Dijous, com prèviament ja ho havia anunciat, en Ferràn Sarrià ens sorprén amb una altra de les seves ocuurències.
Que és un militant de la recerca de noves vies de participació ciutadana ja ho sabem des de fa temps.
Que és tenaç, decidit i valent, també ho ha demostrat des de sempre.
Que es compromet en allò que creu, fins on pugui arribar, és notori en la seva persona.
Que és un controvertit i no deixa indiferent, és obvi.
Ara, en Ferran s'ha passat a la "Quechua" i la carmanyola per escenificar la seva última creuada, i se'ns ha plantat a la Plaça de la Vila amb el seu company Valentín.
Com que no crec que l'hagin tret de casa, ni per desnonament, estic convençut que va de veras. Simpàtic.
Són d'aquelles coses que cauen bé, coses que a altres els escandalitzen i què els inconformistes enyoren que es facin. És doncs un bon aparador per exposar-se i les idees.
Des de que els antecedents de la Pça. de Sol i de la de Catalunya s'hi van posar, m'he interessat pel què ens demanen. He llegit, regellit i documentat. Com que en Ferran no ho explica, hem de suposar que replica, ara al Montseny, el moviment de Madrid. Llegeixo les seves propostes. Ostres, és el mon de Yuppi !!
Per viure renegant de la realitat, fa quaranta anys hom va decidir viure en comunes, manifestar-se contra la guerra del Vietnam, l'amor lliure, la mística tibetana i prendre LSD. Van canviar el món, com menys durant algunes décades. D'aquella generació van mamar grans empresaris, científics i innovadors tecnològics. Ara només veig que miren enrera, sense abordar els veritables problemes que ja tenim i què demà tindran els nostres fills.
No sé quants dels de la Pça del Sol o de la de Catalunya han pagat mai l'IRPF. Jo l'haurè de pagar abans del 30 de juny per pagar tot el què demanen.
No sé quants dels de la Pça del Sol o de la de Catalunya han pagat mai l'IRPF. Jo l'haurè de pagar abans del 30 de juny per pagar tot el què demanen.
Ara es va de càmping...
De càmping a mitja jornada, que cal anar a guanyar-se els jornals de funcionaris que es queixen d'una retallada del 5% davant autònoms com jo des de fa 30 anys. De càmping i sala de visites, de stand de fira per als nostàlgics.
Divendres comença el cap de setmana, i no és plan de perdre'l dormint a la Quechua. Cal acceptar la realitat i entretenir la parenta, portar els nens al bàsquet, anar al mercat, arreglar aquella barana despenjada tot l'hivern,...
Ho sento molt, Ferran, ja t'he demanat per dues vegades que m'expliquis el què demanes, i no m'ho has dit, o no saps què dir-me. No puc doncs per això comentar més que fotesses de la teva gesta, potser injust, però si intentes convèncer t'hauries d'explicar.
Proposo però, que l'Ajuntament obri els vestuaris i les dutxes de l'antic polisportiu als efectes de què, abans d'anar a treballar al matí, els acampats puguin dutxar-se sense haver d'anar a casa, i a l'hora no hagin d'utilitzar els serveis de Can Noguera per a necessitats bàsiques de la condició humana (i més amb tanta butifarra ingerida).
Curiosa coincidència d'un veí de Sant Antoni ex-militant de CiU a Sant Pere i d'un veí de Sant Pere militant de Ciu a Sant Antoni que s'hagin trobat a la Casa de la Vila que en Jordi (Pujol) va inaugurar ja fa no sé quants anys: coses de la globalització que, pel què es veu, tant de mal fa a la humanitat.
Malgrat tot, estic amb vosaltres, cal gent que ens recordi que tenim un món que hem de canviar perquè no ens aniquil.li. I més per alló que ens fan pensar que pel què ens diuen, goteta a goteta potser omplim el got. (Coll... Ferran! et fas un fart de tenir fans femenines).
