Dos anys i mig per a un acte de justícia

Diem, i amb raó, que ja portem quasi quatre anys esperant que un Tribunal, constitucional, tingui a be posar d'acord els punts de vista dels partits polítics que representa i emetre, finalment, una sentència sobre la Carta Magna dels catalans.

Be o malament, si els veiessim pencar, com veiem el jutge Garzón, com menys ens reconfortaria pensar que s'esforcen per estudiar el nostre cas amb tota la importància que te. Però no, no els veiem pencar, sinò negociar, replicant la llotja a la què els partits polítics ens tenen acostumats.

Be, però no us volia parlar d'aixó exactament, sinó d'un fet més simple, més proper, que ha trigat més de dos anys a resoldre's, en aquest cas amb Justícia. M'explico.

El 7 de novembre de 2006, l'avui Sheriff de Vilamajor, es va trobar amb un ciutadà nostre -i amic de molts de nosaltres- i en un episodi molt ben cronicat va exercir la seva peculiar forma d'entendre els límits de les seves atribucions.

A resultes d'aquest incident, un Agent de l'Autoritat -aquest si- es va veure sancionat ara fa dos anys per falta greu i suspés de sou i feina durant 16 dies. Tot, perquè es va atrevir, no tant sols a "desafiar" el Sheriff, sinó perquè va queixar-se formalment al superior jeràrquic d'aquest, que el varen denunciar al seu torn a la Direcció General de la Policia de la Generalitat de Catalunya.

L'afer va continuar amb una intensa campanya que podríem qualificar de revenja de ressentiment contra alló què el perjudicat considerava una injustícia, fins el punt de fer un dels pioners blocs de Vilamajor amb el seus al.legats a Vigilants de Vilamajor, que va clausurar abans de què les aigües sortissin més de mare.

Tots hem pogut veure com a Nothingam s'ha anant desenvolupant l'actuació del Sheriff, i per tant podem tenir un cert criteri d'interpretació de l'afer que va esclatar el dia 7 de novembre de 2006. De la meva part puc testimoniar l'honestitat del que llavors en va resultar perjudicat, per controvertit que sigui.

Hi varen haver testimonis dels fets d'aquell dia, testimonis quin paper en el cas en realitat no resol res, en no haver sentit el què van veure. Probablement però un dels testimonis va dir el que sabia que no va ser. Pitjor per a la seva consciència.

El què si resulta rellevant, però, és que dos anys despres de la sanció que va ser imposada a l'Agent de l'Autoritat (només n'hi havia un en els fets), la Magistrada del Jutjat Contenciós Administratiu nº 4 de Barcelona, ha dictat sentència.

La Magistrada Figuera en la seva sentència diu el què diu, i no pot dir més que alló que la Justícia, cega però no tonta, ha de dir en aquest cas. I deixa sense efectes la sanció imposada a l'Agent, rehabilitant el seu expedient de servei a la Llei i l'ordre contra la criminalitat.

Després de'aquesta sentència, no podria entendre que una altra autoritat, en aquest cas la municipal (només hi ha una, no diset a Sant Antoni de Vilamajor) no li retirés ara a l'Agent la sanció que li va imposar (recordem que les sancions no les posen els treballadors municipals, sinò els alcaldes) per als mateixos fets, doncs la sentència assumeix sense necesitat d'entretenir-se que un Vigilant municipal no té atribuida la presumpció de veracitat en les seves declaracions, doncs la Llei només la confereix als agents de l'autoritat, i aquests no ho són. (La Llei de Procediment Administratiu estableix que no prescriuen els actes nuls de ple dret, i el que va passar és nul).

Mai no sabrem realment el que realment va passar, i ens haurem de refiar d'una o altra versió contradictòries, però no hi ha dubte de que si sabem el què en pensa la Justícia: no hi va haver res que pugui ser constitutiu de falta en l'actuació de l'agent de l'autoritat afectat.

Cal doncs, i crec que és de justícia, rehabilitar des d'aquest espai al perjudicat, tot prevenint-vos de què vet aquí, les coses han canviat des de llavors, i els ara Policies Locals, diguin el que diguin, tindran presumpció de veracitat, i si hi teniu una enganxada, tant se valdrà el que sigui o no sigui veritat: ells sempre tindran la raó, ... a no ser que tingueu testimonis que puguin acreditar el contrari.

Si per a un acte de Justícia tant simple, s'han trigat més de dos anys, però, em sembla poc que portem quasi quatre anys remenant la nostra Carta Magna.