La importància d'un semestre

Continuant la crònica d'ahir, la construcció ha estat una bombolla de sabó.

Per als que ho hem seguit relativament d'aprop, era una crònica anunciada: només calia llegir els informes del Dpt. d'Habitatge per adonarse'n:

A Vilamajor, petit i allunyat al seu rotllo, als seus POUM's, la onada no acabava d'arribar. Però quan va arribar ho va fer sense miraments. Feia un parell d'anys que qualsevol analista se n'hagués donat compte:

Les gràfiques representen els projectes d'habitatges visats als municipis de Vilamajor.

Però si es fa un zoom i es miren més d'aprop les dades, la realitat és encara més crua: no hi ha onada, és un tsunami:

Si a Sant Pere no anar al tanto li ha costat equivocar-se de 598.000 Euros en els pressupostos de 2007 i 2008, a Sant Antoni la patacada deu anar encara més forta, només cal mirar la gràfica anterior per adonar-se'n. Al Titanic li va passar quelcom semblant.

Tot va passar en un semestre, el darrer de 2007: el tsunami ha deixat el territori silenciós d'excavadores i formigoneres, i ha deixat d'omplir les arques municipals.