Mentrestant..., en algun lloc aprop de Sant Pere ha començat una reunió de vital importancia per als propers quatre anys del nostre poble: la democràcia real ja existex i hi ha qui fa el possible per servir de la millor manera possible al nostre poble.
20 Comentaris. COMENTEU-HO:
No se (o no vull saber) quina fixació te la gent amb els funcionaris (i j no ho sóc, que consti). Però em sembla com a mínim de mal gust que tothom parli malament d'ells perquè es queixen de que els hi han retallat el 5%. Ningú no recorda, però, que ja tenien el sou congelat quan tothom comprava Cayennes i cases a preus de finques, quan un peó cobrava com a mínim 2000 euros. Si, ja se, ara tothom dirà "si però tenen el treball assegurat"... o no, perquè molts eren interins, i els estan fotent fora. Es la gent que encara te feina la que pot comprar i consumir, però si li van donant per totes bandes, aquest consum es retreu amb totes les conseqüències (no es compra, no es produeix, no es contracta, augmenta l'atur). Jo no sóc economista, però crec que aquesta crisi només està perjudicant als que no la vam provocar, i en canvi els que sí h van fer, de forma fraudulenta i absolutament inmoral, encara són més rics i ningú els ha portat a la presó. I per això, suposo, la gent està al carrer, tipa d'aquests bultors i dels polítics que no saben donar solucions. El meu suport, doncs, a l'esperit de les acampades.
Perdó, on he dit bultors volia dir voltors, he clicat massa ràpid i ara em fa mal a la vista...:-)
Per al.lusions, Nina, no tinc res en contra dels funcionaris que fan bé la seva feina.
El meu comentari anava en el sentit de què la condició de funcionari implica que es cobra un sou que paguem el conjunt dels ciutadans, i què per això, els funcionaris són empleats del sistema.
Qui es guanya la vida fora del sistema -lícitament- com menys no se'n beneficia.
Hola Ricard,
Només comentar-te que coincideixo completament amb tu.
Tres pinzellades disgregades:
1. La democràcia real funciona segons uns mecanismes concrets (és a dir, més enllà de conceptes intangibles com els de "igualtat", "justícia", "fraternitat"...) i s'ha d'assolir al dur terreny de la realitat, no als reialmes de la utopia.
2. Si volem un món d'esquerres (entenent "esquerra" com l'exponent màxim de justícia social en què es prioritzen els interessos generals per davant dels interessos individuals) no podem més que acceptar les retallades, que es fan --en teoria i si no ens enganyen-- pel bé comú. Els funcionaris han d'entendre, si són coherents amb ells mateixos i amb la conjuntura actual, que mamen d'una mamella escurada i que allò que se'ls resta repercutirà directament en una societat més segura econòmicament i, per tant, millor per tothom. Això és fer política social -- això és fer política d'esquerres.
3. Avui he llegit a l'Avui l'article d'algú que deia que tot té el seu moment. Que els acampats han fet la seva funció però que ara toca anar-se'n a casa. Ell ho deia tenint en compte els resultats de les eleccions: com podem presumir d'haver presenciat un "maig del '11" si pràcticament a tot l'Estat ha guanyat la dreta més casposa i si s'han ratificat els mateixos xoriços d'abans?? La societat --si és que els indignats representaven el conjunt de la societat-- s'acaba de retratar. Em sap greu dir-ho però aquestes acampades acaben de perdre tota la legitimitat. Abans eren fum; ara són una il·lusió d'òptica...
Culleres, David!
Si aixó són "només tres pinzellades", el quadre sencer val la pena.
D'acord també plenament amb tu.
El sistema som tots no només els polítics.
Cal canviar el sistema i hem de començar canviant nosaltres.
No pot ser que un processat per corrupció tregui majoria absoluta. Alguna cosa no funciona i som nosaltres.
David si estàs content amb la democràcia que vius, doncs felicitats!! Jo el que vull és tenir la llibertat que amb el pas el temps hem anat perdent.
