La Fàbrica: coordenades per a l'anàlisi de controversies

Sia pel que sigui, una part dels ciutadans de Sant Pere de Vilamajor -bàsicament de la capital- ha fet pujar a la palestra el tema del local La Fàbrica.

En aigües revoltes, diuen, tots els pescadors que hi acudeixen, acaben guanyant alguna pressa. Per això convé observar el tema amb perspectiva, i aclarir les aigües turbulentes.

- La Fàbrica ha estat un edifici ciutadà de primer ordre, sobretot per als ciutadans del nucli principal i com aglutinador d'activitats centrals del municipi. Però l'edificació en si mateixa, adequada en el seu context temporal, ja esdevenia obsoleta per als temps actuals: el recanvi era inevitable.

- L'aluminosi detectada no va fer més, ja al 2007, que accelerar l'obsolescència de l'edifici i la necessitat d'un nou local adaptat als diferents requeriments actuals.

- La decisió de planificar un nou local social substitutiu va ser i és l'adequada, prova d'això és que no es van aixecar veus discordants quan aquesta decisió es va prendre, ni en l'ordre polític ni tampoc ciutadà.

- Un dels principals factors que alimenta la foguera del debat, ha estat el factor temps: tancat el local, calia buscar, provisionalment, un altre edifici on inquibir les activitats de La Fàbrica. La solució d'utilitzar els altres locals socials perifèrics, experimentada, esdevenia igualment provisional, precària, i per tant sense solució de continuitat. L'opció per al muntatge de la carpa no pot ser acceptada més que com remei a precari.
I aquí és on ha estat el desencadenant primigeni de l'actual situació: una carpa inadequada en termes comparatius amb La Fàbrica, que havia de durar un parell d'anys fins la construcció del nou edifici, està durant ja massa temps, més d'allò raonable, mentre La Fàbrica està tancada, i que també és important, mentre el polisportiu sobre d'on s'ubica la carpa, de gran valor en molts ordres, roman inutilitzable.

- Ara ajuntem la crisi de la (les) Hisenda Municipal, que fa dolorosa, si més no, l'aplicació de 2,4 milions d'euros al nou local, sumada a l'obtenció d'una subvenció finalista d'una tercera part d'aquest cost. La decisió d'invertir tant extraordinària quantitat de diners es fa difícil de prendre amb inmediatesa, i el seu ajornament -amb data de caducitat però- no fa més que allargar la incomoditat de la carpa i revalorar la propia Fàbrica inutilitzada.

Es pot plantejar doncs amb lògica l'opció d'atendre les mínimes reformes estructurals de La Fàbrica per tal de que aquesta pugui reprendre la seva funció, recuperant a l'hora el polisportiu, per tal de:

a) A l'espera de la construcció del nou equipament,
b) A l'espera de millors temps que facin més assumible la construcció del nou equipament

La única diferència entre les dues alternatives és el temps fins que una o altre fossin realitat.
El problema és la concepció finalista i temporalment limitada de la subvenció concedida per al nou equipament.

En resum:

a) La paciència d'una part de la ciutadania aguantant la carpa com alternativa, i a l'hora sense poder disposar de la pista polisportiva, està tocant al seu final.
b) La solució per al nou equipament és actualment complicada, i no es veu a curt termini, tenint a més en compte la falta de cohesió entre les forces polítiques de l'Ajuntament en temes "d'Estat"".

Només hi ha doncs dues solucions, de ser ambdues factibles, per a tancar el problema:

a) Utilitzar part de la subvenció del nou equipament per a reparar La Fàbrica, i esperar millors temps per al nou equipament.
b) Refer el projecte del nou equipament, en dues fases, fent-lo econòmicament accessible (diguem 1,5 milions d'euros, que no està gens malament) i posar-lo en marxa immediatament, deixant per a més endavant l'acabament complet del projecte.

La primera opció és més immediata, i més econòmica, però s'entrebanca amb dues impossibiltats:

1- La impossibilitat de destinar la subvenció del nou equipament a aquesta finalitat.

2- Sobretot, el despreci per a les actuals normatives en un local de pública concurrència, doncs la simple reparació estructural de l'edifici no és suficient per a actualitzar l'edifici a tres qüestions bàsiques: normativa anti-incendis, accessibilitat i aïllament tèrmic i sobre tot acústic (seria una mofa publicar un mapa de sorolls i a l'hora autoritzar un local de pública concurrencia, ni que sigui municipal, que incompleix la pròpia normativa).

Qui es fa responsable de la demanda que podria fer qualsevol ciutadà davant l'incompliment de les normes acústiques -que són les més evidents- de l'obertura del local? Qui es fa responsable si hi ha un incendi amb danys en una instal.lació fora de normativa? Perquè l'Ajuntament té el dret de posar en marxa un local fora de normativa, que no s'autoritzaria -ni la ciutadania ho permetria- si fos un local privat? No és llençar els diners recuperar un local obsolet?

Acceptarieu aquestes responsabilitats si haguéssiu de prendre vosaltres aquesta decisió, o us rentaríeu les mans com va fer Pilatos? Les assumiran els que ho demanen?

Exigir la reobertura de La Fàbrica amb només la consolidació de l'estructura és doncs una irresponsabilitat, la qual no es pot traspassar frívolament a l'Ajuntament.

La segona alternativa, la de posar en marxa immediata el projecte del nou local en una primera fase, resulta en aquest sentit la millor opció, però:

1- Si es vol ubicar sobre el polisportiu, destrueix un altre equipament que considero imprescindible, i què actualment, amb poca inversió, estaria en òptimes condicions per a la seva funció (valgui en aixó la meva petició, agafada com pròpia pel Ple Municipal a instàncies d'ERC, d'obrir el polisportiu de l'Escola Vilamagore per a aquesta finalitat).

2- Si es vol ubicar en el propi nucli principal (la capital) la localització és inadequada tenint en compte el mal emplaçament que perjudica notablement el nucli, amb les molèsties de tot ordre que una ubicació tant central del nou local genera, la impossibilitat d'ampliació futura i, sobretot, la manca de sintonia amb la valorització de la Masia de Can Derrocada, que quedaria prou malmesa per la ubicació tant propera del nou local. (Cap expert disposaria el nou local en el solar central d'equipaments municipals; si es posa allí és tant sols perquè el solar és de disposició immediata, i perquè l'Ajuntament ja no té solars propis on posar-l'ho).

La conclusió és doncs evident: desenvolupar el projecte del nou local en la seva primera fase, i ubicar-lo fora del nucli principal, en un loc accessible, confortable i de nova centralitat. Mentrestant, a enderrocar La Fàbrica sempre estem a temps, i es pot aprofitar el local per a altres finalitats que no fosssin de pública concurrència, fins i tot estalviant despeses a l'Ajuntament.

La decisió no és fàcil en cap cas, però s'ha de prendre, de manera consensuada i responsable. No es tracta del desig o de sentiments, es tracta de triar racionalment la millor de les alternatives.

Pel camí queda l'eventual alliberament del solar de La Fàbrica, un dels pocs que encara són de titularitat municipal, per a qualsevol altre finalitat que, en el futur, es consideri oportuna (residencial, un nou Ajuntament, una Biblioteca, una residència d'avis, ...?). Aquestes són figues d'altra paner, el del POUM.