Un conflicte rural

Una quarta part dels habitants de Vilamajor viuen als barris de Can Vila, Can Miret i Vallserena, dels quals, al seu torn, quasi 3/4 parts són veïns de Sant Pere de Vilamajor.

De fet, només un 10% dels habitants de Sant Antoni de Vilamajor viuen en aquests barris de llevant, mentre que hi viuen allà un 42% dels residents a Sant Pere de Vilamajor.

Afegir a tot plegat els residents ocasionals que encara queden en aquests barris.

Hereus de la mala planificació de l'urbanisme dels anys setanta, des de fa quatre décades, successius consitoris a una i altre banda de la BP 5107 han vist augmentar el trànsit dels prop de 1.400 vehicles residents als veinats de llevant pel coll d'ampolla de La Farinera i tot el trànsit induït pels serveis als barris.

 

Tot i la prosperitat per al comerç local de Sant Antoni que les concentracions de xalets aillades dels nuclis principals de Sant Pere de Vilamajor han proporcionat des de sempre (i a la que la mentalitat rural-proteccionista consuetudinaria dels governants de Sant Pere de Vilamajor s'ha conformat), la vida neourbanita actual es complica amb l'enorme circulació de vehicles indispensable per a la vida quotidiana dels residents dels barris de Vilamajor.

La primera crisi, durant el memorable mandat d'en Llesui i el no tant memorable del mestre Tella es va encebar amb els vehicles pessants, que van tenir prohibit el passi pel nucli de Sant Antoni del trànsit amb els barris de llevant. Afortunadament, en Llesui va posar al dia el Camí de Can Tona, tant llargament reclamat per qui us escriu, la primera acció municipal per adaptar la vialitat al Segle XXI.

La històrica decisió d'en Tella ha fet transitar durant molt de temps camions de gran tonatge pel nucli de Can Derrocada, en pujades tercermundistes i giravolts prohibits per la normativa de circulació... per tranquilitat dels veïns de Sant Antoni.

L'acord concil.liador de millorar l'embut va apaivagar la polémica.

Ara, l'Alcadessa Berdala fa un pas més endavant per al que es pensa que és la protecció del seu municipi, i, arrencant l'estrella de l'Estelada, la vol posar sobre els parabrises dels vehicles de Sant Pere de Vilamajor que pretenguin passar des de La Farinera al centre de Sant Antoni, iniciant un cop més el conflicte rural.

Aquesta mentalitat de llums curtes ha encés les alarmes amunt la BP 5107 i té pinta de tornar a ser motiu d'encesa conversa entre els paisans.

El problema està clar i és inevitable: massa gent apartada a les mans de vehicles que necessiten passar a l'altre costat de la Riera de Vallserena.

La solució moderna, sense mentalitat rural, ja ha estat estudiada i formulada: només cal posr en marxa les propostes, amb els avals de la participació ciutadana, en el POUM de 2012 del municipi de Sant Antoni de Vilamajor.

Tenim doncs una eina, i si no es vol generar un altra conflicte rural, només cal posar-la en marxa, ja.

L'ampliació del ara tancat carrer de Dalt, fet que solucionaria una part del trànsit: el que es dirigeix cal el nucli de Sant Pere de Vilamajor. Tema espinós, doncs des de fa més de 40 anys aquesta via ha estat expressament vetada al trànsit. Aquest vial forma part del projecte de l'itinerari de "ronda" igualment previst.

L'estudi de mobilitat del POUM vigent de Sant Antoni de Vilamajor el defineix amb el següent recorregut (textual):

Carrer de Dalt- carrer St. Antoni-carrer Llobregat-carrer Girona-nova rotonda en el punt d'encreuament entre el carrer Girona i el carrer Llei- passatge per la Font de'n Robert ampliat i prolongació a l'altra banda de l'Av. Alfons I-nou vial que enllaça l'anterior amb el carrer Granollers-carrer Pau Casals- i tancament de nou amb el carrer de Dalt i amb la carretera que enllaça amb el carrer del Pi i la Urbanització Can Vila.

 

Seguidament, fent també cas al planejament aprovat en vigor, començar les obres per a la connexió directe cap a la BP 5107 fora de la trama continua de Sant Antoni de Vilamajor, en algun del seu traçats (aqui reproduït el traçat 1):

I perquè no? fer els ponts que manquen als carrers de Sant Jaume i de Sant Elies, pagant-los a mitges.

Per primera vegada en la història de Vilamajor, coincideixen en les Alcaldies dels dos municipis dues dones: la Mª Lluisa i la Pamela.

Més enllà d'invocar la una la història i realitat conjuntes dels dos municipis, i l'altra encendre una polémica amb mentalitat rural, be seria hora de posar-se a treballar, plegades, per engegar la solució que, lliure i racionalment, el municipi de Sant Antoni de Vilamajor ja va adoptar aviat farà cinc anys.

I certament, no es pot contentar tothom. I certament hi ha interessos a preservar. Però certament l'interès general sempre ha d'estar per sobre dels interessos particulars. I fins i tot pels interessos d'una primacia política que qui sap si ben aviat ja no hi serà.