La guerra contra el POUM comença una nova etapa, la de la clandestinitat.
Llegeixo aquest correu:
Benvolguts membres de la Comissió (*):
Pel que fa a l’estat de la tramitació del POUM, a la reunió del dissabte dia 21 el senyor alcalde va comentar que l’Ajuntament estava preparant les respostes a les al·legacions i que els ciutadans les rebrien aviat. Els juristes consultats diuen que si es produeix l’aprovació definitiva del POUM per part de l’Ajuntament (sense haver contestat les al·legacions o havent-les contestat desestimant-les), els al·legants:
- poden recórrer en alçada davant de la Conselleria de Urbanisme i
- posteriorment, en cas de desestimació per silenci negatiu, poden interposar demanda de impugnació davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra aquells preceptes que consideressin no conformes a dret.
Personalment opino que hauríem d’esperar i d’estar atents a les respostes a les al·legacions i a l’aprovació definitiva del Pla.
I -acte seguit, no cal abans- emprendre les accions que convingui.
Salutacions.
(Segueix la signatura, i el teléfon del remitent: 93 845 17 ... i dos números més).
(*) N.T.: IIª Comissió d'urbanisme
Pel que fa a l’estat de la tramitació del POUM, a la reunió del dissabte dia 21 el senyor alcalde va comentar que l’Ajuntament estava preparant les respostes a les al·legacions i que els ciutadans les rebrien aviat. Els juristes consultats diuen que si es produeix l’aprovació definitiva del POUM per part de l’Ajuntament (sense haver contestat les al·legacions o havent-les contestat desestimant-les), els al·legants:
- poden recórrer en alçada davant de la Conselleria de Urbanisme i
- posteriorment, en cas de desestimació per silenci negatiu, poden interposar demanda de impugnació davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra aquells preceptes que consideressin no conformes a dret.
Personalment opino que hauríem d’esperar i d’estar atents a les respostes a les al·legacions i a l’aprovació definitiva del Pla.
I -acte seguit, no cal abans- emprendre les accions que convingui.
Salutacions.
(Segueix la signatura, i el teléfon del remitent: 93 845 17 ... i dos números més).
(*) N.T.: IIª Comissió d'urbanisme
Qui l'envia porta el bagatge del descrèdit, de la instrumentalització de la bona gent per als seus propòsits paranoides, ara, contra en Llesuy, abans contra els Guixà, i més abans contra l'Icart, el comú denominador del punt de mira.
Al remitent: no utilitzeu més als membres de la Comissió d'Urbanisme, que ja s'us veu el plumero, si voleu "tocar la pera" ho teniu ben aprop, que tirar la pedra i amagar la mà bruteja.
A en Llesuy: vinga, contesta d'una vegada les meves tres al.legacions.
Ah! I jo també vull un viver, que el morrut se m'ha menjat la palmera! O és que haig d'anar a Montseny o a Cardedeu?
(Perdó lectors, potser no entengueu res, però la guerra bruta, sempre és bruta, i no puc per menys que rebelar-m'hi, noblesa obliga. Qui vulgui més detalls, només m'ho ha de demanar).
4 Comentaris. COMENTEU-HO:
Per Spectiva, ets tant badoc qu encara no t'has donat compte quin és el teu paper dins de l'anomenada "guerra bruta"?
Estàs sent utilitzat per les dues bandes i sembla que no et donis per assabentat. Reacciona davant la teva innocència que n'ets prou intel·ligent i la teva causa és justa però poc compresa.
Benvolgut anònim, potser tinguis raó, i t'agraeixo de tot cor el teu interès i les teves paraules.
Discrepo però en el fons: si repasses entre els 300 articles de dos anys i mig, veuràs que, en comptes de ser utilitzat, potser he estat jo el què utilitzo. Llàstima que la memòria ens falli, pero si repassessis veuries que en un grapat de temes importants (Vilaguixà, participació, deslocalització de la fàbrica de pinsos, aplicar el reglament d'honors als antics alcaldes, conveni Picart, POUM-2008, POUM-2005, obertura de les instal.lacions esportives de les escoles fora d'horari escolar, camí de Can Tona, Comissió d'Urbanisme, etc., etc.), sempre he anat un pas endavant dels esdeveniments, esdeveniments que finalment han resultat de forma molt aproximada a les meves intencions.
La Comissió d'Urbanisme ja va estar instrumentalitzada en una ocasió, i en el seu dia ja ho vaig destapar, fins i tot en públic, en el sí del Consell de Poble. Ara, de la mateixa part, s'intenten novament innobles estratagemes. I novament seran desactivades, en honor de la Comissió i per evitar el descrèdit a què mans que amaguen la pedra la volen conduïr per la bona fe de la immensa majoria de les persones que hi han participat.
En tot això, que ja fastigueixa, encara no he trobat sentit a la millora del poble en el seu conjunt, sinò obscurs interessos, que ara aquí, ara allà, intenten mobilitzar les parròquies que es tenen més a mà. (Emulant, sense noblesa, "si tu l'estires fort per aquí, si tu l'estires fort per allà, segur que tomba, tomba, tomba,...")
Ja és hora de donar un cop de puny sobre la taula i dir: prou! Ja és hora de que la bona voluntat i els objectius nobles -equivocats o no, però nobles al cap i a la fi- s'imposin en aquest pertorbat poble, convertit pels últims en arribar en el Far-West de les seves pròpies frustacions.
Ningú posa en dubte que "l'arquitecte" del POUM ets tú majoritàriament i quan se li ataca doncs et sents atacat, fet que li va de conya a l'ajuntament i a l'oposició dels nuclimiltants ja que uns t'utilitzen com a escut i els altres t'utilitzen com arma llencívola.
No entris en el joc (recomanació d'amic) per què al final sortiràs malparat, sigui per una banda o per l'altre.
Benvolgut Anònim, cap dels dos POUM's han estat al meu gust; només m'he limitat, i públicament a raonar els meus desacords i a proposar línies de millora, que algunes han reeixit i altres malauradament no. Certament hi he treballat molt, en tot cas, per entendre i tenir una opinió global, sobre els POUM's, en els què ben segur altres només s'han entretingut en els arbres sense mirar el bosc.
Si en algo he influit per millorar el POUM (en aquest segon no gaire, la veritat), doncs me n'alegro, que francament no ho fet pensant amb els meus interessos particulars.
En aquest ofici aficionat de reflexió i crítica pública sempre es corre el risc de sortir-ne trasquil.lat, però t'asseguro que d'enemics tinc els mateixos (encara que així els esperoni), i a canvi, potser he ajudat a que més d'un vegi les coses d'una altre manera.
En tot cas la diferència és obvia: jo dic obertament el què penso i altres, si em tiren pedres, amaguen les mans.
Mai he defugit de debatir controvèrsies, i sé que ens tenim apreci recíproc amb moltes persones amb les què he debatut i que no coincidim. En canvi els enemics que he pogut guanyar mai han donat la cara, preferint amagar-se i continuar la guerra bruta per sota.
Que ningú es pensi però; no soc més que un "llanero solitario" amb gent com tu que m'escolta.
Potser el què els fa por a altres és, en definitiva, la meva capacitat d'influència en qüestions que consideren contràries "als seus interessos", influència que ells, si de cas, han d'aconseguir amb altres "arts".
Gràcies no obstant per avisar-me.
Publica un comentari a l'entrada