Sé que només unes dotzenes de ciutadans de Sant Pere llegiu diàriament aquestes pàgines. I estic convençut de què no fan reflexionar tothom. Però ho havia d'intentar...
Deia abans d'ahir que era la última oportunitat per ser responsables, tots plegats, en el tediós assumpte de la recolocació (deslocalització, trasllat, canvi d'ubicació, ...) de la fàbrica de Pinsos Picart.
Ho haguessin llegit, o no, els membres del Ple Municipal als què anava adreçat, m'han defraudat. I dic defraudat per no dir decebut, doncs es tracta d'un frau a la ciutadania, i no pas d'haver fallat en unes expectatives.
L'oposició municipal no va guanyar, no, en el seu escac al rei, vàrem perdre tots, i sobre tot l'empresa PICART, benvolguda.
Irresponsabilitat.
Irresponsabilitat aquest estiu quan, tots plegats, reunits en un conegut local del nostre poble, enviaven sengles comunicacions avisant que el 13 d'agost estarien de vacances, fet que va impedir tractar llavors l'assumpte en el ple.
Irresponsabilitat per no presentar ni una sola proposta per tal de facilitar la deslocalització de la fàbrica de Pinsos, tot i no agradant la desdibuixada proposta de l'Alcalde.
Irresponsabilitat per tirar a la paperera l'escrit que hores abans havia presentat Pinsos Picart obrint el diàleg per a la deslocalització, sense marxar del municipi.
Irresponsabilitat per portar les coses fins el punt d'haver de ser convidats a abandonar el ple.
L'oposició, ara en equip, ha fet de la seva irresponsabilitat un front comú d'interessos diferents però amb un clar propòsit, l'escac al rei.
Han vingut demanant participació i consens dia rera dia, i ara que podien aportar, només han aportat la buidor, el silenci que no atorga.
Tot s'hi val.
Aviat s'han apresat aquest matí els companys d'Esquerra, constituïts amb els portaveus de la 0-Posició (la primera "0" és un zero) han penjat un comunicat oficial que intenta justificar amb tecnicismes que se'ns escapen, formalismes -milongues-, la postura d'aquest grup de conveniència.
No venien al ple a debatre ni a aportar. Venien a explicar perquè no farien res, i ho portaven ben escrit, tots plegats. Tant ben escrit que a les sis del matí ja es repartia l'Actualitat amb un article sobre el tema.
Heliàs, però, en saber que Picart encenia la fumata groga de la negociació, tots aquests esquemes tant ben apresos, alliçonats, es van desmoronar, però el castell ja estava alçat en l'escac al rei.
Quan més tard, a una senyal, varen marxar, encara es sentia a la sala l'eco d'una espurna de lucidesa, una ombra de dissidència, en referència a la mà oberta de Picart: "sent així, les coses canvien" es va sentir (més o menys).
Bona justificació fer-se els ofesos, muntar una tangana i deixant a mitges el partit.
Després de veure el ridícul de les aportacions al POUM que ha vingut fent aquesta oposició, el ridícul s'ha consumat. S'ho han fet ells sols, no ha estat ara culpa del dimoni Llesuyfer de sempre.
Persona a persona seran com siguin -jo me'ls aprecio-, però quan s'ajunten tots plegats el resultat és simplement incomprensible.
Podria dir que va ser el govern anterior qui va deixar penjats els temes de Vilaguixà, Granja Ramos i sobre tot Picart. Podria refrescar-vos la memòria amb el què deia el POUM que va estar apunt d'aprovar-se en relació amb la fàbrica de pinsos. Però tant se val: res ha canviat.
Ara, des de l'altra banda del carrer, amb nous aliats de conveniència continuen mirant cap un altre costat, descansats per poder dir que no va ser cosa seva -tampoc-, si no surt a gust de tothom, i fregant-se les mans com angelets si el malvat Llesuyfer no se'n sortís.
Deia abans d'ahir que era la última oportunitat per ser responsables, tots plegats, en el tediós assumpte de la recolocació (deslocalització, trasllat, canvi d'ubicació, ...) de la fàbrica de Pinsos Picart.
Ho haguessin llegit, o no, els membres del Ple Municipal als què anava adreçat, m'han defraudat. I dic defraudat per no dir decebut, doncs es tracta d'un frau a la ciutadania, i no pas d'haver fallat en unes expectatives.
L'oposició municipal no va guanyar, no, en el seu escac al rei, vàrem perdre tots, i sobre tot l'empresa PICART, benvolguda.
Irresponsabilitat.
Irresponsabilitat aquest estiu quan, tots plegats, reunits en un conegut local del nostre poble, enviaven sengles comunicacions avisant que el 13 d'agost estarien de vacances, fet que va impedir tractar llavors l'assumpte en el ple.
Irresponsabilitat per no presentar ni una sola proposta per tal de facilitar la deslocalització de la fàbrica de Pinsos, tot i no agradant la desdibuixada proposta de l'Alcalde.
Irresponsabilitat per tirar a la paperera l'escrit que hores abans havia presentat Pinsos Picart obrint el diàleg per a la deslocalització, sense marxar del municipi.
Irresponsabilitat per portar les coses fins el punt d'haver de ser convidats a abandonar el ple.
L'oposició, ara en equip, ha fet de la seva irresponsabilitat un front comú d'interessos diferents però amb un clar propòsit, l'escac al rei.
Han vingut demanant participació i consens dia rera dia, i ara que podien aportar, només han aportat la buidor, el silenci que no atorga.
Tot s'hi val.
Aviat s'han apresat aquest matí els companys d'Esquerra, constituïts amb els portaveus de la 0-Posició (la primera "0" és un zero) han penjat un comunicat oficial que intenta justificar amb tecnicismes que se'ns escapen, formalismes -milongues-, la postura d'aquest grup de conveniència.
No venien al ple a debatre ni a aportar. Venien a explicar perquè no farien res, i ho portaven ben escrit, tots plegats. Tant ben escrit que a les sis del matí ja es repartia l'Actualitat amb un article sobre el tema.
Heliàs, però, en saber que Picart encenia la fumata groga de la negociació, tots aquests esquemes tant ben apresos, alliçonats, es van desmoronar, però el castell ja estava alçat en l'escac al rei.
Quan més tard, a una senyal, varen marxar, encara es sentia a la sala l'eco d'una espurna de lucidesa, una ombra de dissidència, en referència a la mà oberta de Picart: "sent així, les coses canvien" es va sentir (més o menys).
Bona justificació fer-se els ofesos, muntar una tangana i deixant a mitges el partit.
Després de veure el ridícul de les aportacions al POUM que ha vingut fent aquesta oposició, el ridícul s'ha consumat. S'ho han fet ells sols, no ha estat ara culpa del dimoni Llesuyfer de sempre.
Persona a persona seran com siguin -jo me'ls aprecio-, però quan s'ajunten tots plegats el resultat és simplement incomprensible.
Podria dir que va ser el govern anterior qui va deixar penjats els temes de Vilaguixà, Granja Ramos i sobre tot Picart. Podria refrescar-vos la memòria amb el què deia el POUM que va estar apunt d'aprovar-se en relació amb la fàbrica de pinsos. Però tant se val: res ha canviat.
Ara, des de l'altra banda del carrer, amb nous aliats de conveniència continuen mirant cap un altre costat, descansats per poder dir que no va ser cosa seva -tampoc-, si no surt a gust de tothom, i fregant-se les mans com angelets si el malvat Llesuyfer no se'n sortís.
0 Comentaris. COMENTEU-HO:
Publica un comentari a l'entrada