La Rectoria: que hem de fer?

El traspàs de l'edifici de la Rectoria a l'Ajuntament no per notícia anunciada deixa de ser una de les recuperacions més importants -tenint en compte també tota la Plaça- dels darrers segles a Sant Pere de Vilamajor; en Bruguera i finalment en Llesuy han exercit de Mendizàbal's (a canvi d'uns pisets, que els temps han canviat).

Bé, ja tenim La Rectoria, ja la tenim desamortitzada. I ara que?

La Rectoria ha esdevingut un model de referència, un punt de trobada i sobretot de sortida, de les arts plàstiques des d'una vessant vanguardista i multidisciplinar, enquadrada en la globalització i la perfusió cultural.

Podem continuar tenint allò que tants han fet que tinguéssim, un focus creador de continguts, o podem convertir-la en un simple contenidor de banals exposicions que ningú més que els fidels, aniran a contemplar.

No hi entenc d'art, per sort tenim a Sant Pere qui hi entén; que obrin ells el debat.

Però sí que hi entenc, una mica, de gestió, i molt em sembla que no hi ha cap possibilitat de continuar insistint el model de gestió que fins ara ha tingut el centre.

El model voluntarista, digne representant de la societat civil, ha de deixar pas a una gestió competent i concebuda per a fer possible els continguts. El model de gestió de futur ha de donar pas a l'Ajuntament com propietari del continent i responsable de la seva promoció.

Que ningú s'enganyi: les arques municipals no poden fer front als 150 mil euros anuals de cost de funcionament, prou fa amb el manteniment físic del contenidor. La gestió dels continguts necessita d'una gestió que no pot ser voluntarista ni voluntària. Un model que no inventarem a aquestes alçades però que ha de ser l'únic que no malogri tot allò que tant ha costat a molts.