En tot cas et convido a què passis per l'acampada i molt gustasament entaularem una conversa que de ben segur serà molt enriquidora.
Estic plenament d'acord amb en Ferran. David, crec que en el teu anàlisi falta parlar dels que no han anat a votar, que imagino més aprop dels acampats que no pas d'aquesta dreta que ha guanyat per majoria. Desgraciadament, és un fet clar que l'esquerra sempre castiga als seus polítics, normalment amb l'abstenció o votant a altres partits, i en canvi, la dreta segueix fidel als seus, siguin corruptes, trosos d'ase o mentiders.
L'Artur Mas va treure pit dient que havia parlat la "majoria silenciosa" en comptes de la "minoria sorollosa" en clara al·lusió als acampats, però no va tenir en compte el 40% i pico de votants que es van abstenir, que sense dir res, s'els hi va entendre tot.
Respecte als funcionaris han de col·laborar, és clar, però no tot el pes ha de recaure sobre ells, sobre tot tenint en compte que les retallades sempre cauen sobre les categories més baixes. Em consta, per exemple, que a alts directius s'els hi ha rebaixat un 15%, però s'han augmentat altres prestacions "fora nómina", com dietes i despeses de "representació".
Es clar que tots hem de col·laborar, però tot el pes de les retallades no pot caure sobre els mateixos, sobre tot quan veus que tots els galifardeus que van provocar aquesta debacle, continuen tant tranquils, que no n'hi ha cap a la presó, i que encara tenen més poder. Només cal veure el Sr. Strauss-Khan (fora del tema judicial): Demanen des del FMI mesures de contenció, i ell es gasta 3000€ per dormir. Alguns m'acusaran de demagògia, potser si, però els que depenem d'un sou, que tenim aturats a la família, comencem a estar una mica tips de tots aquests.
Nina, l'abstencionisme és un altre dels grans mites de la democràcia. Els que s'abstenen per conviccions ideològiques són l'absoluta minoria. El gruix de l'abstenció és de gent que viu d'esquena a la política. Em sap greu però l'abstenció està sobrevalorada.
Pel que fa la "minoria sorollosa" d'en Mas, l'al·lusió anava cap als que es manifesten en contra de les retallades, més que no pas els acampats que, sense ànims de ser desagradable, em sembla que li importen ben poc.
Finalment, no es pot canviar el sistema polític per un altre de millor sense canviar-ne la base, és a dir, la pròpia societat. Per això crec que els reclams dels acampats s'haurien d'adreçar a la societat per formar-la i esperonar-la a votar en consciència. En cas contrari, si la societat ratifica el seu vot en polítics corruptes, corrupció és el que tindrà i, el que és pitjor, se la mereixerà.
De totes maneres, crec que el gran error d'aquests dies és que es pretenia iniciar una revolució, pràcticament una nova era de la humanitat, però sense canviar els esquemes mentals: seguim exigint a un Estat paternalista ens solucioni la vida. Volem una revolució de debò? Llavors, deixem-nos estar de “manis” que es mesuren en funció del ressò mediàtic que tenen. Organitzem projectes concrets, com associacions, col·lectivitats, centres de treball, xarxes de comerç de proximitat, creem empreses, fiquem-nos en política i treballem des de dins, o siguem creatius i busquem solucions nosaltres mateixos i entre nosaltres, coses justes, ecològiques, arrisquem-nos a ser utòpics, però no ens quedem esperant que ens solucionin la vida en funció del fort que cridem.
La revolució que hem de fer, la que toca en aquest període que travessem, és la que comença a dins del nostre cap.
Ostres David, ets el pardigma del polític: demagògia i discurs buit de contingut.
La raó de l'abstenció radica en el poc interés que desperta el polític (que no pas la política).El sistema està tant desvirtuat que ningú se'ls creu el que provoca apatia. No sobrevaloris l'abstenció per qué és el partit majoritari.La majoria de població no vol saber res de les opcions polítiques existents. Si CiU governa ho farà amb el suport explícit el 16% de la població. Això es representatiu? No creus que hi ha un problema?
