Felicitats, Josep!!!

En Josep Plandiura, peça clau i artista resident del Centre d'Art La Rectoria de Sant Pere de Vilamajor acaba de rebre una altra distinció a la seva trajectòria com "escultor de l'aire".

El nostre insigne escultor de Sant Pere de Vilamajor ha estat escollit entre onze propostes amb l'escultura Portes al Montsey guanyant el I Concurs Museu Urbà que ha impulsat l'Ajuntament de Sant Celoni. La finalitat era seleccionar una obra artística per ser instal·lada en l’espai públic del nucli de Sant Celoni i la Batllòria.  

Es tracta d'una obra de 6 metres d'alçada x 2,30 m de llargada x 2,30 m d'amplada que pesa 2.500 quilos construïda amb acer corten Urssa. L'escultor en principi l'havia previst per col·locar-la a l'espaiu verd de la porta de Ponent, però segurament serà col·locada a l'espai verd del carrer de la Creu Roja, al lateral amb el carrer Bruc a l'arbredadel costat del Pont de Llevant.

Tot un luxe per Sant Pere de Vilamajor, un luxe que va més enllà de les nostres fronteres i que ha posat nombroses vegades el nostre poble al mapa.

Escoltar en Josep explicar cóm pensa i viu cada obra abans de què les seves mans, funcionals, artístiques, genials, donin forma i vida a una simple planxa d'acer. Escoltar cóm sent cada puntada de soldadura, cada tall amb la radial, cóm fa comunió amb el material per treure-li el què té al cap, és una experiència que et deixa embadalit. Escoltar cóm va -com si res- des dels grans constructors de catedrals mediavals fins els arquitectes d'avanguarda, passant -sempre- pels artesans anònims que forgen a cop de mall la funcionalitat, fa que les hores passin com passa el vent entre les seves escultures. Fa que ineludiblement la parenta et renyi quan arribes tard a dinar i els amics esperant.

Babejava una tarda d'aquest estiu quan ell m'explicava les seves experimentacions amb una simple pletina de titani. 

A simple vista, totes les seves obres semblen iguals, però quan en Josep te les explica et transportes a on no et pensaves mai que una planxa d'acer recargolada et faria arribar, a on una escultura que no entens et fa que la respectis.

Em sento orgullós d'haver conegut en Plandiura, i de poder disfrutar del temps que li faig perdre -de tant en tant- gaudint de la seva saviessa.

Que ara li donin un o altre premi és per a mi una excusa per rendir homenatge a un insigne artitsta i a una excel.lent persona.