Des de sempre que jo recordo, a Vilamajor hem vingut practicant el trial de muntanya.
Potser alguns no sabeu ben be el què és però des de fa molts, molts anys, de la mà de les mítiques Bultaco Sherpa, Montesa Cota o Ossa Mike Andrews, els catalans sóm, en totes les especialitats, campions del món. Amb un record especial a la Laia Sanz, la nostra inamovible campiona en un món vedat als homes.
De la mà d'en Pere Pi, enginyer de Montesa quan aquesta va plegar, es va inventar el "Trial-sin" una especialitat de trial amb bici, nascuda, com la marca mare, a Esplugues, i actualment amb factoria a Sant Feliu de Llobregat. El seu fill, l'Ot Pí, ha estat durant anys i anys campió del món d'aquesta especialitat. Ambdós van posar en marxa i regenten la prestigiosa fira de bicicletes "Monty", líder mundial de l'especialitat.
Molt recentment, un grup d'empresaris de Girona, ha fer renèixer la mítica Ossa, i ben aviat correrà al mundial de trial. Una moto 100% catalana quina presentació, fa unes setmanes prop de casa meva, el bell mig d'Esplugues, cuna de l'enginyeria trialera, amb un trial, com no, em va emocionar. Girona es reforça doncs com reducte català de les motos de muntanya, amb marques com Gas-Gas, ja venuda a un fons estranger d'inversió, o la Riueju hereva dels seus fundadors, en Riera i en Juanola (un altre Juanola).
Vilamajor ha estat, com us deia, des de sempre, meritori hereu del món del trial, i ara també d'una altra especialitat motorista com és el "Free-Style", amb el padrí campió Edgar Torronteras.
Recordo amb nostàlgia aquells trials que s'organitzaven a Vilamajor, tant a Sant Pere com a Sant Antoni, i tota una generació, la meva, dalt de la moto voltant les muntanyes. No he estat mai un bon "trialer" però la meva admiració, d'adolescent, sempre se l'enduia el meu admirat Josep Juanola, veritable mestre malabarista, que va arribar a ser pilot oficial. Una manera sana de lleure i esport. No ens entreteníem en "recalar" a Can Noguera; teníem la nostra afició.
L'opressió d'una manera equivocada d'entendre la natura, ha fet de la pràctica del trial de muntanya una afició clandestina. I és un error, doncs per molt que se'm tirin a sobre per dir aquestes paraules, mai els senders de les nostres muntanyes, molts heretats dels pastors, havíen estat tant practicables com quan, quasi cada diumenge, pujavem al Sui, als palestrins, al Saumont, a Les Planes d'en Cortés, a La Cova i tants i tants altres llocs. Ara hi tenim herbots, i els antics camins rurals, impracticables, han estat substituïts per les "autopistes" que roturen la muntanya en el sagrat nom de la prevenció i extinció d'incendis.
Però els clandestins no hem deixat mai aquesta afició, ni els nostres fills als què hem contagiat aquest esport de natura. Sí, de natura.
Aquest camp de setmana, en un paratge natural de primera, a Andorra, passejava per la zona lliure per a la pràctica del trial a Ordino, al Principat d'Andorra: quina enveja! Sort que a Osona i a altres indrets encara s'entenen les coses com cal.
No us haig d'amagar que m'encantaria que Sant Pere de Vilamajor es reconciliés amb el trial, i que algú tingués la iniciativa de muntar-hi un camp de trial, com els que hi ha a Sant Feliu de Codines, Rellinars o més aprop, a Cañamars. Seria una activitat que donaria renom i atracció a Sant Pere, en consonància amb la tradició muntanyera de les nostres contrades.
Tant de bó també poguessim posar en marxa una escola de Trial moto, però, en aquests temps dominats pels urbanites, la ignorància i la massificació, això, al nostre pobble, són figues d'un altre paner: continuarem clandestins.
Si més no, però, encara ens queda el "Trial-sin", que té a Vilamajor dos extraordinaris representants de renom: l'Elías Bonet i en Jordi Yelamos (el darrer mohicà clandestí del trial moto).
Precisament, en Jordi Yelamos, un enamorat nostàlgic, ha endegat una extraordinària iniciativa: una escola de trial. Situada a Sant Antoni, en un espai que poc a poc es va perfilant en les seves "zones", s'hi ensenya tots els dissabtes al matí quest noble i habilidòs esport, ah! i a partir dels tres anys.
Sant Antoni de Vilamajor, 31 de gener de 2010. Foto: Jordi Yelamos
Els nois i noies tenen en aquesta iniciativa una excel.lent opció de lleure i esport en contacte amb el medi natural, dominant literalment el medi natural. Una extraordnària opció que com pare us recomano per als vostres fills (més enllà de les activitats extraescolars amb les què omplim el seu lleure i que ens ocupen els dissabtes, amunt i avall). Bona manera de fer amics en un ambient saludable i esforçat. Una manera segura, localitzada i agradabe de fer esport de muntanya.
