbanització, les primeres crisis econòmiques congelen la venda de parcel·les i sobretot la construcció d'habitatges a Can Derrocada. Els bon propòsits dels promotors quant a l'ús per als veïns de la zona esportiva es comencen a truncar (hi ha massa parcel·les per vendre, encara).

- 1985: comença la degradació de la zona esportiva de Can Derrocada, per manca de manteniment derivat de la passivitat dels titulars per a què hom la utilitzi.

- 1986: Normes Subsidiàries Urbanístiques de Sant Pere de Vilamajor. Inicialment declaren d'ús públic l'equipament. Amb les al·legacions dels promotors es planteja finalment el bescanvi de equipament i els 14.000 m2 de terreny per una altra parcel·la i zones inútils al llit del torrent de Can Vidal: Sant Pere de Vilamajor es queda amb el cost de mantenir la urbanització a canvi de terrenys inservibles. A diferència dels altres veïnats, el poble es queda sense cap equipament per a l'ús públic.

- 1988: es signen els convenis del Pla Parcial que comportarà la cessió a l'Ajuntament de la urbanització. La zona esportiva es troba pràcticament inutilitzable. El caràcter privat de l'equipament esdevé consolidat.

LA DEGRADACIÓ

Sant Pere de Vilamajor, 1988-2003

- 1988-1992: la zona esportiva està pràcticament abandonada. Existeix un servei de restaurant en concessió i encara es poden utilitzar algunes instal·lacions. Les esperances dels veïns per tal de què es recuperi la normalitat continuen vives.

- 1992: la piscina, reduïda, encara segueix en peu. Es suprimeixen però les pistes de tennis i la de boxes. El local-club es transforma per al servei de la celebració -exclussiva- de banquets de noces. Els promotors deixen de gestionar la zona esportiva com a tal, per bé que en permeten un cert accés.

- 1993: la zona esportiva deixa de funcionar com a tal.

- 1994: un canvi de titularitat permet obrir servei de restaurant. La piscina s'obre, per a tothom, als mesos d'estiu. El restaurant no encaixa. L'experiència dura dos anys.

- 1995-1996: nou canvi de titularitat en l'explotació de l'establiment, coincident amb el cessament unilateral de la prestació del servei que els promotors havien convingut amb els propietaris de parcel·les. Es pot, encara, gaudir de la piscina a l'estiu.

- 1997: el restaurant comença a celebrar habitualment banquets com única activitat. Es redueix l'horari de la piscina només de dilluns a divendres, els mesos de juliol i agost.

- 1997: l'Ajuntament recepciona la urbanització. No es cedeix la zona esportiva ni l'esplanada del camp de futbol adjacent, previstes en el seu dia. S'entrega a canvi, una inútil parcel·la per a un futur equipament impossible per l'emplaçament.

- 1998: comença el llarg periple dels veïns organitzats per tal de recuperar la zona esportiva.

- 1998-1999: les instal·lacions romanen tancades. S’anul·len de facto tots els drets legítimament adquirits, incomplint, a l'hora, les obligacions originàries dels promotors. Les alternatives de la propietat per a què els propietaris es facin càrrec de la zona esportiva estan viciades d'impossibilitat fàctica. L'Ajuntament no en vol saber res.

- 1999-2003: les activitats de celebracions son la única activitat que es desenvolupa a la zona esportiva. Les darreres instal·lacions en peu entren en un estat decrèpit. S'elimina la pista de botxes, el parc infantil i el minigolf. Es posa una mena de carpa tapant el frontó.

- Les actuacions dels veïns es succeeixen, sense cap atenció per part de l'Ajuntament. Multitud de denúncies per sorolls, comportament incívic i altres assumptes d'ordre públic es converteixen en habituals.

(Nota: la temporalitat dels fets corresponen a records de memòria que en algun cas poden resultar imprecisos quant a dates. En el cas de què hi pugueu afegir alguna fita important o s'hagi de modificar-ne alguna, sisplau, escriviu a spvilamajor@gmail.com).