Ets molt desagradable amb el comentari que fas respecte la poca importància que donen els acampats a les retallades socials. És una conclusió teva fruït de la ignorància o la desinformació.
Tot s'ha iniciat a causa de les retallades efectuades pel PSOE a Espanya i pel CiU a Catalunya. H sigut la guspira que ha fet esclatar el butà.
El sistemes no canvien per què els polítics el volen canviar. Ells manen i ells han de fer el possible per canviar el sistema.
Es molt fàcil dir que la culpa és del ciutadà. NO facis de polític!!! No siguis demagòg!!! Amb actituts com la teva és segur que no progressarem enlloc. Crec que deus ser votant de dretes pel teu missatge conservador.
REvolució? Realment saps que vol dir la paraula revolució? Els acampats demanen una revolució? David, informa't sobre la història i veuàs com, quan i per què s'han donat les revolucions i sobretot llegeix una mica més sobre el que demanem els acampats i veuràs que de revolució no demanem res.
Finalment, com no has vingut a informar-te a l'acampada sobre el que pensem (potser et queda molt lluny de Can Vila!!!) i prefereixes fer-ho des de la distància, et faré una recomanació virtual: pensa com a persona i no com a polític, pensa que hi ha gent disposada ajudar als demés sense rebre res a canvi, pensa que la teva llibertat està molt limitada i, sobretot, abans d'obrir un tema assegurat de tenir una informació plural i objectiva. Potser la propera vegada els teus comentaris tindran més validesa de cara al lector.
Ostres Ferran, no siguis tant dur amb en David (si és pel que diu).
El problema és que no ens has explicat (ara si que una mica) en què consisteixen les teves reformes del sistema.
Pel que fa a les retallades socials és pura ignorància no assumir que calia fer-les i que encara s'hauran de fer més.
Perquè? perquè la despesa social que hem tingut en els darrers anys ha sigut una il.lusió, doncs s'ha gastat més del què es tenia per mantenir.la. I tothom s'hi ha apuntat, fins i tot cinc milions de nouvinguts dels que ara no sabem què hem de fer.
No hi ha quartos, simplement, per mantenir els 12 milions de salaris socials que paguem 17 milions treballadors.
El progrés d'un poble no està en subvencionar el benestar social, sinò, abans, en crear les condicions per a quê aquest benestar social sigui sostenible.
Ho està aconseguint tot el món desenvolupat, que ja ha sortit de la crisi, i en canvi aquí no arribarem al nivell d'ocupació del 2007 fins el 2018 i la taxa d'atur del 9% fins el 2026. El meu fill petit tindrà llavors 28 anys, quan tot just ara ha començat l'ESO. Culpables? No els busquis a fora: la incompetència del Govern Zapatero (primer va estar la del Banc d'Espanya) i la poltrona dels sindicats.
La primera prioritat, la primera de tot, és que un pare de família pugui portar el pà guanyat dignament a casa seva.
Si aquest principi no s'acompleix, la resta són paraules (Primum vivere deinde philosophari). Cap de les propostes que he sentit fa crèixer el PIB. Si tots els crits que es fan en aquestes demostracions ciutadanes s'haguessin adreçat a demanar un suport decidit als autònoms i PIME's (la societat real) que són els què de debó creen riquesa i progrés per a tothom, que han estat els més maltractats, de lluny, en aquesta crisi, aconseguiríem tenir el futur que ara per ara, a Espanya, és una travessia pel desert durant uns quants anys més.
David: Votar en consciència, dius, però com? Quan el meu vot val menys que el teu, perquè jo voto a un partit que no forma part del "club dels grans". Punt 1 dels acords de l'acampada: Reforma de la llei electoral.
Punt 2: Lluitar contra la corrupció. Com podrem fer-ho, si el nostre sistema polític permet que es presentin a les llistes persones imputades per problemes de corrupció? O el que és pitjor, quan els nostres polítcs, els dels grans, dediquen tots els seus esforços en tapar les porqueries dels seus (Gurtel, Millet, etc. etc.)
