Davant del desconcert existent en alguns sectors de la població de Sant Pere sobre el tancament del local social La Fàbrica, us fem saber que:
- La patologia del local La Fàbrica, ja l’any 2002 quan es va realitzar un estudi físico-químic i de resistència de la seva estructura, presentava símptomes d’aluminosi.
- La conclusió, aleshores, era que no es preveia un risc de col·lapse immediat, però sí hi havia una reducció de la capacitat portant.
- L’octubre de l’any 2003 es va realitzar un projecte de remodelació de l’escenari en què implicava l’enderroc total de les parets i el sostre de l’escenari i part del sostre dels vestuaris i la construcció d’una nova estructura a base de perfils metàl·lics i encavallades d’acer.
- Per tal de dur a terme aquesta remodelació, que solament solventava en part el problema de l’aluminosi a la zona que es remodelava i que comportava un cost de 379.751,34 euros, es va sol·licitar subvenció a través del PUOSC
- Aquesta obra, finalment, no es va portar a terme.
- Iniciada la nova legislatura, immediatament des de l’Alcaldia es van demanar uns informes dels tècnics municipals per dictaminar la conveniència o no del tancament de l’equipament
- Després que ambdós informes fossin clarament desfavorables, i davant del perill per la seguretat de les persones, el dia 28 de novembre l’Alcaldia opta per dictar ordre de tancament.
- Immediatament, es van fer escrits a les entitats afectades que tenien reservat l’espai per a activitats i es va procedir a reorganitzar les reserves dels diferents espais municipals per tal que aquestes es duguessin a terme, al mateix temps es va publicitar el tancament via pàgina web de l’ajuntament i via premsa (el 9 nou i l’Actualitat del Baix Montseny)
- Al dia d’avui, tal i com recomana el tècnic a qui se li va encomanar l’estudi d’aluminosi, i per tal de valorar la viabilitat o no del manteniment de l’equipament, es demana el pressupost de:
- La patologia del local La Fàbrica, ja l’any 2002 quan es va realitzar un estudi físico-químic i de resistència de la seva estructura, presentava símptomes d’aluminosi.
- La conclusió, aleshores, era que no es preveia un risc de col·lapse immediat, però sí hi havia una reducció de la capacitat portant.
- L’octubre de l’any 2003 es va realitzar un projecte de remodelació de l’escenari en què implicava l’enderroc total de les parets i el sostre de l’escenari i part del sostre dels vestuaris i la construcció d’una nova estructura a base de perfils metàl·lics i encavallades d’acer.
- Per tal de dur a terme aquesta remodelació, que solament solventava en part el problema de l’aluminosi a la zona que es remodelava i que comportava un cost de 379.751,34 euros, es va sol·licitar subvenció a través del PUOSC
- Aquesta obra, finalment, no es va portar a terme.
- Iniciada la nova legislatura, immediatament des de l’Alcaldia es van demanar uns informes dels tècnics municipals per dictaminar la conveniència o no del tancament de l’equipament
- Després que ambdós informes fossin clarament desfavorables, i davant del perill per la seguretat de les persones, el dia 28 de novembre l’Alcaldia opta per dictar ordre de tancament.
- Immediatament, es van fer escrits a les entitats afectades que tenien reservat l’espai per a activitats i es va procedir a reorganitzar les reserves dels diferents espais municipals per tal que aquestes es duguessin a terme, al mateix temps es va publicitar el tancament via pàgina web de l’ajuntament i via premsa (el 9 nou i l’Actualitat del Baix Montseny)
- Al dia d’avui, tal i com recomana el tècnic a qui se li va encomanar l’estudi d’aluminosi, i per tal de valorar la viabilitat o no del manteniment de l’equipament, es demana el pressupost de:
- Reforç estructural
- Refer tota la coberta i la seva estructura,
Aquest era el comunicat d'Alcaldia del desembre de 2007.
Poc desprès, previ acord del Ple municipal es decidia construïr de nou el local i s'encarregava el projecte d'un nou espai polivalent, aconseguint, amb intepel.lació al Parlament inclosa, una subvenció, que ara per ara és de 900.000 Euros.
El POUM recollia la proposta, sense que la Comissió d'Urbanisme, notablement dirigida pels "nuclimilitants", hi posés cap pega.
Ara, dos anys després i amb un remarcable ànim de notorietat i "protagonisme participatiu", des de diverses fonts, utilitzant tots els mitjans a l'abast: medis de premsa, associacions de veïns i fins i tot el Facebook, es fa campanya per "salvar la fàbrica".
Tècnicament és possible, però la fàbrica malauradament ja ha passat a millor vida, i refer-la seria llençar els diners, obtenint un equipament per ús ja obsolet, i fora de les actuals normes per a aquests tipus d'equipaments.
