Campanes electorals (final): al cap i a la fí només som cleanex

En aquestes eleccions s'ha institucionalitzat la segona volta per escollir governs allí on, com a casa nostra, el poble no ha donat majoria de manera absoluta.

Una segona volta tal vegada més important que la primera doncs, al cap i a la fi, la meta és governar. Tots hem donat el nostre vot, a qui sigui, amb l'expectativa, directa o de retruc, de què els nostres escollits ens representin, al Govern. Els hem fet confiança de la què ells han omplert el cistell de vots bescanviables per regidories.

Ara bé, hi ha, com deia, una segona volta, decisiva, per mirar de posar els regidors, ara en grup, al govern. I en aquesta segona volta s'ho fan tot sols, ensenyant cadascú els cromos dels regidors que els hem donat.

Podem obrir espais de debat, d'opinió i fins i tot d'encesa crítica, però al cap i a la fi, s'ho fant tot sols, ja no compten amb nosaltres.
En el millors dels casos, cada grup es munta uns oràculs, quasi com una germandat secreta, per a què escoltin i una mica per ser escoltar. Minories selectes que ajuden a decidir a qui de debó ho ha de fer, que a més sempre amaga quelcom per tal de no descobrir alguna estratègia confidencial reservada al nucli dur de mitja dotzena de persones.

Fet i fotut, doncs, no ens deixen a la part més important dels centenars de persones que vam anar a votar, expressar per segon cop la nostra sobirania per tal de triar els companys de viatge dels nostres regidors en l'opció, en la meta, de formar part del Govern.

I si ens fixem bé, és molt probable que si ens haguessin deixat parlar per segon cop, cap dels nostres escollits en la primera volta hagués fet el què van fer dissabte en la segona. I més encara, la quasi meitat de ciutadans que tant se'ls va donar triar, potser s'hi haguessin llavors animat.

El resultat doncs, a banda de la satisfacció dels votants dels què governaran, no va satisfer pràcticament ningú. Quin contrasentit...