El passat mes de maig, el Ple de l'Ajuntament va atorgar a Mr. Christian Valtaud, batlle de Genté, vil.la francesa agermanada amb Sant Pere de Vilamajor, la Clau de Vilamajor i la insígina d'argent municipal en reconeixement a l'impuls que ha demostrat des del 1994 en l'agermanament d'ambdós municipis.
Va ser la primera distinció atorgada després del recent estrenat Reglament d'Honors i Distincions.
Donant-li un cop d'ull a aquest Reglament, resulta que aquestes distincions i honors serveixen per homenatjar les persones que, per la seva trajectòria personal o per qualsevol fet significatiu, han actuat en favor del municipi.
Els honors amb els quals distingeix el municipi de Sant Pere de Vilamajor són:
Fill predilecte/Fill adoptiu
És la màxima distinció que ofereix el municipi.
La condició del titol únicament podrà recaure en qui hagi destacat de forma extraordinària, per qualitats o mèrits personals o per serveis prestats en benefici o honor del nostre poble, i que hagin assolit indiscutible repercussio pública.
Aquest nomenament és vitalici.
La condició del titol únicament podrà recaure en qui hagi destacat de forma extraordinària, per qualitats o mèrits personals o per serveis prestats en benefici o honor del nostre poble, i que hagin assolit indiscutible repercussio pública.
Aquest nomenament és vitalici.
La única diferència entre els fills predilectes i els adoptius és que els primers han de ser nascuts a Sant Pere de Vilamajor. Als fills predilectes o adoptius se'ls atorga la insígnia d'or de Vilamajor i se'ls designa un espai, equipament o via pública en el seu honor.
No en poden haver més de tres persones vives de cada categoria que l'ostentin.
Fins avui s'han destacat amb aquesta distinció:
Fills predilectes:
1989- Sa Magestat Alfons I el Cast, (1154-1196)
1989- Loreto, dida reial (de l'anterior), veïna de can Clavell
2008- Oril.la, prevere de Vilamajor (792-872)
(No està demostrat històricament que l'Alfons I nasqué a Vilamajor, ni tampoc se'n sap més del prevere Oril.la que ho va ser de la Parròquia de Sant Pere de Vilamajor).
Fills adoptius:
1991- Il·ltre Sr. Francesc Planas Ribas, "En Quico del Montseny"
Es dóna la circumstància de què tres d'aquests personatges tenen les seves rèpliques en els gegants de la Colla Gegantera de Vilamajor.
A més, la Junta de Govern decidí, el 25 d'agost de 2008, presentar al Ple el nomenament d'en Ferran Gomà i Ginesta com Fill Adoptiu de Vilamajor.
La Clau de Vilamajor
La Clau de Vilamajor, és una recompensa municipal creada per a premiar mèrits extraordinaris que concorrin en persones, entitats o corporacions, tant nacionals com estrangeres, per haver prestat serveis al poble o dispensat honors a aquest. Només se'n podrà atorgar una cada any.La Clau de Vilamajor és la reproducció de la clau del patró del municipi i és acompanyada automàticament amb la insígina d'argent.
Fins avui s'han destacat amb aquesta distinció:
1995- Molt. Hble. Sr. Jordi Pujol i Soley, expresident de la Generalitat de Catalunya. Va inaugurar la Casa Consistorial, apart de presidir Catalunya durant 23 anys
2008- Il·lm Sr. Christian Valtaud, alcalde de Genté (França), vil.la que des del 1994 està agermanada amb Sant Pere de Vilamajor, per mor d'en Mossén Poch
2008- Il·ltre. Sr. José Pérez del Rio, oficial de la marina mercant
La insígnia d'or de Vilamajor
Distintiu reservat als fills predilectes o adoptius i a aquelles persones que, mitjançant elecció democràtica, exerceixin o hagin exercit l'alcaldia de Sant Pere de Vilamajor. La tenen (o haurien de tenir, doncs) tots els alcaldes democràtics de Sant Pere.La insígnia d'argent de Vilamajor
Distintiu reservat a aquelles persones a qui s'ha atorgat la Clau de Vilamajor i a aquelles persones que, mitjançant elecció democràtica, exerceixin o hagin exercit el càrrec de regidor de Sant Pere de Vilamajor. La tenen (o haurien de tenir, doncs) tots els regidors escollits democràticament de Sant Pere de Vilamajor.
La insígnia de bronze de Vilamajor
Recompensa municipal creada per haver prestat serveis al poble o dispensat honors a aquest. La concessio de la Insignia de Vilamajor en categoria de bronze
correspon a I'Alcalde i sera concedida mitjançant un Decret d'Alcaldia. No hi haura limitacions en el nombre de concessions.
Faig atenció sobre José Pérez del Río. Qui era?
M'intriga. Sé de la consideració que en té el nostre Alcalde. Remeno internet per buscar-hi pistes. Ho trobo. Em sorprén...
Un breu apunt biogràfic és el següent:
En José Pérez del Rio, conegut també com el Sr. Pep, neix el 24 d’octubre de 1909 al barri de Gràcia de Barcelona.Passa la seva infantesa a Cadaqués, a casa la seva tieta, mestra del poble. El seu tiet, maquinista naval, influeix en la seva dedicació i vocació pel mar.
Als 15 anys va començar els seus estudis a l’ Escuela Oficial de Náutica de Barcelona i a l’any 1928 obté el Certificat d’Alumne de Màquines amb les màximes qualificacions.
Va estar navegant des dels 18 fins als 25 anys.
