Darreres entrades:

19/7/10

Campanes de mort a les il.legalitats urbanístiques

Les NNSS-87 donen un marc de referència clar per a les obres i construccions que alteren l’orografia natural del terreny:

- L’ocupació permesa es reduirà en un terç a les parcel·les de més d’un 30% de pendent, i en una meitat a les parcel·les de més de 50%. Les parcel·les amb pendent superior al 100% es consideraran inedificables. (Article 84.2.b.a).

L'ocupació es mesura per la projecció horitzontal de tot el volum de l'edificació. A Can Derrocada s'estableix en el 20% (160 metres quadrats de planta d'edificació), per la qual cosa en un pendent del 30% l'edificació no pot ocupar més de 107 metres quadrats, i de 80 metres quadrats en el cas de parcel.les de més del 50% de pendent.

- A les parcel·les amb pendent en les quals sigui necessari modificar el nivell natural del terreny, només es podran crear plataformes d’anivellació que no sobrepassin 1,5 metres per sobre o 2,2 metres per sota del nivell natural del llindar. (Article 84.2.b.c).

- Si es realitzen plataformes d’anivellació a l’interior de la parcel·la, s’estarà al que disposa l’article 69.bis d’aquestes Normes, que diu textualment: ”Les plataformes d’anivellació a l’interior de les parcel·les (a excepció dels soterranis), s’hauran de disposar de manera que no sobrepassin els talussos ideals de pendent 1:3 (altura:base) traçats des de les cotes, per sobre o per sota, possibles als llindars. Els murs que sorgeixin de l’anivellació del terreny no podran assolir, en cap punt, una alçada superior a 1,5 metres per sobre de la cota natural del llindar, ni una alçada superior a 2,2 metres per sota de la cota natural del llindar".

El que pretenen aquestes normes és evident: només es pot "aplanar" un terreny de forta pendent, limitant -en tots els punts- els 2,2 metres d'alçada en els "forats" que es facin i 1,5 metres en els terraplens que resultin dels moviments de terres.

Al gràfic adjunt es visualitzen aquestes cotes:

En els següents dibuixos s'aprecien els esquemes de plataformes d'anivellament màximes possibles atenent les NNSS-87:

Desnivell del terreny: 1/3


Desnivell del terreny 50%


Amb l'aprovació inicial del POUM-2008, les especificacions són encara més estrictes:

Article 87:

- El terreny natural de l’espai lliure de parcel·la podrà ser alterat per tal d’integrar l’edificació en el terreny en una franja de dos metres al voltant de l’edificació, complint amb l’alçada dels murs de contenció de terres per aterrassaments interiors de la parcel·la, que presa des del seu peu fins a la línia de coronació, no serà superior a 1,60 m. Els talussos tindran un pendent màxim d’1 d’alçada per 3 de base (1:3).
També podrà ser alterat a l’entorn de les edificacions amb un màxim de 4 metres, per a la construcció de les rampes d’accés als garatges no apareixent mai murs de més de 2,40 m d’alçada des del seu peu fins a la línia de coronació.

- Murs a vial: Si el desnivell es situa entre 1,50 i 2,50 m al vial, es poden construir murs de contenció de fins a 2,50 m. Si la diferència de cotes fos superior a 2,50 m, el mur de contenció pot arribar a un màxim de 3,00 m. Es permetrà només la construcció de dos murs més, seguint les especificacions dels murs interiors a parcel.la, de manera que la distància entre el primer mur i la línia del vial no podrà ser inferior a 2 m o l'alçada del mur de contenció a vial, si aquest fos superior.

- Murs interiors: L’alteració de la rasant del terreny natural no serà superior a 1m per sobre o per sota. La separació mínima de murs paral·lels interiors de parcel·la serà de 2m i estarà enjardinat. L’alçada dels murs de contenció de terres per aterrassaments interiors de la parcel·la, presa des del seu peu fins a la línia de coronació, no serà superior a 1,60 m, excepte en el cas de les rampes d’accés als garatges. Els talussos tindran un pendent màxim d’1 d’alçada per 3 de base (1:3).

Article 104
: Per a les parcel·les amb pendent superior al 20%, l’ocupació fixada en les ordenances de la zona es disminuirà segons les proporcions que s’indiquen a continuació:

• del 20% al 40% de pendent, es disminueix en 1/3.

• del 40% al 70% de pendent, es disminueix en 1/2.
• més del 70% de pendent, es prohibeix l’edificació.

Apliquem la norma que apliquem, no entenc com es deixa aparèixer aixó:


Aquest forat ha aparescut a Can Derrocada, entre els carrers Sant Bernat i Tagamanent. El desnivell de la parcel.la supera de llarg del 50% en totes les cotes.

La fotografia és de mijans de juny. Ara per ara el forat té una alcada de 4,60 metres i el terraplé format, més de 5 metres.


