Calamanda Vila, Alcaldessa de Cardedeu ha posat el punt sobre una de les "i" de la Hisenda del seu municipi: han de pagar els ciutadans de Cardedeu els costos que reben específicament i nominal els residents en altres municipis? La resposta de l'Alcadessa és clara i valenta en el cas dels alumnes dels seus centres escolars: NO.
Cal tenir ben bé en compte que mantenir els centres escolars no és un servei públic propi dels municipis, i per tant no hauria d'estar gratuïtament a l'abast dels ciutadans, i molt menys per a ciutadans que no contribueixen en res mantenir aquest servei impropi.
La situació és molt més greu a Sant Pere de Vilamajor, on molt probablement els alumnes de fora del municipi superen el 25%.
El manteniment dels centres escolars significa un 8% del pressupost total de l'Ajuntament.
Cada alumne costa al municipi de Sant Pere de Vilamajor més de 300 € anuals.
Fa un any i mig, el Grup Municipal de CiU escrivia a "La Clau":
HO PODEM ASSUMIR?
Tenim una excel·lent oferta d’ensenyament públic a Sant Pere: una escola bressol, dues escoles primàries de dues línies cadascuna i un institut de secundària, l’IES Vilamajor, que dóna servei als municipis de Sant Pere i Sant Antoni.
A Convergència ens sentim molt orgullosos de la nostra comunitat educativa, però alhora ens preocupem. La crisi econòmica en què estem immersos obliga famílies i ajuntaments a racionar les despeses, de manera que ens plantegem una reflexió profunda:
és realment necessari que el nostre poble, d’uns 4000 habitants,
disposi de tantes places escolars? Fa uns anys teníem prop de 300 places de primària i cap de secundària.
Enguany, quan hagi acabat el procés proa, en tindrem prop de 1150, moltes de les quals corresponen a alumnes d’altres municipis i que suposen despeses de manteniment al nostre ajuntament. Podem assumir aquest cost?
El cert és que els responsables de planificar aquesta estructura d’ensenyament es van equivocar de llarg. Ho diem amb humilitat però també amb convicció. S’hauria d’haver negociat amb el Departament d’Ensenyament la necessitat de mancomunar amb Sant Antoni la segona escola de primària i l’IES. Enguany, la partida d’ensenyament ha costat al municipi més de 400.000 euros…
A Convergència ens sentim molt orgullosos de la nostra comunitat educativa, però alhora ens preocupem. La crisi econòmica en què estem immersos obliga famílies i ajuntaments a racionar les despeses, de manera que ens plantegem una reflexió profunda:
és realment necessari que el nostre poble, d’uns 4000 habitants,
disposi de tantes places escolars? Fa uns anys teníem prop de 300 places de primària i cap de secundària.
Enguany, quan hagi acabat el procés proa, en tindrem prop de 1150, moltes de les quals corresponen a alumnes d’altres municipis i que suposen despeses de manteniment al nostre ajuntament. Podem assumir aquest cost?
El cert és que els responsables de planificar aquesta estructura d’ensenyament es van equivocar de llarg. Ho diem amb humilitat però també amb convicció. S’hauria d’haver negociat amb el Departament d’Ensenyament la necessitat de mancomunar amb Sant Antoni la segona escola de primària i l’IES. Enguany, la partida d’ensenyament ha costat al municipi més de 400.000 euros…
Podrem assumir el que ens costarà l’any que ve?
Ara, que es parla de mancomunar serveis, ja seria hora de què Sant Pere rebés dels ajuntaments corresponents la contrapartida que dóna pels alumnes que reben formació als centres escolars que manté... ja que no se'n fa càrrec el Departament d'Ensenyament que és qui té la responsabilitat d'assumir aquest servei públic.
7 Comentaris. COMENTEU-HO:
Crec que es tracta d'una discussió estèril, sense raó de ser i fruit de la crisi econòmica. Si entrem en aquesta guerra intermunicipal els grans perjudicats seran els ciutadans.
Imagineu-vos que l'ajuntament de Sant Pere decideix que els alumnes d'altres poblacions, usuaris de les escoles públiques vilamajorenques, paguessin un plus respecte els residents. Seria una mesura moralment acceptable.
Com a contrapartida, l'ajuntament de Sant Antoni decideix que els usuaris de la futura biblioteca que no siguin residents al poble, hagin de pagar una entrada. O que els usuaris de la via que dóna sortida a Can Vila (La Farinera) sigui de peatge pels no residents. Seria una mesura moralment acceptable.
La guerra podria portar a prendre mesures dràstiques com fer cobrar una entrada a totes les persones no residents d'un poble que vinguin a gaudir de la festa major.
Si s'arribés aquest punt, estic convençut que els habitants de Sant Pere serien els grans perjudicats, atès que la mancança de serveis obligaria a utilitzar-ne els d'altres municipis i per tant ha tenir una major dispensa econòmica.
Entenc que els ajuntaments estiguin desesperats per quadrar caixes però aquesta no és la manera.
Ben trobat de nou, amic FS.
Podras apreciar que un dels meus arguments, apart de l'estrictament econòmic, és que el manteniment de centres escolars és una competència municipal impròpia, doncs la responsabilitat i l'asumpció del cost la té en el nostre cas la Generalitat.
Ben diferent és el cas de la Biblioteca, que és imperatiu legal per als municipis de més de 5.000 habitants, com és el cas de Sant Antoni. És a dir: Sant Antoni té obligació legal de prestar el servei de Biblioteca, a tothom, obligació que no té l'ajuntament de Sant Pere de Vilamajor en el cas de les escoles, per a ningú.
