Planejament urbanístic de pa sucat amb oli

Finalment, el Pla Territorial Metropolità ha estat aprovat definitivament. Era un document important per al desenvolupament de l'aèra funciona d'influència de la ciutat de Barcelona, i abasta pràcticament tot el litoral de la província, des del Penedès fins La Selva.

Òbviament inclou Vilamajor.

És per tant la peça clau de planificació urbanística d'alta volada que ens afecta, doncs molt sovint s'oblida que Vilamajor no és més que una peça de la planificació territorial: tant mirar-nos al melic ens oblidem de la realitat, encara que no la volguem. Mirant des del Siu fins el Matagalls la realitat de Vilamajor és una, idíl.lica, enyorada. Però quan mirem cap avall, quan ens posem a la cua dels 9.800 cotxes que cada dia passen per la plaça de Sant Antoni, la gent que entra i surt a treballar, és quan cal adonar-nos de la nostra realitat com a municipi en el context en què estem immersos.

No podem demanar a un poble que al 1.981 tenia 781 habitants que abandoni tant ràpidament en una sola generació la visió provinciana i rural. Mal que pesi, a més, el nucli principal de Sant Pere de Vilamajor ha estat 25 anys desmarcat de la realitat del temps i fent creure tothom que la realitat de fora era una excepció, una mala referència.

Però no podem encorar-nos en el passat, mal que pesi: la realitat cal acceptar-la. I en el cas de Sant Pere de Vilamajor, que ha fet ja tard, ara haurà de còrrer. D'aquí el xoc del nou POUM en aquestes mentalitats, atiades pels neo-rurals urbanites que han multiplicat per 5 la nostra població, sempre mirant cap el Montseny en llevar-se, però amb el cotxe al garatge per anar a fer cua cap la feina a ciutat cada matí.
El POUM els ve gran, els ve fora de temps, encara. Però el POUM no pot esperar i Sant Pere ha d'agafar el darrer tren que ara si, no pot perdre.

No hi ha alternativa. El que volem conservar és un miratge, una espècie en extinció propiciada per la elecció desafortunada de concentrar el 85% del creixement del poble en urbanitzacions disperses actualment insostenibles.

Aquesta mentalitat encara per desenvolupar, fa confondre urbanisme amb edificació, sense entendre que l'urbanisme és sobretot la conformació de la forma de vida en un territori, en un territori com el nostre que no es pot aïllar perquè és i viu de l'existència de l'àrea metropolitana de Barcelona de la que forma part, de la que tots i cadascun dels ciutadans de Vilamajor en forma part.

De tot aixó ens parla el Pla Territorial Metropolità, que no és per a nosaltres, apart d'una lliçó, sinò una guia irrennunciable per planificar el nostre petit trocet de territori.

I també ens parla, i posa al mapa, els nostres municipis de Vilamajor, i en defineix magnituds i variables.


Qué ens diu de concret que ens serveixi per al nostre POUM? Doncs moltes i interessants coses:

