Si no el coneixeu us pot semblar un operari més aviat desgarbat. Quan el coneixes, com a persona, i per les seves creacions, te n'adones que darrera la barba descuidada i la roba de feina hi ha un artista, un mag del ferro i la planxa, del que l'habillatge és ja per si un homenatge als seus orígens.
És en Josep Plandiura.
No n'entenc d'art, i no estic doncs en condicions de valorar l'obra d'aquest transformador. Però si que hi entenc de l'ofici de la metalùrgia i en tinc prou per apreciar que ens trobem davant d'un domador del ferro extraordinari.
Al servei de la seva expressió tridimensional, aquest artista hi posa un domini expert, transcendint la mera escultura per fer-ne de l'ofici una obra d'art.
Branques de ferro torturades amb una extraordinària creativitat, batudes pel vent i dominant com si fos poca cosa les tres dimensions de l'espai. Aquest singular barroquisme, però, i això és potser el que més m'admira, es conserva fidel a les arrels d'e l'ofici, buscant l'herència dels artefactes útils, dels que la seva ment estructurada sempre en busca referència, transgredint-les amb la discontinuitat dels segments. Les dues dimensions de la planxa assoleixen les tres coordenades, a les que la sinuositat discontínua afegeix la quarta: el dinamisme del temps.
Peces monumentals, exagerades de dimensió que omplen l'espai amb la grandària de la ment que les ha creades.
Sense dubte, Josep Plandiura és tot un luxe per a La Rectoria, tot un luxe per a Sant Pere de Vilamajor.
No deixeu de visitar la seva exposició a La Rectoria, i, si podeu, agafeu una cadira i passeu-vos una llarga estona veient-lo treballar al taller.
És en Josep Plandiura.
No n'entenc d'art, i no estic doncs en condicions de valorar l'obra d'aquest transformador. Però si que hi entenc de l'ofici de la metalùrgia i en tinc prou per apreciar que ens trobem davant d'un domador del ferro extraordinari.
Al servei de la seva expressió tridimensional, aquest artista hi posa un domini expert, transcendint la mera escultura per fer-ne de l'ofici una obra d'art.
Branques de ferro torturades amb una extraordinària creativitat, batudes pel vent i dominant com si fos poca cosa les tres dimensions de l'espai. Aquest singular barroquisme, però, i això és potser el que més m'admira, es conserva fidel a les arrels d'e l'ofici, buscant l'herència dels artefactes útils, dels que la seva ment estructurada sempre en busca referència, transgredint-les amb la discontinuitat dels segments. Les dues dimensions de la planxa assoleixen les tres coordenades, a les que la sinuositat discontínua afegeix la quarta: el dinamisme del temps.
Peces monumentals, exagerades de dimensió que omplen l'espai amb la grandària de la ment que les ha creades.
Sense dubte, Josep Plandiura és tot un luxe per a La Rectoria, tot un luxe per a Sant Pere de Vilamajor.
No deixeu de visitar la seva exposició a La Rectoria, i, si podeu, agafeu una cadira i passeu-vos una llarga estona veient-lo treballar al taller.
0 Comentaris. COMENTEU-HO:
Publica un comentari a l'entrada