L'enrenou que s'ha aixecat a Sant Pere de Vilamajor no només ens posa en el mapa de la notícia, sinò que ens fa per uns dies capital catalana de la solidaritat amb els que tenim més a prop.
Certament, l'Arantxa Bernaldo, amb la seva carta a El Periódico, ha fet pensar i ser més sensibles, més humans, a milers de persones. Gràcies!
Però sent aquest espai, un espai de reflexió en veu alta, la situació em fa reflexionar primer sobre els límits de l'anonimat. La Rosa i en Manel, els veritables protagonistes, han vist desvetllada la seva intimitat, trista, de manera involuntària. Probablement els servirà per millorar la seva situació, i no entro en si els diners han de servir per pagar el menjar o per pagar la hipoteca, però potser no ha de ser que un veí et posi en evidència, la manera en què cal enfocar tantes i tantes situacions com tenim, també ben a prop, aquí a Sant Pere de Vilamajor.
I en aquest sentit contrasta el protagonisme de l'actora, l'Arantxa Bernaldo, convertida també en notícia i benefactora protagonista.
De fet ahir a la tarda ja l'entrevistava "El Periódico" a la seva feina.
I aquest matí a les escales de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.
A l'hora obria una adreça de correu davant l'allau de trucades oferint ajuda a la família: ayudamanelrosa@hotmail.com. Sens dubte, per la seva professió, l'Arantxa sap el que es fa.La meva educació, inevitablement cristiana, em fa pensar en els samaritans. Em fa pensar en tantes i tantes persones que, anònimament, estan cada dia donant part del seu temps, o dels seus diners, ajudant als demès.
Tot sia ben vingut, però cada cosa al seu lloc.
Un samarità, hauria de buscar protagonisme?
3 Comentaris. COMENTEU-HO:
Jo, en la mateixa situació de aquesta noia, probablement estaría encandilat amb l´entusiasme i publicitat dels medis, el desig d´instrumentalització dels polítics, aquests essers que no paren fins degradar els sentiments més auténtics de les persones.
Suposo que després vindrán la intima satisfacció, el silenci de les més arrelades creencies. I aixó es el capital humá que compartim tots els implicats a aquesta historia de solidaritat i generositat sense cap altre pretensió, ni mediática, ni política.
Si realment ets cristià com comentes, et diré que jo també ho sóc i no m'agrada fer mal gratuïtament als meus germans, i molt menys dir mentides com les que has suggereixes en aquest espaï, abans de volcar una opinió personal en un lloc públic hauríes d'anar a la font, en aquest cas jo mateixa, desprès si vols jutgar-me fes-ho tot i q lúnic q ens jutjarà en aquest món tots ja sabem qui és. Precisament per preservar l'identitat d'aquesta famíli sóc jo la q s'està movent, en cap cas com apunta el Javier es per cap altre pretensió ni mediàtica ni política.
Quedo a la teva disposició per pendre un café i a partir d'aquí tornem a començar ja q el rectificar és de savis.Arantxa Bernaldo ayudamanelrosa@hotmail.com
I tant, ja la heu clitxat a la Arancha. Necesita ser reconeguda per els bons actes. Ja ha sortit al Periodico i aquest mati al Espejo Publico de Antena 3. Ai, si sapiguesiu la veritat de aquesta noia bona samaritana...
Arancha y sus lagrimas de cocodrilo…
Pregunteu-li com tracta a la gent a la seva feina.
Ya hay 5 casos de mobbing en tu lugar de trabajo. Y claro ahora has de hacer una buena acción y que la prensa y la sociedad te lo reconozca… Las buenas acciones pueden realizarse todos los dias… …empieza a las 9 de la mañana en tu mesa de coordinadora…
Yo trabaje con ella y gracias a ella no me renovaron... Asi que ahora estoy en el paro... que paradoja, verdad? Durante los meses que la tube de coordinadora me hizo las mil y una... Yo tambien escribire una carta al periodico... ya le puedes llorar a la Griso, ya.
Neu a fer un cafe amb ella aneu...La conexereu a fons!!!
Publica un comentari a l'entrada