Darreres entrades:

15/10/12

S'ha acomplert un dels somnis d'en Joan Bruguera

Poques nissagues com els Bruguera han estat tant compromesses amb la gestió del nostre municipi. El d'ara, en Joan Bruguera, ha vist per fi acomplert un somni que ben segur l'ha motivat molts anys a responsabilitzar-se de la gestió del nostre Ajuntament: declarar Sant Pere de Vilamajor territori català lliure i sobirà.

L'any vinent es compliran els seus 30 anys de militància a ERC. Des del 1995, amb un trist parèntesi, ha estat Regidor de Sant Pere de Vilamajor. Tres generacions de la nissaga d'aquests Bruguera han estat a l'Ajuntament: el seu pare, Joan Bruguera i Arqué, el seu germà Salvador i un oncle seu, Francesc Gras i Ventura van ser regidors, i també un altre oncle, l'Esteve Brugera i Arqué (1973-1983) i el seu avi, en Joan Bruguera i Costa (1923-1924) van ser Alcaldes com ell, que va complir un altre dels seus somnis des del 2003 al 2007.

Per a molts, i especialment per a un republicà com en Joan, el Día de la Hispanidad de 2012 serà ja un dia memorable. I la seva estel.lada, notablement més gastada que la dels seus companys de Govern, n'ha estat el protagonista testimonial. Felicitats veterà!


10/10/12

La "solidaritat" de Catalunya amb Espanya: el timo de l'estampeta


El timo de l'estampeta és una vella estafa consistent en què un presumpte discapacitat mental ensenya un feix de bitllets a un altre ciutadà convençut de què són "estampetes" (imatges de sants i assimilats). Com que el presumpte discapacitat mental no li dóna importància, els vol vendre per una ridícula suma de diners. El ciutadà espabilat vol timar al discapacitat i accepta el bescanvi. Paga uns diners i contenta el discapacitat. Recull amb satisfacció el feix de bitllets i quan recompta el seu botí se n'adona de què només els primers bitllets són bons, la resta retalls de paper...

Això és el que porta anys fent creure el Govern de l'Estat. Però no cola...

Un estudi que he realitzat a partir de les liquidacions del sistema de finançament de les CCAA des de l'any 2002 fins el 2010 (últimes dades disponibles), posa de manifest que en aquests nou anys, Catalunya ha "regalat" a la resta de l'Estat ni menys ni més que 32.750 milions d'Euros; 3.650 milions anuals de promig. És el preu de la nostra "solidaritat".

En efecte, el sistema de finançament de les CCAA, que va tenir una substancial variació al 2009, estableix, simplificadament, dos trams de diners que "dóna" l'Estat per al finançament general de les CCAA en règim comú:
  • Un primer tram basat en un percentatge de participació ens els tributs de l'Estat i alguns de cedits (IVA, IRPF i impostos especials) basat en una distribució prou real del consum en cada CCAA. Catalunya té una taxa (capacitat fiscal) que supera lleugerament el 20% de la distribució respecte el total de CCAA en règim comú, pràcticament equivalent al seu pes en el PIB de les CCAA considerades (que no inclou País Basc, Navarra i les Ciutats Autònomes de Ceuta i Melilla).
  • Un segon tram de "solidaritat" on a través d'una série d'indexs i ràtios es distribueix per part de l'Estat unes quantitats que en promig equivalen al 32% del total de la primera assignació basada en els tributs (percentatge que baixa a menys d'un 20% a partir del 2009, doncs augmenta la participació de les CCAA en els impostos de l'Estat). 
El primer tram de repartiment el considero fiable i adequat: tothom rep en base a la seva capacitat de recaptació d'impostos, però amb aquest segon tram d'assignació, Catalunya (Madrid i Balears) contribueixen a la "solidaritat" que permet un ordinador per alumne a Extremadura o el transport escolar gratuït fins al Batxillerat a Andalusia, i altres disbauxes, doncs reben proporcionalment molt menys que altres CCAA. De fet no només no reben des del 2009, sinò que han de tornar alguns diners. Per exemple, Andalusia rep a partir del 2009 una tercera part d'aquest segon tram de finançament i Galícia una setena part.

