Les despeses de manteniment dels centres d'ensenyament de Sant Pere de Vilamajor signifiquen l'11,4% del pressupost total de despeses corrents de l'Ajuntament per al 2009-2010.
En efecte, els costos nets que han de sufragar les arques municipals per als quatre centres d'ensenyament (Pit Roig, Vilamajor, Torre Roja i Vilamagore) pugen enguany uns 380.000 Euros, un cost més elevat que tota la recollida d'escombreries i la neteja viària (perdó per la comparació, però quedem-nos amb la dada).
I això que ara per ara tenim les ampliacions dels edificis de ben nou, doncs a mig termini és previsible que les despeses, en termes comparatius, arribin a prop de 500.000 Euros anuals, tota vegada posat en marxa el nou IES als camps de Can Castellà.
Estem parlant de xifres molt abultades, insostenibles per a un municipi del nostre tamany.
Resulta una vergonya que el Departament d'Educació (o en el seu cas els pares, si no hi ha més remei) no es faci càrrec de les despeses de manteniment dels 10.000 metres quadrats d'edificis educatius del nostre municipi.
Actualment hi ha prop de 800 alumnes de 0 a 16 anys matriculats als diferents centres escolars. Si comparem aquestes dades amb les del padró municipal, entre 80 i 100 nois i noies matriculats no estarien empadronats a Sant Pere de Vilamajor. Només a l'Escola Torre Roja un 15% dels alumnes matriculats del curs 2009-2010 no són de Sant Pere de Vilamajor.
Una altra dada per a la reflexió: més del 25% dels adults que s'empadronen a Sant Pere de Vilamajor ho fan precisament en el mes del període de preinscripció als centres educatius, en concret 29 adults el 2009.
Segons estimacions gens desenfocades, possiblement hi pot haver un 5% d'empadronaments "virtuals" d'alumnes dels centres escolars del municipi.
En definitiva, cada alumne matriculat costa a la Hisenda municipal més de 450 Euros anuals, i podem estimar que entre alumnes foranis i empadronaments "virtuals", més de 50.000 Euros anuals es destinen a residents en altres municipis, una subvenció encoberta que supera moltes altres partides de despesa del nostre Ajuntament.
Parlar de temes com aquests aixeca sempre la polseguera dels que en fan de la crítica de "les polítiques socials" un tema tabú, i em torno a posar conscientment en el punt de mira dels franctiradors. No dic, però, que siguin diners malgastats, sinò simplement que són la primera partida de despesa finalista del pressupost municipal de despeses corrents.
Però reflexionem: té alguna lògica que el nostre Ajuntament es gasti, de recursos propis, un 11% del seu pressupost de despeses corrents en el manteniment dels centres educatius?
Quan es van aprovar la creació o ampliacions dels centres existents -que no va ser en aquesta legislatura- es va pensar realment en el què significaria per al futur de la hisenda municipal haver de mantenir aquests centres?
No és cert que l'increment dels costos de manteniment dels centres educatius explica més de la meitat del dèficit no financer acumulat de les arques municipals en els darrers cinc anys?
A quines partides de despesa, o d'inversió està renunciant el nostre municipi a canvi del manteniment dels 10.000 m2 d'instal.lacions docents?
I la pregunta més important de totes: es pot continuar demanant tant als Ajuntaments per al finançament i prestació de serveis de competències impròpies?
Hi ha dret que els municipis assumeixin costos que no els corresponen, sinò que són d'altres Administracions, en comptes de fer el què si han de fer, com ara uns bons serveis comunitaris, festes majors, mantenir l'espai públic o la disciplina comunitària, o locals socials als barris i al nucli, als què es renuncia per haver de fer front a competències impròpies?
Recordeu el què va costar el pont sobre la riera per anar a l'Escola Vilamagore?
I no parlem del cost dels terrenys on s'ubiquen els centres educatius, dels que la Generalitat no en vol saber res, i que han representat més de 3 milions d'Euros per al nostre Ajuntament. Tot plegat, una imprudència.
Es miri com es miri, ni de ser bons els temps per a la Hisenda municipal, aquesta despesa és insostenible. Un altre exemple del Matadeperadepobres en el què de mica en mica ens estem convertint, tot agonitzant l'efecte subvencionador de les segones residències.
No hi ha solució fàcil, però la primera providència és plantejar-se seriosament mancomunar amb altres municipis -Sant Antoni de Vilamajor en primera instància- el manteniment de les instal.lacions escolars.
