Robatoris

En les darreres setmanes un nou episodi de destrosses, intents de robatoris i robatoris consumats s'ha reproduit a Sant Pere de Vilamajor i voltants.

Si ens fixem, hi ha dos tipus d'operacions delictives ben diferenciades:

- Robatoris "professionals": el modus operandi i els objectes sustrets identifiquen els vàndals d'aquests tipus de delicte.

- Robatoris "matussers": relacionats també amb destrosses en mobiliari urbà. S´´on actes vandàlics, oportunistes, de persones que fan dels robatoris i actes vandàlics una pobre manera de reafirmar la seva pobre manca d'autoestima.

Els primers s'han de relacionar amb la delinqüència organitzada: grups de delinqüents que aquí i allà picotegen i arrassen els domicilis menys previnguts. saben on van; observen i avalúen. Trien, actúen i van a un altre lloc.

El segons són fets de lladres immadurs, probablement persones igualment immadures i pràcticament segur per joves i adolescents.

En els darrers anys a casa hem patit un acte vandàlic, una entrada amb força al domicili i finalment un robatori. En tots tres casos han estat duts a terme per joves, alguns menors d'edat, de Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor. 

Em què em baso per fer aquesta acusació? Doncs que tinc noms i cognoms.

Tots sabem que les lleis protegeixen els menors d'edat. Per a ells, l'acció de la Justícia ha de ser d'acord amb la necessitat de què no quedin marginats de la Societat pel fet de tenir antecedents. El valor material de les destrosses i productes del robatori, tot i importants, normalment el cobreix l'assegurança i per tant el perjudici es palia.

En el seu dia, identificats uns vàndals menors d'edat vaig contactar amb alguns dels pares. Cap colaboració. Llavors vaig voler ser pioner en l'intermediació però resultà que l'Ajuntament no te competències. El Jutge de Pau, tampoc.

No vaig llavors portar els xicots als Mossos perquè sé el que és tenir fills (tres, concretament). 

Als delinqüents identificats la vida els va ensenyar, ha ensenyat a uns i altres: uns continuen en la marginalitat, altres han passat l'adolescència i els temps de bretolades.

Amb el robatori, força copiós; un gran botí, la cosa va canviar. Ja no es tractava de menors d'edat, sinò de joves que iniciaven el camí de la seva marginalitat social sovint de la mà d'unes famílies desestructurades.

A les escoles del nostre municipi s'educa -el què es pot- a tots els nois i noies per igual. Crec també que som uns pobles amb valors, vivim en valors, hi convivim. Per tant no és una errada del sistema educatiu, no ha estat mancança dels nostres educadors: en tota campana de Gauss sempre hi ha cues que mai deixaran d'existir.

A tots ens consta la preocupació i l'ocupació dels nostres serveis públics: consistoris, vigilants, policies i educadors en veure les pomes joves que es comencen a podrir tot alterant la condició de vida de la ciutadania. també les famílies en som conscienciades.

Poc més podem fer, però proposo dues coses:

a) Habilitar mintjançant els oportuns Convenis, per a determinades intervencions de la Polició Municipal de Sant Antoni, en particular en tasques de detenció que els Vigilants de Sant Pere tenen prohibides per per llei.

b) Modificar els respectius Reglaments de Civisme per incloure la figura del Mediador, designat pels municipis per resoldre conflictes entre famílies i també entre el municipi i els joves descarriats, derivats d'actes delictius i vandàlics, ben al costat, però transcendint, de les prerrogatives concedides en el context de la vida escolar. Al respecte, crec que els Jutges de Pau són la figura idonia, i que les sancions amb treball social hauríen d'estar contemplades expressament per sobre de les pecuniàries (d'obligat cumpliment en el cas d'actes contra béns municipals, i, sense remei, voluntàries en afectacions a particulars.

Mentre tot aixó no arribi, crear un clima de vigilància colectiva i de les nostres llars és el millor antídot per treure les ganes als potencials delinqüents: ens trobem, realment en un cas d'alarma social. Alarma perquè estem alarmats, social perquè afecta a la nostra Comunitat.

Per acabar, un agraïment a la dedicació i sensibilitat dels nostres Vigilants i Policies: hi són i saben estar, que és de reconéixer.