L'anul.lació del Ple dels pressupostos 2012 va augmentar l'expectació sobre el ple ordinari d'ahir dijous.
Un ordre del dia poc sucós no feia però preveure cap sorpressa, per la qual cosa només quedava el "morbo" de cóm reaccionaria l'oposició davant l'anunci de pujada de sous de l'equip de govern.
Expectació fallida, nogensmenys. ISP i GISP modulen el ritme de pressió al govern d'una manera incomprensible, més esperant a què l'Alcalde s'entrebanqui que no pas fer-li la trabeta. Cap pregunta a l'Alcalde sobre el tema.
Complint amb el mandat legal, l'Alcalde Artalejo va començar per repassar l'estat de la tresoreria municipal: totes les factures de juny ja pagades i 715.000 e dels crèdits pendents de tornar al calaix. Bé, de fet són 336.000 €, doncs l'Alcalde es va vanagloriar -de manera poc afortunada- de ser morós del deute pendent amb ATLL. La caixa segueix buidant-se.
En el primer punt de l'ordre del dia, el de les Resolucions d'Alcaldia dictades des de l'anterior ple, ja va posar-se en evidència el "Síndrome Mediamarkt" que està afectant l'oposició. Tot just presentat i abans de girar la plana a aquest primer assumpte,
l'Alcalde va recalcar tres únics temes: la justificació de l'anul.lació apressurada del ple dels pressupostos, la seva renúncia a presidir
l'Associació Centre d'Art La Rectoria, que ja havia estat anunciada en
l'anterior ple, i que per tant era de repetició ociosa, i la no acceptació d'unes factures per part d'un conegut proveïdor (ex-proveïdor) de serveis de manteniment.
Pel que fa a la primera explicació, va quedar buida d'arguments, informant de la informació privilegiada procedent d'algun Diputat sobre els imminents canvis (!) en la Llei Reguladora de les Hisendes Locals anunciades pel govern del PP a Espanya, que, ves per on, podien alterar de forma molt substancial els tristos pressupostos anuals fets set mesos després en aquest petit poble del Montseny (potser la limitació dels sous dels alcaldes?). Cares escéptiques a les cadires de l'oposició i cares aplicades i asertives a les cadires de l'equip de govern. L'Alcalde Artalejo no va argumentar res més que el què ja sabem tots els que llegim diaris i mirem el telenotícies, excuses per una decisió quina justificació quedava ignota.
Per que fa al segon tema, la renúncia a la presidència del CAR, semblava doncs
que volgués convèrcer-se de que havia prés una bona decisió, renovar la seva convicció sobre una decisió tant
desafortunada.
El tercer tema va ser molt important des del punt de vista polític, doncs precissament era la nafra estrella per justificar la defenestració d'en Llesuy en el seu dia. Lluny de posar en evidència les injúries que en privat s'han abocat sobre la contractació d'questa empresa de serveis, lluny d'anunciar la presentació del tema a la Fiscalia Anticorrupció, l'Alcalde va intentar explicar que, de fet eren tres factures pendents en les què no constaven signatures d'aprovació, i un no-se-què d'albarans que ningú podia verificar. Factures velles, del 2009, deia. Les pilotes a la Diputació, organisme recurrent per rentar-se les mans de la resolució dels temes.
Però quan l'Alcalde anava a passar plana d'quest primer tràmit d'informació, en José Luis Bosque, amb els deures fets, va animar la vetllada preguntant si era veritat una resolució "d'obertura d'expedient sancionador per baixa del padró d'habitants", és a dir, si ara es posaven multes quan es donava de baixa a algú del padró. L'Alcalde va deixar en evidència que no recorda tot el què signa, i es mirava demanant ajut al Sr. Secretari, que tampoc entenia el text d'aquesta resolució que ell mateix havia redactat. Un govern disciplinat hauria de dur les resolucions sobre les que pretenia informar, però no, ningú les duia. Després d'unes vacil.lacions que es van fer eternes, les taules d'en Salvador van salvar (coses de la onomàstica) la papereta a l'Alcalde, dictaminant que devia estar mal redactat, doncs no es pot sancionar ningú per donar-se de baixa del padró. Somriures a les files de l'oposició i cares d'alumne aplicat al banc del govern.
Era el torn de la Lola. Com sempre, amb els deures fets, va explicar a l'audiència la realitat de les factures del conegut proveïdor, desmentint en bona part les torpes explicacions de l'Alcalde i posant de manifest que la Resolució de l'Alcalde deia textualment "per causes indeterminades" com argument a la no acceptació de les factures.
Va passar de puntetes per l'anulació del ple dels pressupostos, i, va entrar a estoc amb la queixa de què la tant predicada transparència d'aquest nou govern eren només paraules, posant de manifest que tot seguia com sempre. Acabà fent detonar la bomba de la no convocatòria de l'oposició a la preparació del Ple que s'estava celebrant.
