Mancomunant

La notícia de la històrica reunió celebrada al més alt nivell entre els consistoris de Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor ha de ser acollida amb satisfacció.

Ja era hora que dos governs municipals tant propers en l'espai i en la ideologia es posesin a treballar plegats.

Aquest inici, però, arriba tard, doncs pel camí dels sis darrers anys s'han perdut innumerables oportunitats històriques de posar seny al treball comú.

El Consistori de Sant Pere ha arribat a aquesta reunió en una posició feble. Feble per la feblesa del govern, abandonat del poc seny de les altres forces polítiques del municipi. Feble perquè poc té que oferir a Sant Antoni. Feble, en fi, per la delicada situació de la seva Hisenda. Tant se val, però, millor ara que mai.

Sap greu, a més, que la única raó per a aquest treball conjunt hagi estat el trencament d'un model de gestió municipal que ja no tornarà, doncs queda una llarga travesia d'austeritat en un marc de referència on els municipis han assumit competències impròpies i financien activitats que mai haguessin hagut d'assumir.

Obligat per la feblesa de les seves febleses, Sant Pere de Vilamajor es subroga a Sant Antoni i perd així la oportunitat de ser protagonista de la seva pròpia estratègia de futur, com menys en els propers cinc anys.

S'han format quatre comissions:

• Mobilitat i transport,
• Ensenyament,
• Turisme i Promoció Econòmica, i
• Equipaments

Penso que són les adequades.
Totes elles estan formades per quatre regidors, dos de cada consistori. Dels de Sant Pere, sempre hi ha un regidor del govern i un altre, diferent per a cada Comissió, de l'oposició. La iniciativa, doncs, significa, fora terme, un acte de treball conjunt de totes les forces polítiques representades al Consistori de Sant Pere de Vilamajor: la oposició treballa més fora que en el propi Consistori.

Notar també que l'Alcadessa Berdala no participa en les comissons de treball, i en canvi, en Llesuy s'adscriu a la de Mobilitat i Transport.

Vull ser prudent en la meva crítica a la manera com s'ha organitzat el treball conjunt, però hagués estat millor subscriure d'antuvi unes bases o principis d'objectius a assolir, doncs cadascú té una visió prou diferent dels límits i concessions que caldrà posar sobre la taula a l'hora de participar dels dispersos objectius comuns. Un Manifest conjunt hagués estat un bon punt de partida per al compromís.

Manquen també les anàlisis prèvies de la situació de cadascun dels àmbits en què es pensa treballar, i un régim organitzatiu de les subcomissions i de la comissió.

Després de passar-me uns quants anys per les espanyes treballant en l'àmbit local ajudant a crear estructures organitzades de desenvolupament econòmic i social, trobo a faltar en aquesta iniciativa vilamajorenca alguns elements bàsics que tant de bó es vagin introduïnt conforme avancin els esdeveniments.

Indubtablement, Sant Pere de Vilamajor té més a guanyar treballant colze a colze amb Sant Antoni, doncs la interdependència és asimètrica.

És indispensable recuperar una nova centralitat territorial, doncs la manca de visió del Mestre i les presses per aprovar el POUM de Sant Pere, entre d'altres dificultats, van malograr la zona dels camps de Can Castellà, projecte del qual em sento personalment molt satisfet, i que en la meva visió hagués hagut de convertir-se en una zona d'activitats mancomunades, on el parc de bombres, el magatzem de maquinària municipal, la Vigilància i Policia Municipal, la biblioteca, les oficines d'atenció al ciutadà, i altres equipaments conjunts haguessin hagut de fer costat al nou IES i al CAP Vilamajor. 

Una pena amb això que els POUM's d'ambdós municipis, aprovats el mateix dia, no s'haguessin perfilat en conjunt.

Sobre la taula dos temes immediats: el manteniment de les Escoles i els acessos a Can Vila. I ben segur, amb una mica de bona disposició, en sortiran d'altres.

Sia com sia, Sant Pere de Vilamajor no hauria de conformar-se a ser uns -costosos- barris de Sant Antoni, i cal per tant articular un projecte comú que no malogri el disseny latent que sempre ha tingut el desenvolupament del municipi. O potser sí, que aquest Vilamajor conjunt passi per la renúncia de Sant Pere al seu protagonisme de futur...?

Bon camí a la iniciativa i què els seus fruits es vagin collint ben aviat!