Basant-me en dades oficials, contrastades, he calculat el què cada any ha perdut Catalunya de la distribució "benèfica" que fa l'Estat dels nostres impostos entre les CCAA. Els resultats els presento a les taules següents. Estimacions basades en l'execució pressupostària de les CCAA del 2011 i fins el 2on. trimestre de 2012 evidencien un manteniment en termes similars de l'expol.li.

No cal més comentaris. Les dades són reals i indiscutibles.

A títol de coneixement general, l'Estat es queda actualment per als seus pressupostos, un 50% de l'IVA i de l'IRPF, tot l'Impost de Societats i un 42% dels impostos especials (i el 100% d'altres taxes i tributs menors). Aquest expoli es basa en la recaptació real a cada CCAA d'IRPF, i per la resta (IVA i impostos especials) per una estimació ben real del consum en cada CCAA. d'aquí surt en conjunt el 20% i escaig que li correspon -i rep- Catalunya d'aquestes recaptacions (respecte el total de CCAA en règim comú). Després ve el repartiment dels fons de "solidaritat" d'una part dels impostos que l'Estat es queda, i és aquí on ens fan el "timo de l'estampeta".

Bé, aqui teniu els resultats. Irrefutables. Per a qualsevol consulta o aclariment,  a disposar.

Aportació (+) recepció (-) neta de fons per cada CCAA. 2002-2010. Milions d'euros

Proporció que representa l'aportació (-)/recepció (+) neta de cada CCAA respecte als ingressos totals proporcionats pel sistema de finançament de cada CCAA. Percentatge sobre el total de percepcions. 2002-2010
Font de les dades: elaboració pròpia a partir de dades de liquidació del sistema de Finançament de les CCAA del Dpt. d'Economia i Coneixement, Generalitat de Catalunya, contratades amb les dades de liquidació del sistema de finançament de les CCAA del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas. Les dades són homogènies, deduïnt la valoració de les desiguals competències traspassades a les CCAA (valorades uns 2.300 milions l'any 2010 en el cas de Catalunya, sobre un total de 5.400 milions del conjunt de les CCAA en règim comú).

Lectura: Per exemple, Galícia ha rebut al 2002 de la "solidaritat" catalana (madrilenya i balear) 1.296 milions d'euros nets més que el què li correspondria per la seva capacitat fiscal. Aquest import equival (al 2002) a un 25,4% dels diners que va rebre del sistema de finançament de les CCAA. Els casos de Canàries o d'Extremadura són paradigmàtics: Extremadura rep un 40% dels ingressos totals que rep del sistema de finançament, de la solidaritat de Catalunya (Madrid i Balears).

Nota final: no confondre aquestes dades amb la "balança fiscal" que és una altra cosa. Aquí es tracta dels diners que rep de menys Catalunya quan es reparteixen els ingressos que el sistema de finançament de les CCAA atribueix a cada CCAA. De la balança fiscal, si voleu, en parlarem un altre dia.

Article recomanat: 

La solidaritat de Catalunya financia la meitat del pressupost d'Andalusia

4/10/12

Per fi algú amb seny ens planteja el full de ruta cap l'Estat propi


El meu pragmatisme, que no es contradiu amb l'Estel.lada que vaig lluïr l'11 de setembre per l'Eixample de Barcelona, m'ha donat molts problemes aquests dies. la primera preocupació han estat els números, que he mirat, remirat i regirat i dels què ara en tinc una opinió molt més fonamentada, que si tinc temps argumentaré. Però el meu problema de fons ha estat, defugint de la "rauxa" no veure'm arrossegat pel "tsunami independentista" que ha envaït l'escena social (i política) del nostre poble fa tot just tres setmanes.

Veient que els meus coneguts -i alguns bons amics- burgesoconvergents, s'anaven convertint en "tal.libans independentistes", el recel amagat del "seny" m'ha fet dubtar de si tot plegat no seria un miratge, una espècie de renovat "flautista de Hammelin" que ens portaria de cap al mar, al no res.

No m'en refio ni un pèl dels polítics: mai fan el què la gent els diu i ara diuen que si, que fan el què la gent els diu. En els 238.423 metres quadrats de manifestació que va mesurar la Guàrdia Urbana de Barcelona hi caben per metre quadrat les persones que hi caben (si no sóm els "xiquets de Valls). A 1.000 autocars hi caben com a molt 80.000 persones. Amb els números comencem -i acabem- malament.

