L'IBI: l'únic futur per a la Hisenda Municipal de Sant Pere de Vilamajor

La despesa municipal, convulsionada per la disbauxa, inicia un llarg camí d'austeritat que està distorsionat per l'assumpció de despeses impròpies, en bona part de caràcter social, a les què el gruix dels Ajuntaments no tenen intenció de renunciar, tenint en compte el context de greu crisi en què es mouen la majoria de les famílies.

Tots els Ajuntaments, seguint el mateix pas que el conjunt d'Administracions Públiques, han reduït els seus pressupostos fins allà on és prescindible, i malauradament la partida més retallada ha estat la d'inversions, fet que de la seva banda compromet la recuperació econòmica i el benestar dels ciutadans, a curt i a llarg termini.

Però ja s'ha tocat fons. La recaptació d'impostos estatals, font que nodreix una quarta part dels ingressos municipals, no es recuperarà a mig termini, i la carestia de les administracions superiors, compromet tanmateix l'obtenció de transferències corrents que temps enrera nodrien una bona part de les arques municipals.

Arriba el torn de les comptències tributàries municipals, constituïdes per cinc grans figures tributàries que són de competència municipal i que signifiquen una tercera part dels ingressos municipals:

• L'Impost de Béns immobles (IBI), és la principal figura tributària, que significa entre un 60% i un 70% dels ingressos tributaris municipals.
• L'Impost de Circulació, que significa al seu torn un 15% dels ingressos tributaris.
• L'Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) que ara per ara només el paguen les empreses de certa dimensió, i què en funció del caràcter empresarial dels municipis pot significar entre un 5% i un 10% dels ingressos tributaris municipals.
• Les altres dues figures impositives, l'Impost Municipal sobre l'Increment dels Terrenys de Naturalesa Urbana (conegut com "Plusvàlua"), i l'Impost sobre Instal.lacions, Construcccions i Obres (ICIO) estan estretament vinculats a l'activitat immobiliària, tant decrèpita que actualment no arriba al 10% dels ingressos tributaris dels municipis del nostre entorn.

Com sia que no es tracta d'atentar més contra els que creen ocupació, l'IAE no és, ni conceptualment ni sobretot pel seu poc pes, el tribut a retocar a l'alça, per la qual cosa s'haurà d'actuar a curt termini sobre els dos altres tributs -de caràcter patrimonial- com són l'IBI i l'Impost de Circulació, que representen més de 3/4 parts dels ingressos tributaris municipals.

Deixant ara de banda l'Impost de Circulació, és sens dubte l'IBI la figura que cal retocar de forma immediata, com des d'aquestes pàgines ja he vingut defensant al llarg del temps. Molts ajuntaments ja ho estan fent, i venen fent-ho en els darrers anys.

No és de rebut que es pagui menys per un "xalet" unifamiliar amb parcel.la a Sant Pere de Vilamajor que per exemple per un pis a la Satèlite de Cornellà. Qui vulgui tenir 20 metres de vorera hauria de pagar per aquests 20 metres d'enllumenat, clavagueram, neteja, pavimentació del carrer, vigilància municipal,...

Però és que a més, a Sant Pere de Vilamajor, igual que a Sant Antoni, els valors cadastrals dels immobles i del sòl daten de fa quasi 25 anys, és a dir, a preu de saldo, 10 vegades inferiors als reals de mercat.

He fet una breu anàlisi de l'IBI en els municipis del nostre entorn, quins resultats sintètics presento en les gràfiques següents.
He utilitzat les dades de liquidacions pressupostàries dels Ajuntaments de l'exercici 2009, el darrer del què es tenen dades d'accés públic, i igualment, les dades del Cadastre corresponent al mateix any 2009. Totes les dades, com sempre en aquest espai, són de les pertinents fons oficials.

Encara que siguin dades de 2009, la realitat actual no difereix gaire.

He utilitzat les dades dels següents municipis:

• Sant Antoni de Vilamajor
• Sant Pere de Vilamajor,
• Cànoves i Samalús,
• Llinars del Vallès,
• Cardedeu
• Sant Esteve de Palautordera, i
• Santa Maria de Palautordera.

Cal fer notar que els valors cadastrals dels municipis de Vilamajor i del de Sant Esteve de Palautordera daten de 1987, els de Llinars i Santa Maria del 2004, els de Cànoves i Samalús es van revisar al 2005 i els de Cardedeu es van actualitzar al 2009. Interessant comprovar cóm ha afectat aquesta actualització de valors cadastrals a la recaptació de l'IBI.

Proporció del valor cadastral dels immobles respecte el valor cadastral total (sòl + immobles): la revisió actualitzada dels cadastres (indicada en els gràfics per a cada municipi) fa pujar molt el valor del sòl, de manera que la proporció del valor dels immobles baixa del 70% al 50% en els municipis amb els valors cadastrals actualitzats.

És a dir, els valors "antics" tenien el valor del sòl proporcionalment molt més baix.

Valor cadastral del sòl per superfície: dividint els valors cadastrals del sòl per la superfície urbana de cada municipi s'obté un indicador promig de la base imponible de l'IBI.

Espectacular la diferència del valor del sòl a Sant Pere de Vilamajor, amb menys de 100.000 Euros per Hectàrea (menys de 10 Euros per m2 de valor promig del sòl), mentre que a Sant Antoni és de quasi el doble, amb 173.000 Euros per Ha, tot i sent molt allunyat dels valors reals. Cal tenir en compte però la densitat edificatòria dels sòls urbans, que afecta al valor per metre quadrat.

