Treballar en silenci o petar la xerrada

Ja han passat més de cinc mesos des de la constitució de la nova Corporació Municipal a Sant Pere de Vilamajor, que es va inaugurar amb més pena que glòria.

Des de llavors, el nou equip de govern, arraconat contra les cordes, ha treballat en silenci, convertit a contracor en una mera junta de la comunitat de veïns del municipi.

Eren -són- temps per formular la gestió municipal des d'una altra perspectiva, per fer sostenible el paper de l'Ajuntament com ens de serveis a la ciutadania. Temps de concerts, de participació positiva.

En comptes d'això, entre l'espasa o la paret a la què la inconsciència, la manca de mires dels que es fan dir "oposició" (lletja paraula), en Llesuy i el seu equip ha preferit -de moment- la paret. Clar està amb els peculiars gestos que caracteritzen el nostre Alcalde, suspenent el passat Ple de l'Ajuntament que havia de debatir unes Ordenances Fiscals que, curts de mires, els opositors no haguessin acceptat, doncs en uns temps de debacle hi ha qui es pensa que les taxes municipals per a serveis suntuaris s'han d'eliminar.

Uns treballen, calladament, cada dia. I altres divaguen petant la xerrada, reivindicant els seus "programes electorals" com si aquest acte d'honestedat els fes més honestos. A Sant Pere de Vilamajor els agrada més, pel què es veu, la tenalla que la tisora.

Important, que no urgent, la reposada en marxa del Consell de Poble, òrgan fonamental per als assemblearis.

Important que no urgent la posada en conjunt supramunicipal.

Interessant, que no urgent, el "carril-bici" a la farinera...

I ara, després del fracassat Ple, el portaveu de les oposicions dóna una volta més a la femella posant sobre el tauler el sobat tema de la Sala Polivalent. En aquest mateix espai l'hem tractat en més d'una ocasió.

No tinc gaire idea de com està actualment el tema, tot i què l'observo aparcat, però el què si que estic convençut és què la subvenció -ja extemporània- només es pot aplicar a un nou espai polivalent. De prosperar la moció d'ERC-RCAT són diners que es perdran.

Aquesta sala polivalent ha estat motiu en diversos programes electorals, fins i tot un que en 100 dies es comprometia a fer-hi un hotel d'entitats.

I no només això, petar la xerrada en un tema de calers és inconsciència, doncs arreglar La Fàbrica per a la pública concurrència amb les normes tècniques actuals costa probablement molts més diners a l'Ajuntament que construir el nou polivalent, un nou polivalent que, com ja he dit en diverses ocasions, no m'agrada ni estèticament ni sobre tot pel lloc on es vol ubicar.

No es pot presentar una moció d'aquesta mena sense un estudi jurídic de les possibilitats de redigirir la subvenció del PUOSC, per la que tant va lluitar el Diputat comarcal de CiU al Parlament.
No es pot presentar una moció d'aquesta mena sense saber que anular una adjudicació d'obra ja feta no surt de franc per molta "Comissió municipal amb TOTS els grups municipals per negociar amb l'empresa adjudicatària".

Arribat el cas confio en què el GISP mantingui la posició que en el tema va mantenir fins el final de la passada legislatura. Amb mides federatives, naturalment.

I ningú s'en recorda dels 400.000 Euros que va costar el pont per arribar a unes escoles cul-de-sac posades on no calia, bescanviant cromos de parcel.les per tal de fer-la possible.

Una moció, en fi, que "faculta" al Sr. Alcalde per a una facultat de la què ja en disposa i que no té perquè ser "atorgada" per l'omnipotent oposició.

Que del tema de la Sala Polivalent se n'ha de parlar -tots- amb urgència i números sobre la taula, no en tinc cap dubte, però no és aquesta moció la manera de fer-ho. Un clar símptoma de què, mentre uns treballen en silenci, altres abusen ara de l'espasa, ara de la paret, per anar petant la xerrada.

Mentrestant, treballant calladament, en Llesuy ja ha pactat la solució de la deslocalització de la Fàbrica de Pinsos, i ara uns i altres se n'adonen, tant que van estar donant-li voltes, "petant la xerrada" sobre el tema.

Mentrestant, uns voltors volen fer pagar a l'Ajuntament el despropòsits d'uns Convenis signats a corre-cuita per en Bruguera, convenis als que ell mateix mira -ara- cap una altra banda, com si la seva signatura no hi estigués impresa.

Mentrestant ningú se'n recorda de la moció aprovada per unanimitat al Ple d'obrir les pistes polisportives de les Escoles fora dels horaris escolars. (Un ple, per cert, en què es van tractar temes d'enorme transcendència i del què convé, ara, llegir els arguments de ERC -llavors en boca de la Cristina Romero- i del GISP, en relació amb la sala polivalent).

La cita dels pressupostos municipals s'acosta. Els posicionaments de les oposicions semblen evidents en l'escac al Rei definitiu: hi ha qui no s'entera de què l'estat de les coses ha canviat i es necessita més racionalitat i menys xerrameca parroquiana en els difícils temps que ens han tocat viure.

En aquestes condicions, en Llesuy no té més remei que acceptar les regles del joc inconscient a què ens han portat i assumir com raonable, mal que li dolgui, la solució definitiva.