I ple de contradiccions, volent deixar un Estat que no ha fet més que exercir el "poder" que la història ens va fer perdre per les armes, ningú dels que defensen i demanen que jo demani i defensi la Independència, m'ha explicat encara res clar. Un vot en blanc, un xec en blanc no el dono, i menys als polítics que ens han embarcat en aquesta singladura.

I ple de dubtes, per recomanació expressa del meu fill gran, homónim, he vist el programa "Singulars" al canal 33 aquesta nit.

Ha estat un abans i un després. Còm una persona, docta, ignota, ens ha explicat en mitja hora el que cap dels nostre polítics, dels de l'ANC, de Catdem, del Cercle Català de Negocis, de l'Òmnium Cultural, ni d'altres patrocinadors han sabut explicar-nos sobre el què ens pot esperar en aquest viatge a Ítaca.

En Carles Boix, catedràtic de Ciència Política i Afers Públics a la Universitat de Princeton m'ha donat una lliçó magistral que us recomano. Simple, entenidora, magistral. Si no teniu una estona, continueu quan la tingueu. Si la teniu, sisplau, mireu aquest video:


 

Ara ja sé on estem, ja sé que el camí existeix, que no "es fa camí caminant" cap on no-se-on. Amb aquest full de ruta estic decidit, amb "rauxa" i també amb "seny". (Dels números en parlarem un altre dia...).

30/9/12

Sant Antoni de Vilamajor, territori català lliure i sobirà

El passat dijous 27 de setembre, per una àmplia majoria del membres del consistori, s'aprovà  "Declarar el municipi de Sant Antoni de Vilamajor com a territori català lliure i sobirà".


La proposta va ser presentada conjuntament per CiU, Reagrupament i SI, i va comptar també amb la resposta afirmativa d'Aunténtics Independents i PUSA.

L'Ajuntament per àmplia majoria va "manifestar que Catalunya té dret a decidir sobre el seu futur de manera lliure i democràtica". Demanant entre d'altres coses que l'Estelada onegi a tots els conistoris catalans, fins el dia de la independència de Catalunya, al costat de la quatribarrada, emplaçant a "Mostrar a través de l’Associació de Municipis per la Independència i, conjuntament amb ella, el nostre suport a l’estratègia i accions de l’Assemblea Nacional Catalana a favor de les llibertats nacionals".

25/9/12

Didàctica a Europa sobre el dret a decidir: una proposta des de l'àmbit local


Reflexionant sobre el difícil full de ruta de la nostra Catalunya vers el destí que una gran part de la població, ara, lliurement manifesta: una autèntica autonomia, un autèntic autogovern, Europa és sens dubte la clau i un dels propòsits, i per tant n'ha de ser el mitjà.

Aquest dies apassionants, que semblen passar massa poc a poc, on s'han mogut de socarrel conciències, oportunismes i visceralitats, i sentiments, apart de fer-me una idea del què millor entenc: els números, he pensat que s'hi havia de posar imaginació per convèncer de que tenim la raó, de què estem carregats de raons.

I pensant pensant se m'ha ocorregut una idea senzilla, fàcil i efectiva, una idea des del món local, que és l'àmbit que més m'agrada. 

Hem fet consultes sobre el dret a decidir, hem fet declaracions d'independència, fins i tot d'insubmissió, però he pensat que, si bona part dels municipis de Catalunya tenen altres municipis estrangers "agermanants" d'aquests molts d'Europa, perquè no fer servir aquesta xarxa per explicar als nostres "agermanants" la realitat de Catalunya, el que volem ser quan siguem encara més grans?

A Genté, a Javrezac, a Faedis, a Lécaude, a Lamanon, Pàmies, Tolosa de Llanguedoc, Massarrosa, a Corsico, a Aix-les-Termes, ... i un llarg etcètera de municipis europeus agermanats els hauríem d'explicar el què volem i anem a fer.

Proposo doncs a l'Associació Catalana de Municipis, i també a la Federació de Municipis de Catalunya, que mobilitzin els nostres ajuntaments a fer didàctica sobre el dret de ser i d'estar que ara més que mai il.lusiona els catalans, entre els municipis agermanants amb els nostres. (C)

Deixarem el nou Conveni Picart, y els pressupostos de 2012 aprovat al setembre per a més endavant...