L’any 1933 va obtenir el títol de Segon Maquinista Naval i el 1934 el de Primer Maquinista, títol que posteriorment es va transformar en Maquinista Naval Cap completant així 7 anys de navegació en diversos vaixells mercants.
Després de navegar durant set anys en diferents vaixells com el “Poeta Arolas”, “Canalejas”, “Legazpi”, “Teide”, “Ciudad de Palma”, “Villa de Madrid”, “Ciudad de Valencia”,..., va dedicar-se a la docència.Al mateix temps reprèn els seus estudis de Matemàtiques a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona.
En aquests temps freqüenta la masia de Can Surell, a Sant Pere de Vilamajor, degut amb l'amistat dels seus oncles amb professors de l'Institut Escola, quines colònies d'estiu s'instal.laven, fins abans de la guerra civil, en aquesta masia.
(Per cert, el mateix lloc on el Dr. Josep Trueta ja hi havia ubicat a principis de segle una casa de convalescència, o la Maria Aurèlia Campmany va passar-hi les colònies).Més tard, a partir de l'amistat amb en Surell, es farà la seva pròpia casa, Can Pep.
Durant més de quaranta anys José Pérez del Río (Sr. José o Sr. Pep) va ser professor de l'Escola Oficial de Nàutica de Barcelona, (avui Facultat de Nàutica de l'UPC), en la que va ocupar dues càtedres de Màquines Navals.
L’any 1941 és nomenat professor numerari en propietat de “Màquines y Taller”.
L’any 1942 exerceix també de Secretari de l’Escola de Nàutica , càrrec que ocupa fins 1958, data en què hi renuncia per poder-se dedicar a la investigació técnica.L’any 1946 publica la Trigonometria plana i del espacio, obra destinada a la preparació dels Primers Maquinistes Navals.
L’any 1957 ingressa a l’Institut of Marine Engineers.
L’octubre de 1964 pren possessió de la Cátedra de Motors de Combustió Interna.
L’any 1959 es publica el primer volum de la seva monumental obra "Tractat General de Màquines Marines", de vuit volums, que va significar una veritable revolució en l'ensenyament i fins i tot en la mateixa concepció de la carrera de Máquines. Posteriorment se’n va fer una segona edició.
Va arribar a ser Conseller Nacional d’Educació i va rebre nombroses condecoracions.
El Juliol de 1970 se li concedeix la Creu del Mèrit Naval de Primera classe, amb distintiu blanc. Més tard va ser professor degà de l'Escola de NàuticaEs jubilà l’any 1979, retirant-se a Sant Pere de Vilamajor.
Durant tota la seva vida lluità per la dignificació de la professió del Maquinista Naval.
L’any 1982 va redactar i defensar la seva tesi doctoral, En defensa de la máquina de vapor, amb la que va arribar a ser el primer marí Doctor en Ciències del Mar d'Espanya.També fou amant de la música i de la poesia: sabia tocar molt bé el violí i l’any 1972 va publicar Vanilóquio, llibre de poesia.
Mor el 13 d’octubre de 1994 a la seva casa de St. Pere de Vilamajor. Les seves cendres s'escamparen a Can Pep el 16 d'octubre.
Interessant, per a tots els Enginyers i aficionats a la tècnica en general, donar un cop d'ull a la seva Tesi Doctoral: En defensa de la máquina de Vapor, extraordinari manuscrit.El seu pas i l'empremta deixada a Sant Pere de Vilamajor, la seva relació amb l'Institut Escola, i amb Can Surell, queden ben reflectides en aquesta darrera entrevista publicada, de Montserrat Saboya, al gener de 1984, vuit mesos abans de la seva mort.
Una de les persones més properes, en Marc Antoni Broggi, fa una glossa de la persona, i del personatge, en l'acte d'homenatge que se li va fer al 2005 al Museu Marítim de Barcelona.
Altres amics, com Ignacio Echevarrieta, o Juan Antonio Padrón, ens donen comptes de la seva vàlua d'home i tècnic.
Gràcies als seus companys de la UPC, disposem també d'un video d'homenatge a en José Pérez del Río, fet al 1995. Paga la pena de veure'l.
El Professor Carbia Carril, recordà en un dels homentages, unes frases del Mestre recollides en el Vol. 8 del seu Tractat:
El que sabe y sabe que sabe, es un sabio, imítalo.
El que sabe y no sabe que sabe, está dormido, despiértalo.
El que no sabe y sabe que no sabe, es un ignorante, instrúyelo.
El que no sabe y no sabe que no sabe, es un necio, desprécialo.
Veient tot plegat, amb nostàlgia, impressionat per la descoberta, em sap greu no haver-lo conegut, tot i que 16 anys abans de la seva mort jo ja anava en bicicleta pel carrer Nou.
Em pregunto quants personatges il.lustres més han passat i viscut per aquestes estimades terres de Vilamajor?
Per cert, sabíeu que en Josep Maria de Segarra va escriure un dels seus poemes -Mater lachrimarum- durant una estada a la finca familiar de Sant Pere de Vilamajor a l'estiu del 1914?
Ja seria hora que la nostra memòria històrica anés més enllà dels desastres de la Guerra Civil.
Ja seria hora que se'ns expliqués millor qui eren aquestes persones que han rebut Honors i Distincions, i que han fet en favor de Sant Pere de Vilamajor.
Potser m'he posat en el lloc del nostre historiador de Vilamajor en Xarxa, i no em pertoca, però m'he vist embolicat en aquest personatge.
Ferran, et prego que em disculpis, nogensmenys, ha estat culpa teva per encisar-me amb les arrels del nostre Poble.
0 Comentaris. COMENTEU-HO:
Publica un comentari a l'entrada