Felicito de tot cor a en Jordi Yelamos per aquesta bona pensada, i cal reconèixer-li la dedicació que hi posa.
Per suposat, el blog d'en Jordi, Trial Evolution, ja està a Vilamajor en Xarxa:
P.S.: I no penso discutir amb els que posaran el crit al cel considerant el trial de muntanya una barbaritat que atempta contra una série de paraules que ni ells entenen. Sempre hi ha d'haver ignorants que no veuen més enllà del bri de farigola que els penja dels llavis.
Potser alguns no sabeu ben be el què és però des de fa molts, molts anys, de la mà de les mítiques Bultaco Sherpa, Montesa Cota o Ossa Mike Andrews, els catalans sóm, en totes les especialitats, campions del món. Amb un record especial a la Laia Sanz, la nostra inamovible campiona en un món vedat als homes.
De la mà d'en Pere Pi, enginyer de Montesa quan aquesta va plegar, es va inventar el "Trial-sin" una especialitat de trial amb bici, nascuda, com la marca mare, a Esplugues, i actualment amb factoria a Sant Feliu de Llobregat. El seu fill, l'Ot Pí, ha estat durant anys i anys campió del món d'aquesta especialitat. Ambdós van posar en marxa i regenten la prestigiosa fira de bicicletes "Monty", líder mundial de l'especialitat.
Molt recentment, un grup d'empresaris de Girona, ha fer renèixer la mítica Ossa, i ben aviat correrà al mundial de trial. Una moto 100% catalana quina presentació, fa unes setmanes prop de casa meva, el bell mig d'Esplugues, cuna de l'enginyeria trialera, amb un trial, com no, em va emocionar. Girona es reforça doncs com reducte català de les motos de muntanya, amb marques com Gas-Gas, ja venuda a un fons estranger d'inversió, o la Riueju hereva dels seus fundadors, en Riera i en Juanola (un altre Juanola).
Vilamajor ha estat, com us deia, des de sempre, meritori hereu del món del trial, i ara també d'una altra especialitat motorista com és el "Free-Style", amb el padrí campió Edgar Torronteras.
Recordo amb nostàlgia aquells trials que s'organitzaven a Vilamajor, tant a Sant Pere com a Sant Antoni, i tota una generació, la meva, dalt de la moto voltant les muntanyes. No he estat mai un bon "trialer" però la meva admiració, d'adolescent, sempre se l'enduia el meu admirat Josep Juanola, veritable mestre malabarista, que va arribar a ser pilot oficial. Una manera sana de lleure i esport. No ens entreteníem en "recalar" a Can Noguera; teníem la nostra afició.
L'opressió d'una manera equivocada d'entendre la natura, ha fet de la pràctica del trial de muntanya una afició clandestina. I és un error, doncs per molt que se'm tirin a sobre per dir aquestes paraules, mai els senders de les nostres muntanyes, molts heretats dels pastors, havíen estat tant practicables com quan, quasi cada diumenge, pujavem al Sui, als palestrins, al Saumont, a Les Planes d'en Cortés, a La Cova i tants i tants altres llocs. Ara hi tenim herbots, i els antics camins rurals, impracticables, han estat substituïts per les "autopistes" que roturen la muntanya en el sagrat nom de la prevenció i extinció d'incendis.
Però els clandestins no hem deixat mai aquesta afició, ni els nostres fills als què hem contagiat aquest esport de natura. Sí, de natura.
Aquest camp de setmana, en un paratge natural de primera, a Andorra, passejava per la zona lliure per a la pràctica del trial a Ordino, al Principat d'Andorra: quina enveja! Sort que a Osona i a altres indrets encara s'entenen les coses com cal.
No us haig d'amagar que m'encantaria que Sant Pere de Vilamajor es reconciliés amb el trial, i que algú tingués la iniciativa de muntar-hi un camp de trial, com els que hi ha a Sant Feliu de Codines, Rellinars o més aprop, a Cañamars. Seria una activitat que donaria renom i atracció a Sant Pere, en consonància amb la tradició muntanyera de les nostres contrades.
Tant de bó també poguessim posar en marxa una escola de Trial moto, però, en aquests temps dominats pels urbanites, la ignorància i la massificació, això, al nostre pobble, són figues d'un altre paner: continuarem clandestins.
Si més no, però, encara ens queda el "Trial-sin", que té a Vilamajor dos extraordinaris representants de renom: l'Elías Bonet i en Jordi Yelamos (el darrer mohicà clandestí del trial moto).