Punt 3: Separació efectiva dels poders públics.
Punt 4: Creació de mecanismes de control ciutadà per a l'exigència efectiva de responsabilitat política.
Jo no espero que ningú m'arregli la vida. Lluito per deixar un món millor per als que vindran després, un mon més net, més ecològic i mes just. Treballo cada dia, pago els meus impostos. No espero que els polítics em solucionin la vida, però tampoc m'agrada que em fotin trabetes. Crec en la utopia, i per això espero que algun dia el polític que mani sigui honrat, es preocupi pels ciutadans i no m'utilitzi pels seus interessos o els dels "mercats" (espero algún dia veure-li la cara a algún d'aquests misteriosos mercats, mira si sóc utopica).
http://www.publico.es/espana/378705/los-indignados-desalojados-y-apaleados-en-barcelona/slideshow#0
A més de cornuts...
Un dels objectius de l'acampada era donar conèixer al qui vulgués la meva proposta de canvi de sistema.
Ahir érem un 60 de persones a sopar, moltes de les quals no coneixia. Es van formar espotaneament 3 grups de debat sobre temàtiques diferents. Hi havien opinions de tots gustos. No sabeu com enriqueix tot plegat!!!
No et vaig veure ni al David ni al Per Spectiva. No hagués sigut millor escoltar-me i després opinar? Nooooooooo, heu anat directament a la crítica fàcil i demagògica. A FER MAL!!!
Precissament això és el que cal canviar i no es tracta de cercar una solució a curt termini sinó es tracta d'un `procés educatiu que tindrà els resulrar d'aquí un anys
PerSPectiVa: No crec que cap dels acampats (o la majoria) tinguin criteris econòmics com els que tu plantejes. La questió és més senzilla: La gent no te feina, no veu sortida perquè hi ha algú que ha manegat els fils ì ha provocat aquest daltabaix. Demanen, simplement, que aquells que poden fer alguna cosa, és a dir els polítics votats per nosaltres, ho facin. Que no es dediquin a discutir sobre el sexe dels àngels, sobre qui es més corrupte, sobre qui ho fa més bé, o sobre qui ha de ser el próxim secretari general. La gent vol que s'estiguin de tonteries i es posin a treballar, per treure el país d'aquest pou.
Jo també crec que caldria donar recolzament a les Pymes, als autònoms, que són els que generaran feina. Però avui he llegit que a un 25% d'aquestes petites empreses s'els han denegat els crèdits demanats per tirar endavant. La Banca no ha tingut cap problema en demanar calers per a que la "rescatessin" però a l'hora de tornar-los, en forma de crédits a les famílies, als petits empresaris, resulta que es fan el longuis i prefereixen repartir incentius exhorbitants i éticament deplorables als seus executius. Creus sincerament que un govern com cal no tindria alguna a cosa a dir? D'això es queixa la gent, de que el govern, els polítics, no fan la seva feina.
Imagino que els acampats estarien encantats de sentir que es tornaran a donar credits als empresaris, i que així es podrien crear llocs de treball.
D'acord amb tu, Nina de què tenim uns polítics incompetents. Però és una de les disfuncions de la democràcia, doncs vota tothom sigui un defraudador, una mestressa de casa, un especulador, un jubilat, i fins i tot centenars de milers de persones que no viuen a l'Estat. voten doncs professors universitaris, metges, paltes, fusters, imbècils, drogadictes, forners, mecànics-ajustadors, assatjadors sexuals, estudiants, analfabets, homes que enganey les seves parelles, directius de banca, especuladors immobiliaris, morosos,...
D'aquesta barreja surt el què surt i d'on no hi ha, no en pot rajar.
Per cert, l'estat espanyol no ha donat ni un euro als bancs: el FROB és un sistema de garantia de deute.