27/7/12

S'estén el síndrome Mediamarkt

L'anul.lació del Ple dels pressupostos 2012 va augmentar l'expectació sobre el ple ordinari d'ahir dijous.

Un ordre del dia poc sucós no feia però preveure cap sorpressa, per la qual cosa només quedava el "morbo" de cóm reaccionaria l'oposició davant l'anunci de pujada de sous de l'equip de govern.

Expectació fallida, nogensmenys. ISP i GISP modulen el ritme de pressió al govern d'una manera incomprensible, més esperant a què l'Alcalde s'entrebanqui que no pas fer-li la trabeta. Cap pregunta a l'Alcalde sobre el tema.

Complint amb el mandat legal, l'Alcalde Artalejo va començar per repassar l'estat de la tresoreria municipal: totes les factures de juny ja pagades i 715.000 e dels crèdits pendents de tornar al calaix. Bé, de fet són 336.000 €, doncs l'Alcalde es va vanagloriar -de manera poc afortunada- de ser morós del deute pendent amb ATLL. La caixa segueix buidant-se.

En el primer punt de l'ordre del dia, el de les Resolucions d'Alcaldia dictades des de l'anterior ple, ja va posar-se en evidència el "Síndrome Mediamarkt" que està afectant l'oposició. Tot just presentat i abans de girar la plana a aquest primer assumpte, l'Alcalde va recalcar tres únics temes: la justificació de l'anul.lació apressurada del ple dels pressupostos, la seva renúncia a presidir l'Associació Centre d'Art La Rectoria, que ja havia estat anunciada en l'anterior ple, i que per tant era de repetició ociosa, i la no acceptació d'unes factures per part d'un conegut proveïdor (ex-proveïdor) de serveis de manteniment.

Pel que fa a la primera explicació, va quedar buida d'arguments, informant de la informació privilegiada procedent d'algun Diputat sobre els imminents canvis (!) en la Llei Reguladora de les Hisendes Locals anunciades pel govern del PP a Espanya, que, ves per on, podien alterar de forma molt substancial els tristos pressupostos anuals fets set mesos després en aquest petit poble del Montseny (potser la limitació dels sous dels alcaldes?). Cares escéptiques a les cadires de l'oposició i cares aplicades i asertives a les cadires de l'equip de govern. L'Alcalde Artalejo no va argumentar res més que el què ja sabem tots els que llegim diaris i mirem el telenotícies, excuses per una decisió quina justificació quedava ignota.

Per que fa al segon tema, la renúncia a la presidència del CAR, semblava doncs que volgués convèrcer-se de que havia prés una bona decisió, renovar la seva convicció sobre una decisió tant desafortunada.

El tercer tema va ser molt important des del punt de vista polític, doncs precissament era la nafra estrella per justificar la defenestració d'en Llesuy en el seu dia. Lluny de posar en evidència les injúries que en privat s'han abocat sobre la contractació d'questa empresa de serveis, lluny d'anunciar la presentació del tema a la Fiscalia Anticorrupció, l'Alcalde va intentar explicar que, de fet eren tres factures pendents en les què no constaven signatures d'aprovació, i un no-se-què d'albarans que ningú podia verificar. Factures velles, del 2009, deia. Les pilotes a la Diputació, organisme recurrent per rentar-se les mans de la resolució dels temes.

Però quan l'Alcalde anava a passar plana d'quest primer tràmit d'informació, en José Luis Bosque, amb els deures fets, va animar la vetllada preguntant si era veritat una resolució "d'obertura d'expedient sancionador per baixa del padró d'habitants", és a dir, si ara es posaven multes quan es donava de baixa a algú del padró. L'Alcalde va deixar en evidència que no recorda tot el què signa, i es mirava demanant ajut al Sr. Secretari, que tampoc entenia el text d'aquesta resolució que ell mateix havia redactat. Un govern disciplinat hauria de dur les resolucions sobre les que pretenia informar, però no, ningú les duia. Després d'unes vacil.lacions que es van fer eternes, les taules d'en Salvador van salvar (coses de la onomàstica) la papereta a l'Alcalde, dictaminant que devia estar mal redactat, doncs no es pot sancionar ningú per donar-se de baixa del padró. Somriures a les files de l'oposició i cares d'alumne aplicat al banc del govern.

