Lligams en la distància

Un de les més grans satisfaccions d'haver creat "Vilamajor en Xarxa" és que d'un cop d'ull pots veure tot el que fan persones amb les t'uneix pertànyer a un mateix espai i temps.

En Pedro Lluch de ploma envejable, erudit i molt viscut, amb el que tinc una cervessa compromessa des de fa temps, de lectura obligada quan, sigui amb una copa de cava, un puret o un "gin-tònic" vulguis pensar en pensar. A flor de pell, ell és així. De lectura obligada si estàs viu.

La Marina Martori, un huracà tropical que arriba com si res i se'n va com si no res, deixant pel camí, com si no res, curtes reflexions d'una persona ben rica en sentiments (és clar, és una dóna, la única dóna de Vilamajor en Xarxa).

L'Higini. Amb en Harry Potter comparteix moltes coses apart de la inicial. Mestre de la tecnologia, amb el triangle clar: Catalunya, Sant Pere de Vilamajor i els Geganters. Ell és així i així vol que el veiem. Intransferible, incondicional. A veure si acabes d'una vegada la carrera!

El Pungolero constant. Ell si que porta l'estandard de la creuada. Un altre desconegut que fa Vilamajor en Xarxa i s'en sent. Corcò honest, també amic en la distància, veterà de la xarxa. Procura pel seu "barri", però és que se l'estima. Company, bona feina!

I també tenim un pirat en Jordi, un altre conegut al que no conec. Sovint la seva cerca del límit em fa por, és un obsès de la bici i la seva tenicitat didàctica a la xarxa és certament encomiable.

En Joan Garcia, aquest si que el conec. Amb la esquerpa-però-simpàtica-quan-la-coneixes Amaya, han refundat -per dir-ho en llatí- l'AVVSP. Lluitadors, urbanites com hi ha pocs, però integrats. Bona gent. (No cal posar cascs als nens per anar en bici, poseu-lis unes botes d'aigua i veureu com disfruten amb els bassals de la tardor. Consumiu Topionic, encara que siguin nenes!).

En Javier, el solitari, un personatge tal com és. La seva càmera fa del que veu una maravella i ell s'hi projecta. Tot un cas. Integrat també a Vilamajor en Xarxa.

El licàntrop. Aquell que trigues un parell de dies en clicar, però que a la fi ho acabes fent, per morbo. Personatge que representa un dels marges de la campana de Gauss i que no per això se'ns obre tal com vol que el veiem, cru, sagnant, gore.

En Santi Armengol, un altre pirat de la bici. Un altre ignot company de la xarxa que ens enveja amb tot el que viu, amb tot el que veu d'alt de dues rodes. Així vol també que el veiem.

En Martí, com l'aigua per la xocolata, el més jove de la xarxa. Aquest fa de la gastronomia el que ens vol explicar. Poeta del menjar. Esquisit.

I en David, ben segur no el coneixeu. L'hem acollit, per ell mateix i de la mà de l 'Higini. Bona gent. Des de Portugal a casa nostra, David, és casa teva! Dual. Un emigrant integrat que parla català millor que molts dels catalans. Fràgil però amb qui ve de gust escoltar-lo amb una "birra" a Can Noguera.

Deixo pel final, per no cansar-vos, en Ferran. Com el Cola-Cao, sin igual. Sintetitza tots els valors de Vilamajor en Xarxa. Muntanya-ciclista, polemitzador, força viva. La seva erudició vocacional ha trobat en Sant Pere de Vilamajor la tesi inacabable. És qui ens posa les arrels perquè sabem que estem aquí perquè hi ha algú que hi ha estat abans. Entranyable i bon amic.

Incansable, cnstants. No sé d'on treuen tants atguments per compartir-los. Déu n'hi do el que dona Vilamajor en Xarxa, que al cap i a la fi són ànimes nues que ens ensenyen el que volen que d'elles coneguem.

Com la teoria de conjunts, ens uneix la intersecció i aquesta és ferma i compromesa.

Després de tant de temps, amics ben diferents de Vilamajor en Xarxa, m'agradaria que tots plegats ens trobessim, els que ens coneixem i els que no ens coneixem. No per res concret, simplement per tocar la carn d'allò que només és virtual - ara m'agradaria tenir la làbia d'en Pedro- i debatir al respecte de les nostres pròpies fixacions. (Déu n'hi dó per un-cul-de-sac- com Sant Pere de Vilamajor).

Quedem?

P.S. En el fons gent rara, rara gent que has de sumar per comprendre'ns als pirats que perdem el temps fent-vos perdre el temps amb un Sant Pere de Vilamajor que potser no s'ho mereix.