a) Cal paliar els defectes de la trama desintegrada concentrant el creixement en els nuclis principals, en base a una trama urbana compacta.
b) En la trama urbana han de coexistir, i reforçar-se tant les activitats econòmique (seveis) com les pròpies residencials.
c) El creixement previst de la població per a l'àmbit de la Regió Metropolitana de la què formem part en l'horitzó del 2026 (prop d1 milío d'habitants) supera la capacitat d'habitatges potencials existents actualment (que és d'uns 400.000 habitatges en tota la RMB). En els seus càlculs, els tècnics (UPC) tenen en compte no només la nova població vinguda, sinò també la necessitat d'emancipació dels joves en l'horitzó de la planificació. Cal ampliar el sól edificable (en trames urbanes) fins i tot per sobre del potencial actualment existent.
d) El creixement previst (és a dir la'aportació en habitatges) per a Sant Pere de Vilamajor, el qualifica el Pla com de "Creixement moderat". Aixó significa que el sòl edificable pot de crèixer fins un 30% respecte l'actualment programat (no respecte els habitatges actualment existents, com diuen veus malintencionades, o malinformades).
e) Tot el creixement el concentra únicament en el nucli principal de Sant Pere de Vilamajor, evitant el creixement en les urbanitzacions.
f) Aquest nucli principal de Sant Pere hauria de tenir la funció de "Polaritat municipal estructurant" respecte els nuclis dispersos.
g) No preveu el Pla cap Pla Director Urbanístic que afecti a Vilamajor.
h) LLinars del Vallès es configura com la nostra polaritat de referència de segon nivell.
i) Per als nostres veïnats interiors (Canyes, ...) el Pla planteja mantenir el seu caràcter rural.
j) De les quatre alternatives de creixement que analitza, s'escull el creixement nodal, és a dir, configurar pols urbans que articulin al seu voltant. Un d'aquests pols és el nucli principal de Sant Pere de Vilamajor.
k) El Pla dóna molta importància a la concentració urbana, doncs un dels objectius del Pla es compensar el desequilibri existent per la urbanització dispersa en les localitats de perifèria: les noves necessitats d'habitatge (i activitats) en l'horitzó del 2026 exigeixen la concentració del creixement en nuclis urbans compactes.
l) El Pla planteja el manteniment d'espais lliures i protegits, i de corredors naturals equivalents als que mantenim actualment.
m) Dóna una molt importància a la mobilitat i al transport públic, plantejant la existència de masses crítiques suficients per afavorir-lo, tenint en compte els desplaçaments funcionals dels residents.
n) L'habitatge protegit ha d'arribar (i aixó ja és obligatori per Llei) al 15% del total residencial en un termini de 20 anys (aixó significa a Sant Pere entre 300 i 350 habitatges de protecció oficial).
o) Fixeu-vos en el mapa les diferències amb Sanata, i amb Cànoves.

La coherència del nostre POUM amb aquestes directrius i objectius és total.

Cal destacar que el PTM és vinculant en la redacció i modificació de tots els POUMs que es desenvolupin en el seu àmbit d'influència, és a dir el POUM-2008 ja l'haurà de cumplir:

Disposició Transitòria 1. El Pla territorial és plenament vinculant des del moment de la publicació de l’acord d’aprovació per a tots els plans d’ordenació urbanística municipals, les revisions d’aquests plans i els plans parcials de delimitació que es resolguin definitivament a partir de l’entrada en vigor del Pla, sempre que l’acord d’aprovació inicial d’aquests s’hagués publicat amb posterioritat a la publicació de l’edicte d’informació pública de l’Avantprojecte del Pla territorial.

Després d'aixó, els discursos que he vingut escoltant en el nostre poble en contra del POUM em semblen de pa sucat amb oli, pa dur amb oli ranci.

Hom dirà que aquests del PTM no en tenen ni idea de Vilamajor, què ens han d'anar explicant a nosaltres?. Però quan veuen que per la carretera de Llinars a Vilamajor passen més d'11.000 cotxes al dia, quan veuen que hem multiplicat la població en el que portem de segle, quan comproven que el 85% de la població viu en nuclis extensius, disgregats, insostenibles, quan comproven que Sant Pere de Vilamajor ocupa la penúltima posició en comerç de tots els pobles d'Espanya de més de 1.000 habitants, quan evidencíen que no hi ha futur per al jovent en el nostre poble, ... Potser els que no volen veure el que passa, doncs no els convé, són alguns que hi viuen.
A més d'un li cal aprendre quelcom sobre urbanisme abans de parlar-ne, que la ignorància sempre està millor si es porta amb modèstia i en veu baixa.

Haig de dir però, que el POUM és un excel.lent pal per posar a la roda del Govern, com bé ens deia el nostre benvolgut Pere Curto en un recent i criticat article. I ho han fet tots, sempre que han estat a fora del Govern, doncs estant dins, la responsabilitat obliga a assumir la realitat.

Seria bo, però, que els canvis d'opinió es reconeguessin amb la mateixa responsabilitat que es governa. També seria bo que tot i estant fora del govern s'actués amb responsabilitat en assumptes de tanta transcendència. Així no estaríem on estem ara, transaccionant políticament fins convertir el POUM en un vedell per no agafar el toro per les banyes.