Planejament urbanístic: cap on anem?

Des de les pàgines d'aquest bloc he tractat amb freqüència qüestions que afecten al planejament urbanístic de Sant Pere de Vilamajor.

Sempre ho he fet, com marca la metodologia més assenyada, a partir de l'anàlisi objectiva de la realitat, que a l'hora he anat apuntant amb els articles basats amb les dades estadístiques que es publiquen sobre Vilamajor (que trobareu també a Anàlisi Socio-econòmica de Vilamajor).

Malgrat tot, això no ha servit per fer didàctica del tema. Sant Pere de Vilamajor s'enfronta a la darrera oportunitat de ser més que nuclis dispersos d'urbanitzacions amb un feu central, i no hem sigut capaços d'iniciar encara un debat sobre les qüestions de futur.

Recordo encara quan, en la primera reunió de la Comissió d'Urbanisme-2006, en discutir el guió del nostre treball, se'm va ocórrer defensar que primer havíem d'analitzar la realitat de Sant Pere de Vilamajor. Se'm va dir que estàvem per discutir la planificació urbanística, que la realitat ja la teníem clara tots plegats.

Ningú ho va entendre; hi havia massa pressa per guixar mapes. Pel camí però es van trobar alguns fils de debat en aquest sentit que es varen poder obrir, afortunadament.

Sembla, però que ara per ara només ens preocupen els convenis, i tornar als mapes.

Tot el temps en què hem estat sense redactor de POUM, desactivada la Comissió-2006, no s'ha fet cap debat. Sembla com si la participació ciutadana en el procés de planejament només interessés per consensuar els plànols, ara amb totes les forces vives (30 persones) del poble.

Fa tres anys, des de 2005, que no hi ha debat ciutadà sobre les claus del present i el sentit del futur de Sant Pere de Vilamajor.

Si mireu els programes electorals de fa tot just un any comprovareu com tampoc hi havia reflexions en aquest sentit, més enllà de criticar l'únic model dissenyat, de la mà d'en Bruguera i en Borràs.

Tot allò que puguem planificar en desenvolupament urbanístic, ha de tenir un sentit, una justificació en el desenvolupament social, econòmic i sostenibilitat del nostre municipi; però aquest no és el camí emprés.

Manca capacitat d'imaginar-se com volem que sigui la nostra societat local d’aquí a uns anys, amb un poble planificat per a 10.000 habitants.

Mai he vist sobre la taula dels planificadors una piràmide demogràfica, un estudi de mobilitat, un cens d'activitats econòmiques, ...

No he vist sobre la taula dels planificadors cap actuació als diferents nuclis que representen el 85% de la població, condemnada a seguir vivint en urbanitzacions dissenyades només per a l’estiueig dels anys 70.

No he vist les taques verdes que haurien de constituir els centres aglutinadors o punts de trobada per a la gent del municipi. No he vist cap estudi d'aparcament en un nucli densificat que impedirà una mínima afluència exterior. No he vist cap reunió amb els empresaris per demanar-lis les impressions sobre el desenvolupament econòmic i les àrees industrials del municipi.

No he vist cap taula de debat amb els representants de les urbanitzacions per atendre els seus punts de vista. No he vist sobre la taula dels planificadors, les estadístiques que assenyalen Sant Pere de Vilamajor com el municipi amb més dèficit de superfície comercial de Catalunya...

Ni tant sols tenim dades de la població flotant (resident fixa no empadronada i resident eventual), ni de l'estructura de la població activa resident, ni tampoc sobre els llocs de treball fixats al municipi i els fluxos de mobilitat residència-estudis-treball de la població, actualitzats.

Ningú ha estudiat cap on va, d'on ve i per a que ho fa en els milers de desplaçaments en cotxe per les nostres carreteres.

No veig sobre la taula dels planificadors, la proposta de solució a la construcció en pendents elevades que avui en dia serien il·legals; no veig cap estudi per a introduir normes estètiques en les construccions; no veig com es pretén fer complir una disciplina urbanística que atorga permisos de primera ocupació d'habitatges construïts incomplint les normes.

Veig sobre la taula dels planificadors els mateixos criteris dels anys 80.

Tot això, i més, és el que s'ha de posar en el planejament.

Però sobre la taula dels planificadors només hi veig plànols, només hi veig convenis per esgarrapar a preu d'or terrenys per a urbanitzar o protegir.

I com s'ho fan per planificar sense res de tot això? No sembla que això importi a ningú... O potser soc jo l'equivocat.

Recordo encara com bullien els telèfons quan qui ara és l'Alcalde i jo mateix, introduíem conceptes i més conceptes en el capítol 7 de l'Informe de la Comissió d'Urbanisme-2006, el dia abans de donar-lo per tancat, en contra de les veus que no ho volien. Aquest capítol malauradament va al final del document, quan de fet hauria d'haver anat al principi.
També recordo, els estira i arronsa amb els sectors naturalistes de la comissió en redactar el capítol 2 del mateix document; una altra oda que ningú no ha llegit.

Fixem-nos be que la Comissió, al 2006, tot just va aplegar una dotzena de persones, ciutadans d'apeu que ens reuníem sense anuncis. Es va treballar de valent. Ni una pregunta, ni un debat, en la presentació de tota la tasca al plenari del Consell de Poble. El debat només va existir a la política, just quan s'estava a punt de voler fer aprovar un POUM sense consens. El debat no era al carrer, ocupat en veure quines finques es revaloritzaven i quines no.

Ara tothom hi vol ficar cullerada, o que no es fiqui la cullera en un o altre plat.

La participació és un procés de fruits lents, que cal liderar, organitzar i madurar. En el POUM pot passar vista i no vista, doncs no hi ha gaire intenció, ganes, ni temps, de canviar les coses. Per part de ningú.

Aquesta etapa del POUM hauria de recuperar el sentit de tot plegat.

Al final només em resta confiar que el nou redactor del POUM sigui sobretot un valent urbanista, i no només un arquitecte. Si és així, jo que crec que el planejament urbanístic és la derivada del planejament estratègic, em poso a la seva disposició.

Ara que ja no hi ha la pressa de l'IES, cal donar al POUM-2020 de Sant Pere de Vilamajor la darrera oportunitat.