Recomano als nuclimilitants que llegeixin la normativa estructural, contraincendis, d'insonorització i d'activitats per als locals de pública concurrència abans de plantejar despropòsits.
Els 900.000 Euros es podrien ajornar, potser, però no es podran reconvertir en altra tipus de despesa.
L'afany de protagonisme d'alguns torna a la palestra subrogant-se drets que democràticament ja estan estipulats, i no fent més que crear mala maror de propòsits inconfesables.
Que el cost d'un nou local polivalent és important, no hi ha dubte, com tampoc ho és el de la seva necessitat.
Personalment crec que el lloc actualment plantejat és inadequat, i ja vaig dir en el seu dia quin crec que seria l'emplaçament idoni.
Gastar diners en La Fàbrica, molts més dels què amb ignorància es fan còrrer, insisteixo, és llençar-los, però amb l'ànim de concil.liar totes les sensibilitats proposo fer el projecte en dues etapes, per meitats, redissenyant el projecte per tal de què la primera etapa constitueixi en els espais de servei: cafeteria i sales d'activitats, per tal d'inquibir-hi, i solucionar a l'hora provisionalment, un Hotel d'Entitats, a l'espera de millors temps per posar en marxa la construcció definitiva d'aquest altre equipament social. La segona etapa seria la sala polivalent pròpiament dita, que es podria iniciar en dos o tres anys, esmorteïda l'actual crisi.
Cal tenir en compte també que el municipi compta amb dos altres locals socials, i amb la carpa, que ja s'utilitzen per a activitats de pública concurrència.
I en tot cas continuaré insistint que la ubicació més idònia és en els terrenys del límit del terme municipal, sota de Can Bacallà, al costat de la BP-5109, si no es té la valentia de fer-la en l'altre indret perfecte: sota de Can Tona, enfront de la granja de porcs, al camí de Vallserena.
Em consta que l'equip de govern no necessita "salvadors" per posar seny en aquest tema. D'aprofitats, tard i malament, sempre en trobarem, i grups polítics disposats a fer-lis, amb el mateix propòsit, costat, també.
El POUM recollia la proposta, sense que la Comissió d'Urbanisme, notablement dirigida pels "nuclimilitants", hi posés cap pega.
Ara, dos anys després i amb un remarcable ànim de notorietat i "protagonisme participatiu", des de diverses fonts, utilitzant tots els mitjans a l'abast: medis de premsa, associacions de veïns i fins i tot el Facebook, es fa campanya per "salvar la fàbrica".
Tècnicament és possible, però la fàbrica malauradament ja ha passat a millor vida, i refer-la seria llençar els diners, obtenint un equipament per ús ja obsolet, i fora de les actuals normes per a aquests tipus d'equipaments.
Recomano als nuclimilitants que llegeixin la normativa estructural, contraincendis, d'insonorització i d'activitats per als locals de pública concurrència abans de plantejar despropòsits.
Els 900.000 Euros es podrien ajornar, potser, però no es podran reconvertir en altra tipus de despesa.
L'afany de protagonisme d'alguns torna a la palestra subrogant-se drets que democràticament ja estan estipulats, i no fent més que crear mala maror de propòsits inconfesables.
Que el cost d'un nou local polivalent és important, no hi ha dubte, com tampoc ho és el de la seva necessitat.
Personalment crec que el lloc actualment plantejat és inadequat, i ja vaig dir en el seu dia quin crec que seria l'emplaçament idoni.
Gastar diners en La Fàbrica, molts més dels què amb ignorància es fan còrrer, insisteixo, és llençar-los, però amb l'ànim de concil.liar totes les sensibilitats proposo fer el projecte en dues etapes, per meitats, redissenyant el projecte per tal de què la primera etapa constitueixi en els espais de servei: cafeteria i sales d'activitats, per tal d'inquibir-hi, i solucionar a l'hora provisionalment, un Hotel d'Entitats, a l'espera de millors temps per posar en marxa la construcció definitiva d'aquest altre equipament social. La segona etapa seria la sala polivalent pròpiament dita, que es podria iniciar en dos o tres anys, esmorteïda l'actual crisi.
Cal tenir en compte també que el municipi compta amb dos altres locals socials, i amb la carpa, que ja s'utilitzen per a activitats de pública concurrència.
I en tot cas continuaré insistint que la ubicació més idònia és en els terrenys del límit del terme municipal, sota de Can Bacallà, al costat de la BP-5109, si no es té la valentia de fer-la en l'altre indret perfecte: sota de Can Tona, enfront de la granja de porcs, al camí de Vallserena.
Em consta que l'equip de govern no necessita "salvadors" per posar seny en aquest tema. D'aprofitats, tard i malament, sempre en trobarem, i grups polítics disposats a fer-lis, amb el mateix propòsit, costat, també.
0 Comentaris. COMENTEU-HO:
Publica un comentari a l'entrada