Si apliquem les NNSS-87, el forat no podria sobrepassar els 2,2 metres i el terraplé d'1,50 metres.
Aplicant les normes del POUM-2008 el forat no podria sobrepassar 1,60 metres i el terraplé d'1 metre.

El detall del plànol topogràfic oficial, en cotes de nivell de 1 metre, és el següent:



La reconstrucció aproximada dels perfils a límits de parcel.la contigua són els següents:

Perfil sud
Perfil nord
Aplicant l'article 100.2 de la normativa urbanística del POUM-2008, resullten uns pendents de més del 80% per a la cara nord i del 60% per a la cara sud.

Sobren els comentaris.


Al mateix carrer de Sant Bernat, a tocar del frontó de la malograda zona esportiva, s'hi ha fet també un forat que darrerament ja media 3,8 metres.

Ultimant com estic la recollida de proves per a presentar a l'Ajuntament sengles escrits per irregularitats urbanístiques, seguint el procedimnt previst a la Llei del Sòl, des d'aquestes pàgines demano al Sr. Alcalde que, deprés de fer les comprovacions que estimi per convenients, decreti la paralització immediata de les obres descrites, tot coneixedor que permetre il.legalitats urbanístiques és un delicte previst al Codi Penal.

Ara bé, com que en Josep Maria Llesuy, que ja coneix la meva queixa, no n'és més que passiu responsable, de verificar-se il.legalitats caldrà depurar les responsabilitats dels tècnics que han signat la llicència d'obres, si aquesta ja posa de manifest les irregularitats.

El patrimoni natural i paisagístic és un bé de tots, i cal preservar-lo per a generacions futures.

No estic en contra de què es construeixi, però les darreres 18 edificacions fetes a Can Derrocada acumulen més de 52 irregularitats urbanístiques apreciables consentides impunement.


Tots els membres dels grups polítics que han pugnat per "fer més adequat" el POUM, potser no hauríen de girar la cara quan passen, perquè hi passen, per davant de tot el regitzell d'obres fora de normativa que s'han fet i s'estan fent arreu del nostre poble, molt especialment a Can Derrocada. A qui s'omple la boca parlant de preservar la natura, que no sigui tant hipòcrita amb el que té més aprop.

Toquen campanes de mort per als monstres de carn amb cucs de ferro. Qui es vulgui fer una casa en un terreny on ara estaria prohibit edificar, que sàpiga que s'haurà de fer un palafit.

Article 69 bis NNSS-87: Les plataformes d’anivellació a l’interior de les parcel·les (a excepció dels soterranis), s’hauran de disposar de manera que no sobrepassin els talussos ideals de pendent 1:3 (altura:base) traçats des de les cotes, per sobre o per sota, possibles als llindars:

Un exemple pràctic de "talús ideal" de pendent 1:3 a Can Derrocada
Article 84.2.b.c NNSS-87: A les parcel·les amb pendent en les quals sigui necessari modificar el nivell natural del terreny, només es podran crear plataformes d’anivellació que no sobrepassin 1,5 metres per sobre del nivell natural del llindar.

Exemples de plataformes d'anivellació típiques a Can Derrocada

Una altra versió dels "talussos de pendent ideal 1:3" a Can Derrocada

Imaginativa solució per convertir en pla un pendent natural del 23%

Art. 84.2.a)
- Alçada reguladora: Planta baixa + 2 pis = 9,15 metres.

Art. 133.5- Serà planta soterrani tota aquella que no sobresurti més d'un metre per sobre del nivell de terres definitiu.
La part o parts de la planta soterrani que sobrepassi aquesta alçada d'un metre seran considerades a tots els efectes com planta baixa.

Típica casa de quatre plantes a Can Derrocada

Potser ja en hi ha PROU!

Llei d'Urbanisme de Catalunya

Article 12. Acció pública
1. Qualsevol ciutadà o ciutadana, en exercici de l’acció pública en matèria d’urbanisme, pot exigir davant els òrgans administratius i davant la jurisdicció contenciosa administrativa el compliment de la legislació i del planejament urbanístics, exercici que s’ha d’ajustar al que estableixi la legislació aplicable.
2. L’acció pública a què es refereix l’apartat 1, si és motivada per l’execució d’obres que es considerin il·legals, es pot exercir mentre se’n perllongui l’execució i, posteriorment, fins al venciment dels terminis de prescripció determinats pels articles 199 i 219, sens perjudici del que estableix l’article 202.

Article 199. Prescripció de l’acció de restauració
L’acció per a requerir la legalització de les obres o de les actuacions dutes a terme sense llicència, per a ajustar-les a la llicència atorgada o per a adoptar altres mesures de restauració prescriu al cap de sis anys, a comptar d’acord amb el que disposa l’article 219, a excepció dels actes nuls de ple dret, que resten subjectes al que estableix l’article 202.

0 Comentaris. COMENTEU-HO: