El Conseller Mas-Collel anuncia que, si tot va be, al 2015 els funcionaris depenents de la Generalitat tornaran a cobrar una de les pagues dobles que els hi varen ser sostretes fa un parell d'anys.
A l'ensems, el mateix Mas-Collell acumula ja un retard de dos mesos en el pagament a les farmàcies, i ara anuncia que fins al desembre, les entitats socials que es fan càrrec de la dependència no cobraran més que el 50% dels costos del servei.
També els Ajuntaments de Catalunya acumulen impagaments de la Generalitat.
Ambdos anuncis em semblen contradictoris, doncs, si "sobra" algun caler, el primer es pagar el què es deu (ja que sembla impossible demanar que es redueixi l'insostenible dèficit pressupostari).
Farmàcies, entitats socials, Ajuntaments i tants altres organismes i empreses privades estan adelantant per compte de la Generalitat uns diners que no se'ls retornen quan toca, amb greus problemes per a aquestes entitats, i pels serveis que presten.
El funcionaris s'han hagut d'arremangar i apretar el cinturó, i ben segur uns més que altres deuen tenir problemes per aquesta circumstància. Però els que viuen d'uns ingressos públics minvants, els què mai sentiran al clatell l'angoixa d'un atur que pot caure un dia si a l'altre també, han de posar-se a la cua i esperar que hi hagi prou per pagar-lis. I si els treuen uns dies dels sis o nou que tenen de franc per a "activitats personals" -pagades- doncs, carai, és un privil.legi que no haurien hagut de tenir mai.
En qualsevol empresa, quan no n'hi ha, es redueix, entre d'altres mesures, el personal, però no pas a l'Administració Pública. En igualtats de condicions, ben segur que el sector públic de la Generalitat hagués preferit acomiadar un 15 o un 20% de la seva plantilla, si hagués pogut, però com que no pot, la solució és rebaixar els sous, equilibrant l'equació.
M'estalvio de comparar l'escabetxina que han hagut de fer les empreses privades en matèria de personal, inconmesurablement més dura i llastimosa que la què ha fet el sector públic. M'estalvio dir que els diners que es gasta la Generalitat (i els Ajuntaments) m'han estat trets dels meus ingressos, entre pitus i flautes, deu equivaler a tres o quatre mesos d'un sou arregladet de funcionari.
I pel que fa als interins, se ben be del què parlo, doncs vaig ser acomiadat després de diset anys al servei de l'Universitat.
Per tant, no em sembla be el què planteja el Conseller Mas-Cullell: primer s'ha de pagar el què es deu. I qui no vulgui treballar de funcionari, doncs ja sap què ha de fer, però, és clar, al carrer fa molt de fred i jo m'he guanyat unes oposicions...
3 Comentaris. COMENTEU-HO:
Tens raó, la dius molt grossa.
Potser la solució a les famàcies passa per conscienciar més a la població que no prengui tantes medicines, o potser fer que les empreses privades no explotin tant als seus treballadors per evitar que es possin malalts, o potser caldria fer més us del transport públic i evitar el cotxe i així tindriem menys enfermetats respiratòries, o potser hauriem de dir als fumadors que o deixen de fumar o no tenen dret alsistema sanitari públic, o bé fins i tot fer una llei on els majors de 65 anys desapareguessin així segur que ens estalviaríem diners.
Com veus jo també la se dir grossa.
Perspectiva es sorprendente que hagas ese comentario. Yo te tenía por un tio de conservador, pero no creí fueras tan literal con el mensaje que transmite el Liberalismo: que las clases populares tienen la culpa de todo. Apunta más alto y no te será dificl ver a los verdaderos responsables de la pretendida penuria presupuestaria del Govern. Que dinero le sobra para subvencionar a los Consorcios Privados de la Sanidad o a los colegios del Opus.
Sr. Ferran se le nota a la legua que es usted funcionario, y SI , la ha dicho usted de muy gorda al afirmar que se tendría de hacer una ley donde los mayores de 65 años desaparezcan para ahorrarnos dinero. Si como dice el enunciado es también lo que piensa, usted se ha equivocado de época y sobre todo de país donde SI se practicaban los genocidios.
Publica un comentari a l'entrada