EDAT CONTEMPORÀNEA. PRIMERA ETAPA: ELS ANTECEDENTS

St. Pere de Vilamajor, gener 2003 - gener de 2007

- 13 de gener de 2003, l'Ajuntament concedeix llicència provisional d’activitats i d’apertura d’establiment al darrer arrendatari recent arribat de la zona esportiva privada de Can Derrocada.

- 10 de febrer de 2003, la llicència d’apertura i activitats és definitiva per part de l’Ajuntament.

- 17 de març de 2003, el titular de l’activitat aconsegueix una llicència de construcció per a nous equipaments en la mateixa finca, incrementant notablement la superfície edificada i destruint totes les instal·lacions esportives de l’immoble a excepció de la piscina, que quedava inutilitzable, fora de normativa. L’aforament del local, amb el projecte aprovat, és de 1.200 persones.

- L’Associació de Propietaris de Can Derrocada s’oposa a la concessió d'aquesta llicència, doncs es sol·licitava per a celebracions i banquets multitudinaris, contrariant l'ordenació d'activitats permesa per la qualificació urbanística de l’immoble.

- 19 de maig de 2003: l'Ajuntament desestima el recurs de reposició interposat per l'Associació.

A la vista de la negativa de l’Ajuntament a considerar els arguments exposats per l’Associació veïnal, aquesta inicià els tràmits per a la interposició d’un Recurs Contenciós Administratiu contra la decisió de l’Ajuntament.

- Finals de maig de 2003: Poc després de concedir-se les llicències d’activitats i de construcció, unes noves eleccions canvien el Govern Municipal.

- A partir de llavors, l’activitat segueix a ple rendiment entre la primavera i la tardor (aforament proper a 1.200 persones, per bé que només coincideixen unes 300 a l’hora). Alguns veïns presenten denúncies continuades per soroll, molèsties, desordres, ...

Passen tres anys...

- 10 de gener de 2006, el Tribunal Econòmic Administratiu de Barcelona en una impecable sentència, anul·la les llicències de construcció, mediambiental i d’activitats conferides per l’Ajuntament al 2003, donant la raó a l’Associació veïnal, en resultar que la qualificació urbanística de la finca, com zona esportiva només pot considerar altres activitats de forma complementària a l'activitat esportiva, activitats que no poden ser tractades de forma independent. Zona socio-esportiva que les noves construccions han eliminat en la seva totalitat.

Les llicències concedides no resulten conformes a Dret.

Total, un despropòsit:

• Com es van poder concedir unes llicències d'activitat que eren nul·les de ple dret, doncs la qualificació urbanística, clara i concreta, de l’immoble determinada pel propi Ajuntament, així ho impedia?
• Com es pot concedir una llicència d'obres que incrementa el sostre edificat deixant-lo per sobre de la normativa urbanística?
• Com es pot arribar a creure que una activitat amb la dimensió projectada, i normalment amb horaris fins la matinada, es pugui dur a terme en el bell mig d'un nucli residencial?
• Que varen pensar els tècnics responsables i tots els que varen donar el vist-i-plau a unes obres i a una activitat que manifestament contravenen les prerrogatives de la normativa?
• I el propietari -que cal tenir-ho present no és qui va demanar ni executar les llicències-, com va assumir el risc de permetre que es destruís allò que era, i que només podia ser utilitzat com zona esportiva, i no per a qualsevol altre cosa, fet que en la pràctica deixava la propietat inutilitzable?
• Perquè no es va voler fer cas dels advertiments de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada que estaven dient el mateix que els Jutges, per dues vegades, van acabar sentenciant?
• Perquè l'Ajuntament no va decretar la suspensió cautelar de l'activitat ja al gener de 2006, amb motiu de la primera sentència del Tribunal Econòmic Administratiu que anul·lava les llicències?