Era el torn de la Lola. Com sempre, amb els deures fets, va explicar a l'audiència la realitat de les factures del conegut proveïdor, desmentint en bona part les torpes explicacions de l'Alcalde i posant de manifest que la Resolució de l'Alcalde deia textualment "per causes indeterminades" com argument a la no acceptació de les factures.
Va passar de puntetes per l'anulació del ple dels pressupostos, i, va entrar a estoc amb la queixa de què la tant predicada transparència d'aquest nou govern eren només paraules, posant de manifest que tot seguia com sempre. Acabà fent detonar la bomba de la no convocatòria de l'oposició a la preparació del Ple que s'estava celebrant.

Goma-2, sens dubte. En Martí es desfé en explicacions poc convincents i passà, com ja ve sent habitual, la pilota al pobre Salvador, qui per molt que s'escarrançà en trobar-hi explicacions, no acertava a comprendre cóm ningú de l'oposició havia rebut el correu de convocatòria de la reunió preparatòria, i concloent en una investigació més aprofondida. En Bosch no es va quedar callat i va evidenciar que cóm és que no s'havia rebut cap acusament de rebut de la presumpta convocatòria.

L'Alcalde, lluny de posar pau, va intentar cosir un discurs de benevolència històrica convocant l'oposició a les Juntes de Govern i criticant que en Bosch no hi anés, comentari que va tenir justa rèplica per part d'en Titó.

Bé, la Lola portava el fil i va apuntillar ofesa per la prepotència de l'Alcalde. Recollí els papers i va deixar la taula.

Ràpid, a contrapèl, en Titó i la seva gent es quedava sól i sense núvia. Calia reaccionar. Amb poca convicció argumental s'ho feu venir bé per apuntar-se al carro de la López i els regidors del GISP també es van aixecar de la reunió, ofesos per l'Alcalde i deixant impàvids al membres del govern.

La resta de la reunió va ser un rodet amb ganes d'acabar-lo per part del President. Interessant assenyalar que la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat havia retornat l'expedient de la Fundació La Rectoria per manca de documents, en especial les al.legacions presentades i la seva resolució. Calia doncs esmenar el greu defecte de no donar contesta a les quatre al.legacions presentades, i el Sr. Secretari, després de referenciar-le va decidir, com si res, que cap de les al.legacions tenien cabuda i que per tant eren desestimades. Simplement, i es va quedar tant panxo.

La reunió va concloure, sobre les 22h, amb el torn de paraules del públic. Tres intervencions. Una veïna queixosa d'unes terres municipals que es precipitaven sobre casa seva, tema sobre el qual feia mesos esperava resposta, malgrat haver-ne parlat personalment am l'Alcalde feia un parell de setmanes. Com si fos d'un altre poble, en Martí va intentar explicar el què no sabia, i a la vista del carreró sense sortida de les seves explicacions, va passar lam pilota a la Irene Bonilla, que començant be va acabar exasperant la interessada i bona part de l'audiència.

Segona intervenció d'un altre veí per preguntar sobre la sortida de La Farinera. Aquí en Martí es va lluïr mab tot luxe de detallas d'un projecte que ja s'havia confeccionat amb St. Antoni de Vilamajor, i, d'aconseguir diners (?) podia ser realitat al 2013.

Tercera intervenció, la d'un servidor. Preguntant cóm és possible que camions de cinc eixos passin per un carrer de 4,5 metres d'amplada, 22% de pendent i girs de 79º obligant als conductor a infringir greument el Codi de la Circulació. Explicacions febles de l'Alcalde passant la culpa a Sant Antoni i mutis del Regidor de Governació. Tornada a passar la pilota als Serveis Tècnics de la Diputació per no dir res mes. Segona pregunta, si es canviaria la destinació de l'únic projecte PUOSC aprovat per al municipi. És clar que si, sense explicar el Sr. Alcalde la destinació inicial (rehabilitació de part de La Rectoria) ni la destinació final. Tercera pregunta, si era el Sr. Alcalde conscient de què renunciar a la presidència de l'Associació Centre d'Art sense convocar assemblea deixava sense òrgans de govern a l'Associació. Desmentit rotund del Sr. Alcalde: "Que es reunieixin els socis i anomenin un altre President". "Sr. Alcalde, vosté haura de saber que l'únic que pot convocar assem,eblea és precisament el President; Sr. Secretari, expliqui-li al Sr. Alcalde què diu la Llei". Res de res vaig dessistir, aquesta gent no sap que és el Llibre Tercer del Codi Civil de Catalunya i, malgrat l'audiència no entenia ben bé el que passava, l'Alcalde estava convençut de què el tema no anava amb ell. Imprudent...