En tot cas, per una parcel.la de 1.000 metres quadrats es fan pagar a Sant Pere no menys de 200.000 Euros, és a dir, 20 vegades més que el seu valor cadastral (que data, com hem dit, de fa 25 anys).

Per situar-nos a un nivell mínim com el de Cànoves i Samalús, els valors cadastrals del sòl s'haurien de multiplicar per 5 a Sant Pere i per 3 a Sant Antoni.

Valor cadastral per immoble: dividint els valors cadastrals de tots els immobles d'un municipi pel nombre d'immobles existents, en zona urbana, s'obté una altra ratio interessant per a comparar. Val a dir que no tots els immobles són habitatges, encara que si ho són la major part.

Novament Sant Pere, seguit molt d'aprop per Sant Antoni, s'endú la palma, doncs el valor cadastral mig per immoble es sitúa per sota dels 25.000 Euros, unes 12 vegades menys que el seu valor real.

A Sant Antoni aquesta dada no arriba a 40.000 Euros per immoble.

Situar els valors cadastrals un 30% del valor de mercat dels immobles significaria multiplicar per 4 els valors de Sant Pere i per 2,5 els de Sant Antoni.

Recaptació d'IBI per superfície de sòl: dividint la recaptació de l'IBI corresponent al sòl (excloent la recaptació pels immobles) de cada municipi, s'obté la darrera de les gràfiques d'aquesta anàlisi.

Sant Pere de Vilamajor continúa sent el xollo, amb una recaptació real d'IBI de 943 Euros per Ha, és a dir, de 10 cèntims per metre quadrat de sòl. A Sant Antoni de Vilamajor, la recaptació per unitat de superfície duplica la de Sant Pere, amb 1.886 Euros per Ha, sent tot i axí molt baixa donat el seu diferent model residencial majoritari.

Situar la recaptació a valors "normals" de 3.000 ó 4.000 Euros per Ha de sòl (300 ó 400 Euros per una parcel.la de 1.000 m2) significaria novament multiplicar per 3,5 els ingressos a Sant Pere i per 2 els de Sant Antoni, per aquest concepte.

Les conclusions  a aquesta breu anàlisi comparativa són prou clares: Sant Pere, i també Sant Antoni de Vilamajor tenen un llarg marge per reequilibrar els seus ingressos municipals amb l'IBI, doncs els seus valors cadastrals estan desfasats i el pagament per IBI, en conseqüència es com menys, de la meitat del què paguen altres ciutadans del nostre entorn.

Cal demanar una revisió cadastral immediata per tal de posar les coses al seu lloc, i en el cas de Sant Pere de Vilamajor, cal a més apujar fortament la recaptació dels solars, disminuïnt la dels immobles, de manera que els terratinents ("inversors") de solars buits (que "gasten" també 20 metres de vorera) paguin pel que tenen, que no crea cap tipus de riquesa al nostre municipi.

Tanmateix, tenint en compte les especifitats de Sant Pere de Vilamajor, cal proposar l'aplicació immediata de la previsió establerta a l'article 72.4 de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, que disposa la previsó d'un recàrrec del 50% de l'IBI per a habitatges desocupats, fet que, a més, estimularia la seva aportació al mercat de lloguer. Bona part d'aquesta recaptació suplementària es podria dedicar a la bonificació de l'IBI de famílies nombroses que habitessin en immobles d'un màxim de valor cadastral. Hom pot estimar que a Sant Pere de Vilamajor més de 500 habitatges són segones residències amb menys de 3 mesos d'ocupació a l'any.

No és un tema fàcil aquest dels habitatges desocupats des del punt de vista normatiu, doncs existeix un buit legal, perquè no hi ha cap text legal, ni autonòmic, ni estatal que defineixi les característiques d'aquests habitatges. En aquest sentit, cal però seguir la pauta de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, amb la seva proposta de Reglament per a determinar la condició d'Habitatge Desocupat, que és idèntic a l'aprovat fa uns dies a Vic, i que també s'aplicarà a Vilafranca del Penedès, mataró, Arbúcies o Sant Celoni, entre molts altres municipis.

Tot el temps que es perdi en els tràmits necessaris per endegar les propostes que formulo és degradar els serveis, i sobre tot les inversions, del nostre municipi (aquestes programades en la xifra residual de 40.000 € per a tot el 2011).

En conjunt, la recaptació per IBI hauria d'augmentar d'uns 400.000 Euros a Sant Pere i d'uns 250.000 a Sant Antoni de Vilamajor, redistribuïnt l'esforç fiscal entre els residents permanents i els patrimonialistes.

I amb tot, estaríem en línia amb els municipis del nostre entorn.

Els propietaris de solars sense edificar, és a dir -la majoria- a l'espera d'obtenir grans rendiments futurs (!) cal que paguin més en proporció que les famílies residents, i entre aquestes, les famílies nombroses, tal i com preveu la Llei, haurien de pagar menys que ara. Impecable des del punt de vista "progressista", i de justícia social.

El dijous, el Ple de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor debatirà les Ordenances Fiscals per al 2012. Entre feblesa i demagògia ja veurem el què sortirà ...