En efecte, els costos nets que han de sufragar les arques municipals per als quatre centres d'ensenyament (Pit Roig, Vilamajor, Torre Roja i Vilamagore) pugen enguany uns 380.000 Euros, un cost més elevat que tota la recollida d'escombreries i la neteja viària (perdó per la comparació, però quedem-nos amb la dada).
I això que ara per ara tenim les ampliacions dels edificis de ben nou, doncs a mig termini és previsible que les despeses, en termes comparatius, arribin a prop de 500.000 Euros anuals, tota vegada posat en marxa el nou IES als camps de Can Castellà.
Estem parlant de xifres molt abultades, insostenibles per a un municipi del nostre tamany.
Resulta una vergonya que el Departament d'Educació (o en el seu cas els pares, si no hi ha més remei) no es faci càrrec de les despeses de manteniment dels 10.000 metres quadrats d'edificis educatius del nostre municipi.
Actualment hi ha prop de 800 alumnes de 0 a 16 anys matriculats als diferents centres escolars. Si comparem aquestes dades amb les del padró municipal, entre 80 i 100 nois i noies matriculats no estarien empadronats a Sant Pere de Vilamajor. Només a l'Escola Torre Roja un 15% dels alumnes matriculats del curs 2009-2010 no són de Sant Pere de Vilamajor.
Una altra dada per a la reflexió: més del 25% dels adults que s'empadronen a Sant Pere de Vilamajor ho fan precisament en el mes del període de preinscripció als centres educatius, en concret 29 adults el 2009.
Segons estimacions gens desenfocades, possiblement hi pot haver un 5% d'empadronaments "virtuals" d'alumnes dels centres escolars del municipi.
En definitiva, cada alumne matriculat costa a la Hisenda municipal més de 450 Euros anuals, i podem estimar que entre alumnes foranis i empadronaments "virtuals", més de 50.000 Euros anuals es destinen a residents en altres municipis, una subvenció encoberta que supera moltes altres partides de despesa del nostre Ajuntament.
Parlar de temes com aquests aixeca sempre la polseguera dels que en fan de la crítica de "les polítiques socials" un tema tabú, i em torno a posar conscientment en el punt de mira dels franctiradors. No dic, però, que siguin diners malgastats, sinò simplement que són la primera partida de despesa finalista del pressupost municipal de despeses corrents.
Però reflexionem: té alguna lògica que el nostre Ajuntament es gasti, de recursos propis, un 11% del seu pressupost de despeses corrents en el manteniment dels centres educatius?
Quan es van aprovar la creació o ampliacions dels centres existents -que no va ser en aquesta legislatura- es va pensar realment en el què significaria per al futur de la hisenda municipal haver de mantenir aquests centres?
No és cert que l'increment dels costos de manteniment dels centres educatius explica més de la meitat del dèficit no financer acumulat de les arques municipals en els darrers cinc anys?
A quines partides de despesa, o d'inversió està renunciant el nostre municipi a canvi del manteniment dels 10.000 m2 d'instal.lacions docents?
I la pregunta més important de totes: es pot continuar demanant tant als Ajuntaments per al finançament i prestació de serveis de competències impròpies?
Hi ha dret que els municipis assumeixin costos que no els corresponen, sinò que són d'altres Administracions, en comptes de fer el què si han de fer, com ara uns bons serveis comunitaris, festes majors, mantenir l'espai públic o la disciplina comunitària, o locals socials als barris i al nucli, als què es renuncia per haver de fer front a competències impròpies?
Recordeu el què va costar el pont sobre la riera per anar a l'Escola Vilamagore?
I no parlem del cost dels terrenys on s'ubiquen els centres educatius, dels que la Generalitat no en vol saber res, i que han representat més de 3 milions d'Euros per al nostre Ajuntament. Tot plegat, una imprudència.
Es miri com es miri, ni de ser bons els temps per a la Hisenda municipal, aquesta despesa és insostenible. Un altre exemple del Matadeperadepobres en el què de mica en mica ens estem convertint, tot agonitzant l'efecte subvencionador de les segones residències.
No hi ha solució fàcil, però la primera providència és plantejar-se seriosament mancomunar amb altres municipis -Sant Antoni de Vilamajor en primera instància- el manteniment de les instal.lacions escolars.
0 Comentaris. COMENTEU-HO:
Publica un comentari a l'entrada