En fi, per un ple al què vaig, va ser tot un festival de despropòsits, de posicions mantingudes perquè "pa chulo yo".

El motor però s'està escalfant. La única promesa cumplida del programa de govern de CiU (de tot CiU, no pas d'en Llesuy) la diagnosi energètica del municipi, ja s'havia acabat abans de les eleccions. Diran ara que no hi ha diners per posar Wiffi a tot el municipi, veureu com La Fàbrica, gastats els diners que hi havia i perduts 836.000 € que es tenien per executar-la, ha estat posposada per atendre altres prioritats en els temps que corren.

I no cal mirar el programa d'ERC-RCat, doncs ni el nou Consell de Poble serà realitat. I no parlem de l'altra fàbrica, ni dels 165.000 € que ningú s'atreveix a reclamar.

Un govern sense programa, una legislatura que comença a estar perduda. Uns ciutadans que ja comencen a pensar que això ja és Mediamarkt: "Yo no soy tonto".

24/7/12

Es pugen els sous l'Alcalde i Regidors?

Amb l'excusa de la publicació, cinc dies abans, del Real Decreto-ley 20/2012 de 13 de juliol, que no afecta en res, es va suspendre d'urgència el Ple Municipal del dia 18 de juliol.

En aquest Ple l'ordre del dia estava configurat en exclussiva per l'aprovació dels pressupostos del ... 2012!

Vet aquí doncs que ara se'ns anuncia que la data d'aquest Ple serà el dijous 26 de juliol. L'ordre del dia s'ha canviat totalment, omplint-lo de temes secundaris i sense que apareixin els pressupostos del 2012.

Perquè s'ha canviat el Ple? Perquè l'ordre del dia s'ha buidat de contingut?

Diuen que els pressupostos del 2012, i en conseqüència el Ple anunciat pel dia 18 de juliol, incloïen una substancial pujada dels sous de l'Alcalde i Regidors. Seria la segona pujada en menys de sis mesos.

Aquest Govern, que ha fet de "la transparència i el rigor" el seu eslogan publicitari es queda en això: un eslogan.

Quant la major part de la població de Sant Pere de Vilamajor ho està passant econòmicament malament; quan es rebaixen els sous dels empleats públics i privats, el nostre govern no té millor idea que pensar en pujar-se el sou.

Sempre defensaré que un Alcalde a dedicació complerta ha de cobrar justament per la seva feina, i -si ja se'ls guanyava-, 2.500 € al mes em semblaria una bona indemnització. Però els mateixos que varen posar el sou de l'Alcalde a 800 € enlloc dels 1.400 € que hi havia, per després recuperar aquest nivell de retribució, ara, per a les seves butxaques, no en tenen prou.

Des de dalt de CiU els han tocat el crostó, però ERC i RCAT assisteixen impàvids a practicar el contrari de tot el què prediquen. 

La suspensió de l'increment dels sous d'Alcalde i Regidors no justifica que no es presentin els presupostos de 2012. Perquè s'han retirat els pressupostos de 2012? Quines sorpresses més ens esperen?

19/7/12

Consell de Poble: sense rumb

Poc després de la pressa de possessió, el flamant regidor de Participació, en Joan Garcia, va iniciar el procés de remodelació del Consell de Poble.

Mesos després, aquest procés ha culminat amb una piràmide:

I tres idees claus de renovació:
  1. La presidència ha de ser escollida pel consell, ja sigui una persona o una junta, i no ha d'estar formada, en tot cas, per cap persona que formi part del consistori.
  2. El plenari s'hauria d'obrir a tothom. S'ha d'estudiar quina és la millor manera d'organitzar el plenari i deixar la porta oberta a futures modificacions.
  3. La secretaria tècnica ha de ser portada per algun funcionari de l'ajuntament i ha de tenir com a objectiu principal: la difusió de la feina del Consell, promoure el Consell i la participació i donar suport al que el Consell requereixi.


Realment són idees innovadores, com ara que el Plenari ha d'estar format per tothom que vulgui, i resaltant que hauria de ser un "funcionari" municipal l'encarregat de donar difussió a la feina del Consell.

Es conforma doncs aquesta renovació com un òrgan assembleari que va per lliure i en el qual la única peça diferencial, un "funcionari" municipal, dóna la pàtina institucional de legitimitat, en pren acta i en fa la màxima difussió.

Quatre mesos de saberuda reflexió donen els seus fruits: per posar-lo sense rumb no calia haver fletat aquest vaixell...

11/7/12

Malaltissos pintaratlles

A Sant Pere de Vilamajor li faltava color, no ho ho dic pel gris del govern, sinò colors més alegres, com ara el groc i el blanc.

Algú amb poca feina ha agafat el planell dels carrers del municipi i ha volgut donar una als residents pintant-ne de color groc les voreres.

Però el "Tintoretto" de l'Ajuntament no sabia que, allà on repartia alegria, a l'hora prohibia que els vehicles s'aturessin on des de sempre havien pogut aparcar.
Així, pobre, per allà on ha anat passant, feliç amb la seva brotxa, s'ha carregat desenes i desenes de metres on abans podiem arranglerar els cotxes.

Ratlles pintades a la variant per a vehicles industrials de Can Derrocada

D'una banda em sembla bé, doncs pel que fa a les cases amb vint metres de vorera per parcel.la, tant tipiques del nostre "Matadeperadepobres" potser així s'acabarà la conversió en trasters i fins i tot habitacions de les dues places de garatge que com a mínim han de tenir. Però en un poble on cal agafar el cotxe per anar a tot arreu, les persones i les visites hem de poder aparcar en algun lloc o altre.
Em pregunto però si no hagués estat més endreçat, enlloc de tant de color estrambótic als nostres carrers, posar-hi les clàssiques senyals de trànsit amb pal. Deu ser més car, però també menys "hortera", i sense manteniment.

Ningú pot entendre, per molt que algú que fa poc no sabia on era Sant Pere de Vilamajor li ho intenti explicar, que en un lloc on sempre s'ha pogut aparcar sense queixes i sense molestar ningú, ara, per l'afany de "posar una nota de color" als nostres carrers, ja no s'hi pugui.

Hi ho han fet sense avisar, sense consultar, tirant pel dret que no som xulos ni res.
Els primers crits ja s'han deixat sentir, i s'esperen noves manifestacions de rebuig a l'anacrònica mesura. No hi ha hagut però cap Decret d'Alcaldia que doni cobertura a la capa de pintura, per la qual cosa les podem considerar il.legals. 

Ja se sap que als "urbanites" aixó de pintar ratlles de colors als carrers els encanta, doncs així no enyoren tant els barris de ciutat d'on sempre s'han sentit, però pel que sembla, han "contaminat" a l'únic regidor que no ho era.


6/7/12

Pòquer (II): As de copes






Traducció:
  1. L'Associació Centre d'Art La Rectoria és l'entitat que es transforma en la Fundació La Rectoria de Vilamajor.
  2. Si la Fundació no es fa efectiva, tota la gestió del Centre d'Art recau novament sobre l'Associació.
  3. El Sr. Alcalde s'assabenta un dia de què ocupa la Presidència de l'Associació, i què per tant "li cau el mort".
  4. Decideix llavors renunciar tard i malament a la presidència, pensant que així s'eximeix de responsabilitats.
  5. I expeditiu, renuncia el dia abans de convocar el Ple per presentar la nul.litat de l'adscripció de l'Ajuntament a la fundació.
  6. En comptes de convocar Assemblea de Socis per presentar -donant la cara- la renúncia i que s'esculli nou President, envia una Resolució per mitjà del Sr. Secretari.
  7. ... Però no sap que no és ell qui presideix l'associació, sinò l'Ajuntament...
Embolica que fa fort, Grouxo!.