També, els Ajuntaments tenen obligació de mantenir les vies urbanes de la seva competència, per a tothom, i gratuïtament.
Les festes majors són actes públics adreçats a tothom, i gratuíts per a tothom llevat de què es vulguin fer de pagament.
El què no té en cap cas obligació un Ajuntament és de mantenir serveis impropis, voluntaris, adreçats a veïns d'altres municipis, de la mateixa manera que no em semblaria malamant cobrar un preu públic pel cost que representa per a l'Ajuntament mantenir les escoles, de les quals, òbviament, només se'n pot beneficiar una petita part de la població, en ser una competència impròpia, quin cost ha de ser de la Generalitat.
Fixa't per exemple el què passa a Barcelona amb l'aparcament a la via pública en zona verda: els residents paguen un preu simbólic que no paguen els què no són residents d'aquell barri. El mateix podria dir del peatge de Mollet, més econòmic per als residents a aquest municipi.
En definitiva, l'estat de la disbauxa, en què -amb crèdits que no es poden pagar- les administracions públiques paguen per nosaltres i es fan un tip de repartir rendes socials, ha tocat el seu final i ens haurem d'acostumar a pagar una part de molts dels serveis que rebem, doncs no hi ha per més.
Estic totalment a favor de mancomunar els serveis colectius quan s'en beneficien conjuntament els ciutadans de més d'un municipi, doncs els costos s'han de repercutir a qui directament i en darrera instància se'n beneficia.
Fixa't que el teu argument, de principis, es pot aplicar perfectament al cas de Catalunya respecte Espanya, doncs és el mateix: perquè hem de pagar els catalans per al què es beneficien ciutadans d'altres comunitats?
Excel·lent argument.
No et discuteixo qui té l'obligatorietat de realitzar la infraestructura sinó qui en farà ús i qui pagarà les factures.
Saps que tots dos tenim raó, Per Spectiva!!. Cadascú a la seva manera, però tots dos coincidim. No crec que sigui oportú entrar en un debat de qui té més raó.
El que hauríem de fer es proposar idees de com solucionar-h!!o. Hom sap que aquest blog es seguit per polítics de SAV i SPV, per tant llegiran les nostres opinions i les nostres propostes. Ajudem-los!!! Participem!!!
No entenc gaire sobre el funcionament de l'administració, però crec que la millor solució és mancomunar serveis i infraestructures. Per fer-ho cal que els dos ajuntament mantinguin relacions fluïdes, estables i cordials. Els diàleg entre dos persones que empatitzen sempre serà més positiu, tolerant i enriquidor que el de dos persones que no es suporten.
Potser aquest hauria de ser el primer pas
Ja saps que -quasi- sempre ens acabem entenent, FS.
En el nostre cas, però, els dos municipis de Vilamajor són, apart de ben diferents, històricament rivals, fonamentalment perquè Sant Pere sempre ha depengut de Sant Antoni, degut a un model que havia de caducar que s'ha prorrogat per vint anys i que ha dut el municipi de Sant Pere al pou en bona part dels ordres del seu desenvolupament, fins arribar avui dia en què el progrés de Sant Pere sempre perjudicarà el de Sant Antoni.
Crec doncs que en aquestes circumstàncies, que no són pas d'interesos comuns, sinò al contrari, mancomunar serveis -que és la única fórmula per a la pervivència de molts serveis locals- es fa pràcticament impossible, doncs Sant Antoni, en general no hi té res a guanyar i en canvi prou a perdre.
Continuaré defensant, però, com tu, la col.laboració intermunicipal en tots aquells assumptes que comportin eficiència i millora per al ciutadà.
Primer s'ha de veure perquè Cardedeu va deixar matricular alumnes d'altres municipis. Suposo que complien amb els requisits. Després, a Llinars per exemple, també hi ha alumnes d'altres poblacions a una escola concertada. Pel que fa a la festa major, doncs si ens hi hem de posar, quan un acte és gratuït (però pagat amb els impostos de tots els ciutadans) s'hauria de cobrar una entrada als que no són del municipi perquè a ells no paguen els impostos en aquell municipi. Em queda el dubte de com calcularà Cardedeu la despesa de cada alumne forani. Tot plegat em sembla una sortida sense cap base. Només falta obrir la caixa dels trons per a què els perjudicats com sempre siguin els ciutadans.
A SPV tenim una escola que pot donar satisfacció a la població resident i això és motiu de joia. Però, a més, tenim la sort que es tant gran que pot admetre nens i nenes d'altres poblacions. Això també ha de ser motiu de joia.
Seria una tonteria deixar part de l'escola de SPV buida i haver de construir una de nova a SAV per encabir els "expulsats" de SPV. No tindria cap mena de lògica.
El que si que em sembla coherent es que les despeses generades pel manteniment del servei siguin pagades, proporcionalment, pels ajuntaments que tenen representació a l'escola.
Seria el més just.
Primer. En referència a les escoles, existeix un protocol on s'especifica què paga un i què paga un altre.
Segon. El solar segueix sent propietat de l'Ajuntament, amb els beneficis del retorn.
Tercer. Al no ser Ensenyament, sinó l'Institut Català de Finances l'usufructuari de la finca, aquesta paga un IBI (en el cas de SPV no sé si es ICF o Ensenyament).
Quart. Per a qui li agrada esquinçar-se les vestidures: no us extranyi res que a mig termini es comenci a donar la fussió de municipis.
D.J.N.G.
Publica un comentari a l'entrada