Preguntes quina resposta és mera especulació, i que en qualsevol cas deixo al lector de respondre's, posant en context dels fets els diferents Governs Municipals que hi havia en cada moment.

L’Ajuntament, descontent amb la sentència, decideix apel·lar-la, adherint-s'hi l’arrendatari de l’immoble. També s’hi persona l’Associació de Propietaris de Can Derrocada.

- 7 de novembre de 2006, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en instància ferma i inapel·lable, confirma la sentència del Tribunal Contenciós Administratiu, i a més ordena l’enderrocament de les construccions aixecades a l’empara de la llicència declarada nul·la.

- 20 de novembre de 2006, es tramet a l’Ajuntament ordre de fermesa de la sentència, ordenant-ne el compliment íntegre. En l'acta de la Junta de Govern de l'Ajuntament ja el 30 de novembre de 2006 es deixa constància de la recepció de la sentència (veure aquí, punt 6).

SEGONA ETAPA: DEIXEM PASSAR EL TEMPS... QUI DIA PASSA, ANY EMPENY

Sant Pere de Vilamajor, gener de 2007 - juny de 2007

Tres anys han passat, les activitats ja sense llicència continuen desenvolupant-se, i l’Ajuntament sense posar-s'hi.

Les activitats a l'immoble es situen no obstant a nivells tolerables. Són d'apreciar les mesures correctores dels titulars per minimitzar les pertorbacions. Tant se val; l'espasa de Damocles ja s'ha aixecat amb la sentència.

- Principis de 2007, la Comissió de Treball del Consell de Poble, reunida a instàncies de l’Alcalde i amb la seva presència, va escoltar del director dels treballs de redacció del POUM, el Sr. Agàpit Borràs, i del propi Alcalde, la previsió de que l’aprovació inicial del POUM comportava la requalificació de la finca, per tal de mantenir l’activitat, declarada nul·la pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Estupefacció! Certament amb això l'Ajuntament s’estalviava problemes... amb el titular de l'activitat i amb la propietat.

Això te un nom, Sr. Alcalde. Això té un nom !!, es va exclamar molt durament en escoltar aquesta pretensió. Afortunadament, la proposta va ser esmenada.

- 8 de febrer de 2007, l’Ajuntament dicta la matussera Resolució (veure aquí, punt 3) ordenant l’enderrocament de les construccions i l’anul·lació de les llicències mediambientals, acatant passats dos mesos, llavors, part de la sentència ordenada pel TSJC. En aquesta disposició formal, l'Ajuntament decreta "suspendre immediatament les activitats mediambientals no autoritzades". Es dona al titular de l’explotació un termini de dos mesos per presentar el projecte d’enderrocament, que vencia a mitjans d’abril de 2007.

- Març de 2007: els titulars de l’activitat presenten un recurs de reposició contra l’acord de l’Ajuntament 8 de febrer de 2007.

- Abril i maig de 2007: s’adrecen diverses instàncies a l’Alcalde i al Tribunal per tal d’exigir l’acatament de les seves pròpies resolucions.

- 15 de maig de 2007: es demana a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, la seva intervenció, legalment reconeguda i prevista, per a la protecció de la legalitat urbanística, tot sol·licitant-la als efectes de la clausura de les activitats sense llicència. D'aquesta actuació ja s'havia informat anticipadament a l’Ajuntament una setmana abans de fer-la efectiva, per tal d'intentar evitar-la. Com de costum, cap contesta.

- 27 de maig de 2007: unes noves eleccions configuren al juny el Govern municipal actual. Amb totes les llicències anul·lades des de novembre de 2006, és a dir set mesos, han passat també sobradament quatre mesos sense acatar la resolució de l'Ajuntament, i les activitats del restaurant estan en temporada alta, les denúncies proliferant-se. I el Consistori canviant de mans.

- Juny de 2007: hi ha constància de compromisos de celebracions fins a finals d’any. Sigui com sigui, l'activitat s'ha de clausurar sense dilació, com és de Llei, com ha manat la Justícia, i en això qualsevol pacte situaria també l'actual consistori a tocar de la fina línia que delimita el cercle de la legalitat.

TERCERA ETAPA: PER FI UN ALCALDE HI POSA SENY I RIGOR

Sant Pere de Vilamajor, juny de 2007 – agost de 2007

- 13 de juny de 2007: es dicta una Resolució d’Alcaldia reiterant l’ordre comunicada de 8 de febrer de 2007 per l’anterior consistori. Han passat justament 6 mesos.

- Mitjans de juny de 2007: els titulars de l’activitat sol·liciten una moratòria d’acatament de sentència al Tribunal que l’ha dictada.

- Finals de juny de 2007: el Tribunal denega la moratòria i recorda als titulars que les sentències s’ha d’executar en els mateixos termes en què han estat dictades.

- Finals de juny de 2007: l’associació veïnal demana a l’Ajuntament i al Tribunal l’execució forçosa de les resolucions i la sentència.

- Principis de juliol de 2007: Els titulars de l’activitat presenten un recurs de súplica al Tribunal per aconseguir la moratòria denegada anteriorment.

Les celebracions es troben a ple rendiment ...

- Finals de juliol de 2007: el Tribunal denega el recurs de súplica i ordena novament a l’Ajuntament que s’acati la sentència.

El nou Alcalde porta tot just un mes en el seu càrrec. Ha de fer front a tot el desgavell dels dos alcaldes anteriors...

- 31 de juliol de 2007: es lliura un Decret d’Alcaldia ordenant al titular de l’activitat a suspendre totes les activitats en un termini de 24 hores, requerint l’enderroc de les construccions il·legals. Adverteix de sancions i actuació forçosa subsidiària.

- 1 d’agost de 2007: els titulars presenten a l’Ajuntament un escrit d’acatament. Es comencen a retirar els cartells que, a la via pública, anuncien el restaurant.

- 3 d’agost de 2007: l’Ajuntament imposa una sanció de 3.000 Euros als titulars de l’activitat per desacatament de les resolucions dictades. Ordena novament el cessament de les activitats i planteja la intervenció de les forces d’ordre públic si l’activitat continua. A l’hora, comunica la seva disposició al Tribunal.

- 3 d’agost de 2007: els titulars de l’activitat presenten un nou escrit de súplica al Tribunal.

- 4 d’agost de 2007: en un acte al què ha estat convidat, l’Alcalde manifesta que “la zona esportiva de Can Derrocada, o serà zona esportiva, o no serà”.

Veure notícia de premsa.

- Mitjans d’agost de 2007: es presenta per part dels titulars un esborrany de reconstrucció de la zona esportiva.

L’Alcalde i part del consistori no han fet vacances... Les celebracions entren en un curt parèntesi estacional. Altres mitjans es fan ressò (Veure notícia).

QUARTA ETAPA: ELS ESDEVENIMENTS ES PRECIPITEN, UNA REALITAT ÉS POSSIBLE

Sant Pere de Vilamajor, finals d’agost de 2007- setembre 2007

Quaranta celebracions compromeses i uns nuvis inquiets i desinformats. S’acosta el final d’agost, tres banquets en un cap de setmana i l’activitat tancada. Les forces d’ordre avisades d’intervenir.

- 25 d’agost de 2007, els titulars ofereixen públicament als veïns un banquet diferent, que no poden refusar: una zona esportiva servida en safata de plata. Tothom s’hi apunta a l’àpat.

Unes quantes, moltes, firmes de suport serveixen per posar en la sala de parts al setmesó de la zona esportiva.

L’Ajuntament, respon ràpidament comunicant públicament la seva satisfacció i suport al renaixement de l’activitat esportiva a la finca, sense perjudici de que l’activitat roman tancada fins que no s’acati la sentència (veure notícia), com no podia ser d’altre manera. (Veure el manifest).

L’acte, festívol, ha ferit de mort als talibans que continuen la seva missió ara sense recolzament moral, però sí formal: ho volen tancat.

- Diumenge 26 d’agost. D’aquí a sis dies cal reprendre les celebracions de noces contractades o la pluja de plets caurà sobre els titulars. Hi ha alguna alternativa de reubicació, però que no soluciona més que una part del problema que es presenta. Alguns nuvis comuniquen i visiten l’Ajuntament esperant notícies. La resposta, franca, no pot ser altre: avui per avui l’activitat està clausurada fins que no s’acati la sentència i es resolguin altres permisos que caldrà. La inquietud augmenta a internet.

- Dilluns 27 d’agost: un home bo, amb un peu a cada banda i la perspectiva de tot plegat ben clara, acosta les dues parts. Fa entendre a la titularitat que s’aboca al barranc. No obstant, la solució és possible. Caldrà però acatar abans la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que de forma simplificada significa restaurar tres pistes de tenis, un frontó i un polisportiu enderrocant-ne les obres sobreposades.

- Dilluns 27 d’agost: els titulars de l’activitat presenten un projecte d’enderrocament del sostre del frontó i la retirada de les rampes per a cotxes a les pistes de tennis. De fet són les úniques obres que cal fer per executar la sentència.

- Dimarts 28 d’agost: les instal·lacions esportives comencen a renéixer lentament sota les runes del sotmetiment als banquets i passos de ball. Els dies següents es duen a terme intensos treballs de recuperació, com mai s’han vist a St. Pere de Vilamajor, que culminen amb la recuperació del frontó, el polisportiu i les pistes de tennis.

Mentres tant una reunió política al més alt nivell es celebra a l'Ajuntament. Un ex-alcalde i un emissari de Barcelona hi són presents. En bermudes, l'home bó posa els punts sobre les í. Aquesta via esdevé inútil: l'Alcalde té raó, seny i responsabilitat.

Feia just 9 mesos –el que triga un embrió a néixer- que el TSJC ho havia ordenat per primer cop.

L’espectacle, al gust dels talibans, no per just va esdevenir realment penós: part d’un negoci, part d’unes enganyades il·lusions convertides en runes per la manca de diligència d'uns i altri. Diners llençats. Inevitable per just, implacable. La Justícia –i la raó- té per això els ulls tapats i el pols ferm de la balança equilibrada

- Divendres, 31 d'agost, la restauració de la zona esportiva esdevé una realitat. Després de més de 10 anys, a instàncies de l'home bó, s'ha celebrat a la Zona Esportiva de Can Derrocada una jornada lúdico-esportiva. El frontó, com Au Fènix, torna a veure la llum del sol que una pista de ball ha tapat durant quatre anys.

Amb molt d'esforç, penosament, s'ha vestit la núvia de blanc per a la celebració més escaient en el penúltim equipament per a Sant Pere de Vilamajor. Futbol, tennis, ping-pong, vuit pistes de scalextric, tres de bàdmington, tir amb arc... El frontennis, malmès per l'enderroc, encara haurà d'esperar.

La zona esportiva, si els titulars no llencen la tovallola, serà realitat ben aviat; l’Ajuntament i els veïns hi donen recolzament. La propietat consentirà.

- Divendres 31 d’agost: L’Ajuntament acorda el següent:

En tres mesos l'actual Ajuntament ha fet més que l'anterior en tres anys...

- 31 d'agost de 2007: l'Ajuntament imposa una nova sanció als titulars de l'activitat per l'incompliment del termini de presentar el projecte d'enderroc.

- Principis de setembre de 2007: l’Ajuntament adreça al titular de l’activitat un categòric desmentit de què hagi arribat mai a cap acord per poder dur a terme cap celebració fins finals d’any (l'origen d'aquest compromís no escrit es devia trobar en l'anterior govern municipal), i ordena una rectificació pública de qualsevol informació abocada pel titular en aquest sentit.