Precisament, en Jordi Yelamos, un enamorat nostàlgic, ha endegat una extraordinària iniciativa: una escola de trial. Situada a Sant Antoni, en un espai que poc a poc es va perfilant en les seves "zones", s'hi ensenya tots els dissabtes al matí quest noble i habilidòs esport, ah! i a partir dels tres anys.
Sant Antoni de Vilamajor, 31 de gener de 2010. Foto: Jordi YelamosEls nois i noies tenen en aquesta iniciativa una excel.lent opció de lleure i esport en contacte amb el medi natural, dominant literalment el medi natural. Una extraordnària opció que com pare us recomano per als vostres fills (més enllà de les activitats extraescolars amb les què omplim el seu lleure i que ens ocupen els dissabtes, amunt i avall). Bona manera de fer amics en un ambient saludable i esforçat. Una manera segura, localitzada i agradabe de fer esport de muntanya.
Felicito de tot cor a en Jordi Yelamos per aquesta bona pensada, i cal reconèixer-li la dedicació que hi posa.
Per suposat, el blog d'en Jordi, Trial Evolution, ja està a Vilamajor en Xarxa:
P.S.: I no penso discutir amb els que posaran el crit al cel considerant el trial de muntanya una barbaritat que atempta contra una série de paraules que ni ells entenen. Sempre hi ha d'haver ignorants que no veuen més enllà del bri de farigola que els penja dels llavis.
5 Comentaris. COMENTEU-HO:
Si no vol discutir d´aixó, per que n´hi ha un espai d´opinió a sota del teu educatiu i engrescador comentari.
Fer esporta de montanya, en contacte amb la natura i l´aire lliure amb el trial, es cosa admirable, sorprenent, memorable.
Ah, i no fa falta discutir, ni discrepar. Als que estimen el silenci de la natura, l´aire net i la soledat dels camins, sempre n´hi haurá un lloc perdut a la montanya, cada vegada més lluny, cada vegada més anacrónic per tu i els que si coneixem el que s´ha de coneixer.
Apa, m´en vaig amb la farigola a un altre lloc!.
La natura és maca i es pot disfrutar de maneres diverses. Pots caminar per camins perduts mai trepitjats o pots jugar a pujar roques. Hi ha lloc per tothom. Cal putualitzar varies coses per això: estem parlant de trialsin (NO GASOLINA, BICI!) i per tan no es malmet la muntanya; i en el trial de moto, normalment s'utilitzen els mateixos llocs, poc espai. No has provat mai l'esport i per tan segur que estaras completament en contra... si haguesis disfrutat d'uns instants del silenci de la muntanya i tu, sobre la teva moto en equilibri, i el soroll del: "pum-pum-pum-pum" ens entendries els que ho defensem.
Prova-ho, valora-ho i després opina. Una bici no malmet la natura i si la malmet ho fara tan com els teus peus...
Encantat, i hi ha espai per tothom.
Jo no estic d´acord amb l´esports motoritzats a la natura. La bici es un motiu molt adient, a la meva opinió, per anar´hi al camp. Si aquest esport que dius no emeteix soroll ni gasos,imagino que será semblant, per el seu impact, a la BTT. Més que practicar.ho,aniría a fer fotos.
Salutacions.
Salutacions.
Hola Ricard com estas ? i la familia??
He de dir que s'hem possar la pell de gallina quan escolto o llegeixo un autentic apasionat i coneixedo del Trial com tu.
Un esport mes catala que la butifarra i que gracies a les autoritats i els ingnorants ja esta quasi extingit, un esport que a donat al pais mes titols que cap altre, unes fabriques catalanes pioneres en aquest mon, un esport on la velocitat no compte, si no l'equilibri i la destressa del pilot.
Pero esta clar que en un mon corrumput per l'avaricia els esports petits no omplen les butxaques dels que manen, i la pressió urbanita te mes força que la historia o els fets.
Entenc que la montanya actualment sobre explotada per tanta gent fent activitats diverses no es sustenible , pero no cal prohibir sino regular , buscar solucions i no possar traves.
La meva vida s'ha mogut entorn el Trial desde que tinc coneixement , on he apres lliçons esencials que posso en practica diariament, per aixo he engegat aquest projecte , on intentare transmetre aquests valors a els joves que assiteixin a L'escola de Trial.
Un repte on i posso totes les meves ganes i il.lusió, i que de moment no m'has tant possant les coses facils, pero mica en mica vaig progressant gracies a molta gent que m'ajudar i m'animar.
Convido a tots els que d'esconeguin el trial a venir a L'escola i gaudir d'un expectacle quasi de circ.
Ricart records i gràcies per tot.
Publica un comentari a l'entrada