Goma-2, sens dubte. En Martí es desfé en explicacions poc convincents i passà, com ja ve sent habitual, la pilota al pobre Salvador, qui per molt que s'escarrançà en trobar-hi explicacions, no acertava a comprendre cóm ningú de l'oposició havia rebut el correu de convocatòria de la reunió preparatòria, i concloent en una investigació més aprofondida. En Bosch no es va quedar callat i va evidenciar que cóm és que no s'havia rebut cap acusament de rebut de la presumpta convocatòria.
L'Alcalde, lluny de posar pau, va intentar cosir un discurs de benevolència històrica convocant l'oposició a les Juntes de Govern i criticant que en Bosch no hi anés, comentari que va tenir justa rèplica per part d'en Titó.
Bé, la Lola portava el fil i va apuntillar ofesa per la prepotència de l'Alcalde. Recollí els papers i va deixar la taula.
Ràpid, a contrapèl, en Titó i la seva gent es quedava sól i sense núvia. Calia reaccionar. Amb poca convicció argumental s'ho feu venir bé per apuntar-se al carro de la López i els regidors del GISP també es van aixecar de la reunió, ofesos per l'Alcalde i deixant impàvids al membres del govern.
La resta de la reunió va ser un rodet amb ganes d'acabar-lo per part del President. Interessant assenyalar que la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat havia retornat l'expedient de la Fundació La Rectoria per manca de documents, en especial les al.legacions presentades i la seva resolució. Calia doncs esmenar el greu defecte de no donar contesta a les quatre al.legacions presentades, i el Sr. Secretari, després de referenciar-le va decidir, com si res, que cap de les al.legacions tenien cabuda i que per tant eren desestimades. Simplement, i es va quedar tant panxo.
La reunió va concloure, sobre les 22h, amb el torn de paraules del públic. Tres intervencions. Una veïna queixosa d'unes terres municipals que es precipitaven sobre casa seva, tema sobre el qual feia mesos esperava resposta, malgrat haver-ne parlat personalment am l'Alcalde feia un parell de setmanes. Com si fos d'un altre poble, en Martí va intentar explicar el què no sabia, i a la vista del carreró sense sortida de les seves explicacions, va passar lam pilota a la Irene Bonilla, que començant be va acabar exasperant la interessada i bona part de l'audiència.
Segona intervenció d'un altre veí per preguntar sobre la sortida de La Farinera. Aquí en Martí es va lluïr mab tot luxe de detallas d'un projecte que ja s'havia confeccionat amb St. Antoni de Vilamajor, i, d'aconseguir diners (?) podia ser realitat al 2013.
Tercera intervenció, la d'un servidor. Preguntant cóm és possible que camions de cinc eixos passin per un carrer de 4,5 metres d'amplada, 22% de pendent i girs de 79º obligant als conductor a infringir greument el Codi de la Circulació. Explicacions febles de l'Alcalde passant la culpa a Sant Antoni i mutis del Regidor de Governació. Tornada a passar la pilota als Serveis Tècnics de la Diputació per no dir res mes. Segona pregunta, si es canviaria la destinació de l'únic projecte PUOSC aprovat per al municipi. És clar que si, sense explicar el Sr. Alcalde la destinació inicial (rehabilitació de part de La Rectoria) ni la destinació final. Tercera pregunta, si era el Sr. Alcalde conscient de què renunciar a la presidència de l'Associació Centre d'Art sense convocar assemblea deixava sense òrgans de govern a l'Associació. Desmentit rotund del Sr. Alcalde: "Que es reunieixin els socis i anomenin un altre President". "Sr. Alcalde, vosté haura de saber que l'únic que pot convocar assem,eblea és precisament el President; Sr. Secretari, expliqui-li al Sr. Alcalde què diu la Llei". Res de res vaig dessistir, aquesta gent no sap que és el Llibre Tercer del Codi Civil de Catalunya i, malgrat l'audiència no entenia ben bé el que passava, l'Alcalde estava convençut de què el tema no anava amb ell. Imprudent...
En fi, per un ple al què vaig, va ser tot un festival de despropòsits, de posicions mantingudes perquè "pa chulo yo".
El motor però s'està escalfant. La única promesa cumplida del programa de govern de CiU (de tot CiU, no pas d'en Llesuy) la diagnosi energètica del municipi, ja s'havia acabat abans de les eleccions. Diran ara que no hi ha diners per posar Wiffi a tot el municipi, veureu com La Fàbrica, gastats els diners que hi havia i perduts 836.000 € que es tenien per executar-la, ha estat posposada per atendre altres prioritats en els temps que corren.
I no cal mirar el programa d'ERC-RCat, doncs ni el nou Consell de Poble serà realitat. I no parlem de l'altra fàbrica, ni dels 165.000 € que ningú s'atreveix a reclamar.
Un govern sense programa, una legislatura que comença a estar perduda. Uns ciutadans que ja comencen a pensar que això ja és Mediamarkt: "Yo no soy tonto".