El primer i segon cap de setmana de setembre es duen a terme diverses celebracions. Es comença a perfilar el pla d’usos per a la zona esportiva de Can Derrocada.

- Finals de setembre de 2007: el Tribunal denega el recurs de súplica presentat pel titular a principis d’agost.

- Finals de setembre de 2007: l'Ajuntament dóna per complert l'acatament de la sentència, i així ho comunica al Tribunal.

- 29 de setembre de 2007: nombrosos membres de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada, segrestada per la seva Junta, aconsegueixen que es convoqui Assemblea per intervenir en el pla d'usos de Vilaguixà. En contra de la Junta i diversos propietaris, es forma una Comissió per estudiar el tema i servir d'interlocutors de les parts implicades. La Junta de l'Associació, en ple, s'apunta a la Comissió amb un únic propòsit: fer valer els seus interessos particulars i continuar segrestant qualsevol intent de reobrir la zona esportiva.

- Principis d'octubre de 2007: els titulars de l'activitat comencen a elaborar el pla d'usos que permetrà la recuperació del local socio-esportiu mirant de fer-hi celebracions compatibles. Veurem.

- 19 de desembre de 2007: els titulars de Vilaguixà presenten a la Comissió de l'APCD el seu pla d'usos.

- 29 de gener de 2008: el pla d'usos es considera acceptable, amb algunes modificacions, per part de la majoria (5 a 8) dels membres de la comissió de l'APCD. Només tres dels seus membres -la Junta- manifesten obertament que prefereixen que es cessin totes les activitats. Ho volen tancat i barrat; que no els molesti.

Els mateixos membres inicien una campanya per impedir la tramitació de cap llicència associada al pla d'usos.

- 29 de març de 2008: l'Assemblea de l'APCD dóna per acabada la Comissió. La Junta fa prevaler la seva posició marginal utilitzant al seu favor representacions de vot donades de bona fe alienes al propòsit amb què estaven sent utilitzades. Membres de la Junta s'assignen dos vots cadascú en una dubtosa interpretació de la condició de soci. Molts associats es donen de baixa en aquell moment. L'associació deixa de representar els veïns. (Veure crònica).

- Abril de 2008: Veure novetats.

CINQUENA ETAPA: EL TREBALL SILENCIÓS S'IMPOSA

Durant els tres mesos següents, una sèrie de reunions d'intercanvi d'opinions i punts de vista, es succeeixen a quatre bandes. Poc a poc les postures es clarifiquen i defineixen, marcant les directrius de les possibilitats de futur. Un grup de veïns es comença a organitzar...

- Principis d'abril de 2008: de la mà d'una trentena de veïns, es signa l'acta constituent de l'Associació de Veïns de Can Derrocada. Els seus objectius són desenvolupar les relacions socials dels veïns de Can Derrocada.

S'inscriuen els Estatuts a la Generalitat i es comunica a l'Ajuntament.

- 24 de maig de 2008: La recent constituïda Associació de Veïns es presenta públicament, i ho fa en el marc més adient: els locals de la Zona Esportiva de Can Derrocada. L'èxit de la convocatòria és total. L'Associació passa a tenir uns 75 socis inscrits. Els mitjans se'n fan ressò.

- Principis de juny a mitjans de juliol: enfortida pel pes de tots els veïns, l'Associació de Veïns de Can Derrocada renova els seus esforços per acostar posicions entre les parts. En diverses entrevistes es perfila el full de ruta i les condicions per a la legalització de la nova etapa de la zona esportiva, que encara disposa dels antics permisos en vigor.

L'Ajuntament mantén una postura escrupulosa, exageradament escrupulosa pel que es pot veure a Sant Pere de Vilamajor, en relació amb activitats complementàries a la socio-esportiva. Els titulars es posen a preparar en el recondicionament dels permisos.

Els titulars de l'immoble acosten posicions amb els representants dels veïns.

