És l'alfil qui munta el cavall, o a l'inrevès?

En el nostre particular joc d'escacs, les peces no paren de moure's des de que fa poc més d'un any, el Cavall va deixar l'Hisenda reial i va a anar a trotar al costat de l'Afil.

Començà llavors l'escac al rei. Passat el temps, potser ningú te present el motiu d'aquest afer: va ser, recordeu, un intent d'acostament del rei a l'alfil, fins i tot per compartir el castell.

L'assumpte es va cloure amb un desmentit categòric de l'Alfil, i l'enuig del Cavall fins el punt d'abandonar el castell.


És comprensible que en una cuina no s'hi vulguin dues cuineres, ni a Polònia en Molina vol el Mauri: el cavall no volia l'alfil merodejant pel castell on ell hi era i l'altre no. Però en el Consell de Nobles anterior, el Cavall i l'Alfil van estar la mar de be a la mateixa llar de foc, asseguts al castell ...

Quan el Cavall va marxar, l'Alfil no pensava que aquesta jugada li podia reforçar el seu paper d'oposició al rei, en aconseguir un aliat per al seu torneig. Però és un fet que des de llavors Alfil i Cavall han anat de la mà en el seu propòsit compartit, convidant a l'àpat, quan ha convingut, als sempre escorredissos barons de Can Pau Ezquerra.

Ves per on, allò que el cavall no volia, en el castell estant, ho ha vingut fent des de llavors a tota hora des de fora: cavalcar amb l'alfil.

Passat el temps, amb major perspectiva, realment ja no sabem qui munta a qui; qui és el genet i qui la muntura.
Semblaria que per la respectiva condició, el cavaller hauria de ser l'Alfil, però hi ha hagut situacions que ens fan dubtar de quin paper juga cadascú en aquesta singular parella. No sé que en deu pensar el baró de Can Pau Nadal, ni el bentornat Veguer de Bruguera.

Quan hom repassa les actes del Comdestable, pot observar com la parella és un fet, de fet, i que en els moments en què el cavall es desboca més del compte al Consell de Nobles, l'alfil no el deixa sol, però en comptes de posar la seva paraula -i la seva espasa- al costat del Cavall, simplement s'absté de votar.

Un episodi extraordinari, però, va passar en el Consell de Nobles del passat 5 de febrer (qui se'n recorda?). El Cavall va presentar al Consell una moció per a la declaració de Vilamajor com a reialme on es defensa i preserva el territori. Certament, però, aquesta moció havia estat presentada pel Cavall com representant de "la veu dels que no tenen veu" en el Consell (!), en un acte de generositat interessada amb els plebeus. Sorprenentment, tot i havent presentat aquesta moció, el Cavall s'absté de votar-la, tot veient que l'Alfil tampoc ho fa.
És a dir, presento-una-moció-que-no-presento-jo i després no la voto. Curiós si més no. Val a dir que la resta de nobles van votar-hi en contra.

En general, sempre han votat a l'uníson a la taula del Consell, sent notori que quan l'un no ha estat d'acord amb l'altre -molt poques vegades- l'altra s'ha abstingut, en un acte generós de no posar en evidència postures ben diferents... doncs comparteixen un mateix objectiu. També és notori, que venen publicant sincronitzats els respectius pergamins a l'espai virtual.

La dependència que té el Cavall de l'Alfil és comprensible, però no ho és que la pogués acabar tenint l'Alfil del propi Cavall: seria contranatura. Potser es tracta d'un d'aquells pesats amics de l'Escola que sempre imita el que fa el líder de la classe?

A la vista del panorama, i per tal de no malmetre els vedats de cacera de l'Alfil i dels nobles que el recolzen, potser seria hora de desmarcar-s'en.

Mentrestant el rei espera amb la mà estesa -però ferma- que l'Alfil faci un gest. I l'Alfil que el faci el rei.

(I amb aquest ja arribem a 300 articles en 2 anys i mig de cròniques).