Només que un 20% de la despesa social de tres mesos es destinés a donar crèdits a autònoms i PIME's ofegades, es generarien varis centenars de milers de llocs de treball. Ara toca ajudar l'economia productiva.
Ferran: cap intenció de FER MAL. la única intenció és exposar un punt de vista, encara que sigui diferent del teu. No vaig estar ahir xerrant amb tu (i saps que m'agrada especialment) simplement perquè no m'interessa massa aquest tema.
Ferran,
Primer: el més alt nivell de llibertat al qual una societat democràtica i madura pot aspirar es fa palès en espais com aquest blog, on tothom, amb independència del seu cognom, la seva casta o els seus títols, pot dir-ne la seva, fins i tot quan això implica reaccions calumnioses i desmesurades.
Segon: no vaig venir a parlar amb tu perquè no m'interessa personificar-ho en tu. Vull parlar dels "indignats", no pas d'en Ferran.
Nina, fixa't si el teu vot val més que el meu que no puc votar a les generals. Sóc estranger; estic subjecte a les lleis que es promulguen al Congrés i al Parlament, pago imposts i estic a l'atur (i només me'n queden dos mesos de prestació) a causa de la crisi, tinc totes les obligacions que té un espanyol... però no puc votar. Això no m'impedeix de fer un exercici d'abstracció (és a dir, mirar més enllà de la meva situació personal) i opinar sobre el que considero que seria més adient al gruix de la societat. Ho dic pensant a les retallades, per exemple. Jo sóc de lletres, format en musicologia, en música i en filologia. M'interessa la cultura i les humanitats per sobre de moltes altres coses. De debò creus que no estic preocupat per la situació, pels sectors que sortiran més afectats per aquesta crisi, per les estafes, per com es manipula la informació, per la pèrdua de valors tan importants com el de l'honestedat, el civisme, l'esforç, l'element humanitzador del sistema, la cultura com a element agregador d'una societat...? És clar que sí! Jo també crec que s'han de debatre els punts que has ressaltat, però hem d'anar amb compte perquè la cosa és tan complicada que acabem debatent tòpics i equivocacions sense coneixement de causa: que si l'Estat premia els culpables de la crisi, que si les retallades són indiscriminades, que si no-sé-què... Per això als indignats els demano més "llums" i menys "Sturm und Drang". Per exemple, que un imputat per corrupció es presenti a unes llistes em sembla d'allò més normal en una democràcia. "Imputat" significa "acusat", algú que encara no ha estat jutjat i que, per tant, no és legalment "culpable". Hem d'entendre que aquesta és una garantia de democràcia i de justícia. Altra cosa és que la societat, sabent per on van els trets, el voti...
Tota aquesta complexitat argumental no sap jo si un desnonat, un parat, un expulsat de la seva feina, un malalt amb llista d´espera de mesos, uns nens anant a escola de barracons, un empresari ofegat per no disposar de cap credit, etc...etc...tindría la santa paciencia de llegir tanta retórica de panxa ben agraida. A lo pitjor sería un motiu més d´indignació.
Ho sento David, però continues tenint un discurs demagògic. Moltes paraules buides de contingut que intenten justificar l'injustificable.
Ah!!! Jo no tinc llibertat plena per poder expressar tot el que sento en aquest blog. M'exposo a la pèrdua de la meva feina. Això és llibertat?
Ah!!! Un funcionari "imputat" es automàticament suspès de feina i sou fins que es demostri la seva innocència. Un polític no. Això és la llibertat que defenses?
No vas venir a parlar amb mi per què no vas voler i vas preferir fer-ho per la xarxa. Aquest és l'element humà del sistema que t'agrada?
Vivim en un mateix món que interpretem diferent. Això enriqueix i ens permet progressar. No t'agafis les meves paraules com un atac personal sinó com un intercanvi d'impressions enriquidores.
Aixó es l´esencia dels "indignats": un pacifisme enriquidor d´intercanvi.
Publica un comentari a l'entrada