- Mitjans de juliol de 2008: fora del control del seus propis associats, la Junta de l'Associació de Propietaris, ignorant els requeriments formals fets per alguns associats per tal de convocar assemblea, manté, des del seu desconegut domicili, una posició bel·ligerant contra la resta dels veïns de Can Derrocada. Amb estertors agònics, insisteixen en exigir el tancament de la zona esportiva, esgrimint arguments que no van enlloc.

- 19 de juliol de 2008: es celebra la primera reunió de l'AAVVCD com a tal. Malgrat la precipitació de la convocatòria, propiciada per els esdeveniments, s'aconsegueix una nodrida representació d'associats i veïns.

L'anunci és immediat: després de més de 15 anys, les activitats socials retornen a la zona esportiva, ni que sigui només per aquest estiu!

En tot just un any, el treball i l'esforç s'han sumat a la oportunitat, per fer realitat les aspiracions de tots els veïns de Can Derrocada. La realitat no només és ja possible, és a tocar. Després de dues generacions de joves, el primer programa d'activitats a la zona esportiva de Can Derrocada és a la cuina. De moment, el 25 de juliol es farà el primer sopar-ball. En diset anys, l'associacio de propietaris tot just ha fet un parell d'actes socials: les comparacions són odioses, i els ressentiments marginals. Vet aquí la diferència de pensar en els fills o alimentar rencúnies.

• Per als escèptics, marejats pel vaixell del passat, que diuen que la zona socio-esportiva no funcionarà, que deixin el sofà i arrambin l'espatlla d'una vegada, que bé que se n'aprofitaran quan funcioni.
• Per als que creuen que tot plegat és un foc d'encenalls, que s'interessin per tot el què s'ha fet en aquests llargs mesos i deixin d'especular.
• Per als fonamentalistes que no volen res de res, dir-lis que l'acció decidida, tardana i apressada, és irreversible, i que no poden hipotecar l'interès comú en benefici del seu individual. Que pensin que els arbres deixaran pas darrera a més d'un centenar de noves cases que es construiran en el veïnat, que els temps dels ocellets han acabat pels totxos i els motors d'explosió. Que deixin d'utilitzar la Llei per rancúnies personals, per defensar només a un pam del nas del seu confortable saló. Que no segrestin l'Ajuntament encegats pel segrestament de la seva pròpia mentalitat.
• Per a l'Ajuntament, la Junta de Govern i al seu front el nou Alcalde, el meu testimoni de fermesa, d’honestedat i de treball intens per a complir amb la mateixa legalitat que li dóna l'autoritat. El meu testimoni públic d'agraïment, de suport i de disposició per a tot el que calgui. Ha posat els fonaments d'una nova manera de fer ben diferent de la d’anys enrera.
• Per a la titularitat de l'activitat reconduïda, que amb tot el temps que ha disposat s'haguessin estalviat el patiment que aquests dies han tingut, que facin la millor zona socio-esportiva que l'indret pot encara oferir. Que aprofitin el que ara és una oportunitat, sobre la base d'esforç, qualitat i prestigi que impulsa la seva activitat empresarial. Que no defraudin tots aquells que volem un ús social per a l'equipament.
• Per a la propietat, celebrar el seny i bon criteri, i demanar-li que ajudi finalment en aquesta definitiva etapa de reconstitució, fent pau en les consciències, totes. No en sortirà perdent.
• Per a tots plegats, que compteu amb la zona socio-esportiva de Can Derrocada, que la gaudiu i que participeu per a l'èxit de la mateixa.

I si finalment, l’oportunitat servida en la safata de la legalitat, queda per alguna raó malograda, caldrà dissenyar un pla alternatiu, per a què, definitivament, l’equipament torni a l’ús per al qual va estar concebut, un ús que avui és indispensable per a la vida social del veïnat.

Des d’aquesta finestra de reflexió, continuaré lluitant i oferint tot el meu suport treballant per a què definitivament el penúltim equipament per Sant Pere sigui una realitat.